Embed Size (px)
Citation preview
LA INFLUÈNCIA D’EDGAR ALLAN POE
EN EL CINEMA DE TIM BURTON
1
ÍNDEX
1. Introducció.................................................................................................................................... 2
MARC TEÒRIC2. El temps d'Edgar Allan Poe........................................................................................................... 4
2.1 Context històric i cultural................................................................................................. 4
2.2 Context literari................................................................................................................. 6
2.2.1 El transcendentalisme............................................................................................ 6
2.2.2 Els romàntics obscurs............................................................................................ 9
3. Edgar Allan Poe.......................................................................................................................... 13
3.1 Biografia........................................................................................................................ 13
3.2 L'obra d'Edgar Allan Poe............................................................................................... 15
3.2.1 Les característiques principals de l'obra d'Edgar Allan Poe................................. 15
3.2.2 Els temes i el seu tractament............................................................................... 21
3.2.3 Classificació de l'obra poètica i narrativa de Poe................................................. 25
3.3 Influència posterior........................................................................................................ 31
4. Tim Burton................................................................................................................................... 34
TREBALL DE CAMP5. Confirmació de la influència de Poe en Tim Burton.................................................................... 35
5.1 Vincent......................................................................................................................... 35
5.2 Influència de Poe en el tractament dels temes de Burton............................................ 37
5.3 Influència de Poe en aspectes formals dels films de Burton........................................ 42
2
6. Conclusions................................................................................................................................. 49
7. Bibliografia.................................................................................................................................. 51
1. Introducció
Aquest treball de recerca tracta la influència que ha tingut Edgar Allan Poe i el conjunt de la seva
obra en els films i curtmetratges del director Tim Burton. L'objectiu està ben clar: amb aquest
projecte he volgut constatar l'efecte que ha tingut el sentiment d'admiració de Tim Burton cap a la
figura de Poe en les seves pel·lícules.
M'agradaria aclarir que abans de plantejar-me fer aquest treball i tractar aquesta temàtica, jo ja
havia llegit molts contes i, sobretot, poesia de Poe i, des de molt petita, m'ha fascinat el cinema de
Burton: he vist les seves pel·lícules moltíssimes vegades. Amb aquest treball, els meus dos grans
ídols han convergit. Aquesta convergència és il·lustrada perfectament en el primer curt de Tim
Burton, anomenat Vincent, l'esperit d'aquest projecte. Quan vaig veure aquest curt de l'any 1982,
una idea em va venir al cap: podria ser que la figura de Poe i la seva obra haguessin enlluernat
tant a Burton que l'essència de l'escriptor de terror per excel·lència habités en cada una de les
pel·lícules del director? Efectivament, com veurem més endavant, el meu plantejament va ser
correcte.
Per tant, és ben clar que la motivació principal d'aquest treball ha estat la gran admiració i atracció
que sento cap a Edgar Allan Poe –i per la literatura anglosaxona en general– i cap a Tim Burton –
el cine és la meva gran passió després de la literatura. Aquest treball ha seguit, més o menys, la
línia del que vaig fer a quart d'ESO: Hamlet de Shakespeare i l'adaptació cinematogràfica que va
fer-ne Kenneth Branagh.
Per fer aquest treball bàsicament m'he valgut de la relectura de l'obra de Poe, de la lectura
d'alguns llibres teòrics sobre literatura americana i de la visualització d'un curt i sis llargmetratges
de Tim Burton: Beetlejuice, Edward Scissorhands, The Nightmare Before Christmas (Malson
abans de Nadal), Sleepy Hollow, The Corpse Bride (La núvia cadàver) i Sweeney Todd. La
metodologia a l'hora d'analitzar les pel·lícules ha estat la següent: durant la visualització de la
pel·lícula, tenint molt present les característiques de l'obra de Poe, jo he anat prenent apunts de
manera esquematitzada; llavors, he destriat, resumit i ordenat aquestes notes i, finalment, he
redactat l'anàlisi final.
Com a conclusions generals, podríem dir que Tim Burton i la seva obra cinematogràfica han estat
influenciats per la majoria dels trets principals i originals de l'obra d'Edgar Allan Poe. Per exemple,
gairebé totes les pel·lícules de Burton tracten els mateixos temes pels quals Poe estava fascinat,
com la naturalesa de la mort o la maldat que totes les persones portem a dins. També es veuen
afectats altres aspectes més formals, com la capacitat de Burton per crear imatges impactants i
3
potents amb molt pocs elements o el simbolisme, molt present en alguns dels seus llargmetratges.
Per tant, podríem atrevir-nos a dir que Tim Burton ve a ser l'Edgar Allan Poe del cinema dels 90, ja
que tracta el terror –i a subtemes com la mort, l'amor i el mal– de la mateixa manera que feia
l'escriptor del segle XIX: ells dos empenyen al lector o a l'espectador cap al plaer pel terror i
l'angoixa que, parlant des de la meva experiència, es torna més addictiu a mesura que t'endinses
en la literatura d'un o en el cinema de l'altre.
Principalment, les dificultats que m'he trobat han estat aquestes: la primera és que moltes
vegades la informació d'Internet és confusa –per això, he evitat pàgines web com la Wikipedia
quan he hagut de consultar informació important. A més a més, si he extret informació de la
Wikipedia, l'he contrastada posteriorment per no trobar-me amb cap sorpresa. L'altra dificultat
afegida que m'he trobat a l'hora de fer el marc teòric d'aquest treball ha estat que la informació
que he trobat sobre algun punt de les característiques principals de l'obra de Poe, com per
exemple el de personatges, era escassa i massa general. Així doncs, a partir de la meva lectura
prèvia dels contes i poemes d'Edgar Allan Poe, he redactat jo mateixa la teoria en que després
m'he basat per analitzar els personatges de les pel·lícules de Burton.
Però, en general, fer aquest treball no m'ha costat gens ni mica, ja que el tema m'apassiona i en
podria parlar durant hores. De fet, algunes parts que havien d'estar incloses en el treball o bé han
anat a parar a l'annex o bé les he hagut d'eliminar per la seva extensió. També m'ha servit per
tractar temes que m'interessen –com per exemple, la literatura nord-americana– però que no es
tracten a l'institut. He après moltíssim sobre l'obra d'Edgar Allan Poe i a partir d'ara miraré de
manera diferent les pel·lícules de Tim Burton, ja que sóc capaç d'analitzar-les més profundament.
En definitiva, aquest treball m'ha servit per aprendre a treballar de manera autònoma i a conformar
un treball sòlid i seriós com aquest només seguint breus directrius jo sola. Estic molt satisfeta dels
resultats obtinguts i estic convençuda de que aquesta experiència em servirà en el futur.
Per últim, m'agradaria agrair a la Mireia Perea –la meva tutora de recerca tant d'aquest treball com
el de quart– la paciència, tots els minuts i hores invertits llegint i discutint sobre Edgar Allan Poe i
Tim Burton i el suport, els ànims i la confiança que sempre m'ha donat des de fa gairebé quatre
anys.
4
2. El temps d'Edgar Allan Poe
Abans de començar a veure qui va ser Edgar Allan Poe i conèixer la seva obra i les seves
característiques per després poder veure la influència que ha tingut en Tim Burton i el seu cinema,
hem de contextualitzar històricament, culturalment i literàriament aquest autor, ja que per entendre
la seva manera d'escriure i el seu tractament de temes tant universals com l'amor o la mort, primer
hem d'entendre la seva època.
2.1 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Ens hem de situar a l'Europa de la revolució industrial, que té origen a finals de segle XVIII a
Anglaterra i modifica per complet la societat del moment: sorgeix una nova classe social, el
proletariat, la noblesa es veu afeblida per la burgesia o els nous rics, l'economia es veu totalment
modificada i les relacions internacionals entre els països també es veuen afectades. L'aparició (i
hegemonia) de la burgesia industrial –és a dir, els propietaris de les fàbriques i indústries– té com
a conseqüència la difusió dels valors burgesos en la societat europea. La confiança en el progrés i
una certa estabilitat econòmica millora les possibilitats d'ascens social de la població, tot i que per
la majoria de gent l'ascens de classe social és només un somni.
Apareix una nova doctrina econòmica, el liberalisme econòmic, que dona gran importància a la
propietat privada. Aquest nou model fa estabilitzar ni que sigui una mica la situació econòmica.
Aquest període històric també es veu marcat pel desenvolupament de varies teories científiques
que transformen la visió que té l'home de si mateix. La primera meitat del segle XIX és una època
plena d'invents i d'avenços tècnics: la locomotora de vapor, el fonògraf, la fotografia, el gramòfon,
el cinematògraf etc. Com a conseqüència, Déu i la religió perden importància i la societat es
secularitza (de la religiositat es passa al laïcisme).
Durant la segona meitat del segle XVIII, als Estats Units hi té lloc la Guerra d'Independència entre
colons americans i els britànics. Els colons, animats pels ideals il·lustrats que arribaven d'Europa,
decideixen enfrontar-se a la metròpoli i lluitar pels seus drets: s'oposen a les taxes i impostos
(especialment, sobre el te) i al monopoli comercial que exercia Gran Bretanya sobre el seu
territori. Així comença la Guerra d'Independència. El 4 de juliol de 1776 es redacta la Declaració
d'Independència. El 1783, Gran Bretanya reconeix la independència d'Estats Units després de la
batalla de Yorktown. El 1787 es redacta la primera constitució americana (que estableix la
separació de poders, una forma de governar republicana, un parlament bicameral i una
organització de l'estat seguint un model federal: cada estat té una àmplia capacitat d'autogovern).
5
La primera meitat del segle XIX és per estats Units una època d'unificació i progrés, d'ampliació de
territori i de creixement de l'esperit nacional americà. L'esclavitud es manté fins a la Guerra de
Secessió Americana (1861-1865), tot i que al llarg de la primera meitat del segle XIX, ja havia
estat abolida en els estats del nord.
Pel que fa a l'aspecte cultural, en el segle XIX es distingeixen dos moviments completament
oposats: el romanticisme (situat a la primera meitat d'aquest segle) i el realisme (situat a la
segona). En aquest apartat únicament serà presentat el romanticisme ja que la vida d'Edgar Allan
Poe va ser curta i no va passar de la primera meitat del XIX (1809 – 1849).
El romanticisme es defineix com un moviment cultural i artístic, de tipus revolucionari i liberal, que
triomfa a la primera meitat del segle XIX i sorgeix com a reacció del racionalisme il·lustrat. Aquest
moviment va suposar un gran canvi tant en la mentalitat dels individus com en el de les societats
com a col·lectiu.
Té els seus orígens a Alemanya i també a Anglaterra amb l'anomenat preromanticisme, moviment
de finals de segle XVIII que comença a introduir elements afectius i sentimentals a la literatura
neoclàssica.
Els romàntics defensen incondicionalment tota mena de llibertat, sobre tot, la llibertat creadora i el
seu gran afany és viure una vida sense seguir cap classe de norma. També l'amor lliure, fortament
lligat a la passió amorosa, i els agrada molt recrear el passat històric, en concret, l'època
medieval. En les obres dels romàntics hi predomina la nit, la naturalesa salvatge (que és un reflex
dels sentiments de l'autor o el personatge) i els escenaris llòbrecs com les ruïnes, cementiris,
castells etc. Alguns dels autors romàntics més destacats són:
• J. W. von Goethe: L'autor preromàntic alemany per excel·lència. Les seves obres més
famoses són Doctor Faustus o Els sofriments del jove Werther. Aquesta última va tenir un
èxit espectacular. Tant espectacular que la ficció es va convertir en realitat i el nombre de
suïcidis per amor va pujar com l'escuma (ja que Werther es suïcida per un desengany
amorós).
• Mary Shelley: Escriptora britànica autora del famós Frankenstein.
• Lord Byron: Un dels poetes britànics més importants de la història de la literatura anglesa.
Conegut pel seu caràcter polèmic i autodestructiu, la seva poesia romàntica quedarà pel
temps dels temps. Algun dels seus poemes més celebrats són Don Juan o també She
6
Walks in Beauty. Va tenir una influència molt important en Edgar Allan Poe.
• John Keats: Aquest poeta anglès és famós pels seus poemes breus, les seves odes,
sonets i balades, on busca i intenta expressar la bellesa pura, com a la balada La Belle
Dame sans Merci.
• Victor Hugo: El gran romàntic francès. Les seves obres Nostra senyora de París o Els
miserables són mundialment famoses.
• José de Espronceda: Un dels poetes romàntics espanyols més cèlebres. La seva famosa
Canción del Pirata és un model claríssim dels valors romàntics.
• Gustavo Adolfo Bécquer: Autor post-romàntic. Bécquer, molt més suau que Espronceda i
Byron (i no per això menys important), és famós per les seves Rimas i Leyendas.1
2.2 CONTEXT LITERARI
2.2.1 Els transcendentalistes en la literatura nord-americana
Ralph Waldo Emerson
H. D. Thoreau
Walt Whitman
1 Podeu trobar poemes d'algun d'aquests autors romàntics a l'Annex, a Textos complementaris.
7
1800 18601840
Període romàntic nord-americà
American Renaissance (Renaixement americà)
Els romàntics obscurs (The Dark Romantics) Els transcendentalistes VS.
P. Ex
El transcendentalisme és un moviment idealista literari i filosòfic que sorgeix a mitjans de segle
XIX. El seu origen és a Nova Anglaterra cap a l'any 1836. Visionaris, escriptors, intel·lectuals... es
reuneixen per discutir idees sobre l'esperit de l'ésser humà. El Boston Newspaper –que anuncia
les seves trobades filosòfiques i literàries– els bateja com <<els Transcendentalistes>>.
Els transcendentalistes eren pensadors radicals i rebutjaven idees comunes i pràctiques
compartides per les masses: són detractors dels valors puritans ja que, per ells, l'Església o la
religió <<organitzada>> o <<col·lectiva>> influeix i té autoritat en la vida de l'individu i en les seves
decisions personals. Critiquen la conformitat o el fet de forçar el comportament d'un mateix per tal
d'encaixar en la societat i els seus estàndards. Les característiques i idees principals dels
Transcendentalistes són:
a) L'ànima universal
b) El pensament intuïtiu i la imaginació
c) Els valors transcendentalistes
a) L'ànima universal
Els transcendentalistes creuen que per cada persona existeix una relació privada i exclusiva entre
l'un mateix i l'univers i que, com a conseqüència, cada persona porta l'univers dins seu (cada
ésser individual té una ànima universal). Per tant, la bellesa i el coneixement del món viu dins
nostre.
b) El pensament intuïtiu i la imaginació
Creuen en el pensament intuïtiu –és a dir, l'habilitat de saber alguna cosa a través de la intuïció
enlloc del raonament– i que l'ànima de cadascú porta sempre a la veritat. Defensen que l'home
hauria de guiar-se i guiar la seva vida segons el que creu.
