Fruit de la recuperació de les millors vinyesdel Cap de Creus, situades vora el mar i to-

cades per la tramuntana, apareix aquest vi po-tent i saborós. Elaborat amb Garnatxa negra iSyrah i reposat setze mesos en bótes de rou-re nou. És de color cirera madura amb refle-xos granatosos. Intensitat aromàtica alta. Aro-ma fresca i atractiva que recorda la fruita ma-dura amb notes de pebre negre i canyella. Un

toc de fumats elegants i tanins ben integratsamb notes terroses i llarga permanència enboca. Preu aproximat: 12 euros. Fa un bon ma-ridatge amb carns vermelles i caça; per exem-ple, és perfecte amb un civet de senglar prè-viament macerat amb el mateix vi.

El vi Malajambota és obra d’un grup de veïnsde Port de la Selva que, agrupats, varen co-men çar a treballar en el projecte l’any 2002 i

ara en recullen elfruit. Els terrenys ones conreen les vinyeses troben en una zonaen la qual ja hi haviahagut una considera-ble extensió de vin-yes d’un home que esdeia Joan Bota, talcom explicà l’histo-riador Arnald Plujà eldia de la presentaciódel vi a l’Associacióde Comerciants deLlançà. Pertany a laD.O. Empordà. Per amés informació:www.girovi.cat.

14 DominicalDiumenge 12de febrer de 2012

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Col.leccionisme

El 6 de febrer de 1952 era no-menada oficialment reinade la Gran Bretanya –en

morir de càncer de pulmó el seupare, Jordi VI– Elizabeth Alexan-dra May, aleshores amb 25 anysd’edat i quan es trobava de visitaa Kènia. La reina Isabel II, doncs,acaba de complir 60 anys com amonarca, i podria batre el rècordde longevitat en el càrrec queposseiex la seva rebesàvia Victò-ria, tot un símbol històric per a lamés coneguda i poderosa mo-narquia dels darrers temps.

A banda del fenòmen pròpia-ment social i històric, hi ha doselements relacionats amb aques-ta reina que voldríem destacar desde l’òptica del col.leccionismepopular: és, d’una banda, una ex-traordinària col.leccionista, i elseu fons filatèlic resulta llegenda-ri, possiblement mai no superat itotalment vigent en tant que pe-riòdicament col.labora amb elsgrans esdeveniments d’aquestapartat cultural. De l’altra, la mo-narquia britànica és la que mésobjectes de record i commemo-ratius ha generat; és impressio-nant la quantitat de paper imprèsal.lusiu que se li ha dedicat al llargde dècades i fins i tot segles, totdestacant el corresponent als dos regnats mésllongeus i influents, els de Victòria i Isabel.

Personatges històrics des d’Enric VIII, famí-lies reials, cortesans, nobles, governants i polí-tics, militars, fets de guerra i conquestes, terri-toris i colònies, casaments, desfilades, les joiesde la corona, monuments, escenes de guerraamb una principal incidència en la segona gue-rra mundial... Tot això, reflectit tant en fotogra-fies i targetes postals, més contemporànies, comen gravats, llibres, pintures, monedes i meda-lles, tapissos, ceràmiques, armadures i altres ob-jectes al.legòrics...

Quan repassem els àlbums dedicats a la mo-narquia anglesa o britànica, ens mostren unagran quantitat de postals i fotografies que arren-quen des de la considerada com la seva èpocadaurada, a principis del segle XX, amb unsexemplars dedicats als reis Eduard VII, Jordi V,Jordi VI, i tots els seus corresponents entorns ifamílies. Ja essent Isabel II la monarca d’aquestgran imperi, observem com en la majoria de lespostals hi acostuma a aparèixer sola, amb mil iun vestits, també de militar i amb els seus ca-

valls, com mostra una de les imatges que re-produïm –l’altra correspón a l’any 1977, quanva celebrar les seves noces de plata com a rei-na–. Menys habituals són les seves imatges ambel seu marit, Felip de Mountbatten, Duc d’E-dimburg, o amb els seus fills i néts, llevat de l’è-poca de Lady Di, qui a conseqüència de la sevagran popularitat seria un altre centre d’atenció.

