Junts dibuixem i cantem 2

laaaa- laa-aa- laaala-la ralara...laaa-

laaala-laa-la-

Jmiɛ nressem, nttɣnnaj

Jmio nrssm, nttvnnaj

.2 نرسم ونغني معا

Primera edició: maig de 2011Edita: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona(Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona.Tel. 93 402 36 63 - [email protected])Disseny gràfic: alumnes de 1r de batxillerat de l’Escola d’Art del TreballImpressió: Gràfiques AlpresD.L.:

QUEDEN RESERVATS TOTS ELS DRETS DEL PRODUCTOR FONOGRÀFIC I DEL PROPIETARI DE L’OB

RA G

RAVAD

A, EXCEPTE EN

CAS D’AUTORITZACIÓ. QUEDEN PROHIBITS LA DUPLICACIÓ, LLOGUER I PRÉSTEC, AIXÍ COM TAMBÉ LA

UTI

LITZ

ACIÓ

D’A

QUES

T SU

PORT

PER

FER

-NE

EXEC

UCIÓ

PÚB

LICA I

RADIODIFUSIÓ.


Junts dibuixem i cantemLes escoles Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, els Instituts Serrat i Bonastre i Escola Art del Treball i els Coleges Mae El Ainine, Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed i Ben Ajiba us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, parlant, llegint, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, imaginar i conviure.

Jmiɛ nressem, nttɣnnajTimezgidawin n Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, isinagen, Escola Art del Treball, d tmezgidawin Mae El Ainine d Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed Ben ɛajiba. EMM d l’Eixample d Xamfrà ad ak-nsken/ad am-nskn marra min nkrz di wussana jr-anɣ. Nlmed aṭṭas s wawal, d tɣuri d tira d arrsem i d-anɣ-issmunen. Ssitimeɣ ad ak-iɛjeb/ad am-iɛjeb uca ad ad dg-s txerrṣed, ad kid-s tɛiced.


Les escoles Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, els Instituts Serrat i Bonastre i Escola Art del Treball i els Coleges Mae El Ainine, Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed i Ben Ajiba us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, parlant, llegint, es-

crivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, imaginar i conviure.

ةسردمو ،رتسانوبو تاريس سرادم ،داشرإلا ،ودرانيغ كراب ،ساناسارد ،وابناس ادرسنوم سرولود سرادم رسي يذلا كرتشملا لمعلا نع اجذومن مكل مدقت نأ ،ةبيجع نب دمحأ يديسو نودلخ نباو نينيعلا ءام سرادمو لمعلا نف

ارفاح نوكت نأو مكباجعإ لانت نأ نيجار ، ريثكلا انملعت مسرلاو ةباتكلاو ةءارقلاو فراعملا لدابت لالخ نم.شياعتلاو ليختلاو ريكفتلل


Educar per al desenvolupament comporta analitzar, de manera transversal i des d’una perspectiva crítica, les situacions de desigualtat del món. Amb el projecte «Junts» el Consorci d’Educació de Barcelona posa en con-tacte centres educatius de la ciutat amb organitzacions dedicades a la cooperació per tal d’endegar projectes interdisciplinaris que esdevinguin un complement a les seves activitats en aquesta línia i alhora un motor d’in-novació i de qualitat pedagògica.

Partint d’una iniciativa de l’Associació d’Amics de Diakha Madina i de dues escoles del barri del Guinardó, el projecte en els darrers cinc anys ha anat creixent i en aquests moments es desenvolupa a vint-i-sis centres de quatre ciutats: Barcelona, Kedougou, Tànger i Quito.

El projecte ajuda a establir intercanvis entre escoles de realitats ben diferents i contribueix al coneixement mutu.

Fruit d’aquest treball cooperatiu, cada curs s’edita un llibre amb els contes o les cançons il•lustrades i un CD de cada un dels projectes, que alhora es converteix en un valuós material de treball per a d’altres centres educatius.

A partir del ric treball interdisciplinari que es genera als centres, els infants a poc a poc van descobrint realitats llunyanes i que alhora cada cop es fan més presents a la nostra ciutat. Compartir contes, dibuixos, cançons o jocs ajuda a conèixer i valorar la pròpia identitat cultural i al mateix temps les manifestacions d’altres cultures.

La transversalitat de «Junts» i la metodologia mateixa de la proposta ens permeten descobrir la riquesa del debat i de l’intercanvi entre les persones i les cultures. Debat que cerca aquelles coses que ens uneixen i que utilitza els llenguatges musical, visual i plàstic com a mitjans de comunicació comuns fonamentals del projecte.

«Junts» ens descobreix altres realitats culturals, ens fa adonar de la pluralitat de llengües del món i valorar la riquesa que representen. Així, fer visible l’amazic als centres ha permès fer visible la pluralitat, de vegades oculta, de les aules i ha fet aflorar la llengua dels companys i companyes de classe o de les seves famílies.

«Junts» és un projecte que se sustenta en el treball dels nens i les nenes participants, però, fonamentalment, en la dedicació i el treball il•lusionat dels equips de mestres involucrats.

Amb aquest llibre cançoner podeu gaudir de les cançons, en àrab, amazic i català, treballades a l’intercanvi entre les escoles de Tànger i de Barcelona amb el suport de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta.

Montserrat GuriDirectora d’Escolarització i Innovació EducativaConsorci d’Educació de Barcelona

4

5

Maḥnd ad nssgmi i tnflit ixss yan uslaḍ n mara min illan muhim, ad nɛdl min iḥwajn kra n ubddel, dg imukan mani ur din kra izrfan d ijj i mara iwdan dg umaḍal. s usnfar JUNTS akunsurti n usinen n Barsiluna issmlqa tinmal n tmdint akd tuddsatin xddmn dg umḍal maḥnd ad bdan isnfarn n tngrgmmunt ad ilin akd tmgga i ɣursn, ɛawd ad ili d winni i itjrran ɣr ussgni d umrkid asgmisn.

Bddu-nns ira d yat tmzwarut n tmsmunt n imddukal n Diakha Madina d sin n tinmal n ddcur n Guinardó, asnfar-a imqqur dg smmus isggwsa imggura; rxxu illa dg 26 n tinmal n kkuẓ (4) n tmdinin: Barsiluna, Kedou-gou, Ṭanja d Quito.

Asnfar-a ittɛawan ad igg ibddiln jr tinmal msbḍan aṭṭas, ɛawd ittɛawan ad ssnen ijj d win nnḍni.

Agmuḍ n tkrzt-a n umḍal kul asggwas ittffɣd yan udlis s tqssisin niɣ iɣnnijn irssmn d yan CD n kul yan n isn-farn. manaya ittili d yan ungawi d amqqran i tinmal nnḍni.

S tkrzt i iḥlan i din jr tinmal-a mara, iḥnjarn imik s imik ttssnen imukan iggwjn maca kul amur nttwala-tn udsn ktar di tmdint-nnɣ. abḍu n tqssisin, iɣnnijn niɣ tirarin itɛawan ad ssnen ɛawd ad ẓrn taxatart n tussna-nnsn d min digsnt dg tussnatin n middn nnḍni.

Alwgdis n Junts d tarrayt-nns n usumr ittjja-nɣ ad naf tabaɣurt n wawal jr iwdan, d ubddl jr middn d tussna-tin. yan wawal irzzu min ismunan jrnɣ, isxddam tutlayin n tmuzikt d tẓuri axmi d yan wawal ismlqa-nɣ mara, mana-ya ittili muhim aṭṭas i usnfar.

Junts isskan-nɣ tussnatin nnḍni, nttaca zigs aqqa llan bahra n ilsan dg umaḍal, isskan-nɣ ad nwala ddgg-a am yat tmslayt muhim. amcnaw almad n kitcwa dg tinmal, nẓra zigs amsbḍi i iḥlan dg tinmal, i innufrn kra n imurn. s mana-ya ttband tutlayt n imddukal d tmddukal n tnɣrit niɣ n twacunin-nnsn.

Junts d yan usnfar ittwaṭṭf s tkrzt n iḥnjirn d tḥnjirin i digs udfn, maca min illan d axatar ktar d jjhd i ttggn d tkrzt s inɣlan n trbiḥin n imslmadn i crkn.

S udlis-a n iɣnnijn tzmmrm ad t-tsḥssm, s taɛrabt, tmaziɣt d tkatalant, xdmn-tnt dg ubddl jr tinmal n Ṭanja d Barsiluna s tallat n tmsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta.

Montserrat GuriTanmhalt n usslmd d ussgni n usinenAkunsurti n usinen n Barsiluna

Jmiɛ nrssem, nttari, nssawal, nttɣnnaj, nttira...

6

mapnd ad nssgmi i tnflit ixss yan uslaä n mara min illan muhim, ad nodl min ipwajn kra n ubddel, dg imukan mani ur din kra izrfan d ijj i mara iwdan dg umaäal. s usnfar JUNTS akunsurti n usinen n Bar-siluna issmlqa tinmal n tmdint akd tuddsatin xddmn dg umäal mapnd ad bdan isnfarn n tngrgmmunt ad ilin akd tmgga i vursn, oawd ad ili d winni i itjrran vr ussgni d umrkid asgmisn.

bddu-nns ira d yat tmzwarut n tmsmunt n imddukal n Diakha Madina d sin n tinmal n ddcur n Guinardó, asnfar-a imqqur dg smmus isggwsa imggura; rxxu illa dg 26 n tinmal n kkuç (4) n tmdinin: Barsiluna, Kedougou, ïanja d Quito.

asnfar-a ittoawan ad igg ibddiln jr tinmal msbäan aïïas, oawd ittoawan ad ssnen ijj d win nnäni.

agmuä n tkrzt-a n umäal kul asggwas ittffvd yan udlis s tqssisin niv ivnnijn irssmn d yan CD n kul yan n isnfarn. manaya ittili d yan ungawi d amqqran i tinmal nnäni.

s tkrzt i iplan i din jr tinmal-a mara, ipnjarn imik s imik ttssnen imukan iggwjn maca kul amur nttwala-tn udsn ktar di tmdint-nnv. abäu n tqssisin, ivnnijn niv tirarin itoawan ad ssnen oawd ad çrn taxatart n tussna-nnsn d min digsnt dg tussnatin n middn nnäni.

alwgdis n Junts d tarrayt-nns n usumr ittjja-nv ad naf tabavurt n wawal jr iwdan, d ubddl jr middn d tussnatin. yan wawal irzzu min ismunan jrnv, isxddam tutlayin n tmuzikt d tçuri axmi d yan wawal ismlqa-nv mara, mana-ya ittili muhim aïïas i usnfar.

Junts isskan-nv tussnatin nnäni, nttaca zigs aqqa llan bahra n ilsan dg umaäal, isskan-nv ad nwala ddgg-a am yat tmslayt muhim. amcnaw almad n kitcwa dg tinmal, nçra zigs amsbäi i iplan dg tinmal, i innufrn kra n imurn. s mana-ya ttband tutlayt n imddukal d tmddukal n tnvrit niv n twacunin-nnsn.

Junts d yan usnfar ittwaïïf s tkrzt n ipnjirn d tpnjirin i digs udfn, maca min illan d axatar ktar d jjhd i ttggn d tkrzt s invlan n trbipin n imslmadn i crkn.

s udlis-a n ivnnijn tzmmrm ad t-tspssm, s taorabt, tmazivt d tkatalant, xdmn-tnt dg ubddl jr tinmal n ïanja d Barsiluna s tallat n tmsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta.

Muntserrat GuriTanmhalt n usslmd d ussgni n usinenAkunsurti n usinen n Barsiluna

Jmio nrssem, nttari, nssawal, nttvnnaj, nttira

7

La Direcció de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau, i en concret el programa de subvencions a ONG de Barcelona Solidària, aposta per l’Educació per al Desenvolupament centrant-se en la po-blació de Barcelona, i per això dóna suport a programes i projectes que incideixen des de l’àmbit de l’educació en la transformació i construcció d’un món més just i equitatiu.

El Pla Director de Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau 2009-2012 inclou quatre dimensions de l’Educació per al Desenvolupament: la sensibilització, la formació, la recerca i la mobilització ciuda-tana.

Entre els objectius específics cal destacar el de difondre el coneixement i el d’afavorir el treball en xarxa entorn de l’educació per al desenvolupament.