També donen una gran importància a la imaginació, ja que aquesta permet crear noves idees que
no es poden crear a partir dels sentits i del raonament –quan l'escriptor o el lector imagina, aquest
pot viatjar molt més enllà de la seva experiència personal i replantejar-se les coses des d'un punt
de vista completament nou.
c) Els valors transcendentalistes
El que els transcendentalistes més valoren és: la capacitat de l'individu per obrir-se –cap a la
8
bellesa, principalment–; la simplicitat i la senzillesa –per tant, també valoren la idea d'una vida
sense necessitat de béns materials–; la independència i l'autosuficiència i la confiança en el cor i
les creences d'un mateix, en l'instint de l'individu.
El seu principal objectiu és tenir un efecte alterador en les persones (com a éssers individuals) o
en la societat (com a ésser col·lectiu).
Figures importants dins el transcendentalisme
• RALPH WALDO EMERSON (1803-1882)
És un dels màxims exponents del transcendentalisme americà. L'any 1836 escriu l'assaig titulat
Nature (Natura), que va influir molt en aquest moviment: explora l'admiració d'Emerson per la
naturalesa i el medi natural el qual, segons l'autor, està ple de divinitat (i que si s'estudia el món
natural, també s'estudia la naturalesa humana). Això està relacionat amb la idea de que cada
persona porta l'univers dins seu esmentada abans. Juntament amb altres transcendentalistes,
engega i participa en l'edició de la revista anomenada The Dial, que té un objectiu molt clar: fer
arribar les idees transcendentalistes al públic.
• HENRY DAVID THOREAU (1817-1862)
Aquest altre escriptor nord-americà, escriu, generalment, sobre història del món natural i sobre
filosofia.
La seva obra més representativa és Walden, de l'any 1854. És un recull dels seus assajos, la
majoria filosòfics. Va influir en grans figures pacifistes com Martin Luther King o Mahadma Gandhi.
• WALT WHITMAN (1819-1892)
Encara que els seus punts de vista no eren gaire populars en la seva època, avui en dia és
considerat un dels grans poetes de la història de la literatura americana. El seu Oh captain, my
captain, quedarà pel temps dels temps.
La seva gran obra, Leaves of Grass (Fulles d'Herba), no va ser acceptada per la crítica del
moment. Escrita en vers lliure, sense una mètrica concreta ni ritme, els versos de Leaves of Grass
exploren la relació entre l'home i la naturalesa, des d'un punt totalment optimista, i també el valor
9
de la ment i l'esperit.
2.2.2 Els romàntics obscurs en la literatura nord-americana
Edgar Allan Poe
Nathaniel Hawthorne
Herman Melville
El romanticisme obscur (Dark Romanticism en anglès) és un subgènere nord-americà que sorgeix
al s. XIX com a reacció al moviment filosòfic i literari del Transcendentalisme.
El terme “romanticisme obscur” prové de la influència que va tenir el romanticisme en aquest
moviment i la seva condició pessimista. Té el seu origen a Nova Anglaterra.
El seu objectiu és explorar els comportaments de la ment humana i el perquè d'aquests
comportaments. Les seves característiques principals són:
a) La utilització de símbols terrorífics o d'horror
b) Temes d'horror
c) L'exploració dels efectes psicològics de la culpa i els pecats
10
1800 18601840
Període romàntic nord-americà
American Renaissance (Renaixement americà)
Els transcendentalistesEls romàntics obscurs (The Dark Romantics) VS.
P. Ex
a) Utilització de símbols terrorífics o d'horror
Un símbol es defineix com alguna cosa que en representa una altra. En la literatura (i en l'art en
general), els personatges o objectes poden ser símbols. Per exemple, una rosa vermella
normalment vol dir passió o amor però si canviem el color d'aquesta flor, el significat que té és
totalment diferent. Si aquesta rosa és negra, representarà un aspecte llòbrec i negatiu, com la
mort, una pèrdua...
Un exemple de simbolisme terrorífic en el romanticisme obscur és el del poema The Raven (El
corb) d'Edgar Allan Poe. El corb és un ocell que anuncia la mort i la desgràcia. E. A. Poe no va
escollir aquest ocell perquè si: l'utilitza per simbolitzar la mort i la desesperació del protagonista.
En aquest poema veiem un home desesperat per la mort de la seva estimada i com un corb i les
paraules <<mai més>> el turmenten; si es té en compte la mitologia nòrdica, on Hugin y Munin
són dos corbs al servei d'Odin i el primer és el <<pensament>> i el segon la <<memòria>>, el corb
que apareix en el poema de Poe pot simbolitzar el record de la seva estimada, que mai podrà
desaparèixer.
Aquests símbols d'horror, que els romàntics obscurs normalment fan servir per simbolitzar el pecat
o el mal, ajuden a reforçar les seves obres i el seu significat.
b) Temes d'horror
Els romàntics obscurs estan fascinats i intenten entendre les lluites de l'ésser humà. Ells creuen
que el mal té la capacitat de corrompre a qualsevol ja que, al contrari del que defensaven els
transcendentalistes, pensen que l'home i la seva naturalesa no són bons i no confien en la
perfecció com a qualitat innata de l'ésser humà. Relacionat amb aquest pensament, creuen que el
pecat i el mal són arreu però són difícils d'identificar. Aquest fet o ideal, porta als autors dins
d'aquest moviment a crear personatges propensos al pecat ergo a la culpa ergo a l'autodestrucció.
Segons ells, el món extern i la naturalesa també poden albergar la maldat: per això la naturalesa
sempre és contemplada sota una llum sinistra. Aquesta idea de que el què ens rodeja podria estar
ple de maldat empeny al lector (i també al personatge) a qüestionar-se tot el que veu al seu
voltant.
Encara que els romàntics obscurs són conscients que el bé sempre està lluitant constantment
contra el mal, consideren que la maldat és la vencedora en la majoria d'ocasions. Ells volen
explorar els horrors i la naturalesa d'aquest mal, que sempre habita dins nostre però que no
11
sempre és visible. Com a conseqüència d'aquesta pretensió, els autors passen molt de temps
observant i descrivint els processos mentals dels personatges i la seva situació psicològica, ja que
necessiten (i necessitem) veure el perquè, les raons per les quals el personatge actua d'una
manera o d'una altra. Els autors volen saber “el perquè” més que “el com” de les accions dels
personatges i focalitzen en com funciona la ment del personatge en qüestió. Per entendre-ho
millor, només cal veure una pel·lícula com American Psycho.
Cal puntualitzar que aquesta temàtica es pot enfocar des de punts de vista molt diferents i que
sovint es veu reforçada per els símbols ja esmentats abans.
c) L'exploració dels efectes psicològics de la culpa i el pecat
Quasi tots els romàntics obscurs volen explorar els efectes psicològics de la culpa i el pecat. Això
els porta a construir personatges que se senten culpables pels seus pecats; aquesta culpa, al seu
torn, portava a tot allò que és grotesc, morbós o fantàstic. Per dir-ho d'una altra manera,
normalment, els personatges en qüestió es van tornant bojos a mida que avança la història o ja
són des d'un bon principi dements o pertorbats.
Tot això vol dir que el lector sovint és situat dins la ment del personatge i és testimoni de com
aquesta es deteriora cap a la demència.
També presenten personatges que fracassen constantment i que estan sumits en la desesperació
(i, com a conseqüència i tornant al principi de l'apartat, cauen en el pecat i també en la culpa). Ve
a ser com una mena de cercle viciós.
L'obra mestra de Nathaniel Hawthorne, The Scarlett Letter (La lletra Escarlata), explora les
repercussions emocionals que tenen la culpa i el pecat principalment mitjançant els personatges
protagonistes i adúlters: Hester Prynne (la protagonista que és marcada públicament) i
Dimmesdale (que manté en secret el seu adulteri però que el remordiment provocat per la seva
part de culpa el persegueix durant tota la novel·la).
Figures importants dins el romanticisme obscur
• NATHANIEL HAWTHORNE (1804-1864)
A part d'Edgar Allan Poe, Nathaniel Hawthorne és l'autor més conegut d'aquest moviment. La
12
literatura d'aquest autor segueix perfectament les característiques exposades prèviament: segons
Hawthorne, les persones necessiten el pecat o el sentiment de culpa per entendre i saber qui són
realment.
Mitjançant al·legories, Hawthorne pretén ensenyar alguna cosa al lector i també mostrar-li la
hipocresia, el pecat, la corrupció... La seva obra més famosa, The Scarlet Letter (La lletra
escarlata) –considerada un clàssic nord-americà– explica la història de Hester Prynne, les
conseqüències del seu adulteri i com la protagonista lluita contra les discriminacions socials per
haver tingut una filla fora del matrimoni. L'autor focalitza en l'efecte que tenen la culpa, els
remordiments i el pecat en la vida dels homes.
El seu estil és purament de romàntic obscur: fa servir símbols i metàfores per demostrar alguna
cosa al lector i analitza la psicologia els seus personatges. El que també és destacable en l'estil de
Hawthorne són les seves frases extremadament llargues.
• HERMAN MELVILLE (1819-1891)
Herman Melville és l'escriptor de Moby Dick, la seva gran obra, actualment coneguda arreu del
món.
A Melville li agradava experimentar amb la metafísica –és a dir, intentava entendre i explicar els
fonaments de la natura. La metafísica explora la naturalesa humana –fet que apassiona als
romàntics obscurs– i perquè actuem de la manera que actuem. En el cas de Melville, observa i
intenta plasmar les motivacions de les persones en les seves decisions o obsessions. Els seus
personatges, com la majoria de personatges creats per autors del mateix moviment que Melville,
cauen en l'autodestrucció al intentar que la seva vida millori.
Cal destacar l'estil d'escriptura de Melville: les seves descripcions són llargues i plenes de
paraules triades curosament. La seva dicció és complexa igual que els temes que tracta.
13
3. Edgar Allan Poe
Edgar Allan Poe és considerat un dels escriptors més representatius de la literatura nord-
americana i ha esdevingut una icona amb la combinació de les seves històries oníriques i
macabres i del misteri que envolta la seva vida. Gràcies al seu gran talent literari i al seu imaginari
va ser concebut el gènere detectivesc, la ciència ficció i va fer –i encara fa actualment– que el
gènere de terror apassionés a un munt de lectors.
3.1 BIOGRAFIA
Edgar Allan Poe neix el 19 de gener del 1809 a la ciutat de Boston, a l'estat de Massachusetts
d'Estats Units. Els seus pares biològics són actors de professió, però ell gairebé ni els coneix: el
seu pare els abandona a ell i a la seva mare quan Poe és molt petit i la seva mare mor quan té
tres anys. Llavors, Edgar és acollit per John Allan, un comerciant i exportador força exitós i la seva
dona Frances i se'n va viure a Richmond, Virgínia. Sembla que Edgar es porta molt bé amb la
seva mare adoptiva però que mai té una relació gaire afectiva amb John Allan.
El 1825 és admès a la Universitat de Virgínia, on és molt bon estudiant, però ha de deixar els seus
estudis pel poc suport econòmic d'Allan. La relació amb el seu pare adoptiu s'acaba de trencar
quan el 1827 Edgar retorna a Richmond per al cap de molt poc marxar a Boston, on s'allista a
l'exèrcit. El 1829 es retira de l'exèrcit i llavors és admès a la United States Military Academy a
West Point, però serà expulsat per impagaments, ja que John Allan –com quan Poe està a la
universitat– li proporciona un finançament molt escàs. Llavors, va a Nova York i després a
Baltimore, on viu amb una seva tieta. Durant tot aquest temps, Poe es dedica a escriure i publicar
llibres de poesia.
Durant els pròxims anys, Poe publicarà les seves primeres històries curtes al Saturday Courier de
Filadèlfia. La seva situació econòmica no és la millor del món i quan mor el seu pare adoptiu l'any
1834 i no li deixa res en herència, no millora. L'any següent el seu estat econòmic millora una
mica quan aconsegueix una feina d'editor al The Southern Literary Messenger de Richmond.
Aquest serà el primer de varies feines com a editor i crític literari a diferents revistes i diaris nord-
americans, on es consagra com a gran home de lletres.
L'any 1836 es casa amb la seva cosina Virginia de qui estava profundament enamorat, quan ella
només té tretze anys d'edat. Encara que entre els finals dels trenta i principis dels quaranta els
seus treballs literaris capten l'atenció del públic i la crítica, la seva situació financera segueix sent
14
precària i només es pot recolzar en la feina d'editor a la Burton’s Gentleman’s Magazine, a la
Graham’s Magazine de Filadèlfia i al Broadway Journal de Nova York.
La seva dona mor el 1847 de tuberculosis; ell entra en depressió però no deixa mai d'escriure. La
seva economia no millora i la seva salut és molt delicada. La seva mort és un misteri que mai s'ha
pogut aclarir: el dia 27 de setembre del 1849 marxa de Richmond suposadament en direcció a
Filadèlfia. El dia 3 d'octubre, Poe apareix misteriosament en un bar de Baltimore, en un estat
d'ansietat. El porten a l'hospital, on mor al cap de cinc dies, enmig de deliris. La causa de la seva
mort segueix sense resposta. Alguns opinen que va ser l'alcoholisme el què el va matar però altres
sostenen altres teories com la ràbia o l'epilèpsia.
Just després de morir, la reputació de Poe és terriblement danyada pel seu gran enemic literari,
Rufus Griswold, quan al seu necrològic fa una descripció de Poe a traïció: allà retrata Poe com un
pertorbat, alcohòlic i drogoaddicte. A més a més, el mateix Griswold escriu la primera biografia de
l'autor i per això la figura d'Edgar Allan Poe s'ha vist deformada al llarg dels anys. Com a
conseqüència, la imatge que la gent normalment li ve al cap quan es parla d'Edgar Allan Poe és la
de l'escriptor boig, alcohòlic i consumidor de drogues, especialment d'opi2.
