06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETLa cèl·lula

SURT ANTERIOR

La cèl·lula: unitat d’estructura i funció

ESQUEMA

RECURSOS

INTERNET

6


SURT ANTERIOR

Esquema de continguts

La cèl·lula

El descobrime

nt de la cèl·lula

Forma i mida de les

cèl·lules

L’estructura de les

cèl·lules

Els mètodes d’estudi

de les cèl·lules

Augments i resolució

dels microscopis

La teoria cel·lular

Cél·lules, teixits,

virusUnitats de

mesuraCèl·lules

procariotesCèl·lules

eucariotes

Cèl·lules animals i cèl·lules vegetals

Diferències i similituds

entre la cèl·lula

animal i la vegetal

Activitats


SURT ANTERIOR

Una mica d’història

Robert Hooke (1665) Primer en observar les cèl·lules del suro amb un microscopi construït per ell mateix: va establir el terme cèl·lula per designar les petites estructures que es veien.


SURT ANTERIOR

Anton van Leeuwenhoek (1668)

Perfecciona les lents d’augment i construeix microscopis senzills. Observa aigües de basses i fluids interns dels animals.

Primer en veure protozous, rotífers, llevats, espermatozoides, globuls vermells de la sang i fins i tot bacteris. Va descriure tres tipus de bacteris: bacils, cocs y espirils.


SURT ANTERIOR

Una mica d’història

Theodor Schleiden i Jacob Schwann (1839) Primera formulació de la teoria cel·lular: - totes les cèl·lules són morfològicament iguals - tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.

Rudolf Virchow (1855)Amplia la teoria cel·lular:- Només poden aparèixer noves cèl·lules a partir d’altres preexistents.

Brucke (1861)Completa la teoria cel·lular- La cèl·lula és l’ésser viu més petit i senzill que existeix que porta

tots els elements necessaris per a romandre amb vida.


SURT ANTERIOR

La teoria cel·lular

• La cèl·lula és la unitat morfològica de tots els éssers vius: Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules.

• La cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes: és capaç de realitzar tots els processos metabòlics necessaris per romandre amb vida. • La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels ésser és vius: Conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la.

• Tota cèl·lula prové, per divisió, d'una altra cèl·lula (ja existent).


SURT ANTERIOR

Estructura constituïda per 3 elements bàsics: 1. membrana plasmàtica2. citoplasma 3. material genètic (ADN)

Té la capacitat de dur a terme les 3 funcions vitals:4. Reproducció5. Nutrició6. Relació

Els virus estan en la frontera entre matèria viva i inert perquè necessiten un hoste per a reproduir-se, per tant no són la forma més simple de vida autònoma.

El concepte de cèl·lula


SURT ANTERIOR

Cèl·lules I

Sang observada amb el microscopi òptic (a) i amb l’electrònic (b).

Bacteris (bacils i cocs) del iogurt. SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Cèl·lules II

Bacteri Salmonella typhimurium. Parameci vist amb microscopi òptic.SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Colònia de Vorticella.

Ameba i Vorticella

Ameba.

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Teixit muscular estriat de la llengua.

Teixits

Teixit epitelial. Teixit ossi compacte.

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Els virus

Virus de la grip

TORNA

Virus de l’èbola


SURT ANTERIOR

La forma de les cèl·lules

- Variabilitat important de formes: arrodonides, fusiformes, estrellades, prismàtiques,…

tenen una paret rígida (forma estable)- Influeix si es desplacen (forma variable)

estan unides a altres cèl·lules suporten tensions

- Forma estretament relacionada amb la funció

neurones irregulars i amb prolongacions per transmetre informació

cèls. musculars allargades i fusiformes per la contracció / relaxació

cèls. epiteli ntestinal amb plecs per augmentar la superfície d’absorció

…


SURT ANTERIOR

Les unitats de mesura

Les mesures i els instruments d’observació d’estructures biològiques microscòpiques.

1 mm = 1.000 μm1μm = 1.000 nm1nm = 10 Å1 dalton = 1,66 · 1024 gr


SURT ANTERIOR

Mida comparativa d’algunes cèl·lules

TORNA


SURT ANTERIOR

L’estructura de les cèl·lules

- Membrana plasmàtica: Bicapa lipídica amb proteïnes. Aquestes proteïnes permeten el pas de subst. no lipídiques.

- Citoplasma: Citosol (medi intern líquid) + orgànuls cel·lulars

- Material genètic: Constituït per una o diverses molècules filamentoses d’ADN. Si no està en un nucli cèl. procariota (bacteris) Si està en un nucli cèl. eucariota


SURT ANTERIOR

Les cèl·lules procariotes

- Membrana plasmàtica: Sense colesterol. Amb paret cel·lular o bacteriana (gruixuda i rígida).

- Citoplasma: Més senzill que el de les cèl·lules eucariotes. Bàsicament ribosomes i inclusions.

- Material genètic: ADN monocatenari dispers al citoplasma.


SURT ANTERIOR

La cèl·lula eucariota animal

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

- Matriu extracel·lular (no sempre present):

Conjunt de proteïnes i fibres que es troben entre les cèl·lules - Vacúols: Són petits.

