Jocs d’expressió oral i escrita - Eumo Editorialeumoeditorial.com/tasts/Jocs_expressio_oral_escrita_mostra.pdf · Jocs d’expressió oral i escrita El joc a l’aula pas a pas

Jocs d’expressióoral i escritaEl joc a l’aula pas a pas

Dolors Badia ArmengolMontserrat Vilà Santasusana

Eumo Editorial

Jocs expressio oral i escrita.indd 3 23/05/16 12.25

Primera edició: juny de 2016

Disseny de la coberta: Natàlia GonzálezMaquetació: Nèlia CreixellIl·lustracions: Albert Alforcea

© Dolors Badia Armengol i Montserrat Vilà Santasusana

© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected] —Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya—

Imprès a Liberdúplex

Dipòsit legal: B 12603-2016ISBN: 978-84-9766-572-8


5

Índex

Aprendre jugant agrada a tothom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Estructura i organització del llibre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Jocs de sempre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Els paquets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Còctel de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Els encadenaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21El quinto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Els vaixells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Qui busca troba! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Les 10 diferències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Barrufes? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44El detectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Qui és qui? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47El penjat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48El trencaclosques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50El dibuix abstracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53Fer fer mots encreuats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55Fer fer sopes de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Fer fer jocs de preguntes i respostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Jocs amb diccionaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67La paraula misteriosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69L’aprenent d’escriptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73El dau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75El dragó del drapaire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Fulls enlaire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Jocs de simulació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79El naufragi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81El globus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86El congrés d’inventors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90


6

Textos que roden . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Rodes de papers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95El ressò . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98Un relat d’intriga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100La notícia de primera plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103Descriure fil per randa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108Rodes de temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

Textos que neixen i creixen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113El missatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Qualitats trivials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116Les pistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118La millora del producte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120La història improvisada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122Un gargot, una paraula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124Un text enriquit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128Pluja de preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

Quadre-resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139


Aprendre jugant agrada a tothom 7

Aprendre jugant agrada a tothom

El joc lingüístic obre la porta a la creativitat i a l’enginy i reforça les capacitats de raonament sobre la llengua. D’una banda, perquè fa que alumnes de qualsevol edat i nivell s’engresquin a parlar i a escriure, alhora que els manté atents i inte-ressats. De l’altra, perquè incentiva l’actitud crítica sobre tot allò que es diu o que s’escriu durant el joc.

Aquest llibre va destinat, doncs, a tots els docents convençuts que cal treballar la llengua d’una manera lúdica. Els recursos que hi oferim enfortiran els arguments dels qui estan avesats a proposar jocs i activitats creatives a classe, els transme-tran idees suggeridores i nous punts de vista sobre els jocs que ja coneixen i, sobretot, els animaran a continuar ensenyant la llengua d’una manera activa, motivadora i reflexiva.

Però també va dirigit a tots els que encara dubten sobre la conveniència d’introduir els jocs lingüístics a les seves classes per falta de temps o perquè els consideren una pràctica trivial o poc sistemàtica. Tant els convençuts com els reticents hi trobaran especificades les competències lingüístiques i discursives que es treba-llen en cada joc i les habilitats que s’hi desenvolupen, i podran seguir pas a pas el procediment per dur a terme el joc a l’aula. Així, podran organitzar la interacció entre els alumnes de manera que s’aprofiti el temps i que s’afavoreixi un clima de reflexió i de cooperació.

Durant la pràctica del joc, l’ambient de l’aula cavalca entre l’atenció i la desinhibi-ció i l’error té una funció diferent: l’alumne no té la mateixa por d’equivocar-se que en altres situacions de classe. D’una banda, perquè el context lúdic té un compo-nent de simulació que atenua la sensació de fracàs, sobretot si l’actitud del mes-tre sap tenyir aquestes situacions d’un punt d’humor que ajudi a encaixar les er-rades. D’altra banda, perquè es multiplica l’atenció que l’alumne presta als propis errors i encerts i detecta amb més facilitat les incorreccions dels altres. Finalment, perquè els errors de l’alumnat són una font d’informació per al professorat i re-presenten un punt de partida per organitzar altres activitats o pràctiques siste-màtiques.


