JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

209

La gestió dels torrents a Menorca

Cristòfol MASCARÓ SINTESMembre de la Secció de Ciències Naturals de l’IME

1. Introducció

La gestió dels torrents a Menorca ha estat polèmica durant molts d’anys, i encara ara. Els torrents són entesos de maneres diferents. Per a alguns, són mers desguassos que han d’evitar problemes d’inundacions. Però també existeix la visió multifuncional dels tor-rents, com a hàbitats rics en biodiversitat, filtres vinculats a l’erosió del sòl fèrtil i a la con-taminació dels aqüífers o connectors entre àrees d’alt valor ecològic, entre altres. Sembla evident que la conjunció de les dues visions és perfectament possible, i hi ha prou ex-periències que ho demostren. Però el cert és que a Menorca tenim molts de casos, fins i tot recents, en què s’ha demostrat una mala gestió ambiental dels torrents, que han ocasionat un augment de l’erosió, destrucció d’ambients d’alt valor ecològic i paisatgístic i afectacions directes a espècies protegides.

Menorca té una considerable xarxa de torrents (fig. 1), amb una concentració desigual influenciada per la variada geologia i geomorfologia de l’illa. Només alguns d’aquests tor-rents porten aigua de manera permanent al tram final. Bastants torrents tenen un origen antròpic, ja que van ser excavats en diferents èpoques històriques per dessecar zones inundables i poder-les aprofitar agrícolament o per reduir els ambients palúdics que eren origen de malalties. Antigament, se cercaven emplaçaments elevats per edificar-hi els ca-sats dels llocs i les poblacions, ja que eren més airejats i saludables, i no es malmetien bones terres de conreu. A mesura que s’han dessecat espais planers, aquests s’han anat emprant. Al camp, s’han posat en producció, i als voltants de les poblacions, s’han anat edificant. Els casos més clars són tota la part nova i el polígon industrial de Ferreries, la zona escolar i el polígon industrial d’Alaior o algunes zones de creixement des Mercadal (fig. 3). La seguretat d’aquestes zones depèn del manteniment de les infraestructures de drenatge en bon estat de funcionament, i amb capacitat suficient per desguassar la gran quantitat d’aigua que pot caure ocasionalment en molt poc temps en el nostre clima me-

210

C. MASCARÓ · La gestió dels torrents a Menorca

diterrani (fig. 2). Segurament aquesta amenaça, gens menyspreable, és la que ha preval-gut a l’hora de la gestió que normalment s’ha fet dels torrents a Menorca i, lamentable-ment, ha ofuscat tota una altra sèrie de funcions que fan els torrents i que no són, de cap manera, incompatibles.

Menorca és reserva de biosfera i, per tant, té el compromís de cercar maneres de gestionar el territori compatibles amb la preservació ambiental i el desenvolupament eco-nòmic que puguin servir d’exemple per a altres territoris. En la gestió dels torrents, de moment, no ha estat així.

Fig. 1. Xarxa de torrents i zones inundables de Menorca. Font: IDE Menorca, amb informació de Gelabert (2001) i OBSAM

 Fig. 2. Obres de canalització del desguàs de l’àrea inundable de la zona escolar d’Alaior. Any 2007

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

211

Fig. 3. Exemples de zones inundables en espais urbans. A: Alaior i l’Argentina. B: Ciutadella, amb el Pla de Sant Joan i el Canal Salat. C: Es Mercadal. D: Ferreries. E: Maó, amb els Vergers de Sant Joan. F: Cala

Galdana. Font: IDE Menorca, amb informació de Gelabert (2001) i OBSAM

2. Les funcions dels torrentsLes funcions dels cursos d’aigua, entre els quals s’han de considerar els torrents,

s’han estudiat amb profusió. Els rius, durant anys, es van tractar gairebé com a clave-gueres, cosa que va ocasionar no pocs problemes econòmics, socials i ecològics. Com-