15
2 Per saber més sobre la mitificació del consum d'alcohol i drogues d'Edgar Allan Poe veure l'article titulat Edgar Allan Poe, Drugs and Alcohol que es pot trobar a la següent pàgina web: http://www.eapoe.org/geninfo/poealchl.htm
3.2 L'OBRA D'EDGAR ALLAN POE
Les tragèdies que van marcar la seva vida són la raó principal per la qual l'autor nord-americà
escrivís sobre homes que es tornen bojos, assassinats i assassins, enterraments de gent viva,
mort, pecat i culpa...
Els seus thrillers psicològics van iniciar o van popularitzar el gènere de misteri i policíac moderns i
és considerat el pare de les històries detectivesques gràcies a The Murders in the Rue Morgue
(Els assassinats del carrer de la Morgue) (1841). També és considerat un dels pares del relat curt.
Va escriure en una gran varietat de formes: contes, com The Fall of the House of Usher (La
caiguda de la Casa Usher) o The Masque of the Red Death (La màscara de la Mort Vermella);
poemes, com The Raven (El corb) o Annabel Lee; també era famós pels seus assajos i com a
crític literari i editor, Poe era famós per ser bastant dur (i això l'enemistava amb força gent amb
facilitat).
3.2.1 Les característiques principals de l'obra d'Edgar Allan Poe
a) L'ús de la dicció
La dicció en aquest context és la selecció i posició de les paraules. És seleccionar la millor paraula
per expressar el què l'autor vol transmetre. Per exemple: llest o savi i bonic o preciós.
La dicció és una de les característiques que defineixen i distingeixen a Edgar Allan Poe. La seva
selecció de paraules és molt acurada i els mots estan perfectament triats i posats al lloc
corresponent, normalment amb connotacions terrorífiques o referents a les emocions i sensacions
del lector. Un dels exemples més clars alhora de veure l'ús de la dicció que fa Edgar Allan Poe és
el relat del 1839 The Fall of the House of Usher (La caiguda de la Casa Usher):
“No sé por qué, pero nada más posar la vista en el edificio, una sensación de insoportable
pesadumbre invadió mi espíritu. He dicho insoportable porque la sensación no resultó atenuada
por ninguno de esos sentimientos casi placenteros, por los poéticos, con los que la imaginación
recibe habitualmente incluso las más adustas imágenes naturales de la desolación y lo terrible.”
En aquest fragment del relat, les paraules subratllades tenen una connotació terrorífica i, potser,
trista o desoladora. A més a més, aquestes paraules (i els sentiments i sensacions que
expressen) són donades a través del pensament del narrador (i personatge important) del relat:
aquesta limitació del punt de vista dóna una sensació de claustrofòbia. Però del punt de vista i
16
dels narradors ja en parlarem més endavant.
Aquesta dicció porta directament al lector a crear unes imatges concretes que en els contes de
Poe solen ser terrorífiques o pertorbadores. Això s'anomena en anglès imagery i és com una
mena de figura retòrica: amb unes paraules concretes l'autor és capaç de crear una imatge i un
sentiment o sensació específics en la ment del lector. Edgar Allan Poe era un expert en fer-ho.
Poe és un fotògraf de sensacions genial: amb un sol paràgraf és capaç de fer-te estremir de cap a
peus. A més a més, és capaç de retratar, no només l'ambient i el lloc on l'acció està situada, sinó
la sensació que tot allò dóna. Posarem un altre exemple del mateix relat:
“Contemplé la escena que tenía ante mí –la propia casa y los rasgos paisajísticos corrientes del
dominio, los grises muros, las ventanas vacías semejantes a ojos, unos pocos juncos exuberantes
y varios troncos blancos de árboles secos– con un profundo abatimiento en el alma qué sólo
puede compararse adecuadamente con el despertar del fumador de opio [...]” : Aquesta descripció
no ens fa venir ganes de voler visitar la casa Usher, oi que no? Més aviat el contrari, ens agradaria
ser tant lluny com sigui possible d'aquesta casa.
En altres històries o poemes d'Edgar Allan Poe, les imatges que l'autor crea no són imatges de la
localització del relats, sinó imatges del pensament del narrador, imatges que aquest evoca o,
directament, el què pensa o vol pensar aquest personatge. Aquesta estrofa del poema The Raven
(El corb) n'és un exemple:
“A mi cuarto volví luego. Mas, el alma toda en fuego,
sentí un golpe, ya más fuerte, batir bajo claro el ventanal.
<<–De seguro, de seguro –dije– hay algo, allí en lo obscuro,
Que ha tocado mi persiana. Y el enigma aclare ya:–
Corazón, quieto un instante! y el enigma aclare ya:–
Es el viento, y nada más.”3
En el vers anterior podem veure, per exemple, l'estat paranoic del personatge: “Mas, el alma toda
en fuego / sentí un golpe...”. No sabem si els cops són de veritat o se'ls imagina, ja que ja s'han
sentit molts cops i no hi ha ningú a la porta. Aquesta repetició dels cops ens pot portar a pensar
que el protagonista i narrador està paranoic (i això es reforça amb el fet de que s'ha esmentat que
el protagonista està cansat; per tant, la seva ment és més propensa a deformar la realitat). A més
a més veiem com el narrador mateix s'intenta tranquil·litzar quan es diu “De seguro, de seguro...”:
3 Tots els fragments entre cometes són extrets de La caída de la Casa Usher (traducció de José Luis Piquero i Carme Font) de Navona Editorial i de Poemas (traducció de Carlos Obligado) de Colección Visor de Poesía.
17
fins i tot ell no està segur del que sent i sospita que és possible que tot sigui fruit de la imaginació i
que només senti els cops dins els seu cap.
b) El simbolisme
El simbolisme és una manera d'amagar significats darrere objectes o personatges. L'autor fa servir
símbols per fer anar al lector més enllà de la lectura superficial i fer que reflexioni en el sentit de
l'obra i el què vol dir en realitat l'autor. El simbolisme també pot ser útil per connectar amb els
sentiments de l'autor sobre certs temes.
La utilització de símbols és una característica molt important a l'hora de llegir i analitzar l'obra
d'Edgar Allan Poe. Fa servir el simbolisme en gairebé tota la seva poesia i també en els seus
relats perquè el lector entengui els seus punts de vista sobre diferents aspectes de la vida: la mort,
l'amor, la naturalesa de l'home... Primer presentaré breument els dos tipus de símbols més
abundants en l'obra de Poe i després intentaré demostrar l'efecte que té el simbolisme a l'hora
d'entendre un relat curt de Poe amb l'ajuda del conte The Masque of the Red Death.
Un dels símbols més freqüents d'Edgar Allan Poe són els ulls: els ulls es consideren la finestra
que porta a l'ànima i, per tant, al funcionament de la ment de les persones. Això precisament és el
que interessa a Poe –i a tots els romàntics obscurs: el què els ulls poden revelar d'una persona.
Per exemple, a Ligeia, el narrador no pot veure més enllà dels enormes ulls foscos de Ligeia: el
guien i el turmenten alhora.
La simbologia animal també és bastant present en l'obra de Poe. El més famós és el corb –The
Raven és l'exemple perfecte de la simbologia animal en l'obra de Poe4– i els gats negres. Els gats
negres, ja a primera instància, s'associen amb les tenebres i la mort però en el relat curt The Black
Cat representa més que això: Plutó, el primer gat negre del protagonista, porta el seu amo a la
demència i a l'assassinat. Representa la pèrdua de la raó i el mal que el seu amo porta a dins. A
Hop Frog, el rei i els seus malvats i sàdics súbdits es disfressen de simis: aquest animal simbolitza
la deshumanització d'aquells personatges i el seu pensament poc evolucionat, salvatge i, fins i tot,
cruel
La simbologia és molt important per entendre el significat real, i no el superficial, d'un relat curt de
Poe. The Masque of the Red Death és un exemple perfecte per demostrar l'efecte que tenen els
símbols en els relats curts de Poe: el vertader significat de The Masque... no es pot veure sense
4 Vegis l'apartat 2.2.2 Els romàntics obscurs d'aquest mateix treball, on s'explica l'ús de símbols en la literatura romàntica i s'exemplifica amb el poema The Raven.
18
entendre la seva simbologia. En aquesta història hi han quatre símbols principals que estan
relacionats: el primer és el nom d'un dels personatges principals: el príncep Prospero. Aquest nom
ja indica que el príncep gaudeix d'una bona vida, de prestigi i que té sort. D'aquesta manera, Poe
dóna al lector la informació suficient sobre el príncep i el seu estil de vida i s'estalvia haver
d'explicar la història de Prospero. Aquest personatge representa la bona vida, sense problemes ni
dolor. Poe també fa servir aquest recurs al relat The Cask of Amontillado quan anomena
irònicament a la víctima del cruel assassinat Fortunato.
El segon símbol –i el més important, ja que defineix el tema del relat– és la mascarada. És
protagonitzada pel grup de persones presents a la festa del príncep Prospero. Normalment, les
mascarades representen l'intent de les persones d'amagar la seva vertadera identitat però aquest
no és el cas: els participants de la mascarada de The Masque... s'intenten amagar de la mort. Amb
la mascarada, Poe estableix o mostra el tema principal de l'obra: el fet de que ningú pot evitar la
mort de cap manera. Per tant, simbolitza la por a morir.
El tercer està completament relacionat amb el segon: el nombres d'habitacions on es celebra la
festa, els colors d'aquestes habitacions i l'ordre en que estan disposades. La interpretació
d'aquesta simbologia pot variar segons el lector. Hi han set habitacions pintades de set colors
diferents. Alguns sostenen que les set habitacions representen els diferents estats vitals: per
exemple, la primera habitació és blava i el color blau pot simbolitzar un nou inici, l'albada –i per
tant, simbolitza el naixement de la persona. La última habitació és negre, per tant, simbolitza la
mort. El que reforça aquesta teoria és la direcció en que les habitacions estan disposades: d'est a
oest. Segueixen la sortida i la posta de Sol: això pot simbolitzar el curs de la vida, el seu principi i
el seu final. Altres veuen les habitacions com a representacions dels set pecats capitals: el verd
podria ser l'enveja i el vermell la luxúria.
El quart símbol és el rellotge de banús que toca cada hora i que fa que la gent calli i l'escolti en
silenci per uns moments. Després de que acabi de sonar, la festa segueix com si res hagués
passat. Pot simbolitzar la presència de la mort –que sempre és a prop. També actua com l'element
que força els participants de la mascarada a retornar a la realitat i que no s'oblidin que la felicitat
que experimenten és fictícia.
Aquests quatre símbols s'uneixen quan la figura envoltada d'una mortalla vermella fa la seva
aparició a mitjanit. La seva arribada representa l'arribada de la mort al palau on tots els nobles es
refugiaven de la Mort Vermella i la fi de la vida de tots els presents, que no poden escapar de la
mort.
19
Tota aquesta simbologia és la que configura l'aura de misteri i terror que envolta The Masque of
the Red Death i és la que afegeix una estimulació intel·lectual a la història. Sense aquest
simbolisme i l'esforç mental que requereix per entendre'l –i conseqüentment entendre el relat en
conjunt– converteixen aquest relat i els altres de Poe en literatura de terror i no en simples contes
per espantar els nens.
c) Els personatges
Si s'analitza l'obra sencera d'Edgar Allan Poe (fet força impossible, tant per quantitat com per
complexitat), hi ha moltíssims personatges que criden l'atenció, tots diferents en algun aspecte.
Però l'autor originari de Boston, conscientment o no, repeteix algun patró alhora de crear
personatges i té alguns models que fa servir a més d'un i de dos relats. Per veure-ho amb més
claredat, he seleccionat vuit relats de Poe de diferents èpoques i he comparat els seus
personatges: MS. Found in a Bottle (1833), Ligeia (1838), The Fall of the House of Usher (1839),
The Murders of the Rue Morgue (1841), The Tell-Tale Heart (1843), The Pit and the Pendulum
(1843), The Black Cat (1843) i The Cask of Amontillado (1846). Els patrons generals que he
detectat han estat dos:
NARRADOR ANÒNIM
En totes aquestes històries hi apareix el personatge que jo anomeno “narrador anònim”. És un
personatge del relat i, a la vegada, és el que transmet la història al lector. Només veiem el que
veuen els seus ulls o el que pensa o imagina el seu cap i, per tant, el relat és la seva versió dels
fets. Per norma, és un personatge de sexe masculí i, tot i que no sabem el seu nom, podem saber
coses d'ell a partir del què diuen altres personatges del relat. En general, aquest narrador, que en
un principi és racional i només creu en el que veu, pateix una progressió cap a la bogeria o a la
paranoia, pel què ha vist o pel què ha fet. El fet de que sigui anònim comporta que el lector el vegi
com un home normal i corrent. Edgar Allan Poe és molt propens a escriure en primera persona i
fer servir aquest tipus de personatge.
Per exemple, el narrador de The Fall of the House of Usher és un amic de joventut de Roderick
Usher i poc a poc va caient en la mateixa demència que aquest. El de The Tell-Tale Heart, és un
assassí que explica com assassina a la seva víctima –intentant d'aquesta manera demostrar que
no és un dement i que no ha perdut el cap–, com amaga el seu cos esquarterat sota els taulons de
fusta del terra i com la seva paranoia el turmenta tant que el fa confessar.
20
L'ELEMENT PERTORBADOR
També apareix en tots els relats el personatge que jo he batejat “pertorbador”. És un personatge
misteriós, o bé malalt, boig i/o fins i tot, mort. Aquest personatge és el que afegeix el punt macabre
a la història i el que arrossega el narrador o personatge sensat del relat cap a la demència. És un
personatge paranormal i esgarrifós.
L'exemple més clar i analitzat d'Edgar Allan Poe d'aquestes característiques és Roderick Usher,
protagonista de The Fall of the House of Usher. És l'hereu de la família Usher i té una germana
bessona, la Madeline, greument malalta. En aquesta història, Poe fa servir a Roderick i a Madeline
com a un sol personatge però desdoblat: Madeline és el cos i Roderick és la ment. Això fa que la
seva relació sigui extremadament dependent i crea una reacció en cadena: a mida que Madeline
va emmalaltint, Roderick va perdent el cap fins a no distingir la realitat de l'imaginació i, finalment,
quan ella mor físicament, el seu germà perd totalment la raó i es torna boig. Afegint-t'hi, a més, la
suggerència en el relat de que els germans mantenen una relació incestuosa i que Roderick
podria haver enterrat a Madeline viva amb l'ajuda del narrador, el personatge de Roderick resulta
a ulls del lector esgarrifós i abominable. Un exemple semblant seria el cas de Ligeia: el personatge
que dóna nom al relat és Lady Ligeia, la muller morta del narrador, que el turmenta a ell i a la seva
nova esposa, Lady Rowena. El fet de que torni de la mort per perseguir i martiritzar el seu antic
marit amb el seu record i presència és el que fa aquesta història paranormal i esfereïdora.
