La cèl·lula: Unitat d'estructura i funció

8/19/2019 La cèl·lula: Unitat d'estructura i funció.

1/50

1

La cèl∙lula: Unitat d’estructura i funcióSeqüència didàctica 1r Batxillerat

Autors: Karen Miyar RodríguezXavier Ruiz Bernat

Tutor: Marcel Costa Vila

Mentors: Santi TalensOriol Compte

Aprenentatge i Ensenyament de les

Ciències Naturals , curs 2015 – 2016

Màster en formació de professorat desecundària. Especialitat de ciències

naturals.

Universitat Pompeu Fabra


2/50

2

ÍNDEX

PRESENTACIÓ ................................................................................................................................ 3PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA ............................................................................. 4

1. Context .................................................................................................................................. 4

2. Competències ........................................................................................................................ 4

2.1. Competències generals: ................................................................................................. 4

2.2. Competències específiques de la matèria: .................................................................... 5

3. Objectius d’aprenentatge ...................................................................................................... 5

3.1 Objectius específics dels continguts ................................................................................ 5

3.2 Objectius Procedimentals .............................................................................................. 5

3.3 Objectius Actitudinals ..................................................................................................... 6

4. Continguts ............................................................................................................................. 6

5. Seqüència didàctica ............................................................................................................... 7

Sessió prèvia .......................................................................................................................... 7

Sessió 1 .................................................................................................................................. 8

Sessió 2 ................................................................................................................................ 10

Sessió 3 ................................................................................................................................ 10

Sessió 4 ................................................................................................................................ 12

Sessió 5 ................................................................................................................................ 13

Sessió 6: ............................................................................................................................... 14

6. Criteris generals d’atenció a la diversitat ............................................................................ 14

7. Criteris generals d’avaluació. .............................................................................................. 15

8. Connexió amb altres matèries ............................................................................................ 15

9. Bibliografia .......................................................................................................................... 16

ANNEX ..................................................................................................................................... 17

MATERIAL DE L’ALUMNE ..................................................................................................... 18

MATERIAL DEL PROFESSOR ................................................................................................. 46

Presentacions Classe ........................................................................................................... 50


3/50

3

PRESENTACIÓLa següent unitat didàctica va adreçada als estudiants de primer de batxillerat de Biologia del

Institut Ernest Llull, de Cunit. La nostra intenció és presentar la seqüència didàctica de manera

que es vegi la seva aplicació a la vida quotidiana a través d’un problema real. El context giraràal voltant d’una notícia del diari, que explica com un incendi a un laboratori policial al poble de

Cunit, que va destruir nombroses proves judicials. Amb aquest context volem vincular la cèl∙lula

amb les diferents proves policials per a trobar culpables, explicar l’ús de microscopis més

potents (electrònics) comparats amb els òptics d’ús comú al laboratori del institut. Ens permetrà

demostrar que no totes les cèl∙lules són iguals i ens permetrà estudiar les diferents mides dels

components cel∙lulars. El context d’aprenentatge i d’aplicació, serà el mateix.

Durant el primer període d’observació al institut, vam identificar una sèrie de problemes que

considerem podrien estar dificultant el procés d’ensenyament – aprenentatge. És per això que

mitjançant aquesta seqüència didàctica ens proposem incorporar algunes innovacions a nivellde gestió d’aula que ajudin a millorar l’aprenentatge dels alumnes.

Ens proposem primerament, facilitar la comprensió dels continguts amb l’ajuda d’imatges que

acompanyin les explicacions. En quant a la recerca, volem augmentar la participació i el interès

de l’alumnat a la classe a través de la interacció entre els alumnes durant la construcció de

l’aprenentatge. Com que es tracta d’alumnes molt poc acostumats al treball col∙laboratiu,

s’incorporaran activitats pensades per fer‐se individuals, per parelles i en grups (màxim de 5

estudiants) per tal que s’acostumin a aprendre mitjançant la interacció amb els companys.

Pel que fa als continguts tractats, ens centrem en el tema de la cèl∙lula. Dins d’aquest apartattreballarem la teoria cel∙lular així com la diferenciació de la cèl∙lula eucariota i procariota.

Explicarem l'origen endosimbiòtic de la cèl∙lula eucariota, el reconeixement de l'estructura i

sense aprofundir gaire, la funció dels orgànuls cel∙lulars. També concretarem alguns mètodes

d'estudi de la cèl∙lula i d’identificació d'algunes d'estructures cel∙lulars en preparacions

microscòpiques i microfotografies. Per últim, farem èmfasi en l’ús del microscopi (tant òptic com

electrònic) i realitzarem càlculs de la mida de diferents estructures cel∙lulars a partir de l'escala

o nombre d'augments.

Ens proposem al final de cada classe fer un resum mitjançant un mapa conceptual i amb la

col∙laboració dels alumnes, d’allò que volem destacar de la sessió. Així podrem plasmar les ideesclau del temari tractat. Els alumnes podran tenir accés a aquest mapa conceptual, el qual

guardarem i anirem desenvolupant, al moodle del institut.

Des del primer dia de classe, els alumnes seran coneixedors de com seran avaluats. D’aquesta

manera, sabran què s’espera d’ells durant les diferents sessions de classes. El dossier que hauran

d’entregar omplert al final de la seqüència didàctica i la presentació i exposició del treball de

síntesi, constituiran el material principal a través del qual podran construir el seu aprenentatge.

No es farà cap examen final (com estan acostumats), sinó que s’avaluaran les diferents tasques

que aniran realitzant al llarg de les diferents sessions tant a l’aula com al laboratori. Pretenem

així donar major importància al treball continu dels alumnes. A més, es tindrà en molt en compte

l’actitud a l’aula i la defensa de la presentació al final de la seqüència didàctica.


4/50

4

PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

1. Context

Context d’aprenentatge:

Partim de l’anàlisi d’una noticia publicada al diari “La Vanguardia” sobre un incendi on es van

cremar totes les mostres i el material d’un laboratori de la Unitat Biològica dels Mossos

d’Esquadra. Aquest context ens ajudarà a introduir el tema de la cèl∙lula, serà el fill conductor

de tota la seqüència didàctica i els estudiants el faran servir per aplicar els coneixements

adquirits en la presentació de l’activitat final.

Context d’aplicació:

El context d’aplicació serà el mateix que el d’aprenentatge. Se’ls plantejarà una sèrie de

qüestions de manera guiada per tal que els estudiants vagin adquirint els coneixements que

finalment aplicaran per desenvolupar el treball final.

2. Competències

2.1. Competències generals:

‐ Competència comunicativa: implicarà posar en pràctica recursos lingüístics orals i escrits per

construir coneixements, compartir‐los, ampliar‐los i relacionar‐los. A més d’expressar fets i

conceptes, cal que sàpiguen exposar, justificar i argumentar una idea o una opinió. Al llarg detota la seqüència didàctica, els alumnes hauran de fer recerca d’informació i comunicar els

resultats en diferents formats fent ús d’un correcte llenguatge científic. Es veurà reflectida a

totes les sessions. Exemple, quan fem les posades en comú al final de cada classe, en l’activitat

de regulació.