212

C. MASCARÓ · La gestió dels torrents a Menorca

prendre el funcionament i les funcionalitats dels cursos d’aigua és bàsic per dissenyar un bon sistema de gestió. En les últimes dècades s’han fet grans esforços per recuperar el bon estat ecològic de molts de cursos fluvials a través de projectes que han generat molts d’estudis i, com a conseqüència, informacions i experiències per a una bona gestió dels cursos d’aigua, que sempre van lligats a les ribes i riberes. Un bon exemple és el projecte UE Interreg IVB Sudoe RICOVER, pioner en el desenvolupament de models que minimitzen l’impacte ambiental mitjançant la promoció d’un ús més eficient dels recursos. L’objectiu principal d’aquest projecte es basa en el desenvolupament d’estratègies con-juntes per a la protecció i restauració dels rius. L’aspecte més innovador del RICOVER se sustenta en la trobada d’experts de diverses disciplines amb punts de vista sovint molt di-ferents. Aquest enfocament permet, entre altres coses, evitar l’excessiva simplificació de la informació biològica, evitar, també, visions reduccionistes centrades exclusivament en un únic objectiu, millorar el flux de comunicació entre tècnics de conservació de la natura i gestors, i incorporar la investigació dirigida i la innovació en la millora de la gestió i imple-mentació de projectes demostratius. La visió interdisciplinària en la gestió dels torrents a les Balears, i a Menorca en concret, es troba a faltar.

Seguint Massanés i Evers (1999), a més de la funció de drenatge, els cursos d’aigua en compleixen tota una sèrie d’altres que depenen molt de la vegetació de ribera. Així, segons aquests autors, les principals funcions ambientals i econòmiques de la vegetació de ribera serien (fig. 4):

A: Protecció física de la riba. La vegetació redueix l’erosió dels marges del cursos, però també, especialment, dels torrents d’origen artificial, en manté l’estabilitat del traçat del curs de l’aigua. Quan s’elimina la vegetació de la riba, el corrent ho té més fàcil per cercar alternatives al seu curs i provocar així canvis de traçat, que sovint originen proble-mes.

B: Efecte de paravent. Si tot l’entramat de torrents disposés d’una franja de vegetació en bon estat de desenvolupament, es reduiria l’efecte dessecant i erosiu del vent a bas-tantes àrees agrícoles.

C: Ombreig de l’aigua. És molt important aquest efecte per limitar la proliferació d’es-pècies vegetals pioneres, que solen ser heliòfiles, com els abatzers (Rubus sp. pl.). Sovint aquestes espècies són més problemàtiques a l’hora de provocar taponaments al corrent dels torrents que les pròpies de les comunitats vegetals més madures.

D: Barrera contra l’erosió de sòl agrícola i fixadora de nitrats i fosfats. Aquesta és una funció molt important. L’eliminació de la vegetació accentua la pèrdua de sòl fèrtil de les zones de cultiu per escorrentia, erosió directa de les ribes, i també pel vent. Per altra ban-da, la vegetació de ribera és un filtre químic, que absorbeix nitrats i fosfats sobrants de les pràctiques agrícoles i redueix així la contaminació ambiental que provoquen aquestes substàncies.

E: Intercanvi amb el freàtic. La vegetació de ribera és també un filtre que redueix la contaminació de la capa freàtica que es pot originar per la filtració de les aigües dels tor-rents, com es pot deduir del que s’ha comentat al punt anterior.

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

213

F: Producció de matèria orgànica. La vegetació de ribera constitueix la base d’un eco-sistema, que acull una elevada diversitat d’espècies.

G: Intercanvis entre els ecosistemes terrestres i aquàtics. La vegetació de ribera cons-titueix un ambient de transició entre les comunitats aquàtiques i les eminentment terres-tres.

H: Connector biològic entre àrees naturals. És una altra de les funcions més impor-tants, que a Menorca podria tenir rellevància. Mantenir aquests ambients en bon estat de conservació permetria que actuessin com a vies de comunicació entre àrees naturals. Açò és important en una illa petita, on les àrees protegides no tenen gaire extensió. El manteniment d’una franja ripària ambientalment ben conservada permetria una connexió en xarxa de les àrees naturals i disminuiria els riscos de la fragmentació d’hàbitats i de poblacions d’espècies.

I: Guia d’espècies migrants. Aquesta funció a Menorca és poc rellevant.J: Refugi de biodiversitat. Els ecosistemes riparis ben conservats acullen una biodiver-

sitat elevada.K: Regulació de les avingudes per dissipació de l’energia del corrent. Els cursos d’ai-

gua encaixats, amb ribes verticals, i més si són de formigó, són molt destructius en casos de crescudes, ja que es provoca un augment de la massa d’aigua i de la seva velocitat i, per tant, de la força destructiva. En canvi, als torrents amb ribes de poc pendent i amb vegetació de ribera, en casos de crescudes el que passa és que se n’eixampla la llera i, a més, la vegetació va frenant i obstaculitzant el corrent.

