La història de l'escoltisme a Catalunya

LA HISTÒRIA DE L’ESCOLTISME

A CATALUNYA

Àmbit Històric

Adrià Pérez-Herrera Melgosa

Dirigit per Laura Arias

2n Batxillerat 2.5

INS Montserrat

Barcelona, Novembre 2014

El fruit de l’esforç és l’orgull

de la feina ben feta.

A.E.Pere Quart

Treball de recerca: Història de l’escoltisme a Catalunya

- 1 -

Índex General

0. Introducció

0.1 Perquè del treball i objectiu d‟aquest.

0.2 Font de la idea i de les dades bàsiques.

0.3 Metodologia del treball.

0.4 Agraïments.

1. Història de l’escoltisme al món

1.1 Què és l‟escoltisme?

1.2 Origen de l‟escoltisme.

1.3 Robert Baden-Powell.

1.4 Lady Olave.

1.5 WOSM (World Organization Scouts Movement).

2. Història de l’escoltisme a Catalunya

2.1 Els inicis de l‟escoltisme català.

2.2 Empenta de Batista i Roca i mossèn Batlle.

2.2.1 Josep Maria Batista i Roca.

2.2.2 Mossèn Batlle.

2.3 Guerra Civil Espanyola.

2.3.1 Breu resum de la Guerra Civil Espanyola.

2.3.2 Influència d‟aquesta en l‟escoltisme català.


- 2 -

2.4 Dictadura franquista.

2.4.1 Conseqüències del franquisme en l‟escoltisme a

Catalunya.

2.4.2 Clandestinitat.

2.5 L‟emparament eclesiàstic.

2.5.1 Ajuda de l‟església als escoltes i DDE.

2.5.2 Associació Catalana d‟Escoltisme.

2.5.3 Unió del guiatge i l‟escoltisme.

2.5.4 Educació en Català.

2.5.5 Naixement de la nova branca: TRUC.

2.5.6 Creació d‟Escoltes Catalans.

2.6 Democràcia i reconeixement oficial.

2.6.1 Creació de la FEE (Federació de Escoltisme a

Espanya).

2.6.2 Constitució de la Federació Catalana d‟Escoltisme i

Guiatge (FCEG).

2.6.3 Fundació de Centre Marista d‟Escoltes.

2.6.4 Constitució del 1978.

2.6.5 Creu de Sant Jordi per a l‟Escoltisme Català.

2.6.6 Eurofolk‟85.

2.6.7 De la creació de la Germanor Escolta de Catalunya

(GEC) a Acció Escolta de Catalunya.

2.6.8 Nova branca: Castors i Fures.

2.6.9 Xarbot.

2.7 Centenari.

2.8 Associacions d‟Escoltes i Guies actuals a Catalunya.


- 3 -

2.8.1 Minyons escoltes i guies de Catalunya.

2.8.2 Escoltes Catalans.

2.8.3 Acció escolta de Catalunya.

3. Simbologia Escolta.

3.1 Insígnia mundial.

3.2 Fulard.

3.3 Branques.

3.4 Camisa.

3.5 Salutació Escolta.

4. Educació en el lleure.

4.1 Educació en valors.

4.2 Lleis escoltes.

4.3 Consens.

4.4 Sortides i Campaments.

4.5 Tècniques de l‟escoltisme.

4.6 Jocs escoltes.

4.7 Cançoner.

5. Part pràctica.

5.1 Qüestionari.

5.2 Campaments a Galícia.

6. Conclusió.

7. Bibliografia.


- 4 -

0. Introducció

0.1 Perquè del treball i objectiu d’aquest

En aquest treball de recerca m‟he decantat cap al tema de

l‟escoltisme tot i la gran varietat de temes que tenia per escollir. La

pregunta és: Per què he escollit l‟escoltisme? Bé, jo formo part de

l‟Agrupament Escolta Pere Quart, i tot i estar capficat directament

amb el tema, vaig pensar que no en sabia prou i que volia

augmentar el meu coneixement sobre aquesta educació que aporta

tants valors.

L‟objectiu d‟aquest treball de recerca és respondre a la pregunta: Al

llarg de la història, l‟escoltisme ha volgut educar persones que

puguin canviar la societat?

0.2 Font de la idea i de les dades bàsiques

La idea d‟aquest treball de recerca va venir arrel de l‟activitat del

compromís, terme que veurem en aquest document, on em va venir

l‟idea de tractar l‟escoltisme.

Les dades bàsiques per a realitzar aquest document les he obtingut a

partir d‟activitats, debats, xerrades sobre aquest tema i dels caps del

meu agrupament.


- 5 -

0.3 Metodologia del treball

El document comença fent una petita introducció de l‟escoltisme a

tot el món i després explica detalladament la història a casa nostra,

Catalunya. Finalment acaba explicant l‟escoltisme detalladament i

l‟educació en el lleure que és en el que es basa l‟escoltisme.

Es pot dividir el document en quatre apartats clarament diferenciats:

Història de l‟escoltisme al món, història de l‟escoltisme a Catalunya,

Simbologia escolta i Educació en el lleure.

Després de faig una part pràctica que inclou un qüestionari, dues

entrevistes i uns campaments escoltes a Galicia.

Finalment extrec les conclusions.

Apartats:

Història de l’escoltisme al món

Aquí faig una breu introducció sobre el que és l‟escoltisme, explico

els orígens i tot seguit parlo dels seus creadors: Baden-Powell i la

seva muller Olave.

Història de l’escoltisme a Catalunya

En aquest apartat relato tota la història de l‟escoltisme a Catalunya

detalladament, la divideixo per diferents etapes: els inicis de

l‟escoltisme català, empenta de Batista i Roca i mossèn Batlle, la

guerra civil espanyola, la dictadura franquista, l‟emparament

eclesiàstic, la democràcia i el reconeixement oficial, centenari i

Associacions Escoltes i Guies actuals.

Simbologia Escolta

Dins d‟aquesta secció explicaré tots els símbols de l‟escoltisme:

robes, fulards, salutacions, etc.

Educació en el lleure

En aquest epígraf detallaré l‟educació en el lleure: Quins valors

dóna? És efectiva? Ens canvia radicalment? Quins mètodes es fan

servir? Distraccions?

Les respostes es poden trobar en aquest bloc.


- 6 -

0.4 Agraïments

Primer de tot agrair al meu agrupament escolta, el Pere Quart

per haver-me educat amb els valors de l‟escoltisme i per haver

respost a tantes preguntes que em formulava.

Després als escoltes del Pere Quart, grans persones i

grandíssims amics; no sé que faria sense ells.

També vull agrair al Josep Maria Bofill, mestre i director de

l‟escola Sant Marc de Sarrià per haver fet el seguiment del

treball durant el primer de batxillerat i per haver-me obert els

ulls i ensenyar-me la meva vocació per ser mestre.

Agrair als meus pares la paciència i el suport.

A l‟Andrea per la gran ajuda i els ànims donats constantment.

I a la Laura Arias per haver fet el seguiment durant el segon

de batxillerat.


- 7 -

1. Història de l’escoltisme al món

1.1 Què és l’escoltisme?

Aquesta és la primera pregunta a resoldre. Què és?

En el diccionari de la llengua catalana es defineix com a

“Organització que es proposa de desenvolupar, en contacte amb la

natura, les qualitats físiques i morals dels infants i dels

adolescents”*.

És a dir, la fi de l‟escoltisme és poder educar els nens al lleure per tal

de poder augmentar les qualitats físiques i psicològiques del jove.

L‟agrupament aporta uns valors com la coherència, el sacrifici,

l‟esforç, la solidaritat, l‟estima, etc. que fan millorar com a escolta i

com a persona. Una persona quan entra al agrupament no és la

mateixa que quan marxa.

La paraula Scout ve del nom d‟un tipus de soldat que en temps de

guerra, a causa de la seva intel·ligència i actituds de supervivència,

va a descobrir el camp enemic i poder així proporcionar informació.

Es podria dir que es un sinònim d‟explorador.

Però com deia Baden-Powell: “Pero además de scouts de guerra, hay

también scouts de paz” * per tant es pot dir que l‟escolta és aquella

persona que té les habilitats com per sobreviure a la natura i

dependre d‟ell mateix.

Cada dissabte els agrupaments reuneixen als escoltes al cau (lloc on

està l‟agrupament) per fer activitats, xerrades, debats, etc.

El cau es divideix en tres trimestres que comencen segons cada

agrupament. Entre mig dels trimestres hi ha sortides i excursions i al

final de cada un d‟aquests hi ha uns campaments: els primers són els

de nadal (tres dies), després els de setmana santa (quatre dies) i

finalment els campaments d‟estiu (quinze dies). Tots tres seran

explicats detalladament en aquest document.

*Citació del diccionari de la llengua catalana – Institut d’estudis catalans. *Citació extreta del llibre Escultismo para muchachos.


- 8 -

1.2 Origen de l’escoltisme

L‟origen de l‟escoltisme va estar en mans del britànic Robert

Stepheson Smyth Lord Baden-Powell of Gilwell, més conegut com a

Robert Baden-Powell.

Ens situem al context històric de la Segona Guerra Matabele, al país

de Zimbabwe on es van enfrontar el front britànic de Sudàfrica i el

poble Ndebele. La guerra va durar dos anys, el 1896 i el 1897.

En aquesta guerra on Baden-Powell participava, va conèixer a un

home anomenat Frederick Russell Burnham. Tots dos eren

exploradors militars.

Burnham tenia coneixements

dels vaquers, dels indis i

del bosc. Coneixements que

van formar a Baden-Powell.

Les seves idees sobre l‟esc-

oltisme van venir d‟aquests

coneixements militars.