Les imatges, sobretot durant conflictes bèl.licscom la segona guera mundial, tindrien una per-llongació en els cartells propagandístics, de clarcontingut patriòtic. El col.leccionista interessatpot aconseguir tot aquest material, en els casosmés escollits gràcies a les posteriors reproduc-cions, i amb pocs recursos anar conformant unfons ben representatiu del tema i de l’època, totaixò a causa la prolífica producció esmentada.

La reina Isabel II és omnipresent en milersd’emissions filatèliques, en ser una norma queals segells dels països i territoris de la Com-monwealth –la Mancomunitat de Nacions Bri-tàniques, que aplega 54 països i uns 2.000 mi-lions d’habitants– hi aparegui la seva efígie demanera més o menys discreta.

Els seixanta anys

d’Isabel IILa reina britànica pot batre el rècord de la seva rebesàvia Victòria

XavierRomero

Amesura que avançaven, el monestir esmostrava esplèndid i orgullós. «Mira que

és maco Sant Pere de Rodes!», no es va po-der estar d’exclamar. «I pensar que no fa tantde temps ningú li feia cas...». «Què vols dir?».

Joan Subias Galter va néixer el 1897 a Fi-gueres, on va fer els primers estudis. Des-prés es va matricular a la facultat de ciènciesde la Universitat de Barcelona però quan esva crear la Mancomunitat de Catalunya i alseu redós Eugeni d’Ors va engegar la Uni-versitat Nova, Subias s’hi va apuntar. Ma-lauradament, les desavinences entre l’intel· -lec tual noucentista i els dirigents catalanis-tes van fer fracassar el projecte. Aleshores,el figuerenc va optar per estudiar pedago-gia a la Universitat de Saragossa.

Durant els anys vint, Subias va començara col·laborar amb els serveis culturals de laDiputació de Girona i el 1926, després deguanyar un concurs públic, va aconseguir ladirecció dels serveis de cultura de l’organis-me provincial. A partir d’aleshores va treba-llar intensament per posar en valor elementsdel patrimoni ignorats fins llavors, com arael monestir de Sant Pere de Rodes, que vaestudiar detingudament, com el monestir deSanta Maria de Vilabertran o les obres gòti-ques de Castelló d’Empúries. Precisamentaquesta tasca va servir perquè, a partir del1931, la Generalitat republicana tingués es-pecial cura d’aquestes joies de l’arquitectu-ra catalana.

Durant aquells anys, Joan Subias va in-gressar a la Comissió Provincial de Monu-ments i va tenir diferents càrrecs de respon-sabilitat en l’àmbit patrimonial. En aquestcontext, el 1934 va formar part de la comis-sió assessora creada a petició de l’ajuntamentde Girona per dissenyar el Passeig Arqueo-lògic; també hi havia Carles Rahola i RafaelMasó. Malgrat esclatar la guerra civil, el grupes va ampliar a més persones per continuartreballant. Durant els anys del conflicte, Su-bias es va esforçar per evitar que els revo-lucionaris destruïssin elements patrimonials,sobretot aquells relacionats amb l’estamentreligiós, objecte de les ires de les classes po-pulars.

El 1939, el cinismerepressor del franquis-me va fer que Subiasfos acusat d’atemptatcontra el patrimoni. Ladictadura li va prohibirocupar cap càrrec pú-blic vinculat a la sevaespecialitat i va haverde començar a donarclasses a l’Escola deBelles Arts i a la Llotjade Barcelona, on vatreballar fins a la sevajubilació, l’any 1967.

Joan Subias Galterva morir el 1984, quantenia 87 anys.

Joan SubiasGalter

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Malajambota2008