Fig. 4. Les funcions ambientals de la vegetació de ribera. Figura original de Massanés i Evers (1999), readaptada a partir de Godé i al. (2008)

214

C. MASCARÓ · La gestió dels torrents a Menorca

3. L’estat dels torrents a Menorca

La Directiva marc de l’aigua (DMA), aprovada el 2000, és la que regeix la gestió de l’ai-gua a l’àmbit europeu. Estableix un marc per a la protecció de les aigües superficials con-tinentals, i també les aigües de transició, costaneres i subterrànies. També hi ha la Directi-va d’inundacions (2007/60/CE), centrada a regular més específicament l’avaluació i gestió del risc d’inundació, sense contradir la DMA. La DMA imposa l’elaboració de plans de gestió de cada demarcació hidrogràfica amb l’objecte d’aconseguir un bon estat químic i ecològic de les diferents classes d’aigua i, per tant, també de les superficials continentals. En aquest context, la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear va encar-regar uns estudis per avaluar l’estat dels torrents de la comunitat autònoma (Pardo i al., 2007; Pardo i al., 2009; Estradé i al., 2010).

L’estudi de Pardo i al. (2007) pretenia avaluar la qualitat ambiental dels torrents utilit-zant indicadors fisicoquímics i biològics, invertebrats i diatomees bentòniques. La conclu-sió d’aquest treball és que el 90 % dels torrents de Menorca estudiats no compleixen els objectius ambientals de la DMA (fig. 5). Considera que es deu en gran part a la contami-nació difusa provinent de les activitats agropecuàries i abocaments puntuals, provinents de depuradores, entre altres. Aquesta contaminació provoca una elevada concentració de nutrients a l’aigua.

Isla

Torrente Topónimo Tip

o Clase Estado

Problemática asociada

Acción recomendada

IB J560 Sant Josep 1 Bueno

ME AB485 Cala en Porter 1 Deficiente

- Usos agrícolas

- Usos urbanos (carretera)

- Gestión de cuenca

ME AB500 Cala en Porter 1 Deficiente

- Vertidos de la depuradora de Alaior

- Extracción de agua

- Revisión del funcionamiento de la

depuradora

ME C454Pont de s’Alairó

1 Bueno

ME F459 Mercadal 1 Deficiente- Vertidos de depuradora

- Revisión del funcionamiento de la

depuradora

ME F460 Mercadal 1 Deficiente- Usos agrícoles

- Extracción de agua

- Gestión de cuenca

- Revisar extracción de agua

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

215

Isla

Torrente Topónimo Tip

o Clase Estado

Problemática asociada

Acción recomendada

ME F464 Mercadal 1 Deficiente

- Usos ganaderos (granja de cerdos)

- Usos agrícoles (vertido de purines)

- Vertidos

- Gestión de cuenca

- Revisión del funcionamiento de la

granja

ME L482 Algendar 1 Deficiente

- Regadío - Usos ganaderos

- Represa artificial de hormigón

- Gestión de cuenca - Retirada de la

represa

ME L484Algendar

Molí de Baix1 Moderado

- Muro en una de las orillas

- Usos agrícoles (regadío)

- Usos ganaderos (vacas)

- Gestión de cuenca

- Revisión de las obres de

reforzamiento

ME O502 Puntarró 1 Deficiente

- Agricultura de secano

- Usos ganaderos

- Cauze reforzado

ME R508 Sa Cova 1 Deficiente

- Agricultura de secano

- Cauce reforzado

ME S468 Son Biró 1 Deficiente

- Agricultura de secano

- Cauce reforzado

ME U470 Na Bona 1 Deficiente- Usos agrícoles

(secano)- Gestión de cuenca

Fig. 5. Resum de l’estat ecològic dels trams fluvials estudiats a Eivissa i Menorca per Pardo i al. (2007). S’indica l’impacte principal identificat als torrents i la recomanació d’accions proposades.