Aprendre jugant agrada a tothom8

Aquest llibre pot ser útil en qualsevol nivell educatiu, des de l’educació infantil fins a la formació de persones adultes. Tot depèn de l’adaptació que cada docent faci de les propostes d’acord amb l’estil personal i les característiques de les classes. Només cal afegir que, com totes les pràctiques, s’ha de fer un bon ús dels jocs lingüístics perquè l’alumnat mantingui l’interès en l’aprenentatge.

Aprendre una llengua és una tasca difícil que requereix esforç, no solament per part dels alumnes, sinó també per part del professorat. Estem convençudes que la pràctica del joc a l’aula compensa amb escreix aquest esforç perquè l’atenció i la reflexió metalingüística creixen en la mesura que creix l’interès pel joc.

Dolors Badia Armengol

Montserrat Vilà Santasusana

Maig de 2016


Estructura i organització del llibre 9

Estructura i organització del llibre

La gestió de la interactivitat és un dels grans reptes del procés d’ensenyament i aprenentatge perquè trenca les barreres tradicionals d’unes formes de comuni-cació unidireccionals que van del docent a l’alumne i obre el camí a la riquesa que té la comunicació multidireccional. La varietat i qualitat de les interaccions entre l’alumnat i amb el professor o professora esdevé l’element clau per gestionar la construcció del coneixement. Precisament és una de les dificultats més habituals a l’hora d’ensenyar llengua oral. No és fàcil imaginar la manera d’enfilar pas a pas el procediment didàctic d’una activitat, ni és fàcil situar-se en la multiplicitat de formes d’interacció regulades i obertes que es poden intercalar i cavalcar per fer que tothom participi activament a classe.

Les tècniques d’organització de la interacció a l’aula que s’expliquen obren un ventall de possibilitats que van més enllà dels jocs que hi ha recopilats en aquest llibre. La nostra intenció és il·lustrar una gran varietat de formes regulades de gestió de l’aula per treballar la llengua, considerant la riquesa i la diversitat de les situacions comunicatives que genera la classe per si mateixa. Des del nostre punt de vista, el millor aliat de què disposem per ajudar a aprendre és el mateix alum-nat. Amb això no volem pas dir que els materials audiovisuals o bé els recursos materials no siguin útils. Però, sens dubte, és clau l’habilitat del docent per impli-car a tothom i per mantenir un ritme de treball que equilibri i intercali els temps d’atenció amb els temps de distensió.

Tipologia de jocs

El llibre s’organitza en cinc blocs, que agrupen les diferents tipologies de jocs: des dels més coneguts i de dinàmica més senzilla —en què es treballa l’ampliació de vocabulari o l’ortografia, per exemple— fins als més complexos, de producció de textos, que requereixen un nivell més alt de l’alumnat —en què es treballa l’adjec-tivació, els connectors o les figures retòriques, entre d’altres.



Jocs de sempre

És una recopilació de jocs coneguts o que tenen una dinàmica relativament sen-zilla. La intenció és oferir una bateria de jocs fàcils i coneguts, fins i tot pels ma-teixos alumnes, en què es treballin, sobretot, aspectes vinculats a la competència lingüística.

Jocs amb diccionaris

Es tracta d’un conjunt de jocs per aprendre a fer anar qualsevol diccionari, de paper o en suport digital, a estructurar les definicions i a ampliar el vocabulari. S’ha pensat perquè els alumnes s’acostumin a ser rigorosos i precisos en l’ús del vocabulari, aprofundeixin en els significats de les paraules i enriqueixin el capital de lèxic de què disposen.

Jocs de simulació

És un conjunt de propostes contextualitzades que simulen situacions polèmiques, versemblants o imaginàries i que bàsicament tenen l’objectiu de treballar l’estruc-tura argumentativa i el debat oral o la defensa d’un punt de vista.

Textos que roden

S’hi presenten un conjunt de propostes en la producció de l’escrit de les quals intervenen diversos alumnes de la classe. Els textos «roden» literalment: pas- sen d’una mà a una altra, d’un alumne a un altre, d’una parella a una altra o, fins i tot, d’un grup a un altre, de manera que en la producció de cada text hi pot arribar a intervenir mitja classe o tota la classe sencera.

Textos que neixen i creixen

S’hi proposa crear situacions a l’aula que fomentin la generació d’idees i, sobretot, l’expansió de les idees dins l’organització lògica del text. Es pretén, doncs, que d’una idea nuclear se’n faci un text complet i coherent, ben fet. Els textos creixen, s’eixam-plen literalment perquè s’hi van afegint idees i complements lingüístics i retòrics.