‐ Competència en gestió i tractament de la informació: implicarà mobilitzar els coneixements

per tal d’identificar, seleccionar i analitzar convenientment les dades, tant procedents de la

pràctica experimental, com de la recerca que puguin realitzar per Internet per a portar a terme

el treball final. Es veu reflectida a les sessions 2, 3 i 4 quan han de seleccionar, tant de la

informació que aporta el professor, com la que trobin per Internet, el que és més rellevant perrespondre al que se’ls demana. A la pràctica de Laboratori, a més, hauran de extreure

conclusions dels resultats obtinguts.

‐ Competència en recerca: implicarà el desenvolupament de la capacitat de trobar respostes a

preguntes o de resoldre problemes rellevants (com és el cas del context que analitzarem durant

tota la seqüència). Al llarg de la seqüència didàctica són els alumnes qui es construeixen el seu

propi coneixement a partir del plantejament de preguntes, la planificació del mètode per a

respondre‐les i de la pròpia resolució. Així doncs, a les sessions 2, 3 i 4, i tot plegat per a la

presentació del treball final, els alumnes hauran de desenvolupar aquesta competència.


5/50

5

‐ Competència personal i interpersonal : implicarà posar en pràctica les habilitats que permeten

i potencien el treball en equip. A partir dels treballs en grup a l’aula es desenvolupa la facultat

de treballar de manera col∙laborativa en ambients diversos de la societat. També es potencia la

comunicació mitjançant intervencions orals. Promourem aquesta competència a totes les

sessions, tant per el desenvolupament de tasques puntuals, com per la exposició del treball final.

‐ Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic : implicarà ser capaç

d’entendre els fenòmens que s’esdevenen al món. Els alumnes poden fer una possible explicació

global dels fenòmens (en aquest cas el coneixement de la Cèl∙lula) i aplicar‐les a situacions reals.

Farem servir el context inicial de l’incendi al laboratori, per anar treballant els diferents

conceptes referents a la cèl∙lula a totes les sessions i que puguin posar‐los en pràctica per portar

a terme el treball final, què serà un resum de tots ells aplicats a la recerca als interrogants que

els hi plantejarem.

2.2. Competències específiques de la matèria:

‐ Competència en indagació i experimentació: implicarà realitzar pràctiques experimentals,

enregistrar i analitzar dades i treure conclusions. Això ho posarem en pràctica a la sessió 4, en la

qual els estudiant desenvoluparan un treball de laboratori on observaran les cèl∙lules i hauran

de proposar el mètode experimental. També suposarà entendre models de ciència escolar i

explicacions científiques . En aquesta seqüència didàctica es pretén que l’alumne sigui capaços

d’analitzar i donar respostes a un problema contextualitzat (l’incendi a la comissaria) a partir de

la recerca autònoma i la resolució de diferents tasques a classe. A més, pretenem que siguin

capaços d’entendre i analitzar textos amb contingut científic, d’una manera crítica.

3. Objectius d’aprenentatge

3.1 Objectius específics dels continguts

● Reconèixer el que se sap i el que no sobre la cèl∙lula (S0, S1, S2, S3, S4)

● Considerar la cèl∙lula com unitat estructural i funcional de tots els éssers vius (S1, S2, S3,

S4)

● Identificar els orgànuls de la cèl∙lula eucariota i descriure la seva funció (S2, S3, S4)

● Aplicar el model de cèl∙lula per interpretar estructura i funció en diferents cèl∙lules

especialitzades (S2, S3, S4,)

3.2 Objectius Procedimentals

● Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar‐la,

contrastar‐la i utilitzar‐la en el context que estem fent servir, per exemple, en la recerca

d’informació sobre els microscòpics i dels diferents tipus de cèl∙lules, sobre la Teoria

cel∙lular, els components cel∙lulars…. (S1, S2, S3, S4)


6/50

6

● Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic:

plantejament del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització

d'experiències i anàlisi, discussió i comunicació de resultats (S4)

● Aplicar en el context plantejat, tots els conceptes treballats, és a dir, saber aplicar tot el

contingut de la seqüència didàctica per resoldre les preguntes del treball final (S2, S3, S4)

● Tenir la capacitat d’utilitzar diferents materials de laboratori, i de poder seguir un

procediment pràctic que no coneixien prèviament (S4)

● Utilitzar la tècnica de tinció amb blau de metilè (colorant) de la cèl∙lula per reconèixer les

seves estructures i familiaritzar‐se amb l'ús del microscopi òptic (S4)

● Fomentar el treball en equip i l'aplicació i comunicació dels coneixements (Totes les

sessions)

● Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada (Totes les

sessions)

3.3 Objectius Actitudinals

● Realitzar les diferents activitats de manera autònoma i creativa (S2, S3, S4, S6)

● Aportar idees a la classe de manera ordenada i en el moment adequat (Totes les sessions)

4. ContingutsLa seqüència didàctica es desenvolupa dins del tema de la Cèl∙lula. Els alumnes ja han d’estar

familiaritzats amb el que és una cèl∙lula, les seves parts i les seves funcions ja que això forma

part del temari de 1r i 3r d’ESO. També, a l’optativa de Biologia de 4r d’ESO han d’haver fet una

bona introducció al tema. Tot i així, treballarem les idees prèvies més habituals que es tenen

sobre la cèl∙lula ja que és un dels conceptes més difícils d’entendre degut a que no és pot derivar

de l’evidència o de l’observació quotidiana. (Decret 187/2015 DOGC núm. 6945 – 28.8.2015 21)

1r ESO. La vida a la Terra (CC9, CC10)

● Trets comuns dels éssers vius. Nutrició, relació, reproducció i estructura cel∙lular.

● La cèl∙lula, unitat estructural i funcional. Diversitat de les cèl∙lules. Principals estructures

cel∙lulars.3r ESO. La nutrició humana (CC10, CC29)

● Alimentació i respiració com a processos per obtenir matèria i energia. Digestió dels

aliments i assimilació de nutrients des del medi extern al medi intern. Alimentació

equilibrada. Conductes de risc relacionades amb l’alimentació.

● Intercanvi de matèria i energia que té lloc a les cèl∙lules i la seva relació amb les funcions

cel∙lulars i la síntesi de molècules.

● Aparells, òrgans i sistemes que aporten nutrients i eliminen residus de la cèl∙lula:

digestiu, respiratori, circulatori i excretor.

● La respiració cel∙lular com a procés d’oxidació de nutrients per transferir energia a lacèl∙lula.


7/50

7

Partint d’aquí, els continguts a treballar en aquesta seqüència didàctica estan desglossats a

continuació:

● Teoria cel∙lular

● Diferenciació de la cèl∙lula eucariota i procariota.● Origen endosimbiòtic de la cèl∙lula eucariota

● Reconeixement de l'estructura i funció dels orgànuls cel∙lulars.

● Mètodes d'estudi de la cèl∙lula

● Identificació d'algunes d'estructures cel∙lulars en preparacions microscòpiques i

microfotografies.

● Ús del microscopi òptic i conèixer i entendre el funcionament del microscopi electrònic

● Càlculs de la mida de diferents estructures cel∙lulars a partir de l'escala o nombre

d'augments.