A vegades aquest personatge esgarrifós i que actua d'element paranormal per tornar el relat
escabrós és substituït per un objecte, com és el cas de The Pit and the Pendulum: el narrador i
protagonista narra la seva experiència en una cel·la de tortura de la Inquisició espanyola on un
pèndol es va acostant a ell molt a poc a poc. Aquí l'element pertorbador és el pèndol i el seu
moviment oscil·lant a poc a poc cap al cos de la víctima: al ser un moviment tant lent però tant
amenaçant a la vegada i amb la narració quasi bé en directe del protagonista, fa que aquest sigui
un dels relats d'Edgar Allan Poe que fa més angúnia i que més esgarrifa. També pot ser que
aquest element escabrós, enlloc d'un personatge o un objecte, sigui un animal com per exemple a
The Black Cat : l'animal que actua com a element pertorbador és el que martiritza l'assassí quan
aquest ha assassinat la seva dona.
Cal afegir que, alguns cops, el narrador ja esmentat i l'element pertorbador és la mateixa persona.
És el cas de The Cask of Amontillado: Fortunato –la ironia que caracteritza els relats humorístics
de Poe es nota en aquest cas particularment, ja que Fortunato no és afortunat– és assassinat
durant el Carnaval d'una ciutat italiana per Montresor, ja que la víctima l'havia humiliat públicament
més d'una vegada. Aprofitant que Fortunato va borratxo i és un gran amant dels vins, Montresor el
21
dirigeix a les catacumbes del seu palazzo on, segons l'assassí, hi té un barril d'amontillat que
reposa des de fa molt temps. Un cop ben endins de les catacumbes, encadena a Fortunato en un
racó i el tàpia perquè es mori. Montresor és el narrador del relat i també l'element pertorbador
(juntament amb l'assassinat en si de Fortunato) ja que la seva demència és preocupant i el relat
que fa de l'assassinat és horripilant.
d) El punt de vista
Com ja hem pogut veure, el narrador i els personatges en l'obra d'Edgar Allan Poe estan fortament
relacionats. Moltes vegades el narrador és un dels protagonistes o molt proper a ells. Però el que
realment és interessant sobre el narrador protagonista o testimoni –és a dir, narrant en primera
persona la seva experiència o la d'un altre personatge– en els relats de Poe és l'efecte que té en
el lector:
La narrativa en primera persona implica el lector totalment ja que els ulls i ment del
narrador són els mateixos que els d'ell. És una visió de la història limitada i subjectiva.
Aquest tipus de punt de vista fa que el personatge-narrador guanyi credibilitat. Es fa real
pel lector perquè li parla directament, de tu a tu.
Pot provocar una sensació de claustrofòbia i d'angoixa, en part perquè només saps el que
el narrador sap i, per altra banda, perquè simpatitzes amb ell. Precisament això és el que
busca Edgar Allan Poe: angoixar el lector, perquè aquest es posa automàticament a la pell
del personatge-narrador.
Aquest recurs es veu reforçat per la utilització abundant d'exclamacions i preguntes retòriques
dirigides al lector.
3.2.2 Els temes i el seu tractament
He agrupat els diversos temes que tracta Edgar Allan Poe en quatre blocs: la naturalesa humana,
l'amor, la mort i el mal i allò que és grotesc o macabre.
a) La naturalesa humana
És un dels temes preferits d'Edgar Allan Poe (i de tots els romàntics obscurs): indagar en perquè
els humans actuem d'una manera o d'una altra i les conseqüències –especialment psicològiques–
que tenen les nostres accions.
22
A Poe li fascinen les lluites interiors de l'home i, sobretot, el funcionament de la ment humana: la
paranoia, la bogeria (i les seves causes i conseqüències). Per això, en els seus relats s'hi descriu
a la perfecció el procés psicològic que pateix el narrador o el personatge durant la història. El
poema The Raven n'és un molt bon exemple: a mida que el lector avança en la lectura d'aquest
poema, veu com el personatge va decaient gradualment en la demència fins al punt de tornar-se
completament boig. També a The Fall of the House of Usher es descriu el procés psicològic que
pateix el narrador: al començament de la història, el narrador és un home completament conscient
de les seves accions però a mesura que el relat avança, la seva ment es deteriora i li costa
distingir realitat de ficció.
En aquest bloc també s'inclou l'efecte que tenen la culpa i el pecat en la ment humana. Aquest
tòpic porta a Poe a crear uns personatges molt afectats pels seus pecats i, encara més, pel
sentiment de culpa que senten per haver-l'ho comès. Aquesta culpa té conseqüències: es tornen
bojos o els porta a actuar de manera escabrosa. Per posar un exemple dels molts que en
trobaríem, podem esmentar The Tell-Tale Heart: la culpa que sent el protagonista per haver comès
assassinat el porta a la paranoia i aquesta a la confessió.
També explora, en certes ocasions, les situacions extremes del ésser humà com a The Pit and the
Pendulum, on un home descriu com, en una cel·la de tortura de la Inquisició, un pèndol avança
cap a ell molt a poc a poc. Aquest relat descriu un estat extrem de la ment humana: ser conscient
que un pèndol afilat avança cap a tu sense pressa però sense pausa. El personatge ha de lluitar
per no tornar-se boig.
b) La mort
Tema estrella gairebé en tota l'obra de Poe: l'autor està fascinat per la mort en si i la seva
misteriosa naturalesa que només suscita que preguntes sense resposta: què hi ha després de la
mort? És possible tornar a la vida després de morir? Quins efectes té la mort sobre els humans?
Té forma, la mort? Quina? Aquesta última pregunta es resol en un dels relats de Poe, The Masque
of the Red Death, on és representada com una figura encaputxada sota una capa vermella. En
altres contes de Poe la mort no es mostra físicament en una forma concreta, sinó que l'autor
utilitza símbols per representar-la.
Edgar Allan Poe està totalment interessat en plasmar el poder que té la mort sobre l'home i també
les seves conseqüències en els vius: el trasbals que aquests pateixen. Els relats d'aquest estil es
centren en el record de la persona perduda, normalment estimada pel narrador. Però el que fa
únic a Poe és la manera com representa aquest record: ell no fa que els personatges pensin en el
23
personatge mort, sinó que ho porta molt més enllà: porta al personatge un altre cop a la vida, el fa
sortir de la tomba. És això el que ho fa esgarrifós: el relat passa de ser melancòlic i trist a terrorífic.
Ligeia n'és bon exemple: Lady Ligeia mor a causa d'una estranya malaltia i el seu marit, encara
que estigui molt enamorat d'ella, es torna a casar amb Lady Rowena. El record de la seva difunta
esposa turmenta al protagonista. Tant, que el narrador veu com els mobles i ornaments de la seva
habitació prenen la forma de Lady Ligeia. Al lector, però, enlloc d'espantar-l'ho (que ja ho fa una
mica), aquest tema i el tractament que li dóna Poe li provoca curiositat – morbosa, més que res–
ja que la mort és de les coses més misterioses que coneix l'ésser humà i l'home encara no ha
respost les preguntes que aquesta suscita.
c) L'amor
Un altre dels temes principals tractats per Poe és l'amor en totes les seves formes. Però no l'amor
romàntic tal i com el coneixem avui en dia; ell escrivia sobre un amor tan poderós que seguia
intacte fins i tot després de la mort.
L'amor després de la mort és un tema característic i dels més reconeguts de Poe. En els seus
relats, els enamorats són quasi bé sempre separats per la desgraciada mort de la dama: dames
pàl·lides, delicades d'aspecte i de salut i amb els ulls enormes. L'amant queda mutilat per la falta
de la seva estimada i l'amor que sent per ella mai no disminueix gens ni mica. Annabel Lee,
segurament l'últim poema que va escriure l'autor i probablement inspirat en la seva pròpia
experiència (ja que la seva dona mor l'any 1847), és l'exemple perfecte per veure com Poe tracta
l'amor i, especialment, l'amor després de la mort:
24
“ Yo era un niño y ella era una niña
en este reino junto al mar
pero nos amábamos con un amor que era más que amor
—yo y mi Annabel Lee—
con un amor que los ángeles súblimes del Paraíso
nos envidiaban a ella y a mí.”
[...]
[...]
“Porque la luna no luce sin traérme sueños
de la hermosa Annabel Lee;
ni brilla una estrella sin que vea los ojos brillantes
Alguns cops, Poe també utilitza la relació entre l'amor i l'odi, la seva semblança i la seva intensitat
ja que són les emocions més potents que pot sentir l'ésser humà. Aquesta relació tant particular i
comuna en l'home es pot veure als relats The Black Cat o The Tell-Tale Heart: en el primer, l'amor
i l'odi xoquen (i es confonen) quan el protagonista i assassí estima els animals però acaba matant
els seu gat Plutó; en el segon, el narrador i també assassí, explica al lector que estima al vell que
més tard assassinarà però que, al mateix temps, l'odia.
d) El mal i allò que és grotesc o macabre
Aquest és un tema que captiva a tots els romàntics obscurs ja que ells defensaven que el mal
habita dins tots nosaltres i que pot revelar-se en qualsevol moment (fet que es reflecteix, per
exemple, en el relat de Poe Hop-Frog). A ells els interessa molt estudiar aquest moment, el
moment en el qual el mal pren possessió del nostre cos i domina les nostres accions.
Poe tracta les dobles personalitats, enfronta al personatge amb el seu alter ego: a The Fall of the
House of Usher desdobla un sol personatge en dos germans bessos, Roderick i Madeline, o a The
Black Cat enfronta un mateix personatge al qual li agraden molt els animals però que, al mateix
temps, és un assassí de gats. Les dobles personalitats, una de bona i l'altra de malvada, sempre
han estat de gran interès pels autors perquè dóna molt joc i un aire de morbositat a la història.
Per altre banda, a Edgar Allan Poe també li agrada molt provocar un efecte grotesc en les seves
històries. Aquest efecte grotesc s'aconsegueix contraposant dos conceptes oposats i, d'aquesta
manera, el que és més horrorós i mòrbid de tots dos és el que resalta. Per exemple, a The
Masque of the Red Death hi ha un xoc entre el poble que està devastat per la pesta i per la mort i
el palau on tots els nobles es protegeixen, o s'intenten protegir, de la Mort Vermella, ple de luxes i
celebrant festes i balls cada nit. Amb aquest xoc d'imatges Poe aconsegueix esgarrifar encara
més al lector.
Moltes vegades en els relats de Poe, es pot notar clarament que era un romàntic obscur: defensa5 Poema extret de la següent pàgina web: http://www.literatura.us/idiomas/eap_lee.html
25
de la hermosa Annabel Lee;
y así paso la noche acostado al lado
de mi querida, mi querida, mi vida, mi novia,
en su sepulcro junto al mar—
en su tumba a orillas del mar.”5
que el mal pot habitar en qualsevol lloc: no tant sols en les persones. Per això en les seves
històries, el món extern també conté el mal i l'horror. Els ambients i els llocs on els fets tenen lloc
tenen aquesta condició de “malvats”. A The Fall of the House of Usher, la depressió i malaltia dels
germans posseeix la casa, i aquesta es deteriora amb ells.
3.2.3 Classificació de l'obra poètica i narrativa de Poe
La poesia va ser, des de sempre i per sempre, la gran passió d'Edgar Allan Poe: per això, els seus
tres primers llibres publicats són tots col·leccions dels seus propis poemes (Tamerlane and other
Poems (1827), Al-Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) i Poems (1831). Però, per poder
seguir escrivint i que la seva carrera com a escriptor avanci, comença a escriure en prosa (circa
1831) en forma de relats curts i contes, un gènere pel que té un enorme talent. Tot i així, podem
veure el seu amor per la poesia quan incorpora poesia en els seus relats tant sovint com pot: o bé
introdueix un poema sencer dins el relat o aplica els principis de la poesia al seu estil.
En els seus inicis, Poe està influenciat per autors com Shakespeare, Milton, Alexander Pope i,
sobretot, Lord Byron. L'any 1829 és considerat l'any en què Poe troba el seu propi estil. Les obres
poètiques inicials de Poe no van saber captar la crítica i no van cridar gaire l'atenció, tot i que són
molt interessants. Per exemple, ja deixen clar el que l'autor defensa fins a la seva mort: l'objectiu
de la poesia és, únicament, la recerca de la bellesa. El poema més rellevant d'aquesta etapa és el
mundialment conegut Alone (1829) (que, curiosament, no estava destinat a la publicació): un
poema que engloba una gran sensació d'aïllament i un sentiment de solitud molt cru (que
segurament havia experimentat o experimentava l'autor).
A partir de l'inici de la seva carrera com a autor de ficció, Poe continua composant poemes, la
majoria publicats per primera vegada a revistes. Poemes que el mateix Edgar Allan Poe considera
que són dels millors que ha escrit, els composa durant aquesta època: The Haunted Palace
(1839), The Conqueror Worm (1843) (ambdós presents en contes d'Edgar Allan Poe: el primer a
The Fall of the House of Usher i el segon a Ligeia) i Lenore (1843).
L'any 1845, la carrera d'Edgar Allan Poe com a poeta arriba al seu punt més àlgid després de que
The Raven és publicat a la revista American Review. A més a més, la publicació de The Raven
and Other Poems comporta la reconsideració i corresponent admiració d'antics poemes de Poe
per part del públic i també que l'obra de Poe i el seu nom doni la volta el món i que sigui molt
respectat i molt més ben valorat que al seu propi país, especialment a França. A partir del 1845 i
fins la seva mort, ja considerat i reconegut com un gran poeta, Poe va poder dedicar més temps a
escriure poesia. Aquest fet es constata quan set dels seus millors poemes els escriu durant
26
aquesta època: Ulalume (1847), To Helen (1848), The Bells (1848-49), For Annie (1849), A Dream
within a Dream (1849), Eldorado (1849) i Annabel Lee (1849).
CLASSIFICACIÓ DELS POEMES D'EDGAR ALLAN POETítol Any Publicat per primera vegada a...
- Poetry
- O, Tempora! O, Mores!
