LA BARREJA

BOSC - PLANÇONEDA

Diagnòstic i

gestions previstes

2

La barreja bosc-plançonedaDiagnòstic i gestions previstes

Tres etapes

– Etapa 1: DESCRIURE una barreja bosc-plançoneda

– Etapa 2: QUINA GESTIÓ per a una barreja bosc-plançoneda?

– Etapa 3: GESTIONAR una barreja bosc-plançonedaQuè fer en presència de plançoneda?Les podes a la plançonedaLes podes al boscManteniment a curt termini de la barreja bosc-plançonedaTractament en bosc irregularTractament en bosc regular

Definició

Proporcions de guaixos de plançoneda ide reserves variables.La plançoneda es pot limitar al sotabosco, per contra, pujar fins al nivelldominant.

Una barreja bosc-plançoneda freqüent: la roureda-els carpins

3

Barreja íntima d’arbres de bosc procedentsde llavors o de plantes (anomenats arbres depeu franc o reservats) i d’arbres procedentsde plançonedes.

Etapa 1: DESCRIURE una barreja bosc-plançoneda

Des

criu

re u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Bosc format d’arbres de peu franc

Arbres procedents de

plançoneda

Barreja bosc-plançoneda

Caracteritzar la barreja bosc-plançoneda

Barreja bosc-plançoneda de castanyer

4

RPLes espècies de la reserva

• Reconèixer-lesExemples: barreja de roure de fulla grossa i algunes moixeres

• Fer-ne una estimació de l’alçària

dominantExemple: 24 m

R

Les espècies de la plançoneda,en cas que n’hi hagi

• Reconèixer-lesExemple: castanyer

• Fer-ne una estimació de l’alçària mitjanaExemple: 20 m

• La plançoneda és explotable?Exemple: sí, per a llenya

P

Des

criu

re u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Descriure la barreja bosc-plançoneda per:

5

❶ El volum ocupat pels arbres de la reserva (riquesa): és determinat a ull o, deforma més precisa, mesurant l’àrea basal* en diferents punts de la parcel·la;

❷ El repartiment de les categories demides Menuda/Mitjana/Grossa: es fa aull, o bé avaluant la seva proporció enpetites zones, comptant una dotzenad’arbres entre els més pròxims;

❸ La presència eventual de perxes defutur i de planters;

❹ Inventaris estadístics i tipològics1 queus ajuden a diagnosticar la vostraparcel·la.Llenya de diferents mides dins d’una

barreja bosc-plançoneda

Grossa

MenudaMitjana

1 amb l’ajuda d’una tipologia de masses, eina d’ajuda a la descripcióDes

criu

re u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Caracteritzar la barreja bosc-plançoneda

6

Mesure de la surface terrière

Algunes definicions

Des

criu

re u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Àrea basal Suma de les seccions a 1,30 m (1,50 m a Bèlgica) del sòl, de tots els arbres precomptables, expressada en m²/ha.

Categoria de mida Llenya MenudaArbres amb un diàmetre comprès entre17,5 i 27,5 cm.

Categoria de mida Llenya Mitjana Arbres amb un diàmetre comprès entre 27,5 i 47,5 cm per a les frondoses i entre 27,5 i 42,5 cm per a les coníferes.

Categories de mida Llenya Grossa i Llenya Molt Grossa Arbres amb un diàmetre superior a 47,5 cm per a les frondoses (67,5 cm i més per a la Llenya Molt Grossa); 42,5 cm per a les coníferes (més de 62,5 cm per a la Llenya Molt Grossa).

PollísBrot procedent d’una gemma situada sobre el

tronc. També anomenat brot epicòrmic.

PerxaArbre amb un diàmetrecomprès entre 12,5 i 27,5 cm.

BosquetConjunt d’arbres que presenten una certa homogeneitat en una superfície inferior a 50 àrees.

7

Extracció selectivaOperació d’extracció, en cada passada de poda, deles tiges més grosses del sotabosc (perxes iplançonedes) per dosificar la llum (enfortiment delscanons, cobertura del sòl) i per descongestionar lacapçada dels altres arbres.

Algunes definicions

Des

criu

re u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Caracteritzar la barreja bosc-plançoneda

• Qualitat dels arbres: element indispensableper orientar-se envers la gestió d’arbres dequalitat.

• Estat sanitariExemple:Aquesta llenya grossa d’avet roigno presenta bona salut.

8

Des

criu

re u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Exemple:en aquest bosc, la major part de la llenya mitjana i grossa és de bona

qualitat.