Un exemple de treball col•lectiu, al qual dóna suport Barcelona Solidària, és el que ofereix la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món, que promou el treball conjunt entre escoles i ONG i que l’edu-cació per al desenvolupament s’integri a l’ensenyament curricular. Al mateix temps, la Xarxa ofereix un espai d’intercanvi d’experiències en el món educatiu formal i informal mitjançant el seu web, les jornades de treball i les tertúlies que organitza de forma periòdica.

Actualment s’estan executant més de quaranta projectes d’Educació per al Desenvolupament, anu-als i plurianuals, que treballen en el marc de l’educació formal, el lleure, la incidència política i social i la recerca.

Els elements que valorem de manera positiva en els projectes d’educació, entre d’altres, són les metodologies participatives que integrin diferents actors —com ara xarxes, federacions, profes-sors de primària i secundària, centres de recursos i altres—, alhora que es busquen sinergies per millorar l’eficàcia i eficiència de les activitats; l’abast i l’impacte de les activitats, així com la capa-citat de difusió i l’aspecte innovador de la proposta.

Manel VilaComissionat de l’Alcaldia de Cooperació, Solidaritat i Pau

Cooperació Internacional, Solidaritat i Pau

8

التضامن والسالم: التعاون الدولي

انخصص "هخضاينبزشهت "بزايج خاصت ،(انخضاي انظالو)حزا إدارة انخعا انذن

انخت ع طزق اشزاك طكا حشجع عهى انخزبت ي أجم، نظاث غز انحكيتا نخم. باء عانى أكثز عذال إصافاحذف نهظات ف هخزبت نبزايج يشارع ةظاذيت بزشه

قاط ، عهى أربع9000-9002 طىن (انخضاي انظالو)نهخعا انذن انزئض زحكشانبزايج.اناط اشزاكانخعت، انخذرب، انبحث : انخزبت ي أجم انختأطاطت نخشجع

انبارسة ي ب األذاف تجم انخحشجع انعم انجاع حل انخزبت ي أ شزانعزفتعخبز

.نهظت انذارص "انقذو ي قبم شبكت ذلك ،"خضايتبزشهت ان" ثال نهعم انجاع انذعو ي قبمك

انحكيت نعم انجاع ب انذارص انظاث غزشاحعش ي هدف إلىذانـ ،"انهخشيت يع انعانىيقعا عهى اإلخزج ذ انشبكت عبزو حقذ . جم انخت ف اناج انذراطتديج انخزبت ي أ

انظاي، كا حقذو يعهياث ي غز انظاينخبادل انخبزاث ف انعانى انخزبي، فضاء.انقاشاث انخ حظاأاو انعم يضاي حل

نهخزبت ي أجم انخت، انبعض يا طي انبعض اخز ايشزع أربعحانا أكثز ي جذ

، انخزف، انخأثزانظايتانخزبت ياضع حل حخالذ انشارع . انظت خاللجش ف يزاحم .انبحثانظاط اإلجخاع

لمشاركة ا وطرق منهجاتنذكر تلك المتعلقة ب مشارع التربةف الناجحة األعمالبن منالذن جاهدوا من المرحلة اإلبتدائة والثانوة ومراكز الموارد معلمو الفاعلن والفرقلمختلف

المنجزة األعمالنشر وتمكنوا من ،هاأثرو هانطاق توسعفعالة وكفاءة النشاطات، وتحسن أجل . وهو من مستجدات هذا المشروع

مانل بال

مفوض عمدة التعاون، التضامن والسالم

التضامن والسالم: التعاون الدولي

انخصص "هخضاينبزشهت "بزايج خاصت ،(انخضاي انظالو)حزا إدارة انخعا انذن

انخت ع طزق اشزاك طكا حشجع عهى انخزبت ي أجم، نظاث غز انحكيتا نخم. باء عانى أكثز عذال إصافاحذف نهظات ف هخزبت نبزايج يشارع ةظاذيت بزشه

قاط ، عهى أربع9000-9002 طىن (انخضاي انظالو)نهخعا انذن انزئض زحكشانبزايج.اناط اشزاكانخعت، انخذرب، انبحث : انخزبت ي أجم انختأطاطت نخشجع

انبارسة ي ب األذاف تجم انخحشجع انعم انجاع حل انخزبت ي أ شزانعزفتعخبز

.نهظت انذارص "انقذو ي قبم شبكت ذلك ،"خضايتبزشهت ان" ثال نهعم انجاع انذعو ي قبمك

انحكيت نعم انجاع ب انذارص انظاث غزشاحعش ي هدف إلىذانـ ،"انهخشيت يع انعانىيقعا عهى اإلخزج ذ انشبكت عبزو حقذ . جم انخت ف اناج انذراطتديج انخزبت ي أ

انظاي، كا حقذو يعهياث ي غز انظاينخبادل انخبزاث ف انعانى انخزبي، فضاء.انقاشاث انخ حظاأاو انعم يضاي حل

نهخزبت ي أجم انخت، انبعض يا طي انبعض اخز ايشزع أربعحانا أكثز ي جذ

، انخزف، انخأثزانظايتانخزبت ياضع حل حخالذ انشارع . انظت خاللجش ف يزاحم .انبحثانظاط اإلجخاع

لمشاركة ا وطرق منهجاتنذكر تلك المتعلقة ب مشارع التربةف الناجحة األعمالبن منالذن جاهدوا من المرحلة اإلبتدائة والثانوة ومراكز الموارد معلمو الفاعلن والفرقلمختلف

المنجزة األعمالنشر وتمكنوا من ،هاأثرو هانطاق توسعفعالة وكفاءة النشاطات، وتحسن أجل . وهو من مستجدات هذا المشروع

مانل بال

مفوض عمدة التعاون، التضامن والسالم

9

Tamhla n umḍal agraɣlan, Solidaritat i Pau (tamstla d usrad), nssawal xf uɣawas n tallatin i ONGn n Barcelona Solidaria (Barsiluna tamstlat), ttawi ɣr zzat asgmi i tnflit n imzdaɣ n Barsiluna dg umzwaru, xf ddgg-a ttɛawan iɣawasn d isnfarn id ittffɣn zg tinmal d usgmi maḥnd ad bddl ɛawd ad bnan yan umaḍal d uɣdim ktar, mani middn mara ad ɣursn ilin izrfan-nnsn.

aɣawas anmhal n umḍal agraɣlan, Solidaritat i Pau 2009-2012 digs kkuẓ (4) n tmslayin n usgmi d tnflit: tanfr-rayt (ttḥsis), asilɣ niɣ aswjd, arzzu d usnhzz n imzdaɣ.

Zg tmslayin i xf rzzun, nttaf azuzzr n tussna, ɛawd ad tili yat n tkrzt s taratsa tḥla xf usgmi i tnflit.

yan umdya n tkrzt imunen i ttɛawan Barcelona Solidària, d winni i ttgg taratsa n tinmal i xddmn i yan umaḍal ḥsn, ɛrrnen tikrzt jr tinmal d ONGn d maḥnd asgmi i tnflit ad yadf dg kurrikulum n usslmd. ɛawd taratsa tettikc yan umkan n ubddl n trmitin dg umaḍal n usgmi alɣawi d winni ur illin d alɣawi, s web-nns, ussan n tkrzt d lhrd d wawal i ttgg kul amur.

ass-a ttwaggn ktar zg 40 n isnfarn n usgmi i tnflit, kra n kul asggwas, kra kul ktar zg yan usggwas, xddmn dg usgmi alɣawi, amzl, d tsrtit d tmzdayt niɣ arzzu.

zg tmslayin i nttwala mliḥ aṭṭas dg isnfarn n usgmi din tarraytin d mamk ttggn crrkn, amcnaw mani llant ti-ratsatin, imslmadn n tinmal n umzwaru d inni n wis sin, tilmmasin n ingawin d tmslayin nnḍni, am nttgg mara min nzmmr maḥnd ad din tili tamllit ktar dg irmudn. din ɛawd asmɣr n al mani nttawḍ d tmmrwayt n irmudn, ɛawd azuzzr d ubzzɛ n min nrzzu, ad d-ffɣɣn timslayin timaynutin dg usumr-nnɣ.

Manel VilaTasmilt n wagraw n umḍal Solidaritat i Pau (tamstla d usrad)

Amḍal agraɣlan, Solidaritat i Pau (tamstla d usrad)

10

tamhla n umäal agravlan, Sulidaritat i baw (tamstla d usrad), nssawal xf uvawas n tallatin i ONGn n Barcelona Solidaria (Barsiluna tamstlat), ttawi vr zzat asgmi i tnflit n imzdav n Barsiluna dg umzwaru, xf ddgg-a ttoawan ivawasn d isnfarn id ittffvn zg tinmal d usgmi mapnd ad bddl oawd ad bnan yan umaäal d uvdim ktar, mani middn mara ad vursn ilin izrfan-nnsn.

avawas anmhal n umäal agravlan, Sulidaritat i baw 2009-2012 digs kkuç (4) n tmslayin n usgmi d tn-flit: tanfrrayt (ttpsis), asilv niv aswjd, arzzu d usnhzz n imzdav.

Zg tmslayin i xf rzzun, nttaf azuzzr n tussna, vawd ad tili yat n tkrzt s taratsa tpla xf usgmi i tnflit.

yan umdya n tkrzt imunen i ttoawan Barsiluna Sulidarya, d winni i ttgg taratsa n tinmal i xddmn i yan umaäal psn, orrnen tikrzt jr tinmal d ONGn d mapnd asgmi i tnflit ad yadf dg kurrikulum n usslmd. oawd taratsa tettikc yan umkan n ubddl n trmitin dg umaäal n usgmi alvawi d winni ur illin d alvawi, s web-nns, ussan n tkrzt d lhrd d wawal i ttgg kul amur.

ass-a ttwaggn ktar zg 40 n isnfarn n usgmi i tnflit, kra n kul asggwas, kra kul ktar zg yan usggwas, xddmn dg usgmi alvawi, amzl, d tsrtit d tmzdayt niv arzzu.

zg tmslayin i nttwala mlip aïïas dg isnfarn n usgmi din tarraytin d mamk ttggn crrkn, amcnaw mani llant tiratsatin, imslmadn n tinmal n umzwaru d inni n wis sin, tilmmasin n ingawin d tmslayin nnäni, am nttgg mara min nzmmr mapnd ad din tili tamllit ktar dg irmudn. din oawd asmvr n al mani nttawä d tmmrwayt n irmudn, oawd azuzzr d ubzzo n min nrzzu, ad d-ffvvn timslayin timaynutin dg usumr-nnv.

Manil bilatasmilt n wagraw n umäal Sulidaritat i baw (tamstla d usrad)

amaäal agravlan, sulidaritat i baw (tamstla d usrad)

11

Voice

6

Fine

11

16 D.C. al Fine

La filadora de llanaTànger

12

La filadora de llanaÉs una cançó popular marroquina dedicada al treball de l’artesà tradicional que fila i teixeix i a la importància de les seves obres, la preciositat de les quals no té preu. Els convidats a la festa podran gaudir de la magnífica catifa i admiraran la bonica gel·laba que vestirà l’amfitriona.

Axiyyaḍ n taḍuftD aɣnnij d amɣrabi xf lxdmt n uxddam n lbda i itxiyaḍn taḍuft, ɛawd aɣnnij-a ittini-nɣ aqa min ittgg urgaz-a ur ihwin, ittgg lḥwayj s ijj n waẓẓri ur ɣurs bu ttaman. inbgiwn ɣr wurar ad zmmrn ad walan tizrbiyin tisbḥanin d uqubbu i iḥlan i ɣa tirḍ tamɣart n taddart.

axiyyaä n taäuftd aännij d amvrabi xf lxdmt n uxddam n lbda i itxiyaän taäuft, oawd avnnij-a ittini-nv aqa min ittgg urgaz-a ur ihwin, ittgg lpwayj s ijj n waççri ur vurs bu ttaman. inbgiwn vr wurar ad zmmrn ad walan tizrbiyin tisbpanin d uqubbu i iplan i pa tirp tamvart n taddart.

14

Voice

8

Vine, sonCatalunya

Score

16

Sant Magí, feu-me’l dormir,Sant Joan, feu-me’l ben granque sa mare n’és al camp,que n’hi portarà cosetes:

a la falda, pinyonets,a les mans, avellanetes,i als que no volen callar,surretes a les anquetes.

Soneta, vine’m a l’ull,que no he dormidet encara:soneta, vine’m a l’ull,que no he dormit avui.

Son, soneta, vine aquí,a la voreta al coixí:quan la soneta vindràlo Josepet dormirà.

La cançó d’ororoiés una cançó molt llarga,comença en l’oroïnai acaba en l’oroiana.