Taula original de l’estudi citat

L’estudi realitzat per l’OBSAM, coordinat per Estradé (2010), va consistir en l’elabora-ció de la cartografia de la vegetació de ribera i la valoració de l’estat ecològic de desset torrents de Menorca, mitjançant l’índex de qualitat del bosc de ribera (QBR). En paraules de l’OBSAM (2010), «l’estudi posa de manifest la degradació que pateixen els ecosiste-

216

C. MASCARÓ · La gestió dels torrents a Menorca

mes riparis» ja que, dels desset torrents estudiats, un es troba en mal estat, vuit en estat deficient, sis en estat mediocre i només dos en bon estat (fig. 6). Entre els impactes que es detecten en el treball, s’esmenta la gran transformació dels torrents en les zones agrí-coles, on sovint es cultiva fins a la riba, després d’haver-hi eliminat totalment la vegetació de ribera i, també, d’haver-hi alterat el llit, sobreexcavant-lo, ampliant-lo o rectificant-ne el traçat. Les neteges mecàniques accentuen aquests problemes. La presència significa-tiva de plantes invasores són un altre dels impactes esmentats, en què destaca l’elevada presència de canyes (Arundo donax), que ocupen l’espai i impedeixen la proliferació de vegetació autòctona. Comenten que la comunitat vegetal més abundant és la d’abatzers (Rubus sp. pl.), que és una planta heliòfila que ocupa les lleres només quan desapareix l’ombra de la vegetació de ribera. Citen altres alteracions de la qualitat ambiental dels torrents, com la canalització amb paret seca, fins i tot amb formigó a zones urbanes, la presència de preses per emmagatzemar aigua per regar, extraccions directes d’aigua dels torrents, presència de deixalles o abocaments de depuradores.

Fig. 6. Mapa on es resumeixen els resultats de l’estudi d’Estradé i al. (2010). Font: OBSAM

Als torrents de Menorca, també s’hi detecta fauna invasora. Pretus i Pons (2005) do-nen informació sobre la presència del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) a tres torrents i una bassa artificial. I Menorca tampoc no és aliena a la colonització de tortugues d’aigua americanes (Trachemys scripta), que posen en risc les poblacions de la tortuga d’aigua autòctona (Emys orbicularis).

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

217

Com a conclusió de l’estat ambiental dels torrents a Menorca, tenint en compte els estudis realitzats, es pot dir que és deficient. I que la DMA ens obliga a treballar per recu-perar-ne el bon estat.

4. Algunes experiències en la gestió dels torrents a MenorcaCom es comentava en l’inici d’aquest escrit, la gestió dels torrents a Menorca fa dèca-

des que crea polèmiques, ja que s’han estat fent majoritàriament amb maquinària pesant i sense tenir gaires contemplacions ambientals. El resultat d’aquesta gestió agreuja el mal estat ambiental dels torrents, com s’ha indicat en l’apartat anterior. A més però, s’ha afectat, directament, espècies protegides, com alguna de les poques poblacions d’alocs (Vitex agnus-castus) a l’interior de l’illa, els tamarells (Tamarix sp. pl.) o tortugues d’aigua (Emys orbicularis). L’OBSAM (2013) ha detectat la reducció dels bosquets de ribera en un 4,14 %, el que vol dir 1,5 ha, entre 2002 i 2007, fet incomprensible quan es té en compte que bàsicament el formen espècies protegides.

La neteja dels torrents se sol defensar per qüestions pressupostàries, però la poca de-licadesa d’alguna de les intervencions hi ha causat danys econòmics directes. Per exem-ple, en una neteja mecànica que es va fer al torrent del barranc d’Algendar es va extreure sediment de la llera i es va deixar en un marge, la qual cosa va formar un munt lineal que actua ara de barrera i no deixa que l’aigua que s’acumula a les tanques de dins el bar-ranc es dreni cap al torrent. El resultat és que aquestes tanques, que en el seu temps es cultivaven, ara s’inunden, i s’han hagut d’abandonar. I també que s’ha escampat la canya (Arundo donax), espècie invasora que rebrota amb facilitat de les restes d’estolons, que ara envaeix la llera i el munt de sediment que es va extreure.

Les neteges amb poca cura ambiental no són cosa superada. L’any passat mateix, 2012, es va actuar de la mateixa manera, amb maquinària pesant i arrasant la vegetació aquàtica i de ribera, al nord des Mercadal, entre la qual hi havia tamarells (OBSAM, 2012. GOB, 2012) (fig. 7).