Estructura dels jocs

Fitxa didàctica

A l’inici de cada joc s’indiquen quines de les quatre habilitats lingüístiques s’hi tre-ballen prioritàriament i quines competències hi intervenen. Es fa difícil delimitar la noció de competència i classificar les competències en un àmbit tan complex i multidimensional com és el de la llengua, però reconeixem que, per raons funcionals, aquesta distinció és útil. La fitxa inicial de cada joc inclou els punts següents:

• Habilitats lingüístiques: parlar, escoltar, llegir i escriure. •Competència lingüística: l’ús i la reflexió sobre els elements estrictament

lingüístics que conformen la llengua (la prosòdia i la fonètica, l’ortografia, el lèxic i la morfologia i la sintaxi).

• Competència discursiva: l’ús i la reflexió sobre les propietats del discurs oral i escrit (la coherència i la cohesió textuals, la varietat discursiva [el relat, el debat, la conferència i la notícia] i l’adequació als paràmetres del context [el registre lingüístic segons el destinatari i l’espai social]).

• Altres habilitats: les que es refereixen a altres aspectes necessaris per reeixir en el joc, com ara la memòria, la creativitat, l’enginy, l’agilitat mental, etcètera.

• Durada: una aproximació del temps que cal per a cada joc. • Organització del grup: indica el tipus d’agrupament dels alumnes (joc

col·lectiu, per parelles, en petit grup o individual). • Material: s’indica si cal material específic per realitzar el joc.

En realitat, en la major part dels casos hi ha moments en un mateix joc en què els agrupaments i la durada són variables: depenen del nombre de jugadors, del nivell de llengua i del ritme que pren el joc, entre altres factors.

Pas a pas

En aquest apartat s’indica, pas a pas, com organitzar el joc. S’hi explica la mane-ra de fer transcórrer el joc, les persones amb qui els alumnes poden treballar i el moment en què cada fase del joc entra en funcionament. A més, en alguns casos el joc s’il·lustra amb exemples extrets d’experiències de classes de diferents nivells educatius, a fi que el lector tingui una visió més clara i concreta dels resultats de cada proposta.



Variants

Finalment, la major part dels jocs inclouen variants amb la intenció que cada mestre pugui triar la més adequada per als alumnes que té al davant, o bé perquè pugui tornar a fer el mateix joc però d’una manera diferent, precisament per man-tenir viu l’interès per jugar.


13

Jocs de sempre

És una recopilació de jocs fàcils o que tenen una dinàmica relativament senzilla. La intenció és oferir una bateria de jocs coneguts, fins i tot pels mateixos alumnes, en què es treballin, sobretot, aspectes vinculats a la competència lingüística: l ’ampliació del vocabulari, l ’ortografia, la pronominalització, etc. D’altra banda, cal remarcar el punt més singular d’aquest bloc: la idea de «fer fer»; és a dir, que els alumnes no solament juguin, sinó que ells mateixos preparin el joc, de manera que passin de fer únicament el paper de jugadors a fer també el paper de «productors de jocs». Així, doncs, es tracta de fer que els alumnes muntin els jocs els uns per als altres i que tots facin la doble funció: la preparació del joc per als companys i la resolució del joc preparat pels altres. Aquest canvi de perspectiva té un interès didàctic indubtable, perquè implica que el grau de reflexió metalingüística és superior al de la manera de jugar més tradicional, en què els alumnes actuen únicament per resoldre el joc que se’ls proposa.


Jocs de sempre. Els paquets 15

Els paquetsConsisteix a trobar, en un temps limitat (quatre minuts, per exem-ple), el màxim nombre de paraules que reuneixin unes determinades característiques.

Aquest joc permet treballar gaire-bé tots els aspectes ortogràfics d’acord amb la consigna que es doni. Podem fer fer paquets de sons, de grafies o de síl·labes. Tam-bé se’n poden fer de paraules agru-pades segons el significat o segons els trets morfològics.

Pas a pas1. Es fan parelles o petits grups i es dóna una consigna (vegeu diferents exemples

a la pàgina següent).

Per exemple: paraules que continguin la essa sonora.

2. Cada grup anota en un full totes les paraules que pot en un temps determinat (amb l’ajut o sense l’ajut del diccionari).