Els seus coneixements els va ensenyar a un grup de joves creat per

ell mateix anomenat Cadets de Mafeking. Mafeking era un poble molt

petit de Sudàfrica que va ser rodejat per soldats durant la guerra

dels Bóer. Baden-Powell que era oficial en cap en aquesta guerra

amb prou feines tenia uns cent soldats per defensar aquest poble i

aquests soldats havien de tenir una funció exclusivament bèl·lica, ja

que eren molt pocs com per fer altres funcions com la de missatger o

rastrejador.

Aquestes condicions desfavorables van ser les que van condicionar a

que crees aquest grup de 18 joves que tenien de nou anys cap

amunt. Els hi va ensenyar totes les seves capacitats estratègiques. I

així aquests nois van ajudar a la defensa del poble fent de missatger,

de vigilants d‟atacs enemics o d‟ajudes a l‟hospital.

A l’esquerra Baden-Powell i a la dreta Burnham


- 9 -

A causa de la defensa d‟aquest poble Baden-Powell va ser aclamat

per tot el poble britànic i va escriure un llibre sobre les idees de

l‟escoltisme.

Més tard, amb la finalitat d‟aplicar les seves idees, va organitzar uns

campaments d‟una setmana de durada amb 20 nois d‟entre 12 i 17

anys.

Els campaments van començar l‟1 d‟agost de 1907 a una illa Anglesa

anomenada Brownsea.

Els nois es van repartir en petits grups dividits segons les edats amb

un líder respectiu per a cada grup. Com a element identificatiu els hi

va donar unes cintes de diferents color segons el grups.

Campaments a Brownsea

Aids to scouting, best-seller. / (


- 10 -

Durant aquests campaments es dedicaven a viure autogestionats

mentre practicaven l‟exercici físic, així podien aprendre a viure d‟ells

mateixos cuinant el seu propi menjar, observant animals o fent

construccions de refugis o de llocs on dormir.

Al finalitzar el dia, per la nit, seient al voltant d‟un foc rodejant-lo i

explicaven les experiències del dia i el que havien après. Tot seguit

Baden-Powell explicava una de les seves aventures que incloïen una

habilitat, aquesta seria la que aprendrien els escoltes el dia següent.

Els campaments van tenir molt èxit i Baden-Powell va veure el gran

progrés que suposava l‟escoltisme en aquells joves.

Va decidir posar un uniforme a l‟escolta per així trencar barreres

socials i polítiques i poder fer que tots siguin iguals.

L‟escoltisme es va expandir arreu del món a causa de la trilogia del

llibre que va escriure Baden-Powell anomenat Scouting for boys l‟any

1910, llibre que encara es segueix publicant. També va arribar a

molts països per algunes xerrades i conferències fetes per el mateix

Baden-Powell.

Les tres parts de Scouting for Boys.


- 11 -

1.3 Robert Baden-Powell

Lord Robert Stepheson Smyth Baden-Powell i Baró de Gilwell va

néixer a Londres el 22 de febrer de 1857.

Va tenir diverses professions com la de músic, militar, actor i

escriptor.

Fundador del moviment escolta a nivell mundial. Va participar a

diferents guerres a Africà per a l‟exèrcit britànic on era oficial en cap,

l‟estratègia en la defensa del poble de Mafeking el va fer popular.

Arrel d‟això va escriure llibres que van ser dels més venuts en tota la

història per a educadors de joves en el lleure.

Quan va deixar l‟exèrcit britànic

es va dedicar exclusivament a la

formació de joves i a propugnar

per a tot el món el moviment

escolta fent xerrades,

conferències, etc. Per ampliar

aquest moviment que ell va

fundar. Després de molts anys

treballant amb l‟escoltisme va

anar amb la seva dona Lady

Olave a Kenya on va morir.

A la seva tomba hi ha un

missatge per als escoltes.

Tomba de Robert Baden-Powell i de Lady Olave Baden-Powell


- 12 -

1.4 Lady Olave

El moviment escolta no només havia de ser per a homes, és per això

que Olave, muller de Robert BP, va crear el guiatge.

Es pot dir que el guiatge és el mateix que l‟escoltisme però la

diferència és que són del sexe oposat: el femení.

Apart d‟ensenyar com desenvolupar les qualitats físiques i

psíquiques, també es preparaven per a ser futures mares. Els hi

ensenyaven a fer les feines de casa i a cuidar nens.

L‟encarregada de dirigir el guiatge era: Olave.

Lady Olave de petita tenia un gran amor per a la

natura, de fet, diuen que als 9 anys es va

traslladar a Londres i el fet de viure en una

ciutat la va deprimir tant que es va posar malalta

i la família va ser obligada (obligada en sentit

moral) a tornar al camp per la salut de la seva

filla.

Va conèixer a Robert de camí a Jamaica i al cap

de poc temps es van casar.

Gràcies al seu enllaç amb Robert BP es va endinsar en el món de

l‟escoltisme, ja que li agradava molt la natura, i més tard va crear el

guiatge.

Va ser nombrada Cap Mundial del Guiatge.

Quan va morir va ser enterrada a la mateixa tomba que Robert

Baden-Powell.


- 13 -

1.5 WOSM (World Organization Scout Movement)

La WOSM (L‟Organització Mundial del Moviment Escolta

en català) està formada per unes 30 milions de

persones de tot el món. Tot i que més de 500 milions

de persones han sigut com a mínim una vegada escolta.

Xifres que ens diuen l‟èxit rotund de l‟escoltisme durant

el llarg de la història.

No forma part del govern ni té cap fi lucratiu, per tant és no

governamental.

El que fa és organitzar i dirigir totes les associacions i tots els

agrupaments escoltes mundials.

Va ser fundada l‟any 1920 a Londres amb només 33 participants, ara

la seu principal està a Ginebra, Suïssa i en l‟ultima edició van

participar més de 150 persones. Amb això és pot demostrar com

l‟escoltisme augmenta any rere any.

La WOSM vol educar als joves utilitzant el mètode de Robert Baden-

Powell, l‟escoltisme.

És reuneixen mitjançant conferències cada tres anys on cada país té

un membre, normalment cap d‟una associació. Si el país té més

d‟una associació es creen federacions i el membre que hi va és el cap

de la federació.

Hi ha 150 països aproximadament i els idiomes oficials són: el

castellà, l‟anglès, l‟àrab, el rus i el francès.

Cada any augmenta la xifra d‟escoltes al món.


- 14 -

2. Història de l’escoltisme a Catalunya

Un cop ja he explicat l‟escoltisme a nivell mundial, explicaré

l‟escoltisme a nivell català.

Té una història molt diferent a la dels altres països, i no només als

inicis, també durant el franquisme, temps difícils per als escoltes, o

durant altres etapes de la història catalana.


- 15 -

2.1 Els inicis de l’escoltisme Català

Com ja he dit, l‟escoltisme català va tenir uns inicis molt diferents

que el mundial.

Ens situem al 1912, a pocs anys de la fundació de l‟escoltisme per

Robert Baden-Powell.

L‟escoltisme esdevingué a la fama, va sortir a la majoria dels diaris

del món. A l‟actualitat hagués estat un „trending topic‟.

Arran de que va sortir als diaris, aquí a Barcelona van sorgir dos

grups anomenats: Exploradores Barceloneses i Els Jovestels de

Catalunya.

Un any més tard es va formar el guiatge pro no va funcionar i va

desaparèixer, tot i que més endavant es tornaria a provar.

Catalunya es trobava en un procés de canvi, estava intentant

renéixer la seva cultura. És per això que el moviment catalanista

cada cop era més present en tots els àmbits i l‟àmbit didàctic no

podia ser diferent.

L‟educació estava canviant i al 1913 es creà el Consell d‟Investigació

Pedagògica: institució cultural instaurada per a la investigació

educativa i l‟assessorament sobre temes educatius.

No podia ser menys en l‟excursionisme on es van impulsar tasques

com l‟acampada, les excursions, l‟escalada, etc. Activitats que podem

relacionar amb l‟escoltisme que entrava molt fort a Europa.

Aquestes van ser les primeres pinzellades de l‟escoltisme a

Catalunya, però seran dos homes els qui l‟introduiran a fons: Josep

Maria Batista i Roca i mossèn Batlle.


- 16 -

2.2 Empenta de Batista i Roca i mossèn Batlle

2.2.1 Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca va ser un home que ha

estat tota la vida al servei de la pàtria. Estimava

Catalunya i el poble català l‟estimava a ell.

Home barceloní, va néixer l‟any 1895. Va ser polític,

historiador i filòsof.

La clau del seu descobriment de l‟escoltisme va estar

en els seus estudis: després d‟estudiar als Jesuïtes

va anar a Oxford, Anglaterra. Els seus constants

viatges a la ciutat anglesa van fer que pogués

conèixer els scouts, no oblidem que d‟allà es Baden-

Powell i que allà va néixer l‟escoltisme.

Batista i Roca es va interessar moltíssim per aquest moviment

educatiu i això el va portar a estudiar la pedagogia escolta

mitjançant llibres i publicacions.

I va ser per aquest motiu que l‟any 1927 va fundar una „versió

catalana‟ de l‟agrupament escolta angles, ell volia enfortir el

sentiment catalanista plantant cara a la política anticatalanista de

Primo de Rivera ja que va tancar més de 115 centres catalanistes, va

ser així com va néixer Guies Excursionistes de Minyons de Muntanya.

Políticament va estar amb el President Lluís Companys a la

Generalitat de Catalunya i va ser empresonat, però deixarem la seva

vida política i personal i ens centrarem amb l‟escoltisme català.

