La histria de la Casa dels Rothschild Per Andrew Hitchcock 31 - 9 - 2.110 Els Rothschild han estat controlant el mn durant molt de temps, els seus tentacles han aconseguit introduir-se en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, tal i com es documenta en el segent cronograma. No obstant aix, abans de saltar a la cronologia, si us plau, llegiu aquesta molt valuosa introducci que us dir que els Rothschild sn ben el contrari del que diuen ser. Els Rothschild afirmen que sn jueus, quan en realitat sn khzars. Sn d'un pas anomenat Khazaria, que va ocupar la terra situada entre el Mar Negre i el Mar Caspi, que ara est ocupada predominantment per Gergia. La ra per la qual els Rothschild afirmen ser jueus s perqu els khzars estaven sota les ordres del Rei, convertits a la fe jueva l'any 740 dC, per per descomptat aix no incloa la conversi dels seus gens mongols asitics a gens de gent jueva. Trobareu que aproximadament el 90% de les persones que avui al mn s'anomenen jueus sn en realitat khzars, o com a ells els agrada de ser coneguts, Jueus Asquenazites. Aquestes persones menteixen conscientment al mn amb la seva afirmaci de que la terra d'Israel s seva per dret de naixement, quan en realitat la seva veritable ptria s a ms de 800 milles de distncia, a Gergia. Aix doncs, la propera vegada que escolti a un primer ministre israeli, belant sobre l'anomenada persecuci dels Jueus, consideri aix, tots els primers ministres d'Israel han estat Jueus Asquenazites. Per tant, quan tots aquests primers ministres han volgut guanyar-se els favors d'Occident per al seu re-establiment d'una ptria jueva, us han mentit sabent-ho i deliberadament, ja que mai van ser d'aquesta regi, i ho saben perfectament, perqu sn ells els que es diuen a si mateixos Jueus Asquenazites. El llibre de l'Apocalipsi, captol 2, versicle 9, diu el segent, que sembla que parli sobre aquests Jueus Asquenazites: "Conec la tribulaci que passes i la teva pobresa, encara que, de fet, ets ric. S com t'injurien els qui es diuen jueus i no sn res ms que una sinagoga de Satans" La lnia de sang ms rica del mn i sens dubte la lder dels Jueus Asquenazites al mn d'avui s la famlia Rothschild. Com es pot veure a la cronologia, els Rothschild han obtingut aquesta posici mitjanant la mentida, la manipulaci i l'assassinat. El seu llinatge s'estn tamb a les famlies reials d'Europa, i als segents cognoms: Astor, Bundy, Collins, duPont; Freeman, Kennedy, Morgan, Oppenheimer, Rockefeller, Sassoon, Schiff, Taft i Van Duyn. No obstant aix, aquestes no sn les niques lnies de sang que haurien de preocupar-vos. Probablement sou conscients de l'antic costum emprs per molts Jueus Asquenazites de canviar-se el nom, per tal de semblar que formaven part de la raa dominant del pas en el qu vivien, a fi de poder obtenir posicions d'influncia en aquest pas, que explotaven desprs en servir als seus amos veritables en altres llocs. Hi ha un munt de proves que demostren que els Rothschild segueixen aquesta tradici enganyosa. A ms els Rothschild sn coneguts per engendrar molts fills en secret que poden collocar en posicions de poder quan els sigui necessari. Aix va comenar amb el primer home que va prendre el nom Rothschild, que tenia un sis fill secret. Finalment, recordeu que el mn s un lloc divers, podria, si volgus, canviar el meu nom per Rothschild, o qualsevol dels noms que figuren ms amunt, i no formaria part d'aquesta famlia ms que el que va fer Jueus Asquenazites a aquests convertint-se al judaisme l'any 740 dC . Si us plau, per tant no assumiu automticament que alg que porti el nom Rothschild o qualsevol dels noms abans esmentats formen part de la xarxa criminal dels Rothschild. A ms, i el ms important, la majoria dels Jueus Asquenazites sn innocents i no formen part d'aquesta xarxa. Comproveu els fets per vosaltres mateixos en primer lloc, aquest article est dissenyat per informar la gent qui s l'enemic, no per assenyalar a persones d'una determinada raa o persones amb un cognom determinat, que potser no tenen res a veure amb aquesta xarxa criminal dels Rothschild.

1.743: Mayer Amschel Bauer, Jueu Asquenazita, neix a Frankfurt, Alemanya, fill de Moiss Amschel Bauer, prestador de diners i propietari d'una comptadoria. Moiss Amschel Bauer colloca un cartell vermell sobre la porta d'entrada de la comptadoria. Aquest cartell s un hexagram vermell (que es tradueix geomtricament i numricament com el nmero 666), que seguint les ordres de Rothschild acabaria a la bandera d'Israel uns dos segles ms tard. 1.753: Neix Gutle Schnaper, Jueva Asquenazita (futura esposa de Mayer Amschel Bauer), filla d'un respectat comerciant, Wolf Salomon Schnaper. 1.760: Durant aquesta dcada Mayer Amschel Bauer treballa per a un banc propietat dels Oppenheimer a Hannover, Alemanya. T un gran xit i es converteix en soci menor. Mentre treballa al banc es familiaritza amb el General von Estorff. Desprs de la mort del seu pare, Bauer torna a Frankfurt per assumir el control del negoci familiar. Bauer reconeix el significat del hexagram vermell i canvia el seu nom de Bauer a Rothschild, a partir de l'hexagram vermell o escut que significa 666 que penja sobre la porta d'entrada ("Rot" en alemany significa "vermell", "Schild," en alemany vol dir, "escut"). Mayer Amschel Rothschild, descobreix que el General von Estorff a estat afegit a la cort del Prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau, una de les ms riques cases reials d'Europa, que havia obtingut la seva riquesa arrendant soldats d'Hesse a pasos estrangers amb grans guanys (una prctica que encara continua avui en dia exportant, tropes amb "tasques humanitries", arreu del mn). Per tant, organitza un retrobament amb el general amb el pretext de vendre-li valuoses monedes i quincalla a preus reduts. Mentre fa plans, Rothschild posteriorment es presenta a si mateix al Prncep Guillem, que queda ms que satisfet amb els reduts preus que cobra per les seves monedes rares i quincalla, i Rothschild li ofereix una bonificaci per a qualsevol altre negoci que el Prncep pugui proposar-li. Posteriorment Rothschild esdev un soci proper del Prncep Guillem, i acaba fent negocis amb ell i amb els membres de la cort. Aviat descobreix que el prstec de diners als governs i la reialesa s ms rendible que el prstec a les persones, ja que els prstecs sn ms elevats i estan garantits pels impostos de la naci. 1.769: Mayer Amschel Rothschild rep perms del Prncep Guillem per penjar un cartell a la faana dels seus establiments comercials declarant que ell s, "M.A. Rothschild, provedor de sa altesa serena, el prncep Guillem d'Hanau." 1.770: Mayer Amschel Rothschild elabora plans per a la creaci dels Illuminati i confia al Jueu Asquenazita, Adam Weishaupt, un Cripto-Jueu que feia veure que era catlic, la seva organitzaci i desenvolupament. Els Illuminati es basaran en els ensenyaments del Talmud, que al seu torn sn, els ensenyaments dels Jueus Rabnics. S'havien de dir els Illuminati, ja que s un terme que significa Satnic, guardians de la llum. Mayer Amschel Rothschild es casa amb Gutle Schnaper. 1.773: Neix Amschel Mayer Rothschild, el primer dels fills de Mayer Amschel Rothschild. Ell, com tots els seus germans que el seguiran, entrar al negoci de la famlia als 12 anys. 1.774: Neix Salomon Mayer Rothschild. 1.776: Adam Weishaupt completa oficialment l'organitzaci dels Illuminati l'1 de maig d'aquest any. El propsit dels Illuminati s dividir als goyim (tots els no-jueus) a base de mitjans poltics, econmics, socials i religiosos. Els bndols oposats havien d'estar armats i els incidents havien de ser-los

proporcionats per qu: lluitessin entre ells mateixos; destrussin els governs nacionals; destrussin les institucions religioses i finalment es destrussin els uns als altres. Weishaupt aviat s'infiltra en l'Ordre Continental dels Maons amb aquesta doctrina Illuminati i estableix lgies del Gran Orient que hauran ser el seus quarters generals secrets. Tot aix s'ha de fer sota les ordres i les finances de Mayer Amschel Rothschild i s el concepte que s'ha ests i es segueix a les Lgies Maniques de tot el mn fins als nostres dies. Weishaupt tamb recluta 2.000 seguidors a sou, incloent-hi els homes ms intelligents en el camp de les arts i les lletres, l'educaci, la cincia, les finances i la indstria. Se'ls instrueix per seguir els segents mtodes per tal de controlar la gent. 1) Utilitzeu el suborn monetari i sexual per obtenir el control dels homes que ja estan en posicions elevades, en diferents nivells de tots els governs i altres camps d'activitat. Quan les persones influents hi caiguin per les mentides, enganys i temptacions dels Illuminati han de ser sotmeses a la servitud mitjanant la poltica i alguna altra mena de xantatge, amenaces de runa financera, l'exposici pblica i el perjudici fiscal, fins i tot la seva prpia mort i la de membres estimats de les seves famlies. 2) Les facultats de les universitats i les universitats han de conrear els estudiants que tinguin una capacitat mental excepcional pertanyents a famlies ben educades, amb vocaci internacional, i recomanar el seu entrenament especial en l'internacionalisme, o ms aviat la idea que noms un govern mundial pot posar fi a les guerres i conflictes recurrents. Aquesta formaci ha de ser proporcionada mitjanant la concessi de beques als seleccionats pels Illuminati. 3) Totes les persones influents atrapades han de quedar sota el control dels Illuminati, a ms dels estudiants que hagin estat especialment educats i entrenats, hauran de ser utilitzats com a agents i collocats entre bastidors a tots els governs en qualitat d'experts i especialistes. Aix s el que aconsellareu als alts executius per que adoptin poltiques que a el llarg termini serveixin als plans secrets de la conspiraci dels Illuminati d'un sol mn i provoquin la destrucci dels governs i les religions que hagin estat elegits o nomenats per servir. 4) Obtindreu el control absolut de la premsa, en aquest moment l'nic mitj massiu de comunicaci, que distribueix la informaci al pblic, de manera que totes les notcies i la informaci puguin ser manipulades per tal de fer que les masses creguin que un govern mundial s l'nica soluci als nostres molts i variats problemes. 1.777: Neix Nathan Mayer Rothschild. 1.784: Adam Weishaupt emet l'ordre per qu comenci la Revoluci Francesa a Maximilien Robespierre en forma de llibre. Aquest llibre l'havia escrit un dels socis de Weishaupt, Xavier Zwack, i s'envi per missatgeria des de Frankfurt a Pars. No obstant aix durant el trajecte, al missatger li cau un llamp, el llibre que detalla aquest pla s descobert per la policia i lliurat a les autoritats bavareses. A conseqncia d'aix, el govern de Baviera ordena a la policia atacar les lgies maniques del Gran Orient de Weishaupt, i les cases dels seus socis ms influents. Clarament, les autoritats bavareses estaven convenudes que el llibre que havien descobert seria una amenaa molt real d'un grup privat de persones influents, per tal d'utilitzar les guerres i les revolucions per aconseguir els seus fins poltics. 1.785: El govern de Baviera prohibeix els Illuminati i tanca totes les lgies bavareses del Gran Orient. Mayer Amschel Rothschild deixa la casa familiar i es trasllada a una casa de cinc pisos a Frankfurt, que comparteix amb la famlia Schiff.