3. Passat el temps, han de deixar d’escriure i amagar els bolígrafs. Demanem el nombre de paraules que ha trobat cada grup i un representant del que n’ha trobades més surt a la pissarra i les escriu.

4. Es demana si hi ha cap grup que tingui alguna paraula que no sigui a la pis-sarra. I així fins a escriure totes les paraules de tothom. Guanya el grup que ha aconseguit escriure més paraules correctes.

Es pot establir un sistema de puntuació. Per exemple, atorgar 1 punt per cada paraula al grup que n’ha trobades més. I atorgar 2 punts per cada paraula als grups següents que tinguin paraules diferents de les escrites pel primer grup.

Habilitats lingüístiques: llegir i escriure.

Competència lingüística: ortografia, pronunciació, lèxic, morfologia del nom o de l’adjectiu i derivació.

Altres habilitats: memòria, enginy i agilitat en l’ús del diccionari.

Durada: ± 15 minuts.Organització del grup: activitat en

petit grup.Material: fulls per escriure.


Jocs de sempre. Els paquets16

Consignes per fer paquets de sons, grafies i síl·labes

a) Paraules que continguin una vocal determinada. Per exemple, la I: pi, circ, iris, trist, litigi, fil…

b) Paraules que continguin el diftong AI en qualsevol posició. Per exemple: aire, espai, mai, xerraire, esplai…

c) Paraules que comencin amb el prefix EN-. Per exemple: endavant, enriquir, enfilar, enfonsar, encaixar…

d) Paraules que continguin el so de vocal neutra amb la grafia E. Per exemple: pare, mare, piràmide, classe…

e) Paraules que puguin acabar amb una consonant muda. Per exemple, R muda o T muda: sabater, malalt…

f) Paraules que acabin en una, dues o tres consonants que es pronuncien. Per exemple: petit, carn, serps…

g) Paraules monosíl·labes: mar, sort… Paraules bisíl·labes: ca-mí, tas-sa… Paraules trisíl·labes: es-co-la, ins-ti-tut… Paraules agudes, planes o esdrúixoles.

h) Paraules amb un nombre de lletres determinat. Per exemple, de cinc lletres: camió, moble…

Altres consignes per fer paquets de paraules

a) Objectes que reuneixin unes característiques determinades. Per exemple: que siguin de fusta, de vidre, de metall…

b) Noms comuns. Per exemple: fruites, animals, pobles…

c) Morfologia del verb. Per exemple: participis irregulars acabats en -UT (begut, mogut…). Per exemple: verbs de la tercera conjugació que siguin incoatius (seguir,

decidir…).

d) Morfologia del substantiu i de l’adjectiu. Per exemple: noms que facin el plural en -ONS (macarrons…). Per exemple: adjectius invariables en el gènere (intel·ligent, feliç…).


Jocs de sempre. Els paquets 17

Variants

Qui en sap més? O l’Stop

a) Consisteix a trobar el màxim nombre de paraules a partir de diferents consig-nes. Posem com a condició que les paraules comencin per una lletra determi-nada.

Exemple: paraules que comencin amb la lletra B.

Animals Objectes que puguin ser

de fusta

Llocs Objectes que puguin ser

vermells

Accions

balena

burro

bou

bacallà

…

barana

banc

…

biblioteca

bar

bosc

…

bola

barca

…

buscar

beure

barallar-se

…

b) Consisteix a escriure només una paraula que comenci en una lletra deter minada en un temps molt més reduït (± 1 minut), també a partir de diferents consignes.

Exemple:

Lletra Monosíl·labs Paraules esdrúixoles

Verbs Paraules acabades en dues o més consonants

Adjectius de dues

terminacions

B

T

…

bol

tap

bàscula

tàpera

buscar

trinxar

bosc

temps

bo

trist


Jocs de sempre. Còctel de lletres18

Còctel de lletresConsisteix a combinar les lletres d’una paraula en l’ordre que es vul-gui, de manera que en surtin altres paraules.

Pas a pas1. La paraula base elegida s’escriu a la pissarra en lletres majúscules (es pot

triar un mot difícil d’escriure per fer que els alumnes s’hi fixin i exercitin també la memòria visual).

