JJJUUUNNNYYY 222000000666 CCCaaafffèèè dddeeelll TTTeeeaaatttrrreee

Dijous 1 - 21 h - entrada lliure

PPPEEEPPP CCCOOOLLLLLL

PPOONNEENNTTAADDEESS

CCoonnvveerrsseess lliitteerrààrriieess aa PPoonneenntt Divuit autors vinculats a les terres de Lleida es donen cita des del mes de febrer i fins al desembre a "Ponentades". La iniciativa la coorganitzen l'ajuntament i la direcció territorial de Cultura i són una sèrie de converses literàries al voltant de l'obra de vuit escriptors. Enguany, els organitzadors s'han basat sobretot en la poesia i abarcaran els seus estils més diversos.

En aquesta ocasió la vetllada estarà dedicada al poeta Pep Coll. Les converses literàries es duen a terme a la Biblioteca Pública i, posteriorment es realitza la lectura de poemes al Cafè del Teatre i l'edició d'una plaquette del poeta a qui s'entrevista i es dedica la sessió. Els organitzadors han demanat als autors que hi participen que presentin un recull curt de versos, si pot ser inèdits. Amb tots ells es farà una publicació que durà per nom "Els quaderns de Mahalta".

Pep Coll va nàixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Resideix actualment a Lleida on treballa de professor de Llengua i Literatura Catalanes. Com a escriptor, ha conreat tota mena de gèneres en prosa, des del recull de llegendes del Pirineu, Muntanyes Maleïdes, a la narració breu, L'edat de les pedres; del conte infantil, La bruixa del Pla de Beret, a la novel·la juvenil, Què farem, què direm?; des de l'obra de teatre Miracles de Santa Maria d'Àneu, a guions per a la televisió; de la columna de diari (El Periódico, Segre) a l'article de fons a les revistes (Descobrir Catalunya, Pirineos...). La novel·la és, per damunt de tots, el seu gènere preferit: El secret de la moixernera, El segle de la llum, L'abominable crim de l'Alsina Graells, La mula vella, Per les valls on es pon el sol i la seva darrera obra, Els arbres amics. La seua obra es basteix, en bona part, amb personatges i ambients del Pirineu. http://www.escriptors.cat/autors/collp/

Del 2 al 30 de juny

EEExxxpppooosssiiiccciiióóó PPeerree SSaannddoovvaall AAPPOOLLOOGGIIAA DDEELL CCAAOOSS

Dissabte 3 - 22.30 h - preu: 8 € / anticipada: 6 €

EEERRRNNNEEESSSTTTOOO JJJOOODDDOOOSSS Ernesto Jodos, piano. Horacio Fumero, contrabaix. David Xirgu, bateria. Ernesto Jodos és un dels màxims referents actuals del jazz argentí, està considerat com un dels músics més personals i creatius, destacant per la seva originalitat i solvència. Ernesto Jodos és una de les figures principals d'una generació que va canviar decisivament la forma de fer i pensar el jazz en l'Argentina; una generació caracteritzada, en principi, per un nivell tècnic molt alt, ja lluny de la pràctica d'afeccionats i d'un jazz colorista o festiu; i, almenys en el cas particular de Jodos, lluny també de les experiències de fusió que han vingut dominant en el mitjà local.

Els materials de Jodos lluïxen despullats de tota pela i de tota possible demagògia. Fins a ara Jodos havia vingut treballant en formats reduïts, entre ells una interessant reelaboració del trio clàssic del jazz amb Martín Iannaccone al violoncel i Sergio Verdinelli a la percussió i bateria. El seu primer disc solista no s'origina en la solitud de l'estudi; va ser pres d'un concert en viu en l'auditori Príncep d'Astúries de Rosario, al març de 2003, i inclou una desena de temes que sumen gairebé una hora de música; quatre signa Jodos i la resta són standards. La primera peça, Four in one (Thelonious Monk), dóna una mesura de l'enfocament general, d'una forma rítmica molt neta i àgil, i d'una discursividad molt econòmica i poc inclinada a qualsevol estiramient, ja sigui en els enunciats com en els desenvolupaments. El piano de Jodos conserva una forma introspectiva i ventilada al mateix temps. La seva música transcorre lleugerament abstreta, tancada sobre si mateixa, sense majors apel·lacions ni contextualitzacions idiomàtiques. http://www.ernestojodos.com.ar/ SAMPLES: http://www.blueart.com.ar/catalogo/009_-_solo/temas.htm

