1
F ruit de la recuperació de les millors vinyes del Cap de Creus, situades vora el mar i to- cades per la tramuntana, apareix aquest vi po- tent i saborós. Elaborat amb Garnatxa negra i Syrah i reposat setze mesos en bótes de rou- re nou. És de color cirera madura amb refle- xos granatosos. Intensitat aromàtica alta. Aro- ma fresca i atractiva que recorda la fruita ma- dura amb notes de pebre negre i canyella. Un toc de fumats elegants i tanins ben integrats amb notes terroses i llarga permanència en boca. Preu aproximat: 12 euros. Fa un bon ma- ridatge amb carns vermelles i caça; per exem- ple, és perfecte amb un civet de senglar prè- viament macerat amb el mateix vi. El vi Malajambota és obra d’un grup de veïns de Port de la Selva que, agrupats, varen co- mençar a treballar en el projecte l’any 2002 i ara en recullen el fruit. Els terrenys on es conreen les vinyes es troben en una zona en la qual ja hi havia hagut una considera- ble extensió de vin- yes d’un home que es deia Joan Bota, tal com explicà l’histo- riador Arnald Plujà el dia de la presentació del vi a l’Associació de Comerciants de Llançà. Pertany a la D.O. Empordà. Per a més informació: www.girovi.cat. 14 Dominical Diumenge 12 de febrer de 2012 Agustí Ensesa Bonet Escola de Tastavins del Gironès Col.leccionisme E l 6 de febrer de 1952 era no- menada oficialment reina de la Gran Bretanya –en morir de càncer de pulmó el seu pare, Jordi VI– Elizabeth Alexan- dra May, aleshores amb 25 anys d’edat i quan es trobava de visita a Kènia. La reina Isabel II, doncs, acaba de complir 60 anys com a monarca, i podria batre el rècord de longevitat en el càrrec que posseiex la seva rebesàvia Victò- ria, tot un símbol històric per a la més coneguda i poderosa mo- narquia dels darrers temps. A banda del fenòmen pròpia- ment social i històric, hi ha dos elements relacionats amb aques- ta reina que voldríem destacar des de l’òptica del col.leccionisme popular: és, d’una banda, una ex- traordinària col.leccionista, i el seu fons filatèlic resulta llegenda- ri, possiblement mai no superat i totalment vigent en tant que pe- riòdicament col.labora amb els grans esdeveniments d’aquest apartat cultural. De l’altra, la mo- narquia britànica és la que més objectes de record i commemo- ratius ha generat; és impressio- nant la quantitat de paper imprès al.lusiu que se li ha dedicat al llarg de dècades i fins i tot segles, tot destacant el corresponent als dos regnats més llongeus i influents, els de Victòria i Isabel. Personatges històrics des d’Enric VIII, famí- lies reials, cortesans, nobles, governants i polí- tics, militars, fets de guerra i conquestes, terri- toris i colònies, casaments, desfilades, les joies de la corona, monuments, escenes de guerra amb una principal incidència en la segona gue- rra mundial... Tot això, reflectit tant en fotogra- fies i targetes postals, més contemporànies, com en gravats, llibres, pintures, monedes i meda- lles, tapissos, ceràmiques, armadures i altres ob- jectes al.legòrics... Quan repassem els àlbums dedicats a la mo- narquia anglesa o britànica, ens mostren una gran quantitat de postals i fotografies que arren- quen des de la considerada com la seva època daurada, a principis del segle XX, amb uns exemplars dedicats als reis Eduard VII, Jordi V, Jordi VI, i tots els seus corresponents entorns i famílies. Ja essent Isabel II la monarca d’aquest gran imperi, observem com en la majoria de les postals hi acostuma a aparèixer sola, amb mil i un vestits, també de militar i amb els seus ca- valls, com mostra una de les imatges que re- produïm –l’altra correspón a l’any 1977, quan va celebrar les seves noces de plata com a rei- na–. Menys habituals són