17

Vine, sonCançó de bressol de les anomenades «de germana» o «d’àvia», cantada per algú que s’estima l’in-fant i vol que agafi el son aviat. Dolçament li promet que quan la mare torni li portarà moltes coses bones. I si no s’adorm, potser li tocarà rebre alguna surreta. També s’hi fan invocacions als sants perquè ajudin a fer dormir l’infant i a fer-lo créixer.

As-d a iḍsD ijj n uɣnnij n usuḍs qqrn-as aɣnnij n “ultma niɣ ḥnna”, itɣnnji-t kra n bnadm iɛizz xafs uḥnjir, irzzu ad xafs ikk iḍs dɣya . s wawal iḥlan qqrn-as xminni ad d-ttas imma-s, ad as-tawi aṭṭas n lḥwayj tisbḥanin. mala ur iṭṭis, imma-s ur d-ttawi ca lḥwayj i uḥnjir. ɛawd kra n imurn ttettrn imrabḍn maḥnd ad ssuḍsn aḥnjir ad tssmɣrn.

as-d a iÏsd ijj n uvnnij n usuäs qqrn-as avnnij n “ultma niv pnna”, itvnnji-t kra n bnadm ipizz xafs upnjir, irzzu ad xafs ikk ips dvya . s wawal iplan qqrn-as xminni ad d-ttas imma-s, ad as-tawi aÏÏas n lpwayj tisbpanin. mala ur iÏÏis, imma-s ur d-ttawi ca lpwayj i upnjir. oawd kra n imurn ttettrn imrabän mapnd ad ssudsn apnjir ad tssmvrn.

18

20

Marieta Cistellera,tu que en saps de fer cistells,me’n faràs una paneraper anar a collir clavells.

Tra làrala, làrala, la, la,làrala, làrala, làrala, la, la, la, la, la, la, làrala, làrala, làrala, làrala, làrala, la.

La panera jo et faria,oh, galant, galant fadrí,la panera jo et fariasi els clavells fossin per a mi.

Tra làrala, làrala, la, la,làrala, làrala, làrala, la, la, la, la, la, la, làrala, làrala, làrala, làrala, làrala, la.

Una rosa en tinc en aiguai un clavell en tinc en frescpel dia de Sant Josep,que és el sant del meu promès.

Marieta cistelleraLa «Marieta cistellera» és una popular dansa cantada que ens parla de l’ofici de fer cistells. Explica l’encàrrec d’una panera per collir clavells que fa un jove. La Marieta li respon que si els clavells ha-guessin de ser per a ella, sí que li faria la panera. Però a la darrera estrofa li deixa entendre que ja està compromesa i que les flors que té preparades les reserva per al seu promès.

Marieta n tsullitinMarieta n tsullitin d ijj n ccḍiḥ s lɣnuj issawal-nɣ xf lxdmt n inni i ttggn tisullitin. ittɛawad-nɣ xf ijj n uḥnjir ittr ad as-ggn ijjt n tsullt maḥnd ad zigs ilqṭ lqrnfl. Marieta tnna-s mala tinwacin n lqrnfl ijmmɛ-tn i nttat ad as-tgg tsullt. maca dg umggaru tnna-s aqa nttat ɣurs amxḍab. tinwacin i ɣurs tjji-tnt i umxḍab-nns.

Marieta n tsullitinMaryita n tsullitin d ijj n ccäip s lvnuj issawal-nv xf lxdmt n inni i ttggn tisullitin. itt-vawad-nv xf ijj n upnjir ittr ad as-ggn ijjt n tsullt mapnd ad zigs ilqï lqrnfl. Mariyita tnna-s mala tinwacin n lqrnfl ijmmo-tn i nttat ad as-tgg tsullt. maca dg umggaru tnna-s aqa nttat vurs amxäab. tinwacin i vurs tjji-tnt i umxäab-nns.

22

23

4

Nini Ya Momo

Escola Al Irchad

24

25

Nini ya mommu Cançó de bressol molt popular al Marroc cantada per fer dormir l’infant mentre no arriba la seva mare, i que apunta també la relació comunitària amb els veïns.

Nini ya mummu D aɣnnij n usuḍs itwassn aṭṭas di Mrruk, tɣnnajn-tt maḥnd ad ssuḍsns aḥnjir ar ad d-ttawḍ imma-s, aɣnnij-a ɛawd nttwara zigs amuni i din jr jjiran mara.

Nini ya mummu d aVnnij n usuäs itwassn aÏÏas di Mrruk, tVnnajn-tt maPnd ad ssuäsns aPnjir ar ad d-ttawä imma-s, aVnnij-a Oawd nttwara zigs amuni i din jr jjiran mara.

26

27

Gravació i edició del CDAsusr d umçãag n CD

تسجيل وإعداد قرص

CD

La Filadora de llanaAxiyyaḍ n taḍuftaxiyyaä n taäuft

TRACK 1Veus: Awal n:Awal n:École Mae El Aynine

TRACK 2Veus: Awal n:Awal n:Coral de XamfràGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Grup de XamfràArranjaments: Aodal:Aodal:Mireia BesoraDirecció: asuffv:Asuffv:Esther Bonal

Vine, sonAs-d a iḍsas-d a iÏs

TRACK 3Veus: Awal n:Awal n:Coral de XamfràGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Grup de XamfràArranjaments: Aodal:Aodal:Mireia BesoraDirecció: asuffv:Asuffv:Esther Bonal

TRACK 4Veus: Awal n:Awal n:École Mae El AynineGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Malika MehtalArranjaments / Direcció: Aodal / asuffv:Aodal / Asuffv: /Malika Mehtal

تراك صوت الصنف الموسيقي توضيب إخراج













Asusr d umçãag n CD

28

Marieta cistelleraMarieta n tsullitinMarieta n tsullitin

TRACK 5Veus: Awal n:Awal n:Escola Parc del Guinardó, 5èGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:COMBO 4 GATS de l’EMM EixampleArranjaments: Aodal:Aodal:Jordi Gaig SanglasDirecció: asuffv:Asuffv:Jordi Gaig Sanglas

TRACK 6Veus: Awal n:Awal n:École Sidi Ahmed Ben AjibaGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:CaliforniaArranjaments / Direcció: Aodal / asuffv:Aodal / Asuffv: /Khalid Hlim

Nini ya mommuNini ya mummuNini ya mummu

TRACK 7Veus: Awal n:Awal n:Collége Al Irchad 1rGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:CaliforniaArranjaments / Direcció: Aodal / asuffv:Aodal / Asuffv: /Khalid Hlim

TRACK 8Veus: Awal n:Awal n:Escola Drassanes 5èGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Agrupació ORFF i piano EMM EixampleArranjaments: Aodal:Aodal:Carolina Rius Direcció: asuffv:Asuffv:Eva Martínez

















29

Baba inubaBaba-inu baBaba-inu ba

TRACK 9Veus: Awal n:Awal n:2 alumnes École Sidi Ahmed Ben Ajiba

TRACK 10Veus: Awal n:Awal n:

TRACK 11Veus: Awal n:Awal n:Escola Parc del GuinardóGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Agrupació ORFF i piano EMM EixampleArranjaments: Aodal:Aodal:Carolina Rius Direcció: asuffv:Asuffv:Eva Martínez

Relat de viatge i aiguaTaqssist n usafar d wamanTaqssist n usafar d waman

TRACK 12Veus: Awal n:Awal n:Coral de Xamfrà

TRACK 13Veus: Awal n:Awal n:Escola Dolors Monserdà-SantapauGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Grup de XamfràArranjaments: Aodal:Aodal:Esther BonalDirecció: asuffv:Asuffv:Mireia Besora












Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF Baba inuba

Aquesta cançó, versionada i popularitzada arreu pel músic argelí Idir, està basada en una llegenda bereber molt antiga. El cantant va voler fer-ne com una reivindicació de la història oral amazic. Així, barrejant realitat i fantasia, mites i memòria, ens descriu un entorn familiar on descobrim tota mena de sentiments: el treball feixuc de la Ghriba una mena de “Ventafocs magrebina”, la por al monstre exterior, el fred de l’hivern i la pobresa, l’anhel de la primavera i de la llum, i l’àvia que va teixint sense parar mentre instrueix als nets amb tots els contes de la cultura amaziga.

ابإينو بابا

. أسطورة أمازغة قدمة من ةاها المطرب الجزائري إدر، مستوحاهذه األغنة الت غن افة الواقع، الخرمزج من الخال، األغنة . ة األمازغةالمحل للحكاةعتبارها إعادة اإلب ادرأرادوعملها الشاق، " غربا"األحاسس، تروي قصة الفتاة ب ملءتدورأحداثها ف جوعائل .والذاكرة

تشتاق لفصل "غربا"ف القصة، . خوفها من وحش الغابة ومن برد الشتاء القارس ومن الفقرةتغزل الصوف دون توقف ف الجدةلربع ووفرة النور،أما ا ألحفادها حكاات من الثراث راو

.الثقاف األمازغ

Baba-inu ba

Aɣnnij-a, yuri-tt zi jjdid ɛawd isskni-tt i waṭṭas n imukan amɣnnaj adzayri Idir, aɣnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamaziɣt d taqdimt aṭṭas. amɣnnaj tuɣa ixs ad zigs ini aqa awal n tmaziɣt ur illi n wass-a waha, ɣurs izwran-nns dg ussan iqburn. ammu, ixllṭ jr nican d fantazya, tiḥuja d iwaln n iqdimn, irccm-anɣ ijjt n twacunt mani tmlqan mara iḥssisn: tikrzt d tamara n Ghriba, amcnaw kra n “Ventafocs tamɣrabit”, tiggwda zi umẓiw n brra, tssmḍ n tjrist d tummsɛi, asitm n ussan n rrbiɛ d tfawt, d ḥnna-s txiyyaḍ ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tḥuja n tussna tamaziɣt.

Baba-inu ba

avnnij-a, yuri-tt zi jjdid vawd isskni-tt i waïïas n imukan amvnnaj adzayri Idir, avnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamazivt d taqdimt aïïas. amvnnaj tuva ixs ad zigs ini aqa awal n tmazivt ur illi n wass-a waha, vurs izwran-nns dg ussan iqburn. Ammu. ixllï jr nican d fantazya, tiïuja d iwaln n iqdimn, irccm-anv ijjt n twacunt mani tmlqan mara ipssisn: tikrzt d tamara n Ghriba, amcnav kra n “Ventafocs tamvrabit”, tiggwda zi umçiw n brra, tssmä n tjrist d tummsoi, asitm n ussan n rrbio d tfawt, d pnna-s txiyyaä ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tpuja n tussna tamazivt.

Cançó Relat de viatge i aigua

Títol (verificar si està bé i traducció al català, amazic TF i amazic LL)

Per passar a l’àrab

àrab

حكاح انسفش اناء

كا غضان تاغ سافش خه حذي فكش

أنال الن ، تاغح غضان ثقى ف انذاس غضان سافش احذ اناس،

كا تاغ ثذل انظش أنال الن ، خفد نهغشتح خراس

جثد قذستاناء ػايش

،خر سا ف اس د انسفش خا قطغ انثحش انثش

غادي شجغ ن حثث نذاس

Resum per traduir a l’àrab, amazic TF i amazic LL Relat de viatge i aigua

La cançó relata una història molt antiga d’un home que un dia va decidir viatjar a l’estranger i la seva esposa que l’estima té por de que no torni i posa en pràctica una tradició seguida al seu país: abocar una quantitat d’aigua darrera del viatger, el dia de la partida, per assegurar-ne així el seu retorn a casa el més aviat possible.