Dijous 8 - 21.00 h - preu: 3 €

DDDaaannnsssaaa

AAAMMMAAARRRTTTIIISSS DDee ccóómmoo ddaarr llaa mmeeddiiaa vvuueellttaa oo ddaarr vvuueellttaass aa mmeeddiiaass Companyia AMARTIS : Elisenda Selvas i Silvia Catresana Direcció i interpretació: Elisenda Selvas i Silvia Castresana Tècnic audiovisual: Geppett ... És la història d'un viatge, d'éssers humans que es busquen, es troben, es perden per a després tornar a trobar-se. En el recorregut hi ha tantes etapes com personalitats dintre de cadascun de nosaltres: somiador, realista, inconscient, artista, dictador, savi... L'objectiu és arribar “ a ser un mateix”, trobar el nostre autèntic jo perquè, en realitat... Qui té la culpa que jo no sigui jo? La societat? Jo mateixa? Ambdós? Per on començo a buscar-me? Em vaig lluny o entro dintre del meu ésser? Profund, molt profund... I quan estigui dintre què trobaré? Estarà fosc? Tindré por? Què vols ser de major? Amb què somies quan ningú et veu... Sí, en aquests moments en els quals l'adult madur, responsable i respectable dorm i desperta l'artista...

Divendres 9 - 22.30 h - preu: 6 € / anticipada: 5 €

AAANNNTTTOOONNNIII TTTOOOLLLMMMOOOSSS Antoni Tolmos, piano. Miquel Torà, contrabaix. Joan Andreu, bateria. Antoni Tolmos ens mostra la seva vessant més jazzística. Antoni Tolmos, Lleida, 1970. Pianista i compositor. És titulat Superior en Piano, Llenguatge Musical i Teoria de la Música. Ha estat cap del Departament d'Harmonia i Llenguatge Musical al Conservatori Professional de Música de Tarragona a Reus. Actualment és professor d'Educació Musical a la Universitat de Lleida i ha estat Vicedegà de la Facultat de Ciències de l'Educació. Becat com a pianista en dues ocasions per la Diputació de Lleida ha rebut classes de concertistes com Margarida Serrat, Jordi Benseny, Luiz de Moura Castro, Manel Camp, Robert Levin etc. i tècniques de composició funcional, arranjaments de música moderna i jazz al Taller de Músics de Barcelona. És arranjador i director artístic de diferents produccions discogràfiques i ha composat la música o els arranjaments d'obres de teatre com "El club dels poetes morts", "El geperut de Notre Dame" per a Zum-zum

teatre (Grec 97), "Mercedes" de Tomas Bracht (Tàrrega 97) etc., la banda sonora de pel.lícules mudes com "Before to Hollyvood", "Los Nibelungos" etc. Ha obtingut el primer Premi de composició coral "Ciutat de Reus" 1999 i l'accèssit al mateix concurs al 1997. La seva música ha estat programada per diferents emissores i televisions d'àmbit nacional on també hi ha actuat en directe. Realitza regularment concerts i imparteix cursos sobre improvisació al piano i sobre les noves tecnologies aplicades a la música en Conservatoris i Universitats de països com Espanya, França, Hongria, Polònia i República Txeca. Té editats quatre CDs "Cristall" (DiscMedi 1999), "Silencis" (Satchmo 2001), "Blanc" (Satchmo 2003) i “Sons de ciutat” (DiscMedi 2005), i el DVD "RECITAL ANTONI TOLMOS" (HM 2006) de música original per a piano. Té publicades vàries obres i articles per diferents editorials. Actualment es prepara per presentar la seva Tesi Doctoral sobre improvisació pianística. http://www.antonitolmos.com/