Quan va fer les conferències sobre l‟excursionisme estranger „boy

scouts‟ una gran part dels centres excursionistes ho van trobar una

molt bona oferta educativa a desenvolupar al centre de muntanya.

I així va ser: l‟escoltisme es va desenvolupar als centres

excursionistes de Catalunya i a Guies Excursionistes de Minyons de

Muntanya s‟hi van afegir els primers agrupaments.


- 17 -

2.2.2 Mossèn Batlle

Antoni Batlle i Mestre fou un mossèn i mestre

català que juntament amb Batista i Roca va

introduir l‟escoltisme a Catalunya.

Sitgetà de naixement l‟any 1888 però mort i

enterrat a Barcelona a l‟edat dels 67 anys l‟any

1955.

Igual que Batista i Roca s‟estimava molt la seva

terra, Catalunya.

L‟any 1912 el van nomenar sacerdot i va

estudiar teologia i filosofia.

En termes educatius va ser mestre d‟una escola anomenada Escola

de Mar i de l‟Escola Blanquerna. Del 1918 fins al 1921 va ser

secretari del Consell d‟Investigació Pedagògic.

I ara ve el que ens interessa: l‟any 1922 s‟inscriu al Centre

Excursionista de Catalunya i al cap d‟uns anys coneix a Josep Maria

Batista i Roca que fa que Batlle s‟endinsi en el moviment escolta

recent entrat a Catalunya. Tots dos es van dedicar a la formació i a

la educació dels joves.

I per aquests motius, Batlle, l‟any 1930 creà l‟agrupament escolta

Mare de Déu de Montserrat que va fer el primer campament escolta

de Minyons a Catalunya.

Gràcies a ell s‟introduí l‟escoltisme catòlic, va fer que hi haguessin les

primeres misses de campaments aconseguint permisos de Roma.

L‟any 1936 van pujar el cim més alt de Catalunya en els dies en que

va esclatar una guerra que ha afectat directament Catalunya i

l‟escoltisme: La Guerra Civil Espanyola.


- 18 -

2.3 La Guerra Civil Espanyola

2.3.1 Breu Resum de la Guerra Civil Espanyola

Bé, per començar hauríem de dir que ha sigut l‟episodi més dramàtic

i el que ha causat més conseqüències en la historia espanyola.

Causes:

- Baixa economia.

- Catalunya i País Basc donaven reso de separatisme.

- Analfabetisme.

- Desigualtats socials i econòmiques.

- A Europa creix el feixisme i a EEUU peta la borsa (crac del

29)

- Sanjurjo intenta un cop d‟estat.

- Fets d‟octubre „34

- Desordre social als carrers.

- Classe obrera inconformista i amb poder de revolta.

- Les dretes feixistes i les esquerres republicanes es

radicalitzen.

Cop d’estat del 18 de Juliol del 36

Aixecament militar contra el govern de la Segona República per part

de Mola a Pamplona, Franco a les Canàries, Queipo de Llano a Sevilla

i Goded a ses illes Balears.

Van dimitir els caps de govern i José Giralt fou escollit nou cap, ell

dóna les armes als obrers i aquests i la guàrdia civil (només la

republicana) defensaran les principals ciutats.

Els territoris van quedar dividits entre els nacionals i els republicans,

fet que va portar al conflicte bèl·lic.


- 19 -

Conflictes bèl·lics

Van haver molts conflictes bèl·lics, però els més destacats són:

- Franco arriba a Espanya amb ajuda dels italians i

s‟incorporà a Sevilla amb Queipo.

- Franco cap d‟estat i general d‟exèrcit.

- Assalt a Madrid.

- Defensa de Madrid per part dels republicans on van

participar les Brigades Internacionals. Els republicans

triomfen en la defensa de la capital.

- Els nacionalistes conquereixen el Sud.

- Astúries, Cantàbria i Bilbao cauen a mans dels nacionals.

Bombardeig de Guernica per part de les forces alemanyes

provant l‟atac llampec, Picasso farà un famós quadre.

- Els republicans fan atacs per no perdre el nord però perden

i al cap de poc els nacionals arriben al mediterrani.

- Els republicans guanyen el xoc de l‟Ebre però al cap de poc

els nacionals entren a Catalunya.

- Al 1939 Catalunya ja és conquerida, fet que precipita la

caiguda republicana.

- Negrín, el president, vol seguir lluitant però les forces

republicanes es volen rendir, ja no aguanten més.

- Madrid cau, els nacionals entren sense topar amb cap

fortitud.

- Els franquistes ho conquereixen tot.

- El feixisme venç, la dictadura just comença. 1 d‟Abril del

1939.


- 20 -

2.3.4 Influència de la guerra en l’escoltisme català

El primer que notem és que els conflictes bèl·lics a Catalunya

provoquen por, no oblidem que Catalunya i el País Basc donaven

signes propis d‟identitat nacional i això provocava un fort rebuig per

part dels nacionalistes Espanyols.

Els anarquistes cremaven esglésies i convents, llocs on aleshores es

situaven els agrupaments escoltes i és per això que molts van

desaparèixer durant aquesta època bèl·lica. Aquests actes vandàlics

es van anomenar Setmana Tràgica.

Veuen necessari fer oficial a nivell d‟estat la practica de l‟escoltisme

per tal de que no puguin prohibir les accions escoltes, ja que tenien

caire catalanista.

L‟any 1936, just esclatada la guerra, decideixen unificar els boy-

scouts i minyons de muntanya.

L‟associació escolta es passarà a dir: Minyons de Muntanya Boy

Scouts de Catalunya.

L‟educació va quedar completament parada, tenien massa feina,

estava tot molt remogut i els atacs dels bombardejos eren constants.

Els joves escoltes havien d‟ajudar i no podien estar tant per la

educació com haguessin volgut.

Per aquest motiu, els escoltes durant la guerra van fer serveis

ajudant als qui ho necessitaven: van ajudar una gran quantitat de

refugiats a mantenir en silenci la seva localització davant de la

recerca del govern, els fronts van ser ajudats amb la recollida i

enviament de paquets i aliments per part dels escoltes, etc. No van

tenir altre opció que deixar en segon pla l‟educació dels joves.


- 21 -

2.4 Dictadura franquista

La dictadura ha estat una època duríssima per a l‟escoltisme català,

Franco va prohibir el català i volia tancar els agrupaments ja que

eren símbols de catalanisme.

2.4.1 Conseqüències del franquisme en l’escoltisme a Catalunya

Ens situem a l‟any 1939, just al final de la guerra civil on els

nacionalistes han triomfat i Francisco Franco ha pujat al poder fent

un govern dictatorial i totalitari. Aquest govern estava en contra del

catalanisme i de qualsevol institució relacionada amb el moviment, és

a dir, només podien quedar en actiu les organitzacions del règim

franquista.

Mossèn Batlle fou obligat a marxar a l‟exili a causa del seu renom

com a catalanista.

L‟estat dirigit per Franco va fundar el Frente de Juventudes, sector

del seu partit polític (Falange Española) creat per limitar l‟educació

dels joves a les idees del règim. Bàsicament el que feia era controlar

l‟educació i els mitjans pedagògics d‟aquesta per fer que fos

exclusivament amb els ideals franquistes i antiseparatistes. Això va

fer que vigilessin de prop l‟escoltisme de Catalunya.

La força amb la que havia entrat en els joves l‟escoltisme català va

afluixar fins arribar al punt que casi desapareix. Van acusar a les

associacions escoltes de separatistes i Batista i Roca va haver de

marxar a l‟exili per tal de no ser eliminat.

Semblava que l‟escoltisme anava a desaparèixer però la força que

desprenia no es podia aturar de qualsevol manera. Per poder seguir

amb l‟escoltisme van fer clandestinitat.


- 22 -

2.4.2 Clandestinitat

A Catalunya, com ja he dit, Francisco Franco volia eliminar la llengua

i les institucions catalanes. És per això, que un sector de la població

de Catalunya va decidir actuar en Clandestinitat.

L‟any 1938 es prohibeix l‟ús de les llengües que no fossin castellà,

com el català, el gallec o el basc. A partir d‟aquí comença una

repressió política: execucions, empresonaments, etc. i la població en

desacord actuarà al respecte.

Els escoltes no podien ser menys, igual que van ajudar a Baden-

Powell ara tocava ajudar la llengua catalana.

Degut a això, l‟any 1939 es va reprendre la tasca educativa en la

il·legalitat a causa de la prohibició de la llengua i van tornar de l‟exili

molts dels caps de l‟escoltisme català com Mossèn Batlle.

Durant els pròxims anys es va fer molt difícil practicar-lo però no

impossible i l‟any 1945 es va fer una reunió per part de Minyons de

Muntanya i Boy Scouts de Catalunya i es va decidir reprendre el

moviment escolta sense que ho percebes el govern autoritari. Van

participar cinc agrupaments escoltes: AE Mare de Déu de Montserrat,

AE Ramón Llull, AE Ramón de Penya fort, AE Josep de Margarit i AE

Rolland Philips.

Tots els agrupaments van seguir practicant l‟escoltisme tot i les

pressions i l‟any 1946 van fer una trobada el dia del patró de

Catalunya, el 23 d‟Abril. I l‟any 1947 es farà un campament general a

Palau de Plegamans.

El moviment va anar augmentant fins al punt de tenir més de 20

agrupaments escoltes en funcionament, fet que feia una anys es veia

molt difícil d‟aconseguir.

L‟any 1948 Amadeu Serch va passar a ser comissari general i dictà

reglaments en l‟escoltisme.

En el 1952 l‟escoltisme català feia 25 anys, és per això que

decideixen fer uns campaments generals a Montnegre. L‟any següent

és tornaríem a repetir però aquest cop durant els campaments els

joves falangistes van entrar i van suspendre els campaments.