1.786: El govern de Baviera publica els detalls de la trama Illuminati en un document titulat "Els escrits originals de l'Ordre i la secta dels Illuminati." A continuaci, envia el document a tots els caps de l'esglsia i d'estat de tot Europa, per lamentablement la seva advertncia s ignorada. 1.788: Neix Kalmann (Carl) Mayer Rothschild. 1.789: A causa de la ignorncia europea a l'advertncia del govern de Baviera, el pla dels Illuminati per a una Revoluci Francesa comena a tenir xit a partir d'aquest any 1.793. Aquesta revoluci era el somni dels banquers, es va establir una nova constituci i es van aprovar lleis que prohibien a l'Esglsia romana els delmes d'embargament (impostos) i tamb els treuen la seva exempci de pagar impostos. 1.790: Mayer Amschel Rothschild afirma, "Permetin-me emetre i controlar els diners d'una naci i no m'importar qui escrigui les lleis." 1.791: Els Rothschild aconsegueixen, "el control dels diners d'una naci," a travs d'Alexander Hamilton (el seu agent en el gabinet de George Washington), quan creen un banc central als EUA anomenat el Primer Banc dels Estats Units. S'estableix amb un termini de 20 anys. 1.792: Neix Jacob (James) Mayer Rothschild. 1.796: Amschel Mayer Rothschild es casa amb Eva Hanau. 1.798: John Robison publica un llibre titulat, "Proves d'una conspiraci contra totes les religions i els governs d'Europa portada a terme a les reunions secretes dels maons, Illuminati i les Societats de Lectura". En aquest llibre, el professor Robison, de la Universitat d'Edimburg, un dels principals intellectes del seu temps, que el 1.783 va ser elegit secretari general de la Societat Reial d'Edimburg, donava detalls de tota la trama Rothschild Illuminati. Informa de com ha arribat a ser un ma d'alt grau al Ritu Escocs de la Maoneria, i que ha estat convidat per Adam Weishaupt a anar a Europa, on se li ha donat una cpia revisada de la conspiraci de Weishaupt. No obstant aix, tot i que pretn fer-li costat, el professor Robison no est d'acord amb ell i, per tant, publica el llibre abans esmentat. El llibre inclou detalls de la investigaci del govern de Baviera als Illuminati i de la Revoluci Francesa. Aquest mateix any el 19 de juliol, David Pappen, President de la Universitat de Harvard, dna una conferncia a la classe que es gradua de la influncia que illuminisme estava tenint en la poltica i la religi a Amrica. Als 21 anys, Nathan Mayer Rothschild abandona Frankfurt per anar a Anglaterra, on amb una gran suma de diners que li ha donat el seu pare, posa en marxa un banc a Londres. 1.800: Salomon Mayer Rothschild es casa amb Caroline Stern. 1.806: Napole declara que s el seu, "objectiu eliminar del govern la casa de Hess-Cassel i fer-los fora de la llista de poderosos." En sentir aix, el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau, fuig cap a Alemanya, va a Dinamarca i confia la seva fortuna valorada en aquell moment en 3 milions de dlars a Mayer Amschel Rothschild per a la seva custdia. Nathan Mayer Rothschild es casa amb Hannah Barent Cohen la filla d'un ric comerciant de Londres. 1.808: Nathan Mayer Rothschild t el seu primer fill Lionel Nathan de Rothschild.

1.810: Moren Sir Francis Baring i Abraham Goldsmid. Aix deixa a Nathan Mayer Rothschild com el banquer important d'Anglaterra. Salomon Mayer Rothschild va a Viena, ustria, i estableix el banc, M. von Rothschild und Shne . 1.811: El termini del Banc Rothschild dels Estats Units s'esgota i el Congrs vota en contra de la seva renovaci. A Nathan Mayer Rothschild no el diverteix i afirma, "O b es concedeix la sollicitud de renovaci del termini, o els Estats Units es trobaran embolicats en una guerra molt desastrosa." No obstant aix Estats Units es mant ferm i el termini no es renova, cosa que fa que Nathan Mayer Rothschild emeti una nova amenaa, "Donar una lli a aquests insolents nord-americans. Els tornar a portar a ser una colnia." 1.812: Amb el suport dels diners dels Rothschild, i per ordre de Nathan Mayer Rothschild, Gran Bretanya declara la guerra als Estats Units. El pla de Rothschild era que els Estats Units s'endeutessin lluitant en aquesta guerra de manera que acabessin rendint-se als Rothschild i permetessin que es renovs el termini que els Rothschild posseen del Primer Banc dels Estats Units. Mor Mayer Amschel Rothschild. En el seu testament estableix lleis especfiques que la Casa dels Rothschild han de seguir: totes les posicions claus en el negoci de la famlia noms seran ocupades per membres de la famlia, noms als membres masculins de la famlia se'ls permetr participar en el negoci familiar, que incloa un reconegut sis fill bastard secret (s important assenyalar que Mayer Amschel Rothschild tamb va tenir cinc filles, aix que avui l'extensi de la dinastia Sionista Rothschild sense dur el nom Rothschild s llarga i ample, i els Jueus creuen que la descendncia mixta d'una mare jueva s exclusivament jueva), la famlia es va anar casant entre cosins primers i segons per preservar la fortuna familiar (dels 18 matrimonis dels nts de Mayer Amschel Rothschild, 16 eren entre cosins germans - una prctica coneguda avui com endogmia), no havia de ser publicat cap inventari pblic de les seves propietats, no havia de ser presa cap acci legal pel que fa al valor de l'herncia, el fill gran del fill gran es convertiria en el cap de la famlia (aquesta condici noms podia ser revocada quan la majoria de la famlia es poses d'acord en contra). Immediatament es dna el cas i Nathan Mayer Rothschild es triat cap de la famlia desprs la mort del seu pare, Mayer Amschel Rothschild. Jacob (James) Mayer Rothschild se'n va a Pars, Frana a establir el banc, Rothschild Frres. Neix Nathaniel de Rothschild, gendre de Jacob (James) Mayer Rothschild. 1.814: Pel que fa als 3 milions de dlars que el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau havia confiat a Mayer Amschel Rothschild per a la seva custdia, per tenir un relat del que va succeir a continuaci passem a l'Enciclopdia Jueva, edici del 1.905, volum 10, pgina 494, que diu: "Segons la llegenda aquests diners van ser amagats en btes de vi, i escapant a la recerca dels soldats de Napole quan van entrar a Frankfurt, van ser restaurats intactes en les mateixes btes el 1.814, quan l'elector (el prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau) va tornar a l'electorat (Alemanya). Els fets sn una mica menys romntics i ms empresarials". Aquesta ltima lnia indica que els diners mai van ser retornats per Rothschild al prncep Guillem IX d'Hesse-Hanau. L'enciclopdia continua dient, "Nathan Mayer Rothschild va invertir 3 milions de dlars en or a l'East ndia Company sabent que serien necessaris per a la campanya de Wellington a la pennsula. "Amb els diners robats Nathan va fer, "no menys de quatre beneficis: 1) Amb la venda del paper de Wellington, que va comprar a 50 centaus de dlar i va recollir a la par, 2) Amb la venda d'or a Wellington, 3) Amb la seva recompra, i 4) Al reenviar-lo a Portugal". 1.815: Els cinc germans Rothschild treballen per subministrar or als dos exrcits, al de Wellington (a travs de Nathan a Anglaterra) i a l'exrcit de Napole (a travs de Jacob a Frana), i comencen la seva

poltica de finanament d'ambds bndols en les guerres. Els Rothschild estimen les guerres perqu sn generadors massives de deute lliure de risc. Aix es deu al fet que estan garantits pel govern d'un pas, i per tant pels esforos de la poblaci d'aquest pas, i no importa si aquest pas perd la guerra perqu els prstecs es donen amb la garantia que el vencedor respectar els deutes dels venuts. Mentre els Rothschild estan finanant tots dos bndols en aquesta guerra, utilitzen els bancs que s'han ests per tot Europa per donar-los l'oportunitat d'establir una xarxa de servei postal inigualable amb rutes secretes i missatgers rpids. Els correus que porten aquests missatgers han de ser oberts per aquests missatgers i els seus continguts entregats als Rothschild pel que sempre van un pas per davant dels esdeveniments actuals. D'altra banda, aquests missatgers dels Rothschild sn els nics comerciants que poden travessar els bloquejos dels anglesos i dels francesos. Sn aquests missatgers tamb els qui mantenen a Nathan Mayer Rothschild al corrent de com va la guerra per qu pugui utilitzar aquesta informaci per comprar i vendre des de la seva posici a la borsa de valors d'acord amb la informaci. Un dels correus de Rothschild s un home anomenat Rothworth. Quan els britnics guanyen la batalla de Waterloo, Rothworth travessa el Canal i es capa de lliurar aquesta notcia a Nathan Mayer Rothschild, 24 hores abans que el propi servei de missatgeria de Wellington. En aquell moment els bons britnics s'anomenen cnsols i es negocien a la borsa de valors. Nathan Mayer Rothschild dna ordres a tots els seus treballadors de la borsa que comencin a vendre cnsols. Aix fa creure a tots els altres comerciants que els britnics han perdut la guerra pel que comencen a vendre frenticament. Per tant el valor dels cnsols es desploma, llavors es quan Nathan Mayer Rothschild discretament ordena als seus treballadors que comprin tants cnsols com puguin. Quan arriba la notcia que, en realitat, els britnics han guanyat la guerra, els cnsols pugen a un nivell encara ms alt que abans de la guerra per acabar deixant a Nathan Mayer Rothschild amb uns guanys d'aproximadament 20 cops la seva inversi. Aix dna el control total de l'economia britnica a la famlia Rothschild, ara sn el centre financer del mn desprs de la derrota de Napole, i obliguen a Anglaterra a crear un nou Banc d'Anglaterra, controlat per Nathan Mayer Rothschild. Curiosament 100 anys desprs el New York Times publicaria una histria que indicava que el nt de Nathan Mayer Rothschild havia tractat d'aconseguir una ordre judicial per a suprimir la publicaci d'un llibre que contenia aquesta histria interna. La famlia Rothschild va afirmar que la histria era falsa i calumniosa, per el tribunal va rebutjar la sollicitud dels Rothschild i va ordenar que la famlia pagus totes les costes del judici. Tornant a 1.815, aquest s l'any en que Nathan Mayer Rothschild fa la seva famosa declaraci, "No m'importa quin titella colloquin al tron d'Anglaterra per governar l'Imperi en el qual mai es posa el sol. L'home que controli l'oferta monetria de la Gran Bretanya controlar l'Imperi Britnic, i jo controlo l'oferta monetria britnica." Presumia que en els 17 anys que feia que era a Anglaterra havia augmentat la participaci de 20.000 lliures que li havia donat el seu pare, 2.500 vegades fins a 50 milions de lliures esterlines. Els Rothschild tamb utilitzen el seu control del Banc d'Anglaterra per reemplaar el mtode d'enviament d'or entre pasos i en el seu lloc utilitzen els seus cinc bancs escampats per tot Europa per establir un sistema de dbits i crdits amb paper moneda, s el sistema bancari d'avui.