Per exemple: E M M A G A T Z E M A R

2. Organitzem els alumnes. Hi poden jugar per parelles, individualment o en petits grups. En un temps limitat (2 o 3 minuts) hauran d’escriure el màxim nombre de paraules que surtin de les lletres que té la paraula-base.

Exemples: ma, ema, mag, gat, rama, ramet, ram, amagar, mare, rata, gat, gata…

3. Passat el temps, han de deixar d’escriure i amagar els bolígrafs. Demanem el nombre de paraules que ha trobat cada alumne o cada grup i el que n’ha tro-bades més surt a la pissarra i les escriu.

4. Es demana qui té alguna paraula que no sigui a la pissarra. I així fins a escriu-re totes les paraules de tothom. Guanya qui ha aconseguit escriure més pa-raules correctes.

Es pot establir un sistema de puntuació. Per exemple: el grup que més paraules ha trobat obté 1 punt per paraula i els altres grups obtenen 2 punts per cada paraula diferent de les escrites pel primer grup.

Habilitats lingüístiques: llegir i escriure.

Competència lingüística: ortografia, lèxic i derivació.

Altres habilitats: agilitat en l’ús del diccionari, memòria i enginy.

Durada: ± 15 minuts.Organització del grup: activitat

individual, per parelles o en petit grup.

Material: fulls per escriure.


Jocs de sempre. Còctel de lletres 19

Variants

Si es vol augmentar el grau de dificultat es pot proposar que:

a) Les paraules que s’obtinguin siguin, com a mínim, bisíl·labes.b) No s’admetin derivats.c) Es busqui la paraula més llarga.d) Es busquin paraules derivades, de la mateixa família.e) Es busquin paraules noves sense canviar l’ordre de les lletres. Exemple: E M M A G A T Z E M A R

Combinacions: ema, mata, gat, gata, mar

f) Cada síl·laba sigui l’inici d’una o més paraules noves. Exemple:

EM- MA- GAT- ZE- MAR-

embolicar

empastifar

embranzida

…

mag

martell

màquina

…

gat

gatell

gatet

…

zebra

zero

zel

…

mart

març

marina

…

g) A partir de cada lletra de la paraula se’n busquin de noves. Exemple:

E = elefantM = mirallM = martellA = arbreG = girafaA = alaT = timóZ = zeroE = escolaM = muntanyaA = avióR = ratolí


Jocs de sempre. Còctel de lletres20

h) Es busqui més d’una paraula per a cada lletra o bé fer que totes pertanyin a una determinada categoria gramatical (noms, verbs, adjectius…) o també a un camp semàntic (noms d’aliments, d’animals, ciutats, etc.).

Exemple: verbs Exemple: animals

E = estirar E = escarabatM = mirar M = micoM = menjar M = monaA = anar A = aranyaG = girar G = girafaA = alimentar A = àguilaT = tirar T = tauróZ = zelar Z = zebraE = escoltar E = elefantM = mastegar M = mosquitA = avançar A = abellaR = restar R = rinoceront

Possibles paraules-base:

EMBRANZIDA EIXAMPLAR

BARRABASSADA AIXAFAR

PENJARELLA LLAMINADURA

TEMPTEJAR BATZEGADA

ENTREBANCAR ENSOPEGAR

BARDISSA TREPITJAR

DISBARAT ESCLETXA

ESQUITXAR EMPREMTA

DESLLORIGADOR EMPROVAR

TERRATRÈMOL LLEFISCÓS

ESGARRAPADA ESCABELLAR


Jocs de sempre. Els encadenaments 21

Els encadenamentsConsisteix a encadenar paraules o frases a partir d’un codi prèviament establert. Aquest codi pot ser molt variat i, per tant, es poden fer diversos tipus d’encade-naments.

Pas a pas1. Després de donar la consigna, el primer alumne diu una paraula.

2. El segon alumne haurà de repetir la paraula del primer i dir-ne una de nova.

3. El tercer alumne repetirà la paraula de l’alumne anterior i en dirà una de nova. I així successivament fins que un alumne s’encalla, diu una paraula que no és adequada o en repeteix alguna que ja s’ha dit.

Joc d’encadenar sons, grafies i síl·labes

Consisteix a encadenar paraules que comencin, continguin o aca-bin en un determinat so, grafia o síl·laba de l’última paraula pro-nunciada per l’alumne anterior.

