1

e s p a r r e g u e r a

www.setsetset.cat

LA NIT DELs SETS

LA REVISTA D’ESPARREGUERANúmERo 146

3€

fEbRER-mARç 2016

SANTA EULàLIA . ANy XXVI

JOAN LLORT

JoAN RomEU

DR. ORTI

PAH ESPARREGUERA

CASAL INTERCULTURAL CLUB GIMNÀSTICA ESPARREGUERA

SPÀRREK TR

MUSICALS

APADRINA LA CAMPANA

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fisioterapiarevers.com

INFORMA’TEspecialitzats en• Rehabilitació esportiva• Deformitats de la columna• Osteopatia• Tractaments de problemes

de la dona• Exercicis hipopressius

QUÈ FEM A LES LESIONS DE MÚSCULS, TENDONS I LLIGAMENTS?Habitualment els fisioterapeutes parlem de tracta-

ment de “parts toves”. Doncs bé, resulta que aquest mot que tant utilitzem dins l’argot professional, “parts to-ves”, és el que es coneix pels elements, múscul, tendó i lligament de l’aparell locomotor.

COM HO TRACTEM?Bé, a Fisioteràpia REVERS fem tot tipus de tracta-

ments convencionals en aquestes lesions, ja que apli-quem, el fred, la calor, el massatge, els estiraments i els exercicis d’enfortiment sempre que ho creiem con-venient, però hi ha altres tècniques específiques en lesions com esquinços, ruptures musculars, tendinitis, etc., que són imprescindibles en la fisioteràpia actual per a poder restaurar les lesions amb més velocitat del que ho aconseguíem fins ara i amb millors resultats.

Fisioteràpia REVERS és centre acreditat oficialment per a la utilització de la tècnica EPI®, que vol dir Electròlisi Percutània Intratissular. Aquest és un mètode de fisi-oteràpia que permet desnaturalitzar i eliminar única-ment el teixit degenerat, restablint de forma natural la regeneració del tendó i la funció dels teixits tous. Cre-ada per un català, José Manuel Sánchez (www.cerede.es), és actualment el mètode de tractament més pun-ter en la fisioteràpia esportiva i les lesions de múscul, tendó i lligament i aprofitada per esportistes d’elit de totes les especialitats que es desplacen als centres acreditats per epiadvanced (www.epiadvanced.com) per a poder ser tractats amb l’objectiu de tornar a la competició amb rapidesa i seguretat.

Apliquem un corrent galvànic dins del teixit per a aconseguir aquest efecte desitjat, sempre amb l’ajuda d’un ecògraf que ens permet veure a l’instant on tenim l’agulla i guiar-nos directe al focus de lesió i controlem l’evolució de la mateixa al llarg dels dies, sent el nostre objectiu la tornada a l’activitat.

Isaac Serrano, fisioterapeuta

Músculs, tendons i lligaments

3

_EDITORIAL /

_L’HIVERN CALIFORNIÀ /

A ningú sorprendrà la notícia que aquest hivern està sent dels més calurosos de la història. De fet, la mitjana de les temperatures mínimes de desembre i gener no baixa dels 6ºC al nostre poble. La pluja tampoc ens ha visitat gaire, ja que no plou des del mes d’octubre. Aquesta dada sona encara més preocu-pant sabent que aquests mesos són els que hauria de ploure més. Tot i tenir molt present la sequera de fa uns anys, no hem de ser alarmistes ni catastro-fistes, ja que els pantans encara estan prou plens com per no patir.Tot apunta doncs, que per Santa Eulàlia no ens haurem d’abrigar gaire i po-drem gaudir de tot el que hi haurà preparat. La novetat que està causant més exaltació a les xarxes socials esparreguerines és la substitució de la Fira Medi-eval per la Fira Noucentista. Sembla que gran part de la població estigués esperant aquell acte (amb un participació de gent de la vila molt reduïda) amb candeletes, oblidant la resta d’activitats festives que es fan durant tot l’any.Personalment ja n’estava una mica fart de la Fira Medieval. Els carrers del centre s’omplien com mai, i per travessar tot el carrer Gran podies trigar ben bé mitja hora. A més, moltes parades es repetien any rere any i eren de fora d’Esparreguera, cosa que em fa dubtar de quin era el benefici real per la vila. Per tot això, i per variar una mica, ja que sempre va bé, tinc ganes de saber què ens espera per la Fira Noucentista.El que no es pot perdre ningú són els premis Set 2016, organitzats per la revis-ta que teniu a les mans. Enguany seran el divendres 12 de febrer a els 20h a Can Pasqual, amb entrada lliure per tothom. Des de l’equip que fa possible la revista, ens ha costat bastant seleccionar els guanyadors, ja que tots els nomi-nats han fet mèrits per endur-se el premi. Unes pàgines més endavant hi tro-bareu més informació dels protagonistes d’aquesta jornada. Esperem que el temps ens permeti viure una Santa Eulàlia ben festiva. Bona Festa Major a tothom!

setsetset4

3 EDITORIAL Oriol Esteve

4 SUMARI I PIULADES

5 ZONA WEB DIARI D’ESPARREGUERA www.setsetset.cat

5 EL TEMPS Enric Gili

6 ANÀLISI DELS PRESSUPOSTOS 2016 Carlos Orti

10 LA NIT DELS SETS Albert Pedrol

14 ENTREvISTA A jAUME ROvIRA Carlos Ortí

15 LA BANDA OFERIRÀ CONCERTS… Àlex Casanovas

16 LES CAIXES D’ESTALvIS RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols

18 RECULL DE PREMSA Redacció

20 OPINIÓ JOAN RAVENTÓS: Nens Salvatges

JOSEP MARIA BRUNET: Quo Vadis, Futbol?

21 NOTICIER

Redacció

22 OPINIÓ

ADE PALOMAR: Temps de canvi, temps de…

CARLES REYNÉS: Novetats

23 KENITRA Paula Sánchez Niño

24 OPINIÓ GERARD BIDEGAIN: Places i murs

TERESA PRATS: Greuges i comparatius

25 PARADA CULTURAL

28 vERSIÓ 2015 Gerard Bidegain

29 ÉS MOLT BELLA… EL TORRENT DE LA FRAU Jaume Porta

30 L’ENTREvISTA SHEILA AMÉZCUA I

GERARD SANCHO Carles Reynés

www.setsetset.cat

NÚMERO 146desembre-gener 2016

ANY XXVI600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3€Edita: Setsetset AC

setsetset1@gmail.com08292 Esparreguera

618313899Director: Oriol Esteve

Consell de redacció: Albert Acín, Gerard Bidegain, Alex Casanovas,

Helena Jorba, Pep Llopart, Carlos Ortí, Albert Pedrol.

Consell d’opinió: Josep Maria Brunet, Enric Gili, Carme Paltor,

Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols, Carles Reynés.

Opinió: Gerard Bidegain, Ade Palomar, Josep Maria Brunet,

Teresa Prats, Carles Reynés, Joan Raventós.

Col·laboracions: Eloi Mestre, Club Excursionista

d’Esparreguera, Jaume Porta, Maria Prats.

Il·lustració i portada: Pep Llopart. Publicitat: 618313899

Disseny i distribució: ardit.cat Impressió: A3copiseny sl

DL: B-18.828-13Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves ni es fa responsable de les opinions

exposades pels seus col·laboradors. El lector pot enviar cartes, fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

SUMARI

Portada: PEP LLOPART

Aïda Puig @aidapuig_ El dia arriba. Diumenge estrenem temporada! Ens queden 2 assajos per seguir treballant! @collabordeus #StaEulalia #Esparreguera

Esparreguera Actua! @eActua Tots contra el tancament línies #P3 No ens callaran no ens enganyaran #Esparreguera

Carme Parras @CarmeParrasJa tenim conserge a EMDE d’#Esparreguera.Gràcies! Ara només falta una secretaria com deu mana! @ajesparreguera @eduardrivas @orti_emmanuel

St. Salvador Espases @salvadorespases Ja ens heu vingut a veure aquest any? I doncs? A què espereu?! #Vacarisses #Olesa #Esparreguera

aleix.escursell @aleixescursell Dia per recordar ls esparreguerines que passaren i/o moriren ens camps d’extermini. Mai més. #Esparreguera #MemòriaHistòrica #Holocaust

Oriol Esteve @Oriolestma Després de quasi dos mesos d’iniciar la campanya del #20D, Jorge Fernández segueix demanant el vot a #Esparreguera

CUP Esparreguera @CUPesparreguera Avui som una gota més en aquesta riuada humana #Amposta7F #Esparreguera

piuladesopinió a la xarxa

1

e s p a r r e g u e r a

www.setsetset.cat

LA NIT DELs SETS

LA REVISTA D’ESPARREGUERANúmERo 146

3€

fEbRER-mARç 2016

fESTA mAjoR D’hIVERN

JOAN LLORT

joAN RomEU

DR. ORTI

PAh ESPARREGUERA

CASAL INTERCULTURAL CLUB GIMNÀSTICA ESPARREGUERA

SPÀRREK

MUSICALS

APADRINA LA CAMPANA

5

_el temps /Enric Gili / Estació automàtica AEvSA

©cps

El temps del mes de desembre a EsparregueraAquest desembre de 2015 destaca per les temperatures anormalment altes, per la persistència anticiclònica i la absència de pluja. Això ens ha portat a una tempera-tura mitjana de 10,8ºC que ha estat la més elevada des de 1980 amb 2,5ºC sobre la mitjana dels mesos de desembre. La temperatura màxima del mes amb 18,5ºC es va donar els dies 8, 9 i 17 i la mínima amb 2ºC positius el dia 14. Els matins dels dies 6 i 7 vàrem tenir unes hores de boira. L’anticicló ens ha mantingut un cel net, amb moltes hores d’insolació i escassa pluja. El vent del NE (Gregal) ha estat el dominat pràcticament tot el mes.Dades a destacar del mesTemperatura mitjana: 10,8ºC.Mitjana de les màximes: 15,5ºCMitjana de les mínimes: 6,1ºCTemperatura màxima: 18,5ºC els dies 8, 9 i 17Temperatura mínima: + 2,0ºC el dia 14Precipitació: 0,6 mmPrecipitació acumulada 2015: 247,9 (47,3% mitjana anual 2000/15)

RESULTATS DE LES ENQUESTES

Et disfressaràs aquest carnaval? (12 vots)Sí 42% No 58%

Qui t’agradaria que fos guardonat amb el Set al personatge 2015? (1091 vots)Joan Llort 25%Jose Manuel Ortí 38%Joan Romeu 37%

Quina entitat t’agradaria que guanyés el Premi Set 2015? (100 vots)Club Gimnàstica 42%PAH 39%Casal Intercultural 19%

ELS TRES ARTICLES MÉS LLEGITS1. Txarango i Itaca Band filmen un videoclip a Esparreguera854 lectures

2. L’empat a l’assemblea de la CUP es va pactar a Esparreguera700 lectures

3. La revista 777 Comunica presenta als candidats pels Sets 2015591 lectures

Z O N A W E BW W W. s E t s E t s E t. c At

diari digital d’Esparreguera(+7.000 visites/mes)

Des de la publicació del darrer número del 777 Comunica que va sortir per Nadal, 4.924 usuaris han visitat la web fins assolir un total de 7.281 visites. Si esteu interessats en posar publicitat a la nostra pàgina web escriviu-nos un correu a setsetset1@gmail.com

El temps del mes de gener a EsparregueraEl gener de 2016 amb 10,7ºC de temperatura mitjana ha estat el més suau dels darrers 50 geners i ha superat el record de temperatura màxima absoluta i ha estat amb els 0,6 mm. de pluja un dels més secs. Des del 4 de novembre fins el 31 de gener han estat 89 dies consecutius sense pluja o amb precipitació inferior a un litre/ dia. Es la major ratxa seca des del 1914, i diuen que el 1928 va ésser similar. A partir del dia 7 la temperatura fa una remuntada espectacular i concretament el dia 8 s’enregistra una màxima de 22,0ºC que constitueix el record esmentat. Del dia 16 al 22 les màximes i les mínimes disminueixen i del 23 al 31 les temperatures se-gueixen una línia ascendent amb valors molt suaus, amb núvols als matins i sol a les tardes. En aquest mateix període hem tingut pressions atmosfèriques elevades, entre elles 1040 hP el dia 29. El vent dominant ha estat el gregal (NE)Dades a destacar del mesTemperatura mitjana 10,7ºCMitjana de les màximes: 15,3ºCMitjana de les mínimes: 6,2ºCMàxima absoluta: 22,0ºC el dia 8Mínima absoluta: 0,5ºC el dia17Precipitació: 0,6 mm ( en 3 dies)

A c t I V I tAt D E L A W E B D E L s e t s e t s e t . c a t D E s D E L D A R R E R N Ú M E R O

setsetset6

_per Carlos Ortí

El rumb d’un Ajuntament el marquen els seus pressu-postos. El govern format per PSC i ICV va aprovar en el ple de desembre la normativa econòmica pel 2016. Uns pressupostos on augmenten les partides destina-des a polítiques socials i on es doten de recursos les noves regidories creades.