2n BAT

L'intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn

• Reconeixement general de les rutes metabòliques. Comparació entre l'anabolisme i elcatabolisme. Anàlisi del significat biològic, a escala molecular i cel∙lular de les principals rutescatabòliques. Diferenciació de les fases de la respiració cel∙lular i relació amb l'estructura delmitocondri. Identificació del paper de l'oxigen en la respiració aeròbica. Anàlisi de lesfermentacions com a degradacions parcials de les biomolècules i la seva aplicació en l'obtenciód'aliments. Recerca experimental d'alguns factors que intervenen en el procés de lafermentació. Anàlisi del procés de regulació de les vies metabòliques.

Els bacteris i virus en acció

• Caracterització dels virus com a estructures acel∙lulars. Descripció de la composició, morfologiai estructura dels virus. Descripció de cicles vírics.Caracterització del procés de retrotranscripció en comparació amb els processos generals detranscripció, traducció i replicació del material hereditari. Relació del procés d'infecció víric ambla salut humana: exemples de malalties víriques. Valoració d'algunes de les implicacions socialsde malalties víriques.• Descripció de la composició, morfologia i estructura bacteriana. Relació de la diversitatbacteriana amb la seva ubiqüitat, taxa de creixement i capacitats metabòliques. Anàlisi,significació i comparació dels mecanismes d'autoduplicació i parasexualitat bacteriana. Anàlisi i

valoració del rol dels bacteris en el cicle de la matèria. Reconeixement de la presència delsbacteris en la vida quotidiana i les seves aplicacions. Ús dels microorganismes en processosindustrials: agricultura, farmàcia, alimentació, i bioremediació. Caracterització del procés detransgènesi. Valoració de la seva importància social i econòmica. Caracterització dels antibiòticsi dels problemes de resistència.

5. Seqüència didàctica

Sessió prèvia

Fase del cicle:

Exploració d’idees Prèvies


8/50

8

Descripció:

Durant la primera sessió l’objectiu serà explicar als alumnes la metodologia que utilitzarem. Es

repartirà un full (Full de seguiment personal) que hauran d’anar omplint durant tota la seqüència

didàctica a mida que vagin realitzant les tasques que se’ls demanen (10 min). Amb aquest full

seran coneixedors del que s’espera d’ells en cada moment i, a més, podran autorregular‐se lafeina que han fet i la que tenen pendent per fer.

Seguidament es donarà un qüestionari inicial amb conceptes referent a la cèl∙lula, i els farem

que la dibuixin representant els diferents orgànuls que puguin recordar. També hauran de

respondre una sèrie de preguntes. (20 min). Amb això es pretén explorar les idees prèvies i

avaluar quins són els coneixements dels quals parteixen. En acabar, es farà una petita posada

en comú on els alumnes hauran de donar la seva opinió al respecte i on podrem observar les

idees prèvies de la majoria. També, es plantejarà una pregunta a la classe: “Què voleu i espereu

aprendre sobre la cèl∙lula?”. Com a docent, els farem preguntes que els facin reflexionar sobre

el tema i es controlarà el torn de paraula per facilitar que hi hagin converses fluides (20 min).Farem les anotacions pertinents a la pissarra digital.

Al final de la classe explicarem que els deures de cada dia seran llegir del llibre de text la unitat

que treballarem al dia següent (nosaltres direm quines pàgines), anotar dubtes i, a poder ser,

fer un resum del més important que han llegit (5 min). Així tots els continguts que veurem a

classe no seran “nous”.

Gestió de l’aula:

Els alumnes seuran com de costum. Durant el diàleg de classe, el professor controla el torn de

paraula en el cas que hi hagi moltes aportacions i en el cas contrari estimula la participació amb

preguntes més concretes. També ha d’encarregar‐se que tothom vagi seguint la conversa i no

es perdi.

Avaluació‐Regulació:

Durant aquesta sessió no hi ha avaluació. En quant a la regulació, en la primera pregunta del

Qüestionari inicial els alumnes han d’autoavaluar el seu nivell de coneixement del tema, tot

indicant si “no em sona”, si “em sona”, si “sé què és” o si “ho podria explicar”. Al final de la

seqüència didàctica se’ls tornarà a entregar aquest mateix qüestionari per tal que puguin avaluar

el seu grau d’aprenentatge.

Materials i recursos:

● Full d’activitat 1: Full de seguiment (Annex)

● Full d’activitat 2: Qüestionari inicial (Annex)

● Pissarra Digital

● PowerPoint_0

Sessió 1

Fase del cicle:


9/50

9

Exploració d’idees prèvies i introducció de nous continguts

Descripció:

Començarem llegint una noticia sobre un incendi que es va produir a un laboratori de la Unitat

Biològica dels Mossos d’Esquadra. Seguidament preguntarem quina relació te amb la unitatdidàctica i els demanarem que escriguin les paraules que no hagin entès i que les busquin fent

servir els mòbils (20 min). Tot això es projectarà a la pissarra digital mitjançant un PowerPoint

que ens servirà de suport durant tota la sessió.

Donem una fitxa amb el context i unes preguntes que hauran de respondre en grup i els hi diem

que això serà el treball final de la seqüència didàctica. Continuarem explicant que treballarem

sobre aquest context la resta de la seqüència didàctica i que s’han de crear tres grups de treball

de 5 alumnes. Donarem les pautes de realització del treball final, una rúbrica per que siguin

coneixedors de com avaluarem l’exposició final i la presentació en PowerPoint, les preguntes a

respondre i com volem que es dugui a terme. Explicarem també la forma en que seran avaluatsdurant tota la seqüència didàctica (30 min).

Deixarem deures per fer a casa: llegir en el llibre de text les pàgines 1 i 2 del Tema 6 i respondre

unes preguntes per portar al dia següent (Full Deures 1). Això ens servirà tant per què tinguin

noció del que es parlarà en la propera sessió, com per avaluar el debat a classe. Explicarem que

els deures seran avaluats, no si estan bé o malament, sinó el fet de portar‐los resolts a classe.


Els alumnes seuran com de costum. Interacció professor– alumnes mitjançant el discurs socràtic

per tal de fer sorgir les preguntes i dubtes sobre el tema a analitzar. Durant el debat el professorcontrola el torn de paraula en el cas que hi hagi moltes aportacions i en el cas contrari estimula

la participació amb preguntes més concretes. Cerca del significat de les paraules que pugin tenir

dubtes. Així ens assegurem de que tots els alumnes entenguin sobre el que estan treballant.

Divisió de la classe en 3 grups de 5 estudiants. Se’ls reparteix el full del context i les preguntes a

respondre. El contingut d’aquest full ja l’haurem comentat prèviament de manera oral, però

també s’entrega als alumnes en format paper perquè els en quedi constància per escrit.

S’observarà si els grups de treball funcionen. En cas que sí, els mantindrem per futures activitats;

en cas que no, re‐dissenyarem nosaltres els grups de treball.