A finals d'aquell segle, un perode de temps que es coneix com la "Edat dels Rothschild," s'estima que la famlia Rothschild controla la meitat de la riquesa del mn. Per una cosa que no va b per als Rothschild aquell any s el Congrs de Viena, que comena el setembre de 1.814 i conclou el juny d'aquell any. La ra d'aquell Congrs de Viena, s qu els Rothschild volen crear una forma de govern mundial, que els doni el control poltic total sobre gran part del mn civilitzat. Molts dels governs europeus estan endeutats amb els Rothschild, de manera que imaginen que podran utilitzar-ho com eina de negociaci. No obstant aix, el tsar Alexandre I de Rssia, que no ha sucumbit a un banc central Rothschild, no est d'acord amb el pla, de manera que el pla de govern mundial dels Rothschild falla. Enfurismat per aix, Nathan Mayer Rothschild jura que algun dia ell o els seus descendents destruiran a tota la famlia i als descendents del tsar Alexandre I. Desafortunadament s fidel a la seva paraula i 102 anys desprs els Rothschild financen als bolxevics perqu portin a terme aquesta promesa. Curiosament, un fantic del govern mundial i Jueu Asquenazita, Henry Kissinger, fa la seva tesi doctoral sobre el Congrs de Viena. 1.816: El Congrs dels Estats Units aprova una llei que permet un altre banc central dominat pels Rothschild, que dna als Rothschild el control de l'oferta monetria nord-americana de nou. S'anomena el Segon Banc dels Estats Units i se li atorga un termini de vint anys. La guerra de la Gran Bretanya contra Amrica, per tant acaba amb la mort de milers de soldats britnics i nord-americans, per els Rothschild aconsegueixen el seu banc. 1.818: Desprs de l'obtenci de prstecs massius francesos al 1.817 amb la finalitat d'ajudar a la reconstrucci desprs de la desastrosa derrota a Waterloo, agents dels Rothschild compren grans quantitats de bons del govern francs fent que el seu valor augmenti. El 5 de novembre treuen el lot al mercat lliure fent que el seu valor caigui en picat i Frana entra en pnic financer. Els Rothschild llavors intervenen per fer-se amb el control de l'oferta monetria francesa. Aquest mateix any els Rothschild sn capaos de fer un prstec de 5.000.000 de al govern prussi. 1.821: Kalmann (Carl) Mayer Rothschild es enviat a Npols, Itlia. Acaba fent un munt de negocis amb el Vatic i amb el Papa Gregorio XVI, posteriorment, se'l condecora amb l'Ordre de Sant Jordi. A ms, cada vegada que el Papa rep a Kalmann, li dna la m en comptes del acostumat besam, cosa que mostra l'abast del poder de Kalmann sobre el Vatic. 1.822: L'emperador d'ustria fa Barons als cinc germans Rothschild. Nathan Mayer Rothschild opta per no acceptar el ttol. 1.823: Els Rothschild es fan crrec de les operacions financeres de l'Esglsia Catlica, arreu del mn. 1.827: Sir Walter Scott publica La vida de Napole en nou volums, i al volum 2, afirma que la Revoluci Francesa ha estat planejada pels Illuminati (Adam Weishaupt) i finanada pels canvistes d'Europa (Els Rothschild). 1.832: El president Andrew Jackson (set President dels Estats Units 1.829-1.837), dirigeix la campanya per al seu segon mandat sota el lema, "Jackson i cap banc". Aix fa referncia al seu pla per fer-se amb el control del sistema monetari nord-americ per beneficiar el poble nord-americ, no per a l'especulaci dels Rothschild.

1.833: El president Andrew Jackson comena a eliminar els dipsits del govern controlats pels Rothschild, al Segon Banc dels Estats Units i els diposita en bancs dirigits per banquers democrtics. Aix provoca el pnic dels Rothschild i que facin el que millor saben fer, contraure l'oferta monetria provocant una depressi. El President Jackson sap el que estan fent i finalment diu, "Sou un cau d'escurons lladres, i tinc la intenci de derrotar-vos, i pel Du Etern, que us far fora." 1.834: El lder revolucionari itali, Giuseppe Mazzini, s seleccionat pels Illuminati per dirigir el seu programa revolucionari a tot el mn i ocupar aquest crrec fins a la seva mort el 1.872. 1.835: El 30 de gener, un assass intenta disparar al president Jackson, per miraculosament fallen les dues pistoles de l'assass. El president Jackson declararia ms tard que ell sabia que els Rothschild eren els responsables d'aquest intent d'assassinat. No s l'nic, l'assass, Richard Lawrence, que va ser trobat no culpable per raons de demncia, presumia desprs que gent poderosa d'Europa l'havien llogat i que s'havien comproms a protegir-lo si era descobert. Els Rothschild adquireixen els drets de les mines d'argent viu d'Almadn a Espanya. En aquell moment s la concessi ms gran en el mn i com que el mercuri viu s un component vital en la refinaci de l'or o la plata, dna als Rothschild virtualment el monopoli mundial. 1.836: Desprs d'anys de lluita contra els Rothschild i el seu banc central als Estats Units, el president Andrew Jackson, finalment t xit en fer fora dels Estats Units el banc central dels Rothschild, quan els estatuts del banc no es renoven. No ser fins al 1.913 que els Rothschild seran capaos de crear el seu tercer banc central als Estats Units, la Reserva Federal, i per garantir que no es cometen errors, aquest cop es posa a crrec del projecte a un de la seva prpia lnia de sang, Jacob Schiff. Mor Nathan Mayer Rothschild i el control del seu banc, N.M. Rothschild & Sons passa al seu germ petit, James Mayer Rothschild. 1.837: Els Rothschild envien a un dels seus, August Belmont, un Jueu Asquenazita, als Estats Units per salvar els seus interessos bancaris derrotats pel president Andrew Jackson. 1.840: Els Rothschild es converteixen en els corredors de lingots del Banc de d'Anglaterra. Creen les agncies de Califrnia i Austrlia. 1.841: El president John Tyler (10 President dels Estats Units 1.841-1.845) veta la llei per renovar el termini del Banc dels Estats Units. Rep centenars de cartes amenaant amb assassinar-lo. 1.844: Salomon Mayer Rothschild compra la United Coal Mines of Vtkovice and Austro-Hungarian Blast Furnace Company (Siderrgia) que arribar a ser un dels deu principals complexos industrials globals. Benjamin Disraeli, Jueu Asquenazita (que arribar a ser primer ministre britnic dues vegades - l'nic Jueu Asquenazita adms capa de fer-ho) publica Coningsby, en la que caracteritza a Nathan Mayer Rothschild com, "Senyor i Mestre dels mercats monetaris del mn, i per descomptat prcticament amo i senyor de tota la resta. Literalment mant els ingressos del sud d'Itlia en penyora, i monarques i ministres de tots els pasos busquen el seu consell i sn guiats pels seus suggeriments." 1.845: Mor El Gran Patriota American, Andrew Jackson (7 President dels Estats Units). Abans de morir se li pregunta quin considera ell que ha estat el seu major assoliment. Respon sense dubtar,

"Jo vaig matar la Banca," Aix fa referncia al fet que ell va bandejar el Segon Banc dels Estats Units dels Rothschild al 1.836. Jacob (James) Mayer Rothschild (qui ja s'ha casat amb la seva neboda, Betty, filla de Salomon Mayer Rothschild), conegut ara com el Bar James de Rothschild, es fa amb el contracte per construir la primera lnia de tren ms important de tot el pas. Se'n diu el Chemin De Fer du Nord i transcorre inicialment des de Pars a Valenciennes i desprs s'uneix a la xarxa ferroviria d'ustria construda pel seu germ (i pare de la seva dona - tot sona una mica srdid, oi?) Salomon Mayer Rothschild. 1.847: Lionel De Rothschild ara casat amb la filla del seu oncle, Kalmann (Carl) Mayer Rothschild, s triat per a l'esc de la ciutat de Londres. Un requisit per entrar al parlament s prestar jurament de la veritable fe de cristi. Lionel De Rothschild es nega a fer-ho ja que s jueu i el seu esc al Parlament roman buit durant 11 anys fins que es permeten nous juraments. Deuria ser un representant d'un valor incalculable per a la seu districte electoral, tenint en compte que mai podia votar sobre qualsevol projecte de llei ja que mai entrava al parlament! Em pregunto com se les va arreglar per mantenir el seu esc al Parlament durant 11 anys? 1.848: Karl Marx, Jueu Asquenazita, publica, "El Manifest Comunista". Curiosament, mentre ell est treballant en aix, Karl Ritter, de la Universitat de Frankfurt est escrivint l'anttesi que suposaria la base del "Nietzscheanisme." de Friedrich Wilhelm Nietzsche. D'aquest Nietzecheanisme es desenvoluparia ms tard el feixisme i desprs el nazisme i s'utilitzaria per fomentar la primera i segona guerres mundials. Marx, Ritter i Nietzsche tots ells estan finanats i sota les ordres dels Rothschild. La idea s que els que dirigeixen la conspiraci global puguin utilitzar les diferncies d'aquestes dues anomenades ideologies per qu els permeti dividir la raa humana en fraccions cada vegada majors en camps oposats de manera que puguin ser armats i desprs d'un rentat de cervell fer-los lluitar i que es destrueixin entre ells, i en particular, destruir totes les institucions poltiques i religioses. El mateix pla presentat per Weishaupt al 1.776. Mor Eva Hanau, esposa de Amschel Mayer Rothschild. 1.849: Mor Gutle Schnaper, esposa de Mayer Amschel Rothschild. Abans de la seva mort declara despreocupadament, "Si els meus fills no volguessin guerres, no n'hi hauria cap". 1.850: Aquesta dcada comena la construcci de les cases senyorials de Mentmore a Anglaterra i de Ferrires a Frana, es construeixen ms Rothschild Manors arreu del mn, totes elles farcides d'obres d'art. Jacob (James) Rothschild a Frana es diu que t uns 600 milions de francs, que en aquell moment sn 150 milions de francs ms que tots els altres banquers de Frana junts. 1.852: N.M. Rothschild & Sons comena el refinat d'or i plata per a la Real Casa de la Moneda, el Banc d'Anglaterra i altres clients internacionals. 1.853: Nathaniel de Rothschild, gendre de Jacob (James) Mayer Rothschild, compra la vinya Chteau Brane-Mouton, a Mouton, Bordeus, i la re-nombra com Chteau Mouton Rothschild. 1.854: Mor Caroline Stern, esposa de Salomon Mayer Rothschild. 1.855: Mor Amschel Mayer Rothschild. Mor Salomon Mayer Rothschild.