Els jocs d’encadenar sons, grafies i síl·labes són molt indicats per treballar, a més del lèxic, la correspondència so-grafia (en especial els emmudiments, els finals consonàntics i el vocalisme àton).

L’encadenament de síl·labes pressuposa el coneixement de la separació sil·làbica (dígrafs, diftongs…).

Habilitats lingüístiques: parlar i escoltar.

Competència lingüística: lèxic, ortografia i pronunciació.

Altres habilitats: atenció, memòria, enginy i agilitat mental.

Durada: ± 10 minuts.Organització del grup: activitat

col·lectiva o en petits grups.Material: –––


Jocs de sempre. Els encadenaments22

Exemple:

Alumne 1 Alumne 2 Alumne 3 Alumne 4 …

SONS

GRAFIES

SÍL·LABES

casa

pera

tassa

establiment

abundant

sabata

nen

terrat

taverna

ninot

tap

nació

Exemple:

SO [ ʃ ] Alumne 1 Alumne 2 Alumne 3 …

Al començament de paraula

Al mig de paraula

Al final de paraula

xocolata

caixa

peix

xinès

bruixa

calaix

xiular

maduixa

guix

Per augmentar el grau de dificultat, podem establir que les paraules que es diguin pertanyin a un camp semàntic determinat o hi tinguin una certa relació.

Exemple: els aliments

Alumne 1 Alumne 2 Alumne 3 Alumne 4 …

SONS

GRAFIES

SÍL·LABES

poma

poma

poma

enciam

amanir

mató

menjar

raïm

tomàquet

all

mel

quetxup

Les transformacions

Consisteix a encadenar paraules a partir d’un mot inicial canviant cada vegada només una lletra.

Exemple: a partir de la paraula PONT

Alumne 1 Alumne 2 Alumne 3 Alumne 4 Alumne 5 Alumne 6

PONT punt munt ment mena mina …


Jocs de sempre. Els encadenaments 23

Joc d’encadenar noms, verbs i frases completades

a) Noms

Consisteix a encadenar paraules d’un mateix camp semàntic.

Exemple: aliments

Al. 1: Avui per dinar menjaré amanida d’enciam.Al. 2: Avui per dinar menjaré amanida d’enciam i tonyina.Al. 3: Avui per dinar menjaré amanida d’enciam, tonyina i tomàquet.Al. 4: Avui per dinar menjaré amanida d’enciam, tonyina, tomàquet i olives.Al. 5: …

b) Verbs

Consisteix a encadenar accions més o menys consecutives.

Exemple: accions quotidianes

Al. 1: Cada dia em llevo…Al. 2: Cada dia em llevo i em dutxo.Al. 3: Cada dia em llevo, em dutxo i esmorzo.Al. 4: Cada dia em llevo, em dutxo, esmorzo i em vesteixo.Al. 5: …

c) Frases

Consisteix a encadenar frases afegint-hi cada vegada un complement.

Exemple: accions quotidianes

Al. 1: Cada dia em llevo…Al. 2: Cada dia em llevo a les set.Al. 3: Cada dia em llevo a les set i em dutxo.Al. 4: Cada dia em llevo a les set i em dutxo amb aigua freda.Al. 5: …

Habilitats lingüístiques: parlar i escoltar.

Competència lingüística: lèxic, ortografia, pronunciació i complementació de la frase.

Altres habilitats: atenció, enginy, memòria i agilitat mental.

Durada: ± 20 minuts Organització del grup: activitat

col·lectiva o en petits grups.Material: –––


Jocs de sempre. Els encadenaments24

Joc d’encadenar històries

a) Històries conegudes

Consisteix a explicar l’argu-ment d’una pel·lícula, novel·la, conte, llegenda, esdeveniment social o polític. Un alumne n’ex-plica un fragment i els com-panys, per torns, continuen el relat fins al final. Cal assegurar prèviament que tothom cone-gui bé el tema.

Exemple: notícia

Al. 1: Ahir a la nit,Al. 2: el president del govern francès,Al. 3: que es trobava de visita oficial a Barcelona,Al. 4: va fer unes declaracions,Al. 5: …

b) Còmics

Consisteix a explicar l’argument d’un còmic a partir de les imatges. Es repar-teixen les vinyetes d’un còmic que ha estat treballat a classe i cada alumne explica la que li ha tocat fins a completar la historieta.

