La Corbella 15 def

La Corbella-15-DEF.fh11 6/7/09 17:16 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA1 5 juliol 2009

www.plataforma-llengua.cat

Dossier central: 15 anys de voluntariatNova campanya: “El català suma”Acollida lingüística: Presentació de DetotarrelEmpresa i consum: El català a la telefonia mòbil

Entrevista a

José MontillaPresidentde la Generalitatde Catalunya

Plataformaper la LlenguaPremi Popular

Voluntariat 2008


Composici�n


EditorialEl nervi del voluntariat

Acollida lingüística“El català, llengua comuna” / Detotarrel / Noves exposicions d’acollida

Empresa i consumTelefonia mòbil / Catàlegs de supermercats / El Hotmail, en català

Jocs i joguinesFesta per al joc i la joguina en català

EntrevistaJosé Montilla, president de la Generalitat de Catalunya

VoluntariatCreix el voluntariat a la Plataforma per la Llengua

Passem comptesÈxits de l'últim mig any

TerritoriAccions arreu del territori

“El català suma”Nova campanya de sensibilització!

Opinió“El català, llengua low-cost”, de Patrícia Gabancho

A més a mésRecull de notícies

03

04

06

12

14

16

20

26

30

36

36

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catTel.: 93 321 18 03 / Fax: 93 321 12 71Seu nacional: Via Laietana, 48 A. Principal 2a. 08003 Barcelona.Àrea Empresa i consum - Àrea Acollida lingüística: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona.Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel.: 654 51 67 03Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Santa Teresa núm. 10. 46001 València - Fundació La Safor-Valldigne. C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel.: 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Maresme: Despatx d'entitats núm. 2. Centre Cultural Calisay. Riera Pare Fita,31. 08350 Arenys de Mar. Tel. 695 19 59 09Plataforma per la Llengua Tarragonès: Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel. 654 51 66 88

• Per a aportacions econòmiques: 2100 0681 08 0200234389

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull, Sònia Llinàs iDaniel Mundet. Han col·laborat en aquest número: Tais Bastida, Marc Biosca, Eulàlia Buch, Laura Camps, OriolCarmona, Patrícia Gabancho, Bernat Gasull, Àlvar Kuehn, Kangyun Xiao, Francesc Marco, Francesc Martín,Carol Martínez, Sílvia Pizzi i Natàlia Pons. Fotos: Jordi Bedmar, Eva Borràs, David Caritg, Gemma Cots, MartíGasull, Jeps i Mireia Ludevid. Il·lustració: Christian Iranzo. Disseny: Josep Ramon Canellas. Impressió: Cevagraf.

Sumari

A més de l’edició en paper, podeu consultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella


Composici�n


Quan ara fa una mica més de 15 anys laPlataforma per la Llengua va començar acaminar, va ser gràcies al nervi, la dedicació i elcompromís de desenes de voluntaris. La sevafeina va fer possible de dur a terme les primerescampanyes i assolir els primers èxits en favorde la llengua catalana. Des dels nostres orígensla Plataforma per la Llengua ha estat una entitatbasada eminentment en el voluntariat. El treballvoluntari ha creat l'entitat, l'ha fet créixer i n'hadefinit el perfil propi. L'aportació de cadascú hasignificat una important contribució a la tascaque realitza l'entitat en la promoció i defensa delcatalà. En l'actualitat aquest treball escomplementa amb una potent i eficientestructura professionalitzada, una combinacióque s'ha demostrat increïblement efectiva al'hora d'aconseguir els nostres èxits.Som conscients que la base voluntària que hacreat i ha fet créixer la Plataforma per la Llenguaés també la millor garantia per assegurar el futurdel nostre projecte i mantenir-lo fermamentarrelat a la nostra societat. És precisament pervetllar per això que tenim un pla de voluntariat itreballem constantment per desenvolupariniciatives innovadores per a la gestió idinamització del voluntariat. Cal dir que com areconeixement d'aquesta feina recentmentse'ns ha concedit el Premi Voluntariat 2008 enl'apartat de votació popular pel projecteVoluntariat per la llengua i la cohesió social,concedit per la Secretaria d'Acció Ciutadana. És

un reconeixement a la bona feina realitzada i queens esperona a seguir treballant amb constànciai persistència. És per aquest motiu que enaquest número de La Corbella dediquem unreportatge especial al voluntariat de la nostraorganització.Encara són molts els reptes que la nostra llenguaha d'afrontar, i per això cal que ens interroguempermanentment sobre la millor manera desuperar-los. Ho hem de fer amb exigència iimplicant el teixit associatiu i social del país. Éstambé amb aquesta vocació de diàleg amb lesprincipals institucions del país que en aquestnúmero de La Corbella incloem una entrevista aJosé Montilla, president de la Generalitat deCatalunya. En aquesta entrevista teniml'oportunitat de preguntar-li de primera mà sobreels reptes que ha d'afrontar la llengua en àmbitscom ara el de l'audiovisual, amb la futura Lleidel cinema, o sobre les conseqüències de lapossible estisorada del Tribunal Constitucionalals articles sobre llengua inclosos en el nouEstatut. També aprofitem l'ocasió per tractaramb el president Montilla sobre la seva condicióde nou catalanoparlant i de l'exemple quesuposa la seva persona per a molts altres.Volem aprofitar aquesta ocasió per fer unagraïment a tots els voluntaris que han contribuïta la riquesa de la Plataforma per la Llengua.Volem encoratjar-los a seguir enriquint el teixitassociatiu, motor de la nostra cultura, i animema tothom a participar en el nostre projecte.

03

Editorial

El nervi del voluntariat


Composici�n


04

Acollidalingüística

Un any més, i ja en són cinc, la Plataforma per laLlengua va eixir al carrer per celebrar la diada deSant Jordi. I com també ve essent habitual, un bongrapat d'entitats de nouvinguts, vint-i-quatre entotal -dues més respecte de l'any passat- vanparticipar en la seva organització. Com sabeu,entre tots plegats formem l'anomenada xarxad'entitats que, sota el lema “El català, llenguacomuna”, treballem durant tot l'any per fer que lafesta de Sant Jordi esdevingui un símbol visibledel treball per a la integració dels nouvinguts através de la llengua catalana. I també, per recordartant a la societat d'acollida -catalanoparlants iadministracions públiques- com a la nouvinguda,que la llengua catalana és l'eina més eficaç quetenim a l'abast per aprofundir en la inclusió icohesió social del nostre país.A més a més, com bé rubrica el manifest que elsmembres d'aquestes entitats llegeixen durant ladiada, el fet d'escollir el català com a llenguacomuna no va en detriment de la seva llenguapròpia amb què cadascú arriba a casa nostra. Ansal contrari, el projecte d'integració que impulsempermet situar el català a l'abast de tothom, perparticipar-hi en igualtat de condicions lingüístiques.I és per això que un any més hem centrat els actesdel matí en uns tallers de cal·ligrafia de lesdiferents llengües que ja es parlen en aquest país:urdú, àrab, xinès, aimara o guaraní. Compaginanttallers i contacontes per als més menuts, i totposant l'accent en la riquesa que suposa viure i

conviure en una societat com la nostra en la qualja es parlen més de 250 llengües, la festa de SantJordi ens esperona, anualment, a renovar elcompromís que hem adoptat aquestes vint-i-quatreentitats organitzadores a potenciar el català com allengua comuna.Cap a la tarda la música va prendre elprotagonisme per esdevenir fil conductor de lavetllada, i vam fer un tast dels diferents grups iformacions que les mateixes entitats havienescollit per pujar a l'escenari. Així doncs, enguany,mostres culturals d'arreu es van donar cita en elnou emplaçament, a la plaça Universitat deBarcelona. Les propostes van ser variades, des deles danses bolivianes de Tinkuna, al concert coral-i aquest any, a més a més, instrumental- de lesVoces y música para la integración, les dues pecesxineses que ens van interpretar l'Associaciód'Estudiants Xinesos de Catalunya, o les melodiesbalcàniques que sonaren de la mà del grup Jelek.Posteriorment, i com a novetat d'aquest any, esdonà pas a unes propostes musicalment mésagosarades. Primer, amb els Black Baudelaire, idesprés amb l'espectacle Detotarrel. Als que hivàreu assistir, de ben segur que la proposta no usdeixà indiferents; per als qui no vau poder-hi ser,tranquils, en breu podreu escoltar les onze pecesde Detotarrel en un CD que els músics ja hancomençat a gravar.