- Tamerlane
- Song
- Imitation
- A Dream
- The Lake
- Spirits of the Dead
- Evening Star
- Dreams
- Stanzas
- The Hapiest Day
- To Margaret
- Alone
- To Isaac Lea
- To the River _____
- To _____
- To _____
- Romance
- Fairy-land
- To Science
- Al-Aaraaf
- An Acrostic
- Elizabeth
- To Helen
- A Paean
- The Sleeper
- The City in the Sea
- The Valley of Unrest
- Israfel
- Enigma
1824
1825
1827
“
“
“
“
“
“
“
“
“
circa 1827
1829
circa 1829
1829
“
“
“
“
“
“
“
“
1831
“
“
“
“
“
1833
Publicació pòstuma
Publicació pòstuma
Tamerlane and other poems
“
“
“
“
“
“
“
“
The North American
Publicació pòstuma
Publicació pòstuma
Publicació pòstuma
Al-Aaraaf, Tamerlane and Minor poems
“
“
“
“
“
Publicació pòstuma
Publicació pòstuma
Poems by Edgar A. Poe
“
“
“
“
“
The Saturday Visitor
“
27
- Fanny
- The Coliseum
- Serenade
- The One in Paradise
- Hymn
- To Elizabeth
- Spiritual Song
- Bridal Ballad
- To Zante
- The Haunted Palace
- Silence – A Sonnet
- Lines on Joe Locke
- The Conqueror Worm
- Lenore
- Dream-Land
- Impromptu. To Kate Carol
- To F_____
- Eulalie
- The Raven
- Epigram for Wall Street
- The Divine Right of Kings
- A Valentine
- Beloved Physician
- Deep in Earth
- To M.L.S______
- Ulalume
- Lines on Ale
- To Marie Louise
- An Enigma
- To Helen
- A Dream within a Dream
- Eldorado
- For Annie
- To my Mother
- Annabel Lee
- The Bells
“
“
“
1834
1835
“
1836
1837
“
1839
1840
1843
“
“
1844
1845
“
“
“
“
“
1846
1847
“
“
“
1848
“
“
“
1849
“
“
“
“
“
“
“
Godey's Lady's Book
Southern Literary Messenger
“
Publicación pòstuma
Southern Literary Messenger
“
American Museum
Saturday Courier
Saturday Museum
Graham's Magazine
The Pioneer
Graham's Magazine
Broadway Journal
“
American Review: A Whig Journal
“
American Review
Graham's Magazine
Evening Mirror
Publicació pòstuma
Publicació pòstuma
The Home Journal
American Review
Publicació pòstuma
Columbian Magazine
Union Magazine of Literature and Art
Sartain's Union Magazine
The Flag of Our Union
“
“
“
“
New York Daily Tribune
Sartain's Union Magazine
28
Pel que fa a la prosa, els primers contes o relats curts d'Egar Allan Poe –la majoria, satírics– van
ser escrits a partir de més o menys 1830 destinats a formar part d'un projecte anomenat Tales of
the Folio Club que, imitant l'obra mestra de Chaucer The Canterbury Tales, consistia en un conjunt
d'històries narrades per diversos personatges cadascuna amb un estil o d'un tipus diferent.
Desafortunadament, no van ser mai publicades com a conjunt, sinó de forma individual en dues
revistes diferents: la Philadelphia Saturday Courier i la Southern Literary Messenger.
L'any 1838, A Predicament –i la seva corresponent introducció How to write a Blackwood Article–
és publicat: aquest fet marca la transició que fa Poe com a prosista. Llavors deixa gradualment
d'influïr-se de la Blackwood's Magazine i comença agafar altres referències com el famós escriptor
americà Washington Irving. Edgar Allan Poe i els seus relats curts també estan influenciats pels
contes de Hoffmann o per les novel·les gòtiques d'Ann Radcliffe.
Els anys daurats dels relats d'Edgar Allan Poe van del 1841 al 1846, especialment l'any 1843.
Durant aquesta etapa, Poe escriu moltes de les seves grans obres mestres: The Murders of the
Rue Morgue (1841), The Masque of the Red Death (1842), The Tell-Tale Heart (1843), The Pit and
the Pendulum (1843), The Black Cat (1843), The Cask of Amontillado (1846) etc.
A partir de 1847, l'any de la mort de la seva dona Virginia, no va dedicar tant de temps a escriure
ficció d'aquest tipus i no hi han gaires contes d'aquest any fins el de la seva mort. Els pocs que va
escriure, tot i ser interessants, no van captar l'atenció del públic i de la crítica com tots els d'abans.
CLASSIFICACIÓ DELS RELATS CURTS D'EDGAR ALLAN POEAny
- Metzengerstein
- The Duc de l'Omelette
- A Tale of Jerusalem
- Loss of Breath
- Bon-Bon
- MS. Found in a Bottle
- The Assignation
- Berenice
- Morella
- Lionizing
- The Unparalleled Adventure of
1832
“
“
“
“
1833
1834
1835
“
“
“
Philadelphia Saturday Courier
“
“
“
“
Baltimore Saturday Visiter
Godey's Lady's Book
Southern Literary Messenger
“
“
“
29
Títol Publicat per primera vegada a...
One Hans Pfaall
- King Pest
- Shadow – A Parable
- Four Beasts in One (– The
Homo-Cameleopard)
- Mystification
- Silence – A Fable
- Ligeia
- How to write a Blackwood
Article
- A Predicament
- The Devil in the Belfry
- The Man that Was Used Up
- The Fall of the House of Usher
- William Wilson
- The Conversation of Eiros and
Charmion
- Why the Little Frenchman
Wears His Hand in a Sling
- The Business Man
- The Man of the Crowd
- The Murders in the Rue
Morgue
- A Descent into the Maelström
- The Island of the Fay
- The Colloquy of Monos and
Una
- Never Bet the Devil Your Head
- Eleonora
- Three Sundays in a Week
- The Oval Portrait
- The Masque of the Red Death
- The Landscape Garden
- The Mystery of Marie Rogêt
- The Pit and the Pendulum
- The Tell-Tale Heart
- The Gold-Bug
“
“
1836
1837
1838
“
“
“
1839
“
“
“
“
1840
“
“
1841
1841
“
“
“
“
“
1842
“
“
1842-1843
1842
1843
“
“
“
“
American Monthly Magazine
Baltimore Book
American Museum
“
“
Saturday Chronicle and Mirror of the Times
Burton's Gentleman's Magazine
“The Gift: A Christmas an New Year present for 1840
Burton's Gentleman's Magazine
Tales of the Grotesque and the Arabesque
Burton's Gentleman's Magazine
Graham's Magazine
“
Graham's Magazine
“
“
“
The Gift for 1842
Saturday Evening Post
Graham's Magazine
“
Snowden's Ladies' Copanion
“
The Gift for 1843
The Pioneer
Dollar Newspaper
30
- The Black Cat
- Diddling
- The Spectacles
- A Tale of Ragged Mountains
- The Premature Burial
- Mesmeric Revelation
- The Oblong Box
- The Angel of the Odd
- Thou Art the Man
- The Literary Life of Thingum
Bob, Esq.
- The Purloined Letter
- The Thousand-and-Second
Tale of Scheherazade
- Some Words with a Mummy
- The Power of Words
- The Imp of the Perverse
- The System of Doctor Tarr and
Professor Fether
- The Facts in the case of M.
Valdemar
- The Sphinx
- The Cask of Amontillado
- The Domain of Arnheim
- Mellonta Tauta
- Hop-Frog
- Von Kemplen and his
Discovery
- X-ing a Paragrab
- Landor's Cottage
“
“
1844
“
“
“
“
“
“
“
“
1845
“
“
“
“
“
1846
“
1847
1849
“
“
“
“
United States Saturday Post
Philadelphia Saturday Courier
Dollar Newspaper
Godey's Lady's Book
Dollar Newspaper
Columbian Magazine
Godey's Lady's Book
Columbian Magazine
Godey's Lady's Book
Southern Literary Messenger
The Gift for 1845
Godey's Lady's Book
American Review: A Whig Journal
Democratic Review
Graham's Magazine
“
American Review
Arthur's Ladies' Magazine
Godey's Lady's Book
Columbian Lady's and Gentleman's Magazine
Flag of Our Union
“
“
“
“
Edgar Allan Poe també era conegut pels seus assajos i les seves crítiques literàries (sovint dures).
Un assaig és un gènere en prosa que consisteix en l'anàlisi lliure de qualsevol tema per part de
l'autor. Es assajos de Poe més rellevants es redueixen a dos: The Philosophy of Composition
(1846) i Eureka: A Prose Poem (1848). En el primer, l'autor descriu el mètode a seguir pels autors
que vulguin escriure bé. A mode d'il·lustració, proposa el seu poema del 1845 The Raven i explica
com el va compondre. En aquest assaig, per exemple, l'autor estipula que la mort d'una dona
31
bonica és el millor tòpic poètic que hi ha. El segon assaig, Eureka, descriu la concepció de Poe de
l'univers i la seva naturalesa sense tenir en compte cap mena de mètode científic per treure les
seves conclusions i també es planteja la relació entre l'home i Déu. Edgar Allan Poe el
considerava un dels seus millors treballs, tot i que era una obra molt transcendentalista per ser
d'ell.
Pel que fa a les seves crítiques literàries, Poe era conegut per ser un crític difícil i bastant sever
amb les seves crítiques. Aquest fet va provocar que l'autor tingués forces enemics que li volien fer
la vida impossible.
L'escriptor de Boston només té una novela acabada i coneguda: The Narrative of Arthur Gordon
Pym of Nantucket. Escrita entre 1837 i 1838, relata les aventures d'Arthur, un polissó en un vaixell
balener i les seves vivències –i desgràcies– que viu abord. A mesura que avança la novel·la, es va
tornant més estranya i acaba d'una manera molt sobtada.
3.3 INFLUÈNCIA POSTERIOR
La figura d'Edgar Allan Poe i el seu llegat literari són presents –i influents, encara avui en dia– en
la cultura i art actuals. Gràcies al caràcter morbós de les seves obres, al seu estil únic al món, i
també a les llegendes que envolten la seva vida, donant-li la imatge d'artista maleït, s'ha convertit
en una icona literària del gènere fantàstic, de terror i també del gènere policíac. L'autor de Boston i
la seva obra han estat tant populars en el curs de la literatura perquè va ser pioner en diferents
gèneres literaris, com el negre o policíac, i va fer que la Por i el Terror fascinessin al públic d'una
manera mai vista.
La influència d'Edgar Allan Poe més immediata és, sense cap mena de dubte, la que va exercir
sobre els simbolistes francesos. Aquests artistes són els seus grans admiradors i defensors, ja
que admiraven les aspiracions de Poe com a poeta. Charles Baudelaire és conegut pel seu
entusiasme cap a Edgar Alllan Poe. La seva admiració i el seu contacte directe amb les obres de
l'autor de Boston fa que la seva obra es vegi influenciada per Poe –encara que sigui
involuntàriament: va traduir les seves històries al francès i l'any 1852 va escriure un assaig sobre
la vida i l'obra de Poe. És d'aquesta manera com Baudelaire va promocionar Poe a Europa: per
exemple, els prerafaelites (i especialment Dante Gabriel Rossetti) van ser uns grans <<fans>> de
Poe6. També destaca com a gran fan de Poe, el simbolista Mallarmé.
6 Veure l'article Poe, Rossetti and the Doctors Maudsley, http://www.eapoe.org/pstudies/ps1980/p1984103.htm#m01
32
Edgar Allan Poe va igualar el nivell literari dels relats curts o contes al de la novel·la o el de la
poesia –per dir-ho d'una altra manera, el va posar de moda. Per tant, com a conseqüència, els
escriptors de relats curts moderns es veuen influenciats per l'obra de Poe, la qual és composta
majoritàriament per relats curts d'una gran qualitat. Escriptors com Borges, Chéjov, Kafka... han
mantingut la qualitat del gènere literari del relat curt amb un nivell excel·lent.
Un d'aquests escriptors, Guy de Maupassant, ha sabut estar a l'altura de Poe, el gran mestre de la
literatura de terror, amb els seus relats curts d'aquest gènere. També podria haver influenciat el
clàssic The Picture of Dorian Gray d'Oscar Wilde. Però el deixeble de Poe més conegut –en
termes de literatura de terror o fantàstica– és el nord-americà H. P. Lovecraft, considerat el gran
prosista de terror del segle XX. L'obra d'Edgar Allan Poe va tenir influència en les seves primeres
obres, situades en una atmosfera macabra, amb noms sonors i exòtics, situacions oníriques... Una
de les històries influenciada per la literatura de Poe és l'anomenada The Beast in the Cave, de
l'any 1905. I, encara que Poe sigui del segle XIX, és obvi que continua present en la literatura de
terror moderna, com en els best-sellers d'Stephen King (per exemple, The Shining (1977) o Under
the Dome (2004).
D'altra banda, com a pare del gènere políciac, la seva influència i especialment la del seu relat
The Murders on the Rue Morgue i el seu protagonista, el detectiu Dupin, ha estat molt important
en els autors d'aquest tipus de literatura: totes les històries de detectius i assassinats no
haguessin estat possibles sense les obres detectivesques de Poe. L'exemple més clar és el de Sir
Arthur Conan Doyle, el seu mític detectiu Sherlock Holmes i els casos irresolubles que només ell
podia aclarir. També cal afegir que, com a conseqüència d'aquesta influència de Poe sobre Doyle,
molts del escriptors contemporanis del gènere policíac han estat influenciats per l'autor de Boston.
Agatha Christie, el detectiu Poirot i les obres com Murder on the Orient Express en són una bona
prova.
Però la literatura no és l'únic camp que s'ha vist influenciat per Edgar Allan Poe. Altres formes
d'art, com la música o el cinema, també s'han aprofitat de la font que suposa l'obra i l'estil d'Edgar
Allan Poe. Per exemple, la música i estètica gòtica s'ha vist completament afectada per l'estètica
pròpia de Poe. I el rock també, per suposat: Alan Parsons Project i el seu disc Tales of Mystery
són un homenatge a Poe, ja que moltes cançons del disc estan inspirades per l'obra d'aquest;
molts grups han confessat que un de les seves inspiracions és Poe, com Good Charlotte o HIM;
un dels homenatges més grans en el món de la música cap a Edgar Allan Poe el va fer Lou Reed
quan va publicar el disc anomenat The Raven l'any 2003 on, per exemple, ell mateix recita el
poema The Raven i, per posar un últim exemple, podem veure la influència d'Edgar Allan Poe de
manera més audiovisual en el videoclip de la cançó Hurricane del grup Thirty Seconds to Mars: el
33
videoclip mostra seqüències i fets onírics i macabres –taüts, persones encaputxades que
persegueixen als protagonistes del clip, foscor... – que en un principi poden semblar incoherents i
sense sentit però que llegint entre línies es pot veure com s'intenta explorar el cantó fosc de les
persones i els seus desitjos i somnis més profunds i amagats. Al final del videoclip es cita el
poema The Raven:
(...)