● Full d’activitat 3. Gran incendi en la Comissaria de Cunit

● Rúbrica d’avaluació disseny de la presentació (activitat 11)

● Telèfons mòbils

● PowerPoint 1

● Pissarra Digital

● Full de Deures 1


10/50

10

Sessió 2

Fase del cicle:

Estructuració dels coneixements i introducció de nous continguts

Descripció:

Per començar, revisarem els deures que vam deixar a la sessió anterior, mitjançant una

tempesta d’idees, amb la qual cosa donarem peu a la introducció del nou tema a tractar. Això

ens ajudarà a introduir nous conceptes a tractar en aquesta sessió (15 min).

Desprès de finalitzat el debat, farem una presentació en PowerPoint on apareguin fotos i

animacions corresponents al tema que volem tractar. Aprofitant aquesta eina, farem un exercici

de comparació de tipus de cèl∙lules. Tindrem cura de que les nostres explicacions no aportin

molta informació de la que ells han de tractar. Seguidament, donarem la nova tasca a realitzar,

explicarem com realitzar‐la i començaran treballant directament en grups de 5 alumnes. Tindrana més, un fulls amb imatges de diferents components cel∙lulars que ens servirà de suport.

Deixarem deures per fer a casa: llegir en el llibre de text pàgines 3,4 i 5 del tema 6 i buscar

informació a Internet sobre els diferents tipus de microscòpics. Realitzar un petit quadre

comparatiu entre ells.


Començarem treballant amb una tempesta d’idees per tal de revisar els deures i també per fer

sortir idees prèvies que puguin tenir els estudiants. Controlarem en tot moment el torn de

paraula i incentivarem a aquells alumnes que estiguin més desmotivats. Continuarem fent unapetita classe magistral recolzats per una presentació en PowerPoint i finalment els hi farem

treballar per parelles i en grups de cinc estudiants amb la tasca prevista per aquesta sessió.

Comprovarem que els grups de treball funcionen de manera adequada, ja que seran els mateixos

fins la presentació del treball final.

Ens ajudarem de la presentació en PowerPoint i en fulls amb imatges de components cel∙lulars

per tal de tenir un suport més adient per facilitar l’entesa dels continguts tractats


● Full d’activitat 4. Coneguem les Cèl∙lules

● PowerPoint_2


● Pantalla digital

Sessió 3

Fase del cicle:

Estructuració dels coneixements i introducció de nous continguts

Descripció:


11/50

11

Començarem aquesta sessió revisant els deures que vam deixar a la sessió anterior per donar

peu a la introducció del nou tema a tractar (10 min). Projectarem un PowerPoint que ens ajudarà

a una millor entesa del nous continguts a tractar. Portarem a classe fotos de diferents tipus de

cèl∙lules vistes a través de microscopis diferents per tal d’ajudar a entendre els nous conceptes.

Farem una tasca conjunta per tal de diferenciar mitjançant quin microscopi han estat observades

diferents mostres i aprofundirem en el per què. També farem un petit exercici sobre com

calcular els augments, per parelles (30 min).

Utilitzarem a més el programa “Scale of the univers”. Els hi ensenyarem com funciona i els

deixarem 10 min per a que “juguin” amb ell. Un altre exemple que farem servir, són les escales

vistes a través una capsa de llumins .

Deixarem deures per fer a casa: llegir en el llibre de text la pràctica sobre tinció de les cèl∙lules.

Hauran d’anotar dubtes i possibles preguntes a fer. A més, han de portar per escrit un petit text

on expliquin per què creuen que és important aquesta pràctica.


En aquesta sessió treballarem principalment de forma individual i un petit exercici per parelles,

encara que promourem el debat en el moment de comentar les diferents imatges d’observació

de les cèl∙lules. Ens ajudarem de la presentació en PowerPoint i en fulls amb imatges per tal de

tenir un suport més adient i facilitar l’entesa dels continguts tractats.

Ens proposem a més, que puguin fer servir el programa “Scale of the univers” perquè es facin

una idea més real de com és el món microscòpic més enllà del que puguin arribar a imaginar.


● Full d’activitat 5. Com es veu a través d’un microscopi?

● Full d’activitat 5.1. Indentificació fotografies.

● PowerPoint_3 (Escales de microscopi òptic més utilitzades + diapo de les capces de

llumins)

● Programa “Scale of the univers”: http://htwins.net/scale2/


● Pissarra digital


12/50

12

Sessió 4

Fase del cicle:

Estructuració dels coneixements i aplicació dels continguts

Descripció:

Realització d’una pràctica experimental en la qual els estudiants aprendran a utilitzar una tècnica

específiques de laboratori: la tinció de cèl∙lules fent servir el blau de metilè. Prèviament, els

estudiant havien de llegir una pràctica semblant que apareix al llibre de text. Abans de donar el

full de pràctiques (Activitat 6) comentarem els dubtes i analitzarem el per què del procediment

emprat (5 min).

Seguidament, utilitzant el context de tota la seqüència com a fil conductor, els hi farem una

pregunta a partir de la qual han de formular una hipòtesi, proposar un disseny experimental i

seguint unes pautes acordades entre tots, fer observacions al microscopi i arribar a conclusions(30 min) En acabar, farem una posada en comú sobre els resultats obtinguts amb la qual cosa

afavorirem l’autorregulació de l’aprenentatge (15 min). Els demanarem que elaborin un informe

de laboratori amb tots els resultats obtinguts per entregar en la propera sessió de classe. Es

valorarà la creativitat i els resultats obtinguts.


Els alumnes seuran com de costum al laboratori. Interacció professor– alumnes per discutir

sobre els dubtes així com el procediment que es farà servir durant la pràctica. El professor

controlarà el torn de paraula en el cas que hi hagi moltes aportacions i en el cas contrari estimula

la participació amb preguntes més concretes.

Se’ls reparteix el full de la pràctica (Activitat 6) amb les preguntes a respondre. Es treballarà

primerament de forma individual i finalment en equip. Promourem la posada en comú de les

pautes a seguir per a la realització de la pràctica i estarem pendent de com es realitza la mateixa.

Anirem recollint dades a mesura que vagin arribant a conclusions.

Controlarem que es compleixin les normatives del Laboratori i vetllarem perquè quedi tot

recollit i net en acabar.


● Full d’activitat 6

● PowerPoint_4



13/50

13

Sessió 5

Fase del cicle:

Aplicació dels continguts i Síntesi Final

Descripció:

Començarem omplint el qüestionari final (Activitat 7 de material de l’alumne) del qual només

avaluarem les dues primeres parts, la tercera part serà per valorar com a professors si encara

tenen idees preconcebudes sobra la cèl∙lula. També els demanem que avaluïn la nostra feina

com a docents durant la seqüència didàctica (20 min).

En acabar, construirem amb la col∙laboració de tota la classe, un mapa conceptual amb els

conceptes claus amb els quals s’haurien de quedar els alumnes un cop finalitzada la seqüència

didàctica. D’aquesta manera, s’afavoreix que tots els estudiants acabin d’estructurar el seu propi

coneixement i que tinguin els conceptes bàsics ben clars. També comprovarem si quedendubtes. Els facilitarem el mapa conceptual a la següent sessió. (20 min)

Per finalitzar, els demanarem que co‐avaluin la feina feta dins del grup de treball, tant de forma

individual com a col∙lectiu, el qual presentaran la propera sessió.