- 23 -

El govern franquista i els joves falangistes van començar a reprimir

amb violència les activitats que es duien a terme i no van tenir mes

remei que suspendre les activitats per part del Consell de la

Institució l‟any 1954.

Però molts centres, sobretot parròquies, esglésies i algun convent,

acolliria les activitats dels joves escoltes.

Imatge dels campaments a Montnegre, 1952.


- 24 -

2.5 L’emparament eclesiàstic

2.5.1 Ajuda de l’església als escoltes

Acaba de morir mossèn Batlle, l‟escoltisme català ha patit una gran

pèrdua i és per això que al 1956 els diferents bisbes de Catalunya

com Gregorio Modrego de Barcelona, el de Girona o el de Vic, van

començar a patir sobre la pràctica dels joves en l‟escotisme ja que

era un mètode pedagògic molt bo i van voler passar-lo a la legalitat.

Per aquest motiu es va crear la Delegació Diocesana d‟Escoltisme

(DDE). El primer territori en formar part fou Barcelona, més tard

s‟afegirien els agrupaments de Girona, els de Vic i altres.

Tots els agrupaments que formaven part de la DDE practicaven el

mateix mètode pedagog i tenien la mateixa estructura. El fet de

crear la DDE va fer que poguessin sorgir molts agrupaments nous de

les parròquies involucrades en aquest moviment.

Cada cop es prohibien menys activitats tot i que l‟escoltisme seguia

essent il·legal com a institució catalana. L‟escoltisme a Catalunya

estava en auge, cada vegada augmentava més i la gent sentia

estima cap al moviment.

L‟any 1957 la DDE va entrar dins de l‟Escoltisme Catòlic Internacional

i va donar renom arreu del món.


- 25 -

2.5.2 Associació Catalana d’Escoltisme

La DDE era de caràcter religiós, ja que formava part de

l‟església i de l‟escoltisme catòlic.

L‟escoltisme volia mantenir-se unit, però per raons

ideològiques va haver una separació de la gent no creient.

Ja que la Institució Catalana d‟Escoltisme es va dissoldre, es

va voler formar una institució nova.

Aquest escenari va donar pas a que es crees l‟Associació

Catalana d‟Escoltisme (ACDE), òrgan que pretén mantenir unit

l‟escoltisme català però acceptant les seves diferències.

Dins de l‟ACDE podem distingir tres sectors que tenien una

organització i activitats autònomes:

Nucli Obert: dins d‟aquest sector entraven els

agrupaments oberts i religiosos. (Minyons de Muntanya

i Boy Scouts de Catalunya)

Nucli Laic: aquí podíem trobar els agrupaments no

religiosos. (Boy Scouts de Catalunya)

Nucli Confessional: eren els agrupaments que

formaven part de l‟església. (Delegació Diocesana

d‟Escoltisme.

2.5.3 Unió del Guiatge i l’Escoltisme

El guiatge femení, és a dir les noies escoltes, no tenien la

mateixa pressió per part del franquisme que els homes ja que

no tenia el mateix ressò i l‟any 1955 es forma la Federación

Guias de España que era un acord entre la Associació Guies

Espanya (AGE) i la Germanor de

Noies Guies davant la directora

del guiatge mundial. Més tard,

l‟any 1957 passaria a formar part

de l‟associació mundial del

guiatge.

Les noies guies també van tenir

una fractura ideològica degut a la

religió i un grup es va separar


- 26 -

dels agrupaments no catòlics creant Guies Sant Jordi,

institució molt semblant als escoltes.

El 1965 la DDE es va ajuntar i va transformar-se en una

associació anomenada Minyons Escoltes de Catalunya que

s‟ajuntarà amb Guies Sant Jordi l‟any 1977 degut a les

activitats produïdes conjuntament els anys anteriors.

S‟acabarà anomenant Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de

Catalunya i portarà a terme la coeducació entre nois i noies.

2.5.4 Educació en Català

Durant els anys posteriors als 60‟ els caus de forma il·legal

van començar a fer una educació catalana on ensenyaven la

llengua encara vetada a les escoles ja que el franquisme

encara està viu. Era una alternativa per aprendre a escriure i a

llegir en la llengua catalana.

2.5.5 Naixement d’una nova branca: TRUC

És al 1972 quan els Minyons Escoltes de Catalunya decideixen

formar una nova branca que pugui seguir desenvolupant

l‟educació dels joves després dels 16 anys. I per això un cop

complit 17 es passarà a TRUC (Tots a la Recerca d‟Un

Compromís), és una unitat molt diferent a les anteriors. Té

una durada de 2 o 3 anys segons el cau en qüestió. La unitat

es divideix segons anys, els escoltes es separen en grups

petits i es dediquen a l‟autogestió. Més endavant s‟explicarà

aquesta branca amb més detall.


- 27 -

2.5.6 Creació d’Escoltes Catalans

L‟any 1974 es van fusionar les associacions no religioses: Boy

Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies,

Minyons de Muntanya, Nova Escolta País Valencià i cinc

agrupaments. D‟aquesta unió va sorgir una associació

anomenada Escoltes Catalans.

Aquesta serà l‟organització d‟escoltes no religiosos, tot i que la

majoria d‟escoltes que formen part de l‟organització religiosa

son també laics.


- 28 -

2.6 Democràcia i reconeixement oficial

L‟any 1975 mor Francisco Franco i hi ha un procés de transició

que acabarà amb l‟abandonament de la dictadura i amb un

començament de una monarquia parlamentària, un sistema

democràtic.

Durant aquest temps va haver molta activitat d‟escoltes.

2.6.1 Creació de la FEE (Federació d’Escoltisme a Espanya)

Ara que hem entrat en democràcia i ens hem modernitzat en

l‟àmbit europeu i mundial, la WOSM ens permet entrar dins de

l‟organització. L‟únic problema que ha d‟enfrontar Espanya és

que només deixa entrar a una federació per país. Aquesta

situació origina un petit conflicte perquè la catalana vol tenir

una federació independent però aquest conflicte acaba i el

Moviment Scout Catòlic, la Federació d‟Associacions de Scouts

de Espanya i l‟Associació Catalana d‟Escoltisme formen la

Federació d‟Escoltisme a Espanya (FEE) feta pública l‟any 1977.

D‟aquesta manera la FEE seria la federació que representa

l‟escoltisme a Espanya.


- 29 -

2.6.2 Constitució de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

El 1977 volen passar a la pràctica la coeducació entre el gènere

masculí i el femení en l‟escoltisme, per això s‟uneixen

l‟Associació Catalana d‟Escoltisme i el Guiatge Català i formen

una federació “independent” a la FEE anomenada Federació

Catalana d‟Escoltisme (FCEG). La seva feina principal és

promocionar l‟escoltisme arreu del món i intentar que

s‟adhereixin nous joves al

moviment educatiu.

Dins de la Federació trobarem

Escoltes Catalans i MEGSJC. Estarà

activa il·legalment fins que la

generalitat tingui el poder de

legalitzar les seves institucions.

2.6.3 Fundació de Centre Marista d‟Escoltes

L‟any 1972 una escola marista d‟Igualada va decidir dur a

terme un club de muntanyisme on els joves que anessin en

aquella escola es poguessin desenvolupar fent excursions i

escoltisme amb els valors de Baden-Powell. Aquest club va

funcionar correctament i finalment es va decidir obrir al públic

l‟any 1977 anomenant-se Centre Escolta Maristes d‟Igualada

(CEMI). Més endavant s‟aniran afegint més agrupaments i

passarà a ser una entitat que organitzarà fins a vuit

agrupaments escoltes distribuïts per Girona, Igualada, Rubí,

Barcelona, Mataró i Lleida.

Ells es defineixen com a catòlics i apolítics que volen practicar

l‟escoltisme vivint com a marista: educació cristiana.


- 30 -

2.6.4 Constitució del 1978

L‟any 1978 va haver un canvi molt important en la política

espanyola: La constitució.

Fou aprovada el 6 de Desembre mitjançant un referèndum.

Amb la constitució es va acabar amb el procés de transició que

va començar amb la mort de Francisco Franco i va transformar

l‟estat en un estat democràtic amb

una Monarquia Parlamentaria. És a

dir, el rei és el cap de l‟estat sota el

control del parlament i del govern,

això vol dir que el rei només tindrà

una figura representativa.

Aquesta constitució incloïa la

organització territorial mitjançant

comunitats autònomes, anomenat

Estat de les Autonomies. Aquest fet

va donar certa independència

política del marc espanyol tot i que

seguirà havent una política

clarament centralitzadora.

Com que era una constitució lliberal va introduir la separació de

poders i el sufragi universal (Espanya anava endarrerida en

aquest aspecte, en el marc Europeu feia molts anys que s‟havia

aplicat)

Gràcies a aquest nou sistema autonòmic la zona catalana

arrelada a l‟Associació de Scouts De Espanya és va denominar

Scouts de Catalunya tenint independència de l‟associació

general de l‟estat.

Constitució Espanyola del 1978


- 31 -

2.6.5 Creu de Sant Jordi per a l’Escoltisme Català

La creu de Sant Jordi és un premi donat per la Generalitat de

Catalunya a la gent que hagi donat un servei a Catalunya en

qüestió d‟identitat, de cultura o de civisme.

El premi pot ser entregat de dues maneres:

Quan és per una sola persona es dóna en forma de

medalló fet amb argent i corall. La forma és la creu del

patró de Catalunya dins d‟un marc.

Quan és per un conjunt de persones com institucions o

entitats, és un marc de fusta on dins hi trobem un marc

d‟argent on hi ha gravat la creu de Sant Jordi, les dates

i l‟entitat guardonada.