Deep into that darkness peering, long I stood there wondering, fearing,
doubting, dreaming dreams no mortal ever dared to dream before (...)
(...)
Largo tiempo, ante la sombra, duda el ánima, y se asombra,
y medita, y sueña sueños que jamás osó un mortal (...)7
El cine també s'ha vist influenciat per Poe i, sobretot, s'ha aficionat a adaptar les obres de l'autor
de Boston per la gran i petita pantalla: les adaptacions de Poe més conegudes són aquelles
dirigides per Roger Corman, considerat el rei de les pel·lícules de sèrie B, i protagonitzades per
Vincent Price, un dels grans actors de terror dels anys 60 i gran admirador d'Edgar Allan Poe.
Algunes d'aquestes adaptacions són The Raven (1963), The Masque of the Red Death (1964) o
The Tomb of Ligeia (1964), totes protagonitzades per Vincent Price. Aquest mateix també és el
que fa de narrador i de protagonista de An Evening with Edgar Allan Poe, on quatre de les
històries de Poe són representades –aquesta pel·lícula es pot trobar fàcilment al Youtube. A la
sèrie de RTVE Historias para no dormir dirigida per Narciso Ibáñez Serrador també van ser
adaptades molts relats de Poe, com The Tell-Tale Heart –tots els capítols són accessibles des de
la web de l'arxiu de RTVE.
D'aquesta manera, s'ha comprovat com Edgar Allan Poe i el seu llegat literari encara segueix molt
present en la cultura i en l'art actuals. Amb aquest treball vull demostrar una de les moltes
influències d'Edgar Allan Poe en la cultura actual: com ha afectat l'obra de Poe en el cinema de
Tim Burton.
7 EDGAR ALLAN POE, Poemas (traduït per Carlos Obligado). VISOR LIBROS, 2010. Madrid
34
4. Tim Burton
Tim Burton és considerat un dels directors més originals i únics: animació, terror, comèdia... Cada
cop que ha tocat qualsevol gènere hi ha deixat el seu segell d'imaginació desbordant i de la seva
foscor particular. Amb les seves pel·lícules ha aconseguit que el públic vegi tòpics terrorífics com
la mort d'una manera diferent (fins i tot, simpàtica) i amb els seus personatges incompresos, a
vegades bojos o deformats, els espectadors han après a estimar el gènere d'horror.
fascinat pel cinema: li encanten els gèneres de terror i fantàstic. Però Tim Burton té una gran
inclinació cap a un actor en especial: Vincent Price. Les pel·lícules d'aquest mestre del terror (Els
crims del Museu de Cera, 1953) criden especialment l'atenció de Burton, sobretot les que són
adaptacions dels relats d'Edgar Allan Poe dirigides per Roger Corman. Aquestes pel·lícules són el
refugi de Tim Burton, ja que la realitat que viu no li acaba de fer el pes.
Gràcies a una beca, l'any 1876 entra a la California Institute of Arts o CalArts per convertir-se en
il·lustrador. El seu projecte de final de curs –una pel·lícula d'animació anomenada Stalk of the
Celery Monster (1979, literalment, L'atac del Montre de l'Api)– crida l'atenció dels estudis Disney.
Entra a treballar per la gran companyia d'animació nord-americana però no acaba de trobar el seu
lloc, ja que la seva imaginació i les seves idees no acaben d'encaixar amb les de Disney. Tot i així,
el 1982 dos joves executius es fixen amb ell i Burton pot realitzar Vincent, un curtmetratge
d'animació en blanc i negre que no és res més que un homenatge a dos icones molt importants
per el director: Edgar Allan Poe i Vincent Price. Aquest últim és el que posa la veu al curt. A partir
de llavors, Tim Burton es posa a treballar de debò: primer algunes pel·lícules per la televisió,
després els seus primer llargmetratges. El primer que aconsegueix cridar l'atenció del públic i de la
crítica és Beetlejuice de l'any 1988 i, més endavant és l'encarregat de filmar Batman (1989),
després de crear la seva pròpia companyia de producció. Les van seguir un raguitzell de
pel·lícules que quedaran gravades en la memòria del públic cinèfil: Edward Scissorhands (1990),
The Nightmare before Christmas (1993), Ed Wood (1994) o Sleepy Hollow (1999).
Cal destacar, també, algunes pel·lícules del director realitzades a partir de l'any 2000: el remake
del 2001 de la famosa pel·lícula The Planet of the Apes, The Corpse Bride del 2005 per la qual el
director va guanyar un Òscar a la millor pel·lícula d'animació, l'adaptació del musical Sweeney
Todd, de l'any 2007 o la seva versió de Alice in Wonderland del 2012.
35
Timothy Walter Burton neix el 25 d'agost de l'any 1958 a Burbank, estat de California, Estats Units.
El seu pare (ex-jugador de beisbol profesional), treballa en un parc d'atraccions i la seva mare
tenia una botiga d'objectes de regal. Té un germà petit que es diu Daniel. Però aviat, quan encara
és un nen, abandona els seus pares i se'n va a viure amb la seva àvia. En aquella època, ja està
5. Confirmació de la influència de Poe en Tim Burton
A partir d'ara, comença el treball de camp pròpiament dit, tot i que com ja he dit a la introducció,
alguns dels apartats del marc teòric els he fet jo mateixa a partir de la meva lectura de relats i
poemes de Poe. A partir de la part teòrica del treball, especialment del punt 3.2 Obra d'Edgar Allan
Poe, un curtmetratge i sis llargmetratges han estat analitzats per així confirmar la influència de
Poe en el cinema de Tim Burton. Vincent, el primer curtmetratge professional de Burton i també el
primer que enceta aquest anàlisi, és el que em va fer pensar que les figures de Poe i de Tim
Burton i també l'obra d'ambdós són perfectament equiparables: Vincent és la medul·la espinal
d'aquest treball.
Per tant, l'estructura d'aquest apartat és la següent: primer de tot, es farà una menció especial a
Vincent, ja que és l'origen del treball i crec que és vital entendre i veure l'homenatge que Burton fa
cap a Poe amb aquest curt; seguidament, veurem com ha afectat l'obra de Poe en els temes
burtonians i el seu tractament i, finalment, farem referència a com Poe ha tingut influència en els
aspectes més formals, com poden ser els personatges o el simbolisme, de les pel·lícules de
Burton.
5.1 VINCENT
Vincent és el primer treball professional de Burton com a director i animador. És un curtmetratge
de només sis minuts on se'ns explica la història d'un nen (Vincent Malloy) el somni del qual és ser
com Vincent Price i ser un gran mestre del terror: fa experiments, somnia en sucar la gent en cera
bullent, no para de llegir els escabrosos contes d'Edgar Allan Poe... El curt acaba amb la
vertiginosa paranoia surrealista del nen, amb un punt i final molt especial: els últims versos de The
Raven de Poe.
Aquest és un gran homenatge a dues figures molt importants dins la vida de Burton: Vincent Price
i Edgar Allan Poe. És una declaració d'idolatria cap a Vincent Price, el gran actor britànic de terror
de la dècada dels 60, que era un dels més grans admiradors de Poe i que va protagonitzar
gairebé totes les adaptacions de les obres de l'autor de Boston que es van fer en aquella època (la
majoria, dirigides per Roger Corman). Podríem afirmar, doncs, que Vincent Price és el punt de
trobada entre Tim Burton i Edgar Allan Poe, ja que segurament a través de les seves pel·lícules va
posar en contacte l'escriptor de terror per excel·lència amb un Tim Burton adolescent amb una
imaginació desbordant. Burton també rendeix homenatge a la figura de Poe, ja que és l'autor
preferit del protagonista i es cita directa o indirectament la seva obra: per exemple, recitant els
versos finals de The Raven al final del curt, quan el petit Vincent està derrotat i va defallint de la
36
mateixa manera que ho fa el protagonista del poema o també fent referència al relat The Fall of
the House of Usher en el minut 3:43, quan Vincent Malloy, castigat per la seva mare i dominat per
la seva imaginació a la que podríem anomenar, fins i tot, paranoia, escriu en un paper: “I am
possessed by this house and can never leave it again.” (Estic posseït per aquesta casa i ja no la
puc deixar mai més) tot al·ludint al personatge de Roderick Usher.
Si anem una mica més enllà, es pot afirmar inequívocament que la figura de Vincent Malloy és, en
realitat, el nen que va ser Tim Burton. Segurament, Tim Burton s'havia imaginat moltes vegades a
ell mateix com a Vincent Price i només amb la seva imaginació havia construït històries inspirades
en contes de Poe. Tim Burton fa aquest homenatge a Price i a Poe per tot el que han representat
en la seva infància i adolescència, per haver-lo inspirat i per haver-lo fet com és. Vincent és la
condensació total dels referents i de la imaginació de Burton.
La influència de Poe en Vincent ja és perceptible per la tècnica narrativa que fa servir Burton:
utilitza un poema narratiu com a mitjà narratiu de la història, gènere literari que Poe havia cultivat
moltíssim (The Raven, Ulalume). Aquesta forma de relatar la història, fa que el curt guanyi ritme i
que sigui molt més senzill de seguir –recurs que també utilitza Poe quan introdueix un poema
enmig d'un relat per tal d'amenitzar-lo.
El tema que tracta el curtmetratge és molt poenià: ens parla de com els somnis i la imaginació de
les persones poden desembocar en la paranoia. A més, crec que més enllà d'això intenta il·lustrar
com són les persones introvertides i solitàries –com Poe o Burton– i com se senten davant la
incomprensió del món que els envolta– situació de ben segur viscuda pel director i per l'escriptor.
En definitiva, tracta la naturalesa humana i la complexitat psicològica de les persones d'una
manera molt semblant a la que Poe fa servir a l'hora de tractar a Roderick Usher, per exemple: és
un personatge introvertit, tancat dins el seu món (que s'acaba a les portes de casa seva). Quan
aquest món es veu alterat, Roderick perd el cap i se sent tant perdut que creu que es morirà.
Pel que fa a personatges, només n'apareixen dos que podem destacar: Vincent i la mare d'aquest.
Vincent seria el personatge pertorbador degut a les seves paranoies i escabrosos pensaments
però, gràcies a la seva condició de nen, és un personatge que l'espectador aprecia i estima,
especialment aquells que s'hi senten identificats. L'altre figura sobre la qual podem debatre és la
de la mare de Vincent, que representa el món real. La mare el torna a una realitat que ell detesta i
avorreix, fent que el món particular del nen s'esfondri.
Un altre aspecte a destacar del curt és la capacitat que té Burton per crear imatges molt potents i
dramàtiques amb molt pocs elements de la mateixa manera que feia Poe amb el seu ús del
37
llenguatge. Tenint en compte que el curt és en blanc i negre i creat en stop motion, això té molt
mèrit, ja que no pot utilitzar, per exemple, el color. Burton transforma la desavantatge que significa
gravar en blanc i negre en un joc de la llum i l'ombra magistral. Aquest curt consisteix en un
conjunt d'imatges pertorbadores però senzilles que es graben en els ulls de l'espectador.
Resumint: Vincent és el treball de Burton on més ha influenciat Edgar Allan Poe ja que és un
homenatge directe cap a la seva figura. En aquest curt, Burton equipara el personatge de Vincent,
i per tant a ell mateix, a Edgar Allan Poe i gràcies al coneixement de Burton de l'obra poeniana, el
curt està impregnat de l'esperit de Poe, tant en tema, com en personatges, com en estètica.
5.2 INFLUÈNCIA DE POE EN EL TRACTAMENT DELS TEMES DE BURTON
En aquest apartat, la temàtica de les pel·lícules de Burton serà dividida en els mateixos blocs
temàtics de l'apartat 3.2.2 Els temes i el seu tractament, dins l'apartat 3.2 L'obra d'Edgar Allan
Poe, és a dir: la naturalesa humana, la mort, el mal i l'amor.
a) La naturalesa humana
De la mateixa manera que aquest era un dels temes preferits d'Edgar Allan Poe, també ho és per
Tim Burton. En totes les seves pel·lícules se'ns mostra, amb més o menys mesura, la complexitat
de la ment i els efectes que té en nosaltres mateixos i els demés. Alguns dels exemples més
significatius serien Sweeney Todd i Vincent.
Sweeney Todd: El barber diabòlic del carrer Fleet –de l'any 2007– tracta la història de Benjamin
Barker, un barber que després d'haver passat quinze anys a la presó injustament, retorna a
Londres amb set de venjança: vol matar al jutge que el va condemnar. A mida que la pel·lícula
avança, el miserable barber embogeix a causa de la obsessió i cau en l'assassinat en sèrie
juntament amb la senyora Lovett, la seva veïna pastissera.
Aquest film és l'exemple perfecte per veure com Tim Burton tracta el funcionament de la ment
humana, el procés que fa aquesta cap a la bogeria, les seves causes, les seves conseqüències.
La pel·lícula és la progressió de la demència de Sweeney: al principi vol venjar-se del jutge i prou
però a mesura que avança la pel·lícula veiem com Sweeney es degenera poc a poc i cada escena
que passa es torna més dantesca (des de les seqüències on es veu com el barber mata
indiferentment les seves víctimes i, paral·lelament, Msr. Lovett està servint els pastissos de carn
(humana) a baix a la taverna fins a l'escena on Sweeney mata a la seva pròpia dona en un atac de
38
ira psicòtica).
La pel·lícula incideix –com també faria Poe– en les causes d'aquesta bogeria: la bogeria de
Sweeney és la conseqüència d'un greuge del passat: el jutge Turpin el va acusar falsament
perquè el tanquessin per sempre a la presó i així poder-se quedar amb la dona de Todd. Això ens
recorda moltíssim a una història de Poe: The Cask of Amontillado, on Montresor sepulta a
Fortunato viu en unes catacumbes perquè aquest últim l'ha humiliat moltes vegades en públic.
Montresor seria equiparable a Todd, ja que els dos personatges perden el cap a l'hora de venjar-
se amb un antic greuge com a motiu. A part d'això, també Montresor juga amb la seva víctima
igual que Sweeney: el primer, emborratxa a Fortunato i li llança floretes mentre baixen cap a les
catacumbes mentre que Todd, en l'escena de la cançó Pretty Women, juga amb el jutge Turpin tot
parlant-li de les dones i de les seves virtuts. A més a més, la pel·lícula posseeix el mateix rastre
d'humor negre i sàdic que té el relat de Poe.