Els estudiants respondran de forma individual el qüestionari final, el qual ens donarà pistes de

si s’han assolit els objectius proposat abans de començar la seqüència didàctica. També

avaluaran la nostra tasca com a docents durant les diferents sessions de classe.

De forma conjunta elaborarem un mapa conceptual amb tots els conceptes treballats fomentant

així l’autoregulació. Per acabar, els farem que es co‐avaluin com a grup de treball i de forma

individual. Així tindrem pistes de com ha anat el treball en grup i quin paper ha desenvolupat

cadascun. D’aquesta manera promourem la responsabilitat en el seu propi aprenentatge i

donarem un feedback sobre el desenvolupament del seu treball.

Avaluació‐Regulació

En aquesta sessió, els alumnes co‐avaluaran la feina realitzada pels seus companys d’equip i per

ells mateixos durant la realització del treball final. L’ús de les rúbriques per avaluar, permeten

als alumnes fer una reflexió sobre l’aprenentatge realitzat i detectar les seves mancances.


● Activitat 7. Qüestionari final

● Activitat 9. Qüestionari de satisfacció

● Activitat 10. Rúbrica de co‐avaluació del grup de treball

● PowerPoint_5



14/50

14

Sessió 6:

Fase del cicle:

Síntesi Final

Descripció:

Durant aquesta última sessió, els tres grups hauran de presentar i defensar els seus treballs

finals. Es llençarà un dau per tal d’escollir quin dels integrants defensarà la ponència. En acabar,

es podran fer preguntes si quedes algun dubte. Les exposicions seran de 15 min com a màxim.


Es col∙locaran per grups per tal de sentir la intervenció dels seus companys. Al final de cada una

d’elles es podran formular preguntes, tant per part del professor com per part dels estudiants,

per tal d’aclarir els dubtes que puguin sorgir o fer algun apunt si fos el cas.

Avaluació‐Regulació:

Mentre es realitza l’exposició, els integrants de la resta d’equips avaluaran a l’equip expositor

mitjançant una rúbrica de co‐avaluació. Nosaltres en farem el mateix. La defensa del treball final

constitueix el 40% de la nota de la seqüència didàctica.


Activitat 11. Rúbrica disseny del treball

6. Criteris generals d’atenció a la diversitat

Durant tota la unitat didàctica es faran servir diferents metodologies de treball (individual,

cooperatiu, grup‐classe) que permetran estimular la intervenció de tot el grup. Es tindran en

compte els diferents nivells d’aprenentatge quan els alumnes treballin en grups, que encara

que són grups aparentment homogenis per normativa del Institut, formarem grups heterogenis

en el context de la diversitat que tenim a l’aula; la qual cosa condueixin cap a un aprenentatge

significatiu entre iguals. Totes les activitats plantejades permetran als alumnes desenvolupar les

seves habilitats (recerca d’informació, selecció de continguts, expressió oral, expressió creativa,

etc.)

Per a les problemàtiques relacionades amb la dificultat per a la llengua, hem optat per la

utilització d’un llenguatge senzill a les fitxes i per molta interacció oral. Aquesta última amb

suport d’imatges tant en paper com amb suport digital, per tal de facilitar l’entesa dels

continguts.

Afavorirem i fomentarem en tot moment un bon ambient de treball i atendrem les necessitats

individuals dels alumnes que ho requereixin per tal de crear unes classes més cohesionades i

amb un clima òptim per l’aprenentatge.


15/50

15

7. Criteris generals d’avaluació.

Al llarg de la seqüència didàctica es duen a terme nombroses activitats amb les quals s’avalua

als alumnes de manera continuada. A més, al final de les sessions recollirem, en forma de

dossier, tot el material que els hem anat entregant i que ells han completat. Així doncs, donem

més rellevància al treball constant que no pas a la realització d’un únic examen final. També

avaluarem aspectes tals com el comportament a classe, la participació, els deures, entre d’altres.

Creiem que és més convenient fer‐ho d’aquesta manera perquè els alumnes no mostren gaire

interès per l’examen, fins i tot els rebutgen. En canvi, si se’ls van proposant tasques curtes és

més fàcil que es sentin capaços de realitzar‐les, que les duguin a terme amb èxit i que s’impliquin

més a les sessions de classe. Ho enfocarem com una manera d’ajudar‐los i que els pot permetre

obtenir millors resultats.

També farem servir rúbriques de auto i co‐avaluació, les quals atorguen a l’alumnat la

responsabilitat d’un procés complex, directa o indirectament regulen l’aprenentatge i ajuden ala seva metacognició. Tot plegat, contribuirà a l’avaluació sumativa de cada alumne.

Les ponderacions de les diferents tasques quedarien de la següent manera:

➢ Treball Final

➢ Disseny de la presentació 20%

➢ Exposició (10% Rúbrica professor 10% Rúbrica co‐avaluació)

➢ Completar el full se seguiment 5%

➢ Dossier 20%

➢

Presentar els deures 10%➢ Rúbrica de treball grupal/individual 10%

➢ Completar el qüestionari inicial i final 15%

8. Connexió amb altres matèries

● Física: Utilització del microscopi i transformació d’unitats de mesura

● Matemàtiques: Càlcul de mides reals de cèl∙lules i estructures cel∙lulars a partir

d’augments o d’escales gràfiques; aproximacions, errors i notació científica

● Llengües: Obtenció d’informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports,

elaborar‐la, contrastar‐la i usant‐la en el plantejament d’un problema o debat.

● Ciències del Món Contemporani: Comparteix una bona part del llenguatge i alguns

conceptes de la Biologia

● Disseny: Elaboració del treball final, que consisteix a respondre preguntes lligades al

context inicial, mitjançant els diferents coneixements assolits durant la seqüència

didàctica.

● Tecnologies: Ús de pàgines webs


16/50

16

9. Bibliografia

Caballer, J. i Giménez, I. (1992). Las ideas de los alumnos y alumnas acerca de la estructura

celular de los seres vivos. Centro del profesorado de Godella y Valencia. Enseñanza de las

ciencias, 10 (2), 172‐180

Herrera, E. i Sánchez, I. (2009). Unidad didáctica para abordar el concepto de célula desde la

resolución de problema por investigación. Paradígma, 30(1), 63‐85.