Quins són els números? Reducció dels ingressos i augment de la despesa en personal. Aquest seria el resum des del punt de vista econòmic. La previsió és que l’any vinent, l’Ajunta-ment ingressarà 21,6 milions d’euros. Una xifra menor al pressupost del 2015 a causa de la caiguda en 600 mil euros de la recaptació de l’Impost de Béns Immobles (IBI). Així doncs, es torna al tipus impositiu que hi havia l’any 2012 abans que s’augmentés en un 10% de forma obligada a tots els ajuntaments a instàncies del govern central. La resta d’ingressos es mantenen esta-bles, ja que el consistori va congelar les ordenances fiscals sense introduir cap canvi.

Pel que fa a les despeses destaca el considerable aug-ment del capítol de personal. En total, la partida des-tinada a pagar els salaris dels treballadors de l’Ajunta-ment ascendeix en un 8,18% fins als 11,27 milions d’euros. Aquesta pujada s’explica pel pagament pen-dent de la paga extra suprimida de Nadal del 2012, l’entrada d’aplicació d’un plus de productivitat acor-dat en el conveni laboral, i el cobriment de places vacants amb nous funcionaris i personal.

Amb aquests números, l’Ajuntament espera acabar l’any 2016 amb un superàvit de més de 230 mil euros. A més, es preveu rebaixar el deute del consistori en prop d’un 20% fins als 4,5 milions d’euros.

Què hi ha de nou?Els pressupostos del 2016 se centren en tres punts: ajudes socials, neteja i mobilitat. En matèria social, l’Ajuntament augmenta en un 25% la partida destina-da a ajuts socials fins als 100 mil euros, la implemen-

_Anàlisi dels pressupostos 2016 /

_Més despesa social però menys recursos /

El consistori perd més d’un 6% d’ingressos amb la reducció de l’IBI i la despesa en personal augmenta un 8%

7

_Anàlisi dels pressupostos 2016 /

tació del Servei d’Atenció Domiciliària a la Depen-dència amb 47.500 euros, l’aplicació de la targeta moneder per millorar l’assistència a l’alimentació a persones necessitades amb 70 mil euros, i es dota de recursos a la nova regidoria d’Habitatge amb 38 mil euros pel lloguer d’habitatges socials.

La neteja i la jardineria és una altra de les prioritats del nou govern. En aquest sentit, l’Ajuntament externalit-zarà el servei de jardineria amb un contracte de 265 mil euros, mentre que el personal propi del consistori assumirà només les tasques de neteja de la via pública. L’altre contracte de manteniment i neteja recollit en els pressupostos és una partida de 300 mil euros per fomentar el treball a Centres Especials d’Ocupació com podria ser la Fundació d’Inserció Laboral (FIL) d’Esparreguera.

El tercer focus d’aquests pressupostos està posat en la mobilitat urbana. L’Ajuntament ha incrementat el servei de bus urbà en freqüència i recorregut, fet que s’ha traduït amb un augment d’un 20% de la partida fins a arribar als 200 mil euros. A més, a la regidoria de Mobilitat se l’ha dotat amb 60 mil euros per elabo-rar el Pla de Mobilitat Urbana d’Esparreguera, una normativa necessària per conèixer els dèficits del transport i planificar mesures per millorar-ho.

Quina línia segueixen?Agafant com a referència el pla de mandat 2015-2019, es pot veure quines seran les línies generals del nou govern a través d’aquests primers pressupostos. En aquest sentit, s’han pogut materialitzar dins els pres-supostos propostes com la creació del Premi Vila Es-parreguera per fomentar els treballs històrics al nostre poble o la creació del cap de comunicació, un càrrec encarregat de millorar la difusió de les polítiques lo-cals, serien alguns exemples. D’altra banda, hi ha moltes propostes que encara no s’aborden. La promesa de recuperar l’Espai Nadó, l’impuls d’ús d’energies renovables en els edificis municipals, la millora dels col·lectors d’aigües residu-als, l’establiment d’un bus llançadora amb les estaci-ons de tren, són uns altres exemples de la llarga llista de mesures recollides en el pla de mandat que encara s’han de dur a terme i on en aquests pressupostos no s’hi incideix de forma clara.

L’altra crítica possible als pressupostos és el dèficit de recursos amb què es doten certes regidories. Els de-partaments amb menys finançament són Memòria Històrica (3.000 euros), Participació (5.000 euros) i Cooperació (8.000 euros). Amb aquestes partides, queden lluny objectius com destinar el 0,7% dels in-

L’Ajuntament encara té les arques plenes i el romanent de tresoreria real és de prop de 9 milions

setsetset8

_Ingressos Pressupostos

2016 /

_Despeses Pressupostos

2016 /

9

gressos a cooperació –actualment es situaria en el 0,037%–, o impulsar la celebració de consultes popu-lars i pressupostos participatius per fomentar la parti-cipació de la ciutadania.

La falta de temps per estudiar i incloure projectes d’in-versió importants també s’ha deixat entreveure. En aquests pressupostos, hi ha una partida de 300 mil euros per fer inversions petites com la compra d’un camió de neteja i obres d’adaptació i millora en dife-rents equipaments municipals. Cal recordar, però, que les arques municipals segueixen plenes i que aquest 2015 s’ha tancat l’exercici econòmic amb un romanent de tresoreria de 13,5 milions d’euros, que en realitat són prop de 9 milions si es descompta el projecte d’in-versions de 4,5 milions d’euros aprovat per l’anterior govern. Per tant, l’Ajuntament encara té molt marge de maniobra per realitzar inversions de gran magnitud. l

Ajudes socials, neteja i mobilitat són els tres punts claus dels nous pressupostos

_Anàlisi dels pressupostos 2016 / _per Carlos Ortí

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

SUPER NATURAProductes Naturals

DietèticaHerboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal41

anys al seu servei!

setsetset10

_LA NIT DELS SETS /_SANTA EULÀLIA 2016 / 21a EDICIÓ

_TRES SETS MÉS!Com ja sabeu, aquesta revista organitza anualment La Nit dels SETS a Can Pasqual, coincidint amb la diada de Santa Eulàlia, el 12 de febrer. Els ja tradicionals Tres SETS són uns reconeixements públics que es fan al Personatge, l’Activitat i l’Entitat de l’any anterior a la nostra vila. En aquesta edició, els candidats a Personatge són Joan Llort –compromès amb el patrimoni històric i natural d’Esparreguera–, José Manuel Ortí –metge d’Esparreguera des de fa més de 35 anys– i Joan Romeu –fundador del Club de Tennis Taula Esparreguera (1970)–. Els candidats a l’Entitat són el Club Gimnàstica Esparreguera –format per un gran nombre de joves gimnastes que no deixen de guanyar medalles–, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) –col·lectiu que porta anys defensant el dret a un habitatge digne– i el Casal Intercultural –dedicat a la integració dels nouvinguts a la vila–. Finalment els candidats a l’Activitat del 2015 són Spàrrek TR –un treball de recerca que va esdevenir un festival de música alternativa i joves artistes–, Apadrina la Campana –acte multitudinari que va aplegar desenes d’entitats per recaptar fons– i l’espectacle Musicals –l’espectacle de la passada Festa Major d’Estiu, amb la JOCPE, Music Vox i Amazing GospelEls SETS són uns reconeixements que trien els consells de redacció i d’opinió de la revista, fent una valoració de l’any anterior i sempre amb la voluntat constructiva de felicitar els nostres convilatans per tot allò que fa de la nostra vila un lloc viu durant tot l’any. No podem fer més que felicitar a tots els premiats, nominats i a tots aquells que no hem nominat enguany però que segueixen treballant perquè tots plegats visquem en un poble millor.

_Albert Pedrol

11

_Spàrrek TR /

Creat pels joves estudiants esparreguerins, Gerard Sancho i Sheila Amezcua, l’Spàrrek TR va néixer l’estiu del 2015 amb motiu del Treball de Recerca que durant cada any, els estudiants de Segon de Batxillerat han de realitzar. La idea era clara i a la vegada molt innovadora: crear un festival de músi-ca de grups joves i emergents a partir d’un capital inicial de zero euros i un doble objectiu. Per una banda, satisfer una demanada dels joves esparre-guerins que veuen com el nombre de festivals a la vila dedicats a ells és escàs. Per l’altra, adaptar els continguts a totes les edats i utilitzar el festival com una plataforma perquè els grups de música emer-gents es poguessin donar a conèixer.L’Spàrrek TR (Spàrrek juga amb el nom del poble i TR vol dir, per una banda, “Treball de Recerca” i per l’altra “Territori Rítmic”) va començar a fer-se una realitat a partir del model de finançament del “Crowdfunding”, en què diversos comerços de la vila van col·laborar amb donacions econòmiques i d’altres en l’àmbit logístic. A partir d’aquestes do-nacions (recompensades amb aspectes publicitaris al festival), i juntament amb la col·laboració de di-verses organitzacions, els dos estudiants van po-der fer realitat un festival que va oferir més de 10 hores de música en directe, protagonitzada per grups joves d’arreu de la comarca, a més d’altres activitats culturals i infantils. L’èxit del festival ha provocat que els dos joves emprenedors obrin les portes a futures edicions de l’Spàrrek TR.Font: Gerard Sancho

_Apadrina la Campana /

Música, teatre, vídeos i màgia amb un únic objec-tiu: ajudar al procés de restauració de la campana Eulària del Campanar d’Esparreguera. Amb aques-ta iniciativa, l’Associació d’Amics del Campanar i la junta del grup Amazing Gospel es van posar a treballar en un projecte de llums i música sota el nom de: “Apadrina La Campana. La Sentiràs Te-va!” El resultat final va ser un espectacle d’una hora i quart que va comptar amb més de 400 ac-tors i més de 500 espectadors que van abarrotar la plaça de l’Església. Amb una preparació de més de 3 mesos, l’espectacle també va comptar amb un gran nombre d’institucions culturals del poble que, mitjançant actuacions en directe o vídeos prèviament gravats, van ajudar a fer realitat l’esde-veniment.El paper més important el tenien les campanes. L’associació de Campaners de Tarragona va ser l’encarregada, a través del campaner de la cate-dral tarragonina, de fer-les sonar amb la intenció de relacionar el so de les campanes amb la vida quotidiana del poble per tal que el públic pogués endinsar-se en un viatge al llarg del temps. Durant l’espectacle, es va poder escoltar des de les cam-panades de festa major fins a les d’arribada del peix fresc, passant per les d’alarma d’incendi, toc a morts, casament i sometent (aquestes últimes es van relacionar amb la història del 1714). Cada toc de campanes, prèviament estudiat per l’organitza-ció, es va escenificar amb un esquetx de teatre o actuació musical gràcies a la col·laboració de moltes entitats de l’àmbit cultural esparreguerí. Font: Mireia Udina