Mor Kalmann (Carl) Mayer Rothschild. 1.858: Lionel De Rothschild finalment ocupa el seu seient al parlament quan l'obligaci de prestar jurament en la veritable fe cristiana s'amplia per incloure-hi altres juraments. Esdev el primer jueu membre del parlament britnic. 1.861: El president Abraham Lincoln (16 President dels Estats Units des del 1.860 fins al seu assassinat al 1.865) s'acosta als grans bancs de Nova York per tractar d'obtenir prstecs per donar suport a la contnua guerra civil americana. En la mesura en que aquests grans bancs estan sota la forta influncia dels Rothschild, li ofereixen un tracte que saben que no pot acceptar, del 24% al 36 % d'inters en tots els fons prestats. Lincoln s'enfada molt amb aquest alt tipus d'inters i aleshores imprimeix els seus propis diners lliures de deute i informa al pblic que ara es tracta de diners de curs legal tant pel que fa als deutes pbliques com privats. 1.862: A l'abril s'han imprs i distribut 449.338.902 dlars en diners lliure de deute de Lincoln. Aquest afirma, "Hem donat a la gent d'aquesta repblica la benedicci ms gran que mai ha tingut, el seu propi paper moneda per pagar els seus propis deutes." Aquest mateix any The Times de Londres publica una histria que cont la segent declaraci: "Si aquesta entremaliada poltica financera, que t el seu origen a la Repblica d'Amrica del Nord, qualla i acaba installant-se, desprs que el govern proporcioni els seus propis diners sense cost. Pagar els seus deutes i estar sense deute. Tindr tots els diners necessaris per dur a terme el seu comer. Arribar a ser prsper ms enll de cap precedent en la histria dels governs civilitzats del mn. Els cervells i la riquesa de tots els pasos se'n aniran a Amrica del Nord. Aquest govern ha de ser destrut o destruir totes les monarquies del mn." 1.863: El president Abraham Lincoln descobreix que el tsar de Rssia, Alexandre II (1.855-1.881) , est tenint problemes amb els Rothschild, igual que ell es nega als seus continus intents d'establir un banc central de Rssia. El tsar llavors dna una ajuda inesperada al president Lincoln. El tsar dona ordres per qu si Anglaterra o Frana intervenen activament en la guerra civil americana, i ajuden al Sud, Rssia considerar aquesta acci com una declaraci de guerra, i es posar del bndol del president Lincoln. Per demostrar que no fa broma, envia part de la seva Flota del Pacfic al port de San Francisco i una altra part a Nova York. El banc dels Rothschild a Npols, Itlia, el C.M. de Rothschild e Figli, es tanca desprs de la unificaci d'Itlia. Els Rothschild utilitzen a un dels seus als Estats Units, John D. Rockefeller, per muntar un negoci de cru anomenat Standard Oil que amb el temps absorbir a tota la competncia. 1.864: El Rothschild, August Belmont, que en aquell moment s President Nacional del Partit Demcrata, dna suport al general George McClellan com candidat demcrata per competir contra el president Abraham Lincoln en les eleccions d'aquest any. Davant la indignaci de Belmont, el president Lincoln guanya les eleccions. 1.865: En una declaraci davant el Congrs, el president Abraham Lincoln diu, "Tinc dos grans enemics, l'Exrcit del Sud al meu davant, i les institucions financeres al meu darrere. Dels dos, el que tinc al darrere s el meu pitjor enemic." Ms tard aquest any, el 14 d'abril, el president Lincoln s assassinat, menys de dos mesos abans del final de la Guerra Civil Americana. Desprs d'un breu perode d'entrenament al Banc Rothschild de Londres, Jacob Schiff, un Rothschild, nascut a la seva casa de Frankfurt, arriba a Amrica a l'edat de 18 anys, amb les instruccions i el finanament necessari per comprar all un banc. El propsit d'aix s dur a terme les tasques segents.

1. Fer-se amb el control de sistema financer dels Estats Units mitjanant la creaci d'un banc central. 2. Trobar els homes adients, que per un preu, estiguin disposats a fer de titelles dels Illuminati i promoure'ls en les altes esferes del govern federal, al Congrs, a la Cort Suprema de Justcia, i a totes les agncies federals. 3. Crear un grup minoritari que lluiti a totes les nacions, especialment dirigit als blancs i als negres. 4. Crear un moviment per destruir la religi als Estats Units, tenint el cristianisme com objectiu principal. Nathaniel de Rothschild es fa membre del Parlament per Aylesbury a Buckinghamshire. 1.868: Mor Jacob (James) Mayer Rothschild, poc desprs de la compra de Chteau Lafite, un de les quatre grans finques de grans vinyes de primera classe de Frana. s l'ltim dels fills de Mayer Amschel Rothschild en morir. 1.870: Mor Nathaniel de Rothschild. 1.871: Un general americ nomenat, Albert Pike, que havia estat temptat per als Illuminati per Guissepe Mazzini, completa el seu pla militar de tres guerres mundials i diverses revolucions a tot el mn, que culmina en l'avan d'aquesta gran conspiraci en la seva etapa final. La primera guerra mundial es provoca amb el propsit de destruir el Tsar de Rssia, seguint la promesa feta per Nathan Mayer Rothschild al 1.815. El tsar ha de ser substitut pel comunisme que s'utilitzar per atacar les religions, predominantment al cristianisme. Les diferncies entre els imperis britnic i alemany s'utilitzar per fomentar aquesta guerra. La segona guerra mundial s'utilitza per fomentar la controvrsia entre el feixisme i el sionisme poltic amb la massacre de jueus a Alemanya una pea clau per incitar l'odi contra el poble alemany. Aix est dissenyat per destruir el feixisme (que els Rothschild han creat) i augmentar el poder del sionisme poltic. Aquesta guerra tamb es dissenya per augmentar el poder del comunisme fins a un nivell que iguali el dels estats de la cristiandat. La tercera guerra mundial es lliura al fomentar l'odi cap al mn musulm amb el propsit de fer que el mn islmic i els sionistes poltics lluitin els uns contra els altres. Mentre aix succeeix, les nacions restants es veuran obligades a lluitar entre si fins assolir un estat d'esgotament mental, fsic, espiritual i econmic. El 15 d'agost d'aquell any, Albert Pike escriu una carta (ara catalogada al Museu Britnic) a Guiseppe Mazzini en qu assenyala el segent, "Deixarem anar als nihilistes i als ateus i provocarem un gran cataclisme social que en tot el seu horror mostrar clarament a totes les nacions l'efecte d'un absolut ateisme; originant el major salvatgisme i la confusi ms sagnant. Llavors a tot arreu, la gent es veur obligada a defensar-se contra aquesta minoria de revolucionaris del mn i exterminar a aquests destructors de la civilitzaci i les multituds desillusionades amb el cristianisme els esperits dels quals a partir d'aquest moment quedaran sense direcci i lideratge i ansiosos d'un ideal, per sense saber on enviar la seva adoraci, rebran la veritable llum a travs de la manifestaci universal de la doctrina pura de Llucifer que portar a terme finalment a la llum pblica una manifestaci que ser el resultat d'un moviment reaccionari general que seguir a la destrucci del cristianisme i l'ateisme; ambdos conquistats i exterminats al mateix temps." Pike, desprs d'haver estat elegit com Sobir Gran Comanador del Ritu Escocs de la jurisdicci del Sud de la maoneria el 1.859, s el Ma ms poders d'Amrica. Mantindr aquest lloc durant 32 anys fins a la seva mort el 1.891. Tamb publica un llibre sobre el tema el 1.872 titulat, "Morals i Dogma de l'Antic i Acceptat Ritu Escocs de la Francmaoneria", en el qual francament estableix el segent: "Llucifer, el portador de llum! Estrany i misteris nom per donar a l'Esperit de la Foscor! Llucifer, el Fill del Mat! s

ell qui porta la Llum, i amb els seus esplendors intolerables encega les nimes febles, sensuals o egoistes! No ho dubti!" 1.872: Aquest any Giuseppe Mazzini abans de morir, nomena successor seu a un altre lder revolucionari anomenat Adrian Lemmy. Lemmy s posteriorment succet per Lenin i Trotski, i desprs per Stalin. Les activitats revolucionries de tots aquests homes sn finanades pels Rothschild. 1.873: Les prdues a les mines de coure de Rio Tinto a Espanya, fa que siguin adquirides per un grup de financers estrangers, entre ells els Rothschild. Aquestes mines representen la major font de coure d'Europa. 1.875: L'1 de gener d'aquest any Jacob Schiff, ara gendre de Salom Loeb desprs de casar-se amb la seva filla, Teresa, pren el control del banc Kuhn, Loeb & Co. Ell finana a la Standard Oil Company de John D. Rockefeller, l'Imperi del ferrocarril d'Edward R. Harriman i l'Imperi de l'acer d'Andrew Carnegie. Tot aix amb diners dels Rothschild. A continuaci s'associa amb els altres banquers ms grans d'Amrica en aquell moment. Sn, J.P. Morgan, que controla Wall Street, i els Drexel i els Biddle de Filadlfia. Tots els altres financers, grans i petits, ballen al ritme de la msica d'aquestes tres cases. Schiff llavors aconsegueix que els Rothschilds europeus estableixin sucursals europees d'aquests tres grans bancs entenent que Schiff, i per tant els Rothschild, ha de ser el cap de la banca de Nova York, i per tant dels Estats Units. N.M. Rothschild & Sons es compromet a fer una emissi d'accions per recaptar capital per al primer projecte d'un tnel sota el canal per connectar Frana amb Anglaterra, amb la meitat del seu capital provinent dels Rothschild propietaris de la Compagnie du Chemin de Fer du Nord. Aquest any Lionel De Rothschild tamb presta al primer ministre Benjamin Disraeli el finanament per al govern britnic per adquirir les accions al Canal de Suez, de Said Khedive d'Egipte. Aix es fa perqu els Rothschilds necessiten tenir aquesta ruta d'accs controlada per un govern que ells controlin, per poder utilitzar l'exrcit d'aquest govern per protegir els seus enormes interessos comercials a l'Orient Mitj. 1.876: Otto von Bismarck diu, "La divisi dels Estats Units en dues federacions d'igual fora es va decidir molt abans de la guerra civil per l'alt poder financer d'Europa. Aquests banquers tenien por que els Estats Units, si formaven un sol bloc i una sola naci, aconseguissin la independncia econmica i financera, el que alteraria el seu domini financer sobre el mn. La veu dels Rothschild va predominar. Van preveure el gran bot si podien substituir dues democrcies febles i endeutades amb els financers, per una Repblica vigorosa, amb confiana i auto-prestacions. Per tant van enviar els seus emissaris per tal d'explotar la qesti de l'esclavitud i aix cavar un abisme entre les dues parts de la Repblica". 1.879: Mor Lionel de Rothschild. 1.880: Els agents dels Rothschild comencen a fomentar una srie de pogroms predominantment a Rssia, per tamb a Polnia, Bulgria i Romania. Aquests pogroms provoquen la massacre de milers de jueus innocents, obligant a fugir aproximadament a 2 milions, principalment a Nova York, per tamb a Chicago, Filadlfia, Boston i Los Angeles. La ra per a iniciar aquests pogroms, s la creaci d'una gran base de jueus als Estats Units, que quan arribin, s'eduquin i s'enregistrin com votants demcrates. Uns vint anys ms tard, aix donar lloc a una base de poder Democrtic massiu als Estats Units i ser utilitzat per elegir, per a la Presidncia, testaferros dels Rothschild com ara Woodrow Wilson, per dur a terme les licitacions dels Rothschild. 1.881: El president James A. Garfield (20 President dels Estats Units, que noms va durar 100 dies) diu, dues setmanes abans de ser assassinat,