Apart dels premis també se‟ls hi dóna un diploma on hi ha escrit

el nom, la data i el motiu per el qual se‟ls hi ha donat.

L‟escoltisme Català va rebre aquest premi l‟any 1984 per haver

educat els joves de manera cívica, nacionalment, amb valors i

amb contacte amb la natura.


- 32 -

2.6.6 Eurofolk 1985

L‟eurofolk és un festival que s‟organitza cada quatre anys per

la Comissió Europea d‟Escoltes per part de la WOSM i per la

Comissió Europea de les Noies Guies per part de la

Organització Mundial de les Noies Guies i les Noies Escoltes.

Aquesta organització es dedica a fer un festival on cada grup

prepari jocs, danses, cançons i costums del seu lloc d‟origen i

així poder aprendre els aspectes de altres cultures.

També organitzen tallers de dansa, pintura, cuina, etc. A

vegades fins i tot porten grups de música de la seva localitat.

L‟any 1985 es va celebrar un Eurofolk a Terrabonica, Terrassa.

On és calcula que van assistir unes dues mil persones

aproximadament.

Adhesiu de L’Eurofolk a Catalunya.


- 33 -

2.6.7 De la creació de la Germanor Escolta de Catalunya (GEC) a

Acció Escolta de Catalunya

La Germanor Escolta de Catalunya (GEC) neix de la barreja

d‟un agrupament de MEGSCJ i de tres d‟Escoltes Catalans el 7

de Maig de l‟any 1989.

Els quatre agrupaments que la formen no són religiosos però

tot i això es declaren oberts a que puguin entrar agrupaments

religiosos.

L‟any 2002 és fusiona amb Scouts de Catalunya a causa d‟un

acord del 2001 on s‟aprova un document anomenat projGECte

eSColta on es diu de formar una associació per continuar

formant els joves en l‟educació en el lleure. Aquesta associació

es dirà Acció Escolta de Catalunya.

2.6.8 Nova branca: Castors i Llúdrigues

Aquesta és la branc que constitueixen les noies i els nois que

tenen de 6 a 8 anys. L‟any 1991, després d‟alguns intents

fallits, es va aprovar aquesta branca a Catalunya. La finalitat

d‟aquesta branca és millorar la sociabilitat del nen o la nena.

Més endavant explicarem el funcionament de la branca.


- 34 -

2.6.9 Xarbot

MEGSCJ va decidir fer una trobada la qual van anomenar

Xarbot a Vic, ciutat escollida arran de la seva situació

geogràfica ja que és al centre de Catalunya.

Va ser la reafirmació d‟un moviment que amb aquesta trobada

va deixar clar que cada cop augmentava més, amb una

presència de més de 10000 escoltes de Catalunya, amb més

de 2000 tendes a la zona esportiva de la ciutat.

La trobada la coordinaven uns 600 voluntaris que van ajudar

des del principi fins al final de l‟acte organitzant milers

d‟activitats.

El major acte va ser la Vila Escolta, un terreny on s‟hi van

practicar més de 300 activitats educatives per mostrar al món

la gran pedagogia del moviment escolta.

Per a molts dels assistents va ser la millor experiència de les

seves vides.

Imatges del Xarbot


- 35 -

2.7 Centenari

L‟any 2007 fou l‟any en el qual es va complir 100 anys des del

campament de l‟illa de Brownsea i l‟escoltisme estava de

celebració. Per això a Catalunya es van fer diferents actes

segons l‟agrupament i alguns catalans van viatjar a Londres on

es feien més celebracions que aquí a Catalunya.

Des d‟aquest moment l‟escoltisme ha continuat donant educació

a moltes persones i forma part d‟una societat catalana que

s‟estima aquest moviment igual que ho feia mossèn Batlle amb

els seus escoltes.

Cada cop és millor l‟oferta educativa del guiatge i de l‟escoltisme

que actualment té 222 agrupaments actius a Catalunya.

Imatge del centenari a Anglaterra.


- 36 -

2.8 Associacions d’Escoltes i Guies Actuals

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

És l‟associació la qual forma part el meu agrupament escolta,

el Pere Quart. Actualment té 14235 joves i més de 3000 caps

repartits en 150 agrupaments escoltes, és l‟entitat que té més

afiliats de Catalunya.

És de caràcter religiós i creu en la coeducació, la seva

educació es basa en les lleis escoltes i la seva intenció és

millorar la persona i ensenyar-li tot el possible. La feina dels

escoltes es fa mitjançant projectes, cada unitat és marca un

projecte a complir i així aprenen a responsabilitzar-se, a

organitzar-se i a autogestionar-se.

Escoltes Catalans

Aquesta associació és l‟opció laica de l‟escoltisme, té un

projecte educatiu que vol formar persones sinceres, actives i

compromeses.

S‟organitza mitjançant una separació d‟òrgans interns:

- L‟assemblea General la formen tots els socis i aproven

documents, activitats i pressupostos. També escullen els

càrrecs de la junta permanent.

- La junta permanent està formada per els escollits en

l‟assemblea general i garanteix el compliment del votat a la

general i coordina les activitats.

- La junta general formada per poques persones es dediquen

a prendre acords mitjançant el consens.

Acostumen a fer intercanvis internacionals dels seus

agrupaments.

Acció Escolta de Catalunya

És la associació oberta per a tothom. És defineix com a Escola

ciutadana activa, democràtica, laica, progressista i catalana.

Acció escolta creu que aprenem fen les coses i en això és basa

la seva pedagogia.


- 37 -

3. Simbologia Escolta

Un cop acabada la història de Catalunya, en aquest apartat

explicaré els símbols de l‟escoltisme.

Segurament el més conegut és el fulard, una espècie de mocador

penjat al coll amb centenars d‟utilitats. Aquí en parlaré d‟aquest

amb més detall i explicaré la resta de símbols.


- 38 -

3.1 Insígnia Mundial

L‟escoltisme té un símbol d‟identitat pròpia i tot bon escolta

l‟ha de conèixer. Aquest símbol és la flor de llis:

Deure de Déu.

Aquesta estrella representa

la veritat i el saber. Hi ha

una estrella a cada banda

perquè juntes fan 10 puntes

que són les 10 lleis escoltes.

Aquest nus anomenat la volta

d’escolta és un nus gairebé impossible

de desfer, ens mostra la força del

moviment escolta.

El nus que rodeja la flor

de llis simbolitza la unió i

la germanor dels escoltes.

El vincle de la germanor.

Com deia Baden-Powell:

Sempre cap al nord.


- 39 -

3.2 Fulard

El fulard és segurament el principal element distintiu dels

escoltes.

És un tros de tela de forma triangular que tot escolta ha de

portar penjat al coll ja que no només forma part del uniforme,

el fulard té un munt d‟utilitats:

La primera funció es únicament identificativa.

Protegir-se de la calor tapant la part que està

exposada directament.

Eixugar-se la suor al caminar (Després es pots

rentar si s‟escau).

Si tens traça el pots utilitzar de gorra o barret.

Pots comunicar-te amb codi Morse.

Com a bandera, per localitzar un campament per

exemple.

De corda: lligant molts fulards pots fer cordes per

escalar o per practicar jocs escoltes.

Una escala amb l‟ajut de dos troncs.

Una bossa lligada a un pal.

De cinturó.

Per embenatges o per evitar que passi sang.

Un llit: ajuntem fulards i procurem que quedin

tensats en una estructura.

Com a mocador.

Els colors del fulard en principi estan pensats relacionant el

color amb elements de la natura o de la terra. Cada

agrupament té el seu color i no poden haver dos iguals en la

mateixa regió.


- 40 -

3.3 Branques

Abans de començar les branques cal explicar els caus

s‟organitzen mitjançant projectes que necessiten una

proposta, una elecció, una planificació, una realització i una

revisió.

Castors i Llúdrigues

Edat: Entre 6 i 8 anys.

Relació escolar actual: Primer i

segon de Primària.

Lema: Compartir.

Són els més petits de

l‟agrupament i per ells

qualsevol experiència és

enriquidora: estan en un

moment molt intens del seu desenvolupament educatiu i la

seva manera d‟aprendre és l‟acció, només fent les coses i

veient com es fan aprendran a fer i aquesta és la base de

l‟ensenyament als castors. Fes i aprendràs.

- Aprendre el llenguatge i dominar-lo: estan en l‟època

d‟aprenentatge de la llengua, aprenen a parlar i a escriure i

per això són necessaris els contes i la interactivitat oral.

- Molta fantasia: Durant aquesta etapa tenen molta

imaginació ja que encara confonen la realitat amb les

pel·lícules i els contes.

- Guions senzills: Ha de ser tot molt clar i els hi has de dir que

és el que poden fer i que és el que no poden fer però mai

pots intentar que vagin per el seu compte ja que són molt

petits.

La seva gran energia fa que tinguin una especial il·lusió de cara

els projectes però necessiten molta ajuda dels caps.

- Proposta: Els caps han d‟activar la seva imaginació

mitjançant els elements que els envolta i ajudar-los a

pensar les activitats.


- 41 -

- Elecció: els caps acabaran escollin la proposta segons la que

sigui més viable per l‟educació pels nois. S‟acabarà escollint

mitjançant un consens perquè tots estiguin d‟acord.

- Planificació: Els hi costa planificar les coses perquè no ho

han fet mai i per això els caps han d‟ajudar-los a fer-ho i

només per el pròxim dia de cau. També poden enviar un

correu als pares per assegurar que arriba la informació.

- Realització: Aquí és on els castors aprenen més, quan fan

les coses. La seva gran implicació dóna facilitat però es

distreuen sovint i per això cal anar recordant el que es farà.