“El català, llengua comuna”torna a sortir al carrer

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Podeu veure el manifest a:www.plataforma-llengua.cat/doc/manifest_acollida_2008.pdf


Composici�n


050505


Composici�n


06


Aprofitant els contactes que ja havien bastitcompanys de la Plataforma per la Llengua amb lagent de la revista Enderrock i de la productora HaceColor, ens hi vam reunir per estudiar una propostamusical molt singular. La idea era que el grup Nour-que ja havia tocat al Sant Jordi l'any 1997-composés deu cançons originals pel Sant Jordid'enguany, i que set cantants d'origen nouvingutles cantessin en català, mentre que tres cantantscatalans fessin el mateix però incorporant algundels idiomes dels primers en algunes de lestornades. Amb l'afegit que totes les lletresd'aquestes peces tindrien com a rerefons les ideesque emanen del manifest El català, llengua comuna.Davant d'una proposta d'aquestes característiques,no érem els únics engrescats. Quan a les entitatsde la xarxa se'ls explicà la proposta, la seva respostatambé fou entusiasta. A més a més, es va obrir laporta al fet que diferents cantants proposats per lesmateixes entitats fossin alguns dels intèrprets.El resultat d'aquesta projecte ens ha satisfet a tots,principalment perquè hem pogut a oferir, a cantantsd'origen nouvingut, l'oportunitat de cantar perprimera vegada en català, i la resposta d'aquestsha estat excepcional, molt positiva. Per exemple, elYordi i el Llanero, integrants d'Unidos por el Flow,asseguraven que després d'aquesta experiència, lamotivació per fer més peces en català era altíssima,i no van ser els únics. D'altra banda, els cantantscatalans que hi van actuar, com ara el GerardQuintana o la Beth, van destacar, com a virtutd'aquesta iniciativa, la capacitat d'apropar els músics

del país. Indistintament del seu origen quedavapalès, un cop més, que la llengua catalana és pontde cultures; per tot plegat vam decidir, entre tots,batejar el projecte amb el nom de Detotarrel.Tot plegat no acaba aquí, perquè a dia d'avui elsmúsics ja són a l'estudi enregistrant les cançons, iesperem que el disc estigui llest a l'estiu. I quanllegiu aquestes línies al Youtube, ja hi trobareupenjades les cançons del concert i les entrevistesque vam fer a alguns dels cantants. Paral·lelament,la productora Hace Color està treballant perquèl'espectacle sigui programat als festivals d'arreu, demanera que pugui ser presentat en diferents puntsdel territori.

L'espectacle Detotarrel,ben aviat editat en CD

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Podeu veure els vídeos de les actuacions de Detotarrel a:www.youtube.com/user/PlataformaxLlengua


Composici�n


07

La Plataforma per la Llengua presenta les exposicions “Obre't encatalà!” i “El català?, És chévere!”, a través de les quals es vol implicartant als catalans com als nouvinguts per fomentar la llengua catalanacom a eina de cohesió social.“El català? És chévere!” va adreçada a la població nouvinguda i,concretament, a la població catalana d'origen llatinoamericà. Té com aobjectiu apropar el català a les persones que, procedents dels diferentspaïsos d’Amèrica Llatina, s'han establert durant els darrers anys enalgun dels territoris de parla catalana. L'exposició explica, de maneragràfica i entenedora, alguns aspectes de la llengua catalana, inclouapunts sociolingüístics i mostra, finalment, els avantatges que obtenenels qui l'adopten.“Obre't en català!” va adreçada a la societat d'acollida, i explica lanecessitat de parlar en català amb les persones nouvingudes que no laconeixen. Mostra l'oportunitat que ens ofereix la nova immigració pertal d'abandonar actituds acomplexades i pròpies d'un context derepressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per relacionar-nossense renunciar a la llengua catalana.Les exposicions han estat elaborades per la Plataforma per la Llenguaamb el suport de la Secretaria de Política Lingüística i la Secretaria pera la Immigració.

“Obre't en català!” i“El català? És chévere!”:dues noves exposicions perfomentar la cohesió social

Podeu veure les exposicions per Internet a:www.plataforma-llengua.cat/doc/chevere.pdfwww.plataforma-llengua.cat/doc/obret.pdf

Eulàlia BuchÀrea d'Acollida lingüística

Recorregut fet:

S'han fet 3 presentacions:

- 6 de febrer, al Parlament deCatalunya

- 4 de març, als jardins del PalauRobert

- 7 de maig, al Saló de Cròniquesde l'Ajuntament de Barcelona

“Obre't en català” i “El català? Éschévere!” ja s'han pogut visitar a:

- Palau Robert (Barcelona)- Plaça Universitat de Barcelona

coincidint amb la diada de SantJordi i la celebració de l'acte“El català, llengua comuna”

- Biblioteca Can Fabra (Barcelona)- Centre Cívic Pati Llimona

(Barcelona)- Cambrils- Manresa- Fira Viu Llatinoamèrica- Casa sense Fronteres de

l'Hospitalet del Llobregat a travésde l'entitat Nous Col·lectius

- Universitat Pompeu Fabra

Recorregut previst per aquest 2009

- FEDELATINA- Centre Català Bolivià- Reus- Alcanar- I tots els centres cívics de la

ciutat de Barcelona a partir delmes de novembre

Per a més informació visiteu el webwww.plataforma-llengua.cat


Composici�n




08

Visita de la xarxa d'entitats al Parlament de CatalunyaRepresentants de les diferents entitats de la xarxa associativa de laimmigració que coordina la Plataforma per la Llengua van visitar, enel mes de gener, el Parlament de Catalunya, i es van entrevistar ambel seu president, Ernest Benach. Durant la visita van lliurar a Benachla nova edició del manifest El català, llengua comuna, fruit del treballde les diferents entitats arran de la campanya que porta el mateixnom i que se celebra cada any per Sant Jordi.Posteriorment els representants de les entitats també es van reuniramb diputats de diferents formacions polítiques, als quals van plantejarles seves inquietuds en relació amb el Pacte nacional per a laimmigració.

La Plataforma per la Llengua va participar perprimer cop en el Saló Viu Llatinoamèrica, que esva celebrar els dies 4 i 5 d'abril a La Farga del'Hospitalet de Llobregat i que va aplegar més de22.400 persones. En el saló, l'entitat va donar aconèixer els projectes endegats per tal d'aproparel català a les persones que, procedents delsdiferents països d’Amèrica Llatina, s'han establert,durant els darrers anys, en algun dels territoris deparla catalana, i va exposar també la mostra "Elcatalà? És chévere!".En el saló, la Plataforma per la Llengua va atendrenombroses persones interessades en la llenguacatalana i en el programa Voluntariat per laLlengua, del qual l'organització és una de lesentitats col·laboradores.

Milers de personesal nostre estand al SalóViu Llatinoamèrica

Eulàlia BuchÀrea d'Acollida lingüística


Composici�n


Va néixer a Shanghai (Xina), peròja fa tretze anys que viu aCatalunya. És llicenciada en Dreti està cursant el postgraud'Immigració i Acollida de laUniversitat de Barcelona i elpostgrau de Pràctica Jurídica del'Il·lustre Col·legi d'Advocats deBarcelona. Professionalment,col·labora amb l'Oficina Ponti,una Agència de PropietatIndustrial i Intel·lectual. Éssecretària de l'Associaciód'Estudiants i InvestigadorsXinesos de Catalunya des de fa4 anys, i en fa 2 que participamolt activament a la xarxad'entitats dinamitzada per laPlataforma per la Llengua.

Ets la secretària del'Associació d'Estudiants iInvestigadors Xinesos. Quinsobjectius us heu proposataconseguir?Volem crear una plataformad'autoajuda entre els mateixosestudiants per fer-nos unacompanyament entre tots elsque som d'aquí. Quan unestudiant surt del seu paísd'origen, tot li ve de nou, inecessita un procésd'adaptació. Si aquest procéses fa amb companyia depersones amb les qualscomparteix origen, cultura illengua, és més fàcil.

Quin va ser el teu primercontacte amb la llenguacatalana?Va ser al cole, a Eivissa, quantenia 12 anys. Va ser una micaimpactant, perquè emsuposava haver d'aprendredues llengües alhora: castellà icatalà. Però la situació m'erafamiliar, ja que a Xina també hiconviuen moltes llengües.

Explica'ns com el vasaprendre.

Suposo que amb molt d'esforç.Recordo que durant un anyvaig estar cada dia amb eldiccionari a la bossa. I paraulaque no coneixia la buscava.Després m'ha servit molt el fetd'escoltar música, ràdio i veurela televisió. No importava queno entengués res, per a mi vaser la manera d'acostumar-mea les llengües del país.

En què creus que t'habeneficiat haver après elcatalà?M'ha beneficiat en moltsaspectes de la vida. Però el quecaldria destacar és queconèixer una nova llenguasuposa per mi obrir un campde visió i d'enteniment delmón i de les coses que passenal nostre costat.

Quin paper creus que juga lallengua en el procésd'inclusió de les personesnouvingudes?És un element important, nodiria tant d'inclusió, sinód'adaptació. La llengua és labase que et permet començara conèixer una nova cultura.

09

Entrevista feta perEulàlia Buch

Secretària de l'Associació d'Estudiantsi Investigadors Xinesos de Catalunya

Perfil

Kangyun XiaoEntrevista a


Composici�n


La Plataforma per la Llengua va elaborar un estudisobre la situació del català a la telefonia mòbil através de tres enquestes i unes observacions decamp realitzades entre el setembre del 2007 i elgener del 2009: El català a la telefonia mòbil (2007-2009). Més enllà de valorar la situació del catalàen aquest sector, també es volia esbrinarl'acompliment de l'acord que l'any 2007 vaimpulsar la Generalitat de Catalunya amb lesprincipals empreses de telefonia mòbil (tantfabricants de terminals com operadores) perassolir la plena presència del català abans del 31de desembre del 2008. L'estudi conclou, a granstrets, que encara no s'ha arribat a la normalitatesperada en el conveni i, per tant, l'ús del catalàa la telefonia mòbil presenta força mancances.Tanmateix, hi ha hagut avenços notables respecteal primer treball de camp del 2007 i respecte alsestudis i dades anteriors. Podem dir que el catalàmai no havia estat tan present en aquest sector,tot i que encara està molt lluny de la situació deles altres comunitats lingüístiques comparables.Per posar alguns exemples, mentre que l'any 2007només un 26% dels enquestats afirmavendisposar del mòbil en català, a finals del 2008, jaen són el 44%. A més, la presència del catalàaugmenta com més recent és la data d'adquisiciódel mòbil (vegeu gràfic).No succeeix el mateix per a les operadores. Així,només un 13% dels usuaris afirmen que disposendel contracte en català i només un 41% lesfactures. La situació encara és més precària en

els SMS i correus electrònics enviats per lacompanyia o, fins i tot, en les comunicacions enpaper que reben les persones usuàries a casa.D'altra banda, el català no és present en els websgenerals de Movistar, ni d'Orange ni Vodafone, toti que, per exemple, aquesta darrera companyia síque utilitza el castellà, l'alemany, l'anglès, elromanès o l'àrab com a opció al web. Sí que hi haalgunes parts on el català puntualment hi éspresent. Així mateix, és molt difícil de poder seratesos en català per les companyies. Un 31% nopoden ser atesos en català pels serveis telefònicsd'atenció al client, una dada sense cap progrésd'ençà del 2007.