les seves imatges amb el seu marit, Felip de Mountbatten, Duc d’E- dimburg, o amb els seus fills i néts, llevat de l’è- poca de Lady Di, qui a conseqüència de la seva gran popularitat seria un altre centre d’atenció. Les imatges, sobretot durant conflictes bèl.lics com la segona guera mundial, tindrien una per- llongació en els cartells propagandístics, de clar contingut patriòtic. El col.leccionista interessat pot aconseguir tot aquest material, en els casos més escollits gràcies a les posteriors reproduc- cions, i amb pocs recursos anar conformant un fons ben representatiu del tema i de l’època, tot això a causa la prolífica producció esmentada. La reina Isabel II és omnipresent en milers d’emissions filatèliques, en ser una norma que als segells dels països i territoris de la Com- monwealth –la Mancomunitat de Nacions Bri- tàniques, que aplega 54 països i uns 2.000 mi- lions d’habitants– hi aparegui la seva efígie de manera més o menys discreta. Els seixanta anys d’Isabel II La reina britànica pot batre el rècord de la seva rebesàvia Victòria Xavier Romero A mesura que avançaven, el monestir es mostrava esplèndid i orgullós. «Mira que és maco Sant Pere de Rodes!», no es va po- der estar d’exclamar. «I pensar que no fa tant de temps ningú li feia cas...». «Què vols dir?». Joan Subias Galter va néixer el 1897 a Fi- gueres, on va fer els primers estudis. Des- prés es va matricular a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona però quan es va crear la Mancomunitat de Catalunya i al seu redós Eugeni d’Ors va engegar la Uni- versitat Nova, Subias s’hi va apuntar. Ma- lauradament, les desavinences entre l’intel·- lectual noucentista i els dirigents catalanis- tes van fer fracassar el projecte. Aleshores, el figuerenc va optar per estudiar pedago- gia a la Universitat de Saragossa. Durant els anys vint, Subias va començar a col·laborar amb els serveis culturals de la Diputació de Girona i el 1926, després de guanyar un concurs públic, va aconseguir la direcció dels serveis de cultura de l’organis- me provincial. A partir d’aleshores va treba- llar intensament per posar en valor elements del patrimoni ignorats fins llavors, com ara el monestir de Sant Pere de Rodes, que va estudiar detingudament, com el monestir de Santa Maria de Vilabertran o les obres gòti- ques de Castelló d’Empúries. Precisament aquesta tasca va servir perquè, a partir del 1931, la Generalitat republicana tingués es- pecial cura d’aquestes joies de l’arquitectu- ra catalana. Durant aquells anys, Joan Subias va in- gressar a la Comissió Provincial de Monu- ments i va tenir diferents càrrecs de respon- sabilitat en l’àmbit patrimonial. En aquest context, el 1934 va formar part de la comis- sió assessora creada a petició de l’ajuntament de Girona per dissenyar el Passeig Arqueo- lògic; també hi havia Carles Rahola i Rafael Masó. Malgrat esclatar la guerra civil, el grup es va ampliar a més persones per continuar treballant. Durant els anys del conflicte, Su- bias es va esforçar per evitar que els revo- lucionaris destruïssin elements patrimonials, sobretot aquells relacionats amb l’estament religiós, objecte de les ires de les classes po- pulars. El 1939, el cinisme repressor del franquis- me va fer que Subias fos acusat d’atemptat contra el patrimoni. La dictadura li va prohibir ocupar cap càrrec pú- blic vinculat a la seva especialitat i va haver de començar a donar classes a l’Escola de Belles Arts i a la Llotja de Barcelona, on va treballar fins a la seva jubilació, l’any 1967. Joan Subias Galter va morir el 1984, quan tenia 87 anys. Joan Subias Galter Gironins del segle XIX Xavier Carmaniu Mainadé Historiador i periodista El vi Malajambota 2008