- Revisió: Els castors són petits i com a tals els hi agrada dir

si l‟activitat feta anteriorment els hi ha agradat o no i son

capaços de comparar el que s‟imaginaven amb el que ha

passat. És important que pensin amb el resultat col·lectiu i

no amb l‟individual.

El seu funcionament es basa en petits grups fets per ells

mateixos en els que els caps han de posar les normes i ajudar

a cada grup a desenvolupar-se. Cada un d‟aquests grups té

una funció dins de la unitat en conjunt i els grups aniran

canviant al llarg de l‟any.

És important que cada castor tingui el seu progrés personal

perquè perdin la seva por i tinguin més seguretat. Aquest

progrés es centra sobretot en habituar-se al cau.

La branca ha de finalitzar sabent expressar-se, volent

col·laborar amb els amics, tenint seguretat davant la por i la

inseguretat i participant en la vida col·lectiva.

Llops i Daines


Relació escolar actual: tercer, quart i cinquè de Primària.

Lema: Tant Com Puc.

Aquesta és la segona unitat més jove

del cau, etapa anterior a l‟adolescència i


- 42 -

tenen una maduresa infantil que fa que es sentin grans i

tinguin seguretat en ells mateixos.

- Les activitats han de tenir sentit: Han d‟estar enllaçades per

un fil conductor i han d‟intentar imitar les postures dels

adults.

- Maduresa del llenguatge: Ja saben llegir i escriure

perfectament i l‟eix d‟animació d‟uns campaments ha de ser

d‟un llibre de l‟estil de „Harry Potter o Narnia‟. Els caps han

de fer activitats que continguin cartes o missatges escrits

per poder acabar de desenvolupar del tot la seva habilitat.

- Imaginatius: Com els castors, tot i ser més madurs, tenen

un infinit de creativitat i poden viure la realitat capficats en

un món de ficció.

- Volen conèixer: Tenen un gran interès per conèixer les

coses que estan fora del seu àmbit social.

Tenen una gran capacitat per a fer projectes amb èxit i els caps

han d‟ajudar-los a que aprenguin a fer els projectes ells sols.

- Proposta: Els llops es pensen que ho poden fer tot i els caps

han d‟ajudar a que no facin propostes inaccessibles i

inviables i així guiar-los a la realitat.

- Elecció: Tenen gustos i volen fer el que els hi agrada sense

pensar que els hi pot agradar als demes per això és fa la

elecció mitjançant un consens fets per grups petits per

igualar la paraula dels nens que tenen més influència en la

unitat amb els que no tenen tanta popularitat.

- Planificació: Aquí els caps donen confiança als llops i a les

daines deixant que siguin ells els que la facin. Tot i així els

caps ajuden amb la temporització.

- Realització: En aquesta edat s‟adonen que el que havien

imaginat no és el mateix que el que succeeix després i que

molts cops et decepciones amb el resultat, això provocarà

que vulguin canviar l‟activitat a mig fer i els caps han

d‟evitar que això passi.

- Revisions: Ara ja saben mirar millor el nivell col·lectiu i no

tant l‟individual i ara han de saber com han arribat fins al

final de l‟activitat i que és el que en après.

Els llops i les daines es divideixen en petits grups també però

una mica més amplis, són de 6 persones i s‟anomenen sisenes.

També fan els grups ells mateixos però els caps vigilem que hi


- 43 -

hagi coeducació ja que és molt important en aquesta edat, a

diferència de l‟antiga branca els grups no canviaran.

Aquesta branca ha de finalitzar amb que els nens sàpiguen

quins són els seus límits, havent-se desenvolupat positivament

amb els seus companys, sabent la diferència entre el que ells

imaginen i amb el que és en realitat i aprendre que la diversitat

és una cosa bona i mai és objecte de marginació.

Ràngers i Noies Guies


Relació escolar actual: Sisè de

Primària, 1er i 2n d‟ESO.

Són uns joves amb inquietuds i

misteris, acaben d‟entrar a

l‟adolescència i tenen un canvi biològic

que produeix uns canvis psicològics i

socials, han de descobrir el món dels adults.

- Activitat física i mental: Són molt moguts i a causa del canvi

tenen la necessitat de fer exercici físic. També començaran

a tenir reflexions bones i els agradarà fer activitats de

pensar.

- Explorar la realitat jove i adulta: Agafen a persones de

referència que els puguin guiar a formar-se.

- Vida social intensa: Neixen forts vincles amb altres nens que

estan patint el mateix canvi hormonal i senten la necessitat

d‟explicar-se les emocions.

Ara ja són capaços de fer uns projectes més òptims i millors

que els de llops i daines, tot i tenir més habilitat els hi costa

treballar per ells mateixos i els caps els han de motivar.

- Proposta: Ja són capaços de fer unes propostes bones però

tenen vergonya de proposar el que volen fer i se‟ls ha de

treure aquesta timidesa.

- Elecció: Costarà molt acabar els consensos perquè sempre

defensaran la seva idea.

- Planificació: Els hi costa molt saber el valor de les coses i

penses que gairebé tot està a l‟abast de tothom.


- 44 -

- Realització: Depèn del moment tenen ganes de fer coses i

altres no fan res, són coses de l‟adolescència que podem

evitar donant un misteri a l‟activitat.

- Revisió: Amb els seus coneixements ja poden aprofundir

molt més en el procés i en el que han après tant

individualment com col·lectivament. Els caps orienten la

reflexió i ajuden a que les critiques siguin justes i per

tothom.

Els ràngers també es separen en grups de sis persones

anomenats patrulles. Amb els petits grups aconsegueixen que

puguin establir amistat entre els de primer any i els de tercer.

És interessant que el grup és pugui mantenir durant tot l‟any.

Són convidats al compromís i a fer la promesa però no tenen la

obligació, és lliure de cada persona.

Han d‟acabar la branca desenvolupant una bona autoestima,

tenint una identitat amb valors escoltes, respectant les

persones i aprenen a gestionar les emocions.

Pioners i Caravel·les


Relació escolar actual: 3er, 4t i 1r de Batx.

Lema: Res a mitges.

Tenen una motivació molt especial al haver superat la

preadolescència i veure tota una vida per davant que l‟afronten

amb seguretat i optimisme.

- Activitat social: Dins del grup tenen relacions de màxima

confiança i esperen trobar la primera persona amb qui tenir

relacions de parella.

- Perfeccionar la comunicació: Han d‟aprendre els diferents

contextos en els que es poden trobar i desenvolupar el

llenguatge no verbal: un gest, una mirada, una carícia o un

somriure.

- Sigues tu mateix: Es l‟hora de que deixin enrere els seus

ídols o referents i que pensin en com són ells mateixos i així

poder desenvolupar-se tal i com realment volen ser.


- 45 -

- Hora de mirar cap al futur: En aquesta edat han de prendre

la decisió de quins estudies completar o si volen endinsar-se

en el món laboral. Han de tenir seguretat i han de saber

escollir el camí correcte.

Comença un procés d‟autogestió, cada cop tenen menys ajudes

dels caps alhora de fer projectes i cada cop són millors ideant-

los .

- Proposta: Els PiC‟s sempre tenen moltíssimes propostes,

se‟ls hi acut un munt d‟idees i comencen a tenir molts

coneixements intel·lectuals. El problema es que els hi costa

trobar-ne que ajudin a la societat.

- Elecció: Cada nen pensa diferent hi ha molt poques idees en

comú, fet que fa complicada l‟elecció però normalment

acabaran trobant punts comuns amb ells i amb la gent fora

de l‟agrupament en treballs socials.

- Planificació: Els pioners ja planifiquen tota la seva vida, ja

són més grans que els ràngers i tenen la seva vida sota

control. Això fa senzilla la planificació, el problema és poder

fer-ho tot per qüestions de temps.

- Realització: Acostuma ha haver desmotivació a l‟hora de fer

depèn de quines activitats si el resultat no és immediat.

- Revisió: Ara ja fan una bona revisió, tenen suficient criteri

com per saber si s‟ha fet be, com s‟ha fet i si es podria

haver fet d‟una altre manera però els hi costa acceptar els

errors.

Normalment és divideixen en grups de 6, però depèn de

l‟agrupament, al meu és fa amb unitat sencera.

A pioners els escoltes ja porten molts anys i saben

perfectament el funcionament del cau, és important una forta

cohesió entre tots els membres de la unitat.

Com que són els més grans de l‟agrupament a vegades es

compte amb ells per organitzar activitats

Al acabar l‟última etapa amb caps s‟ha de haver après a

aconseguir allò que un es proposa, haver cohesionat

perfectament amb el grup, voler solidaritzar-se amb l‟entorn i

amb les persones que ho necessitin i tenir interioritzats els

valors escoltes.


- 46 -

TRUCS


Relació escolar actual: 2n Btx. i

Universitat

Lema: Fem servei.

Aquesta és la unitat en la que formo part d‟aquest any, el

primer que s‟ha de dir és que és una unitat completament

diferent al resta d‟unitats.

Ser truc és una manera de ser i una forma de viure, és actitud i

compromís, és trobar dubtes i anar a la recerca de la resposta

sense por del que et puguis trobar.

Ara ja no hi ha caps, funcionem completament autogestionats,

només tenim uns animadors que ens avisen si ho estem fent

malament.

Els trucs és fan un projecte propi i personal i l‟han de complir

en algun moment, és una manera de trobar-se a un mateix.

Aquí es on es practica més escoltisme i on pots aportar més

ajut a la societat.


- 47 -

3.4 Camisa

A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya cada unitat té una

camisa amb un color diferent que serveix per poder identificar

les unitats. La camisa segons Baden-Powell era necessària per

treure barreres dins del cau: si tots vestim igual deixem les

diferències fora.