10

Empresa i consum

Bernat GasullÀrea d'Empresa i consum

Telèfons mòbils:una de fredai una de calenta

Podeu veure l'estudi a:www.plataforma-llengua.cat/doc/catala_telefonia_mobil.pdf

Gràfic: Percentatge d’enquestats que declaradisposar del català en el menú d’opcionslingüístiques del telèfon mòbil, per marques idiferenciat segons el temps d’adquisició

Nokia Motorola Sony Ericsson Samsung

100%

75%

50%

25%

0%

31%

56%

12%

82%

4%

65%

0%

26%

Terminal adquiritfa més d’1 any

Terminal adquiritfa menys d’1 any


Composici�n


A finals del 2007 la Plataforma per la Llengua vaelaborar l'estudi El català en els catàlegs dels gransestabliments comercials i supermercats, aCatalunya, que també analitzava la retolació delsestabliments, els rètols dels productes,l'etiquetatge de marques pròpies i les pàgineselectròniques. La revisió de l'estudi del març del2009 indica que la presència del català ha milloraten aquest sector els darrers mesos: del totald'aquests elements observats en 36 marquesd'establiments hi ha hagut 20 canvis positius i 3de negatius des de finals del 2007.

En conjunt, el número d'empreses observades queutilitza el català en els catàlegs, de forma total oparcial, ha augmentat del 74% al 91%. Respecteal 2007, el català en els catàlegs de productes ha

estat introduït per primer cop i de formageneralitzada a les empreses AKI, Bauhaus i FNAC.IKEA ja ho fa de forma generalitzada, i el 2008, perprimer cop ha repartit el catàleg de temporada ales llars de Catalunya en català. Encara hi ha, però,una minoria de 5 cadenes d'establiments (d'untotal de 36 analitzades) que segueixen incomplintla Llei de política lingüística, que estableix que coma mínim aquesta informació hauria de ser en català:Alcampo i Sabeco (del Grup Auchan) i Lidl, quel'utilitzen testimonialment algun cop, i Leroy Merlini Conforama, que no l'usen mai. També haaugmentat la presència del català en els altreselements observats.

Tais BastidaÀrea d'Empresa i consum

El català augmentaen els catàlegsdels supermercats

Vegeu l'estudi a:www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_catalegs.pdf


Composici�n


12

El 19 de maig del 2009 l'exposició itinerant “Lallengua catalana en l'etiquetatge de les gransmarques” va fer 5 anys d'activitat continuada.“La llengua en l'etiquetatge de les gransmarques” és una exposició itinerant organitzadaper la Plataforma per la Llengua en col·laboracióamb l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge enCatalà (ADEC) que mostra les etiquetes deproductes de gran consum i de marquesinternacionals en llengües comparables al catalàpel que fa a la magnitud i al nombre de parlants.El propòsit d'aquesta exposició és ensenyar comes comporten les multinacionals quan trien la

llengua a l'hora d'etiquetar els seus productes encomunitats lingüístiques comparables a lacatalana i comparar-ho amb allò que fan lesempreses en els territoris on el català és lallengua oficial. La conclusió és que, llevat del cascatalà, en la resta de casos aquestes empresessempre respecten les comunitats lingüístiquescomparables amb la nostra. En tots els casos, eltracte vers el consumidor de casa nostra és,doncs, excepcional i únic.

L'exposició itinerant sobrel'etiquetatge a les empresescompleix 5 anys

Carol MartínezÀrea d'Empresa i consum

La guia també està disponible al web de la Plataforma per la Llengua en format pdf:www.plataforma-llengua.cat/doc/etiquetatge_grans marques.pdf

Amb motiu dels 5 anys de vida de “La llengua en l'etiquetatge de lesgrans marques”, la Plataforma per la Llengua ha editat una guia on espresenten els principals continguts de l'exposició en format imprès.Aquesta guia té la intenció de sensibilitzar el consumidor sobre elcomportament que tenen les empreses i l'administració en matèrialingüística i constatar el tracte discriminatori que rep la comunitatlingüística catalana en aquest aspecte. S'han editat 3.000 exemplarsde la guia, que es distribuiran entre els visitants de l'exposició iconsumidors en general. També es distribuiran exemplars entre lesempreses que hi apareixen reflectides juntament amb una carta enquè se'ls demana que tinguin en compte el consumidor català en lesmateixes condicions que la resta de consumidors europeus a l'horade distribuir els seus productes. També es trametrà entre col·lectiusd'empresaris i als diferents espais que ha visitat l'exposició.

L'exposició també està disponible en format virtual al llocweb de la Plataforma per la Llengua:www.plataforma-llengua.cat/exposicio

Empresa i consum


Composici�n


13

Després de dos anys d'iniciar la campanya per aconseguir en catalàels serveis gratuïts més populars de Microsoft, el febrer del 2009 esvan posar plenament en funcionament les versions en català del'entorn Windows Live, inclosos els populars Messenger i Hotmail.En canvi, fer arribar al consumidor final el Windows Vista en catalàestà sent més difícil. Pel que fa als productors d'ordinadors ques'havien compromès a distribuir els seus ordinadors amb el WindowsVista en català, i segons dades del febrer del 2009, Toshiba, Dell iSony ho han complert, i només HP no ho ha fet. Altres marquescom Packard Bell o Acer no han fet cap pas per normalitzar la situaciódel català en els seus serveis i productes, tot i comptar amb totesles facilitats i amb la col·laboració de Microsoft i de la Generalitat deCatalunya, i continuen tractant el consumidor català d'una formadiferenciada respecte la resta de consumidors europeus.Tot i els avenços produïts per part de Microsoft introduint el catalàen alguns dels seus productes i serveis, cal recordar que ni el webcorporatiu de l'Estat espanyol ni serveis tant populars com elMyspace tenen en compte el català. En canvi, les llengües icomunitats lingüístiques europees similars a la catalana sí que tenenaquests serveis en llurs llengües.

Microsoft jafa el Hotmailen català

Tais BastidaÀrea d'Empresa i consum

La Plataforma per la Llenguaha elaborat en col·laboracióamb l'Agència Catalana delConsum de la Generalitat deCatalunya un codi de bonespràctiques per a lesempreses per actuar ambresponsabilitat social enversel consumidor català enqüestions de llengua. La guias'ha publicat amb el títolProposta per a l'establimentd'un Codi de bonespràctiques a l'empresa enrelació amb l'ús del català enels productes i serveis ques'ofereixen a les personesconsumidores, i inclou bonespràctiques en àmbits coml'atenció oral i escrita, lapublicitat, catàlegs i fullets,etiquetatge, retolació icartellisme, megafonia,webs, contractes i factures,informació a l'usuari, ús de latoponímia o documentsescrits de tota mena.

Editem una guia debones pràctiqueslingüístiques

Bernat GasullÀrea d'Empresa i consum

Situació del català en els ordinadors personals d'algunes gransmarques en les botigues, segons observacions fetes durant latardor del 2008 i el gener del 2009

Amb opció

idiomàtica en català

S'hi haviencompromès (el 2007)

No s'hi haviencompromès

Sense opció

idiomàtica en català

Toshiba, Dell,Windows

Sony

HP

Acer, Packard Bell,Apple


Composici�n


14

Jocs i joguines


Composici�n


15

El passat dia 20 de desembre, la Plataforma per laLlengua va celebrar la cinquena edició de la Festaper al joc i la joguina en català al passeig Sant Joande Barcelona. Una jornada lúdica que, partint de lapregunta “En català, jugues?”, reivindica,precisament quan s'apropen Nadal i Reis, que elsjocs i joguines incloguin el català en tots els suportslingüístics, tant impresos com electrònics, ja que

els nens i nenes, independentment de la sevaprocedència, tenen dret a jugar en la

llengua del país on viuen. El joc és lamanera en què els humans

aprenem a establir relacions amb el nostre entorn;així doncs, des d'un punt de vista educatiu,considerem tan important la llengua en què esdesenvolupa com els valors i coneixements ques'hi transmeten.

Paral·lelament, i com cada any, la campanya es vacomplementar amb l'edició de 21.000 cartes alsReis Mags d'Orient demanant "Poder jugar encatalà". Les cartes es van repartir a una vintenad'ajuntaments, escoles, ludoteques i bibliotequesde Catalunya i del País Valencià.

Un any més defesta per al joc i lajoguina en català

Carol MartínezÀrea de Jocs i joguines

I tu, tens jocs i joguines que incorporin el català?A través del nostre web s'ha posat en marxa un qüestionari titulat“Quins jocs i joguines actuals tens que incorporin el català?”.L'objectiu és engruixir el catàleg de jocs i joguines que es troben encatalà al mercat i completar el catàleg que el Consorci per a laNormalització Lingüística publica des del 2000. En aquest sentit,qualsevol joguina o joc (robot, nina, joc de taula, vehicle, etc.) queparli en català o incorpori el català en l'etiquetatge, capsa o embolcallo instruccions, o en les característiques del joc o joguina, éssusceptible de formar part d'aquest catàleg.