_Musicals /

Un espectacle de gran format on es van trobar tres formacions molt diferents: la JOCPE (Jove Orques-tra de Cambra de la Passió d’Esparreguera, funda-da a finals de 2014), MusicVox (grup vocal esparre-guerí que s’ha donat a conèixer arran del seu pas pel programa “Oh Happy Day” de TV3) i Amazing Gospel (cor de gospel amb més de 80 cantaires fundat l’any 2011). L’amalgama d’aquests tres in-gredients és, sens dubte, un dels trets que van fer de l’espectacle un producte festiu, fresc i atractiu.“Musicals”, que es va representar al Teatre de La Passió d’Esparreguera la passada Festa Major d’estiu, va proposar un viatge a través d’alguns dels millors musicals de la història, molts dels quals ja són clàssics del gènere, fins i tot havent sortit dels escenaris per aterrar a la gran pantalla. Títols com Les Misérables, West Side Story, Rent, Grea-se, Sister Act o The Lion King són només una se-lecció dels musicals que van conformar aquest gran espectacle. Les diferents composicions van ser íntegrament re-orquestrades per Juan Jurado, director musical, tenint en compte les particulars característiques dels tres grups protagonistes, es-pecialment de la JOCPE, que va adaptar la seva plantilla (habitualment d’orquestra clàssica) espe-cialment per aquest projecte.“Musicals” comptava també en el seu equip artís-tic, entre d’altres, amb Vicky Alvelo a la direcció escènica, Gerard Bidegain a la dramatúrgia del guió, Mireia Udina a la composició i l’utillatge i l’actor Eduard Farelo com a presentador del què va ser l’èxit de la passada Festa Major.Font: Gerard Bidegain

_RECONEIXEMENT A L’ACTIVITAT 2015 / nominats

setsetset12

_Casal Intercultural /

Creat a finals de l’any 1998, amb el nom de Casal Anirat Anilmet (que en llengua berber significa Juguem i Aprenem), el Casal Intercultural d’Esparreguera va néixer com una iniciativa liderada per l’AMPA de l’IES El Cariat amb objectiu clar: crear un espai de reforç i acollida per tal que els joves nouvinguts d’altres cultures gaudissin d’una inclusió ràpida i exitosa a partir de la millora d’una eina fonamental: la llengua catalana. Des de l’any 1998, el que avui en diem Casal, treballa amb aquesta voluntat de transformació social, centrant-se en factors que poden conduir a minvar el perill d’exclusió social dels nois i noies nouvinguts. Gràcies a la col·laboració dels 40 voluntaris que, fins ara, han passat pel Casal al llarg de la història, s’ha pogut ajudar a molts nois i noies a partir de la millora de la competència lingüística i acadèmica, la transmissió i adquisició dels valors de la cultura catalana, la descoberta de la nova realitat social on han de viure, i també a partir de l’adquisició de l’autonomia personal que comporta la recerca identitària en un nou entorn personal. Tanmateix, la feina d’aquesta entitat sense ànim de lucre no només se centra en l’aprenentatge dels més joves a través de la feina i l’estudi, sinó que també s’organitzen activitats en les quals els nouvinguts poden experimentar les nostres tradicions de forma més directa: Festa de Nadal, de Sant Jordi, Castanyada i Panellets, a més de sortides en forma d’excursions. Font: Yildiray Ileri

_Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Baix Llobregat Nord /

Centrada en l’objectiu de defensar el dret a un habitatge digne, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Baix Llobregat Nord ha tingut Esparreguera com a seu principal durant tot l’any 2015. Des del poble s’ha continuat treballant per tal de canviar les lleis i pressionar els polítics, i també els bancs, no només en l’àmbit estatal sinó també en l’autonòmic i municipal. La PAH ha celebrat les seves assemblees a la vila esparreguerina i ha lluitat, entre altres coses, per assegurar-se que els ajuntaments del Baix Llobregat Nord implantessin de forma correcta la “ILP Catalana”, llei aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 2015 que exigeix canvis legals i urgents, en l’àmbit català, per tal de garantir el dret a un habitatge digne, per cobrir l’emergència habitacional i per oferir una segona oportunitat a aquella gent que no pot seguir pagant. Tal com expressa la portaveu de la plataforma, Mercedes Navarro, encara queda molt per fer, però des de la plataforma es continuarà lluitant per aconseguir guanyar aquesta “difícil batalla”. La intensa lluita de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca continuarà amb l’objectiu d’obtenir una llei en l’àmbit estatal que garanteixi tots els objectius d’habitatge digne que persegueix l’organització. Cal destacar la gran feina i empenta que ha mostrat i mostra aquest col·lectiu, aquest any amb seu a Esparreguera. Font: Mercedes Navarro

_Club Gimnàstica Esparreguera /

Medalles, presències en campionats de Catalunya, esforç, èxits... El Club Gimnàstica Esparreguera ha completat un any 2015 molt positiu en què no només han acompanyat els resultats, sinó que el nombre de gimnastes ha crescut notablement respecte a passades campanyes. Amb una trentena de medalles en l’àmbit català, l’entitat esparreguerina ha protagonitzat una temporada per emmarcar i ha aconseguit fer-se un nom fora de la vila. A més, la nova temporada 2015/2016 ha començat de la millor manera possible, ja que la base de la gimnàstica, fins ara propietat de l’Ajuntament, ha estat integrada de forma definitiva al club, cosa que evidencia el creixement constant de l’entitat esparreguerina. Des de començaments d’aquest nou curs, el club ja ha participat en diversos tornejos a escala nacional i internacional amb bons resultats, entre els quals destaquen el Trofeu de Tardor, competició oficial de la Federació Catalana de Gimnàstica i en què les esparreguerines van aconseguir un total de 3 medalles, un trofeu celebrat a Andorra i un altre a França, on un total de 10 gimnastes de la vila van poder provar l’experiència internacional. De cara a les competicions oficials de la Federació Catalana, que van començar el passat 30 de gener, el Club Gimnàstica Esparreguera comptarà amb un total de 48 gimnastes dividides en categories escolars, Promogym i Nivells, i a més, algunes d’aquestes competicions podrien donar, fins i tot, el passaport per participar en els Campionats d’Espanya. Font: Club Gimnàstica Esparreguera

_RECONEIXEMENT A L’ENTITAT 2015 / nominats

_Albert Pedrol _LA NIT DELS SETS /

13

_Joan Romeu /

Un exemple d’iniciativa i emprenedoria. Joan Romeu va fundar, juntament amb dos amics, el Club de Tennis Taula Esparreguera en una època, any 1970, en què aquest esport era molt minoritari a la vila. Des d’aquella fita, i tal com explica l’actual president del club, Jordi Morales, Romeu ha estat i continua essent “l’ànima de l’entitat”, treballant cada dia de forma desinteressada per tal d’ajudar al desenvolupament del club, el qual ha aconseguit i aconsegueix molts èxits, i a tots els jugadors que el conformen. Durant els més de 40 anys en els quals porta lligat a la institució, Romeu ha desenvolupat els rols d’entrenador, president, tresorer i actualment, a més de fer tot el que calgui per al bon funcionament del club, s’encarrega de dur a terme tots els tràmits per tal que les inscripcions i les llicències sempre estiguin en ordre.La passió de Romeu pel Tennis Taula ha provocat que, la idea de tres amics que jugaven a una taula de l’Ateneu de la vila, s’hagi convertit en un club que no només ha evolucionat fins a consolidar una escola de nens i nenes a Esparreguera, sinó que actualment viu en un gran moment de forma, amb un total del 80 membres aproximadament, i que, a més, protagonitza èxits importants any rere any. Cal subratllar que Romeu segueix en actiu com a jugador de Tennis Taula i competeix en categories provincials i en adaptats, categoria en què fa equip amb en Jordi Morales pels Campionats de Catalunya i Espanya. Font: Jordi Morales

_Doctor José Manuel Ortí /

Nascut a Terol l’any 1955, el Dr. José Manuel Ortí va estudiar medicina a la universitat de València i es va especialitzar en psiquiatria a l’Hospital Clínic de Barcelona. Mentre estudiava al Clínic, va fer una suplència del Dr. Real a Esparreguera per unes vacances l’any 1980, circumstància que va portar Ortí a traslladar-se a l’antic ambulatori d’Esparreguera. Posteriorment, quan el Dr. Real es va jubilar, es va fer una oposició per a cobrir aquesta plaça i el Dr. Ortí la va aconseguir. Al poc d’arribar, també va començar a treballar a la residència d’avis situada on es troba avui en dia l’ambulatori. Quan es va fer la residència nova, va seguir visitant a Can Comelles durant 19 anys. En aquella època, anys 80, també era costum que el metge del poble visités els habitants de la Colònia Sedó de forma voluntària, El Dr. Ortí, tot i ser de fora, va continuar amb aquest esperit de voluntarietat, ja que baixava dos cops per setmana per tal de visitar els pacients en un petit dispensari. Però amb el tancament de la Colònia Sedó, el nombre d’habitants va disminuir i es va deixar d’oferir el servei. Al mateix temps, també va seguir utilitzant l’antic despatx del Dr. Real fins que l’any 1995, va fundar, conjuntament amb altres metges, el centre mèdic Creu Blava, un centre de referència a Esparreguera que ja té més de 20 anys d’història. Després d’una llarga carrera, el passat any 2015, Ortí va decidir jubilar-se anticipadament de l’ambulatori i com a metge de la sanitat pública, posant així, punt final a una professió que segons ell mateix: “possiblement la vaig triar perquè li feia il·lusió a la meva mare”. Font: Carlos Ortí

_Joan Llort /

Un home dedicat plenament a la vila d’Esparreguera. Joan Llort ha desenvolupat molts càrrecs al servei del poble i és una de les figures importants en l’aspecte cultural de la vila. Polític per Iniciativa, Llort ha col·laborat a Ràdio Esparreguera, a la revista local 777, ha realitzat treballs d’arqueologia local i ha col·laborat amb la realització de llibres com, per exemple, “Les Plantes d’Esparreguera”, conjuntament amb Eleuteri Navarro i Àngel M. Hernández. Llort forma part de l’Associació Amics del Puig i des de fa anys s’encarrega de la conservació de l’Ermita del Puig a més de ser membre actiu del Col·lectiu Esparreguerí de Recerca, amb el qual organitza sortides que ja són una tradició, com la de Sant Salvador de les Espases o la del Mas Manader. A tot aquest currículum, cal destacar que Llort també va protagonitzar la coordinació d’unes jornades d’arqueologia en l’àmbit de Catalunya que es van celebrar fa uns anys a Esparreguera. Els que el coneixen de ben a prop destaquen la seva disposició a ajudar tant a escoles com a col·lectius i, també, a tothom qui necessiti un cop de mà pel que a aspectes culturals i històrics del poble respecta, terreny del qual n’és un bon coneixedor. Sempre disposat a difondre la història i cultura de la nostra vila, Joan Llort esdevé un activista per tal que cada vegada més gent en sigui coneixedora. Font: Josep Ràfols

_RECONEIXEMENT AL PERSONATGE 2015 / nominats

setsetset14

Entrevista a

Jaume Roviradirector de l’espectacle de La Passió

Com vas arribar a ser el director de La Passió d’Esparreguera?Que ningú volia acceptar la direcció perquè dins La Passió és com dirigir el Barça, que tothom és entrenador, i a la Passió, tothom és director. Llavors, intentar imposar criteris nous que convenen, sobretot modernit-zar-la i donar-li una sacsejada, és difícil.

Llavors tu mateix et vas proposar per dirigir l’espectacle?No, m’ho van proposar. Faltava realment molt poc temps, perquè vaig acceptar la direcció de La Passió al mes de novembre de l’any passat, i vaig tenir tres setmanes per pensar-hi i posar-me a treballar. Per tant, va ser molt precipitat, i tot i així, la de canvis que es van poder fer.