També és de gran utilitat al moment de caminar ja que

després te la pots treure i així no fer pudor.

Nom del Agrupament

Escut de la localitat.

Nom de la localitat.

Insígnia de la senyera.

Insígnia de Minyons.

Ensenyes de la branca.


- 48 -

Castors i Llúdrigues Llops i Daines

Ràngers i Noies Guia Pioners i Caravel·les

TRUCS


- 49 -

3.5 Salutació Escolta

Els escoltes tenim una manera concreta de saludar-nos, abans

de ràngers aixeques dos dits simbolitzant unes orelles d‟animal.

De ràngers cap endavant saludes així:

Pàtria.

Amor.

Fe.

El dit gros va per sobre

del petit perquè el gran

sempre protegeix el

petit.


- 50 -

4. Educació en el lleure

4.1 Educació en valors

La pedagogia escolta es basa en educar de ben petits uns

valors cap a l‟infant i així començar un procés de

desenvolupament i construcció personal.

Actualment vivim en un món de consum, individualista, amb

una cultura de masses i d‟estar a la moda constantment. Això

ha fet que els infants hagin perdut l‟essència de gaudir amb el

que no és material, ja no saben valorar el que són i el que

tenen, i són els valors els que canviaran això.

M‟he fixat en que l‟escola està massa centrada en donar

coneixements i no tant en l‟evolució personal del infant

(depèn del mestre, és una generalització) i una educació en

valors és necessària per a poder formar els nens d‟una

manera òptima i amb ganes de fer del món un món millor.

El més important a l‟hora de educar no és que educar, és com

fer-ho: totes les activitats a fer han de tenir un valor que els

nens han d‟haver après al final de l‟activitat.

Un gran mètode per aprendre amb valors és amb activitats

implicades amb solidaritat i amb ajudes socials, activitats molt

utilitzades al cau.

Compromís

És una promesa amb un

mateix, tothom té

mancances i sempre hi ha

algo a millorar. Per això és

fa el compromís, per

millorar allò que ens

impedeix ser millor persona

o simplement per

comprometre‟s a ajudar la

societat.

Caixeta que ens van donar els caps per guardar totes les promeses


- 51 -

4.2 Lleis Escoltes

Baden-Powell va idear 10 lleis que indiquen la base dels valors

que transmet l‟escoltisme.

- Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a

tothom.

- Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres.

- Aprenem a ser útils i a fer servei.

- Som germans de tothom i treballem per la pau.

- Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.

- Defensem la natura i protegim la vida.

- Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.

- Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

- Estimem el treball i volem fer bé les coses.

- Aprenem a estimar i a jugar net.


- 52 -

4.3 Consens

Al cau només es prenen decisions si tothom està d‟acord amb

el que es farà i com es farà, el consens es tracta d‟arribar a un

acord mutu entre tots els que han de decidir.

Es basa en no negar les opinions contraries a la teva i estar

disposat a acceptar la dels demés, ensenya a escoltar i a

raonar altres propostes que poden ser millors que les que un

planteja.

Comença el consens.

S’exposen les idees o

propostes.

S’intenta arribar

a un acord.

S’arriba al acord.

No hi ha acord.

Fi de consens.


- 53 -

4.4 Sortides i Campaments

Al final de cada trimestre es fan una campaments de diferent

durada:

Campaments de Nadal: Tenen una duració de tres dies i

dues nits, són uns campaments on es fan jocs i activitats.

S‟acostuma a parlar de projectes a fer durant el curs i

normalment fa molt fred.

Campaments de Setmana Santa: Els de setmana santa són

molt especials perquè es fa el compromís i és molt emotiu,

tot i que alguns agrupaments el fan durant els campaments

d‟estiu. Té una durada de quatre dies i tres nits i els dos

últims dies s‟ajunten totes les unitats i es conviu amb tot

l‟agrupament

Últims campaments de nadal del meu agrupament escolta.

Últims campaments de Setmana Santa.


- 54 -

Campaments d‟estiu: Són els gran projecte, tot l‟any el cau

gira al voltant d‟aquests campaments. Les unitats dels més

petits fan menys dies perquè volen estar amb els seus

pares i acostumen a anar per Catalunya mentre que els

grans marxen quinze dies i catorze nits i normalment van

més lluny. És fan llargues caminades, un munt d‟activitats i

el pas de branca.

Durant els trimestres també es fan sortides com excursions,

cims, voluntariats o descobertes de barris.

Es preparen mitjançant comissions fetes per els propis escoltes

i així es distribueix la feina i no recau sobre una sola persona.

Campaments d’estiu 2014


- 55 -

4.5 Tècniques de l’escoltisme

Baden-Powell en el llibre de l‟escoltisme per a nois va escriure

tècniques per a poder practicar l‟escoltisme d‟una forma òptima.

Tot bon escolta hauria de tenir una sèrie d‟habilitats:

Conèixer els usos del fulard: Com ja he dit a l‟explicació del

fulard, aquest té diferents usos i l‟escolta els ha de conèixer.

Mapes: S‟ha de tenir un gran sentit d‟orientació per a no

perdre‟s al bosc o per un poble, és essencial saber utilitzar una

brúixola i saber llegir mapes. També et pots orientar mirant el

sol o els astres.

Conèixer la natura: Els escoltes estimen la natura i l‟han de

conèixer. Una planta pot ser curativa i resultar de gran utilitat o

ser verinosa, també si coneixen els arbres poden saber quina

fusta és de més utilitat per construir cabanes o fins i tot

barques.

Sanitat: És molt comú rebre un cop al cap, torçar-se alguna

part del cos o tenir febre, per això és important que sàpiguen

que fer en cas d‟emergència.

Meteorologia: Han de saber fer una previsió del temps

mitjançant un termòmetre o un baròmetre, si no hi ha també es

pot observar la natura i treure una bona previsió.

Cabanes: És importantíssim tenir habilitats per construir

cabanes o refugis en cas de passar la nit en algun bosc sense

tendes.

Alimentació: Si no es tenen aliments, l‟escolta ha de saber com

i on aconseguir-ne caçant o recollint plantes sabent quines són

comestibles o fent aigua potable.

Foc: Com encendre un foc sense encenedor o llumins, com

controlar-lo i com apagar-lo són habilitats imprescindibles si es

vol encendre una foguera.


- 56 -

Nusos: Per construir cabanes, per pescar, per pujar cims o per

lligar-te el fulard s‟utilitzen diferents nusos que s‟han de

conèixer.

4.6 Jocs Escoltes

Al cau és molt típic jugar a diferents jocs per passar-ho bé, per

transmetre valors o per a fer cohesió. Depèn de la unitat

canviaran ja que els més petits són més moguts i voldran jocs

on s‟hagi de córrer i els grans voldran més jocs de pensar, tot i

que també juguen als jocs moguts. Aquests són alguns:

Guerra de Sexes: És un joc perfecte per a fer cohesió en la

unitat. Hi ha dos equips que normalment són nois i noies però

poden estar barrejats, un equip té números i l‟altre lletres i al

mig s‟asseu una persona d‟un dels dos equips que crida un

numero i una lletra, tot seguit surten les persones que tinguin

el numero o la lletra corresponent. Si el del mig és de l‟equip

dels números, el numero que surti haurà de defensar al del mig

donant un petó a la persona de l‟equip de les lletres mentre que

el de les lletres haurà d‟atacar donant un petó al del mig evitant

rebre el petó. Si el del mig rep el petó canviarà i es posarà el

que li ha donat.

Endevinalles: És un sistema molt útil per a fer pensar i passar-

s‟ho be alhora, s‟utilitza molt quan es fa rutes i travesses per a

distreure‟s durant el camí.

Lletres Números


- 57 -

Gimcanes: Una gimcana és molt útil per a transmetre valors

com la confiança ens els companys, el treball en equip, el

respecte o el saber guanyar i perdre.

Algunes de les proves són aquestes:

- La forquilla: El cap s‟asseu en un tamboret i sota hi posa

una forquilla que el nen ha d‟agafar sense fer soroll.

- La corda ràpida: Un cap es posarà en mig d‟una rotllana i

farà girar una corda per sota el nivell dels genolls dels nens

que hauran de saltar. Si són tocats perden.

- La bossa màgica: El cap posarà objectes dins una bossa i

els hi ensenyarà als nens el que hi ha dins, després traurà

un dels objectes i hauran d‟encertar quin és el que falta.

- Mata conills: Els nens d‟un equip han de matar els d‟un altre

equip tocant-los amb una pilota, quan es moren seuen al

terra. Si els morts agafen la pilota i l‟aconsegueixen passar

a un altre mort tornen a viure.

Jocs d‟aigua: A l‟estiu els nens s‟han de refrescar per a no

deshidratar-se o per no patir insolacions, els jocs d‟aigua són

una molt bona opció per evitar-ho mentre s‟ho passen be.

Tot s‟hi val: Aquest joc aporta molta cohesió en la unitat. Es fa

una rotllana i un que està de peu toca el cap d‟un de la rotllana,

el tocat i el que toca correran cap a la dreta mentre que els dos

que havien al costat del que ha estat tocat correran cap a

l‟esquerra. Es tracta d‟arribar al lloc on estaven asseguts tenint

en compte que un es quedarà fora, per evitar que els altres

arribin s‟hi val qualsevol cosa.


- 58 -

4.7 Cançoner

Des de els principis de l‟escoltisme de campaments sempre s‟ha

portat una guitarra i un cançoner per a cantar cançons que

tinguin una educació o per fer danses.