Entra al nostre web i omple el qüestionari!www.plataforma-llengua.cat/joguinesenquesta


Composici�n


16

La Plataforma per la Llengua ha valorat positivamentla proposta de Bases per a la Llei del cinema que haelaborat el Departament de Cultura i Mitjans decomunicació. Creiem que aquesta llei pot contribuira eliminar els obstacles envers la difusió del cinemaproduït al país i parlat en català, i de l'estranger,doblat i subtitulat en llengua catalana. L'organitzacióva fer públic el seu posicionament:

1. Desitgem que la llei posi fi a anys d'una pràcticai d'una inèrcia discriminatòria de difícil justificacióen una societat democràtica, i que asseguri queels espectadors catalans puguin veure cinemadoblat i subtitulat en català, tenint en compte queel castellà hi continuarà garantit.

2. Considerem necessari que la llei asseguril'exhibició de les còpies doblades i subtitulades ales sales de cinema de Catalunya, bé amb unsistema de quotes d'exhibició, bé amb incentiusper assegurar que l'exhibició de cinema en catalàs'acosti progressivament al 50%, tot assegurant-ne la presència en totes les poblacions deCatalunya i a les hores de màxima assistència alcinema.

3. Subratllem que l'increment de cinema en catalàcal que també tingui repercussió en les pistesdels DVD i en el cinema per Internet.

4. Creiem que el problema actual del cinema encatalà és la manca d'oferta, obstaculitzada perunes empreses amb poca mentalitat innovadora

i que es refugien en temps passats. No s'enténcom en sectors com la telefonia mòbil, Internet,la televisió, la ràdio, el teatre o les revistes i diaris,els percentatges de català oscil·len entre el 26 iel 50% i, en canvi, en el cinema, aquestpercentatge se situa a l'entorn del 3%. El catalàté audiència, sempre que n'existeixi una ofertaadequada.

5. El català és rendible comercialment, com hodemostren cada vegada més empreses queaposten per la llengua catalana per motiuscomercials en sectors molt diversos.

6. Valorem positivament el document de bases,però de moment es tracta només d'una propostaque no sabem si tirarà endavant. Per això,reclamem ambició, coherència i fermesa en elprocés de debat i tramitació.

Llegiu també el manifest Conclusions deltreball sobre el cinema i la llengua catalana,que l'entitat va redactar fa cinc anys i quevan signar els principals partits políticscatalans, sindicats, universitats i col·legisprofessionals, i en què ja s'esbossavenalgunes de les línies contingudes en eldocument de base de la llei:www.plataforma-llengua.cat/doc/cinema.doc

Vegeu el clip de vídeo El català al cinema? Missió impossible:www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html

La Plataforma per laLlengua valora positivamentles Bases per a la Llei delcinema a Catalunya

Cultura iaudiovisual

Àrea de Cultura i audiovisual


Composici�n


17


Composici�n


Entrevista

¿Vostè és conscient que no només és unreferent del país com a president de laGeneralitat de Catalunya sinó que també és elprimer president de la Generalitat de l'èpocacontemporània (segles XX i XXI) que és unnou catalanoparlant?Sens dubte, té una significació especial pel càrrecde President, però també cal situar-ho dins d'uncontext d'integració i de normalitat ciutadana,característic del nostre país. En tot cas, pensoque modestament el meu exemple pot esperonarels ciutadans nouvinguts a parlar el català sensepors.

Hi ha gent que el va conèixer a principis delsanys 80, quan era alcalde de Cornellà deLlobregat, i diuen que aleshores no parlavacatalà. Ara el parla com un catalanoparlantmés. Què li va fer prendre la decisiód'aprendre'l i llançar-se a parlar-lo?La integració no és mai un procés immediat, sinógradual. Dins d'aquesta gradualitat, lògicamenthi ha l'adopció de la llengua i la cultura pròpiesde la societat d'acollida. En la decisió hi influeixenmúltiples causes, des de la progressivaidentificació amb el teu nou país a la implicacióen el teixit associatiu, des de la constitució d'unafamília a la participació política i sindical. La sevasuma desencadena l'assumpció, amb naturalitat,del català.

És un fet públic que vostè estudia català debon matí dos matins a la setmana, abans de

dedicar-se plenament als afers de Palau. Ho faperquè creu que encara ha de millorar el seunivell de català? És important, també en aquestaspecte, la cultura de l'esforç?En tots els terrenys, sóc un ferm partidari de lacultura de l'esforç, de la dedicació i de laconstància. Uns valors molt arrelats a l'idiosincràsiacatalana i que, en els darrers temps, tornen a serreivindicats. Pel que fa l'aprenentatge del català,sempre he considerat que havia de millorar elmeu nivell de competència lingüística i de fluïdesa,per respecte a Catalunya, a les seves institucionsi, sobretot, a la seva ciutadania. Un repte que heassumit de grat, conscient de les meveslimitacions, però conscient també que una llenguanomés s'aprèn i perfecciona amb la pràctica diària.

A Catalunya hi ha molts catalanscastellanoparlants -fills, néts o besnéts de lesimmigracions dels anys seixanta- que sabenparlar en català però que no s'atreveixen aparlar-lo perquè tenen vergonya. Vostè quinarecomanació els faria?Els recomanaria que s'atrevissin a fer el pas, queno es deixessin vèncer per la por o per la vergonya.De vegades, el problema rau en un excés deprudència pel temor de fer-ho malament, senseadonar-nos que només trencant aquest complexpodrem sumar-nos als milers i milers de personesque, provinents d'arreu del món i gràcies al'escolarització i als cursos per adults, han fet elpas de parlar català. Durant la Il·lustració, el filòsofKant va prendre com a lema “atreveix-te a pensar”;

Entrevista feta perÒscar Escuder i Jordi Manent

18

José Montilla

President de laGeneralitat de Catalunya


Composici�n


José Montilla i Aguilera (Iznájar,Còrdova, 1955) viu a Catalunya des del1971. És casat i té cinc fills. Ha cursatestudis d'economia i dret a laUniversitat de Barcelona, i ésfuncionari de l'administració pública.El 1978 va ingressar al PSC. Ha estattinent alcalde d'Hisenda de Sant JoanDespí i alcalde de Cornellà deLlobregat entre el 1985 i el 2004, aixícom president del Consell Comarcaldel Baix Llobregat (1988-1997) ipresident de la Diputació de Barcelona(2003-2004). El 2004 fou escollitdiputat pel PSC al Congrés espanyol isetmanes més tard esdevinguéministre d'Indústria, Turisme i Comerçen el primer govern de José LuísRodríguez Zapatero. Des del novembredel 2006 és el 128è president de laGeneralitat de Catalunya.

Perfil

“Penso que modestament el meuexemple pot esperonar els ciutadansnouvinguts a parlar el català sense pors”


Composici�n


20

Entrevista

“El filòsof Kant va prendre com a lema ‹‹atreveix-tea pensar››; en el cas de la nostra llengua, podríemsubstituir-lo per un ‹‹atreveix-te a parlar català ››”

en el cas de la nostra llengua, podríem substituir-lo per un “atreveix-te a parlar català”.

Alguna vegada vostè ha dit públicament queparla en català als seus fills. ¿Considera que,a banda de la importància afectiva, cultural icomunicativa del castellà, el català és la llenguade futur dels seus fills?Tant a nivell personal com familiar, aquesta haestat la nostra opció. Per a la meva dona i per ami, el català és la nostra llengua de present i defutur, per a nosaltres i per als nostres fills.

Li molesta, president, que s'exageri i es parli,fent-ne un abús, sobre la qualitat del seu catalàoral?Tota caricatura parteix -i exagera- una realitatexistent i, com ja he comentat, el meu catalànecessita millorar. Ara bé, tampoc no hem decaure en l'estereotip. Pocs són els que podenvantar-se de parlar un català a la perfecció i, peraixò mateix, cal admetre que tots tenim molt amillorar. Només cal proposar-s'ho i perseverar.

Des de la seva experiència personal, ¿quinacreu que és l'actitud lingüística que hauríemde tenir els catalanoparlants d'origen vers elsnous catalanoparlants com vostè?L'actitud ideal és presentar la llengua com unvehicle d'integració i no de selecció. És a dir, unapredisposició a ajudar, a no riure's de les possibleserrades, a repetir quan calgui i, sobretot, a nocanviar de llengua al primer malentès. En definitiva,

una actitud d'integració positiva que, d'altra banda,és la que sempre ens ha caracteritzat com a poble.

¿Compartiria el concepte, i posteriorment lemade campanya, “el català, llengua comuna”, creatper la Plataforma per la Llengua ara fa uns 4anys?El català ha de ser la llengua de tots els catalansi les catalanes, independentment del seu origeno lloc de naixement. En bona mesura, el futur dela nostra llengua dependrà de la nostra capacitatper convertir-la en un referent d'identitat i deprestigi, en una eina útil i prestigiosa. Només aixíels nouvinguts faran l'opció d'integrar-se a travésdel català, només així podrem garantir la cohesiósocial del nostre país. Quan parlem de “llenguacomuna”, aquest és el sentit que penso que esvol transmetre.

¿Què pensa fer, president, vostè i el seu governsi el Tribunal Constitucional fa estisorada alsarticles sobre la llengua inclosos en el nouEstatut, aprovat pel poble de Catalunya?Sobre aquesta eventualitat, el meu posicionamentha estat ben clar al llarg de tots aquests mesosd'espera. Tot i que preferiria no contemplar aquestaopció, segueixo amb preocupació la possibilitatque el nostre model lingüístic pugui ser esmenat,total o parcialment, pel Tribunal Constitucional.No hem d'oblidar que aquest ha estat el modelque durant 25 anys ha funcionat al nostre país,amb el màxim consens social i polític. Unadesqualificació d'aquest exemple de convivència


Composici�n


“El català ha de ser la llengua de tots elscatalans i les catalanes, independentmentdel seu origen o lloc de naixement”

21

seria fer el joc a interessos partidaris i partidistesque només busquen la fractura social a Catalunya.Per tant, confio que el sentit institucional prevalguii que la sentència serà especialment curosa.