Habilitats lingüístiques: parlar i escoltar.Competència lingüística: lèxic, ortografia,

pronunciació i complementació de la frase.

Competència discursiva: estructura narrativa, coherència i cohesió textuals.

Altres habilitats: atenció, enginy, memòria i agilitat mental.

Durada: ± 20 minuts.Organització del grup: activitat col·lectiva,

en petits grups o per parelles.Material: imatges (opcional).


Jocs de sempre. El quinto 25

El quintoConsisteix a marcar les caselles d’una carta de joc a mesura que algú les va cantant. Guanya qui primer té marcades totes les caselles.

El quinto és un joc de molta tradició, especialment a la comarca del Vallès. S’hi juga pels voltants de les festes de Nadal i té una terminologia molt particular. Es diu cantar al fet de dir, a l’atzar, els números que els jugadors han de marcar. S’anomena lloro qui canta els números. Fer quinto és marcar tot el cartró de joc. Fer línia és marcar una línia horitzontal i falsa alarma quan algú, per error, diu haver fet línia o quinto.

Pas a pas1. Es tria l’aspecte que volem treballar en el quinto.

Exemple: •numerals •paraulesquecontinguinunssonsdeterminats •paraulesquepertanyinaunmateixgrupideològic •paraulesquepresentinunsdeterminatsmorfemes •…

2. Cada alumne diu una o més paraules o xifres que escriurem a la pissarra classificades en columnes. A cada columna hi escriurem de vuit a deu parau-les o xifres. Després cada alumne en triarà tres de cada columna per omplir la seva carta de joc.

Exemple: numerals

Columnes a la pissarra

1 xifra 2 xifres 3 xifres 4 xifres 5 xifres

7

9

5

4

6

2

…

45

32

91

80

29

34

…

926

673

925

421

639

862

…

1.984

5.639

8.529

8.730

8.345

7.219

…

73.298

74.297

95.361

28.516

65.925

74.278

…


Jocs de sempre. El quinto26

Carta de joc que omple cada alumne

9

6

5

32

91

…

862

926

…

7.219

5.639

…

65.925

28.516

…

3. Quan tothom té a punt la carta de joc, el professor o un alumne canta les xifres a l’atzar i les ratlla a la pissarra. Els alumnes que tenen la xifra cantada a la seva carta de joc també la ratllen.

4. El primer jugador que aconsegueix marcar cinc xifres en línia horitzontal crida: Línia!

5. Es comprova que sigui correcte, i el joc continua. Guanya qui aconsegueix marcar tota la carta de joc i crida: Quinto!

6. Es comprova que sigui correcte i el joc s’acaba.

El quinto de sons

Permet fer un treball de qualsevol aspecte de fonologia i ortografia que presenti dificultats de discri-minació i de producció.

Exemple: consonants oclusives en posició final

Cada alumne diu una o més paraules que acabin amb una consonant oclusiva final i que escriurem a la pissarra. Després triarà tres paraules de cada columna per omplir la seva carta de joc.

Habilitats lingüístiques: escoltar i llegir.Competència lingüística: pronunciació,

ortografia i lèxic.Altres habilitats: atenció i memòria.Durada: ± 20 minuts.Organització del grup: activitat

individual, col·lectiva o en petits grups.

Material: fulls per escriure i pissarra.


Jocs de sempre. El quinto 27

Columnes a la pissarra

-p -ps -t -ts -c

llop

cop

cap

rap

estrip

pop

…

draps

taps

pops

tubs

ceps

naps

…

dit

net

empat

menut

petit

nit

…

buits

nets

vestits

edats

petits

pots

…

ric

ruc

poruc

Enric

atac

foc

…

Carta de joc

rap

pop

cop

taps

naps

ceps

nit

petit

empat

edats

pots

petits

ric

ruc

atac

Observacions

• Desprésdecadapartida,podemcanviarunacolumnadeparaulesdelapis-sarra i fer fer nous cartrons de joc.

• Amblesparaulesrecollidesalapissarra,espodeninventarembarbussamentso demanar a cada alumne que faci un embarbussament utilitzant tantes pa-raules com sigui capaç de la seva carta de joc.


Documents

Jocs d’expressió oral i escrita - Eumo Editorialeumoeditorial.com/tasts/Jocs_expressio_oral_escrita_mostra.pdf · Jocs d’expressió oral i escrita El joc a l’aula pas a pas