"Qui controla el volum de diners al nostre pas s l'amo absolut de tota la indstria i del comer i quan t'adones que tot el sistema s controlat molt fcilment, d'una manera o altra, per uns pocs homes poderosos al capdamunt, no ha de ser un qui expliqui com s'originen els perodes d'inflaci i depressi ". Edmond James de Rothschild t un fill, Maurici de Rothschild. 1.883: Desprs d'haver excavat 6.000 metres de tnel del projecte del tnel del canal, el govern britnic atura el projecte apellant al fet que representaria una amenaa per a la seguretat de la Gran Bretanya. 1.885: Nathaniel Rothschild, fill de Lionel de Rothschild, esdev el primer par jueu i obt el ttol de Lord Rothschild. 1.886: El banc francs dels Rothschild, de Rothschild Frres obt guanys substancials dels camps de petroli de Rssia i funda la Caspian and Black Sea Petroleum Company, que rpidament es converteix en el segon major productor de petroli del mn. 1.887: El traficant d'opi a la Xina, Edward Albert Sassoon, es casa amb Aline Caroline de Rothschild, la nta de Jacob (James) Mayer Rothschild. El pare de l'Aline Caroline, Gustave, juntament amb el seu germ, Alfons, es fan crrec de la branca francesa dels Rothschild desprs de la mort del seu pare Jacob. Els Rothschild financen la fusi de les mines de diamants de Kimberley a Sud-frica. Ms tard, esdevenen els grans accionistes d'aquesta empresa, De Beers, i de les mines de pedres precioses de l'frica i de l'ndia. 1.888: Neix Nomie Halphen, futura esposa de Maurici de Rothschild. 1.891: El lder dels laboristes britnics fa la segent declaraci sobre el tema dels Rothschild, "Aquest equip de xucla-sangs ha estat la causa del dany incalculable i de la misria a Europa durant el segle actual, i ha acumulat la seva prodigiosa riquesa principalment mitjanant el foment de guerres entre estats que mai haurien d'haver lluitat. Cada vegada que hi ha problemes a Europa, all on circulin rumors de guerra i les ments dels homes estiguin consternades per la por al canvi i a la calamitat, pot estar segur que un Rothschild nas ganxut est amb els seus jocs, en algun lloc, a prop de la regi de la pertorbaci". Comentaris com aquest preocupen als Rothschild i cap al final de la dcada del 1.800 compren l'agncia Reuters per poder tenir un cert control dels mitjans de comunicaci. 1.895: Edmond James de Rothschild, fill petit de Jacob (James) Mayer Rothschild visita Palestina i posteriorment subministra els fons per fundar-hi les primeres colnies jueves, aix s fa per promoure el seu objectiu a llarg termini de crear un pas propietat dels Rothschild. 1.897: Els Rothschild funden el Congrs Sionista per promoure el Sionisme (moviment poltic amb l'nic objectiu de portar a tots els jueus a un estat naci singularment jueu) i organitzen la seva primera reuni a Munic. No obstant aix, a causa de l'extrema oposici dels Jueus locals, que sn molt felios all on estan, aquesta reuni ha de ser traslladada a Basilea, Sussa, i t lloc el 29 d'agost. La reuni s presidida pel Jueu Asquenazita, Theodor Herzl, qui declara als seus diaris, "s essencial que els sofriments dels jueus, que comencen a empitjorar, ajudin en la realitzaci dels nostres plans. Tinc una idea excellent. Induir als antisemites a liquidar la riquesa jueva. Aix els jueus antisemites ens ajudaran a reforar la persecuci i l'opressi dels Jueus. Els antisemites seran els nostres millors amics". Herzl s escollit posteriorment President de l'Organitzaci Sionista que adopta "L'escut de l'hexagram vermell dels Rothschild", com la bandera sionista que 51 anys ms tard acabar sent la bandera d'Israel. Edward Henry Harriman esdev director de la Union Pacific Railroad i passa a fer-se amb el control de la Southern Pacific Railroad. Tot aix est finanat pels Rothschild.

1.898: Mor Ferdinand de Rothschild. 1.901: Els Jueus de les colnies establertes a Palestina per Edmond James de Rothschild, envien una delegaci que li diu, "Si vol conservar el Yishuv (l'assentament jueu) primer tregui-li les mans del damunt, i d'una vegada per totes permeti als colons tenir la possibilitat de corregir per si mateixos el que calgui corregir." Edmond James de Rothschild s'enfada molt amb aix i diu: "He creat el Yishuv, jo sol. Per tant cap home, ni colons ni organitzacions tenen dret a interferir en els meus plans." Tanca el banc dels Rothschild de Frankfurt, Alemanya, M.A. von Rothschild und Shne, ja que no hi ha cap hereu home Rothschild per assumir-ho. 1.902: Neix Philippe de Rothschild. 1.905: Un grup dels Rothschild recolza a Jueus Sionistes dirigits per Georgi Apollonovich Gapon que intenta d'enderrocar al Tsar de Rssia amb un cop d'estat comunista. No sn capaos i es veuen obligats a fugir de Rssia noms per acabar refugiant-se a Alemanya. L'Enciclopdia Jueva (Vol 2, p.497) afirma, "s una curiosa seqela l'intent de crear un competidor catlic per als Rothschild quan en l'actualitat aquests ltims sn els guardians del tresor papal." 1.906: Els Rothschild afirmen que a causa de la creixent inestabilitat a la regi i a la creixent competncia dels Rockefeller (la famlia Rockefeller sn descendents dels Rothschild a travs d'una lnia materna) propietaris de la Standard Oil, venen la seva Caspian and Black Sea Petroleum Company a la Royal Dutch and Shell. Aquest s un altre exemple de com els Rothschild tracten d'ocultar la seva veritable riquesa. 1.907: El Rothschild, Jacob Schiff, cap de Kuhn, Loeb i Co., en un discurs davant la Cambra de Comer de Nova York, adverteix que, "Tret que tinguem un Banc Central amb un control adequat dels recursos del crdit, aquest pas patir el pnic financer ms greu i de ms abast de la seva histria." Tot d'una Amrica es troba enmig d'una altra tpica crisi financera dissenyada a la fbrica dels Rothschild, que arruna com de costum les runoses vides de milions de persones innocents a tot Amrica i els Rothschild guanyen milers de milions. 1.909: Jacob Schiff funda la Promoci Nacional de l'Associaci de la Gent de Color (NAACP). Aix es fa per incitar a la gent negra a que s'irriti, saquegi i adopti altres formes de desordres, amb la finalitat de provocar una ruptura entre les comunitats blanques i negres. L'historiador jueu, Howard Sachar, estableix el segent en el seu llibre, "Histria dels Jueus als Estats Units" "El 1.914, el Professor Emrit Joel Spingarn de la Universitat de Columbia va esdevenir president de la NAACP i va reclutar per a la seva junta lders jueus com Jacob Schiff, Jacob Billikopf, i el rab Stephen Wise." Altres Jueus Asquenazites cofundadors eren Julius Rosenthal, Lillian Wald i el rab Emil G. Hirsch. No va ser fins el 1.920 que la NAACP nomena el seu primer president negre, James Weldon Johnson. Maurice de Rothschild es casa amb la Jueva Asquenazita, Nomie Halphen. 1.911: Werner Sombart, en el seu llibre, "Els Jueus i el capitalisme modern", declara que de 1.820 en endavant, havia estat la,

"Era dels Rothschild", i arriba a la conclusi que "Noms hi ha un poder a Europa, i sn els Rothschild." 1.912: A l'edici de desembre de la revista "Truth", George R. Conroy diu del banquer Jacob Schiff, "El Sr. Schiff s el cap del gran banc privat Kuhn, Loeb, & Co., que representa els interessos dels Rothschild en aquest banda de l'Atlntic. Se l'ha descrit com un estrateg financer i ha estat durant anys el ministre financer del gran poder impersonal conegut com la Standard Oil. Va de la m amb els Harriman, els Gould i els Rockefeller en totes les seves empreses del ferrocarril i s'ha convertit en el poder dominant en el ferrocarril i el poder financer d'Amrica". 1.913: El 4 de mar, Woodrow Wilson s elegit 28 President dels Estats Units. Poc desprs d'acceptar el crrec, rep la visita a la Casa Blanca del Jueu Asquenazita, Samuel Untermyer, del bufet d'advocats, Guggenheim, Untermyer i Marshall, que intenta fer-li xantatge per la suma de 40.000 dlars en relaci a un assumpte que Wilson havia tingut mentre era professor a la Universitat de Princeton, amb l'esposa d'un professor company seu. El President Wilson no t els diners, la Untermyer s'ofereix voluntriament a pagar els 40.000 dlars de la seva butxaca a la dona amb qui Wilson havia tingut l'aventura, amb la condici que Wilson prometi nomenar la primera vacant en la Cort Suprema dels Estats Units a un candidat recomanat per Untermyer al president Wilson. Wilson hi est d'acord. Jacob Schiff engega als Estats Units la Lliga Anti Difamaci (ADL). Aquesta organitzaci es funda per calumniar com "antisemita" a qualsevol que qestioni o desafi la conspiraci global dels Rothschild. Curiosament, el mateix any qu fan aix, tamb s'estableix el seu ltim i actual banc central dels Estats Units, la Reserva Federal. El congressista Charles Lindbergh va declarar desprs de l'aprovaci de la Llei de la Reserva Federal el 23 de desembre, "La Llei estableix la confiana ms gegantina de la terra. Quan el president firmi aquest projecte de llei, el govern invisible del poder monetari ser legalitzat....... El crim ms gran de tots els temps ser perpetrat per aquest projecte de llei de la banca i la moneda." s important tenir en compte que la Reserva Federal s una empresa privada, que no s ni federal ni t cap reserva. S'estima conservadorament que els beneficis superen els 150 mil milions de dlars l'any i que la Reserva Federal ni una sola vegada en la seva histria ha fet pblics els seus comptes. 1.914: Comena la Primera Guerra Mundial. En aquesta guerra, els Rothschild alemanys presten diners als alemanys, els Rothschild britnics presten diners als britnics, i els Rothschild francesos presten diners als francesos. A ms, els Rothschild tenen el control de les tres agncies de notcies europees, Wolff (fun. 1.849) a Alemanya, Reuters (fun. 1.851) a Anglaterra, i Havas (fun. 1.835) a Frana. Els Rothschild utilitzen Wolff per manipular al poble alemany cap a un fervor per la guerra. A partir d'aquest moment, els Rothschild poques vegades sn denunciats als mitjans de comunicaci, fonamentalment perqu sn els amos dels mitjans de comunicaci. 1.916: El 4 de juny, el Jueu Asquenazita, Louis Brandeis Dembitz s nomenat a la Cort Suprema dels Estats Units pel president Wilson com pagament pel seu xantatge acordat amb Samuel Untermyer uns tres anys abans. Justice Brandeis, tamb s escollit lder del Comit Executiu d'Afers Sionistes, crrec que ja ocupava des de 1.914. A mitjans de la Segona Guerra Mundial, Alemanya estava guanyant la guerra ja que estaven sent finanats pels Rothschild en major mesura que Frana, Itlia i Anglaterra, ja que els Rothschild, no volien donar suport al tsar de Rssia, i per descomptat, Rssia estava en el mateix bndol que Frana, Itlia i Anglaterra. Llavors es produeix un fet significatiu. Alemanya, tot i que estava guanyant la guerra i cap soldat estranger havia ficat un peu al seu territori, ofereix un armistici a la Gran Bretanya sense necessitat de