حنات اىسفر واىماء

ح ذحك حكاح قذح نشجم أساد أ سافش إنى انخاسج نك صجر انر ذحث ذخاف أال شجغ أغو انسفش، ف انثد فس خشج أ ذسكة اناء: فانرجأخ نؼادج قذح يؼشفح ػذ أم انثهذ

.نررأكذ ي ػدذ ف أقشب اجال

Taqssist n usafar d waman

aɣnnij itɛawad ijjt n tqssist d taqdimt aṭṭas n ijj n urgaz ixrrṣ dg ijj n wass ad iraḥ ɣr ijjt n tmurt nnḍni, maca tamṭṭudṭ-nns txsid aṭṭas ukan tggud ad as-imsr ca n lḥajt d taɛffant, ukan tbda ad ttgg min tuɣa ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n

30

Els contrabandistesIrgazn n “ttrabandu”irgazn n “ttrabandu”

TRACK 14Veus: Awal n:Awal n:Escola Dolors Monserdà-SantapauGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Grup de XamfràArranjaments: Aodal:Aodal:Mireia BesoraDirecció: asuffv:Asuffv:Esther Bonal

TRACK 15Veus: Awal n:Awal n:École Mae El AynineGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Malika MehtalArranjaments / Direcció: Aodal / asuffv:Aodal / Asuffv: /Malika Mehtal

L’hereu RieraAmqqran n twacunt n Rieraamqqran n twacunt n RYIRA

TRACK 16Veus: Awal n:Awal n:Escola DrassanesGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:Grup de XamfràArranjaments: Aodal:Aodal:Grup de XamfràDirecció: asuffv:Asuffv:Mireia Besora

TRACK 17Veus: Awal n:Awal n:Collége Al IrchadGrup instrumental: Taggayt n imriwen:Taggayt n imriwen:CaliforniaArranjaments / Direcció: Aodal / asuffv:Aodal / Asuffv: /Khalid Hlim

















Cançó Els contrabandistes

Títol (traducció a l’àrab, amazic LL i amazic TF)

Els contrabandistes Quina cançó cantarem que tots la sapiguem? –La dels contrabandistes. A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyia. Trum, lailà, larà, la, lera, trum, lailà, larà, la, la, la, la, larà, la, la, larà, la, la, la, la, la. En passar per Fortià, però, es varen topar amb la fomuda espia, que a Figueres se’n va anar a contar-ho al capità: –N’he vist contrabandistes.

Trum...

El capità va cridant: –Minyons, au, endavant, anem a perseguir-los! I allí on els trobarem baionetes pararem! Farem carnisseria! Trum... I en passar per Galliners allí ja hi varen ser amb els contrabandistes. Ganivetades i trets la companyia han desfet dels braus contrabandistes. Trum...

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF Els contrabandistes

Cançó popular de camí recopilada per Joan Amades que explica la història d’uns contrabandistes de tabac que feien els camins del Pirineu. El tabac s’adquiria al port de Banyuls de la Marenda, al Rosselló, i el devien desembarcar tocant als aiguamolls de l’Empordà, un indret difícil de controlar. I per camins de poc moviment arribaven a Fortià, on devien preparar-se, per a seguir terra endins i distribuir la mercaderia.

La cançó també explica que van ser delatats i van acabar amb un enfrontament i la desfeta del grup de contrabandistes.

بىنهر اىم

ت انرثغ انز ؼثش جثال انثش نك أغنة شعبة ألفها جوان أمادس تحك قصة ش ا قر ي ت ػثشأاسيسرقؼاخ اليثسدا ش نس ف ياسذا تطقح انشس تضاػرى ي ياء ت

ائح صه إنى فسذا حس ق ػثشيسانك طش. هسهطاخ اإلنرحاق تى يراتؼرىة نحس صؼ . انرثغ ثؼ

تث افرضح أيشى ف األخش، ظشانصشاع تى نرالشا ذكشف األغح أ جاػح انش .ر أيشى

Cançó L’Hereu Riera


L’Hereu Riera Per a Sant Antoni grans balles hi ha, per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tra la ra la la la ra la la, tra la la ra la, tra la ra la la la ra la la tra la la ra la. N’hi van tres doncelles són de l’Empordà. l’una diu a l’altra: I a tú qui et traurà? Tra la ra la… La primera dansa la’n treu a ballar, la segona dansa la nova arribà. Tra la ra la….. Perdonin senyores, que me’n tinc d’anar,

que la meva aimada a la mort n’està. Tra la ra la…. Se’n va dret la casa que ell solia anar. tot pujant l’escala la sent sospirar. Tra la ra la…. Se’n gira d’esquena a l’església se’n va, davant d’un Sant Cristo se’n va agenollar Tra la ra la…. Al cap dels nou dies Maria es llevà, a les tres setmanes se varen casar. Tra la ra la….

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF L’hereu Riera

És una cançó festiva i s’acostuma a ballar utilitzant bastons que serveixen d’acompanyament al tocar-se entre sí o contra el terra.

Explica la història d’un senyor, l’hereu de la família Riera, que està en un ball durant les festes del seu poble. Mentre està ballant li arriba la notícia que la seva promesa és a punt de morir. Se’n va del ball per anar-la a visitar. Quan la Maria el veu plorant li diu que es casi amb la seva germana, però ell li respon que només la vol a ella i se’n va a l’església a resar perquè es curi. La cançó acaba que la Maria es cura i es casen al cap de tres setmanes amb l’hereu Riera.

ادررا اىحد

31

CRÈDITS

Organització del projecteTamaddast n lmcruɛTamaddast n lmcruo

Associació Sociocultural Ibn Batuta Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació del projecteAzdduy n lmcruɛAzdduy n lmcruo

Associació Sociocultural Ibn BatutaLluís Vallvé, Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació de les escoles Azdduy n tmezgidawinAzdduy n lmcruo

Abdelhak Aoufi, dels centres de Tànger Carles Senpau, dels centres de Barcelona

Revisió lingüística Tanaḍt tasnilestTanaät tasnilst

Català i ajudant d’edició: Violeta Roca

TraduccionsTisuɣalTisuval

Àrab: Linguamón - Casa de les Llengües Amazic: Observatori Linguamón de la Llengua AmazigaCatalà: Linguamón – Casa de les Llengües

Disseny i composicióAsnayAsnay

Alumna de 1r de batx. de l’Escola Art del Treball: Aisha UllahProfessora: Idoia Pallarès | Assessorament: Martí Riu

32

Il·lustracions i textos dels alumnes…Irsumen n inlmadenIrsumn n inlmadn

El pastor i la sirena...de École Ben Ajiba i College Ibn Khaldoune ...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre

La donzella dels cabells d’or...de l’École Al Irchad...de 3r de primària de l’escola Parc del Guinardó

L’aneguet lleig ...del College Mae El Aynine...de 6è de primària de l’escola Dolors Montserdà-Santapau

En Pere sense por...de l’École Al Irchad...de 4t de primària del CEIPM Torrent de Can Carabassa

L’home i l’arbre...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre ...del College Ibn Khaldoune

L’home al mig de la rotllana ...de 6è de primària de l’escola Dolors Montserdà...del College Mae El Aynine

Hi ha una diferència...de l’Escola Drassanes-Santapau ...de l’École Al Irchad

L’arbre mare...de 3r de primària de l’escola Parc del Guinardó ...de l’École Al Irchad

Els somnis del pastor...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre...de l’ École Ben Ajiba

33

Institucions que han donat suport al projecteTimrsal i d-anɣ iɛawnen di lmcruɛ-aTimrsal i d-anv ioawnn di lmcruo-a

Ajuntament de BarcelonaCooperació Internacional, Solidaritat i PauConsorci d’Educació de BarcelonaInstitut Municipal d’EducacióLinguamón – Casa de les LlengüesObra Social “la Caixa”

Professors que han treballat en el projecteImslmaden ikrzn di lmcruɛImslmadn ikrzn di lmcruo

Abdeslam Belkhdda, Alícia Palau, Allal Khatabi, Àngels Tripiana, Anna Joan, Carlos Pie, Carmen Sánchez, Cris-tina Antón, David Martí, Diana Belda,.Elisabet González, Esther Pérez Martínez, Eulàlia Salat, Gloria Moreno, Idoia Pallarès, Jamila Tabib, Jaume Olivé, Joan Jarque, Lidia Jaques, Lourdes Vallvé, Malika Mehtal, Maria Pilar Soler, Matilde Solé, Mohammed Mokhtari, Mon Colet, Montse Marquet, Naima Sebab, Neus Fernàndez, Núria López, Omar Blidan, Rachid Oulad Mehdi, Said Aharroud, Saida Zekri, Salah Majdouli, Taoufiq El Berdouni, Teresa Comas.

Alumna que hi ha participat com a dissenyadora del llibreInlmaden icrkn dg udlis s uṣmmem-nnsnInlmadn icrkn dg udlis s uãmmm-nnsn

Aisha Ullah

Col·laboradorsInni ibdden akid-nɣInni ibddn akid-nv

Mohamed Berdouni, Hosni Chakir, Hosni Almouklis, Marc Estraña, Guiomar Pau, Souhayla Yahyaoui, Zahra El Hajjaji.

34

Alumnes que hi han participat escrivint, cantant o dibuixantInlmaden icrkn s tira-nnsn d ursem-nnsnInlmadn icrkn s tira-nnsn d ursm-nnsn

Adel Karmouch, Aiman Charnan, Aina Samaranch, Alejandra Caliwara, Alejandra Vázquez, Àlex Montero, Ál-varo López, Álvaro Rodríguez, Anas Amrani, Anna Carles, Anna Escardó, Anna Giménez, Anna Martín, Anna Ribas, Anna Rubí, Ariadna Ahumada, Axel Bargues, Ayoub El Faghloumi, Belen Gaybor, Berta Novell, Berta Vall, Carmen Baez, Carmen Burillo, Chaimae Doueib, Chaimae Ouarzazi, Chaimae Ouslan, Chaimar Azimi Do-uae Benabdelkader, Emi Llinares, Emma Peris, Eric Paris, Ester Palazón, Eva Miller, Faiz Rasool, Farah Madhoun, Fatema Zohra Agzoum, Fatema Zohra Faris, Fatema Zohra Sebai, Fausto Pérez, Ferdaous Bouali, Foysol Uddin, Gabriel Varandell, Gerard Giménez, Gonzalo Fernández, Guillermo Puig, Gurjeet Lal, Hafsae Laghmich, Hasnae Jari, Hassan Taleb, Ibtissam Zobeir, Ikram El Marnassi, Ikram Khalil, Ikram Khalil, Iman Charkhiti, Iman Lamhao-ui, Irene Ferreres, Iria López, Iria Perales, Irina Espadaler, Ismail Nacer, Issam Saber, Iu Sacristán, Jana Herranz, Jessica Cullishpuma, Jihane Mchentef, Jihane Mchentef, Joakin Martinez, Joan Malleu, José Delgado, Josep Mentruit, Judith Huerta, Júlia Dalmases, Júlia Stasny, Julian Beceyro, Kevin Salazar, Kholoud Bakhat, Kholoud Widadni, Laia Gasull, Laia Lázaro, Latifa Elhagraoui, Laura Cisa, Lluís Baldira, Lorena Gonzalez, Lou Martí, Maha Bouamar, Mahid Rizwan, Malika Sant Jennaï, Maria López, Mariame Boujmea, Mariame Boujmea, Mariame Messouri, Mariame Messouri, Marina Clusa, Marina Molowny, Marouan Bram, Marta Font, Martí Presas, Martí Solina, Martina Capdevila, Martina Sangenís, Max Monguillot, Max Vallès, Michelle Dubón, Milena Varela, Mohamed Reda Aharmim, Mohamed Said Agdoul, Mohamed Salmi, Mohamed Salmi, Nadia Terfous, Najlae Amrani, Nazar Hetman, Nico Aguilera, Nico Mosquera, Nil Martí, Nohad Agzoum, Nohaila Ghanimi, Nohaila Salmoun, Nora Beltran, Noreddine Khayat, Núria Sánchez, Omaima Aabi, Omaya Kassemi, Onik Deb, Oriol Cruz, Pablo Pérdigo, Paula Mayo, Paula Modrego, Pol Regué, Refah Masood, Rin Aydi, Rin Aydi, Rocío Truji-llo, Roger Juvé, Romero Grané, Rongqi Zhou, Ruheal Miah, Sabita Vitaler, Sahib Zaidi, Samara Ceada, Sania Khanem, Sara Delpierre, Sarasvali López, Sehar Akhtar, Siham Hassani, Sirina Begum, Sokaina Agouran, Sonia Reina, Soukaina Chatt, Soukaina Chatt, Soukaina Kawtari,Tasmin Begum, Víctor Boronat, Wafae Benjaadan, Wafae Mechrouhi, Wessal Habti, Xavier Amadó, Yasmeen Kousar, Yasmine Brabah, Yosra Taouil, Zineb Balak.