Dissabte 10 - 22.30 h - preu: 5 €

GGGAAABBBRRRIIIEEELLL AAABBBRRRIIILLL AMP 5 minutos para el fin del mundo és el nou treball de Gabriel Abril,que ens arriba en format acústic. Gabriel Abril (Gijón, 1970) celebra 18 anys en el món de la música. Ha col·laborat amb diferents bandes com músic i ha gravat sintonies per a publicitat. No obstant això, és en la seva carrera com autor de cançons amb la qual millor s'expressa. En l'any 2001 va publicar el seu primer àlbum "El hechizo de la costumbre " (Nena Records/Emi) i ara acaba d'aparèixer el seu nou disc "5 minutos para el fin del mundo" (Tremolo Recordings) -només a la venda en www.gabrielabril.com, imprescindible el seu blog!- una col·lecció de cançons desendollades que ha autoproduït, tocat i gravat en el seu propi estudi, en el soterrani de casa. El disc es presenta,

en aquesta gira de concerts per Espanya en aquest 2006, en un format reduït (guitarra, piano i veu) per a recrear amb més fidelitat l'esperit del mateix. http://www.gabrielabril.com/

III CCCIIIRRRCCCUUUIIITTT FFFOOOLLLCCC El I Circuit Folc que aquesta primavera comença a caminar vol ser una nova plataforma per difondre l’actual música d’arrel catalana a la xarxa de sales de concerts del país. Organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i la revista Folc amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, aquesta primera edició programarà trenta concerts en sis sales al llarg de dos mesos, entre Sant Jordi i Sant Joan. La iniciativa respon tant a la necessitat de professionalitzar el sector de la música folk com a les circumstàncies actuals: el circuit substitueix la programació que el CAT fa habitualment a la seva seu de Gràcia, a Barcelona, actualment en obres. D’aquesta manera, els músics de folk gaudeixen a partir d’ara i per primer cop d’un circuit propi on poden mostrar les seves novetats, i que s’afegeix a altres de ja existents, com els circuits Acústic ACIC, Ressons i Ressons Jazz. La nova xarxa de concerts pretén, a més, estimular la creació de nous espectacles i col·laboracions, descentralitzar l’escena de la música d’arrel i arribar al major nombre de gent possible per esdevenir així un complement de les dues grans convocatòries del calendari del folk a Catalunya: la Fira Mediterrània, que cada tardor aplega artistes, professionals i públic a Manresa, i el festival Tradicionàrius de Barcelona, que se celebra durant l’hivern. http://www.tradicionarius.com/concerts/2006/circuit/index.htm

Dijous 15 - 21.30 h - preu: 5 €

LLLAAAUUUDDDEEEMMMUUUSSS JJJAAAMMM Nou projecte de la Companyia Elèctrica Dharma, concebut per a petits espais buscant la màxima proximitat amb el públic. Laudemus Jam és el nom del nou projecte que els músics de la Companyia Elèctrica Dharma estrenaran en el I Circuit Folc. Aquesta formació inèdita –que es podria traduir com ‘Elogi de la jam’– presenta l’espectacle Sèries de falsificacions etnològiques, amb el qual els germans Fortuny i companyia volen recrear i connectar tota mena de tradicions i estils. Al llarg de més de tres dècades, la Dharma ha explorat sonoritats que van de la música d’arrel al rock i ha viatjat arreu del món. Aquesta és doncs una bona oportunitat per redescobrir els músics de la Dharma, en un escenari de petit format, recuperant la seva faceta més experimental. Amb Laudemus Jam el grup fa un punt i a part en la seva llarga trajectòria després d’haver-se dedicat els darrers anys a les grans celebracions, com l’actuació amb la Cobla Mediterrània de l’any passat al Palau de la Música Catalana o el concert (amb la mateixa cobla) al festival CAS, al Palau Sant Jordi el passat 22 d’abril. D’aquesta manera es recupera l’esperit dels orígens de la Dharma, a mitjans dels anys setanta, quan van començar a actuar en plena efervescència hippy i moguts per l’admiració envers figures del jazz com Miles Davis, i amb la improvisació com a eix musical. http://www.ladharma.com