reparacions. Els Rothschild estaven ansiosos per assegurar-se que aix no succes ja que esperaven fer molt ms diners amb aquesta guerra, per la qual cosa juguen una altra carta que tenien amagada a la mniga. Mentre els britnics estan considerant l'oferta d'Alemanya, l'agent dels Rothschild Louis Brandeis envia una delegaci sionista des d'Amrica a la Gran Bretanya amb la promesa de fer entrar els Estats Units a la guerra del costat dels britnics, a condici que els britnics es comprometin a donar-los el territori de Palestina als Rothschild. Els Rothschild volen Palestina per la segent ra. Tenen grans interessos comercials a l'Orient lluny i desitgen tenir el seu propi estat en aquella zona, juntament amb els seus propis militars que podran utilitzar com agressors contra qualsevol estat que amenaci els seus interessos. Posteriorment, els britnics accepten el tracte per a Palestina i els sionistes de Londres es posen en contacte amb els seus homlegs als Estats Units i els informen d'aquest fet. Tot d'una, tots els grans diaris als Estats Units que fins a aquell moment eren pro-alemanys es giren contra Alemanya publicant articles de propaganda, com ara: Els soldats alemanys maten infermeres de la Creu Roja, els soldats alemanys tallen les mans dels nadons, etc., per tal de manipular el pblic americ en contra dels alemanys. Aquell mateix any, el president Woodrow Wilson, fa una campanya de reelecci sota el lema , " Re-Electe L'home que mantindr els vostres fills allunyats de la guerra." El 12 de desembre, Alemanya i els seus aliats ofereixen condicions de pau per posar fi a la guerra. 1.917: Com a resultat de l'oferta de pau d'Alemanya, la mquina de guerra dels Rothschild va a tota marxa als Estats Units, difonent propaganda que porta al president Wilson sota les instruccions del lder sionista nord-americ i Jutge de la Cort Suprema, Louis Dembitz Brandeis, a renegar de la seva promesa a l'electorat i ficant als Estats Units dins la Primera Guerra Mundial el 6 d'abril. D'acord amb la promesa sionista dels Rothschild als britnics, al entrar els Estats Units a la guerra, decideixen que volen alguna cosa per escrit dels britnics per demostrar que mantindran la seva part del tracte. El ministre d'Exteriors britnic, Arthur James Balfour, per tant, redacta una carta qu s comunament coneguda com la "Declaraci Balfour", que es reprodueix a continuaci. Oficina de Relacions Exteriors 2 de novembre de 1.917 Benvolgut Lord Rothschild, Tinc molt plaer en transmetre-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la segent declaraci de simpatia cap a les aspiracions jueves sionistes, que ha estat presentada a, i aprovat pel Consell de Ministres. El Govern de Sa Majestat veu favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu, i far s del seus millors esforos per facilitar l'assoliment d'aquest objectiu, quedant clarament ents que no es far res que pugui perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina, o els drets i la condici poltica que gaudeixen els jueus en qualsevol altre pas. Li agrairia que fes arribar aquesta declaraci al coneixement de la Federaci Sionista. Atentament, Arthur James Balfour Els Rothschild ordenen l'execuci del tsar Nicolau II i de tota la seva famlia a Rssia, pels bolxevics sota el seu control, malgrat el tsar ja havia abdicat el 2 de mar. Aix es fa tant per obtenir el control del pas com per un acte de venjana cap al tsar Alexandre I pel bloqueig del seu pla de govern mundial el 1.815

al Congrs de Viena, i pel recolzament del tsar Alexandre II al president Abraham Lincoln el 1.864 . s extremadament important matar a tota la famlia incloent-hi a les dones i als nens per tal de fer complir la promesa que havia fet Nathan Mayer Rothschild el 1.815. Est dissenyat per mostrar al mn qu passa si mai intentes creuar-te amb els Rothschild. El congressista dels EUA Oscar Callaway informa al Congrs que J.P. Morgan s una faana dels Rothschild i que ha pres el control de la indstria dels mitjans de comunicaci nord-americans. Declara, "Al mar de 1.915, els interessos de J.P. Morgan, l'acer, la construcci naval, i l'inters per la plvora, i les seves organitzacions subsidiries, van reunir 12 homes del capdamunt del mn de la premsa i els van utilitzar per seleccionar els diaris ms influents dels Estats Units i el nombre suficient d'ells per controlar la poltica general de la premsa diria...... van trobar que noms calia fer-se amb el control de 25 dels ms grans diaris... Es va arribar a un acord. La poltica dels diaris va ser comprada, se'ls pagava per mesos, es va subministrar un editor a cada diari per tal de supervisar i editar la informaci sobre les qestions de la preparaci, el militarisme, les poltiques financeres, i altres coses de naturalesa nacional i internacional considerades vitals per als interessos dels compradors". 1.919: Al gener, els jueus asquenazites, Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg, sn assassinats al intentar donar un altre cop d'estat comunista finanat pels Rothschild, aquest cop a Berln, Alemanya. Es celebra la conferncia de pau de Versalles per decidir les reparacions que els alemanys han de pagar als vencedors desprs de la fi de la primera guerra mundial. Una delegaci de 117 sionistes encapalats pel Jueu Asquenazita, Bernard Baruch, porta a collaci el tema de la promesa de Palestina. En aquest punt, els alemanys s'adonen de per qu Estats Units s'ha girat contra ells i sota quina influncia est, els Rothschild. Els alemanys, naturalment, senten que han estat trats pels sionistes. Aix es deu al fet que, en el moment que els Rothschild van fer el seu acord amb Gran Bretanya sobre Palestina, a canvi de portar als Estats Units a la guerra, Alemanya era el pas del mn ms amigable cap als jueus, de fet, l'Edicte alemany d'Emancipaci de 1.822 garanteix als Jueus d'Alemanya tots els drets civils que gaudeixen els alemanys. A ms, Alemanya era l'nic pas d'Europa que no imposa restriccions als Jueus, fins i tot els dna refugi quan fugen de Rssia desprs que el seu primer intent de cop d' Estat comunista fracassa el 1.905. No obstant aix, els Rothschild mantenen la seva part del tracte fent vessar la sang de milions d'innocents i, com a resultat, Palestina es confirma com ptria jueva, i mentre t lloc el seu trasps als Rothschild roman sota el control de la Gran Bretanya tal com els Rothschilds controlen la Gran Bretanya. En aquell moment menys de l'1 per cent de la poblaci de Palestina s jueva. Curiosament, l'amfitri de la conferncia de pau de Versalles s el seu cap, el bar Edmond de Rothschild. La conferncia de pau de Versalles tamb s'utilitza com un intent dels Rothschild per establir un govern mundial sota el pretext d'acabar amb totes les guerres (que ells creen). D'aix se'n anomena la "Lliga de les Nacions." Afortunadament no hi ha prou pasos que ho acceptessin pel que mor aviat. El 29 de mar el Times de Londres informa sobre els bolxevics de Rssia, "Una de les caracterstiques curioses del moviment bolxevic s l'alt percentatge d'elements no russos entre els seus lders. Dels vint o trenta comissaris, o lders, que proporcionen la maquinria central del moviment bolxevic, no menys del 75% sn jueus." S'ha informat que els Rothschild estaven enfadats amb els russos, ja que no estaven disposats a permetre que fundessin un banc central dins de la seva naci. Per tant, van reunir grups d'espies jueus i els van enviar a Rssia a fer sonar els tambors d'una revoluci per a benefici de l'home com, quan en realitat era una presa de control de Rssia per una elit satnica controlada pels Rothschild. Aquests espies jueus, segons la vella enganyosa tradici Asquenazita, porten noms russos, per exemple, Trotski s membre del primer grup i el seu nom original s Bronstein. Aquests grups sn enviats a zones en tota Rssia per incitar als disturbis i a la rebelli.

The Jewish Post International Edition, la darrera setmana de gener del 1.991, el dia 24, confirma que Vladimir Lenin s jueu. Tamb consta que Lenin ha dit, "L'establiment d'un banc central s el 90% del comunisme d'una naci." Aquests jueus, als que els Rothschild van finanar com a bolxevics van entrar en el curs de la histria per matar a 60 milions de cristians i no de jueus al territori Sovitic controlat. De fet l'autor Aleksandr Solzhenitsyn en la seva obra, "Arxiplag Gulag, Vol 2", afirma que els Jueus sionistes van crear i administrar el sistema organitzat de camps de concentraci sovitic en els qu van morir aquestes desenes de milions de cristians i no de jueus. A la pgina 79 d'aquest llibre que fins i tot dona els noms dels administradors d'aquesta la major mquina de matar en la histria del mn. Eren Aron Solts, Yakov Rappoport, Lazar Kogan, Matvei Berman, Genrikh Iagoda i Naftaly Frenkel. Els sis eren jueus sionistes. El 1.970 Solzhenitsyn seria guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per a la literatura. A N.M. Rothschild & Sons se li dna un paper permanent per fixar cada dia el preu de l'or al mn. Aix es portar a terme a les oficines de la City de Londres, cada dia a les 11.00 hores, a la mateixa habitaci fins al 2.004. 1.920: Winston Churchill (la seva mare, Jenny (Jacobson) Jerome, era jueva, aix significa que ell s jueu d'acord amb la llei Asquenazita ja que va nixer de mare jueva), va escriure en un article al Illustrated Sunday Herald, amb data 08 de febrer, "Des dels dies de Weishaupt, lder dels Illuminati, als de Karl Marx, als de Trotsky, aquesta conspiraci mundial ha estat creixent constantment. I ara, per fi aquesta banda de personalitats extraordinries del submn de les grans ciutats d'Europa i Amrica, han agafat al poble rus pels cabells i han esdevingut els amos indiscutibles d'aquest enorme imperi". 1.921: Sota les ordres de Jacob Schiff, els jueus Asquenazites, Bernard Baruch i el Coronel Edward Mandell House funden el Consell de Relacions Exteriors (CFR). Schiff dna les ordres abans de morir al 1.920, ja que sabia que s'havia d'establir una organitzaci als Estats Units per seleccionar els poltics per tirar endavant la conspiraci dels Rothschild, i la formaci del CFR es va acordar en realitat en una reuni celebrada el 30 de maig del 1.919 a l'Hotel Majestic de Pars, Frana. El nombre de membres del CFR al principi havia de ser d'aproximadament 1,000 persones als Estats Units. Aquests membres incloen als caps de virtualment cada imperi industrial dels Estats Units, tots els banquers internacionals amb seu als Estats Units, i els caps de totes les seves fundacions lliures d'impostos. En essncia totes aquelles persones que proporcionarien el capital necessari per a qualsevol persona que desitgs postular per al Congrs, el Senat o la Presidncia. El primer treball del CFR s fer-se amb el control de la premsa. Aquesta tasca se li encomana a John D. Rockefeller, que estableix una srie de revistes de notcies nacionals com Life i Time. Finana a Samuel Newhouse per qu compri i estableixi una cadena de diaris arreu del pas, i tamb a Eugene Meyer que ha de comprar moltes publicacions com el Washington Post, Newsweek, i The Weekly Magazine. El CFR tamb necessita controlar la rdio, la televisi i la indstria cinematogrfica. Aquesta tasca es divideix entre els banquers internacionals de Kuhn Loeb, Goldman Sachs, Warburg i Lehmanns. 1.925: L'Enciclopdia Jueva d'aquest any, parla de l'existncia dels Jueus Asquenazites (que representen aproximadament el 90% dels anomenats jueus del mn), amb la sorprenent confessi de que l'anomenat enemic dels jueus, Esa (tamb conegut com Edom, veure Gnesi 36:1), ara en realitat representa la raa jueva, quan a la pgina 42 del Volum V s'afirma, "Edom s al judaisme modern." Aix que el que estan dient bsicament s que aquests Jueus Asquenazites, que representen el 90% de l'anomenada poblaci jueva, en realitat sn gentils o goyim en si mateixos.