Llibre de text

Pràctica mucosa bucal: http://biokosmos.es/_data/cursos/_1bach/prac_mucosa.pdf

Scale of the Universe 2: http://htwins.net/scale2/lang.html

The wacky history of cell theory ‐ Lauren Royal‐Woods:https://www.youtube.com/watch?v=4OpBylwH9DU


17/50

17

ANNEX

MATERIAL DE L’ALUMNE ..................................................................................................... 18

Activitat 1. Full de seguiment Personal ........................................................................... 19Activitat 2. Qüestionari Inicial ......................................................................................... 21

Activitat 3. ....................................................................................................................... 24

Gran incendi en la Unitat Biològica de criminalística dels Mossos d’esquadra (Grup 1) 24

Activitat 3. ....................................................................................................................... 26


Activitat 3. ....................................................................................................................... 28


Deures 1. ......................................................................................................................... 30

Activitat 4. Coneguem les cèl∙lules! ................................................................................ 31

Deures 2 .......................................................................................................................... 32

Activitat 5. Com es veu a través d’un microscopi? ......................................................... 33

Activitat 5.1. Identificació fotografies. ............................................................................ 34

Deures 3. ......................................................................................................................... 35

Activitat 6. Les cèl∙lules de la mucosa bucal son totes iguals? ........................................ 36

Activitat 7. Qüestionari Final ........................................................................................... 38

Activitat 8. Mapa Conceptual .......................................................................................... 41

Activitat 9. Qüestionari de satisfacció (omplir voluntàriament) ..................................... 43

Activitat 10. Rúbrica co‐avaluació grup/individual ......................................................... 44

Activitat 11. Rúbrica disseny del treball .......................................................................... 45

MATERIAL DEL PROFESSOR ................................................................................................. 46

Rúbrica 1. Avaluació de l’exposició final ......................................................................... 47

Rubrica 2. Avaluació del Qüestionari final ...................................................................... 48

Rubrica 3. Disseny de la presentació ............................................................................... 49

Presentacions Classe ........................................................................................................... 50


18/50

18

MATERIAL DE L’ALUMNE


19/50

19

Activitat 1. Full de seguiment Personal

Nom i cognom:

A la taula següent trobaràs tot el que faràs durant les properes classes. Així, quan arribi el

moment, cal que indiquis amb un sí ( ) o un no ( ) si has fet el que s’esperava de TU. Ànims

i bona feina!

Sessió Què he de fer? Ho he fet?

/

Data

inicial He completat el Qüestionari inicial .

1 He participat en els debats realitzats a classei he trobat el significat de les paraules quedemanaven. He demanat per una altra

2_ Deures He realitzat i entregat els deures2 He participat en la tempesta d’idees

realitzada a classe donant la meva opinió

2 He treballat en grup de maneracooperativa i aportat els meusconeixements a l’activitatproposada

3_ Deures He realitzat i entregat els deures

3 He participat en els debats realitzats a classe

3 He pogut respondre correctament jaque reconeixia els tipus de

microscopi utilitzat3 He treballat en grup de manera

cooperativa i he pogut respondrecorrectament a l’activitat

4_Deures He realitzat i entregat els deures

4 He participat en els debats realitzats a classe

4 He treballat en grup de maneracooperativa i aportant els meusconeixements

4 He entregat l’informe de Laboratori

5 He completat el Qüestionari final .

2, 3, 4 i 5 Entenc els conceptes clau al final de cadaclasse.

5 He completat el Full de seguiment personaldesprés de cada classe.


20/50

20

Altres comentaris:

A continuació, escriu qualsevol comentari important per a tu relacionat amb les classes de

Biologia. Per exemple, pots explicar si has tingut algun problema o alguna dificultat durant

les classes, així com suggeriment de millora per nosaltres com a professors.


21/50

21

Activitat 2. Qüestionari Inicial

Aquí tens un seguit de conceptes. Per cada un posa una X allà on creguis:

Concepte No em sona Em sona Sé què és Ho podriaexplicar

Cèl∙lula

Teoria cel∙lular

Virus

DNA

Orgànuls

Cloroplast

Mitocondri

Tipus de cèl∙lula

Citologia

Mètode de tinció

Microscopielectrònic


22/50

22

1. De les següents coses, quines tenen o són cèl∙lules?

Suro Coure

Florituradel pa

Óssos Blat

Coral Col

Ou Enciam Roser Figuera

Musclo Tauró

Alga Virus Fetge

2. A vegades ens arranquem un tros de pell (quan ens cremem pel sol o ens tallem lesungles...). Si poguéssim observar alguns fragments al microscopi, què veuríem?

3. Els animals necessiten incorporar oxigen a l’organisme. Aquesta funció la realitzen através de l’aparell respiratori i d’allà l’oxigen passa a la sang i es distribueix per tot elcos. Per què és necessària aquesta distribució?

4. Algunes plantes com els geranis es planten als jardins mitjançant trossos de talls quees posen al sòl. Cóm és possible que, a partir d’aquests trossos torni a desenvolupar‐se un gerani sencer?

5. Alguns òrgans, com les glàndules salivares, produeixen unes substàncies que faciliten

el funcionament del nostre cos, en aquest cas, la digestió dels aliments. Explica quifabrica saliva a les glàndules salivares.

6. Quan els nens i nenes són petits, els óssos són de mida petita. A mesura que es fangrans, els óssos van creixen. Explica com es el mecanisme de creixement dels óssos.


23/50

23

Dibuixa una cèl∙lula. Fes‐ho amb el màxim detall i posa nom als seus components


24/50

24

Activitat 3.

Gran incendi en la Unitat Biològica de criminalística dels Mossos d’esquadra (Grup 1)

Diari “La Vanguàrdia”

Aquest cap de setmana es va produir un lamentable incendi en un laboratori de la Unitat

Biològica dels Mossos d’Esquadra. El foc es va originar de manera fortuïta a la secció

d’investigacions destruint un nombre indeterminat de perícies judicials, anàlisi de mostres

citològiques i proves de DNA. Les pèrdues van ser incalculables en equips d’investigació

científica: microscopis, arxius informàtics, etc. Dins aquest laboratori es realitzaven normalment

analítiques de sang i proves de DNA.

Prop d'un miler d'expedients es resolen anualment en els laboratoris dels Mossos després de

minuciosos treballs d'anàlisis d'ADN i balística. Detalls imperceptibles, com una microgota de

sang en unes ulleres de sol, poden ser un testimoni mut d'un crim, però tan revelador com trobar

l'arma amb la qual es va perpetrar el delicte. Els agents de la divisió científica dels Mossos

d'Esquadra, vestits amb bata blanca i màscara, saben que, en molts casos, les proves

microscòpiques poden ser les més concloents, ja sigui per inculpar o exculpar al presumpte autor

d'un delicte. Per realitzar aquestes analítiques, es requereixen sofisticats microscopis que

permeten portar a terme aquestes investigacions.

Feu tres equips de 5 alumnes. Llegiu les preguntes amb atenció i decidiu quina seria la millor

forma de respondre‐les fent servir un format de presentació ben atractiu (Excell o Prezi). Feu un

màxim de 10 diapositives sense comptar la diapositiva de presentació i la bibliografia consultada.

El dia de la presentació tirarem un dau al atzar i un de l’equip defensarà el treball.

S’avaluarà la creativitat i la correcció de totes les respostes, així com la claredat de l’exposició.

Molta sort!!


25/50

25

1. Quina importància va tenir el descobriment de la cèl∙lula?. A quina teoria es va arribar?

I què diu aquesta teoria?

2. Són totes les cèl∙lules iguals a l’observar‐les al microscopi? Justifica les teves respostes.

Fes un quadre comparatiu de la cèl∙lula procariota i eucariota amb els diferents orgànuls

comuns i específics.