Aquesta seria la cançó que més canten als agrupaments de

Catalunya:

Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts. Compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió. Com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no. I em mancarà quan calgui decisió. Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant) Ja lliure de l'engany (són els homes) en veure milers, com jo, que van vencent la por (que van vencent la por) Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit) duent amb mi el sarró (que em guia davant) i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys) el pas dels meus companys endavant*

* Lletra extreta del cançoner del cau.


- 59 -

5. Part Pràctica

5.1 Qüestionari

He passat un qüestionari a 85 persones sobre l‟escoltisme i he

rebut aquests resultats:

Saps que és l’escoltisme?

Saps qui era Baden-Powell?

Formes part d’algun agrupament escolta?

Si 70 82%

No 15 18%

Si. 48 56%

No. 37 44%

Si 54 64%

No 31 36%


- 60 -

En cas afirmatiu, de quina associació forma part?

Què és el que més t’agrada del cau?

Selecció de les millors respostes:

- El que més m'agrada del cau és que gracies a aquest tinc uns valors i

unes maneres de veure la vida molt diferents a les que tenia abans

d'anar-hi. Per mi el cau és una segona família.

- Crec que l'Escoltisme és una manera de fer-nos veure més enllà del

que el sistema ens ensenya des de l'educació. Ens dona uns valors que

al meu entendre són imprescindibles (de fet crec que s'haurien

d'integrar a l'educació) i ens forma com a persones atorgant-nos

responsabilitats independents al lucre i benefici propi.

- El que més m'agrada del cau és que intentem fer del nostre entorn un

ambient millor per intentar canviar les coses que ens desagraden del

món i així poder millorar-lo. M'agrada molt la manera lúdica que té de

fer aprendre diferents valors que trobo molt importants a la vida

quotidiana i bastant l'aire que es respira i les ideologies per fer créixer a

cada nen de manera individual.

- No fa falta dir que el cau és com una altra família, has anat creixent poc

a poc envoltat d'altre gent que ha seguit el mateix camí. El que

m'omple més és veure com he anat aprenent un munt de coses i com

he crescut com a persona amb l'ajuda i al costat de gent incondicional a

la meva vida ara mateix. A més a més, valoro molt el valor de

l’autocrítica tant a nivell personal com grupal o com a societat treballat

any rere any. Crec que aquest treball és el que ens incita a intentar

millorar aspectes de les coses que no ens agraden i per tant a fer-nos

persones millors.

- l'ambient que es respira amb el cau i amb la gent de cau. La manera de

ser i de fer que tenen els escoltes que els fa unes grandíssimes

persones, amb una immensitat i força de cor extraordinària. Un dels

pilars de Minyons és "la persona", crec que això descriu molt al que

hem refereixo, els escoltes fan d'elles mateixes grans persones,

fomenten la relació social quotidiana que sol estar desgastada per la

atrafegada vida que aquesta societat ens dona.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. 40 47%

Acció Escolta. 2 2%

Escoltes Catalans. 5 6%

Maristes de Catalunya. 0 0%

Associació Catalana d'Scouts. 0 0%

Altre. 8 9%


- 61 -

- Sóc d'esplai! Però bé, comparteixen prou filosofia com per elogiar uns

valors comuns i socials ferms i objectivats per tal de construir una

societat millor; amb més consens, tolerància i enteniment.

Què et va portar al cau?

Conclusions del qüestionari

La majoria de la gent coneix l‟escoltisme degut a la força del

moviment i de la influència actual en els joves però no coneixen

Baden-Powell ni la seva història, crec que ho haurien de donar

a les escoles ja que és una educació necessària i així farien que

més nens s‟apuntessin als agrupaments.

Que fins a un 64% de les persones formin part d‟un

agrupament és molt bona noticia, això fa uns anys era

impossible. Però la feina no acaba aquí, minyons té una força

brutal i molt bona organització i això és demostra en la

quantitat de gent que hi ha comparat amb els altres

agrupaments i les altres associacions també haurien de créixer

per a tenir més escoltes.

He vist que molt poca gent entra al cau per inquietud pel

moviment escolta com vaig fer jo, això vol dir que hi ha molta

gent que no està informada sobre aquest moviment i s‟haurien

de fer campanyes publicitàries sobre l‟escoltisme perquè tots els

nens puguin gaudir del cau.

M'hi van apuntar els pares de petit. 28 33%

Amics o amigues. 31 36%

Inquietud pel moviment escolta. 2 2%

Anuncis de televisió, internet, radio, etc. 1 1%

Altres. 3 4%


- 62 -

5.2 Campaments a Galícia

La meva pràctica principal ha estat marxar quinze dies de

campaments amb el meu agrupament escolta per a practicar

l‟escoltisme des de dins.

Els campaments han estat a Galícia, hem fet un tram de 140

km aproximadament; una part del camí de Santiago.

Aquest és un calendari d‟on vam estar de campaments:

Dilluns 14 Dimarts 15 Dimecres 16 Dijous 17 Divendres

18* Dissabte 19 Diumenge 20

Barcelona – Santiago de Compostela (Renfe)

Santiago de Compostela – Negreira 21 km

Negreira- Vilaserio 13 km

Vilaserio- Olveiroa 23km

Olveiroa- Corcubión 24km

Corcubión

Corcubión- Fisterra 10,4km

Dilluns 21 Dimarts 22 Dimecres 23 Dijous 24 Divendres 25 Dissabte 26 Diumenge 27

Fisterra

RAID (Dumbría) 30 km

Muxía

Muxía

Muxía

Muxía – Santiago de Compostela (Bus)

Santiago de Compostela – Barcelona (Renfe)


- 63 -

Va ser una experiència única, vaig aprendre a gaudir del camí i

de caminar, a gaudir dels paisatges i de la natura que ens

envolta.

Marcel, Pol, Victor i jo descansant del camino. Jo, Victor i Marta caminant per Oliveiroa.

Tota la unitat arribant a Finisterre. Tota la unitat al km 0 del camino.

Activitat de

reflexió al far

de Finisterre,

el moment

més màgic dels

campaments.


- 64 -

Conclusions dels Campaments.

Després de passar quinze dies amb l‟agrupament a les terres

gallegues, he vist que he après molt més del que m‟esperava.

Caminant he après a tenir molta més empatia cap als altres que

poden anar més lents o que no poden amb el pes de la motxilla

i ajudar-los a tirar endavant.

He viscut l‟escoltisme des de dins i he pogut observar el gran

esforç que fan els caps per educar als nens i l‟estima que tenen

cap a la unitat.

Vam fer activitats de reflexió sobre l‟activitat del compromís

feta a setmana a santa i em va ajudar a veure el meu futur i

que és el que vull.

Sobretot en aquests campaments he entès el què és sentir-se

part d‟un grup que treballa per un objectiu col·lectiu però

també per un progrés individual

L‟última nit, a Santiago de Compostela, vam fer el pas de

branca i em van passar a truc, va ser un orgull veure com tota

la feina estava ben feta i podia passar a la següent unitat.


- 65 -

6. Conclusió

Aquest és un treball de recerca sobre l‟escoltisme a català que

respon a la pregunta: Al llarg de la història, l‟escoltisme ha

volgut educar persones que puguin canviar la societat?

Bé, ara que aquest treball ha finalitzat he pogut veure que

l‟escoltisme forma persones socialment més desenvolupades

que qualsevol altre educació, i la resposta és què sí: forma

joves per a canviar la societat i fer-la més justa, fa que els

joves tinguin una grandíssima implicació solidària i voluntària; i

no només fa que sentin llàstima davant d‟una injustícia sinó que

a més fa que vulguin fer justícia i així fer un món millor.

És una educació que al cap dels anys s‟ha anat consolidant

donant un impacte molt important, ja que els escoltes i els

moviments socials augmenten cada any.

Al llarg de la història catalana, l‟escoltisme ha estat un

moviment que ha costat que tiri endavant a causa de les fortes

repressions del règim, el fet de que hagi tirat endavant

demostra la força que té i la implicació dels joves.

Crec que a les escoles haurien de promoure l‟educació en el

lleure.

Durant les dues setmanes a Galicia he pogut veure que el cau

és una família, l‟escoltisme educa mentre uneix les persones

fent una amistat increïble i única.

La problemàtica que he tingut ha estat a l‟hora de redactar el

treball, no sabia ben bé com fer-ho ni per on començar, però

poc a poc vaig anar agafant pràctica.

No he tingut cap dificultat per a buscar informació ja que des

del primer moment he tingut les portes obertes del meu

agrupament per a que em donin informació i he tingut llibres

d‟amics o de familiars a l‟abast.

Barcelona, Novembre de 2014


- 66 -

7. Bibliografia

Llibres

- Robert Baden-Powell: Escultismo para muchachos. Editorial Ceac.

- Eduard Vallory: L‟escoltisme Mundial. Editorial Proa.

- Miquel Àngel Essomba i Gelabert: Codi obert, programari lliure per a caps. Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

- Albert Balcells i Genís Samper: L‟escoltisme Català (1911-1978) Editorial Barcanova.

- Història 2n Batxillerat Editorial: Vicens Vives.

- Jordi Font i Plana: Del Joc a la Festa Escoltisme Catòlic Català. Editorial Abadia de Montserrat.

Article de Revista

- CASTÁN, Amèlia; CODINA, Marta. (2003, octubre).

Setanta-cinc anys d‟escoltisme català a l‟Arxiu

Nacional de Catalunya. Butlletí de l‟Arxiu Nacional

de Catalunya, 6, p. 2-6

Adreces electròniques

- xtec.cat

- minyonsescoltesiguies.cat

- accióescolta.cat

- escoltes.org

- scout.org

Documents

La història de l'escoltisme a Catalunya