Alumnes i altres persones que hi han participat com a instrumentistesInlmaden d iwdan niḍni icrkn s imriwin n uẓawanInlmadn d iwdan niäni icrkn s imriwin n uçawan

Aitana Justo, Alba Larumbe, Anna Lawson, Ariadna Cota, Bjork Parra, Carla Arancibia, Cèlia Ricart, Dahlia So-moza, Elsa Blanco, Jan Marcos, Jan Niels Bekius, Joan Lauro, Joy Bustamante, Júlia Laparra, Kathlyn Ildefonso, Laia Bonet, Laura Andrea Palade, Mackenzie Daley, Marc Ribas, María Gil, Martí Cercavins, Martí Pérez, May Bustamante, Noelia Verdejo, Paula Abati, Pere Medina, Pol Bolívar, Ramón Ramos, Sarasvati López, Víctor Bis-carri, Carolina Rius, Ester Bonal, Eva Martínez, Jordi Gaig, Mireia Basora, CALIFORNIA dirigit per Khalid Hlim.

35

Baba inubaAquesta cançó, versionada i popularitzada arreu pel músic algerià Idir, està basada en una llegenda berber molt antiga. El cantant va voler interpretar-la com una reivindicació de la història oral ama-ziga. Així, barrejant realitat i fantasia, mites i memòria, ens descriu un entorn familiar en què desco-brim tota mena de sentiments: el treball feixuc de la Ghriba, una mena de «Ventafocs magribina»; la por del monstre exterior, el fred de l’hivern i la pobresa; l’anhel de la primavera i de la llum, i l’àvia que va teixint sense parar mentre instrueix els néts amb tots els contes de la cultura amaziga.

Baba-inu baAɣnnij-a, yuri-tt zi jjdid ɛawd isskni-tt i waṭṭas n imukan amɣnnaj adzayri Idir, aɣnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamaziɣt d taqdimt aṭṭas. amɣnnaj tuɣa ixs ad zigs ini aqa awal n tmaziɣt ur illi n wass-a waha, ɣurs izwran-nns dg ussan iqburn. ammu, ixllṭ jr nican d fantazya, tiḥuja d iwaln n iqdimn, irccm-anɣ ijjt n twacunt mani tmlqan mara iḥssisn: tikrzt d tamara n Ghriba, amcnaw kra n “Ventafocs tamɣrabit”, tiggwda zi umẓiw n brra, tssmḍ n tjrist d tummsɛi, asitm n ussan n rrbiɛ d tfawt, d ḥnna-s txiyyaḍ ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tḥuja n tussna tamaziɣt.

Baba-inu ba

avnnij-a, yuri-tt zi jjdid vawd isskni-tt i waïïas n imukan amvnnaj adzayri Idir, avnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamazivt d taqdimt aïïas. amvnnaj tuva ixs ad zigs ini aqa awal n tmazivt ur illi n wass-a waha, vurs izwran-nns dg ussan iqburn. Ammu. ixllï jr nican d fantazya, tiïuja d iwaln n iqdimn, irccm-anv ijjt n twacunt mani tmlqan mara ipssisn: tikrzt d tamara n Ghriba, amcnaw kra n “Ventafocs tamvrabit”, tiggwda zi umçiw n brra, tssmä n tjrist d tummsoi, asitm n ussan n rrbio d tfawt, d pnna-s txiyyaä ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tpuja n tussna tamazivt.

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF Baba inuba

Aquesta cançó, versionada i popularitzada arreu pel músic argelí Idir, està basada en una llegenda bereber molt antiga. El cantant va voler fer-ne com una reivindicació de la història oral amazic. Així, barrejant realitat i fantasia, mites i memòria, ens descriu un entorn familiar on descobrim tota mena de sentiments: el treball feixuc de la Ghriba una mena de “Ventafocs magrebina”, la por al monstre exterior, el fred de l’hivern i la pobresa, l’anhel de la primavera i de la llum, i l’àvia que va teixint sense parar mentre instrueix als nets amb tots els contes de la cultura amaziga.

ابإينو بابا

. أسطورة أمازغة قدمة من ةاها المطرب الجزائري إدر، مستوحاهذه األغنة الت غن افة الواقع، الخرمزج من الخال، األغنة . ة األمازغةالمحل للحكاةعتبارها إعادة اإلب ادرأرادوعملها الشاق، " غربا"األحاسس، تروي قصة الفتاة ب ملءتدورأحداثها ف جوعائل .والذاكرة

تشتاق لفصل "غربا"ف القصة، . خوفها من وحش الغابة ومن برد الشتاء القارس ومن الفقرةتغزل الصوف دون توقف ف الجدةلربع ووفرة النور،أما ا ألحفادها حكاات من الثراث راو

.الثقاف األمازغ

Baba-inu ba

Aɣnnij-a, yuri-tt zi jjdid ɛawd isskni-tt i waṭṭas n imukan amɣnnaj adzayri Idir, aɣnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamaziɣt d taqdimt aṭṭas. amɣnnaj tuɣa ixs ad zigs ini aqa awal n tmaziɣt ur illi n wass-a waha, ɣurs izwran-nns dg ussan iqburn. ammu, ixllṭ jr nican d fantazya, tiḥuja d iwaln n iqdimn, irccm-anɣ ijjt n twacunt mani tmlqan mara iḥssisn: tikrzt d tamara n Ghriba, amcnaw kra n “Ventafocs tamɣrabit”, tiggwda zi umẓiw n brra, tssmḍ n tjrist d tummsɛi, asitm n ussan n rrbiɛ d tfawt, d ḥnna-s txiyyaḍ ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tḥuja n tussna tamaziɣt.

Baba-inu ba

avnnij-a, yuri-tt zi jjdid vawd isskni-tt i waïïas n imukan amvnnaj adzayri Idir, avnnij-a ibna xf ijjt n tqssist d tamazivt d taqdimt aïïas. amvnnaj tuva ixs ad zigs ini aqa awal n tmazivt ur illi n wass-a waha, vurs izwran-nns dg ussan iqburn. Ammu. ixllï jr nican d fantazya, tiïuja d iwaln n iqdimn, irccm-anv ijjt n twacunt mani tmlqan mara ipssisn: tikrzt d tamara n Ghriba, amcnav kra n “Ventafocs tamvrabit”, tiggwda zi umçiw n brra, tssmä n tjrist d tummsoi, asitm n ussan n rrbio d tfawt, d pnna-s txiyyaä ur tbddi, am tslmmad ayyawn s mara tiqssisin d tpuja n tussna tamazivt.

28

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu baScencen tizebgatin-ima yelli vriba. Ugadev lwapc n lvabaa baba-inu ba, a baba inu baugadev ula d nekkinia yelli vriba.Amvar yettel deg ubernusdi tesga la yeçiçinmmi-s yettpebbir i lqutussan deg uqerru-s tezzintislit deffir uçeÏÏatessalay tijebaddinarrac ççin-ed i temvarta sen-tesvar tiqdiminadfel yessud tibburatuggi kecmen-tt iplulentajmaot tettarju tafsutaggur d yitran pejbenma d aqe mur n tsaftidegger akkin i yidenyenmlalen-d akw at waxxami tmacahutt ad sllen.

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu baScencen tizebgatin-ima yelli vriba. Ugadev lwapc n lvabaa baba-inu b, a baba inu baugadev ula d nekkinia yelli vriba.

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu baSčenčen tizebgatin-ima yelli Ghriba. Ugadeɣ lwaḥc n lghabaa baba-inu ba, a baba inu baugadegh ula d nekkinia yelli Ghriba.Amghar yettel deg ubernusdi tesga la yeẓiẓinmmi-s yettḥebbir i lqutussan deg uqerru-s tezzintislit deffir uẓeṭṭatessalay tijebaddinarrac ẓẓin-ed i temgharta sen-tesɣar tiqdiminadfel yessud tibburatuggi kecmen-tt iḥlulentajmaɛt tettarju tafsutaggur d yitran ḥejbenma d aqejmur n tsaftidegger akkin i yidenyenmlalen-d akw at waxxami tmacahutt ad sllen.

Ttxil-ak lli-yi-n tabburt a baba-inu ba, a baba-inu baScencen tizebgatin-ima yelli Ghriba. Ugadegh lwaḥc n lghabaa baba-inu ba, a baba inu baugadegh ula d nekkinia yelli Ghriba.

27

Fine

D.C. al fine

Ababa Inuba

Escola Benajiba

26

Relat de viatge i aiguaLa cançó relata una història molt antiga d’un home que un dia va decidir viatjar a l’estranger. La seva esposa, que l’estima molt, té por que no torni i posa en pràctica una tradició seguida al seu país: abocar una quantitat d’aigua darrera del viatger, el dia de la partença, per assegurar-ne així el retorn a casa tan aviat com sigui possible.

Taqssist n usafar d waman aɣnnij itɛawad ijjt n tqssist d taqdimt aṭṭas n ijj n urgaz ixrrṣ dg ijj n wass ad iraḥ ɣr ijjt n tmurt nnḍni, maca tamṭṭudṭ-nns txsid aṭṭas ukan tggud ad as-imsr ca n lḥajt d taɛffant, ukan tbda ad ttgg min tuɣa ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n waman awr n umhajar, dg wass-nni i di irzzu ad iraḥ, maḥnd s wammu ili dɣya ad iɛqb ɣr taddart-nns.

Taqssist n usafar d waman avnnij itoawad ijjt n tqssist d taqdimt aïïas n ijj n urgaz ixrrã dg ijj n wass ad irap vr ijjt n tmurt nnäni, maca tamïïudï-nns txsid aïïas ukan tggud ad as-imsr ca n lpajt d taoffant, ukan tbda ad ttgg min tuva ttggn di tmurt-nns xminni itsafar kra n ijj zigsn: ira ttkbban drus n waman awr n umhajar, dg wass-nni i di irzzu ad irap, mapnd s wammu ili dvya ad ioqb vr taddart-nns.




àrab















24




àrab















23

Voice Fine

5

D.C. al Fine

Rondalla d'un viatge i de l'aiguaTànger

22

Els contrabandistesCançó popular de camí recopilada per Joan Amades que explica la història d’uns contrabandistes de tabac que feien els camins del Pirineu. El tabac s’adquiria al port de Banyuls de la Marenda, al Rosselló, i el devien desembarcar a tocar dels aiguamolls de l’Empordà, un indret difícil de controlar. I per camins de poc moviment arribaven a Fortià, on devien preparar-se per continuar terra endins i distribuir la mercaderia.La cançó també explica que van ser delatats i van acabar amb un enfrontament i la desfeta del grup de contrabandistes.

Irgazn n “ttrabandu”D ijj n uɣnnij n ubrid (ttɣnnajn-t xmi ggurn) ismuni-t Joan Amades. ittɛawad-nɣ tḥajit n kra n irgazn xddmn di “ttrabandu” n ttbɣ dg ibridn n idurar n Pirineu. ttbɣ ira ssaɣn-t di usagn (lmuyyi) n “Banyuls de la Marenda”, di Rosselló, ukan tuɣa ssḍḍar-nt zdat i tmura i yuffn n Empordà, ijj n umkan ḥṭṭu-nns iqsḥ. tuɣa ttabbaɛn kra n ibridn digsn drus n iwdan al ad awḍn ɣr Fortià, mani ira sujjadn ixf-nnsn, maḥnd ad ugurn al tmurt n daxl ad zznzn ttbɣ.aɣnnij-a iqqr-nɣ aqa tuɣa ckkm xafsn ukan ibda ijj n umnɣi iqḍa xf trbiḥt n irgazn n “ttrabandu”.

irgazn n “ttrabandu”d ijj n uVnnij n ubrid (ttVnnajn-t xmi ggurn) ismuni-t Joan Amades. ittOawad-nO tPajit n kra n irgazn xddmn di “ttrabandu” n ttbV dg ibridn n idurar n BIRINIZ. ttbV ira ssaVn-t di usagn (lmuyyi) n “Banyuls dI la MarInda”, di RUSIYU, ukan tuVa ssääar-nt zdat i tmura i yuffn n IMBURDA, ijj n umkan PÏÏu-nns iqsP. tuVa ttabbaOn kra n ibridn digsn drus n iwdan al ad awäN Vr FURTIYA, mani ira sujjadn ixf-nnsn, maPnd ad ugurn al tmurt n daxl ad zznzn ttbV.aVnnij-a iqqr-nV aqa tuVa ckkm xafsn ukan ibda ijj n umnVi iqäa xf trbiPt n irgazn n “ttrabandu”.

Cançó Els contrabandistes


Els contrabandistes Quina cançó cantarem que tots la sapiguem? –La dels contrabandistes. A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyia. Trum, lailà, larà, la, lera, trum, lailà, larà, la, la, la, la, larà, la, la, larà, la, la, la, la, la. En passar per Fortià, però, es varen topar amb la fomuda espia, que a Figueres se’n va anar a contar-ho al capità: –N’he vist contrabandistes.