1.926: N.M. Rothschild & Sons refinancen la Underground Electric Railways Company of London Ltd. (el metro de Londres), que t una participaci majoritria en tot el sistema de transport subterrani de Londres. Maurice de Rothschild t un fill, Edmond de Rothschild. 1.929: Els Rothschild dinamiten l'economia dels Estats Units mitjanant la contracci de l'oferta monetria. 1.930: El primer banc mundial dels Rothschild, el "Banc de Pagaments Internacionals (BIS)," s'estableix a Basilea, Sussa. Al mateix lloc on 33 anys abans s'havia celebrat el primer Congrs Sionista Mundial. 1.933: El 30 de gener, Adolf Hitler esdev canceller d'Alemanya. Fa fora als Jueus, molts dels quals sn comunistes, de les posicions governamentals dins d'Alemanya. Com a resultat d'aix, al juliol, els Jueus celebren una Conferncia Mundial a Amsterdam durant la qual exigeixen que Hitler reinstalli a tots els Jueus un altre cop a la seva posici anterior. Hitler s'hi nega i com a resultat d'aix, Samuel Untermyer, el Jueu Asquenazita que havia fet xantatge al President Wilson, i ara s cap de la delegaci nord-americana i president de tota la conferncia, torna als Estats Units, i fa un discurs a la rdio que es transcriu en el de The New York Times, el dilluns 7 d'agost del 1.933. Al discurs fa les segents declaracions, "... Els Jueus sn els aristcrates del mn... La nostra campanya s... boicot econmic contra tots els productes alemanys, el transport i els serveis... El que proposem... s enjudiciar un boicot econmic purament defensiu que soscavi el rgim d'Hitler i fer entrar al poble alemany el sentit com mitjanant la destrucci del seu comer d'exportaci del qual en depn la seva prpia existncia...... Cada un de vosaltres, Jueus i Gentils per igual... cal que us negueu a comprar a qualsevol comerciant o botiguer que vengui bns fabricats a Alemanya o que patrocini vaixells alemanys o els seus enviaments". Com que dos teros dels subministraments d'aliments d'Alemanya han de ser importats, i noms poden ser importats amb els ingressos del que exporten, si Alemanya no pot exportar, dos teros de la poblaci d'Alemanya moriran de gana, ja que noms hi ha prou menjar per a poc ms d'un ter de la poblaci. Com a resultat d'aquest boicot, els Jueus a tot Amrica, surten a protestar i assalten qualsevol botiga en la que hi ha productes amb el "Made in Germany" imprs, fent que les botigues hagin de llenar aquests productes o arriscar-se a fer fallida. Una vegada que els efectes d'aquest boicot comencen a fer-se sentir a Alemanya, els alemanys, que no han demostrat cap violncia contra els Jueus fins aquell moment, simplement comencen a fer el boicot a les botigues dels jueus de la mateixa forma en qu els Jueus ho han fet a les botigues que venen productes alemanys a Amrica. Rothschild finana a IBM, que subministra les mquines als nazis que fabriquen les targetes perforades que serveixen per a organitzar i gestionar la identificaci inicial i l'expulsi social dels Jueus, la confiscaci dels seus bns i el seu extermini. El 16 de novembre, el president Roosevelt reconeix el rgim sionista de Stalin de Rssia, sense consultar amb el Congrs, fins i tot quan 8.000 ucranesos marxen en senyal de protesta a Nova York. Tamb aquest any, el president Roosevelt, nascut de mare jueva, per tant, compleix les normes dels Asquenazites de ser jueu, ordena que l'ull que tot ho veu sigui imprs a tots els nous bitllets de dlar juntament amb el lema, "Novus Ordo Seclorum". Aix en llat vol dir "Un Nou Ordre de l'poca". 1.934: Es reformen les lleis susses del secret bancari i violar el secret bancari es converteix en delicte, que pot fer anar a la pres a un empleat del banc. Tot aix es fa en preparaci de la Segona Guerra Mundial dissenyada pels Rothschild, en la que com sempre financen a ambds bndols.

Mor Edmond de Rothschild. 1.936: Pel que fa a l'augment de l'antisemitisme a Alemanya, Samuel Landman (en aquell moment, secretari de l'Organitzaci Sionista Mundial), en el seu llibre de 1.936, Gran Bretanya, Els Jueus i Palestina, declara el segent de l'entrada dels Estats Units en la Primera Guerra Mundial, "Que el fet de tractar d'ajudar als jueus fos el que ports als EUA a la guerra al costat dels Aliats ha enverinat des de llavors Alemanya especialment les ments dels nazis, i ha contribut en gran mesura a la importncia que l'antisemitisme ocupa al programa nazi." 1.938: El 7 de novembre, un Jueu, Herschel Grynszpan, assassina a Ernst vom Rath, un funcionari menor de l'ambaixada alemanya a Pars. Com a resultat d'aquesta hostilitat alemanya cap als Jueus a Alemanya comencen a tornar-se violents. El banc dels Rothschild d'ustria a Viena, el S.M. von Rothschild und Shne, tanca desprs de l'ocupaci nazi d'ustria. 1.939: I.G. Farben, el principal productor de productes qumics del mn i el major productor alemany d'acer augmenta dramticament la seva producci. Aquest augment de la producci s'utilitza gaireb exclusivament per armar Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta empresa esta controlada pels Rothschild i passa a utilitzar Jueus i altres pobles descontents com a m d'obra esclava en els camps de concentraci. I.G. Farben tamb fabrica el gas letal Zyklon B que s'utilitza per exterminar als jueus. L'1 de setembre, comena la Segona Guerra Mundial quan Alemanya envaeix Polnia. Aix es degut al fet que els dirigents alemanys tenen un lideratge cristi, que entn que la Rssia sovitica est dirigida per comunistes finanats pels Rothschild, i que tem que a mesura que la Uni Sovitica creixi amb fora, aquests jueus comunistes els envairan i esborraran a tots els cristians del mapa. 1.940: Hansjrgen Koehler en el seu llibre, "Dins la Gestapo", afirma el segent, sobre Maria Anna Schicklgruber, l'via d'Adolf Hitler, "Una jove serventa va a Viena i entrar de minyona a la mansi dels Rothschild, probablement l'avi desconegut de Hitler caldria buscar-lo en aquesta magnfica casa." Aix ho recolza Walter Langer al seu llibre, "La Ment d'Hitler", en qu assenyala, "el pare d'Adolf, Alois Hitler, era fill illegtim de Maria Anna Schicklgruber. Maria Anna Schicklgruber vivia a Viena, en el moment en qu va concebre. En aquell moment treballava de minyona a la casa del bar Rothschild. Aix que la famlia va descobrir el seu embars va ser enviada de tornada a casa seva. On va nixer l'Alois". Aparentment, sembla poc probable que Hitler sigui un Rothschild, per d'altra banda, quan es descobreixen els beneficis que els Rothschild treuen d'aquesta guerra, tant financera com polticament, una connexi amb els Rothschild no sembla tan desgavellada com podria semblar inicialment. 1941: El president Roosevelt fica als Estats Units dins la Segona Guerra Mundial, en negar-se a vendre al Jap ms ferralla d'acer ni petroli. Jap es trobava enmig d'una guerra contra la Xina, i sense la ferralla d'acer i el petroli, Jap s incapa de continuar amb la guerra. Jap depn totalment dels Estats Units, tant per la ferralla d'acer com pel petroli. Roosevelt sap que aquesta acci provocar que els japonesos ataquin als Estats Units, la qual cosa fan ms tard a Pearl Harbor. 1.942: Prescott Bush, pare dels futurs presidents nord-americans George Herbert Walker i George W, veu la seva empresa atrapada sota la Llei "Comer amb l' Enemic". Finanava a Hitler des d'Amrica, mentre els soldats nord-americans eren assassinats pels soldats alemanys. Els Jueus tamb sn massacrats pels mateixos soldats. s interessant constatar que l'ADL mai va criticar cap dels Bush per aix. 1.943: El 18 de febrer el Sionista, Izaak Greenbaum, cap del Comit de Rescat de l'Agncia Jueva, en un discurs als Estats del Consell Executiu Sionista diu,

"Si se'm pregunta, si donaria diners a la UJA (United Jewish Appeal) (Crida per a la Uni dels Jueus) per rescatar jueus, jo dic, no i repeteixo no!" Vol dir "Una vaca a Palestina val ms que tots els jueus de Polnia!" No s cap sorpresa, tota la idea del suport sionista per la massacre de Jueus innocents s per espantar als supervivents perqu creguin que l'nic lloc segur per a ells s Israel. Com, si no, creus que els sionistes poden fer que els Jueus deixin les belles ciutats europees on viuen, per anar a establir-se a un desert! 1.944: El 6 de novembre Lord Moyne, ministre britnic resident a Orient s assassinat al Caire per dos membres del grup terrorista jueu, la Colla de lStern, dirigida pel futur primer ministre d'Israel, Yitzhak Shamir. Tamb s responsable d'un intent d'assassinat contra Harold MacMichael, l'Alt Comissionat del Mandat Britnic de Palestina, aquell mateix any. Curiosament tamb s el cervell d'un altre assassinat reeixit aquell any contra el representant de les Nacions Unides a l'Orient Mitj, el comte Folke Bernadotte, qui, tot i haver aconseguit l'alliberament de 21.000 presoners dels camps alemanys durant la Segona Guerra Mundial, s vist per Yitzak Shamir i els seus collaboradors terroristes com un antisionista. A Bretton Woods, New Hampshire, es creen dos bancs mundials dels Rothschild. El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. 1.945: Acaba la Segona Guerra Mundial. S'informa que les plantes de la I.G. Farben no han estat blancs especfics dels bombardejos sobre Alemanya. Curiosament, al final de la guerra, es constata que noms han patit danys en un 15 %. Els judicis que es celebren en acabar la Segona Guerra Mundial, per investigar els crims de guerra nazis, censuren qualsevol material de gravaci de l'ajuda occidental a Hitler. Els Rothschild fan un pas de gegant cap al seu objectiu de dominar el mn, quan la segona, "Lliga de les Nacions", anomenada ara "Nacions Unides", es aprovada aquest any. 1.946: El 22 de juliol el futur primer ministre d'Israel, el Jueu Asquenazita, David Ben- Gurion, ordena a un altre futur primer ministre d'Israel, el Jueu Asquenazita, Menachem Begin, dur a terme un atac terrorista a l'Hotel King David a Palestina, per posar a prova i expulsar als britnics. El resultat s de 91 morts, la majoria d'ells civils: 28 britnics, 41 rabs, 17 jueus, i altres 5. Al voltant de 45 persones resulten ferides. Menachem Begin passa a proclamar-se amb orgull a si mateix com "el pare del terrorisme modern." Noms per posar la gravetat de l'atac contra l'Hotel King David en perspectiva, que en aquells moments fa el major nombre de morts en una nica acci terrorista i que noms s superat ms de quaranta anys desprs per la bomba del vol 103 de la Pan Am mentre sobrevola Lockerbie. 1.947: Els britnics, que abans de la Segona Guerra Mundial han declarat que no hi haur ms immigraci de Jueus cap a Palestina per tal de protegir els palestins dels seus actes de terrorisme contra ells i els soldats britnics, transfereix el control de Palestina a mans de les Nacions Unides. La resoluci de les Nacions Unides divideix Palestina en dos estats, un sionista i un altre rab, Jerusalem roman una zona internacional per qu en puguin gaudir tots els credos religiosos. Aquesta transferncia est programada per que tingui lloc el 15 de maig de 1.948. Les Nacions Unides no tenen cap mena de dret a donar cap propietat rab a ning, ja que de fet, fins i tot si pensaven que els Jueus posseen el 6% de Palestina en aquell moment, la resoluci 181 concedeix als Jueus el 57% de la terra deixant als rabs, que en aquell moment tenen el 94% noms amb el 43%.