A principi d’aquest segle, al parc natural de s’Albufera des Grau es van començar a fer experiències de neteja de torrents cercant alhora l’eficiència en el drenatge i el mante-niment de les funcionalitats ecològiques, tenint en compte el cost econòmic dels treballs de manteniment. L’objectiu era respectar la vegetació dels marges, intentant cercar una estructura en galeria, que deixàs el pas aclarit a l’aigua i creàs ombra sobre el torrent. D’aquesta manera, es pretenia evitar el creixement al llit del torrent d’espècies heliòfiles, com els abatzers, i alentir, també, la crescuda d’arbusts cap a dins la llera. Per altra ban-da, també es mantenien les funcions de protecció davant l’erosió dels marges del curs i del sòl pròxim, i les de filtre físic i químic. Els treballs els feia una brigada d’IBANAT, que actuava des de la llera amb motoserres i altres eines manuals, sense la intervenció de maquinària pesant. La idea era que el major cost de mà d’obra quedés compensat per un major temps a haver de retornar a invertir en la neteja, per les qüestions limitants que introduïa l’ombra ja esmentades, a més d’evitar els mals irreversibles de les intervencions amb maquinària pesada. Aquesta experiència es va fer als torrents de sa Boval i na Bona.

218

C. MASCARÓ · La gestió dels torrents a Menorca

Fig. 7. Abans i després de la intervenció feta al torrent des Mercadal l’any passat, 2012. Es pot observar com es van eliminar bosquets de tamarells, protegits per la llei. Fotos OBSAM

5. Propostes de gestió

Els manuals de gestió de cursos d’aigua tenint en compte les seves múltiples funcions han proliferat en els darrers anys en la nostra àrea geogràfica. En citem, per exemple, els de Massanès i Evers (1999), Godé i al. (2008) o Camprodon i al. (2012). Els treballs de Pardo i al. (2007) i Estradé i al. (2010) fan també recomanacions de gestió específiques pels torrents de Menorca. Una idea comuna en totes aquestes referències és el manteni-ment d’una franja de vegetació autòctona als marges dels cursos d’aigua que garantiria les funcions que s’ha esmentat ja repetides vegades en aquest escrit. Camprodon i al. (2012) anomenen aquesta franja «coixí ripari». En la figura 8 es representa com es deter-minaria l’amplària mínima del coixí ripari en cursos d’aigua de l’estil dels que tenim a Me-norca. De manera semblant, Estradé i al. (2010) proposen que aquesta franja sigui d’un mínim de 3 m a tots el torrents.

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

219

Fig. 8. Exemple de delimitació del coixí ripari en el cas de cursos d’aigua d’amplada de llera plena igual o menor a 2 m, quan no es coneix el límit del domini públic hidràulic, DPH. Font: Camprodon i al. (2012).

Dibuix de Roser Casas

Per acabar, i tenint com a referència els treballs citats, enumeram una sèrie de propos-tes per a la gestió dels torrents de Menorca:

1. Creació, a l’empar de l’administració competent, d’un equip tècnic interdisciplinari que defineixi un model de gestió dels torrents a Menorca, tenint en compte els dife-rents punts de vista: seguretat ciutadana, risc d’inundacions, funcionalitats ecològi-ques, patrimoni etnològic, valors paisatgístics i turístics, etc.

2. Coordinació entre les diferents administracions a l’hora de gestionar els torrents: ajuntaments, Consell Insular i diferents direccions generals del Govern balear.

3. Creació d’una franja de protecció d’uns tres metres d’amplària a cada banda dels torrents on es prioritzi la vegetació de ribera autòctona i es deixi de llaurar. Les ne-teges haurien de respectar al màxim aquesta franja, eliminant-hi només les plantes invasores.

4. Fer les neteges dels torrents sense maquinària pesant, eliminant només la vegeta-ció o altres obstacles que dificultin el pas de l’aigua dins la llera. Tendir a afavorir les formacions arbòries en forma de galeria, per aprofitar els efectes positius que crea l’ombra sobre el torrent. La maquinària pesant s’hauria d’emprar només puntual-ment per eliminar formacions compactes de plantes invasores, com Arundo donax o Ailanthus.

5. Fer campanyes d’eliminació d’espècies invasores, prioritzant-ne les que creen pro-blemes de taponament dels torrents, com Arundo i Ailanthus.

220

C. MASCARÓ · La gestió dels torrents a Menorca

6. Controlar les fonts de contaminació, provinents sobretot de les explotacions agrora-maderes i aigües residuals de depuradores.

7. Fer campanyes d’educació ambiental sobre la importància econòmica i ecològica dels torrents, i explicar a la població el perquè de la gestió que s’hi decideixi fer.

8. Tendir a recuperar les morfologies naturals dels llits dels torrents, eliminant encaixo-naments amb parets o formigó.

9. Controlar les extraccions directes d’aigua dels torrents i les represes que s’hi fan.10. Crear una xarxa de riberes protegides. Identificar trams ben conservats de les dife-

rents tipologies de riberes i dotar-les d’una protecció especial.