Trum...

El capità va cridant: –Minyons, au, endavant, anem a perseguir-los! I allí on els trobarem baionetes pararem! Farem carnisseria! Trum... I en passar per Galliners allí ja hi varen ser amb els contrabandistes. Ganivetades i trets la companyia han desfet dels braus contrabandistes. Trum...

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF Els contrabandistes

Cançó popular de camí recopilada per Joan Amades que explica la història d’uns contrabandistes de tabac que feien els camins del Pirineu. El tabac s’adquiria al port de Banyuls de la Marenda, al Rosselló, i el devien desembarcar tocant als aiguamolls de l’Empordà, un indret difícil de controlar. I per camins de poc moviment arribaven a Fortià, on devien preparar-se, per a seguir terra endins i distribuir la mercaderia.

La cançó també explica que van ser delatats i van acabar amb un enfrontament i la desfeta del grup de contrabandistes.

بىنهر اىم

ت انرثغ انز ؼثش جثال انثش نك أغنة شعبة ألفها جوان أمادس تحك قصة ش ا قر ي ت ػثشأاسيسرقؼاخ اليثسدا ش نس ف ياسذا تطقح انشس تضاػرى ي ياء ت

ائح صه إنى فسذا حس ق ػثشيسانك طش. هسهطاخ اإلنرحاق تى يراتؼرىة نحس صؼ . انرثغ ثؼ

تث افرضح أيشى ف األخش، ظشانصشاع تى نرالشا ذكشف األغح أ جاػح انش 20 .ر أيشى

Trum…

El capità va cridant:–Minyons, au, endavant,anem a perseguir-los!I allí on els trobarembaionetes pararem!Farem carnisseria!

Trum…

I en passar per Gallinersallí ja hi varen seramb els contrabandistes.Ganivetades i tretsla companyia han desfetdels braus contrabandistes.

Trum…

Quina cançó cantaremque tots la sapiguem?–La dels contrabandistes.A Banyuls varen anarde tabac a carregartota una companyia.

Trum, lailà, larà, la, lera,trum, lailà, larà, la, la,la, la, larà, la, la, larà,la, la, la, la, la.

En passar per Fortià,però, es varen toparamb la fomuda espia,que a Figueres se’n va anara contar-ho al capità:

–N’he vist contrabandistes.19

18

17

L’hereu RieraÉs una cançó festiva i s’acostuma a ballar utilitzant bastons que serveixen d’acompanyament picant-los entre sí o contra el terra.Explica la història d’un senyor, l’hereu de la família Riera, que està en un ball durant les festes del seu poble. Mentre està ballant li arriba la notícia que la seva promesa és a punt de morir. Se’n va del ball per anar-la a visitar. Quan la Maria el veu plorant li diu que es casi amb la seva germana, però ell li respon que només la vol a ella i se’n va a l’església a resar perquè es curi. Al final de la cançó, la Maria es cura i es casa al cap de tres setmanes amb l’hereu Riera.

Amqqran n twacunt n RieraD aɣnnij n lfraḥt cṭṭḥn akids s ikcwaḍ smlqan-tn maḥnd ad mqrqbn niɣ kkatn-tn akd tmurt ukan ttggn lḥss axmi d tmuzikt..ttɛawad-nɣ tḥajit n ijj n urgaz, mmis amqqran n twacunt n Riera, aqa-t dg ijj n ccḍiḥ dg kra n wurarn n tmdint-nns. am icṭṭḥ iwḍ-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxḍabt-nna ggur ad tmmt. ukan ismḥ di ccḍḥ maḥnd ad iraḥ ad tiẓar. ami Maria tẓri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ukan iruḥ ɣr tglizt maḥnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru ittini-nɣ uɣnnij Maria ttgnfa ukan awr n kraḍ (3) n simanat tmlk akd umqqran n twacunt n Riera.

amqqran n twacunt n RYIRAd aVnnij n lfraPt CÏÏPn akids s ikcwaä smlqan-tn maPnd ad mqrqbn niV kkatn-tn akd tmurt ukan ttggn lPss axmi d tmuzikt.ttawad-nV tPajit n ijj n urgaz, mmis amqqran n twacunt n ryira, aqa-t dg ijj n ccÏiP dg kra n wurarn n tmdint-nns. am icÏÏP iwä-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxäabt-nna ggur ad tmmt. ukan ismP di ccäP maPnd ad iraP ad tçar. ami MarYa tçri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ukan iruP Vr tglizt maPnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru ittini-nV uVnnij Maria ttgnfa ukan awr n kraä (3) n simanat tmlk akd umqqran n twacunt n RYIRA.

Cançó L’Hereu Riera


L’Hereu Riera Per a Sant Antoni grans balles hi ha, per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tra la ra la la la ra la la, tra la la ra la, tra la ra la la la ra la la tra la la ra la. N’hi van tres doncelles són de l’Empordà. l’una diu a l’altra: I a tú qui et traurà? Tra la ra la… La primera dansa la’n treu a ballar, la segona dansa la nova arribà. Tra la ra la….. Perdonin senyores, que me’n tinc d’anar,

que la meva aimada a la mort n’està. Tra la ra la…. Se’n va dret la casa que ell solia anar. tot pujant l’escala la sent sospirar. Tra la ra la…. Se’n gira d’esquena a l’església se’n va, davant d’un Sant Cristo se’n va agenollar Tra la ra la…. Al cap dels nou dies Maria es llevà, a les tres setmanes se varen casar. Tra la ra la….

Resum per traduir a l’àrab, amazic LL i amazic TF L’hereu Riera

És una cançó festiva i s’acostuma a ballar utilitzant bastons que serveixen d’acompanyament al tocar-se entre sí o contra el terra.

Explica la història d’un senyor, l’hereu de la família Riera, que està en un ball durant les festes del seu poble. Mentre està ballant li arriba la notícia que la seva promesa és a punt de morir. Se’n va del ball per anar-la a visitar. Quan la Maria el veu plorant li diu que es casi amb la seva germana, però ell li respon que només la vol a ella i se’n va a l’església a resar perquè es curi. La cançó acaba que la Maria es cura i es casen al cap de tres setmanes amb l’hereu Riera.

ادررا اىحد أشاء انشقص ف ذضشب ػهى األسض ى تذقاخ انؼص انر ذ ضشب فا تا أغ ذ أغح .انحفالخ

كا شقص راخ و ف حفهح تقشر أخثش تأ تا. سشااد ي أسشج ذحك حكاح سجم حذ ا تاكا، اقرشحد ػه أ رضج نا سأذ ياس. فزة نضسا. خطثر ياسا ػهى شك انخ

ف . فزة إنى انكسح نصه ذػ ناسا تانشفاء. تأخرا نك أتى أل ال حة أحذا ساا.اد سشاانحذ ي يشضا ذرضج ي اذشفى يش ،غتؼذ شالشح أسات ،اح األغح

Amqqran n twacunt n Riera

D aɣnnij n lfraḥt cṭṭḥn akids s ikcwaḍ smlqan-tn maḥnd ad mqrqbn niɣ kkatn-tn akd tmurt ukan ttggn lḥss axmi d tmuzikt..

ttɛawad-nɣ tḥajit n ijj n urgaz, mmis amqqran n twacunt n Riera, aqa-t dg ijj n ccḍiḥ dg kra n wurarn n tmdint-nns. am icṭṭḥ iwḍ-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxḍabt-nna ggur ad tmmt. ukan ismḥ di ccḍḥ maḥnd ad iraḥ ad tiẓar. ami Maria tẓri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ukan iruḥ ɣr tglizt maḥnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru ittini-nɣ uɣnnij Maria ttgnfa ukan awr n kraḍ (3) n simanat tmlk akd umqqran n twacunt n Riera.

amqqran n twacunt n RYIRA

d aVnnij n lfraPt CÏÏPn akids s ikcwaä smlqan-tn maPnd ad mqrqbn niV kkatn-tn akd tmurt ukan ttggn lPss axmi d tmuzikt..

ttOawad-nV tPajit n ijj n urgaz, mmis amqqran n twacunt n ryira, aqa-t dg ijj n ccÏiP dg kra n wurarn n tmdint-nns. am icÏÏP iwä-as ijj n lxbr iqqr aqa tamxäabt-nna ggur ad tmmt. ukan ismP di ccäP maPnd ad iraP ad tçar. ami MarYa tçri-t ittru tnna-s ad imlk akd ultma-s, maca ntta inna-s aqqa ixsi-tt nttat waha ukan iruP Vr tglizt maPnd ad ittr ad tggnfa. dg umggaru ittini-nV uVnnij Maria ttgnfa ukan awr n kraä (3) n simanat tmlk akd umqqran n twacunt n RYIRA.

16

Se’n gira d’esquenaa l’església se’n va,davant d’un Sant Cristose’n va agenollar

Tra la ra la…

Al cap dels nou diesMaria es llevà,a les tres setmanesse varen casar.

Tra la ra la…

Per a Sant Antonigrans balles hi ha,per a Sant Mauricitot el poble hi va.

Tra la ra la la la ra la la, tra la la ra la,tra la ra la la la ra la la,tra la la ra la.

N’hi van tres donzelles, són de l’Empordà.l’una diu a l’altra:–I a tu qui et traurà?

Tra la ra la…

La primera dansala’n treu a ballar,la segona dansala nova arribà.

Tra la ra la….

–Perdonin senyores,que me’n tinc d’anar,que la meva aimadaa la mort n’està.

Tra la ra la…

Se’n va dret la casaque ell solia anar.tot pujant l’escala la sent sospirar.

Tra la ra la…

15

14

Tikrzt i din awarn i udlis-a tqqar-anv marra ilsan d tutlayin i illant

ticcnt-anv aïïas di tudrt-a. JUNTS d ayafu n uvil n tmrsal d tmsmunin n

tvuri tikatalanin i akid-nv-ibddn, mapnd ad-anv-inin qa llan aïïas n ilsan

d tussnawin, oawd mapnd iwdan di Katalunya n wass-a ad wqqrn marra

ilsan d tussnawin-a. S tvuri d umsbddl di tussna, nttjja iwdan nnäni ad-

anv-ssnn, ad nssmun min ibäan akd iwdan nni n tussnawin nnäni, marra iwdan

ittoicn dg wass-a di Katalunya.

LINGWAMUN – taddart n ilsan trzzu ad ttskn azal i vur-s a lmcruo JUNTS

dg ubddi akd umsbddl i din jr n tmzgidawin n Barsiluna d Lmvrib;

amsbddl n tussna d lqima d tamqqrant, maca ar ami dinni ipnjirn zi

Lmvrib di tmzgidawin tikatalanin ittrra lqima-a d tamqqrant oad

ktar, ittoawan ipnjirn ad nnamn, oawd ad lmdn ils n da. Zi jjiht nnäni, s

umsbddl-a nufa mamc ad ngg ad nsskn marra ilsan dg-s di Lmvrib,

mani, zdat i taorabt i illan d tunãibt, din tutlayt tamazivt, ils n

waïïas n iwdan i d- yusin zi Lmvrib zddvn di Katalunya.

S umyawas-nnv akd lmcruo JUNTS, zi lingwamun – taddart n ilsan nrzzu

ad nbdd akd inni i krrzn i marra min illan d anamur, di tvuri oad

ktar, sskann-anv tamanawt n ilsan i illan di wamun n Katalunya: marra ilsan

var-sn ccan-nsn, ad nssn, ad nqbl tutlayin nnäni d ijj n uãurif dg ubrid

n umsawal jr iwdan n umaäal marra d tussnayin-nnsn marra. Ilsan marra d

ayda (tturat) n iwdan n umaäal, manaya iqqar-anv qa ixãã ad nqbl marra

tutlayin, tnni-nnv d tinni nnäni. Zi Katalunya nttgg aïïas mapnd ad npäa ilsan,

cnaw tutlayin n imzwagn izddvn di Katalunya, cnaw tmazivt.

Tipuja rççmnt-anv tiwwura n tarja-nnv marra, ttawint-anv vr usnflul. Ns-

sitim adlis-a i ggin ipnjirn imvrabiyn d ikatalann ad-anv igg tanafut

mapnd marra ad nili d imddukkal, d timddukal, ad issmun jr iwdan, d

ijj n wamun imyanaw, irçm vr umaäal.