La bogeria de la senyora Lovett, per altra banda, és causada per l'amor que sent cap a Sweeney.
Per això el menteix i li diu que la seva dona es va suïcidar: el vol per ella sola. Ella és la que té la
idea d'assassinar als clients de Sweeney per fer pastissos de carn i va manipulant la ment de
Sweeney fins que la bogeria del barber se li gira en contra i acaba rostida en un forn.
L'altre exemple per veure la influència de Poe en el tractament que fa Burton d'aquest tema és
Vincent que, com ja hem explicat més amunt, il·lustra perfectament com els somnis i la imaginació
poden portar-nos a l'enclaustrament i a la paranoia i fins i tot ens permet veure com n'és de
complexa la ment d'una persona introvertida i com de malament ho passa quan el seu món propi
es veu destorbat per la realitat, de la qual el personatge fuig constantment. Repetint el que s'ha
esmentat prèviament, aquesta trama i especialment el personatge prinicpal Vincent s'emmiralla en
el relat The Fall of the House of Usher que Poe va escriure l'any 1839.
39
b) La mort
La mort i els seus misteris sempre van interessar a Poe: què o qui és, què hi ha després de la
mort, quina és la seva relació amb el món dels vius... A Tim Burton li passa si fa no fa el mateix, ja
que quasi en totes les seves pel·lícules la mort hi és present. Les que poden il·lustrar més bé
aquest tractament de la mort són Beetlejuice i La núvia cadàver. En les dues pel·lícules, el director
respon d'una manera original i satírica a la pregunta eterna dels homes: què passa després de
morir?
Amb Beetlejuice de l'any 1988 Burton resol l'enigma mitjançant despatxos. La mort es redueix a
una simple burocràcia on tot són tràmits i terminis que resulta divertida però a la vegada terrorífica.
Fins i tot, a cada difunt se li entrega “El manual per difunts recents” per si necessita saber alguna
cosa més sobre el seu estat i existeixen “bioexorcistes” que es cuiden d'espantar els vius.
A La núvia cadàver del 2005 tracta la naturalesa de la mort i la seva relació i comparació amb el
món dels vius d'una manera irònica i satírica. Tim Burton ens presenta una vida després de la mort
agradable i divertida, amb bars, jazz i esquelets simpàtics mentre que el món dels vius és gris,
avorrit i tradicional. La mort és mostrada com una cosa agradable i menysprea la vida (com molts
personatges desesperats d'Edgar Allan Poe). Aquesta forma satírica i irònica de retratar la mort i la
seva relació amb els vius ens recorda els relats humorístics inicials de Poe i al to sarcàstic que
sempre utilitzava.
40
El món relaxat i ple de colors on vas a parar quan mors podria interpretar-se com la pau que troba
l'home al morir-se, subtema que també tracta Poe als relats The Pit and the Pendulum –on el
protagonista és condemnat a una mort lenta i anguniosa i l'únic que desitja és morir ràpid per
trobar la pau– o a The Fall of the House of Usher –on la mort és l'única manera de que els
germans Usher trobin finalment el repòs i fugir d'una vegada del malson que era la seva vida.
c) El mal
Edgar Allan Poe –i els romàntics obscurs en general– està fascinat amb el moment en què el mal
que tothom porta dins es deixa veure i això afectarà de manera directa o indirecta els films de Tim
Burton. Les pel·lícules que més bé plasmen el símil entre el tractament del mal que fa l'escriptor i
el que fa el director són Edward Scissorhands i The Nightmare Before Christmas.
Edward Scissorhands de l'any 1990 podem veure com una criatura que no acaba de ser humana,
Edward, té una humanitat molt més gran que no pas la majoria d'habitants del poble: el primer és
un innocent que no vol mal a ningú i que, per l'aïllament que ha patit durant tota la seva vida, té
por i s'espanta amb facilitat; el segons són un grup que, tot i ser humans, es mouen tan sols pels
seus interessos, rebutgen tot el que és diferent a ells i eliminen tot allò que no toleren sense
miraments i, sovint, de manera cruel. Es pot dir que Burton tracta el clàssic tòpic poenià: el mal
habita en tots nosaltres i pot sortir a la llum en qualsevol circumstància. Veiem la maldat de la gent
del poble (sobretot el del grup de dones xafarderes i de Jim quan Edward ja no els pot fer cap més
favor: llavors, van tots en torba al castell d'Edward per eliminar-lo, titllant-lo d'abominació i de
perill.
En canvi, The Nightmare Before Christmas presenta un tractament del mal una mica diferent. En
aquest film, Tim Burton inverteix el procés poenià que ens mostra el precís moment en què el mal
que rau dins nostre surt a la llum. Jack, el personatge principal de la pel·lícula, és el rei de la ciutat
de Halloween: és el millor aterrint i horroritzant als nens, és la maldat personificada. Però ell està
41
cansat de fer el mal i ,amb la descoberta casual del Nadal, pren la decisió de desterrar el terror de
la seva vida i intentar fer contents als nens. Posa tots els seus esforços en entendre la mecànica
del Nadal i de la felicitat: per uns moments, el personatge de Jack té una bondat abans
desconeguda per ell. Jack aconsegueix complir el seu somni: segresta Santa Claus, el substitueix
i reparteix totes les joguines (diabòliques) a les criatures de la ciutat. Per tant, el procés que fa
servir Poe per treure el mal de dins els personatges més ingenus i agradables, també el fa servir
Tim Burton però en sentit contrari. El moment en el que Jack descobreix la ciutat de Nadal (que és
el que fa despertar la seva bondat) es podria equiparar, per exemple, al moment en el que el
narrador de The Cask of Amontillado és humiliat públicament per Fortunato (cosa que fa despertar
la seva maldat).
La gent, però, s'espanta i comencen a disparar contra Jack. Finalment, el nostre protagonista cau
als braços d'una estàtua en forma d'àngel en un cementiri, amb el vestit de Santa Claus fet un
parrac. Aquesta caiguda simbolitza, d'alguna manera, la desaparició de la bondat de Jack ja que
allà entén que no pot evitar ser el que és, un mestre del mal i de l'horror. Així veiem com no podem
negar la nostra naturalesa: Jack és malvat i per molt que intenti fer el bé i portar felicitat als
demés, no podrà desfer-se de la seva manera de ser: ell sembrarà el terror allà on vagi. Edgar
Allan Poe tracta això mateix que li passa a Jack a The Black Cat, quan el narrador no pot negar la
seva naturalesa assassina i mata el segon gat que apareix al relat.
d) L'amor
El darrer bloc temàtic a comentar és l'amor. Edgar Allan Poe va tractar aquest gran tema universal
en totes les seves formes. Però no va tractar l'amor romàntic convencional: ell parlava d'un amor
tan poderós i extrem que superava tots els obstacles, fins i tot la mort. Aquest tema predilecte de
l'autor de Boston –l'amor després de la mort– també té el seu reflex en el cinema de Tim Burton.
Gairebé totes les seves pel·lícules apareixen trames amorosoes i tòpics romàntics però podríem
dir que les pel·lícules Beetlejuice, The Corpse Bride i Sweeney Todd són les que tracten l'amor al
42
més pur estil Poe.
A les dues primeres, la influència és evident: a Beetlejuice la parella, Bàrbara i Adam, que mor en
un accident de cotxe segueixen estimant-se després de morir i es fan costat en tot moment. Aquí,
el tòpic “amor després de la mort” es aplicat d'una manera literal, ja que són dos fantasmes que ja
s'estimaven en vida. The Corpse Bride és un cas diferent: el personatge protagonista, Victor, està
atrapat entre la seva relació amb Emily, la núvia cadàver, i la seva relació amb Victòria, la seva
promesa viva. Per una banda estima a Victòria, però a mesura que la pel·lícula avança,veiem com
Victor sent cada cop més afecte per Emily (potser fruit de la compassió, ja que la núviacadàver ha
patit moltes desgràcies i està realment il·lusionada en casar-se amb ell). Amb aquest dilema, Tim
Burton tracta l'amor de manera molt poeniana.
També s'ha de destacar el paper de l'amor en Sweeney Todd. En aquest film, l'amor és el que fa
que alguns dels personatges perdin el cap i es converteixin en psicòpates. El cas més clar és el de
la senyora Lovett que, boja d'amor per Sweeney Todd, li fa creure que la seva dona és morta i,
més endavant, empeny el barber a l'assassinat en sèrie i la seva clientela al canibalisme. Aquest
amor malaltís i verinós es girarà en contra d'ella i acabarà morint en terribles circumstàncies per
culpa de la seva passió cap a Sweeney.
5.3 INFLUÈNCIA DE POE EN ASPECTES FORMALS DELS FILMS DE BURTON
Com bé diu el títol d'aquest apartat, a partir d'ara ens fixarem en la influència que ha tingut Edgar
Allan Poe en els aspectes formals dels films de Tim Burton, que els dividirem en: la dicció o la
creació d'imatges dramàtiques, el simbolisme, els personatges, les tècniques narratives i el
contrast d'oposats que crearà un efecte grotesc molt particular en les pel·lícules burtonianes.
a) La dicció
La dicció, –la capacitat de transmetre una sensació o de crear una imatge molt concreta a la ment
del lector amb una sel·lecció acurada de les paraules emprades– tan característica de Poe es
tradueix en el cine de Burton amb la creació d'imatges molt dramàtiques i potents a partir de molt
pocs elements. Els exemples a destacar són Vincent, Beetlejuice i Sleepy Hollow.
El primer de tots, Vincent, ja l'hem comentat a l'apartat 5.1 Vincent: Vincent és un curt ple
d'imatges i seqüències impactants i oníriques en blanc i negre. El treball de Tim Burton en aquest
curt és admirable: crea unes imatges hipnòtiques amb poquíssims elements i, a més a més, en
43
blanc i negre.
A Beetlejuice el director aconsegueix crear unes imatges molt plàstiques i estranyes, com per
exemple el desert amb les serps gegantesques, extretes directament de la imaginació desbordant
de Tim Burton. La caracterització dels personatges és molt particular, amb trets exagerats i amb
físics molt impactants i recordables. Destaquen sobretot Beetlejuice i totes les criatures que
habiten el món dels morts. Tot això és un equivalent a la utilització que fa Edgar Allan Poe de la
dicció: gràcies al bon ús que fa del llenguatge, les imatges que dissenya Poe són nítides i clares,
igual que les que Burton plasma a la pantalla.
Pel que fa a Sleepy Hollow, Tim Burton escull una sèrie d'elements perquè les imatges mostrades
a la pel·lícula transmetin l'horror a l'espectador. Sobretot amb les escenes on se'ns mostren els
pensaments del detectiu Ichabod Crane que fan referència a la seva infància turmentada i a la
terrible mort de la seva mare a mans de les tortures de la Inquisició (tortures que ens recorden
irremediablement al relat The Pit and the Pendulum de Poe), l'espectador percep el terror i la
sordidesa que envolta la història d'una manera molt real.
Cal dir que totes les pel·lícules de Tim Burton tenen aquestes imatges tant dramàtiques i potents,
44
ja que és una característica principal d'aquest director.
b) El simbolisme
Tim Burton aplicarà, bàsicament, dos tipus de simbolisme: el simbolisme del color i l'ús de llocs
simbòlics. Edward Scissorhands i The Corpse Bride seran exemples del primer i Sleepy Hollow i
Sweeney Todd del segon.
A Edward Scissorhands la simbologia del color és molt important Les seqüències i els plans del
castell rònec on Edward ha viscut tota la seva vida són imatges fosques, on predomina sobretot el
colors negre –que simbolitza el terror, allò que és desconegut– i blau –que simbolitza la depressió
(que fa referència a la soledat de l'inventor i d'Edward) i la tristesa, ja que aquell és un lloc on la
única vida l'aporta l'inventor (la resta són només màquines sense ànima). Edward denota
aquestes mateixes sensacions però la seva pell extremadament blanca simbolitza la seva
innocència. D'altra banda, les cases del poble són de tonalitats pastel, cosa que pot fer referència
a la perversió de la innocència dels seus habitants, ja que els colors pastel són resultat de la
barreja del color blanc amb un altre pigment. També poden fer referència al caràcter postís de la
població ja que els pastel són colors artificials. A The Corpse Bride Tim Burton juga principalment
amb el color blau: a la pel·lícula, els morts que encara no són esquelets són presentats amb la
carn de color blau; el vestit de la núvia morta és blau; no veiem ni un cop la llum del Sol, sinó que
tota l'estona veiem el color blau de la llum de lluna. El color blau utilitzat de forma moderada pot
significar calma, serenitat i pot servir per tranquil·litzar a l'espectador, per rebaixar la tensió. Però
el color blau en excés pot significar la depressió, l'aflicció. Com que en aquest film hi ha una clara
saturació del blau, podem deduir que aquest color representa la mort, la tristesa o l'esterilitat però
també la calma que ve després de la mort, el descans etern que suposa morir.
Tim Burton també utilitza llocs que simbolitzen alguna cosa, com per exemple el mal o el misteri.
Aquest simbolisme eera molt corrent en els relats i poesia de Poe, com per exemple a The Fall of
45
the House of Usher (on la casa representa el turment i la psicòsi). A Sleepy Hollow, el bosc
representa el misteri i allò que és desconegut i, conseqüentment, el terror: és un lloc perillós on
passen coses extranyes. Aquesta identificació del mal amb el bosc es veu reafirmada pel cau del
genet sense cap: un gran arbre ple de caps. Però a Sweeney Todd aquesta identificació del mal
amb una localització encara és més clara: Londres és identificat amb el mal, amb un lloc podrit i
on la gent és malvada. El propi Sweeney Todd ho repeteix al llarg de la pel·lícula vàries vegades
(fins al punt de convertir-se quasi en un leit-motiv):
“There’s a hole in the world like a great black pit “ Hi ha un forat en el món com un gran trau negre
And the vermin of the world inhabit it I els cucs del món hi habiten
And its morals aren’t worth what a pig could spit I la seva moral no val ni el que un porc pugui escopir
And it goes by the name of London” I té el nom de Londres”
c) Personatges
Per analitzar com ha afectat Poe en la creació de personatges de Burton, dividirem aquests en
tres grups: pertorbadors, tipus narrador i els personatges reflex de Tim Burton.