La informaci recopilada per l'ADL en les seves operacions d'espionatge als ciutadans nord-americans es utilitzada pel Comit Selecte de la Cambra sobre Activitats Anti-americanes. El president del Subcomit Clare Hoffman rebutja els informes de l'ADL contra presumptes comunistes qualificant-los de "rumors." 1.948: En la primavera d'aquell any, els Rothschild subornen al president Harry S. Truman (33 President dels Estats Units 1.945-1.953) per qu reconegui Israel com un estat sobir (els Rothschild sn propietaris del Sionisme, no del territori jueu) amb 2 milions de dlars que li entreguen en el seu tren de campanya. Desprs declaren que Israel s un estat sobir jueu a Palestina i en menys de mitja hora el president Truman declara que els Estats Units sn la primera naci estrangera en reconixer-ho. Es dna a conixer la bandera d'Israel. Malgrat l'enorme oposici l'emblema de la bandera s una versi en color blau de "l'Escut de l'Hexagram Roig" dels Rothschild. Aix enfurisma a molts Jueus que s'adonen que aquest hexagram ha estat utilitzat a les antigues religions de misteri com el smbol de "Moloch" (descrit com un dimoni dels sacrificis i tamb s interessant que sigui el nom de l'liba de pedra que adora l'elit al Bohemian Grove), i "Astaroth " (descrit com el Senyor Tresorer de l'Infern). L'hexagram tamb s'utilitza per representar a Saturn, el qual ha estat identificat amb el nom esotric de "Satans". Aix indica que qualsevol persona que mori en nom d'Israel en realitat representa un sacrifici a Satans. Aquests Jueus dissidents creuen que ha de ser utilitzada la "Menorah", el smbol jueu ms antic, i han assenyalat que l'Hexagram ni tan sols s un smbol jueu, per s clar els sionistes dels Rothschild utilitzen el que al cap i a la fi s dels Rothschild, s a dir sionista, s a dir la bandera israeliana. En les primeres hores del 19 d'abril, 132 terroristes jueus de la banda Irgun, encapalats pel futur primer ministre d'Israel, Menachem Begin, i la Colla de l'Stern, dirigida pel futur primer ministre israeli, Yitzhak Shamir, massacren brutalment a 200 homes, dones i nens, mentre dormen pacficament en el llogaret rab de Deir Yassin. Desprs de la transferncia de les Nacions Unides de Palestina a un estat jueu independent i un estat rab independent el 15 de maig, els israelians llancen un assalt militar sobre els rabs amb altaveus a tot volum des dels seus camions informant als rabs que si no fugen immediatament, seran sacrificats. 800.000 rabs davant el recent record de la massacre de Deir Yassin a les seves ments, fugen presos del pnic. Demanen ajuda als estats rabs vens, per aquests no s'involucren, ja que no sn rival per als israelians, davant l'actualitzada maquinaria militar proporcionada pel rgim estalinista jueu de Rssia. Arran d'aquest assalt, els jueus ara controlen el 78% de l'antiga Palestina en comptes del 57 % que se'ls ha donat de manera illegal per les Nacions Unides. Els palestins, molts d'ells cristians, mai reben cap compensaci per la seva casa, propietats ni negocis que els roben durant aquest illegal assalt jueu, i aquestes persones acaben a les barriades de ciutats de refugiats en tendes de campanya. A ms almenys la meitat dels palestins amb la pressa per fugir, es deixen oblidades les partides de naixement. L'Estat d'Israel desprs aprova una llei amb la que noms aquells que puguin provar la ciutadania se'ls permet tornar a Israel, s a dir, per tant aquests 400.000 palestins no poden tornar i perden tots els bns que han deixat all. El Jueu Asquenazita, David Ben-Gurion, un dels pares fundadors d'Israel i primer ministre, descriu amb franquesa els objectius sionistes en el seu diari (21 maig 1.948) de la segent manera, "El tal d'Aquilles de la coalici rab s el Lban. La supremacia musulmana en aquest pas s artificial i pot ser fcilment derrotada. S'hi ha d'establir un estat cristi, amb la frontera sud al riu Litani. Nosaltres signarem un tractat d'aliana amb aquest estat. Aix, quan haguem trencat la resistncia de la Legi rab i bombardegem Amman, podrem acabar amb Trans-Jordnia, desprs caur Sria. I si Egipte encara s'atreveix a declarar-nos la guerra, bombardejarem Port Sad, Alexandria i el Caire.

Per tant, haurem posat fi a la guerra i haurem, per, de pagar a Egipte, Assria i Caldea, en nom dels nostres avantpassats". 1.949: L'1 d'octubre, Mao Tse Tsung declara la fundaci de la Repblica Popular de la Xina a la Plaa de Tiananmen, Beijing. Est finanat pels Rothschild que han creat el comunisme a Rssia i tamb pels segents agents dels Rothschild: Solomon Adler, ex oficial del Tresor dels Estats Units, que s espia sovitic, Israel Epstein, fill d'un bolxevic jueu empresonat pel Tsar de Rssia per intentar fomentar all una revoluci, i Frank Coe, oficial principal del FMI propietat dels Rothschild. 1.950: Israel aprova la llei del retorn, garantint a tot Jueu d'arreu del mn el dret a viure a l'estat d'Israel, per als palestins tot i haver-hi viscut durant 1.300 anys, se'ls nega aquest dret. John Davitt, excap de la secci de seguretat interna del Departament de Justcia assenyala que el servei d'intelligncia israeli, s el segon ms actiu als Estats Units desprs dels sovitics i que per descomptat Israel i la Uni Sovitica estan dirigides per un lideratge Jueu Asquenazita. 1.951: L'1 d'abril, es funda l'Agncia d'Intelligncia Secreta Israeliana, el Mossad, que passar a terroritzar el mn. El lema del Mossad s probablement el lema ms repugnant del mn d'un servei secret, s, "Mitjanant l'engany, fars la guerra." 1.953: N.M. Rothschild & Sons funden la britnica Newfoundland Corporation Limited per desenvolupar 60 mil quilmetres quadrats de terra a Terranova, Canad, que inclou una estaci d'energia per aprofitar el poder de les Cataractes Hamilton (ms tard anomenades Churchill). En aquell moment aquest s el projecte de construcci ms gran realitzat mai per una empresa privada. 1.954: "L'afer Lavon." Agents israelians recluten ciutadans egipcis d'origen jueu per bombardejar objectius occidentals a Egipte, i hi deixen proves per comprometre els rabs, intentant aparentment alterar les relacions Amrica / Egipte. El ministre de defensa israeli, el Jueu Asquenazita, Pinhas Lavon s finalment retirat del seu crrec, encara que molts pensen que la veritable responsabilitat recau en David Ben-Gurion . Es descobreix un micrfon ocult collocat pels israelians a l'oficina de l'ambaixador dels EUA a Tel Aviv. 1.955: Edmond de Rothschild funda la Compagnie Financiere, Pars. 1.956: Es troben gravadores connectades a dos telfons a la residncia de l'agregat militar dels EUA a Tel Aviv. 1.957: Mor James de Rothschild i s'informa (pels mitjans propietat dels Rothschild) que deixa en herncia una gran suma de diners a l'Estat d'Israel per a pagar la construcci de l'edifici del parlament, el Knesset. Diu que el Knesset ha de ser, "Un smbol, als ulls de tots els homes, de la permanncia de l'Estat d'Israel." A la pgina 219 del seu llibre "Contes de l'aristocrcia britnica," L.G. Pine, l'Editor de Burke's Peerage, diu que els Jueus, "s'han relacionat tan estretament amb la noblesa britnica que les dues classes no s probable que pateixin cap prdua que no sigui mtua. Estan tan estretament vinculats els Jueus i els lords que un cop contra els Jueus en aquell pas no seria possible sense danyar tamb l'aristocrcia". Mor a Pars Maurice de Rothschild. 1.962: de Rothschild Frres crea Imtal com a companyia paraiges per a tots els seus interessos en l'extracci de minerals. Frederic Morton publica el seu llibre, Els Rothschild, en el qual assenyala,

"Tot i que controlen desenes d'empreses industrials, comercials, mineres i turstiques, ni una porta el nom Rothschild. Sent privades, les cases familiars no necessiten, ni mai ho han de fer, publicar cap balan pblic, o qualsevol altre informe de la seva situaci financera". Aquesta actitud revela el veritable objectiu dels Rothschild, eliminar tota competncia i crear el seu propi monopoli arreu del mn. 1.963: El 4 de juny, el president John F. Kennedy (35 President dels Estats Units 1.961-1.963) Signa l'Ordre Executiva 11.110 que torna al govern dels EUA la facultat d'emetre moneda, sense passar per la Reserva Federal propietat dels Rosthchild. Menys de 6 mesos desprs, el 22 de novembre, el president Kennedy s assassinat pels Rothschild per la mateixa ra que van assassinar al president Abraham Lincoln el 1.865, volia imprimir diners nord-americans per al poble nord-americ, oposant-se al guany de diners de l'elit estrangera aprofitant-se dels rumors de guerra. Aquesta Ordre Executiva 11.110, va ser rescindida pel president Lyndon Baines Johnson (36 President dels Estats Units 1.963-1.969) a l'avi que el portava de Dallas a Washington, el mateix dia en qu havia estat assassinat el president Kennedy. Un altre, i probablement el principal, motiu de l'assassinat de Kennedy va ser, per, el fet que ell havia deixat ben clar al primer ministre israeli, David Ben-Gurion, que en cap cas estaria d'acord amb que Israel esdevingus un estat nuclear. El diari israeli Ha'aretz, el 5 de febrer de 1.999, en una revisi del llibre d'Avner Cohen, "Israel i la bomba", afirma el segent, "L'assassinat del president nord-americ John F. Kennedy va fer que l'enorme pressi que aplicava l'administraci dels EUA al govern d'Israel per qu suspengus el programa nuclear, s'acabs de cop..." El llibre deixa entendre que, si Kennedy hagus continuat viu, seria dubts que Israel avui dia tingus alguna opci nuclear. Edmond de Rothschild estableix a Sussa la Compagnie Financire Edmond de Rothschild (LCF), com una empresa de capital de risc. Aix ms tard acabar sent un banc i gestionar els actius d'una societat d'inversi amb molts afiliats. Tamb es casa amb la seva dona Nadine i tenen un fill, Benjamin de Rothschild. 1.965: Israel obt illegalment urani enriquit de NUMEC (Nuclear Materials and Equipment Corporation). 1.967: El tractament dels palestins per part dels jueus Sionistes, finalment encn suficient la ira del mn rab a Egipte, Jordnia i Sria per a la mobilitzaci en les fronteres d'Israel. Aquests tres pasos de sobte sn atacats per Israel i com a resultat, el Sina, que incloa Gaza es robat a Egipte i Cisjordnia i el riu Jord sn robats a Jordnia. Com a resultat d'aix, el 8 de juny, els israelians llancen un atac contra l'USS Liberty amb vaixells i aeronaus israelianes amb torpedes, intentant culpar Egipte, per portar als Estats Units a la guerra del seu costat, i per descomptat, seguint al peu de la lletra, el lema Mossad, "Mitjanant l'engany, fars la guerra." Com a resultat de l'atac, moren 34 soldats nord-americans i 174 queden ferits. Israel menteix com de costum, allegant que ha confs aquest vaixell de guerra que navegava amb una gran bandera dels Estats Units, amb un antic transportador de cavalls egipci fora de servei, El Quseir, que s 180 peus ms curt (uns 54 metres). Tamb sost que el vaixell era en zona de guerra, quan en realitat estava en aiges internacionals, lluny de qualsevol front. L'atac del vaixell de guerra israeli contra aquest dura uns 75 minuts durant els quals es dispara a una de les banderes dels Estats Units, amb el resultat que els mariners hissen desesperadament l'altra.

Arran d'aquest atac, els mariners nord-americans que sobreviuen reben ladvertncia dels militars dels Estats Units de no discutir l'assumpte amb ning per raons de "seguretat nacional". Aquesta histria no rep cap mena de protagonisme en els mitjans de comunicaci controlats pels Rothschild i com de costum Israel no s en absolut, ni tan sols reprs pels seus crims pel seu subordinat pas americ. L'endem, 09 juny, Israel ocupa illegalment els Alts del Golan, prenent-los a Sria. Aquesta rea proporcionar a Israel un ter de la seva aigua dola. El General israeli Matitiahu Peled, s citat pel diari Haaretz (19 de mar 1.972) amb la segent declaraci, "La tesi que el perill de genocidi planava sobre nosaltres al juny de 1.967 i que Isra