LINGWAMUN – Taddart n ilsan

13

Tikrzt i din awarn i udlis-a tqqar-anɣ marra ilsan d tutlayin i illant ticcent-anɣ aṭṭas di tudert-a. JUNTS d ayafu n uɣil n tmrsal d tmsmunin n tɣuri tikatalanin i akid-nɣ-ibddn, maḥnd ad-anɣ-inin qa llan aṭṭas n ilsan d tussnawin, ɛawed maḥnd iwdan di Katalunya n wass-a ad weqqren marra ilsan d tussnawin-a. S tɣuri d umesbddel di tussna, nttejja iwdan nnḍni ad-anɣ-ssnen, ad nssmun min ibḍan akd iwdan nni n tussnawin nnḍni, marra iwdan ittɛicen dg wass-a di Katalunya.

Linguamón – taddart n ilsan trzzu ad ttskn azal i ɣur-s a lmcruɛ JUNTS deg ubeddi akd umesbddel i din jr n tmezgidawin n Barsiluna d Lmeɣrib; amesbddel n tussna d lqima d tameqqrant, maca ar ami dinni iḥnjiren zi Lmeɣrib di tmezgidawin tikatalanin itterra lqima-a d tameqqrant ɛad ktar, ittɛawan iḥnjiren ad nnamen, ɛawed ad lmdn iles n da. Zi jjiht nnḍni, s umesbddel-a nufa mamec ad ngg ad nsskn marra ilsan i dg-s di Lmeɣrib, mani, zdat i ta3rabt i illan d tunṣibt, din tutlayt tamaziɣt, iles n waṭṭas n iwdan i d- yusin zi Lmeɣrib zddɣn di Katalunya.

S umyawas-nnɣ akd lmcruɛ JUNTS, zi Linguamón – taddart n ilsan nrzzu ad nbedd akd inni i krrzn i marra min illan d anamur, di tɣuri ɛad ktar, sskanen-anɣ tamanawt n ilsan i illan di wamun n Katalunya: marra ilsan ɣar-sn ccan-nsn, ad nssen, ad nqbl tutlayin nnḍni d ijj n uṣurif dg ubrid n umsawal jr iwdan n umaḍal marra d tussnayin-nnsn marra. Ilsan marra d ayda (tturat) n iwdan n umaḍal, manaya iqqar-anɣ qa ixṣṣ ad nqbl marra tutlayin, tnni-nnɣ d tinni nnḍni. Zi Katalunya nttgg aṭṭas maḥnd ad nḥḍa ilsan, cnaw tutlayin n imzwagen izddɣn di Katalunya, cnaw tmaziɣt.

Tiḥuja rẓẓment-anɣ tiwwura n tarja-nnɣ marra, ttawint-anɣ ɣr usnflul. Nssitim adlis-a i ggin iḥnjiren imeɣrabiyen d ikatalanen ad-anɣ igg tanafut maḥnd marra ad nili d imddukkal, d timeddukal, ad issmun jr iwdan, d ijj n wamun imyanaw, irẓm ɣr umaḍal.

Linguamón – Taddart n ilsan

12

اليت بذلت من أجل ىذا إصدار ىذا الكتاب الذي بن أيديكم، ىو دليل على غىن اللغات إن اجلهود

نية قد رة نشاط ىيئات وجهات تربوية كتاالىو مث "معا "إن مشروع . وعلى اإلمكانيات اليت تتمتع هباع من قبل شاركت فيو للتأكيد على التنوع اللغوي والثقايف وعلى تشجيع ادلعرفة وعلى احرتام ىذا التنو

من خالل الرتبية والتبادل الثقايف ميكننا أن خنلق صالت مع شعوب أخرى نتعرف . اجملتمع الكتاالين احلايل .الكتاالين اجملتمععليها، وىي اليوم متواجدة أيضا ضمن

دل للتعاون والتبا "معا "بيت اللغات بالرتكيز خاصة على القيمة اليت يتمتع هبا مشروع –رغب لينغوامون يبن مدارس من برشلونة ومن ادلغرب، حيث أن تبادل ادلعارف حبد ذاتو ىو قيمة تربر ظهور ادلشروع، فإن وجود أطفال وشباب من أصل مغريب يف ادلدارس الكتاالنية ىو عامل إضايف لتحفيز ادلعرفة ضمن

رى، ومن خالل ومن ناحية أخ. ، باإلضافة إىل زيادة برامج االستيعاب اللغوي يف ادلدارسالصفوفاللغة تعتربالتبادل، فقد متكنا من التعرف على التنوع اللغوي يف ادلغرب، فإىل جانب اللغة العربية اليت

.لغة الكثن من ادلواطنن ادلغاربة ادلقيمن يف كتالونياتعترب يغية اليتز ، توجد ىناك اللغة األمافيو الرمسية

ماعية، سعى لدعم ادلبادرات االجتن "معا "ل مسامهتنا يف مشروع بيت اللغات من خال –إننا يف لينغوامون وخاصة يف ادليدان الرتبوي، واليت تربز غىن التنوع اللغوي ادلوجود يف اجملتمع الكتاالين، وذلك ألن كل

مو وتقبلو ىو اخلطوة األوىل على لفتح الباب أمام حواراوأن االعرتاف بالتنوع اللغوي واحرت اللغات مهمة إن مجيع اللغات ىي تراث إنساين ، .ا العا م ومن خمتلف الثقافاتقيقي بن ادلواطنن من خمتلف أحنح

وإن كانت كتالونيا تساىم يف . لغات األخرى ادلوجودةلوا جتاىها، جتاه اللغة احملليةالتزام وىذا يعين وجود ستخدمة يف كتالونيا واليت تعاين من ميكن أن نالحظو يف لغات ادلهاجرين ادلحتسن وضع اللغات، فإن ىذا

.وضع حساس مثل اللغة األمازيغية

.إن احلكايات تدل على ادلخيلة الشعبية، وىي عبارة عن باب مفتوح أمام اإلبداع

إننا نتمىن أن تكون ىذه اجملموعة اليت كتبها أطفال كتالن ومغاربة كأداة لتعزيز الصداقة والتماسك .مجيع أفراده رتمم ومنفتح على العا م وحيجسجمتمع مناالجتماعي والتعاون ضمن

بيت اللغات –لينغوامون

11

La tasca que hi ha al darrere del llibre que ara teniu a les mans és una mos-tra de la riquesa i de les possibilitats que les llengües ens ofereixen. «Junts» és fruit del dinamisme de les entitats i institucions educatives catalanes que hi han participat, per mostrar la diversitat lingüística i cultural i afavorir el reconeixement i el respecte d’aquesta diversitat per part de la societat ca-talana d’avui. Mitjançant l’educació i l’intercanvi cultural tenim l’oportunitat de donar-nos a conèixer i establir relacions amb altres pobles, que avui són presents també a la societat catalana.

Linguamón – Casa de les Llengües vol ressaltar especialment el valor que té el projecte JUNTS de col·laboració i intercanvi entre escoles de Barcelona i del Marroc, perquè si bé l’intercanvi de coneixement ja és un valor per ell mateix, que justifica el projecte, el fet que a les escoles catalanes hi hagi in-fants i joves d’origen marroquí és un estímul per al seu reconeixement dins les aules, alhora que es reforcen els programes d’acollida lingüística a l’es-cola. D’altra banda, mitjançant l’intercanvi hem tingut també l’oportunitat de donar a conèixer més la diversitat lingüística del Marroc, on al costat de la llengua oficial àrab, hi ha la llengua amaziga, que és la llengua de molts ciutadans d’origen marroquí residents a Catalunya.

Amb la nostra col•laboració al projecte «Junts», des de Linguamón – Casa de les Llengües volem donar suport a les iniciatives socials, especialment les de l’àmbit educatiu, que mostren la riquesa de la diversitat lingüística present a la societat catalana: perquè totes les llengües són importants, perquè conèixer, reconèixer i acceptar la diversitat lingüística és el primer pas per obrir les portes al veritable diàleg entre ciutadans d’arreu del món i les seves cultures. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat i això vol dir compromís amb totes, amb la pròpia i les de l’entorn. I si des de Ca-talunya es contribueix a la millora de la situació de les llengües, això pren sentit amb les llengües de la immigració amb parlants a Catalunya i que es troben en una situació fràgil, com és el cas de l’amazic.

Els contes ens mostren l’imaginari col•lectiu i són una porta oberta a la creativitat. Desitgem que aquest recull fet per infants catalans i marroquins esdevingui una eina al servei de l’amistat, la cohesió social i la cooperació, d’una societat heterogènia, oberta al món i respectuosa amb tots els seus membres.

Linguamón – Casa de les Llengües

10

Amaäal idwl d ddcur d amçyan wanita d asggwas wis sin (2) n ucrak n wagrawn n tinmal n Tanja dg usnfar (amcruo) akatalan ttinin-as JUNTS (nmun), ibna xf ubddl, jr inlmadn n tinmal n tmdinin n Tanja d Barsiluna, ibna oawd xf irmadn (timgga) n tussna d usgmi n fulklur n tmura n Mrruk d Katalunya. dg tmvri n usggwas i iodan tuva din abddl n tqssisin tivrfanin, maca asggwas-a, ittwafrn (ittwaxär) abddl n ivnnijn ivrfanen. ira itwattr i inlmadn ad vrn oawd ad pfän avnnij id as-sskkn imddukal-nnsn n Barsiluna d, oawd, ad t-vnnjn s ils-nns, ad t-ssunvn, di Barsiluna ggin ammu akd ivnnijn imvrabin.

ixss ur ntettu aqqa amaäal idwl d ijj n ddcur d amçyan, digs aïïas, bahra n wagrawn, kul ijj s tussna d ils-nns, maca ur qqimn aymirn bïïan jrsn, ur xssnt kra fizat mapnd ad mmlqan. ass-a mara iwdan nggur mapnd ad nssn ayawya, ijj d win nnäni, ad nmsfham, ad nmoawan. i manaya ibda usnfar "JUNTS", xf uvil n yat n trbipt n tsudutin timzdayin n Barsiluna, zigsnt tamsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta. mapnd ad nawä vr uhnnu-a, ddsas n usnfar-a d inlmadn n tinmal amzgaru d wis sin, acku inlmadn-a d timïïudin d irgazn n tiskka, d nitnin i ad iggn imal n tmura-nnsn, xf manaya ixss ad tn-nssgmi, zg rxxu dg irmudn n uvrbaz, dg ijjt n tussna n urçam d usmlqi akd iwdan nnäni.

xmi ttmlqiv akd inlmadn n tinmal n ïanja, am usggwas i iodan am wanita, ttvimiv s uqmmum irçm xf lfrapt i sskanen akd urmud-a. xminni çrrv min rcmn asggwas-a xf ivnnijn i sn-sskkn imddukal-nnsn ikatalanen, ttwariv digsn nitnin zmmrn ad ãnnon min xsn, waxxa d imççyanen oawd ur vursn kra ingawan ãbpn. niv ami spssv ivnnijn s tkatalant, waxxa ur fhhmn walu tutlayt-a, rççmv aqmmum digsn: xf tizmmrt i vursn mapnd ad ggn aïïas n tmslayin, d tizmmrt-nnsn mapnd ad xdmn timslayin timaynutin. ttaciv tipnjirin d ipnjirn ssnen ad ggn aïïas n tmslayin d timqqranin; manaya nzmmr ad t-nttwara mara nccin d yat n lOajt ur tlli d tamagnut, mala zmmrn ad d-ssufvn min vursn. oawd frrpv aïïas mala ttwaliv ccan dg ivmbab-nnsn, acku vursn imddukal brra i tmurt, imddukal iwrubbin zg yat n tussna ur tlli am tnni-nnsn, ssawaln ils wpd-s, vursn ismawn wpd-sn, maca mara nitnin issmuna-tn yan usitm i zg ad ssnen ktar xf innäni, ad ggn tiratsatin d ubddl akidsn dg waïïas n isntaln.

kra n imslmadn i crkn dg usnfar oawdn-ay aqqa ur t-ixärn mapnd ad xdmn dg uslhu n ipnjirn, maca ixärn-t i tkrzt dg usgmi n inlmadn. Xf mana-ya tettwafrn yat n trbipt d tamççyant n inlmadn i vursn imnnuvn dg tmzgida mapnd ad kidsn crkn ula d nitnin dg urmud. lojb ira imqqur aïïas oawd d aãbpan acku ur qqimn mamk tuva llan, bddln aïïas, bdan ttawän-d zik oawd qqrn psn zg ussan i iodun. xf mana-ya waha nzmmr ad nini ngga min nrzzu, mamk fhmv, mapnd ad nïïf dh usnfar-a, i maymmi ur tn-nttiwi vr tinmal nnäni n snat n tmura.