Quin model de passió has intentat aplicar?Vertebrar un model de passió per a la gent que no coneix absolutament res i ve a veure un espectacle. Això és el que hauria de ser la Passió d’Esparreguera, un espectacle popular on hi participa moltíssima gent i on et pre-senten uns fets que van passar d’una manera cronològica. I així no t’has de trencar el cap per saber qui és qui, ja ho aniràs veient. Per tant, estructurar-ho com una obra de teatre i no com un espectacle religiós.

Què volies canviar de l’espectacle?Donar més importància i coherència als

personatges importants perquè cada vegada la gent coneix menys la religió. L’any passat vaig demanar la col·laboració al degà de la facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona perquè m’expliqués molt bé qui eren aquests personatges per donar-hi la importància que tenen. I llavors, arreglar la història perquè una persona que no conegui res de religió, pugui entendre els personat-ges i saber qui és qui dins d’aquesta trama.

Com es van traduir aquests canvis?Un canvi seria la Mare de Déu que sempre ens l’havien pintat molt celestial i gens huma-na, i vaig voler humanitzar-la. És una mare que pateix pel seu fill, i en el moment que el teu fill mor, per molt que sàpiga que ressusci-tarà, que sigui ternal, que sigui molt real per l’espectador. A la Maria Magdalena, vam do-nar-li un quadre que feia temps que no es re-presentava on es veu que ella era prostituta i que, un cop ha sentit a Jesús, decideix canviar la vida. Vas encaixant als personatges d’una manera que pel públic és molt més entene-dor. Abans la gent coneixia perfectament tots aquests personatges i quin rol tenien, però això s’està perdent molt ràpidament.

Una de les idees que s’escolta sovint per modernitzar l’espectacle és fer un horari més reduït, series partidari de fer com La Passió d’Olesa i que les sessions només duressin mig dia?

Sí, encara que un dels trets principals de La Passió d’Esparreguera sigui això, no li veig cap sentit. No podem obligar al públic que es passi tot el dia a Esparreguera. En efecte, els ampliem l’oferta amb altres productes del poble, però no pots que el públic entri a les 9 del matí i marxin a les 6 perquè van a veure una obra de teatre.

El teu primer any com a director també va coincidir amb el naixement de la Jove Orques-tra de Cambra de la Passió d’Esparreguera (JOCPE), creus que la incorporació de la nova orquestra a l’espectacle ha estat positiva? Evidentment, que es professionalitzi l’or-questra. El resultat està per les orelles de la gent que ho hagi sentit. És un benefici molt important per l’espectacle de La Passió.

Quines dificultats t’has trobat per dirigir un espectacle amb tanta gent implicada com en La Passió?Sobretot en convèncer. El primer any va ser vendre un producte nou i havies de convèn-cer. Demostrar que aquell canvi, un cop el veies, era factible.

En aquesta nova temporada, introdueixes algun nou canvi respecte a l’any passat?Comparat amb l’any passat que van ser 60 canvis de papers, els canvis importants es van fer la temporada anterior. Falta acabar d’arreglar el text i hi haurà canvis de qua-

Per CARLOS ORTÍ LÓPEZ

“No podem viure amb les regles d’un espectacle que venen de 50 anys enrera”

Jaume Rovira, és el director de La Passió d’Esparreguera des de l’any passat. Ha estat involucrat en l’espectacle des de

ben petit i les últimes deu temporades va interpretar al rei Herodes. Amb estudis

de direcció i propietari d’una productora, ha dirigit amb anterioritat

més de 40 espectacles teatrals.

15

_Àlex Casanovas

dres de lloc, perquè per ordre cronològic s’entengui molt millor l’espectacle.

La crisi econòmica permanent en què es troba submergida la Fundació Privada de La Passió ha repercutit en l’espectacle?Sí, totalment. L’any passat es van fer molts canvis i jo vaig ser la persona que vaig anar a buscar empreses importants que normal-ment produeixen els meus espectacles, i els hi vaig demanar la col·laboració econòmi-ca, perquè volia tirar endavant uns canvis que La Passió no podia assumir.

Però que la situació perquè l’entitat sempre sigui deficitària és un problema de gestió?Qui ha de portar endavant un teatre i sabrà com portar un teatre és una persona que vingui del teatre. Hi ha la sala gran, hi ha la sala petita, però hi ha 50 mil racons a La Passió. És que no només hauries d’estar fent teatre a la Sala Gran, hi ha molt espai. És un teatre que ara als vespres perquè hi anem a assajar La Passió, però si no, estaria tancat. No pot ser que el motor més important que hi ha a Esparreguera estigui tancat.

Com a motor cultural del poble, l’Ajuntament ha intervingut d’alguna manera?És el primer ajuntament que hi ha en molts anys que no està donant solucions.

Què creus que hauria de fer el consistori amb La Passió?Que s’asseguin i parlin. No poden anar els dos poders fàctics d’Esparreguera l’un sense l’altre. L’Ajuntament necessita La Passió perquè el 50% d’activitats que es fan al tea-tre són de l’Ajuntament. No poden anar

deslligats. Però lliguem-ho, i que es lligui d’una manera coherent que serveixi per a les dues parts, però el consistori no es pot desentendre de La Passió, perquè són els primers que ho necessiten.

Però la solució no hauria de sortir de la mateixa entitat?El problema de La Passió, de l’entitat i de l’espectacle, es va comentar a l’assemblea i seria molt interessant poder fer un seminari o una cimera on es treguin uns resultats per definir què és la Passió. No podem viure amb les regles d’un espectacle que ve de 50 anys enrere que ningú ha tocat. I no pots fer que el públic estigui tantes hores i que els obliguis a dinar a Esparreguera. Quin bene-fici en treu La Passió?

Què se’n podria extreure d’aquesta cimera?Sortiran coses que seran molt profitoses per La Passió i per Esparreguera. No pot ser que aquell monstre estigui tancat, que s’hi faci tan poc teatre, tan poc cine, tan poc de res. Em sembla que l’Ajuntament hauria de ser-hi, però altres entitats d’Es-parreguera també.

Com a cloenda, quin llegat t’agradaria deixar després del teu pas com a director?El d’haver intentat per primera vegada po-sar al dia a l’espectacle, amb el canvi estètic que hi ha hagut a La Passió i el fet d’haver donat importància a les dones. Sé que aquests canvis que he fet duraran molts anys. Però seria importantíssim que la per-sona que vingui darrere meu, sigui qui sigui, tingui la mateixa voluntat de canvi. l

LA BANDA D’ESPARREGUERA OFERIRÀ CONCERTS PER TOTA CATALUNYA DINS DEL CICLE ESPAI A

Arriba Santa Eulàlia i també el tradicional concert que la Banda d’Esparraguera organitza de manera gratuïta a l’Ateneu any rere any, ara bé, enguany l’agrupació musical també oferirà en els propers mesos el concert “Descobreix la Banda: Del pasdoble al jazz” a diferents punts de la geografia catalana.

Dins del Cicle de Concerts Espai A, la Banda oferirà el seu extens repertori –des de la música tradicional i popular, la música de cinema, la música moderna i fins i tot el jazz– a Caldes de Montbui (el 14 de febrer), a Montcada i Reixac (el 19 de març), a Sentmenat (el 10 d’abril) i a Breda (el 19 de juny).

D’aquesta manera, la Banda d’Esparreguera,dirigida per David Parras, celebra els quinze anys de trajectòria i segueix creixent, tant en nombre d’actuacions com de músics, molts d’ells de la Vila.

setsetset16

_RACÓ D’HISTÒRIA /

Josep Ràfols esteve

les CAIXes D’estAlVIs

Aquestes entitats d’estalvi sense ànim de lucre i amb finalitat social, avui, tots ho sabem, han desaparegut o són bancs, són història.Naixeren el segle XIX quan les condicions de vida de la classe obrera en la primera i segona revolució industrial, a finals del XIX i a principis del XX, eren deplorables: llar-gues jornades de treball, sous de misèria, que comportaven una alimentació i un ha-bitatge deficient, desprotecció davant la malaltia i la vellesa. La resposta obrera, la creació de sindicats, mútues, no sempre és acceptada per l’Estat Liberal que sovint les prohibeix, responent el món obrer de ma-nera més violenta, l’acció directa. A finals del segle XIX Barcelona viu fets com la bomba del Liceu, la del carrer Banys Nous, l’assassinat del president del govern Càno-vas del Castillo. Els obrers viuran, la repres-sió indiscriminada del Procés de Montjuïc on foren empresonats i torturats més de 400 persones, 5 foren afusellats. El 1902 Barcelona pateix una vaga general que dei-xa la ciutat gairebé sense proveïments. A Esparreguera el 1899 es viu la vaga més important que tingué mai la fabrica Sedó.

Tot plegat genera diverses reaccions de la societat, des de la repressió del moviment obrer, a la creació d’entitats que protegei-xen els obrers, com la seguretat social que, paradoxalment a Europa, l’endeguen els governs dretans, a l’Alemanya del primer Reich la crea el 1889 el canceller Bismark, a l’Estat Espanyol, el conservador Maura el 1908, amb la creació “del Instituto Nacio-nal de Previsión”. La creació de les caixes d’estalvi i pensions és també fruit d’aquest context.Els primers intents, a part de la caritat que es feia a la sortida de les esglésies, són els Monts de Pietat, entitats, normalment

d’àmbit religiós, que deixaven diners per fer front a les despeses d’una malaltia, d’una situació d’extrema pobresa… sense interes-sos, normalment a canvi d’una penyora.Sectors de la burgesia proposaven la creació de les caixes d’estalvi, calia ensenyar els obrers a estalviar i així poder atendre algu-nes de les dificultats que porta la vida i, a més a més, els feia cauts, temerien perdre el que tenien a la caixa si és revoltaven.En aquest sentit, el d’involucrar els obrers en caixes que guardaven els seus estalvis que esdevenien pensions per a la vellesa, els governs liberals espanyols del segle XIX aconsellaven els governadors civils “procure que se establezca en esa província al menos una caja de Ahorros, asociándola a un Monte de Piedad, o promoviendo también la creación de establecimientos de esta especie”.A la Península moltes caixes van néixer vinculades a les diputacions provincials, a entitats religioses, com el Patronat de la Parròquia a la nostra Vila, o a associacions empresarials, com “La Caixa” que neix sota l’aixopluc del Foment del Treball Nacional, per patricis vinculats a aquesta institució, com en Francesc Moragues, en Ferrer-Vidal.

“Calia ensenyar els obrers a estalviar i així poder atendre algunes de les dificultats que porta la vida i, a més a més, els feia cauts, temerien perdre el que tenien a la caixa si és revoltaven

17

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDARehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERAAv. Generalitat, 32 T. 93 770 34 07

ABRERAc/FerranPuig,109

t.937771466EsPARREGUERA

MecànicaGeneraldel’Automòbil

TALLERS GERMANe HIJOS, C.B.