Divendres 16 - 22.30 h - preu: 5 €

LLLEEESSS VVVIIIOOOLLLIIINNNEEESSS La sonoritat del violí de muntanya són la marca distintiva d’aquesta peculiar banda. Des que van néixer amb la intenció de reivindicar el violí rural del Pirineu, no han parat de créixer i evolucionar.

La sonoritat del violí de muntanya són la marca distintiva d’aquesta peculiar banda. Des que van néixer el 1996 amb la intenció de reivindicar el violí rural del Pirineu, Les Violines no han parat de créixer i evolucionar, tant pel que fa a la formació (de les cinc violinistes originals han passat a ser tres violines, una acordió, un contrabaix i un bateria) com al repertori (interpreten composicions pròpies i temes populars d’arreu). En tots aquests anys, a més d’haver enregistrat tres discos, Les Violines han fet una pila d’amics. Es va comprovar el passat 3 de febrer, quan van celebrar el seu desè aniversari als Lluïsos de Gràcia, en un concert maratonià en què van passar per l’escenari molts dels músics que han col·laborat amb la formació, des del folk (Quicos, Kepa Junkera...) o des del pop (Gossos, Gerard Quintana...). http://www.lesviolines.com/

Dissabte 17 - 22.30 h - preu: 5 €

RRRAAAUUUXXXAAA Rauxa és un dels grups que millor representa la renovació de les sonoritats d’arrel, amb un repertori a partir fonamentalment de la rumba, encara que també donen espai a l’havanera, la cúmbia i els ritmes balcànics. Rauxa és un dels grups que millor representa la renovació de les sonoritats d’arrel. Vencedors del Concurs de Maquetes Sona 9 –impulsat per Enderrock, Catalunya Ràdio i TV3– en l’apartat de folk i noves músiques els 2004, aquest grup sabadellenc treballa un repertori propi a partir fonamentalment de la rumba, encara que també donen espai a l’havanera, la cúmbia i els ritmes balcànics. De la suma de tot això en resulta una música festiva, que es pot escoltar en el seu disc de debut, S’ha acabat el seny (Música Global, 2005), i en un directe cada cop més rodat.

Diumenge 18 - 20.30 h - preu: 5 €

AAARRRBBBRRREEE DDDEEE CCCAAABBBRRRAAA Un dels grups més recents de l’escena folk i grup revelació del passat Tradicionàrius, els Arbre de Cabra recuperen i actualitzen la música festiva popular de finals del XIX i principis del XX. Arbre de Cabra és un dels grups més recents de l’escena del folk català. Van començar a assajar tot just durant la tardor de l’any passat, i pocs mesos després van oferir el seu primer concert, en el marc del XIX Tradicionàrius de Barcelona. La seva presentació en societat, als Lluïsos de Gràcia, va causar sensació i va ser una de les revelacions del festival.

Tot i això, no es pot dir que els integrants d’aquest nombrós conjunt instrumental siguin principiants, perquè tots han treballat en diferents projectes vinculats a la música d’arrel. Amb Arbre de Cabra volen recuperar i actualitzar la música festiva que sonava a les festes populars i els esdeveniments socials de finals del segle xix i principis del xx. A l’escenari, el grup recorda anècdotes d’aquella època i interpreta un repertori d’autors com Albert Cotó, Eduard Toldrà i Ramon Roig. Els músics del grup pensen que “aquesta música, que havia divertit els nostres avantpassats, ens pot tornar a divertir a nosaltres”. I afegeixen que, de passada, la seva proposta permet “recuperar una part del patrimoni cultural, que pel fet de ser popular sovint ha estat oblidat”. A Arbre de Cabra, una formació acústica amb un ampli espectre de sonoritats i instruments, hi trobem Joan López (caixa), Pitu Andreu (bombo i plateret), Carles Estruch (tuba), Ramon Elies (banjo), Marc del Pino (acordió diatònic), Ricard Vallina (gralla cromàtica) i Felip Morales (gralla cromàtica i direcció musical).