din yan n usitm illa vr bahra n iwdan dg ïanja, inlmadn, imslmadn d izllifn n twacunt, rzzun ad ili inlmadn ttnbgiwn jrsn. ad d-yawä yan wass inlmadn n ïanja ad ssqbln imddukal-nnsn n Barsiluna, d inni n Barsiluna imdukkal-nnsn n ïanja?

oAbdelpak Aoufiamlil n tinmal N ïanjaFSC Ibn Batuta

9

Amaḍal idwl d ddcur d amẓyan wanita d asggwas wis sin (2) n ucrak n wagrawn n tinmal n Tanja dg usnfar (amcruɛ) akatalan ttinin-as «Junts» (nmun), ibna xf ubddl, jr inlmadn n tinmal n tmdinin n Tanja d Barsiluna, ibna ɛawd xf irmadn (timgga) n tussna d usgmi n fulklur n tmura n Mrruk d Katalunya. dg tmɣri n usggwas i iɛdan tuɣa din abddl n tqssisin tiɣrfanin, maca asggwas-a, ittwafrn (ittwaxḍr) abddl n iɣnnijn iɣrfanen. ira itwattr i inlmadn ad ɣrn ɛawd ad ḥfḍn aɣnnij id as-sskkn imddukal-nnsn n Barsiluna d, ɛawd, ad t-ɣnnjn s ils-nns, ad t-ssunɣn, di Barsiluna ggin ammu akd iɣnnijn imɣrabin.

ixss ur ntettu aqqa amaḍal idwl d ijj n ddcur d amẓyan, digs aṭṭas, bahra n wagrawn, kul ijj s tussna d ils-nns, maca ur qqimn aymirn bṭṭan jrsn, ur xssnt kra fizat maḥnd ad mmlqan. ass-a mara iwdan nggur maḥnd ad nssn ayawya, ijj d win nnḍni, ad nmsfham, ad nmɛawan. i manaya ibda usnfar «Junts» , xf uɣil n yat n trbiḥt n tsudutin timzdayin n Barsiluna, zigsnt tamsmunt tamzdayt tadlsant Ibn Batuta. maḥnd ad nawḍ ɣr uhnnu-a, ddsas n usnfar-a d inl-madn n tinmal amzgaru d wis sin , acku inlmadn-a d timṭṭudin d irgazn n tiskka, d nitnin i ad iggn imal n tmura-nnsn, xf manaya ixss ad tn-nssgmi, zg rxxu dg irmudn n uɣrbaz, dg ijjt n tussna n urẓam d usmlqi akd iwdan nnḍni.

xmi ttmlqiɣ akd inlmadn n tinmal n Ṭanja, am usggwas i iɛdan am wanita, ttɣimiɣ s uqmmum irẓm xf lfraḥt i sska-nen akd urmud-a. xminni ẓrrɣ min rcmn asggwas-a xf iɣnnijn i sn-sskkn imddukal-nnsn ikatalanen, ttwariɣ digsn nitnin zmmrn ad ṣnnɛn min xsn, waxxa d imẓẓyanen ɛawd ur ɣursn kra ingawan ṣbḥn. niɣ ami sḥssɣ iɣnnijn s tka-talant, waxxa ur fhhmn walu tutlayt-a, rẓẓmɣ aqmmum digsn: xf tizmmrt i ɣursn maḥnd ad ggn aṭṭas n tmslayin, d tizmmrt-nnsn maḥnd ad xdmn timslayin timaynutin. ttaciɣ tiḥnjirin d iḥnjirn ssnen ad ggn aṭṭas n tmslayin d timqqranin; manaya nzmmr ad t-nttwara mara nccin d yat n lḥajt ur tlli d tamagnut, mala zmmrn ad d-ssufɣn min ɣursn. ɛawd frrḥɣ aṭṭas mala ttwaliɣ ccan dg iɣmbab-nnsn, acku ɣursn imddukal brra i tmurt, imddukal iwrubbin zg yat n tussna ur tlli am tnni-nnsn, ssawaln ils wḥd-s, ɣursn ismawn wḥd-sn, maca mara nitnin issmuna-tn yan usitm i zg ad ssnen ktar xf innḍni, ad ggn tiratsatin d ubddl akidsn dg waṭṭas n isntaln.

kra n imslmadn i crkn dg usnfar ɛawdn-ay aqqa ur t-ixḍrn maḥnd ad xdmn dg uslhu n iḥnjirn, maca ixḍrn-t i tkrzt dg usgmi n inlmadn. Xf mana-ya tettwafrn yat n trbiḥt d tamẓẓyant n inlmadn i ɣursn imnnuɣn dg tmzgida maḥnd ad kidsn crkn ula d nitnin dg urmud. lɛjb ira imqqur aṭṭas ɛawd d aṣbḥan acku ur qqimn mamk tuɣa llan, bddln aṭṭas, bdan ttawḍn-d zik ɛawd qqrn ḥsn zg ussan i iɛdun. xf mana-ya waha nzmmr ad nini ngga min nrzzu, mamk fhmɣ, maḥnd ad nṭṭf dh usnfar-a, i maymmi ur tn-nttiwi ɣr tinmal nnḍni n snat n tmura.

din yan n usitm illa ɣr bahra n iwdan dg Ṭanja, inlmadn, imslmadn d izllifn n twacunt, rzzun ad ili inlmadn ttnbgiwn jrsn. ad d-yawḍ yan wass inlmadn n Ṭanja ad ssqbln imddukal-nnsn n Barsiluna, d inni n Barsiluna imdukkal-nnsn n Ṭanja?

Abdelhak AoufiAmlil n tinmal n ṬanjaFSC Ibn Batuta

8

7

6

Aquest és el segon any consecutiu que un grup de centres educatius de Tànger participa en el projecte català que s’ano-mena «Junts», basat en l’intercanvi, entre alumnes d’escoles de les ciutats de Tànger i Barcelona, d’activitats culturals i educatives del folklore d’ambdós països: el Marroc i Catalunya. El curs passat es va fer l’intercanvi de contes populars, i aquest curs el tema triat han estat les cançons populars. Es va demanar als alumnes que llegissin i memoritzessin la cançó enviada pels seus companys de Barcelona i que després la cantessin en la llengua original i la il•lustressin, i a Barcelona han fet el mateix amb les cançons marroquines.

No hem d’oblidar que el món s’ha convertit, de fet, en un poble petit, que consta de nombroses comunitats, amb di-verses cultures i llengües diferents, però n’han desaparegut les fronteres i ja no es necessiten visats per connectar-se. Avui dia totes les persones estem empeses a conèixer-nos les unes a les altres, a entendre’ns i a ajudar-nos. Aquest és un dels objectius pels quals es va crear el projecte «Junts», patrocinat per un grup d’entitats i d’institucions socials de Barcelona, entre elles l’Associació Sociocultural Ibn Batuta. Per tal d’aconseguir aquest noble objectiu, el projecte s’ha basat en alumnes de primària i secundària, perquè aquests estudiants són les dones i els homes del demà, ja que seran els creadors del futur dels seus països. Per això s’han d’educar, ja des d’ara, amb les activitats escolars, en una cultura d’obertura i comunicació amb els altres.

Quan em trobo amb els estudiants (em refereixo, naturalment, als alumnes de les escoles de Tànger que participen en el projecte), tant el curs passat, com aquest, em sorprèn el gran entusiasme que mostren per aquesta activitat. I quan miro els dibuixos que han fet aquest any sobre les cançons enviades pels seus col•legues catalans, veig que reflecteixen creativitat, malgrat la seva curta edat i la precarietat del material. Quan els he sentit cantar les cançons en català, mal-grat la seva ignorància absoluta d’aquesta llengua, m’omplo d’admiració per ells: de la imaginació creativa que tenen i de la seva capacitat per innovar. M’adono que les nenes i els nens tenen molt de talent, cosa que pot sorprendre molts de nosaltres, si tenen l’oportunitat d’expressar-lo. Com, també, m’omplo d’alegria quan els veig l’orgull a la cara perquè tenen amistats fora del país, amics europeus que pertanyen a una cultura diferent de la seva, que parlen un idioma que no és el seu i que tenen noms diferents dels seus, però a tots ells els uneix el mateix desig de saber més dels altres, de crear xarxes i de fer intercanvis sobre diversos temes.

Alguns professors que participen en el projecte m’han explicat que l’han triat no per treballar en l’àmbit de l’entreteni-ment sinó, sobretot, en l’àmbit educatiu, ja que precisament s’ha escollit un petit grup d’alumnes conflictius dels centres perquè també participessin en l’activitat. La sorpresa ha estat molt gran i molt satisfactòria, ja que hi ha hagut un gran canvi en el seu comportament, puntualitat i rendiment escolar. Això per si sol ja és suficient, al meu entendre, per afer-rar-se a aquest projecte, i fins i tot per generalitzar-lo a més escoles d’ambdós països.

Hi ha un desig compartit per molts altres a Tànger, estudiants, professors i pares de família, que és incloure l’intercanvi de visites entre els alumnes. Arribarà el dia en què els alumnes de Tànger rebran els seus col·legues de Barcelona i vi-ceversa?

Abdelhak AoufiCoordinador de les escoles de TàngerASC Ibn Batuta

El món s’ha convertit, de fet, en un poble petit

5

Aquest llibre de cançons, fruit del treball cooperatiu d’infants de dos continents, Europa i Àfrica, escrit en tres llengües, amazic, àrab i català, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra unes cultures llunyanes, però cada cop més properes dins les nostres aules, i, de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat

a terme coordinadament per centres educatius, ONG i institucions.

Adlis-a n tḥuja, crkn dg-s iḥnjiren n tnayen n imnẓawen, Urupa d Afrika, yura s tlata n ilsan, tamaziɣt, taɛrabt d tkatalant, ad infɛ aṭṭas n

tmezgidawin. Zg ijjt n jjiht, tssknanɣ tussnayin iggwjn, maca kul twala udsnt ktar di tmezgidawin-nnɣ, zi jjiht nnḍni, d ijj n umedya n lexdemt d tɣuriwin

ggint–t timezgidawin timesmunin n ONG d isinagen.

Adlis-a n tpuja, crkn dg-s ipnjirn n tnayn n imnçawn, Urupa d Afrika, yura s tlata n ilsan, tamazivt, taorabt d tkatalant, ad info aïïas n tmzgidawin. Zg ijjt n jjiht, tsskn-anv tussnayin iggwjn, maca kul

twala udsnt ktar di tmzgidawin-nno, zi jjitt nnäni, isskan-anv tikrza i ggint 5 n tmzgidawin jr-asnt.

نقازتيه األوزوبيت اأطفال بيه حكاياث هرا هى ثمسة جهىد تعاون إن كتاب اناألماشيغيت وانعسبيت وانكتالويت، وهى : واألفسيقيت، وهى مكتىب بثالث نغاث

يبيه نىا أن ومه واحيت أخسي، فهى. عبازة عه مادة مفيدة جدا نهمدازضومىذجا يىما بعد يىو ضمه مدازسىا، كما أوه يعتبس زبقاثقافاث متباعدة تت

جيدا نعمم شمىني كامم أوجص بانتىسيق بيه انمساكص انتسبىيت، انمىظماث .انغيس انحكىميت وانمعاهد 4




Altres publicacions del projecte «Junts»

Idlisn nnäni n lmcruo «Junts» Idlisn nnäni n lmcruo “Junts”

(معا )مطبوعات أخرى لمشروع

Per a més informació del procés del projecte:Mala txsm invmisn ktar x lmcruo:Mala txsm inɣmisn ktar x lmcruɛ:

http://dibuixemicantem-bcn-tng.blogspot.com/

Dibuixa’m un conteTalila nono

Junts dibuixem i cantem Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe keEnsemble, dessinons et chantons

Juguem plegatsNxaŋ ntuluŋJouons ensemble

Dibuixa’m un conte 2Rṣm-ayi ijjt n tḥajit 2Rsm-ayi ijjt n tpajit

Dibuixa’m un conte 3Dessinons un conte 3Nanu nataal aw léeb 3

Dibuixa’m un conte 4Dibújame un cuento 4Huk willakuyta llimphiypay qhiswa simipi 4

laaaa- laa-aa- laaala-la ralara...laaa-

laaala-laa-la-




Documents

Junts dibuixem i cantem 2