3. Quines característiques necessiten reunir els microscopis policials per poder portar a

terme les seves investigacions? Justifica adequadament les teves respostes

4. Podries nombrar algunes proves o mostres que recull la policia per a ser sotmesa a

investigació científica amb l’objectiu de trobar possibles culpables?.

5. Quines d’aquestes proves de tipus biològic són vàlides als jutjats com a proves

incriminatòries?

6. Pot l’estudi de les cèl∙lules aconseguir descobrir al culpable?. Inventa un exemple per

explicar‐ho.


26/50

26

Activitat 3.


Diari “La Vanguardia”














permetin portar a terme aquestes investigacions.






Molta sort!!

1.

Quina importància va tenir el descobriment de la cèl∙lula? Quins van ser els seus

descobridors?


27/50

27

2. Són totes les cèl∙lules iguals al observar‐les al microscopi? Justifica les teves respostes.

Fes un quadre comparatiu de la cèl∙lula eucariota animal i la vegetal amb els diferents

orgànuls comuns i específics.

3. Quants tipus de microscopis existeixen? Quin són els més adients pel treball policial?

Justifica les teves respostes


investigació científica amb l’objectiu de trobar possibles culpables?


incriminatòries?


explicar‐ho.


28/50

28

Activitat 3.


Diari “La Vanguardia”














permetin portar a terme aquestes investigacions.






Molta sort!!


29/50

29

1. Quina importància va tenir el descobriment de la cèl∙lula? A que fa referència la Teoria

cel∙lular?

2. Són totes les cèl∙lules iguals al observar‐les al microscopi? Justifica les teves respostes

mitjançant un quadre comparatiu amb els diferents orgànuls comuns i específics.

3. Quines unitats de mesura microscòpica has de conèixer per justificar els arguments en

la elecció dels microscopis, els seus usos i l’observació de diferents tipus de cèl∙lules iempremtes que es recopilen en els fets policials?


investigació científica amb l’objectiu de trobar possibles culpables?.


incriminatòries?


explicar‐ho.


30/50

30

Deures 1.

Nom i cognom:

1. Tots els organismes estan formats per les mateixes cèl∙lules?

2. Totes les Cèl∙lules d’un organisme tenen la mateixa forma i la mateixa funció?

3. Pot un organisme ser una cèl∙lula?

4. Les cèl∙lules animals i vegetals tenen els mateixos components?


31/50

31

Activitat 4. Coneguem les cèl∙lules!

Noms i cognoms:

Treball en grups.

Recull informació del teu llibre de text, de pàgines d’Internet i del material aportat pel professor

que descriguin la forma i funció dels components de les cèl∙lules animals i vegetals. Respon a les

següents preguntes.

● Quins són els orgànuls més petits i més grans de les cèl∙lules?

● Perquè són tan importants per al funcionament cel∙lular?

● Quina són les tipologies bàsiques de cèl∙lules. Fes un quadre amb les semblances i

diferències que trobis entre elles.


32/50

32

Deures 2

Nom i cognom:

Busca informació a Internet i al llibre de text sobre els diferents tipus de microscòpics que

existeixen. Fes un petit quadre comparatiu entre ells.


33/50

33

Activitat 5. Com es veu a través d’un microscopi?

Nom i cognom:


34/50

34

Activitat 5.1. Identificació fotografies.

Nom i cognom:

En quin tipus de microscopi s’han fet les següents fotografies? Per què?


35/50

35

Deures 3.

Nom i cognom:

Llegeix en el llibre de text la pràctica sobre la tinció de les cèl∙lules.

Anoteu dubtes i possibles preguntes que us podeu fer.

Heu de portar per escrit un petit text on expliqueu per què creieu que és útil aquesta pràctica.


36/50

36

Activitat 6. Les cèl∙lules de la mucosa bucal son totes iguals?

Els Mossos d’Esquadra necessiten que els ajudem a demostrar si ha estat l’acció de l’home la

responsable del crim. És a dir, necessiten confirmar o descartar que, en comptes d’un incendi

fortuït va ser un incendi provocat.

S’estan treballant en vàries línies d’investigació: anàlisi químic del focus de l’incendi, càmeres

de seguretat de la comissaria i de les rodalies, petjades dactilars de zones no afectades per

l’incendi i evidències d’activitat en els moments previs a l’incendi….

Dins d’aquest últim apartat ens han enviat diverses mostres que poden ser considerades

evidències. Entre elles, ens han enviat unes fotos d’una preparació microscòpia obtinguda d’una

mostra trobada a un got d’aigua en una zona de la comissària que no ha quedat afectada per

l’incendi. Aquest got és una prova significativa tenint en compte que l’empresa de neteja haconfirmat que unes hores abans havien procedit a la neteja d’aquesta part de la comissaria.

Si es demostra que aquestes fotos corresponen a imatges de cèl∙lules humanes, es confirmaria

que just abans de l’incendi ha hagut activitat humana a la comissaria i augmentaria molt la

hipòtesi de que l’incendi ha estat provocat.

Treball Individual:

Si compares una mostra de la teva mucosa bucal amb les fotos enviades pels mossos, creus queles cèl∙lules observades seran iguals? Anota el que penses. Dibuixa com creus que es veuran

aquestes cèl∙lules.

Treball per grups (de 5 estudiants):

Com podríeu demostrar si les fotos corresponen a cèl∙lules humanes provinents de la mucosa

bucal que ha quedat en un got?

Proposeu un protocol d’investigació per resoldre aquest enigma tenint en compte que disposem

del següent material:


37/50

37

Microscopi òptic

Escuradents plans

Cristal∙litzador

Bec de Bunsen o encenedor

Aigua i comptagotes

Blau de metilè

Portaobjectes

Cubreobjecte

Després de l’observació:

1. Quines similituds trobes entre elles ? Observes alguna estructura en comú?

2. A què s'assemblen les cèl∙lules observades? Són totes iguals?

3. Penses que el resultat obtingut es pot relacionar amb les indagacions que es realitzen

en les proves de citologia del laboratori sinistrat per descobrir al culpable d'un delicte.

Justifica les teves respostes.


38/50

38

Activitat 7. Qüestionari Final

Nom i cognom:

Aquí tens un seguit de conceptes. Defineix‐los amb una frase:

Concepte Definició

Cèl∙lula

Teoria cel∙lular

Virus

DNA

Orgànuls

Cloroplast

Mitocondri

Tipus de cèl∙lula

Citologia

Mètode de tinció

Microscopielectrònic


39/50

39

Dibuixa una cèl∙lula. Fes‐ho amb el màxim detall i posa nom a les seves parts (membranacel∙lular, nucli, material genètic, etc.).

1. De les següents coses, quines tenen o són cèl∙lules?

Suro Coure Floritura del pa Óssos Blat

Coral Col Ou

Enciam Roser Figuera Musclo Tauró

Alga Virus Fetge

2. A vegades ens arranquem un tros de pell (quan ens cremem pel sol o ens tallem lesungles...). Si poguéssim observar alguns fragments al microscopi, què veuríem?