A principis de març d'enguany el Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació va ferpública una proposta de Bases per a la Llei delcinema a Catalunya en el qual pretén que esgaranteixi quotes significatives del cinemadoblat i subtitulat al català. ¿Què pensa fer elseu Govern, president, si topa amb elsinteressos de les majors, les anomenadesmultinacionals nord-americanes del cinema?Els pot passar el mateix que als governspresidits per Jordi Pujol?La nostra responsabilitat és garantir la presènciai recepció, en les millors condicions possibles,d'una oferta cultural en català i de qualitat. Enaquest repte, tenim al nostre cantó a la societatcatalana, a bona part del sector, al Ministeri deCultura i a les noves tecnologies. Aquestesdarreres fan més factible trobar el camí per assolirun bon acord.

Hi ha polítics i mitjans de comunicacióverinosos que parlen de la imposició del catalàa Catalunya. La realitat, però, en l'àmbit del'etiquetatge, per exemple, és que hi ha 155disposicions que imposen el castellà i tan sols1 el català. Encara estem molt lluny per tald'aconseguir una igualtat real a nivell jurídici oficial amb el castellà?

La presència del castellà en tots els àmbits de lavida quotidiana a Catalunya és una realitatfàcilment comprovable per qualsevol observadorimparcial. El castellà és una llengua present a lafeina, a les administracions, a l'oci, als mitjans decomunicació, al carrer, etc. El català, en canvi, nogaudeix encara d'una presència suficient ensectors claus com la justícia, el món del treball,les indústries culturals, entre altres; i, per això, elGovern està treballant-hi.Tanmateix, també seria un error considerar elcastellà com una amenaça. Cap llengua ha d'anaren contra d'una altra, ni ha de ser objecte deconfrontació política. Catalunya ha evitat la guerrade llengües, conscient que amb la convivènciacivil no s'hi pot jugar. Disposar de dues llengüesrepresenta una riquesa immensa que, aquest país,

FOT

OS

: JO

RD

I BE

DM

AR

(G

EN

ER

ALI

TAT

DE

CA

TALU

NYA

).


Composici�n


22

Entrevista

no ha de perdre sinó incrementar sumant-hi commés llengües millor, amb l'horitzó d'una societatcatalana plurilingüe.

No hi ha dins la Unió Europea ni dins el contextdels països democràtics una llengua tan parladacom el català que no sigui oficial a l'estat enigualtat de condicions que les altres llengüesplenament oficials. Els avenços democràtics aBèlgica, Suïssa, Canadà o fins i tot recentmenta Sud-àfrica amb la fi de l'apartheid han eliminatels privilegis d'una comunitat lingüística persobre de les altres, i han equiparat les llengüesen la constitució. ¿Per què creu que l'Estatespanyol encara manté aquests privilegisexcepcionals en la Constitució després de mésde 30 anys de democràcia? Com és que el catalàno és una llengua oficial de l'Estat com passaen la resta de casos?La llengua catalana pel seu pes demogràfic,història, producció cultural i prestigi té unarellevància comparable i, en certs casos, superiora algunes de les llengües oficials de la UnióEuropea. Tanmateix, la realitat europea respon ala dels estats que la conformen i, en aquest sentit,sense renunciar a Europa, també caldria treballarperquè el català, el basc i el gallec siguinplenament reconeguts dins l'Estat espanyol. Senseuna actitud decidida i compromesa de lesinstitucions espanyoles -tant nostres com de laresta de ciutadans d'Espanya-, difícilment lasocietat espanyola assumirà la diversitat i esdesactivaran els falsos conflictes lingüístics.

La legislació actual obliga els immigrants acursar el nivell B1 de català per obtenirl'arrelament al nostre país. Creu que aquestamesura és suficient per a la inclusió social delsnouvinguts?No és exactament així. La legislació actual estableixque per obtenir el certificat d'arrelament, unapersona nouvinguda ha d'estar tres anysempadronada en algun municipi espanyol. Elcertificat l'expedeix l'ajuntament, i es tenen encompte molts elements, entre d'altres si ha fetalgun curs de català, que no és obligatori.Evidentment, per obtenir-lo cal acreditar un nivellmínim de comprensió. De tota manera, la inclusiósocial dels nouvinguts passa per l'aprenentatgede l'idioma, però el procés d'integració és moltmés llarg i complex.

Quin futur li augura a la llengua catalana?Lògicament, sempre hi ha núvols a l'horitzó isempre hi ha qui insisteix a veure el got mig buit:immigració, qualitat lingüística, presència entreels joves, etc. Però, mal aniríem si no tinguéssimpresents les nostres fortaleses i no treballéssimper aprofitar-les. Mai no hi havia hagut unconeixement tan estès gràcies a la immersiólingüística, mai no havíem disposat de tants mitjansde difusió i comunicació, mai la nostra producciócultural havia assolit una difusió tan considerablei massiva. El futur depèn en bona mesura del quedecidim els catalans i les catalanes i, sincerament,veig el futur del català amb grans esperances.

“Segueixo amb preocupació la possibilitat queel nostre model lingüístic pugui ser esmenat,total o parcialment, pel Tribunal Constitucional”


Composici�n


31


Composici�n


Voluntariat

La Plataforma per la Llengua ha estat una entitatbasada eminentment en el voluntariat. El treballvoluntari ha creat l'entitat, l'ha fet créixer i n'ha definitel perfil propi, fins a l'actualitat.Fruit del treball realitzat, la Plataforma per la Llenguaestà passant per un seguit de processos decreixement que han sumat a aquesta base voluntària,una altra de professional. És per això que enl'actualitat, l'entitat defineix el seu model organitzatiuamb el repte de coordinar la base voluntària amb laprofessional. Creiem que el procés deprofessionalització de la Plataforma ha de garantir elmanteniment i creixement de la base de treballvoluntari pels següents motius:

1) L'objectiu de la Plataforma de mobilització socialper la normalització lingüística del català;

2) La base voluntària ha creat i ha fet créixer laPlataforma, i és també la millor garantia perassegurar el futur de l'entitat;

3) La major capacitat de treball de què pot disposarl'organització amb una base voluntàriadegudament organitzada i formada;

4) Donar resposta a les peticions de col·laboracióindividual amb la Plataforma i fomentar elvoluntariat, element característic i de granimportància per la cohesió i vitalitat de la societatcatalana.

24

Tais Bastida i Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

Creix el voluntariata la Plataformaper la Llengua


Composici�n


La Plataforma per la Llengua ofereix la possibilitat decol·laborar de forma voluntària des de tots els seusàmbits d'acció, com ara en les campanyes de l'Àread'Empresa i consum, en els projectes d'acollidalingüística o bé en l'àmbit universitari, entre d'altres.El voluntari/ària té la possibilitat d'escollir l'àmbit quemés s'ajusti als seus interessos i perfil i també a laseva disponibilitat i dedicació, fent tasques des decasa, des del territori, des de qualsevol lloc del món,a les oficines de l'entitat o bé a peu de carrer.Des de l'octubre passat, ja som una entitat inscrita ala Federació Catalana de Voluntariat Social i aixòsignifica que a més del reconeixement cultural, esreconeix el vessant social de la llengua com unelement cohesionador de la societat catalana. El 2008

la Plataforma per la Llengua ha comptat amb el suportdel programa de Foment del Voluntariat de l'ObraSocial de la Caixa, ajuda que ha estat molt importantper a consolidar la gestió del voluntariat de l'entitat ila seva participació en projectes d'acollida lingüística.El desembre del 2008, la Plataforma per la Llenguava guanyar el Premi Voluntariat de la Generalitat deCatalunya en l'apartat de votació popular,reconeixement aconseguit gràcies a tots elsvoluntaris. És per això que animem a totes lespersones que volen sumar pel català a participar enels projectes i campanyes de la Plataforma per laLlengua. Cadascú des de la seva disponibilitat, perpetita que sigui, pot contribuir a sumar nous èxits ifer avançar el català d'una manera eficaç i tangible.

25


Composici�n


Voluntariat

26

L'èxit delVoluntariatper la Llengua

Jordi ManentVoluntariat per la Llengua

Des del desembre del 2007 la Plataforma per laLlengua s'apuntà al programa del Voluntariat per laLlengua, també conegut com a “voluntaris lingüístics”o “parelles lingüístiques”, i l'ha posat en pràctica entreels socis, col·laboradors, persones de la xarxad'entitats de la immigració i altra gent. El programa,obert a tothom, és senzill però molt útil: consisteix afer una parella lingüística formada entre uncatalanoparlant habitual i un nou catalanoparlantperquè puguin quedar un mínim d'una hora a lasetmana durant deu setmanes consecutives.L'objectiu és que l'aprenent o nou catalanoparlant

agafi més seguretat, fluïdesa i confiança amb ellmateix a l'hora de parlar el català amb els altres, i deixiles pors i la vergonya a casa. Durant el 2008 s'han fet21 parelles lingüístiques, i en aquest 2009 ja enportem 11. La varietat d'aprenents és considerable(entre parèntesis el número de participants): delSenegal (6), Mali (1) i Marroc (1); de França (1),Alemanya (1), Noruega (1) i Croàcia (1); de Saragossa(1) i Galícia (1); del País Valencià (1) i l'Alguer (2); deBolívia (1), Argentina (1), Colòmbia (1), Brasil (3), Mèxic(2), Perú (4), Veneçuela (2) i Xile (1). De moment elprograma és tot un èxit, i els resultats són bons.