AAARRRSSSAAA ---AAARRRNNNEEELLLLLLAAA &&& SSSAAALLLAAA--- Músic incombustible, personatge central en la història de la música tradicional a Catalunya, Jaume Arnella va publicar a les acaballes de l’any passat un àlbum que enllaça el seu present creatiu amb els seus orígens musicals.

Músic incombustible, personatge central en la història de la música tradicional a Catalunya, Jaume Arnella va publicar a les acaballes de l’any passat un àlbum que enllaça el seu present creatiu amb els seus orígens musicals. Es diu Cap i cua (GMI Records), i aplega set cançons originals recuperades dels seus primers senzills, publicats a finals dels anys seixanta, i onze temes variats que ha anat ideant durant els darrers temps. Entre les primeres composicions, coescrites amb el folklorista Joan Soler i Amigó, s’hi troben títols tan significatius com “Les rondes del vi”, “La timba de les cartes”, “Un home mor en mi” i “Sé que venen pels camins”, cançons que són tot el retrat d’una època plena de reivindicacions polítiques i socials. A les peces noves, en canvi, el veterà romancer toca temàtiques més quotidianes, des de la seva passió per les motos fins a la feina dels músics tradicionals arreu dels Països Catalans. En la tanda de concerts del I Circuit Folc, Arnella interpretarà totes aquestes cançons amb un format reduït, acompanyat a la mandola per un íntim i antic col·laborador: Rafel Sala, violoncel·lista de l’Orquestra del Liceu i integrant d’Els Solistes de la Costa, recuperant així l’històric duet Arsa. http://www.jaumearnella.com/ Abonament per 4 dies: 15 € Centre Artesà Tradicionàrius Revista Folc

Dilluns 19 - 21.30 h - preu: 10 € / anticipada: 8 €

concert*estrella

CCCHHHAAARRRLLLIIIEEE WWWOOOOOODDD

Charlie Wood, orgue i veu. Caspar St. Charles, bateria. Dave Wilkinson, guitarra

L’organista més prestigiós de Memphis i tot un ídol al mític King Palace Café, on ha disfrutat de convidats de luxe com Ray Charles, Sun Ra o Georgie Fame. Sens dubte un dels millors intèrprets actuals de Memphis Soul i rhythm and blues, amb grans dosis de funk al comandament del seu Hammond B-3.

Sus temas arrebatan y son difíciles de etiquetar. "No sé cómo definiría mi música. Puede que algo como soul—jazz con mucho blues y gospell". Hom pot imaginar-se’l al tíípic

http://www.charliewood.us CLIP: Charlie Wood a Madrid: http://www.yatv.com/videos/a/a196b1e53131a30bv3MODEM.ram CLIP: Charlie Wood a ya.com: http://www.yatv.com/videos/b/b178de39a131a30cv3MODEM.ram

Dimecres 21 - 21.30 h - entrada lliure

TTTEEENNNIIIMMM NNNAAASSSSSSOOOSSS

Pallassos Lleida continua el seu lliurament mensual de provocació en “fascicles col·leccionables a tot color”.