Massade partida

Tractament silvícola

Raons de la tria Massa objectiva a llarg termini

Tractament irregular

La bona qualitat de les reserves en la majoria de categories de mida (Llenya Menuda, Mitjana, Grossa) permet preveure una millora de la massa

Barreja bosc-plançoneda irregular

Tractament regular

La bona qualitat de les reservesd’una categoria de mida permet preveure una millora de la massa

Bosc per soca obtingut per conversió

Tractament regular

La llenya és molt grossa, molt vella o de mala qualitat, per la qual cosa no permet preveure una millora de la massa inicial

Reforestació ifinalment bosc regular

9

Etapa 2: QUINA GESTIÓ per a una barreja bosc-plançoneda?

En absència d’aspectes particulars prioritaris (vinculats a la parcel·la o al fosc),adaptació de les espècies al sòl i al clima i qualitat de la llenya: principals criterisper a la tria del tractament silvícola a aplicar en un bosc irregular.

Qu

ina

ges

tió

per

a la

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a?

La plançoneda està en molt bon estat. Permet:

10

Què fer en presència de plançoneda?

❶ Gestionar l’arribada de lallum a la massa i al sòl, perlimitar l’exposició de lavegetació competitiva (bardissa,molínia…);

Massa a mig termini: podes de plançonedes regulars, cada 6-10

anys, permeten escalonar-les en nivells.

Massa de partida

Cal evitar la poda rasa quan els arbres del bosc són de qualitat, independentmentde la forma de gestió triada.

ObjectiuDescongestionar el cap dels arbres del bosc tallant els guaixos de plançonedes queel destorben.

❷ Protegir els troncs de determinades espècies(castanyer, roure…) d’una arribada massa brutalde llum, responsable del desenvolupament depollissos que deterioren la qualitat de la llenya.

Massa després de la poda

Etapa 3: GESTIONAR una barreja bosc-plançonedaG

esti

on

ar

un

a b

arr

eja

bo

sc-p

lan

çon

eda

Les podes a les plançonedes

11

Plançoneda de carpí heterogeni en una barreja bosc-plançoneda

Ges

tio

na

r u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Avantatges de gestionar una plançoneda

• Només es tallen els guaixos més grossosen competència amb el bosc; operaciómés rendible per al llenyataire que ja nos’ocupa dels guaixos no vendibles.

• Manteniment de la qualitat dels arbres(enfortiment dels troncs).

• Barreja d’espècies, en determinatscasos.

• Regulació de l’aportació de llum al sòl,favorable per l’assimilació de matèriaorgànica, el control de la vegetaciócompetidora (esbarzer, molínia,falguera…) i l’aparició de regeneració.

• Ingressos econòmics per la venda de lallenya.

Gestionar l’expansióAfavorir els arbres del bosc sense alterar la renovació.

Punts febles

• Requereix una major atenció enl’abatiment (arbres entortolligats).

• Aproximació més complicada pertreure la llenya (es pot resoldregràcies a l’obertura de particions).

Plançoneda absent o raquíticaPodes menys freqüents i no massafortes per limitar l’aportació de llum ala massa.

12

Absència de plançoneda en les rouredes sobre terreny àcid

Alguns consells Plançoneda present però noexplotableEsperar fins que sigui vendible abansde realitzar qualsevol poda al bosc, perno empobrir la massa, llevat si elsarbres de la reserva hi són moltpresents.

Plançoneda molt present i explotableComençar per 1 o 2 podes a laplançoneda abans de realitzar-ne unaal bosc per estructurar la massa, enparticular si s’orienta cap a una gestióen bosc irregular.

El manteniment d’una plançoneda de 2o 3 m2/ha després d’una o diversespodes permet conservar la qualitat de lallenya, així com aportar llum al sòl.

Les podes a la plançonedaG

esti

on

ar

un

a b

arr

eja

bo

sc-p

lan

çon

eda

Les podes al bosc

Tres tractaments possibles en funció del diagnòstic

13

❶ Poques reserves al bosc(menys de 8 m2/ha d’àrea basal)però de qualitat.

❶Manteniment de la barreja bosc-plançoneda

❸ Bosc regular treballant en benefici d’una categoria de mida

❸ Bosc regular procedent de renovació

Espècie no adaptada a l’estació /llenya massa grossa / massa vella /que presenta problemes sanitaris.

❸ Els arbres només són de bonaqualitat en 1 categoria de mida(Llenya Menuda, Mitjana o Grossa) /absència de perxes viables.

o

❷ Els arbres són de bona qualitaten diverses categories de mides(2 o 3).