Composici�n


27

Fer-me voluntari de la Plataforma per la Llengua ha sigut, sense cap menade dubte, una decisió encertadíssima, ja que m'ha ajudat a formar unaopinió personal més madura i argumentada, i com a conseqüència d'això,m'he permès el luxe de remoure les consciències de la gent del meuentorn. M'ha ajudat també a rodejar-me de persones molts valuoses enel seu àmbit -i fora d'aquest- que són capaces de treballar nit i dia per dura terme allò que totes i tots desitgem: la plena normalització lingüística.

Oriol Carmona

Pense que hi ha molta gent amb una clara consciència lingüística,però també hi ha molta altra que prefereix parlar en la llengua estatalque no pas en la seua pròpia. No obstant això, mentre hi haja gentque parle valencià i s'organitze per exigir-la i defensar-la, la llenguaseguirà viva. La Plataforma per la Llengua País Valencià la vaig conèixera través d'un acte. Hi he participat organitzant actes i en campanyes.M'ha aportat una manera de lluitar per aquelles coses que pense.

Natàlia Pons

Estic assignada al projecte dels “consolats”, que té com a objectiudonar a conèixer la Plataforma i, específicament, el projecte de les“parelles lingüístiques” o Voluntariat per la Llengua. A partir del junycomenço a treballar amb la meva primera parella lingüística. Pensoque la possibilitat de col·laborar amb una organització dinàmica iengrescadora per estimular l'ús de la llengua ens identifica i enscohesiona com a nació.

Sílvia Pizzi

Quina experiència tens com avoluntari/ària a la Plataforma per laLlengua? Què creus que t'aporta?


Composici�n


Toponímia

Vegeu l'informe a:www.plataforma-llengua.cat/doc/toponimia_aeroport.pdf

28

Bernat GasullÀrea de Toponímia

AENA es nega a utilitzar elcatalà en l'ús de la toponímiaa l'Aeroport del PratAquest febrer passat la Plataforma per la Llenguava presentar en roda de premsa l'informe Lapresència del català a la toponímia de l'aeroport deBarcelona, un estudi que analitza les mancances enl'ús de la toponímia en la informació dels vols al'Aeroport del Prat per part d'AENA. Als panells iteleindicadors del trànsit aeri les destinacionss'anuncien només en llengua castellana sempreque existeix una forma tradicional en aquestallengua (llevat del cas de La Corunya, que s'anunciaamb la forma gallega “A Coruña”). En són exemples“Nueva York”, “Moscú”, “Bruselas”, “Milan”, “Atenas”,“Estocolmo”, “Hamburgo”, “Nápoles”, “Niza”,“Oporto”, “Turín”... Fins i tot quan els topònims tenenuna única forma oficial en català, també s'opta perla forma castellanitzada. Aquest és el cas de l'úsdels topònims “Ibiza” o “Palma de Mallorca” enlloc d'Eivissa o Palma. El català no és emprat encap dels casos. Aquesta situació, segons hacomunicat el director de l'Aeroport de BarcelonaFernando Echegaray, es mantindrà a la novaterminal. I a dia d’avui és així. Posteriorment a lapresentació de l'estudi la companyia va respondreper carta a la Plataforma per la Llengua tot dientque l'absència total del català a la toponímia i l'úsexclusiu del castellà sempre que hi hagi una formatradicional en aquesta llengua (amb l'excepció deltopònim “A Coruña”, que sí que utilitza el gallec)s'ha fet d'acord amb les companyies aèries que hioperen. AENA també recorda en aquesta carta quela forma del nom oficial de l'aeroport és únicamentla castellana: “Cal esmentar que la denominació

oficial de l'aeròdrom és Aeropuerto de Barcelona,per la qual cosa en aquest cas no hi ha possibilitatde traducció”. Pel que fa al web www.aena.es,l'empresa no mostra en la carta cap voluntatd'incloure el català a les opcions actuals, en castellài anglès, i el català de moment queda relegat nomésa les pàgines dels aeroports del domini lingüísticcatalà, que s'accedeix un cop s'entra a través de laversió en anglès o en castellà. Així mateix, el colorgroc preeminent en les senyalitzacions de l'aeroportcontinuarà reservat al castellà, mentre l'anglès i elcatalà, tot i ésser-hi presents, continuaran sensetenir el mateix remarcat.


Composici�n


Educació iuniversitats

29

LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA

Existeixen preservatius etiquetats en català?

Sí, actualment en el mercat es poden trobar dues marques diferents.

1. D'una banda, i des del gener del 2009, existeixen al mercat els RFSU -una marca sueca-,els primers preservatius comercials etiquetats en català. Hi ha paquets de 3 i 10 unitats, ientre la tipologia de models hi ha el “Profil”, el “Nam Nam”, “Näkken”, “Birds'n Bees”, “BlackJack”, “Thin”, “Mamba” i “Grande”. L'etiquetatge és en català, anglès, alemany i castellà (elcatalà s'ha afegit amb un cartronet). Hi ha paquets de 3 i 10 unitats (3 euros i 8,50 eurosrespectivament).

En venda a les farmàcies i condoneries. També podeu contactar a través del correu electrò[email protected] o al telèfon 93 810 04 56. O bé podeu entrar a www.salutisexe.cat.

Es poden trobar a les màquines expenedores d'instituts, universitats, hospitals, bars, farmàcies i a altresllocs. Per a més informació, truqueu al 900 21 22 22.

Pel catalàal batxilleratLa Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural han engegat,juntament amb la Plataforma de Professors en Defensa del Català alBatxillerat, una campanya per tal de denunciar la reducció d'horeslectives de caràcter troncal en les matèries de llengua i literaturacatalanes. En concret, lamentem que a finals del curs passat esdecretés una retallada d'entre 70 i 100 hores anuals lectives dellengua i literatura catalanes als dos cursos de batxillerat en beneficid'assignatures de modalitat i de noves matèries.

La Plataforma ha emprès una recollida d'adhesions al manifest createxpressament per a l'ocasió (que ja suma més de 900 adhesions).A més, el passat 12 de maig se celebrà un acte en defensa del catalàal batxillerat, i s'ha enviat una carta al conseller d'Educació, ErnestMaragall, on se li demana audiència per poder exposar el conjunt deles nostres reivindicacions.

Àrea d’Educació i universitats

2. D'altra banda, també hi ha la marca Unil@tex Nature, una marca genèrica de preservatius,etiquetada en català i castellà i amb paquets de 3 unitats, que distribueix el Departamentde Salut de la Generalitat de Catalunya.


Composici�n


La Plataforma per la Llengua és guardonada amb elPremi Nacional de Cultura 2008, en la categoria deProjecció Social de la Llengua Catalana.

L'organització també ha estat premiada en l'apartatde votació popular en els XVI Premis Voluntariat2008.

Per primer cop IKEA edita i envia a les llars catalanesel seu catàleg en català (principis 2009).

Des de principis d'any, apareixen nombrosos nousmodels i serveis de telèfons mòbils en catalàpertanyents a les empreses Nokia, Motorola i SonyEricsson. Com a conseqüència de les actuacionsrealitzades, Movistar i Yoigo treuen el catàleg encatalà. Movistar fa un enllaç web amb la llista determinals disponibles en català.

Catalanització de les webs de Active24, Aigua deViladrau, Bimbo, Danone, Decathlon, Gallina Blanca,Mediamarkt, Nestlé, Nutrexpa i Pepephone.

Introducció del català en els fullets i catàlegsd'empreses com AKI, Alcampo, Bauhaus i Danone.

Introducció del català en els preus de productes,l'etiquetatge o la publicitat d'empreses com ArrossosMontsià, Font Vella, Segadors del Delta iSupermercats Dia.

Microsoft llança el Windows Vista en català iintrodueix el català en el Windows Live, Messengeri Hotmail.

Adobe Reader, programa de visualització dedocuments en pdf, apareix per primer cop en català.

Alguns models de televisors de Sony i JVC inclouenel català en els menús de pantalla.

Mercedes Benz i Toyota fan les tanques publicitàriesen català.

Dinamització de la xarxa associativa de la immigració,a la qual s'adhereixen noves entitats, com ACESOPo Casa Eslava. Ja hi ha 24 entitats.

Suport en el procés de normalització lingüísticad'entitats vinculades a la immigració: traducció delsllocs web del Centre Bolivià Catala, Cornellà SenseFronteres, Tamettut i Fasamcat.

Introducció de continguts en català en mitjans decomunicació de la immigració, com Wanàfrica o Síse puede.

El programa Voluntariat per la Llengua aconsegueix21 parelles el 2008.

Unes 200 entitats s'adhereixen a la campanya “Sius plau, parla'm en català”.

Les activitats del programa Català means feelingapleguen més de 800 estudiants universitaris.

Mobilització de 100 voluntaris que col·laboren ambla Plataforma per la Llengua.