Dijous 22 - 22.00 h - entrada lliure

MMMIIISSSHHHIIIMMMAAA SSEENNGGLLAARR CCIIUUTTAATT ““TTrruuccaarr aa ccaassaa.. RReeccoolllliirr lleess ffoottooss.. PPaaggaarr llaa mmuullttaa””

La caja de ritmos de The Magnetic Fields, la desazón de Arab Strap y Los Planetas, el dramatismo de Jack y un caudal melódico incontenible sustentado en el pop con mayor solera

guían doce temas que, a modo de historia de alegría y depresión del protagonista, se dejan escuchar solos. Uno de los discos del año. "

Javier Blánquez, Rockdelux Els barcelonins Mishima ens presenten el seu tercer treball discogràfic, “Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa”, una bona col·lecció de cançons tractades amb una senzillesa i un dramatisme inusuals, amanides amb un bon pop adult i d'escola britànica. Mishima és un grup creat a Barcelona l’any 1999. L’any 2001 va aparèixer el seu primer disc “Lipstick traces” i van ser considerats grup promesa per la crítica especialitzada del país. El va seguir l’any 2003 “The fall of public man”. Aquests dos treballs van ser autoeditats en el seu propi segell “The rest is silence” (que també edita els discos de Felicidad Blanch i Songstore, grups d’ alguns dels seus components). La banda barcelonesa la integren David Carabén, veu, guitarra acústica i armònica; Marc Lloret, piano i teclats; Oscar D'Aniello, bateria i caixa de ritmes; Dani Acedo, baix, casiotone i kaway; i Dani Vega, guitarra. http://www.indyrock.es/mishima.htm

Diumenge 25 - 21.30 h - entrada lliure

TTTAAAIIIMMMAAA TTTEEESSSAAAOOO CCAAMMPPUUSS RROOCCKK Laura Guiteras, veu Toni Xuclà, guitarra. La sisena edició del Campus Rock, l’escola itinerant de pop-rock del Senglar Rock, se celebrarà entre les dies 25 i 29 de juny a Lleida. A l'acte inaugural de l’escola, al Cafè del Teatre l'Escorxador, s’escoltaran les cançons composades pels alumnes al 2005, amb una producció professional, a més, d’un concert de Taima Tesao, duet integrat per l’actriu i cantant Laura Guiteras (K, a El cor de la Ciutat) i el guitarrista Toni Xuclà. El Campus Senglar consisteix en unes estades musicals on l’alumne se centra en l’aprenentatge de diferents enfocaments sobre l’ensenyament musical, intentant sempre conservar i potenciar el seu propi estil i toc personal. També proporciona un marc d’intercanvi d’idees i convivència entre músics de procedències diverses. De fet, aquestes estades han omplert un buit que hi havia fins ara al nostre territori pel que fa a l’ensenyament del pop-rock.

Els participants han de tocar algun instrument, prèviament a l’estada al campus. Així doncs, el Campus Senglar no és una escola per a iniciar-se en l’aprenentatge d’un instrument, sinó un lloc on poder aprendre aplicant els coneixements adquirits i afegint els nous a partir de la convivència amb els professors i els altres alumnes. En aquesta edició del 2006, el tema central serà la pràctica en grup i la creació. Laura Guiteres i Toni Xuclà actuaran a L'Escorxador la nit del primer dia del Campus-Rock Senglar a Lleida. Serà el