- Nucli Normalment se situa al centre

- Centríols Les cèl·lules animals en tenen dos (diplosoma o centrosoma)

- Cilis, flagels i pseudòpodes Poden estar presents pel moviment

- Glicogen Substància de reserva en cèl·lules eucariotes animals.

La cèl·lula eucariota animal


SURT ANTERIOR

La cèl·lula eucariota vegetal

TORNA

- Vacúols: En general, un vacúol central gran.

- Paret cel·lular gruixuda

Normalment segrega matriu extracel·lular

- Plasts Amiloplasts: emmagatzemen midó (polisacàrid de reserva) Cloroplasts: On té lloc la fotosíntesi


SURT ANTERIOR

Mitocondris i cloroplasts

- Són presents en cèl·lules eucariotes

- Són orgànuls energètics.

- Tenen una doble membrana

- Són semiautònoms ja que contenen els components necessaris per a la síntesi de proteïnes (ADN, ARN i ribosomes).

- Es reprodueixen per divisió binària, com els bacteris.


SURT ANTERIOR

Teoria de l’endosimbiosi

Explica la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi en les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plasts (aquests últims exclusius de les plantes) haurien estat en el seu inici bacteris que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica. Amb el pas del temps, part dels gens d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma originari del simbiont.


SURT ANTERIOR

Les cèl·lules eucariotes I

a) Algues unicel·lulars que presenten grans vacúols.

b) Membrana plasmàtica i orgànuls cel·lulars.

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Les cèl·lules eucariotes II

c) Sistema endomembranós.

d) Alga unicel·lular amb coberta rígida.

TORNA


SURT ANTERIOR

Diferències i similituds entre la cèl·lula animal i la vegetal


SURT ANTERIOR

La microscòpia òptica

SEGÜENT

Per realitzar una observació al M.O:

1. Col·locar la mostra a la platina i subjectar-la amb les pinces

2. Col·locar, girant el tambor si cal, l’objectiu de menor augment.

3. Observar a la mostra a través de l’ocular4. Baixar la platina mitjançant el cargol

macromètric per enfocar la mostra.5. Girar el micromètric per a un enfocament

més fi.

Tall transversal d’esòfag


SURT ANTERIOR

La microscòpia òptica

Té 2 lents d’augment.

La llum (fotons) travessa l’aire, i a través de la lent condensadora incideix sobre la preparació (cobreobjectes + mostra + medi englobador + portaobjectes) i travessa l’aire fins a la lent frontal de l’objectiu.

L’objectiu rep els raigs lluminosos i els projecta (amb la imatge augmentada) cap a l’ocular (i, aquest, torna a augmentar la imatge).


SURT ANTERIOR

Preparació de mostres per al microscopi òptic

SEGÜENT

(alcohol etílic 70%, formaldehid)

(parafina)


SURT ANTERIOR

Preparació microscòpica d’un teixit

Vídeo micròtom de Ranvier

Vídeo micròtom de rotació

https://www.youtube.com/watch?v=5zZbtvJ2Tsk




https://www.youtube.com/watch?v=jXq554lwJBM





SURT ANTERIOR

La microscòpia electrònica

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

La microscòpia electrònica

Microscopi electrònic:

Utilitza un feix d’electrons.S’ha de fer el buit al tub del microscopi perquè els electrons penetrin a la mostra.Les lents no són de vidre sinó bobines que generen un camp magnètic que condensen el feix d’electrons.Poder de resolució i número d’augments molt més gran que en el microscopi òptic.

Microscopi electrònic de transmissió (MET)Els electrons travessen la mostra (es veuen làmines)Poder de resolució de 4Å. Permet uns 1.000.000 augments (MO =1.000 augments)

Microscopi electrònic de rastreig (MER)Els electrons són reflectits per la mostra (es veu la superfície)Poder de resolució de 4Å.Permet uns 200.000 augments


SURT ANTERIOR

La microscòpia electrònica: imatges

Micrografia d’una cèl·lula en què es pot veure la cromatina.

Micrografia d’un poll.

TORNA


SURT ANTERIOR

Microscopis: poder resolutiu

Diferents graus de detall en observarles cèl·lules amb un microscopi òptici amb un microscopi electrònic(és la longitud d’ona).

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Activitat: la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Activitat: el microscopi òptic

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Activitat: cèl·lules I

Quatre cèl·lules de l’epiteli de la mucosa bucal vistes amb un microscopi òptic.

Bacteri en forma de bacil vist amb un microscopi electrònic de transmissió (MET).

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Activitat: cèl·lules II

Bacteris.

Cèl·lula muscular cardíaca.

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Activitat: cèl·lules III

Cèl·lules del teixit ossi.

Protozous flagel·lats.

SEGÜENT


SURT ANTERIOR

Activitat: cèl·lules IV

Cèl·lules vegetals.

Cèl·lules epitelials.

TORNA


SURT ANTERIOR

Enllaços d’interès

Cell & Molecular BiologyImages and videos

PASSA AL WEB

Cells alive Gallery

PASSA AL WEB

http://www.cellbio.com/images.html

http://www.cellsalive.com/gallery.htm

http://www.cellbio.com/images.html

http://www.cellsalive.com/gallery.htm

Education

06.La cèl·lula. Unitat d'estructura i funció