40/50

40

3. Els animals necessiten incorporar oxigen a l’organisme. Aquesta funció la realitzen através de l’aparell respiratori i d’allà l’oxigen passa a la sang i es distribueix per tot elcos. Per què és necessària aquesta distribució?

4. Algunes plantes com els geranis es planten als jardins mitjançant trossos de talls quees posen al sòl. Cóm és possible que, a partir d’aquests trossos torni a desenvolupar‐se un gerani sencer?

5. Alguns òrgans, com les glàndules salivares, produeixen unes substàncies que facilitenel funcionament del nostre cos, en aquest cas, la digestió dels aliments. Explica quifabrica saliva a les glàndules salivares.

6. Quan els nens i nenes són petits, els óssos són de petita mida. A mesura que es fangrans, els óssos van creixen. Explica com es el mecanisme de creixement dels óssos.


41/50

41

Activitat 8. Mapa Conceptual


42/50

42


43/50

43

Activitat 9. Qüestionari de satisfacció (omplir voluntàriament)

Escriu que t’ha agradat al llarg d’aquestes classes i que creus que es pot millorar així com dels

professors.

Aspectes positius Aspectes de millora


44/50

44

Activitat 10. Rúbrica co‐avaluació grup/individual

Desprès de la feina en equip que heu realitzat, ara cal fer‐ne una avaluació. Ens fixarem en tres

dels aspectes necessaris per al bon funcionament del grup: Cooperació, aportacions al grup,qualitat de la feina. Farem servir els criteris d’avaluació que hi ha a la taula següent.

Cal que millori A Ho fa bé B Excel∙lent C

Cooperació No sempre escolta,ni ajuda als altres. Crea problemes en

el grup.

Escolta, comparteix idóna suport a l’esforç

dels altres. No ocasiona“problemes” en el grup.

Quasi sempre escolta,comparteix i dóna suport

a l’esforç dels altres. Ésuna persona positiva per

al grup.

Aportacions

al grup

No acostuma a

participar, s’inhibeixi no col∙labora en la

feina col∙lectiva.

Acostuma a donar

idees, algunes vegadesmés bones que en

altres. Participa activament a

les discussions.

Proporciona idees útils i a

les discussionscontribueix amb molt

interès i dedicació.

Qualitat dela feina

Poca fiabilitat de lesseves aportacions,

treballs incomplets.

Proporciona treball dequalitat.

La seva feina sempre ésmolt bona.

Escriu el nom dels integrants del grup (el teu també) a la graella inferior i fes l’avaluació decadascun d’ells per a cada ítem. Cal que en la teva avaluació usis A, B o C segons el significat quetenen en la taula anterior. Després escriu la raó de la teva avaluació.

Nom dels integrants del grup Cooperació Aportacions al grup Qualitat de la feina


45/50

45

Activitat 11. Rúbrica disseny del treball

Aspectes a Avaluar

Excel·lent 9/10

Notable 7/8

Investigació

L’alumne investiga amb actitud crítica elproblema, avaluant la informació a partir dediferents fonts de consulta seleccionadescorrectament

L’alumne investiga el problema,documenta correctament. Utilitzadiverses fonts d’informació

Qualitat de lesdiapositives

Les diapositives no estan saturadesd’informació. Es citen les fonts utilitzades

Les diapositives tenen moltainformació. Es citen algunes fontsutilitzades

Fons i imatges Utilitza fons atractius i imatges clares i

expressives

Utilitza fons adequats però imatges

no gaire clares ni expressives

El grup es mostraatent a la

presentació

El grup es manté atent a l’exposició tot eltemps de l’exposició

El grup es manté atent a l’exposicióla major part del temps de l’exposició


46/50

46

MATERIAL DEL PROFESSOR


47/50

47

Rúbrica 1. Avaluació de l’exposició final

Aspectes a avaluar Insufic ient 3/4 Suf ic ient 5/6 Notable 7/8

Domini del tema ques’exposa

Expressa lesidees de formadesordenada.Costa seguir elfil del’explicació.

Expressa les idees deforma desordenada,però es pot seguir el filde l’explicació.

Expressa les idees deforma ordenada tot i que al’explicació li mancafluïdesa.

Expclarles

L

Vocabulari utilitzat No usa vocabulariespecífic après ales sessions.

Usa algunes paraulesdel vocabulari après ales sessions, però avegades de manera

incorrecta.

Usa la majoria de paraulesdel vocabulari après a lessessions correctament.

Usales

Actitud a l’horad’exposar

Es mostrainsegur, parla fluixi no es posa decara al públic.

Es mostra insegur peròse’l sent bé i se situa decara al públic.

A vegades es mostra insegurperò parla amb el to adequat iprojecta la veu al públic.

Se’expadepúbme

Temps d’exposició Desfasat percomplet. Més de10 min

S’excedeix el temps enmés de 5 min del’estipulat

S’excedeix entre 1 i 5 min deltemps estipulat

No de


48/50

48

Rubrica 2. Avaluació del Qüestionari final

Aspectesa avaluar

Insuf icient 3/4 Sufic ient 5/6 Notable 7/8

PrecisióHan respost correctamentmenys de 4 conceptes i amés hi ha poca precisió aldibuixar la cèl·lula. No hiapareixen elementsessencials com lamembrana nuclear,l’aparell de golgi, Reticle

Endoplasmàtic,Citoplasma

Han respostcorrectament entre 4 i7 conceptes i al dibuixhi ha explícits elselements mésimportants de lacèl·lula però se n’handescuidat algun

d’important.

Han respostcorrectament entre 6 i8 conceptes.Hi surten tots elselements importantsde la cèl·lula però sen’ha deixat de pocimportants.

Claredat Les definicions no tenencoherència amb el contingut.No s’entén bé quins són elselements que hi ha dibuixats.No hi ha els noms posats deles diferents parts

Les definicions no sónclares, no responen elconcepte i les frasesno són concises.

Es pot entendre que hiha dibuixats elselements mésimportants. Només haposat algun nom però

encara en falten.

Hi ha algunesdefinicions on laestructura de la fraseno és clara i esdefineixen coses nogaire importants peròen general es responcorrectament.S’entenen la majoria

d’elements i s’haajudat de l’escripturadels noms perclarificar-los


49/50

49

Rubrica 3. Disseny de la presentació

Aspectes a Avaluar Excel·lent 9/10 Notable 7/8

Investigació

L’alumne investiga amb actitud crítica elproblema, avaluant la informació a partir dediferents fonts de consulta seleccionadescorrectament

L’alumne investiga el problema,documenta correctament. Utilitzadiverses fonts d’informació

Qualitat de lesdiapositives

Les diapositives no estan saturadesd’informació. Es citen les fonts utilitzades

Les diapositives tenen moltainformació. Es citen algunes fontsutilitzades

Fons i imatges Utilitza fons atractius i imatges clares iexpressives

Utilitza fons adequats però imatgesno gaire clares ni expressives

El grup es mostraatent a la

presentació

El grup es manté atent a l’exposició tot eltemps de l’exposició

El grup es manté atent a l’exposicióla major part del temps de l’exposició


50/50

Presentacions Classe

Documents

La cèl·lula: Unitat d'estructura i funció