❷ Boscirregular

Ges

tio

na

r u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Manteniment a curt terminide la barreja bosc-plançoneda

Es tracta de masses pobres en reserves (arbres del bosc, que necessiten unperíode de transició per veure com evolucionaran.

14

Objectiu en els propers 20 anys

Treball a la plançoneda i podes moltlleugeres al bosc per tal d’aportar llumal sòl amb l’objectiu de:

• permetre la instal·lació i després eldesenvolupament de planter;possibilitat de plantar en petiteszones sense regeneració;

• no retirar massa volum per manteniruna massa que pugui renovarparcialment el bosc.

Objectiu a llarg termini

• si els planters o les plantesjoves creixen per bosquets,orientació envers el boscirregular;

• si la massa es manté intacta,preveure’n la renovació percomplet; possibilitat deplantació (transformació enbosc regular).

Ges

tio

na

r u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

El bosc irregular es caracteritza per:

❷Una aclarida lleugera a la plançoneda

•Recollida d’alguna llenya grossa i molt grossaarribada a la maduresa.

•Selecció en benefici dels millors arbres a lesperxes, llenya menuda i mitjana; aquesta seleccióés més forta en les categories de mides millorrepresentades.

15

❶ L’extracció selectiva de la plançoneda

Aclarida a la plançoneda per descongestionar elcapdamunt de les capçades de les reserves, idosificar l’arribada de llum al sòl i dins la massa;

❸ rotacions sovint curtes: 8-12 anys, o fins i tot menys per a les espècies decreixement ràpid i una extracció moderada (15-20 % de l’àrea basal).

Solen fer falta intervencions per afavorir la regeneració natural.

Bosc irregular de roure de fulla grossa amb una plançoneda de carpí

Tractamenten bosc irregular

Ges

tio

na

r u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

Aclarides programadescada 10 anysaproximadament;extracció que oscil·la entreun 20 i un 30 % en beneficidels arbres de qualitat.

Tractamenten bosc regular

• la massa és de mala qualitat: renovació de la massa per regeneració natural o plantació,

• l’espècie no està adaptada a les condicions del sòl i del climaPlantació amb una altra espècie.

Bosc regular roure-faig

16

La gestió en bosc regular es preveu quan:

Una única categoria de mida (llenya menuda,mitjana o grossa) és de bona qualitat i/oadaptada al sòl i al clima. Es treballa en beneficiseu per a:• aclarides dins del bosc, suprimint

progressivament sobretot els arbres mediocresi els que destorben els arbres de futur,

• extracció selectiva de plançoneda.

Ges

tio

na

r u

na

ba

rrej

a b

osc

-pla

nço

ned

a

17

Gestionar una barreja bosc-plançoneda requereix, en primer lloc, un bondiagnòstic:• del sòl i del clima per saber si l’espècie hi està adaptada;• de la plançoneda i dels arbres del bosc per orientar la seva gestió envers

els millors.

Un barreja bosc-plançoneda que presenti arbres de la reserva de bonaqualitat es pot convertir en bosc per produir al final llenya de qualitat. Enaquest cas, les aclarides són necessàries:• a la plançoneda (no fer poda rasa de la plançoneda),• i al bosc; normalment aclarides prudents ja que hi ha pocs arbres/ha.

A vegades, fa falta enriquir la barreja bosc-plançoneda, fent-hi plantacionso regenerant-la per zones.

Conclusió

Titr

e ét

ap

e

Redacció: L. Molines, É. Sevrin, F.-X. Valengin

Crèdits de les il·lustracions:

Pàg. 1, 3: A. GUERRIER © CNPFPàg. 4: J.-P. GAYOT © CNPF

Pàg. 5, 7, 17: S. GAUDIN © CNPFPàg. 6: E. SINOU © CNPF

Pàg. 7, 8, 12, 13, 16: J. ROSA © CNPFPàg. 10: A. DE LAURISTON © CNPF

Pàg. 9: G. PICHARD © CNPFPàg. 3, 11, 14, 15, 16, 17: Eduter-CNPR

Disseny: Eduter-CNPR

Edició: juny de 2019

Aquest projecte ha estat finançat amb el suport de la Comissió Europea. Aquesta publicació (comunicació) és responsabilitat exclusiva del l’autor i la Comissió Europea no es fa responsable de cap ús que es pugui fer de la informació que s’hi exposa.

Titr

e ch

ap

itre

19

Per a més informació contactar amb les entitatssòcies del projecte “eforOwn”

Si ets propietari forestalA Bèlgica A Espanya A França

Si ets estudiant o formadorA Bèlgica A Espanya A França