diumenge 25 a la nit. Taima Tesao, el nom del recent grup, cantaran cançons pròpies i serà pràcticament una estrena. Aquest estiu Taima Tesao actuaran també a l'Acústic Figueres i a la Festa Major de Terrassa entre altres concerts. Toni Xuclà guitarrista, compositor i productor. Ha publicat els discos "Conte del Mediterrani", "Banda Sonora", "Les Arracades de Cirera", "I si ...?", "Naïf" i "Ànima". Els seus discos s'han publicat a Alemanya, Hol·landa, Regne Unit, Irlanda, Índia, Japó i Estats Units. Ha realitzat nombrosos concerts per Europa i també a Sudamèrica. És productor de molts treballs discogràfics. Al llarg de la seva vida musical ha treballat amb artistes com Pau Donés, Sopa de Cabra, Ja t’ho diré, Gossos, Ovidi Montllor, Gerard Quintana, Carles Benavent, Toti Soler, Eliseo Parra, Tomatito, Georges Moustaky, Armando Manzanero, Ginesa Ortega, Gema 4, Maria Salgado, Gato Perez i Maria del Mar Bonet. Ha compost músiques per a televisió (El Cor de la Ciutat, Mediterrània, Natura i Hidrogen) i per a cinema (Solitud i La Plaça del Diamant). També el cinema ha utilitzat músiques seves com “Pau i el seu Germà” (Festival de Cannes 2001). Actualment és membre del trio Menaix a Truà, amb Cris Juanico i Juanjo Muñoz, amb qui ha gravat dos discos. Ha publicat els llibres "Harmonia en la música popular i moderna" "Curso de Guitarra moderna" i "Estudios de púa". El tema "Cau el sol" de Sopa de Cabra amb arranjaments de Toni Xuclà, reb un dels “PREMIOS DE LA MÚSICA 99” (SGAE-AIE) com millor tema en català del 98. El festival ALTAVEU 99 li atorga un dels premis "per la seva constant activitat en l'acostament de la música mediterrània a les noves tendències". Al Mercat de Música Viva de Vic és nominat com millor músic de l'any en "noves propostes". La revista Enderrock li concedeix al 99, quatre premis en l'apartat de noves tendències, tres per votació popular (millor disc, millor artista, millor cançó per "Tocar el cel") i el premi de la critica al millor disc "I si...?". Radio Nacional d’España a Catalunya premia "I Si..?" com millor enregistrament del 1999. Naïf es guardonat com "millor disc de jazz i música improvisada" al Mercat de Música de Vic 2002. http://www.tonixucla.com/

CCCAAAMMMPPPUUUSSS RRROOOCCCKKK JJaamm SSeessssiioonnss aammbb TToonnii XXuuccllàà && ccoonnvviiddaattss

Dilluns 26 - 21.30 h - entrada lliure

Dimarts 27 - 21.30 h - entrada lliure

Dimecres 28 – 22.30 h - entrada lliure

La sisena edició del Campus Rock, l’escola itinerant de pop-rock del Senglar Rock, se celebrarà entre les dies 25 i 29 de juny a Lleida. El Campus Senglar consisteix en unes estades musicals on l’alumne se centra en l’aprenentatge de diferents enfocaments sobre l’ensenyament musical, intentant sempre conservar i potenciar el seu propi estil i toc personal. També proporciona un marc d’intercanvi d’idees i convivència entre músics de procedències diverses. De fet, aquestes estades han omplert un buit que hi havia fins

ara al nostre territori pel que fa a l’ensenyament del pop-rock. Els participants han de tocar algun instrument, prèviament a l’estada al campus. Així doncs, el Campus Senglar no és una escola per a iniciar-se en l’aprenentatge d’un instrument, sinó un lloc on poder aprendre aplicant els coneixements adquirits i afegint els nous a partir de la convivència amb els professors i els altres alumnes. En aquesta edició del 2006, el tema central serà la pràctica en grup i la creació.

Dimecres 28 - 21.30 h - entrada lliure

CCCAAAFFFÈÈÈ CCCUUURRRTTT RES NON VERBA Ultio (la venganza). Salva Sánchez. 11’ 7 y 35.Nacho Vigalondo. 9’ Expreso nocturno. Imanol Ortiz. 9’ La explicación. Curro Novallas. 11’ 10 minutos. Alberto Ruiz. 10’

Dijous 29 - 22 h - entrada lliure

FFFeeessstttaaa dddeeelll CCCiiinnneeemmmaaa FFeessttiivvaall IInn--EEddiitt BBeeeeffeeaatteerr IN-EDIT és l'únic festival del nostre país (i un dels pocs del món) que es dedica exclusivament al documental musical. Aquest gènere guanya cada dia més adeptes ja que aplega dos dels grans vectors del consum cultural en les societats modernes: la música i el cinema. La gran virtut de In-Edit és que el criteri per a seleccionar els documentals participants és la qualitat dels mateixos, més enllà d'autories, procedència o reputació dels artistes sobre els quals se centren.