Referències

Camprodon, J.; Vericat, P.; Piqué, M.; Casas-Mulet, R. i Batalla, R.J. (2012). Gestió forestal en zones de ribera. In Camprodon, J. i al. (editors) Restauració i gestió ecològica fluvial. Un manual de bones pràctiques de gestió de rius i riberes (pàg. 102-134). Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya. Projecte Ricover (http://www.ctfc.cat/docs/RICOVER_cat.pdf).

Diari Menorca (2013). El Govern se queda sin dinero para limpiar los torrentes de Menorca (http://www.menorca.info/menorca/474546/govern/queda/dinero/limpiar/torrentes/menorca).

Estradé, S. (coordinadora); Barón, A. (director) i al. (2010). Cartografia de la vegetació de ri-bera i valoració del seu estat ecològic, a l’illa de Menorca. OBSAM per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (http://www.obsam.cat/documents/informes/cartogra-fia-vegetacio-ribera-memoria.pdf).

Estradé, S. (coordinadora); Barón, A. (director) i al. (2010). Cartografia de la vegetació de ribera i valoració del seu estat ecològic, a l’illa de Menorca. II. OBSAM per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (http://www.obsam.cat/documents/informes/car-tografia-vegetacio-ribera-memoria-II.pdf).

Gelabert, B. (2001). Delimitació de les zones inundables de les Illes Balears (pàg. 111-118). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 44. ISSN 0212-260X. Palma.

GOB (2012). El Gobierno Balear se lleva por delante un torrente en Menorca. Revista Quer-cus, 322: 5.

Godé, L.X. (director); Garcia, E.; Gutiérrez, C. (coordinadors) (2008). La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l’Ai-gua. Generalitat de Catalunya (http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/actuacions/vege-tacio_ribera_complerta.pdf)

Massanès, R.; Evers, A. (1999). Corredors blaus i verds. Manuals de restauració de riberes fluvials. Barcelona: Fundació Terra.

OBSAM (2008). Zones amb risc d’inundació (http://ide.cime.es/visoride).

JORNADES SOBRE ELS 20 ANYS DE LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

221

OBSAM (2010). Qualitat del bosc de ribera. Indicadors bàsics (http://www.obsam.cat/in-dicadors/sistemes-naturals/zones-humides/torrents/index%20QBR%20-%20Qualitat%20del%20Bosc%20de%20Ribera.pdf).

OBSAM (2010). Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? (http://www.obsam.cat/actualitat/2010/torrents-menorca-aigua-vida.php).

OBSAM (2012). Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? II (http://www.obsam.cat/actualitat/2012/torrents.php).

OBSAM (2013). Actualització 2007 de la cartografia d’ocupació del territori (http://www.obsam.cat/actualitat/2013/ocupacio-territori-act-2007.php).

Pardo, I.; Álvarez, M.; Delgado, C.; García, L. i Lucena, P. (2007). Implementa-ción de la DMA en Baleares: evaluación de la calidad ambiental de las masas de agua epicontinentales utilizando indicadores e índices biológicos (pàg. 302). Tomo I: Torren-tes (Informe Técnico). Universidad de Vigo. (http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M0808011112185729323&lang=CA&cont=38399).

Pardo, I.; Álvarez, M.; Delgado, C.; García, L.; Lucena, P i Barón, A. (2009). Evaluación del estado ecológico de los torrentes de las Islas Baleares: el caso particular de Menorca. In Vidal Hernàndez, J.M. i Comas Lamarca, E. Jornades sobre els 15 anys de la reserva de la biosfe-ra de Menorca. Col·lecció Recerca, 17. IME. (http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfe-ra-menorca/9-pardo-delgado-garcia-alvarez-lucena-baron-jornades-15-anys-reserva-biosfe-ra-menorca.pdf).

Pretus Real, J.L.; Pons Fàbregues, S. (2005). Un cranc americà als torrents de Menorca (http://www.obsam.cat/actualitat/2005/cranc-riu.php).

UE. Directiva Marc de l’Aigua (DMA). Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (DOUE L núm. 327, de 22 de desembre de 2000; (http://europa.eu/legislation_summaries/agriculture/environment/l28002b_es.htm)

UE. Directiva d’inundacions. Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i gestió dels riscs d’inundació (http://europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_change/l28174_es.htm).