30

Passem comptes

Èxits de l'últim any�


Composici�n


Territori

Durant l'últim semestre la Plataforma per la LlenguaMaresme ha dut a terme presentacions de llibres,xerrades, queixes lingüístiques, paradetesinformatives, etc. Hi ha, però, dues activitatsd'especial interès: el Correfoc per la llengua i elsestudis sobre el català als establiments derestauració realitzats en dos municipis del Maresme.El Correfoc per la llengua, organitzat a Arenys deMar al voltant de la Diada de Sant Jordi i que ja s'haconvertit en un clàssic de la primavera arenyenca,va comptar amb la participació de la Colla delBasilisc. Després d'un recorregut pels carrers de lavila, va acabar de forma esplèndida al Xifré, amb uncastell de focs que es va poder veure des de tot elpoble.L'estudi sobre el compliment de la normativalingüística catalana en establiments de la restauraciós'ha fet a Arenys de Mar i a Canet de Mar. La Llei1/1998 de política lingüística i el Decret 317/1994 declassificació d'ordenació i classificació delsestabliments de restauració, estableixen que laretolació fixa i les ofertes de serveis han d'estaralmenys en català. Entre les dues poblacions, s'hananalitzat 148 establiments (d'un total de 157existents); s'han observat els elements exteriors.S'observa un ampli percentatge d'acompliment (un84% entre l'acompliment total i parcial), però encarahi ha un bon marge de millora en els 40

establiments que no compleixen la normativa enalgun dels elements exposats i en els 18 que no lacompleixen en cap dels elements (vegeu el gràfic).Ens hem posat en contacte amb els ajuntamentsde les poblacions analitzades així com amb tots elsestabliments, i els hem informat dels resultats.

31

El català, en els establimentsde restauració del Maresme

Francesc MartínPlataforma per la Llengua Maresme

Més informació a:www.plataforma-llengua.cat/maresme

Gràfic: Compliment de la normativa lingüísticacatalana en establiments de la restauració.

Establiments objecte de l’estudi

Compleixen totalment la normativa

Compleixen parcialment la normativa

No compleixen la normativa

160

140

120

100

80

60

40

20

0

148

84

40

186

Establiments tancats en el moment de fer l’estudi


Composici�n


La Plataforma per la Llengua Tarragonès, juntament amb el recentmentcreat Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament de Tarragona(SPLAT), va organitzar durant les darreres festes nadalenques unestand al conegut Parc de Nadal infantil de la ciutat.

L'estand va aprofitar l'oportunitat que representa el Parc de Nadal perdifondre, d'una banda, valors relacionats amb la preservació de ladiversitat lingüística mundial i, de l'altra, contribuir al procés denormalització de la llengua catalana en el seu territori. El projecte teniacom a objectiu principal sensibilitzar la població tarragonina -grans iinfants- sobre la necessitat de protegir la llengua catalana com a partd'aquesta diversitat i com a llengua pròpia del país i de la ciutat. Amés a més es pretenia difondre d'una manera lúdica -i es vaaconseguir satisfactòriament- coneixements sobre aspectes diversosde les llengües en general i de la llengua catalana en particular.

Així, enguany, del 23 de desembre al 4 de gener, les nenes i els nenstarragonins van disposar d'un punt permanent de redacció de cartesals Reis Mags d'Orient, i van tenir l'oportunitat de participar en un jocde l'oca lingüístic de grans dimensions en què els participants n'erenles fitxes. I també van poder posar a prova el seu nivell deconeixements de les diverses variants dialectals del català en unagimcana. Per tal d'explicar als més petits els manlleus del català, esva reinterpretar el tradicional joc de “cel i infern”, que prèviament vanhaver de construir ells mateixos en un taller de manualitats.

Les activitats de l'estand de la Plataforma per la Llengua al Parc deNadal van completar-se amb el repartiment de cartes als reis en català,així com material divers de sensibilització a mares i pares. Així, elsadhesius amb el lema “Volem joguines en català” van tenir molt bonarebuda entre tots els participants del Parc.

Més informació a:www.plataforma-llengua.cat/tarragones

Territori

32

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

Jugar encatalà aTarragona!

20.000 adhesius per al'Alguer. La Plataforma per laLlengua ha editat, juntamentamb el Centre Excursionista del'Alguer, 20.000 adhesius per aaquesta ciutat de l'illa deSardenya, d'uns 42.000habitants, i on encara es parlacatalà (segons sembla, el parlenuns 15.000 habitants). S'han fetquatre tipus diferentsd'adhesius, que porten elslemes següents: “Ampra la tuallengua: parla en alguerès!”, “Perplaier, parla-me en alguerès!”,“No tenguis vergonya: parla enalguerès” i “Pensa, parla, lligi,escriu, estudia... en alguerès!”.Com es pot comprovar, s'hausat el co-estàndard alguerèsper expressar els lemes, i hemcomptat amb l'ajut del filòlegalguerès Luca Scala. El CentreExcursionista de l'Alguers'encarregarà de repartir elmaterial entre els seusconciutadans.


Composici�n


33

Campanyapel joc i el jogueten valencià!

Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

Aquests darrers mesos, la Plataforma per la LlenguaPaís Valencià ha dut a terme la campanya pel joc iel joguet en valencià, amb parades informatives,l'exposició del joguet en valencià, tallers per alsmés menuts, material de sensibilització, etc.

El 20 de desembre es feu un acte a Oliva (la Safor),amb la presència de l'empresari jogueter JosepPastor i la directora del col·legi de primària Hort dePalau Carme Llorca. També es feren activitatsinfantils i es repartiren cartes als reis per demanarjoguets en valencià a Oliva i a Benimaclet (l'Horta).Durant el mes d'abril, l'exposició de sensibilitzaciósobre el joc i el joguet en valencià estigué al Casal

d'ACPV de Castelló de la Plana, la qual va servisitada per diversos col·legis.

La campanya també ha arribat a les trobades 2009d'Escola Valenciana, amb més de 200.000assistents totals. Nosaltres hem participat en sisd'aquestes trobades: Castelló, València, Daimús(trobada de la Safor-Marina), Almussafes (la Ribera),Vinarós (Baix Maestrat) i Cocentaina (trobada del'Alcoià-Comtat). Hem participat amb la presènciade l'exposició pel joc i el joguet en valencià, tallersinfantils, una paradeta informativa i distribució delmaterial de la nostra entitat.

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

Representants de la Plataforma per la Llengua i del seu ConsellConsultiu van mantenir aquest abril passat una reunió amb lasecretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, VerònicaCantó, així com amb alguns acadèmics representants dediferents comissions de la institució, amb els quals van poderintercanviar opinions sobre la realitat de la llengua en la societatvalenciana.D'altra banda, des del març del 2009, la Plataforma per laLlengua País Valencià compta amb una nova seu a València,situada al local social Ca Revolta, en un edifici al centre de laciutat. Aquesta és la segona oficina de la Plataforma per laLlengua al País Valencià, juntament amb la de Gandia, de formaque les assemblees de València i de les comarques centrals jacompten amb espai propi.

La Plataforma per laLlengua País Valenciàes presenta al'Acadèmia Valencianade la Llengua (AVL)


Composici�n


El català suma

34

Cridar l'atenció sobre el fet que utilitzar el catalàsempre proporciona valor afegit. Destacar quel'ús i la presència de la llengua catalana enqualsevol àmbit sempre suma. Posar de manifestque, malgrat la vitalitat de la nostra llengua enmolts sectors, hi ha àmbits en què el catalàencara no té el pes que es mereix; i, finalment,reclamar la implicació de tothom per invertiraquesta tendència negativa. Amb aquestsobjectius, la Plataforma per la Llengua ha engegatuna nova campanya de sensibilització que portaper títol “El català suma”.Amb aquest lema com a marc, la campanyadesplegarà tot de missatges i xifres quedemostraran, d'una banda, la vigència i pesespecífic del català a nivell internacional i en

molts sectors econòmics i culturals i, de l'altra, ladiscriminació que encara experimenta la llenguaen determinats àmbits. Per això, la campanyapretén tant explicar amb xifres la situació actualde la llengua catalana a la ciutadania com incitar-la a actuar per millorar-ne els aspectes mésnegatius: a sumar pel català. La campanya escompon de diverses accions al llarg de l'any queposaran de relleu dades lingüístiques de diversosàmbits de la societat. La primera acció remarcaràla desigualtat entre el català i el castellà al cinema.El llançament de la nova campanya coincideixamb la celebració del quinzè aniversari de l'entitat,una trajectòria que l'any passat va rebre elreconeixement del Premi Nacional de Cultura a laProjecció Social de la Llengua Catalana.

“El català suma”,la nova campanya desensibilització de laPlataforma per la Llengua

3% de cinema en català, 97% en castellà. Això és igualtat?Aquesta és la xifra principal que obre la campanya. Una dada negativaque no s'entén si la comparem amb altres estadístiques quedemostren que el cinema en català és tan rendible com en qualsevolaltra llengua: la recaptació mitjana per sessió de cinema en català ésd'uns 160 euros, pràcticament la mateixa que en la resta de llengües.A més, tot i el descens continu d'espectadors arreu (a Catalunya, al'Estat espanyol i a Europa), el nombre d'espectadors de cinema encatalà continua experimentant any rere any increments significatius,per exemple, del 17,2% el 2006. El català també creix cada any ennombre de títols (146 títols el 2007 enfront dels 107 títols exhibitsl'any anterior) i en recaptació (d'uns 3.600 milers d'euros el 2006 amés de 4.200 milers el 2007). El català al cinema suma.


Composici�n


35


Composici�n


Opinió

He comentat més d'una vegada una sorprenentdeclaració d'Helena García Melero, la conductoradel programa Hora Q, a TV3, que és unaperiodista amb una llarga i fructífera trajectòriaen els mitjans catalans. Ella deia que sí que feiamolts castellanismes quan intervenia en directeperquè la seva àvia era de Múrcia. I afegia quesi tots plegats filàvem tan prim, acabaríemparlant un català que no entendrà ningú.L'afirmació és sorprenent perquè es tracta d'unaprofessional que té la llengua com a eina detreball i, per tant, l'obligació si més no moral dedomesticar l'instrument que li permet exercir laprofessió, fins que ja no es noti la pressió del'àvia murciana. Però resulta que, en més de 20anys de feina continuada, en cap momentaquesta dona no ha tingut la inquietud d'afinarla capacitat lingüística.