Joan Subias Galter d’Isabel II · pare, Jordi VI– Elizabeth Alexan-dra May, aleshores amb 25 anys d’edat i quan es trobava de visita a Kènia. La reina Isabel II, doncs, acaba

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Joan Subias Galter d’Isabel II · pare, Jordi VI– Elizabeth Alexan-dra May, aleshores amb 25 anys d’edat i quan es trobava de visita a Kènia. La reina Isabel II, doncs, acaba

Fruit de la recuperació de les millors vinyesdel Cap de Creus, situades vora el mar i to-

cades per la tramuntana, apareix aquest vi po-tent i saborós. Elaborat amb Garnatxa negra iSyrah i reposat setze mesos en bótes de rou-re nou. És de color cirera madura amb refle-xos granatosos. Intensitat aromàtica alta. Aro-ma fresca i atractiva que recorda la fruita ma-dura amb notes de pebre negre i canyella. Un

toc de fumats elegants i tanins ben integratsamb notes terroses i llarga permanència enboca. Preu aproximat: 12 euros. Fa un bon ma-ridatge amb carns vermelles i caça; per exem-ple, és perfecte amb un civet de senglar prè-viament macerat amb el mateix vi.

El vi Malajambota és obra d’un grup de veïnsde Port de la Selva que, agrupats, varen co-men çar a treballar en el projecte l’any 2002 i

ara en recullen elfruit. Els terrenys ones conreen les vinyeses troben en una zonaen la qual ja hi haviahagut una considera-ble extensió de vin-yes d’un home que esdeia Joan Bota, talcom explicà l’histo-riador Arnald Plujà eldia de la presentaciódel vi a l’Associacióde Comerciants deLlançà. Pertany a laD.O. Empordà. Per amés informació:www.girovi.cat.

14 DominicalDiumenge 12de febrer de 2012

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Col.leccionisme

El 6 de febrer de 1952 era no-menada oficialment reinade la Gran Bretanya –en

morir de càncer de pulmó el seupare, Jordi VI– Elizabeth Alexan-dra May, aleshores amb 25 anysd’edat i quan es trobava de visitaa Kènia. La reina Isabel II, doncs,acaba de complir 60 anys com amonarca, i podria batre el rècordde longevitat en el càrrec queposseiex la seva rebesàvia Victò-ria, tot un símbol històric per a lamés coneguda i poderosa mo-narquia dels darrers temps.

A banda del fenòmen pròpia-ment social i històric, hi ha doselements relacionats amb aques-ta reina que voldríem destacar desde l’òptica del col.leccionismepopular: és, d’una banda, una ex-traordinària col.leccionista, i elseu fons filatèlic resulta llegenda-ri, possiblement mai no superat itotalment vigent en tant que pe-riòdicament col.labora amb elsgrans esdeveniments d’aquestapartat cultural. De l’altra, la mo-narquia britànica és la que mésobjectes de record i commemo-ratius ha generat; és impressio-nant la quantitat de paper imprèsal.lusiu que se li ha dedicat al llargde dècades i fins i tot segles, totdestacant el corresponent als dos regnats mésllongeus i influents, els de Victòria i Isabel.

Personatges històrics des d’Enric VIII, famí-lies reials, cortesans, nobles, governants i polí-tics, militars, fets de guerra i conquestes, terri-toris i colònies, casaments, desfilades, les joiesde la corona, monuments, escenes de guerraamb una principal incidència en la segona gue-rra mundial... Tot això, reflectit tant en fotogra-fies i targetes postals, més contemporànies, comen gravats, llibres, pintures, monedes i meda-lles, tapissos, ceràmiques, armadures i altres ob-jectes al.legòrics...

Quan repassem els àlbums dedicats a la mo-narquia anglesa o britànica, ens mostren unagran quantitat de postals i fotografies que arren-quen des de la considerada com la seva èpocadaurada, a principis del segle XX, amb unsexemplars dedicats als reis Eduard VII, Jordi V,Jordi VI, i tots els seus corresponents entorns ifamílies. Ja essent Isabel II la monarca d’aquestgran imperi, observem com en la majoria de lespostals hi acostuma a aparèixer sola, amb mil iun vestits, també de militar i amb els seus ca-

valls, com mostra una de les imatges que re-produïm –l’altra correspón a l’any 1977, quanva celebrar les seves noces de plata com a rei-na–. Menys habituals són les seves imatges ambel seu marit, Felip de Mountbatten, Duc d’E-dimburg, o amb els seus fills i néts, llevat de l’è-poca de Lady Di, qui a conseqüència de la sevagran popularitat seria un altre centre d’atenció.