L’Església Catòlica, per mitjà del seu papa Lleó XIII, va prendre partit per mitigar la misèria de la classe obrera i redactà la encí-clica Rerum Novarum el 1891 on es posici-onava sobre aquesta realitat, intentant aclarir els deures del capital i del treball i evitar l’enfrontament de classes socials. Aquesta doctrina és la que condicionarà l’Església Catalana i les elits empresarials catalanes de la Lliga Regionalista de Catalu-nya per prendre l’actitud paternalista sobre la classe obrera.De fet les primeres caixes comencen a mit-jans del segle XIX, la de Barcelona el 1844, la de Sabadell el 1859, la de Manresa el 1865, la de Lleida el 1880.A la nostra Vila, Mossèn Montoriol crea el 14 de gener de 1906 el Patronat Parroquial1, el 25 de gener promou la Caixa d’Estalvis d’Esparreguera, que comença a funcionar el 5 de febrer de 1906 amb l’objectiu de “fo-mentar les institucions encaminades a millorar la condició moral i econòmica de les classes popu-lars. Era la primera caixa d’Esparreguera. El mateix rector, en Josep Montoriol va pro-moure una Caixa de Pensions, per prevenir la vellesa; a la reunió per constituir-la hi havia Mossèn Montoriol, Francesc de Mo-ragas, Martí Sedó, Llort, el Pare Gabriel Palau i Forcat2.Pocs mesos abans, l’abril de 1905 s’havia fundat a Barcelona la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Bale-ars. A la seu del Foment del Treball Nacio-nal s’aprovaven els estatuts i es constituïa el Consell Directiu, nomenant president en

1 Joan Perera. Els primers cent anys del Patronat Parroquial d’Esparreguera, Esparreguera 2005, pàg. 176.

2 Martí Sedó era qui dirigia la fabrica Sedó, el pare Gabriel era un jesuïta carlí i profundament antirevolucionari.

Lluís Ferrer-Vidal i Soler, fabricant de teixits de cotó i com a director general a Francesc Moragas, patrici barceloní i membre desta-cat de la Lliga Regionalista de Catalunya. De fet els primers fons van ser part de les 87741,79 pessetes recollides per socórrer les famílies dels morts i ferits que hi hagué a la vaga general de 19023. La finalitat era “faci-litar al obrero medio de formarse una renta para atender a las necesidades de la vejez y proporcio-nar al patrono el de contribuir a este resultado…para que el primero adquiera hábitos de orden y economía”4

La Caixa de Pensions Estalvis i Préstecs, com s’anomenava la Caixa d’Esparreguera,

3 Jordi nadal i Carles sudrià. Història de la Caixa “Entre les persones que van aportar diners hi havia els burgesos més importants de Catalunya: Eusebi Güell, Comte de Godó, Marquès de Comilles, Lluís Sedó…” pàg. 45

4 Jordi Nadal i Carles Sudrià: op pàg. 69.

es va fusionar amb la Caixa de Pensions l’abril de 1930, la qual comprà la casa 38 del carrer dels Arbres, el que és avui la sala d’exposicions municipal i començà oficial-ment l’activitat com a Caixa de Pensions el 30 d’abril de 1932, el que comporta la dissolució definitiva de la Caixa d’Estalvis del Patronat.Avui “La Caixa” és un banc, altres, les de Sabadell, Manresa, Barcelona… han desapa-regut i s’han fusionat a altres bancs. Aquelles entitats sense propietaris, amb consells d’im-positors, han desaparegut, ara tenen consells d’accionistes. De les “Obres Socials” en queda alguna cosa, ja veurem quan durarà.

Clausura del local d’una societat obrera per l’autoritat gevernativa i els guàrdies de seguretat

(“La Campana de Gràcia”, 1892).

“A la Península moltes caixes van néixer vinculades a les diputacions provincials i a entitats religioses com els Patronats Parroquials

setsetset18

L’analítica desmenteix que el vessament de la riera del Torrent Mal fos crom hexavalentEl líquid blavós aparegut a mitjans de novembre a la riera del Torrent Mal no es tractaria de crom hexavalent tal com es va anunciar públicament en el ple municipal del passat 9 de desembre. L’analítica encarregada per l’Ajunta-ment d’Esparreguera prova que el ves-sament contindria un alta densitat de coure i altres substàncies, però en cap cas un element tan altament contami-nant i danyí com el crom.

El Club Gimnàstica s’estrena en la 1a jornada comarcal a EsparregueraEsparreguera va ser la seu de la primera jornada comarcal de gimnàstica artísti-ca femenina i masculina de la tempora-da 2016 celebrada el passat 16 de gener. La competició va concentrar a més de 190 participants, entre les quals hi van competir 40 gimnastes esparreguerines.

_RECULL DE PREMSA / _Redacció /

foto

: CUP

La Ronda Verda d’Esparreguera queda inauguradaEl diumenge 31 de gener es va celebrar la primera passejada popular per la Ronda Verda del nostre municipi. L’au-tor de la iniciativa és Jaume París, qui el va presentar al concurs Espai Idea orga-nitzat pel CIEE on va ser reconegut i pel qual es van fer gestions perquè el projecte tirés endavant. Ara, amb el suport de la CUP, s’ha pogut adequar el camí perquè tothom qui vulgui hi pugui anar. El recorregut parteix de l’Aeri d’Esparreguera i arriba al camí veïnal que va de Can Comelles a Can Roca, sempre vorejant la vila, però passant per camins sense asfaltar i amb vegetació abundant. Un total de quatre quilòmetres de dificultat baixa que es poden recórrer amb aproximadament una hora si es va caminant.

Enguany, i després de 10 anys de fira Medieval, l’Ajuntament ha decidit donar un tomb i encaminar aquest es-deveniment a un moviment, segura-ment més proper a Esparreguera per la seva història i pel patrimoni identitari.El Noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. I el Modernisme va ser un corrent cultural nascut al final del se-gle XIX i que va durar fins als primers anys del segle XX. A Esparreguera han restat més testimo-nis del moviment modernista que no pas del moviment noucentista, ja que el Modernisme es veu sobretot en la decoració dels edificis, en l’ús de la lí-nia corba, en l’asimetria. El Noucentis-me és més un moviment ideològic basat en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat.L’arquitecte municipal Josep Domènec i Mansana, format en l’època moder-nista i que en aquells moments treba-llava a Esparreguera, va tenir molt a veure en la transformació de l’estil de construcció dels edificis de la vila.És per això que aquesta fira vol recupe-rar un recorregut històric per la vila i posar en valor aspectes propis de la nostra identitat com la terrissa i la in-dústria tèxtil de la Colònia Sedó.La Fira Noucentista tindrà lloc els dies 13 i 14 de febrer, pels carrers del centre de la vila.

Fira Noucentista per la Festa Major d’Hivern

19

Txarango i Itaca Band filmen un videoclip a EsparregueraEls grups de música Txarango i Itaca Band han estrenat un videoclip con-junt gravat íntegrament a Esparreguera. El vídeo és de la cançó Torna’m i hi apareixen diferents espais de la vi-la com el Campanar i una masia de l’àrea de Can Roca. Val a dir que l’espai triat per ambientar la peça sigui la nos-tra vila no és una casualitat i és que en l’equip de rodatge hi ha participat l’olesà Joan Riera com a director; i l’esparreguerina Marta Ruiz com a au-xiliar de càmera.

Batlle & BatlleAdvocatAssessor fiscalAdministrador de finquesT. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències EmpresarialsMaster Direcció d’Empreses (ESADE)Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garciac/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

Resultats de les Eleccions Generals del 20 de desembre de 2015 a EsparregueraEn Comú-Podem ha estat el guanya-dor de les eleccions generals a Esparre-guera. La candidatura encapçalada per l'historiador Xavier Domènech ha ob-tingut 3.465 vots (30,2%) a la vila. La segona força és el PSC amb 2.065 vots (18%), seguida d’ERC queda amb 1.639 vots (14,29%) i Ciutadans de molt aprop amb 1.501 vots (13,08%). El PP és el partit que patiria la davalla-da més important obtenint 1.157 vots (10,08%). Per últim, Democràcia i Lli-bertat ha quedat en sisena posició amb 1.134 vots (9,88%).

“Trobareu totes aquestes notícies i més a la web de la revista setsetset.cat”

Manifestació per evitar el tancament de línies de P-3 Els partits polítics d’Esparreguera es van manifestar el passat 4 de febrer da-vant el departament d’ensenyament del Baix Llobregat a Sant Feliu. Una mobi-lització per evitar el tancament de les línies de P-3 que proposa la Generalitat en la nostra vila i que afecten altres municipis de la comarca. En la manifes-tació van participar les formacions en el govern, PSC i ICV, però també altres grups municipals com la CUP i C’s. En total, la Generalitat es proposa tan-car fins a 30 línies de P-3 només al Baix Llobregat, ja que segons els censos de població no s’espera que s’assoleixi la ràtio de 25 nens per classe. Des dels sindicats i els municipis afectats es criti-ca aquest criteri economicista de l’ad-ministració i s’ha demanat la rebaixa de la ràtio a 20 nens per millorar la qualitat en l’ensenyament. En el cas d’Esparreguera, el Departa-ment d’Ensenyament estudia tancar dues línies de P-3. El descens de la nata-litat ha provocat que si en aquest curs hi ha 246 nens de P-3, l’any vinent es reduirà fins a 183 infants.

foto

: Esp

arre

guer

a Ac

tua

setsetset20

_OPINIÓ /

REFLEXIONS_Josep maria Brunet

_QUO VADIs, FUtBOl?

He d’advertir, per endavant, que he estat un fervorós apassionat del futbol, en la seva vessant pràctica mentre he pogut, i del futbol-espectacle sempre, però del de debò... No sóc dels que volen i dolen per guanyar a qualsevol preu,no! És per això que, alhora, sóc terriblement crític quan presencio un partit, el visc ! I, per tant, cada vegada m’amoïna més veure certs comportaments extemporanis, tant pel que fa a jugadors, àrbitres, representants federatius i directius, com a espectadors i mitjans de comunicació, també! És cert que vinc condicionat per uns quants partits on la polèmica ha estat servida per una bona part dels elements esmentats. Algunes actituds –tot seguit les exposo– m’han fet sortir del meu capteniment habitual; sí, m’han tret de polleguera. Primerament –pregunto– alguns jugadors han de suplir, reiteradament, les seves mancances tècniques per la duresa física? I és possible que això els surti de franc quant a targes d’amonestació?Continuant amb el jugadors, és ètic simular faltes en benefici propi, o de l’equip, però en detriment de companys de professió del contrari?En segon lloc, per què els criteris arbitrals sovint són tan dispars? Com es pot sancionar amb tarja

groga, per exemple, una protesta feta amb correcció, i pel capità de l’equip, i en canvi es passi per alt la infracció comesa? I per seguir amb la qüestió arbitral, quin criteri es segueix per no poder fer manifestacions postpartit?Referent als controls dels accessos als estadis, com és que s’és tan primmirat en l’escorcoll, o revisió, de les motxilles i tan poc amb les pancartes? Es mira quin és el contingut?D’altra banda, com és que hi ha tanta lentitud en les resolucions dels informes dels observadors federatius, o de les resolucions dels comitès corresponents, a l’hora d’expressar el que han vist i/o sentit? I també, les manifestacions d’alguns directius, ajuden a apaivagar l’excitació produïda en alguns partits conflictius?Per acabar, en mitjans periodístics, sovint es diu que “es vol matar el missatger” Però no és cert que alguns d’aquests mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió…) en res no ajuden a asserenar els ànims i, fins i tot, arriben a escalfar-los? Bé, no segueixo per problemes d’espai, ja que l’extensió del discurs de l’argumentació mostrada podria ser bíblic, però sí que seria bo que es posés remei, si més no, a bona part d’aquest desori. El bon futbol ho agrairia.

Com tots els films que passa Àlex Gorina a Sala 33, és una història que podria ser real. Tres adolescents que com el mateix nom diu, “adolecen”, pateixen de viure, de manca de vida, d’excés de vida, de cotilles imposades per la majoria. Els pares, sempre els pares, fan el que poden, tres famílies, una d’elles benestant, l’altra de classe més humil, no passen gana, no viuen en cap barri marginal, no pertanyen a cap grup social minoritari… Pertanyen al grup del desencant, de la desorientació, de l’energia mal canalitzada, de la manca de perspectives… és el reclam de TOTA la vida, sense mitges tintes, sense reflexions, sense racionalitat, LA VIDA, en el sentit més agosarat, més esquemàtic, més visceral. Àlex Monner, Marina Comes, Albert baró, tres actors ja coneguts per la pel·lícula Pa negre, ella, i ells per Polseres Vermelles i la darrera, Merlí, tots ells magistrals, fotografiats a Barcelona i amb un final tràgic,

incomprensible, indescriptible, com la vida, estranya, de presidi, sense moral que els ha tocat viure i ells d’una forma llibertina, s hi volen sublevar. Els nens Salvatges? Salvatge, la vida...