Al mateix temps, sento en una ràdio catalana queel comentarista de moda, un noi amb un accentde dubtosa qualitat -un xava barceloní, perentendre'ns-, adverteix que enguany es portaranmolt els “gemelus”. Immediatament s'adona queha fet un castellanisme i tradueix: “els bessons”,diu, sense que cap de les persones presents al'estudi el corregeixi. Si he de ser sincera, nom'imagino un Carles Francino, posem per cas,perpetrant catalanades i adduint que la seva àviaés de la Garrotxa. És que no duraria ni tressegons davant les càmeres. Ni a Madrid ni en capaltra ciutat del món on es tingui en compte la

professionalitat. ¿Per què a Catalunya enspermetem el luxe de maltractar la llenguad'aquesta manera irresponsable? Contesto:perquè una de les fases primeres de la substituciólingüística és la de la pèrdua de la qualitat, quetendeix a la dialectalització. Es perd qualitat, matísi vocabulari. És part de la minva del prestigi, queés el que al final determina que els parlants deixind'usar una llengua i que una generació decideixino transmetre-la a la següent.

El català està adquirint, sobretot en les novesgeneracions, aquesta categoria incerta dellengua per una banda difícil -“el català que ningúno entén”, que diu la Melero- i, per l'altra, incapaçd'establir una normativa. El “català que ara esparla” com a patró: una polèmica que va tancar,ara fa cent anys, Pompeu Fabra amb la sevaobra colossal. Cal ser conscients que gran partd'aquesta desídia neix en l'escola. L'altre dia vavenir a casa el meu informàtic de capçalera, unnoi -ja no tan noi- espavilat, que va quedarperplex davant una postal que tinc en unprestatge i que reprodueix una frase. “Eixorc?”,va preguntar; “què vol dir eixorc?”. Li vaig dirque “estèril”, i li vaig preguntar si era dels quecreia que l'únic català que es pot fer servir és elque té paraules semblants al castellà. Va riure.“És que els escriptors sou d'una manera…”, varespondre sense acabar la frase. Però el cas ésque un universitari català no sap què vol dir“eixorc”.

El català,llengua low-cost

Patrícia GabanchoMembre del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua

36


Composici�n


37

Doncs no som diferents, els escriptors:m'explicava fa poc un col·lega que les editorialsexigeixen cada cop més una “llengua funcional”.Així en diuen. Que no els agrada, vaja, que unnovel·lista faci floritures amb l'idioma. I un altrecop jo plantejava el paral·lelisme amb el castellà:¿algú li diria a Javier Marías, per citar-ne un, queno vincli l'idioma fins a contorsionar-lo? ¿No sónels escriptors els dotats perquè ens ensenyin lagràcia del llenguatge? En qualsevol llengua,excepte en el català, l'escriptor/a té un nivellsuperior de llenguatge al dels seus lectors, i elslectors assimilen, tot llegint, aquest nouvocabulari. Per això llegir millora l'escriptura,

aquí i a tot arreu. Però a Catalunya no. ACatalunya s'ha de mantenir el nivell de llenguadel lector, per així anar empobrint i empobrint iempobrint l'idioma.

¿En quin moment aquest país va decidir que lamediocritat era la unitat de mesura? ¿En quinmoment va acordar que l'esforç i la superacióeren de dretes (o qualsevol altre estigmasemblant)? ¿En quin moment els catalans handecidit liquidar la llengua comuna, la llengua queens identifica, la llengua que ens és patrimoni?Potser que parem de badar, que amb una llengualow-cost tindrem aviat una llengua agònica.

CH

RIS

TIA

N IR

AN

ZO


Composici�n


38

A més a més

Els nous catalans expliquen com viuen la seva identitat, mixtao complexaPatrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Txiki Begiristain, Lluís Cabrera, SalahJamal i tants altres ciutadans anònims formen part dels nous catalans. En el llibre Nosaltres, els catalans(Pòrtic, Barcelona, 2008) el periodista Víctor Alexandre entrevista a 20 nous catalans i els pregunta sobreels seu procés migratori, sobre la seva identitat, sobre l'adopció del català com a llengua habitual, sobrel'adaptació al nostre país... Un llibre interessant que dóna veu a persones que aposten per una catalanitatoberta i inclusiva i que alhora són crítiques amb algunes de les polítiques que s'han fet o es fan a casanostra quan es tracta el tema de la immigració.

Horacat i la Plataforma per la Llenguasignen un conveni per difondre el rellotgedigital en català, que beneficiarà elsnostres socisEl mes de juny passat l'empresa Horacat, dissenyadora del rellotgeque porta el mateix nom, i la Plataforma per la Llengua signaren unconveni de col·laboració. En la píndola sociolingüística del darrer númerode La Corbella (núm. 14, p. 34), explicàvem el rellotge Horacat, elprimer rellotge digital que marca l'hora en català. És unisex, amb bateriade liti, pantalla apaïsada, té quatre botons per a les funcions i es potsubmergir fins a 30 metres. Té cronòmetre, alarma i calendari. El manuald'instruccions és en català, castellà i anglès, i la garantia de dos anys.El rellotge mostra l'hora escrita en català, de manera abreujada. El preudel rellotge és de 89,90 euros, però els socis de la Plataforma per laLlengua tindran un 20% de descompte, amb la possibilitat que aquestpercentatge s'incrementi fins al 39% si hi ha alguna promocióextraordinària. L'oferta només serà efectiva a la botiga onlinewww.horacat.cat. Per fer efectiva la promoció els socis tindran un codi.

Per a més informació,truqueu-nos al 93 321 18 03 o escriviu-nos a [email protected]


Composici�n


La cançó: llengua i pertinençaals territoris de parla catalanai al País Basc

El sociòleg i politòlegMarc Biosca, treballadorde la Plataforma per laLlengua a l'àread'Acollida lingüística, hapublicat el llibre ¿Per quèells en diuen EuskalHerria i nosaltres Ítaca?Bascos i catalans cantena la seva nació (Pagèseditors, Lleida, 2008).

Biosca fa un recorregut comparatiu entre la cançódels territoris de parla catalana i els de parlabasca, i analitza amb profunditat els elementslingüístics, històrics, memorialístics i estètics quehan ajudat a consolidar les identitats nacionalsd'ambdós països. A través dels lemesreivindicatius en les cançons, Biosca arriba a unaconclusió: mentre els bascos són més prosaics,catalans, nord-catalans, valencians i illencs sónmés lírics i metafòrics. Sens dubte, la cançó haestat una de les grans aportacions de la culturapopular i de masses que ha actuat durant lasegona meitat del segle XX, i ha estatcohesionadora per a la identitat lingüística inacional. Aquest assaig és un dels pocs i delsprimers a estudiar a fons aquest fenomen.

39

La relació entre l'ètica i lapolítica lingüísticaL'assaig Ètica política i diversitat lingüística. Peruna política lingüística responsable (Generalitatde Catalunya, Barcelona, 2008) d'Elvira Riera, ensofereix una interessant i estructurada reflexió alvoltant dels principis de l'ètica política i de larelació amb les polítiques lingüístiques i de laseva aplicabilitat en la gestió lingüística. Un delsobjectius d'aquesta obra és proporcionar un nouenfocament de la política lingüística i una novaanàlisi de la xarxa d'actors que hi intervenen. Pertrobar aquest nou enfocament es va més enllàde la sociolingüística i s'entra, d'una manera moltclara i entenedora, en l'anàlisi de la teoria políticade la gestió de la diversitat cultural des d'unaperspectiva de l'ètica política. L'estil pedagògicdel llibre queda reflectit en l'apartat deconclusions, on s'apunten unes interessantsbases per a una política lingüística responsable aCatalunya. No cal dir que aquest és un tema degran rellevància pel nostre país i que l'autoratracta des d'una sòlida formació acadèmica, comdemostra l'obra, i també des de l'experiènciaprofessional de ser la subdirectora general de laSecretaria de Política Lingüística de la Generalitatde Catalunya. En definitiva, una lecturarecomanable.


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Via Laietana, 48 A. Principal 2a- 08003 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e: DNI:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades de caràcterpersonal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003, d'1 d'octubre,per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per a difondre lesactivitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitat d'exercir els dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona).

Aquest mes d'abril, la Plataforma per la Llengua haestrenat un nou local. L'àrea administrativa de la seunacional de l'entitat s'ha traslladat, i a partir d'ara lapodreu trobar a la Via Laietana, 48 A, principal 2a, deBarcelona. Els serveis tècnics de les àrees d'Empresai consum i Acollida lingüística, que fins ara eren en unlocal del carrer Rocafort, passaran a la seu deDiputació, 276, planta baixa. El telèfon de l'organitzacióseguirà sent el mateix, el 93 321 18 03.

El nou local encara trigarà un temps a estar plenamentoperatiu i ben senyalitzat, però de moment suposaràun salt qualitatiu que ens permetrà realitzar en millorscondicions la nostra activitat.

Nova adreça:

Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 BarcelonaTel: 93 321 18 03 - Fax: 93 321 12 [email protected]

Estrenemun nou local!

PLAÇA

CATALUNYA PLAÇA

URQUINAONA

SANT PERE MÉS ALT

VIA

LA

IETA

NA

AV. DE LA CATEDRALAV. DE FRANCESC

CAMBÓ

PO

RTA

L D

E L

’AN

GE

L

RONDA SANT PERE

VIA

LA

IETA

NA

Documents

La Corbella 15 def