Les imatges, sobretot durant conflictes bèl.licscom la segona guera mundial, tindrien una per-llongació en els cartells propagandístics, de clarcontingut patriòtic. El col.leccionista interessatpot aconseguir tot aquest material, en els casosmés escollits gràcies a les posteriors reproduc-cions, i amb pocs recursos anar conformant unfons ben representatiu del tema i de l’època, totaixò a causa la prolífica producció esmentada.

La reina Isabel II és omnipresent en milersd’emissions filatèliques, en ser una norma queals segells dels països i territoris de la Com-monwealth –la Mancomunitat de Nacions Bri-tàniques, que aplega 54 països i uns 2.000 mi-lions d’habitants– hi aparegui la seva efígie demanera més o menys discreta.

Els seixanta anys

d’Isabel IILa reina britànica pot batre el rècord de la seva rebesàvia Victòria

XavierRomero

Amesura que avançaven, el monestir esmostrava esplèndid i orgullós. «Mira que

és maco Sant Pere de Rodes!», no es va po-der estar d’exclamar. «I pensar que no fa tantde temps ningú li feia cas...». «Què vols dir?».

Joan Subias Galter va néixer el 1897 a Fi-gueres, on va fer els primers estudis. Des-prés es va matricular a la facultat de ciènciesde la Universitat de Barcelona però quan esva crear la Mancomunitat de Catalunya i alseu redós Eugeni d’Ors va engegar la Uni-versitat Nova, Subias s’hi va apuntar. Ma-lauradament, les desavinences entre l’intel· -lec tual noucentista i els dirigents catalanis-tes van fer fracassar el projecte. Aleshores,el figuerenc va optar per estudiar pedago-gia a la Universitat de Saragossa.

Durant els anys vint, Subias va començara col·laborar amb els serveis culturals de laDiputació de Girona i el 1926, després deguanyar un concurs públic, va aconseguir ladirecció dels serveis de cultura de l’organis-me provincial. A partir d’aleshores va treba-llar intensament per posar en valor elementsdel patrimoni ignorats fins llavors, com arael monestir de Sant Pere de Rodes, que vaestudiar detingudament, com el monestir deSanta Maria de Vilabertran o les obres gòti-ques de Castelló d’Empúries. Precisamentaquesta tasca va servir perquè, a partir del1931, la Generalitat republicana tingués es-pecial cura d’aquestes joies de l’arquitectu-ra catalana.

Durant aquells anys, Joan Subias va in-gressar a la Comissió Provincial de Monu-ments i va tenir diferents càrrecs de respon-sabilitat en l’àmbit patrimonial. En aquestcontext, el 1934 va formar part de la comis-sió assessora creada a petició de l’ajuntamentde Girona per dissenyar el Passeig Arqueo-lògic; també hi havia Carles Rahola i RafaelMasó. Malgrat esclatar la guerra civil, el grupes va ampliar a més persones per continuartreballant. Durant els anys del conflicte, Su-bias es va esforçar per evitar que els revo-lucionaris destruïssin elements patrimonials,sobretot aquells relacionats amb l’estamentreligiós, objecte de les ires de les classes po-pulars.

El 1939, el cinismerepressor del franquis-me va fer que Subiasfos acusat d’atemptatcontra el patrimoni. Ladictadura li va prohibirocupar cap càrrec pú-blic vinculat a la sevaespecialitat i va haverde començar a donarclasses a l’Escola deBelles Arts i a la Llotjade Barcelona, on vatreballar fins a la sevajubilació, l’any 1967.

Joan Subias Galterva morir el 1984, quantenia 87 anys.

Joan SubiasGalter

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Malajambota2008