VA DE CINE_Joan Raventós

_els NeNs sAlVAtGes

21

12 de febrer de 2016 Fundat el 1902

La CUP llença un líquid blavós contra ICV La polèmica sobre el vessa-ment a la riera del Torrent Mal escala i s’emporta la seva primera víctima: Iniciativa. El partit verd, pràcticament desaparegut de l’escena políti-ca municipal des de juliol, va rebre el seu cop de gràcia quan militants de la CUP es van acostar a la seu d’ICV i hi van llençar una galleda de líquid blavós recollit de la riera. Tot i no ser crom, els integrants d’Iniciativa es van començar a dissoldre fins a quedar només el grup municipal. Després d’aquest atac, els cupaires van recollir el líquid per evitar contaminar a cap veí, però no descarten seguir-ho utilitzant contra qualsevol altre partit. [POLÍTICA, pàg 8]

Els Amics del Feudalisme reclamen el retorn de la Fira Medieval

Era l’única festivitat d’Esparregue-ra on els Amics del Feudalisme, l’associació partidària del retorn a l’Antic Règim, podien sortir al car-rer sense donar la nota. El col·lectiu ha reclamat el retorn de la Fira Me-dieval ocupant la Colònia Sedó. “Si

Guanyar tan sovint s’està con-vertint en un problema. Les gim-nastes del Club d’Esparreguera han començat a patir lesions de coll per culpa d’acumulació de medalles en cada competició. “Són gimnastes amb cossos molt petits, no poden suportar tant de pes”, explica la seva entrena-

dora, Mireia Montes. Per evitar més lesions, el Club ha dema-nat a la federació de gimnàstica que substitueixi les medalles per pins. Per la tècnica d’Esparre-guera, el pin “és més fàcil de por-tar i així també ajudes a un sector que no aixeca cap des dels anys 90”. [ESPORTS, pàg 48]

Les gimnastes d’Esparreguera pateixen lesions de coll per excés de medalles

l’Ajuntament no ens escol-ta, passarem a conquistar també l’Escorxador” ha de-clarat el príncep de l’entitat, Roger Antich. Però aquesta acció ha tingut resposta per part del Club Belle-époque, composat per amants de l’“art nouveau” i el treball infantil. Els seus integrants han respost a la provocació dels Amics del Feudalisme convertint l’Ermita del Puig en un centre de producció

fabril i de terrissa punters. “No deixarem de profanar aquesta es-glésia fins que l’Ajuntament expul-si als feudalistes de les propietats dels nostres patrons”, ha afirmat el president del Club, Martí Francès. [SOCIETAT, pàg 32]

setsetset22

_OPINIÓ /

Que el periodisme tradicional –eixe que taca de tinta i compta les notícies d’ahir– va malament no és una cosa nova. De fet, ve de llarg, i internet va tenir molt a veure. Per això els diaris estan donant un gir a les seves notícies (alguns més radicalment, altres menys), i tracten d’oferir informació de llarg camí, reportajeada, que realment aporte alguna cosa al lector. Que aquest vullga llegir periòdics. Per això deu ser també que les redaccions estan mutant. Les retallades en periodisme es plantegen gairebé cada dia, i els «dinosaures» d’aquest ofici poca cabuda tenen davant d’un ordinador que els planteja nous reptes, noves dificultats. Manejar la web del diari de torn és quasi més important que tenir bona ploma i, a més, ix molt més barata. Els directors intenten mantenir la qualitat de les notícies conservant a les firmes emblemes d’una capçalera, eixos periodistes que, per una firma al paper per dia, cobren més que tota la plantilla digital. Però la mà d’obra d’un jove nadiu digital és

imprescindible per augmentar audiències i crear molt contingut que tuitejar. I, si el periodisme cada vegada més tendeix a publicacions tipus revista diària, setmanal o mensual, la competència serà dura. Monstres com El País, El Mundo o ABC compten amb el nom. Però això no és suficient. La tradició de llegir un diari i no un altre que es transmetia de pares a fills es debilita fins a desaparèixer. Perquè ja no som, per molt nostàlgics que ens posem els que encara gaudim amb el paper, consumidors reals. Ni rendibles. Els nostres fills recordaran les pàgines web dels diaris que solem llegar i als tuiters que seguim els pares. Per això, en aquest apocalipsi, les revistes temàtiques o hiperlocals com el 777, mimades i fetes amb un esforç sentimental, sobreviuen. Sobreviuen i s’alimenten de la gratitud de veure-la en una cafetería, o de la mà d’un jove que passeja pel carrer.

DES DE LLUNY_Ade palomar Brotons

_temps De CANVIs, temps De mANteNIR-NOs/

PER AMOR A L’ART_Carles Reynés montoriol

_NOVetAts

Amb la invasió que les xarxes socials han fet de la quotidianitat, el periodisme i els seus professionals, han quedat trastocats. El transport de la informació ja no és la seva funció primordial. La immediatesa de les xarxes obliga el periodisme a circular per la notícia: clarificar-la, analitzar-la i, com passa massa sovint, generar dubtes i incerteses. D’aquí poc comença la Passió, i com és habitual, aquesta notícia anual al baix Llobregat nord, genera força informació: escrita, radiofònica, televisiva i també a la xarxa. I no m’equivocaré gens, si afirmo que la pregunta més insistida, com cada any, serà la que fa referència a les novetats de la temporada 2016. Les novetats d’un espectacle com aquest, quasi sempre s’adrecen a: canvis en l’ordre de quadres, noves escenografies, i més recentment, la incorporació de noves

tecnologies o potenciar el rol de la dona dins la representació. En canvi, pocs periodistes preguntaran per l’estat anímic i econòmic d’aquest espectacle; i molt pocs preguntaran si les noves formes de comunicació i relació entre les persones que hi participen, poden afectar aquesta tradició centenària de teatre popular.Donada la nova conjuntura, en el cas d’Esparreguera, posem pel cas: Pot ser que hagi arribat el moment de preguntar-se si el que cal a la Passió són, precisament, novetats i canvis? És possible que a hores d’ara, novetats vulgui dir posar pegats: emblanquinar parets per amagar una estructura dèbil i delicada, tant econòmica com social? Calen novetats, o cal redescobrir i potenciar els tresors que tenim? Cal tocar de peus a terra o seguir vivint als núvols com fa massa temps que fem?

23

Darrerament, he llegit una novel·la titula-da Kenitra, de l’escriptora catalana Maria Mercè Roca. Un llibre que t’atrapa des del primer moment en què el llegeixes. Una història que et marca i et fa pensar i refle-xionar sobre el significat de tenir una famí-lia unida. L’Adrià Brugués és el protagonista d’aques-ta novel·la. És un adolescent de quinze anys que viu a Girona amb la seva mare. El seu pare, un gerent d’un concessionari de cot-xes, va marxar fa deu anys, i des de llavors, el jove no ha tornat a veure’l ni sentir parlar d’ell. La mort de la seva àvia desencadenarà la curiositat i el desig de l’Adrià per retro-bar-se amb al seu pare. Per aconseguir-ho, haurà d’embarcar-se en un vaixell de càrrega

com a ajudant de cuina per poder pagar-se el viatge a Kenitra, una ciutat portuària al nord del Marroc, on viu el seu pare. El viat-ge no només l’ajudarà a retrobar-se amb el seu pare, sinó que també li servirà per créi-xer, madurar i fer-se més responsable. Aprendrà a treballar per guanyar-se el pa de cada dia i coneixerà les vides dels mariners que l’acompanyen, −algunes semblen tretes d’una pel·lícula−. Valdrà la pena el gran viatge fet per conèi-xer el seu pare? Serà l’home que ha imagi-nat tantes vegades en els seus somnis? Com reaccionarà el seu pare quan el vegi? Tindrà família, és a dir, tindrà germanas-tres? Voldrà quedar-se a viure amb ell? To-tes aquestes preguntes quedaran respostes a mida que llegeixes la història.

A mi m’ha semblat un bon llibre, perquè exposa un fet que a molts infants, nois i noies els passa, ja siguin petits o grans. La pregunta que jo em vaig fer i em continuo fent és: es pot viure sense pare (en aquest cas)? La resposta no la sé amb seguretat, per això admiro aquelles persones que han crescut amb la falta d’una pare o d’una mare, o dels dos. Recomano aquesta no-vel·la a totes les persones que els agradin aquest tipus d’històries tan realistes. És rà-pid de llegir i no t’avorreixes. Al contrari, el llegeixes sense parar per poder arribar al final i esbrinar el retrobament del protago-nista amb el seu pare. Un final, però, que sorprèn i que no t’esperes.

Per PAULA SÁNCHEZ NIÑOalumne de Btx. Ins. El Cairat

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61 ESPARREGUERA

setsetset24

_OPINIÓ /

APASSIONAT PER L’ESPÀRREC_Gerard Bidegain i Figuerola

_plACes I mURs /

Un dia vaig sentir dir al mestre Joan Castells que La Passió d’Esparreguera, a més de ser un espectacle de teatre popular de gran valor, també té un gran valor social. Ell la defineix com “la plaça del poble”. I és aquesta peculiaritat la que probablement la fa perviure: que la gent pugui trobar un lloc de lleure comú on relacionar-se.Vivim en una època on les places i els carrers han passat a un segon pla, i són les xarxes socials i els seus murs els que els prenen el relleu. En un grup de WhatsApp o de Facebook no hi plou, no hi fa vent, no hi gastes diners ni has de consumir a les terrasses, ni cal que contestis encara que et vagin insistint amb emoticones burlesques. I, així, de mica en mica, ens anem tornant antisocials. A Facebook, per exemple, es produeixen situacions dantesques. Ja fa un temps va aparèixer un grup titulat “Esparreguera” –amb 5.230 persones actualment– on els usuaris hi pengen preguntes d’allò més desenfadades, disteses i diverses: des de qüestions de pura agenda –“a quina hora es fa això, o allò?”–, passant per interessos comercials –“on puc comprar tal cosa o tal altra?”– fins a arribar a les dures crítiques al govern, l’estat del municipi o el comportament incívic d’altres esparreguerins.Després de diversos períodes bèl·lics entre veïns

–que el grup fa públics talment com si es tractés del Gran Germà-, una sèrie de vilatans anònims van decidir inaugurar un grup alternatiu, aquest titulat curiosament “Esparreguera Lliure”, que a data d’avui té 387 membres. Mentre que el grup “Esparreguera” s’autodefineix com un grup “per a tota la gent d’Esparreguera”, “Esparreguera Lliure” diu en la seva descripció que és un “grup de debat d’Esparreguera”, i hi exposa tot un seguit de normes: 1. Recolzar els drets humans per sobre de tot. 2. Respectar els teus veïns. Respectar a totes les persones en els debats. 3. Respecte als drets dels animals com a éssers vius. 4. Màxim respecte pels drets civils. No al racisme. 5. Recolzar la solidaritat entre humans, sigui quin sigui el seu origen, la seva ètnia, cultura o religió. 6. No spam directe, només informació de servei i/o activitats del poble... Resumint: tot el que no succeeix a l’altre grup.Lluny de voler crear una nova Passió o una nova Esparreguera, potser el que hauríem de fer és establir unes quantes normes bàsiques com les proposades a “Esparreguera Lliure”. I sí, potser ja existeixen aquestes normes, però no tothom les segueix. Senzillament, per poder conviure en pau i –permetin-me la broma fàcil en pretemporada de Passió– com Déu mana.

Deu ser cosa del destí. A casa nostra sempre ens han sortit els pretendents quan teníem les filles casades. Tenim tres fills i vam haver de pagar religiosament les matrícules de la Universitat sense poder-nos aprofitar dels beneficis de ser família nombrosa. Quan va sortir la llei, ho vaig sol·licitar perquè encara en tenia dos estudiant i no va poder ser perquè el gran ho era massa, de gran. Tot plegat, només es porta quatre anys amb el segon, però la llei és la llei. No complíem els requisits.Tampoc vam tenir dret a cap beca perquè, com que jo treballava, passàvem tres mil pessetes del mínim que la llei estipula. Com que estudiaven a Lleida, si no hagués sigut per aquestes tres mil pessetes de més, hi haurien tingut dret. Recordeu quan la mili va deixar de ser obligatòria? Doncs just després que el meu fill petit va ser quintat (el gran va haver de fer-la a l’Àfrica)I ara anem al que ens interessa. Ens hem de felicitar, perquè acabades les obres d’arranjament dels carrers de St. Miquel i de Baix, i cosa estranya, dins del termini estipulat, han quedat molt be. Fan goig de veritat i com que veníem de patir-los durant tan temps en tan males condicions, el contrast és notori

i encara ho trobem més maco. Els veïns poden estar contents. Per la evident millora i perquè els ha sortit de franc. Santa paraula. Acostumats com estem a pagar-ho tot, quina ganga per a ells i quina cara de tontos pels altres, entre els que em compto, que hem hagut de pagar, no una, si no dues vegades l’arranjament del carrer Bruc i Montserrat (parlo d’aquests perquè en sóc veïna) segur que també n’hi ha d’altres. No ho entenc. Ja hi tornem a ser. És el que té ser ruc, que no entens les coses. Algú m’ho pot explicar? Jo me n’alegro per ells, però que cada vegada que li toca al nostre ens hàgim de rascar la butxaca, que voleu que us digui... Què passa aquí? Que potser hi ha ciutadans de primera i de segona? Ja sé que em diran que aquests carrers han tingut una subvenció d’aquí i d’allà, però una petita contribució dels veïns que servís de coixí per quan se n’hagi d’arreglar una altre i no es pugui subvencionar, no estaria malament oi? En fi, ja hi hauria d’estar acostumada, que a casa nostra tot ho hem hagut de pagar. Consola pensar que Sant Pere deu refilar de valent amb les nostres contribucions, per allò tan nostrat que diu que: pagant Sant Pere canta.

ELS RICS I ELS RUCS_teresa prats i margalef

_GReUGes COmpARAtIUs /

25

_PARADA CULTURAL /

MARC SUÀREZ GUANYA EL PRIMER PREMI EN EL CONCURS EXPOGATO

Marc Suàrez, pastisser esparreguerí, ha guanyat el primer premi en la tercera edició, del concurs que organitza Expo-Gato (Marsella). La convocatòria explica com un senzill pastís pot esdevenir una obra d’art. Una barreja de màgia, art i sucre fa oblidar tot el que coneixíem prèviament sobre pastissos. Marc Suárez ha participat amb un pastís (la imatge d’un mico de circ, una mona) fet a base de xocolates de diferents colors. El mo-delatge, decoració i pintura és feta abso-lutament tot amb xocolata i tenint en compte l’envergadura de l’escultura (més d’un metre), cal dir que requereix disciplina i professionalitat. El Marc ha treballat i ha après al costat de molt bons pastissers i ara es dedica a la pastis-seria i a projectes singulars com aquest.

I per culminar la temporada d’hivern, un concert de ULTRAIDO arriba al Festival LOLA en la gira que aquest cantautor co-mença el mes de març de “30 dies 30 con-certs” i un dels concerts serà al Teatret (19MARÇ 21:00). La veu de Christian destil-la veritat amb cançons tan belles com Esculls de Corall; i és que ho fa com un cronista lúcid d’allò que ens envolta, vist des d’un punt anàrquic, amb unes tonades que valen tot el seu pes en or, tant per com sona com pel que diu, davant d’això no pots més que obrir-te d’ulls i d’orelles.

Continuarà amb Lluís Soler i nova versió del CANIGÓ. La convicció verdagueriana de Soler és tan immensa i la seva interpretació és tan magistral, entenedora i d’una qualitat tan indiscutible que un no pot sinó dir-ho. La reducció dels quatre mil versos del CANI-GÓ al miler, una hora de durada, és una condensació on res no hi manca: la transmis-sió del dir de Verdaguer resta incòlume (11.12.13 MARÇ . Teatret)

HIVERN201613a edició

La tretzena edició del LOLA va començar el dia 6 de febrer amb l’actuació de Josep So-brevals i Marta Tricuera i un recital molt ben seleccionat de poesia: “Instants previs”.

UN MAG D’OZ AMB SEGELL ESPARREGUERÍ

El Teatre de La Passió d'Esparregue-ra es va convertir en el País d'Oz el passat 23 de gener. En aquesta obra, el clàssic conte barreja dansa, llums i ombres per explicar el viatge de la Dorothy per trobar el gran mag. Noves propostes tecnològiques que es sumen a la tradicional funció amb l'objectiu d'atreure el públic jove i fer el teatre una mica més sorprenent. L'espectacle ve de la mà de la companyia teatral barcelonesa "Believe Teatro", dirigida i coreogra-fiada per l'esparreguerina Elisabeth Marín, ballarina professional exbe-cària de l’Associació Lola Lizaran.

ACABA EL CONCURS DE TEATRE DEL PATRONAT

A manca d’un parell d’actuacions el concurs de teatre, dedicat aquest any a “Balbina Cortada”, arriba a la seva fi. Cada vegada més consolidat resulta un atractiu per a les més de 150 persones que diumenge rere diumenge assisteixen al Patronat a veure els diferents especta-cles que arriben des de totes bandes de Catalunya. Una molt bona ocasió per veure què és i què es fa en teatre amateur i poder gaudir de les actuacions que ofereixen les 6 companyies que compe-teixen. El públic votarà i és ell i el jurat qualificat qui decidirà el resultat del concurs. La cloenda aquest any la posa-rà el grup Per què no teatre? del Bruc amb l’obra dirigida per Robert Gobern “Tot esperant l’esquerrà”.

setsetset26

_PARADA CULTURAL /

floristeriaCASA VIVES

c/ Hospital, 47 ESPARREGUERA T. 93 777 13 93

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRÉ

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

T. 93 777 45 37 93 777 11 71Torrent Mal, 23 -3r -2aESPARREGUERA

SANT ANTONI I ELS TRES TOMBSPossiblement una de les Festes més tradici-onals, no només a la nostra vila sinó també a tot Catalunya. A Esparreguera l’Agrupació de Sant Antoni Abat de, celebren puntual-ment aquesta diada amb tota la seva esplen-dor: una gran desfilada de carruatges i ani-mals preciosos, vinguts d’arreu però també de casa nostra.Aquest any la celebració ha estat múltiple, per una banda va començar el dia 23 de gener amb un acte homenatge a la Paqui Ponce, que l’Agrupació li feia per la seva abnegada dedicació a l’entitat. L’acte home-natge anava també dirigit al record de la Mireia Mas Ponce i a Joan Serra Arbrat, amants dels cavalls a la Festa.L’homenatge es va fer palès en la donació que Joan Mas Ramoneda feia d’una figura de Sant Antoni a l’agrupació que presidirà els Tres Tombs i que la resta de l’any roman-drà a la parròquia de Santa Eulàlia. L’any 2015 ens vam reunir tres entitats del poble (Agrupació Sant Antoni, Associació Amics del Campanar, Casal independentis-ta i popular La Llançadora) per demanar permís a l’Ajuntament per recuperar l’antic carro de difunts d’Esparreguera. El dia 18 de maig, amb permís en mà, en Josep Teruel amb la col·laboració de l’Oliver Ferrer i del Pol Sánchez van treure el carro de l’edifici de Can Roca i el van portar a Cal Rigol per començar-lo a restaurar. Un cop llesta la restauració Eugeni Llopart va ser l’encarre-gat de decorar-lo. Així lluïa en la passada dels Tres Tombs d’enguany.

27

_PARADA CULTURAL / INICI DE LA TEMPORADA DE PASSIÓEl proper 28 de febrer estrena la tem-porada 2016 de La Passió d’Esparre-guera, que podrem veure en cartellera fins l’1 de maig, i que tindrà algunes novetats importants. Enguany La Pas-sió col·laborarà amb Mans Unides, amb la qual ha fet una aliança per lluitar contra la pobresa, sota el lema Passió Solidària. Tots els espectadors col·laboraran, amb una part del preu de la seva entrada, amb els projectes de l'ONG Mans Unides. A més, aquest serà el darrer any de l’equip de direcció encapçalat per Jaume Rovira i Jordi Morató. Entre els canvis més destacats hi ha l’estrena de nous actors en diferents personatges –com Sant Pere, la Verge Maria, la Samaritana, la cega i l’Abdaró-, una nova resurrecció de Jesús i el canvi d’ordre del Sanedrí, que veurem al matí enlloc de la tarda. També serà la segona temporada que els músics de la JOCPE reforçaran l’Orquestra de La Passió. L’entitat preveu superar les xifres de públic de la temporada 2015 i, un any més, fer gaudir als espectadors d’una tradició amb més de 400 anys d’història.

Dr.MiquelMasanaG I N E c Ò L E G

Pl.Ajuntament5(1r2a)08292EsPARREGUERA

PERcONcERtARVIsItEs

608979245

RevisióginecològicaambcIti EcO

VisitaginecològicaambEcO

DR. MIQUEL MASANA : : 23–05–’ : : F 11 : 04 :

F 11 : 04 : GA : 27w2d DVA : 70 :

Ecografies3Di4D

Sant Miquel, s/n . ESPARREGUERA

samy’sCONFECCIONS

CONCERT MARCELO MUSIJOWSKY I ALBA HINOJOSADiumenge, 21 de febrer, a les set de la tarda a Can Pasqual, Marcelo Musijowsky i Alba Hinojosa oferiran un concert a benefici de l’Associació probeques Lola Lizaran. El re-pertori constarà d’obres de Franz Liszt (1811-1886) i de Johannes Brahms (1833-1897). Marcelo Musijowsky, pianista, es va formar al Conservatorio Nacional Carlos Lopez Buchardo de Buenos Aires i ha actuat a Amèrica i a Europa. Ha estat guardonat amb premis en el Concurs Maria Teresa Inchauspe i el Premi Franz Liszt, entre d’al-tres. L’altra protagonista del concert, la violi-nista Alba Hinojosa, va ser becària de l’Asso-ciació Lola Lizaran i és graduada superior en interpretació de violí pel Conservatori Supe-rior de Música del Liceu. L’Alba col·labora activament amb La Passió d’Esparreguera i és una de les fundadores de la JOCPE.

“L’ART DE LES CASTANYOLES”CAPTIVA EL PÚBLICEl passat 31 de gener a Can Pasqual, l'Associació pro-beques Lola Lizaran presentava "L'art de les castanyoles", amb l'actuació del pianista Marcelo Musijowsky i la ballarina i becària Marian Alquézar, jove esparreguerina estudiant del Conservatori de Dansa de l'Institut del Teatre. Granados, Albéniz, Falla, G. Giménez... tot un reguitzell de compositors que Marcelo i Ma-rian van fer arribar als espectadors amb la dansa i la música per a piano i castanyoles.

setsetset28

_VeRsIÓ 2016 / Números 93 i 94 (febrer-març de 2007) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain i Figuerola

COSES qUE ES DEIEN…

Jo sóc la meva heroïnaPer Alba Taulé“(...) Ningú no s’ho esperava. Poc a poc la ca-sa es va omplir de familiars i amics. Ulls plorosos, cares llargues, fortes abraçades. Més que mai el caliu del poble sencer va fer ressò, el caliu de la família i amics era el que feia el dolor més suportable. Diumenge, un dia fabulós, el sol brillava com no ho havia fet mai, un dia perfecte, com ell es mereixia. Una vegada més feia d’actor, era l’última obra que protagonitzava sempre amb ele-gància, era tot un cavaller dalt l’escenari. (...)”

Por!El safareig de la senyoretaPer Elvira Dalmau Banús“(...) La Passió no té ni un cèntim i em fa por que l’Ajuntament compri el teatre a preu de saldo. I a manar i a disposar! Que aquí tot-hom cobra mentre el poble paga! Parlant de pors, l’Ateneu també me’n fa. Ai Senyor, com acabarà! Ni teatre, ni tampoc sala de ball! Serà una biblioteca per decret i per llei! No podríem trobar un lloc millor? On ballarem nosaltres? Ballarem al so que toquin, que aquí ja hi estem acostumats! (...)”

COSES qUE PASSAvEN…

Esparreguera, una ciutat per viure-hi i treballar-hi?Per Imma Muñinos“La població esparreguerina ha crescut un 9% en els darrers tres anys, situant-se en 21.145 habitants a finals de 2006. Això supo-sa un 18% dels habitants del Baix Llobregat Nord, un pes poblacional que no es corres-pon amb l’empenta econòmica i laboral de la vila. Mentre els més alarmistes pronosti-quen la seva conversió irremeiable en una ciutat dormitori, hi ha qui confia plenament que encara som a temps perquè bona part dels esparreguerins hi visquin i hi treballin.”

A MÉS, TAMBÉ EXPLICÀvEM…

APARCAMENT. El futur aparcament de Cal Vives preveu un aparcament subterrani amb capacitat per a uns dos-cents vehicles.

BIBLIOTECA. La formació política Gent d’Es-parreguera recull signatures contra la futura biblioteca a l’Ateneu.

CINEMA. El bus urbà d’Esparreguera arriba fins als cinemes d’Abrera.

DEBUT. El jove director i compositor Fran-cesc Prat debuta al Teatre de Basilea.

FLOREA. La jove violinista Maria Florea fa una gira per Espanya i França.

GUARDONS. La revista 777 atorga el Set a l’Activitat a Ciutat Pubilla de la Sardana, el Set a l’Entitat a Amics del campanar d’Esparre-guera i el Set al Personatge a Jaume Borràs.

JAZZ. Es presenta el disc “La Passió a toc de jazz”, amb versions de la música del mestre Borràs.

MONUMENT. “El Terrissaire”,de Ramon Cue-llo, s’inaugura a la Plaça de Santa Eulàlia.

NATURA. La Bassa de Can Cardús podria passar a titularitat municipal.

OBITUARI. Mor Rafel Subirana, fill predilecte de la vila.

PRESIDENTA. Carme Soriano, nova presi-denta de la Unió de Botiguers.

QUETZAL. Carlos Ortí es seleccionat per a la Ruta Quetzal BBVA 2007.

RESTAURACIÓ. Comença la restauració de l’interior del campanar.

SARDANA. Esparreguera clou la capitalitat de la Ciutat Pubilla de la Sardana amb èxit de participació i d’organització.

TEATRE. Tramateatre estrena “Jo, Pla” i “la-passio.txt” al Teatret i Jaume Rovira “Somnis de Passions” a la Sala Petita de La Passió.

Pàgina 7 número 93 (Caricatura de

Xavier Sitjà, per Ivan Regalado.)

Portada número 93

Pàgina 21 número 93 (Tres interpretacions de Joan Taulé.)

29

Recorregut: Deixem el vehicle aparcat prop del camí que surt de la Puda i porta a Sant Salvador de les Espases, pugem pel costat dret del Torrent de l’Afrau, deixem a la nostra esquerra la font de Sant Salvador gua-nyant metres de desnivell anem entrant i sortint del torrent, sempre per la banda dreta, passarem pel desvia-ment que du a la font, poc abans de deixar el camí de Sant Salvador, nosaltres con-tinuem pel torrent seguint unes fites a la nostra dreta,

_És mOlt BellA lA COmARCA /

Jaume porta del Club excursionista d’esparreguera organitza aquesta secció dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, planteja recorreguts propers i assumibles per als nostres lectors.

DIFICULTAT

Descripció: La Puda (60 m) - Torrent de l’Afrau - Pla del Fi-deuer (440 m) - Puig Cendrós (499 m) - Coll de Bram - Puig de l’Hospici - Coll del Roure - Turó de la Socarrada - Pla de les Bruixes - Racó dels Boixos - Can Tobella - La Puda.

ToRRenT De l’afRau

entre el Turo dels Ducs i el Puig Cendròs, sempre en pujada i seguint les fites arribem al Pla del Fideuer (440 m), anirem direcció al Coll de Bram, des d’aquí continuem pujant, deixem els camins que baixen, haurem de pujar una petita franja de pedra i remuntem fins al Puig de l’Hospici, on trobarem un punt geodè-sic, baixem fins a un pla des d’on surt una pista, la seguirem fins arribar al Coll del Roure, per un corriol i en forta pujada arribem a tocar del Turó de la Socarrada.Tornem per la pista una mica enrere fins al creuament on indica el Coll de les Bruixes, ens separen 1,5 km, un cop arribem, continuem la pista menys d’un kilòmetre, per prendre un corriol a mà dre-ta en baixada, aquest gira

per sota del Tossal Rodó, pri-mer amb marques pintades de color blanc força antigues i ens hi haurem de fixar força per no perdre el camí, ja que trobarem fites de tant en tant, el camí es força entre-tingut, aquest antic camí ens dura fins a la masia de Can Tobella que la passarem just pel mig, continuem la pista de tornada pel costat del riu Llobregat fins a La Puda, abans farem una visita a la Resclosa del Cairat.

Dades: 12,15 km de re-corregut, 706 m desnivell positius, punt + Turó de la Socarrada 516 m. Sostre municipal d’Esparreguera.Durada: aproximada de 4h amb aturades.Cal dur: Calçat i roba ade-quat, aigua i màquina de fotografiar.

setsetset30

_OPINIÓ / _ENTREVISTA /

Sheila Amézcua i Gerard SanchoEstudiants de 2n de Batxillerat

_per Carles ReynésAl principi, cadascun d’ells tenia la seva pròpia idea del TR. Jo, diu el Gerard, sóc representant d’un grup emergent de música: contractació i

promoció, i la idea inicial del TR tenia aquesta tendència: muntar alguna cosa per donar veu i imatge a grups de, si fa no fa, la nostra edat. La Sheila, comenta que, la meva intenció és estu-diar ADE i el meu TR havia de ser la creació i gestió d’un d’hotel, per exemple… Però al vol-tant de l’estiu els fets es van precipitar i gairebé sense saber-ho l’un de l’altre, van generar un camí conjunt en el qual es po-dien fusionar les dues intencionalitats i les dues sensibilitats.I com aquell que res, es tiren a la piscina per muntar un festival de música per a músics emergents, músics que pel sol fet de te-nir un escenari i un equip de so serien els més feliços del món, comenta el Gerard. No teníem massa temps, diu la Sheila, i molta feina per fer: organització, promoció i sobretot buscar diners i un aval administratiu pel fet de ser me-nors d’edat. Expliquen que el Festival Lola els va fer la cobertura legal i que tot el tre-ball d’aconseguir mecenatge, ha estat una de les grans experiències de tot el procés. Ens miraven amb cara estranya, però molts van creure en el projecte i els estem molt agraïts.

El Gerard i la Sheila, de seguida es van ado-nar que coincidien amb moltes coses i que la proposta de cadascú sumava amb la de l’al-tre. Tot s’anava fent gran i més gran. Els mo-ments crítics són els que ens van fer superar els obstacles, diu la Sheila, i el 10 d’octubre, cada cop era més a prop. I encara quedava molta feina per fer: entrades anticipades, logo del festival, buscar voluntaris (pares, mares, familiars, amics...), la seu social de les Galeries, els bars, els tècnics de so, la seguretat, l’espot radiofònic, el vídeo promocio-nal...; i els dubtes: ¿Ja tindrem prou diners? Vin-drà prou gent? Haurà valgut la pena?...L’Sparrek TR (També, Territori Rítmic, se-gons el Gerard i la Sheila) va ser un èxit de públic però també d’organització. Van ser un cúmul d’idees generades des de la ne-cessitat de veure, de veritat, un excel·lent festival de músics emergents, contents i alegres, en observar que els seus amics els havien preparat una posada en escena úni-ca. Aquest any potser no, però, el que ve sí, repe-tirem i millorarem, diuen. Jo, diu el Gerard, em vull dedicar al món de la gestió cultural, la comunicació i coses així... I la Sheila diu, continuo pensant amb fer ADE, treballar dins del món empresarial, crear esdeveniments... Comenten, que els ha anat bé, potser, per-què són molt diferents l’un de l’altre. l

El Gerard i la Sheila són un noi i una noia de 17 anys que just aquest mes de maig acabaran els estudis a l’ins-titut el Cairat. Són modestos però conscients de la feina que han fet. Volíem fer un treball de recerca (TR) de veritat, no un projecte, sinó real, que ho poguéssim veure nosaltres i tothom. A primer cop d’ull encara fan la cara de nens i tenen aquell aire innocent, però les seves mira-des i sobretot les seves paraules ja formen part del món dels adults. Muntar un festival de música a l’aire lliure per 500 persones aproximada-ment, com cal pensar, és una feina majúscula, que han hagut de com-partir amb els estudis de segon de batxillerat i els dubtes de quasi tot-hom. “Fem el mateix que la gent de la nostra edat que estudia: quasi no ens queda temps per a res: llegir lectures obligades, poc cinema, una mica de teatre i veure i escoltar música, tota la que podem”. Se’ls nota que els agradaria poder conti-nuar amb aquesta il·lusió per fer coses noves, junts o separats. “Mol-tes coses, ara, les mirem diferent”.

31

Para cualquier consulta o duda puede dirigirse a nuestro teléfono de Atención al Cliente: 902 344 000

Dirigido a todos nuestros clientes: les recordamos que CATALANA OCCIDENTE está cerca de Vd., ofreciéndole los mejores productos y el mejor servicio del mercado. Mediante nuestra red de agentes profesionales y exclusivos, nos puede encontrar en:

Esparreguera Jose Luis Pérez Crta. Piera 2. Telf 93 777 51 62Esparreguera Serveis i GestióC/ Gran 86. Telf 93 777 23 25Abrera Cachafeiro InsuranceC/ Florida 1. Telf 93 770 06 62Sant Feliu del LLobregat SUCURSAL C/ Vidal i Ribas 9, 1. Telf 93 685 05 02

Gelida Fercom AssegurancesC/ Major 31. Telf 93 779 38 00 Sant Vicenç dels Horts Insurance Factory SL, C/ Barcelona 205. Telf 93 676 87 00Martorell Hefer SegurAv. Germans Martí 22. Telf 93 775 40 69

Seguros Catalana Occidente, Seguros de coche, hogar, salud y vida Todo, todo y todo para ti y los tuyos

pastissers artesans

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4 T. 93 173 81 75

centre de teràpies naturals i sistèmiques

francesc macià 135 - 08292 esparreguera - T. 93 770 94 12 / 619 73 66 60info@espiral108.net - www.espiral108.net

10ANYsAMBtU!

2005-2015

GUDAYOL OLEARTASSESSORIA

JURÍDICA . LABORAL . FISCAL I D’ASSEGURANCES

Gran, 86, 1r ESPARREGUERA T. 93 777 23 25 Pl. Ajuntament 6 (galeries) ESPARREGUERA T. 93 777 53 22 rosalafargue@gmail.com

Estimula unfuncionamentactiu i dinàmic

Alliberael teixitd’impureses

Neteja l’organisme amb un bon drenatge cel·lular

p R O F e s s I O N A l s A l t e U s e R V e I

aV. MIl·lenaRI 6 . eSPaRReGueRa de 7:30 a 21:00h (hores concertades) creublava@creublava.org . T. 937776353 . www.creublava.org

Salut dental amb un gran equip de professionalsCIRURGIA I IMPLANTSDr. Ranko NikolicODONTOLOGIA GENERALDra. Laura González Dr. Juan Miguel MosqueraORTODÒNCIA CONVENCIONALDr. Agustí Pérez-SolerHIGIENES BUCALSEva Puig Cabré

A LA CLÍNICA DENTAL CREU BLAVA CeleBReM el 20 anIVeRSaRI AMB GRANS DESCOMPTESPrimera consulta gratuïta i pressupost sense compromísTENIM CONCERT AMB LES PRINCIPALS MÚTUES D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

20 ANyS fent salut a

Esparreguera

C R e U B l A V A

CuIDa Del Teu SoMRIuRe!