El primer grup, que es caracteritza per ser un personatge esgarrifós que afegeix la nota macabra
a la història, hi pertanyen per exemple, Lord Barkis de The Corpse Bride o Sweeney Todd i la
senyora Lovett de Sweeney Todd. El primer és un caça-fortunes que es casa amb noies riques,
per després matar-les i endur-se tots els diners de la dot: això és el que va fer exactament a Emily.
És un assassí sense escrúpols a l'estil de les novel·les detectivesques de Poe. Cal destacar
també que a The Corpse Bride tots els personatges pertorbadors (Lord Barkis, els pares de Victor
i d'Emily etc.) pertanyen al món dels vius i no al món dels morts, que és d'on sovint prové la
maldat i el terror. En segon lloc tenim a Sweeney Todd, qui ha estat greument agreujat i això fa
que el mal que porta dins surti a la llum en forma de cruels assassinats en sèrie d'allò més
macabres. L'altre personatge que juga el paper d'element pertorbador és el de senyora Lovett.
Amb la ment molt més retorçada que Sweeney, és la que ordeix l'escabrós pla dels pastissos de
carn i, a més a més, és coneixedora de que la dona de Todd és viva i tot i així no li diu. Però
l'explicació és senzilla: està enamorada del barber i això la porta a la demència. En el seu cas, ha
estat l'amor el què ha fet despertar els seus dimonis.
El personatge de tipus narrador és aquell caracteritzat per la sensatesa i l'objectivitat: només creu
en allò que veu. Ichabod Crane i Katrina Van Tassel de la pel·lícula Sleepy Hollow en són exmple.
El primer, un agutzil de mètodes poc ortodoxos que investiga els assassinats en sèrie del poble
d'Sleepy Hollow. Crane és un home sense por, que no creu en éssers ni fets sobrenaturals i que
46
defensa que sempre hi ha una explicació lògica pels aconteixaments. Aquest personatge ens
podria fer pensar en el narrador de The Fall of the House of Usher, ja que tots dos comencen la
història completament sensats però a mida que la història avança se senten més desconcertats
amb la realitat i la seva ment s'entorba. Katrina Van Tassel és l'enamorada d'Ichabod i filla de
l'alcalde. És la que ajuda a Ichabod a resoldre l'enigma al voltant dels assassinats. És una figura
femenina purament poeniana: pàl·lida i delicada, amb els cabells ros platí i amb els ulls
transparents i grossos, tal i com es descriuen els de Ligeia, per exemple. Aquesta és una figura
pura i innocent, tal i com sovint presentava Poe les figures femenines dels seus relats i poemes.
Katrina Van Tassel simbolitza la puresa, la bellesa i la bondat: per això Tim Burton la presenta tota
la pel·lícula vestida amb colors clars i pàl·lids.
Per últim, tenim el grup més interessant: els personatges que són un reflex de Tim Burton i, de
retruc, d'Edgar Allan Poe. Són personatges introvertits i tímids, però amb una imaginació brutal,
amb uns gustos especials i que no encaixen amb res ni amb ningú. Per això seran personatges
solitaris, tancats dins el seu món. Si anem més enllà, veurem que aquestes característiques ens
fan pensar moltíssim en Edgar Allan Poe: molt probablement, l'escriptor era d'aquesta manera,
tímid, introvertit, solitari.
El primer exemple és ben clar: Vincent del curt amb el mateix nom. Com ja hem dit a l'apartat 5.1
Vincent, Vincent és un nen introspectiu, amb uns gustos peculiars: segurament, Tim Burton va ser
un nen semblant. Fins i tot, Vincent i Burton porten el mateix pentinat. També hem d'esmentar
Lydia Deetz de Beetlejuice. Es tracta d'una noia estranya, que sempre vesteix de color negre i
molt sensible envers temes com la mort, els fantasmes, la soledat... Tot i el paper de mèdium que
té a la pel·lícula, el més rellevant d'aquest personatge és que la podem identificar Vincent Malloy i,
per tant, també amb el Tim Burton. Però fins i tot, podem equiparar la figura de Lydia Deetz a la
d'Edgar Allan Poe. Tots quatre són uns personatges imaginatius, amb una especial atracció i
sensibilitat per temes com la mort o com els fantasmes, que fins i tot fantasiegen amb la idea del
suïcidi perquè només reben incomprensió i que es troben molt més còmodes sols que no pas
acompanyats. Beetlejuice diu, al minut 59 del film: “La única que vale la pena es la hija de Edgar
Allan Poe. Ella sí me entiende.” (fent referència al personatge de Lydia). L'últim a esmentar serà
Edward Scissorhands de la pel·lícula homònima. Edward és un adolescent objecte de burla i
rebuig per ser diferent als demés. És solitari, tranquil i innocent. Aquesta figura ens fa pensar que
l'adolescència de Burton podria haver estat semblant: els seus gustos considerats estranys i
“anormals” van portar-lo a una mena d'aïllament semblant al que pateix Edward.
47
d) Les tècniques narratives
Com ja hem dit a l'apartat 3.2.1 Les característiques principals de l'obra d'Edgar Allan Poe, els
relats i la poesia de Poe està caracteritzada per l'ús de la primera persona o per l'aparició del
narrador protagonista o testimoni. Algunes dels films de Burton també estan marcats per aquesta
tècnica narrativa. Edward Scissorhands en seria un exemple: encara que en la major part del film
la història és narrada objectivament, la pel·lícula comença i s'acaba amb una Kim ja vella explicant
la seva història d'amor amb Edward: per tant, sabem la història d'Edward des del punt de vista
d'un personatge molt important com és Kim, la seva enamorada. The Nightmare Before Christmas
també comença sent narrada per Santa Claus, un element important de la pel·lícula.
e) El contrast d'oposats per crear un efecte grotesc
Un altre dels trets principals d'Edgar Allan Poe és provocar un efecte grotesc contraposant
elements antònims; Tim Burton farà exactament el mateix. Podem destacar dos casos diferents:
Edward Scissorhands i The Nightmare Before Christmas.
Edward Scissorhands és una contínua contraposició d'elements i conceptes que ajuda a crear
l'efecte grotesc que Burton busca. Podem veure aquest xoc d'oposats quan contraposa el poble
aparentment alegre i feliç i la ruïnosa i horrible residència d'Edward, antítesi que es repeteix tota
l'estona. El poble està format per cases de colors clars, sempre brilla el sol i el jardins estan ben
cuidats mentre que el castell és ruïnós, fosc i demacrat. També podem veure aquesta oposició en
figures individuals: la figura d'Edward –aparentment perillós i monstruós però que resulta ser
innocent i ben intencionat– s'oposa a algunes figures del poble com per exemple a Jim –el nòvio
de Kim, que és gelós i ridiculitza a Edward constantment i fins i tot el vol matar– o Joyce –una de
les dones xafarderes del poble que en un principi adora a Edward perquè és una novetat però que
quan aquest la rebutja, només li vol mal i és la cap de la torba que vol eliminar a Edward.
48
A The Nightmare Before Christmas, com a Edward Scissorhands, Burton contraposa figures i
elements antagònics per crear un efecte grotesc de la mateixa manera que ho feia Edgar Allan
Poe. A la pel·lícula, aquest efecte grotesc ve donat per, bàsicament, dues antítesis: els dos mons
que apareixen, és a dir, Halloweentown (la foscor, el terror, la mort) i Christmastown (la llum, la
felicitat, la vida), i els líders d'aquestes dues dimensions oposades, Jack i Santa Claus. El primer
és alt, esvelt, esquelètic i melancòlic; contràriament, l'altre és gras, baixet i rialler. La barreja dels
conceptes “Nadal” i “Felicitat” amb “Halloween” i “Terror” té la funció d'impactar l'espectador i
d'esgarrifar-lo.
49
6. Conclusions
Les conclusions que he pogut extreure de l'anàlisi de les sis pel·lícules i el curt Vicnent confirmen
la meva hipòtesi: la influència de Poe en el cine de Tim Burton és evident. Per exposar-les, em
basaré en les principals característiques de l'obra de Poe exposades al punt 3.2 L'obra d'Edgar
Allan Poe.
Primer de tot, ens hem de fixar en que la influència més gran és la que afecta a la temàtica dels
films exposats anteriorment, ja que d'una manera o altra el director ha tractat tots els temes que
prèviament havia tractat Poe.
A Sweeney Todd, per exemple, el tema principal és la naturalesa humana: aquest és un tema molt
recurrent en els relats de Poe, com en el conte The Cask of Amontillado, on l'escriptor indaga en el
precís moment en què la bogeria d'un individu surt a la llum; en els dos casos, aquesta demència
és a causa d'un greuge del passat. Burton també s'endinsa en el món intern de les persones
introvertides a Vincent. En les pel·lícules Beetlejuice i The Corpse Bride la mort i la seva natura
són tractades d'una manera especial. Tim Burton respon a la pregunta de l'home per excel·lència
–què hi ha després de la mort?– d'una manera original i divertida: dota la mort d'alegria i color. El
mal i la seva naturalesa són tractats en pel·lícules com Edward Scissorhands –on es veu
clarament que el mal pot provindre de qualsevol persona i pot ser fruit de l'egoisme i de la por a
allò que és desconegut–, The Nightmare Before Christmas –on s'inverteix el procés emprat per
Poe i, enlloc de mostrar-nos com el mal habita en tots els cossos, Burton ens mostra com la
bondat rau dins tots els éssers malignes– o a Sleepy Hollow –on el mal és representat d'una
manera clàssica, és a dir, el mal prové de fonts sobrenaturals i diabòliques. Pel que fa a l'amor i,
especialment, l'amor després de la mort, se'ns presenta a Beetlejuice, amb la relació dels difunts
Bàrbara i Adam, o a The Corpse Bride, on Victor està atrapat entre l'amor de Victòria (la seva
promesa viva) i el d'Emily (la núvia cadàver).
L'estil i els recursos de Poe també han influenciat altres aspectes dels films de Tim Burton.
Un d'aquests aspectes és la capacitat que té Burton de crear imatges d'una gran intensitat i
potència amb pocs elements. Això equivaldria a l'ús de la llengua, és a dir, la dicció, que feia servir
Edgar Allan Poe a l'hora d'escriure: amb unes quantes paraules aconsegueix que et vinguin
clafreds. Tim Burton fa exactament el mateix però substitueix les paraules per imatges i
seqüències. L'exemple perfecte és Vincent, on amb molt pocs recursos crea unes imatges
espectaculars.
50
El cinema de Burton també està influenciat pel simbolisme, utilitzat nombrosament per Poe.
Normalment, Burton fa servir símbols més súbtils, com el color a Edward Scissorhands –el color
de les cases del poble, el color del castell, el color del propi Edward– o a The Corpse Bride –
concretament el color blau.
Els personatges, tant protagonistes com secundaris, també s'han vist afectats pels protagonistes
dels relats de terror de Poe. Per exemple, se'ns presenten personatges completament dements i
pertorbadors com són els assassins en sèrie Sweeney Todd i Mrs. Lovett de Sweeney Todd,
personatges que reflecteixen la personalitat del mateix Burton (i, per tant, la del propi Poe) com
són Edward Scissorhands (Edward Scissorhands), Lydia Deetz (Beetlejuice) o Vincent (Vincent) i
d'altres que també tenen una qualitat simbòlica com la mare de Vincent que representa la realitat
o Kim (Edward Scissorhands) que representa l'amor sense fronteres.
En alguna de les pel·lícules analitzades també s'hi aplica la tècnica narrativa que feia servir Edgar
Allan Poe: a Edward Scissorhands la narradora és una Kim d'edat ja molt avançada o a The
Nightmare Before Christmas el que narra la història és Santa Claus.
El que també m'agradaria destacar és aquest contrast d'oposats que sovint utilitza tant Poe com
Burton per crear un efecte grotesc impactant pel lector o espectador. És un recurs genial que
realment funciona. Aquesta oposició de conceptes apareix a Edward Scissorhands –amb la
contraposició del castell amb el poble– o a The Nightmare Before Christmas –amb la oposició dels
dos mons paral·lels que apareixen i també amb la oposició dels reis d'aquestes realitats (Santa
Claus i Jack Skellington).
Havent vist punt per punt quins dels aspectes de l'obra de Poe han afectat el cinema de Tim
Burton, podem concloure que l'obra burtoniana ha estat clarament influenciada per Edgar Allan
Poe. Segurament, això és fruit de la precoç admiració que va sentir Tim Burton per Poe gràcies
principalment a les pel·lícules de Vincent Price. La qüestió és que la hipòtesi que em vaig plantejar
a finals de primer de batxillerat era correcta: Edgar Allan Poe i la seva obra poètica i narrativa han
estat una gran font d'inspiració i una influència important en el cinema de Tim Burton.
Com a resultat satisfactori d'aquest treball, puc afirmar que la figura de Tim Burton en el cinema és
equiparable a la figura d'Edgar Allan Poe en la literatura: tots dos, escriptor i director, són capaços
d'arrossegar l'espectador cap a un terreny terrorífic i desconegut que no espanta ni repugna sinó
que fascina i enganxa totalment al lector o espectador.
51
7. Bibliografia
Llibres i apunts
BAUDELAIRE, Charles. Edgar Allan Poe. Barcelona, Fontamara, 1981.
LAWRENCE, D. H. Estudios sobre literatura norteamericana. San Lorenzo de El Escorial, Langre, 2008
FERENCZI, Aurélien. Maestros del cine. Tim Burton. París, Cahiers du cinéma, 2010.
POE, Edgar Allan. Poemas. Madrid, Visor Libros, 2010. Traducció, pròleg i notes de Carlos Obligado.
POE, Edgar Allan. Contes, volum I. Barcelona, Quaderns Crema, 2011. Traducció de Carles Riba.
POE, Edgar Allan. La caída de la Casa Usher. Barcelona, Navona Editorial, 2013. Traducció de José Luis Piquero i Carme Font; pròleg de José Luis Piquero.
POE, Edgar Allan. Berenice y otras mujeres misteriosas. Santa Fe de Bogotá, Panamericana Editorial, 1999. Traducció de Juliana Borrero.
PEREA, Mireia; SEGALÉS, Mariona. Apuntes de literatura española: La Edad Moderna. 2014
Suport audiovisual o en línia
• Temps d'Edgar Allan Poe
ENCICLOPÈDIA CATALANA, Estats Units d'Amèrica. La història. [en línia]. www.enciclopedia.cat
EDUCATION PORTAL, Transcendentalism: Impact on American Literature. [en línia]. http://educational-portal.com
EDUCATION PORTAL, The Dark Romantics in American Literature. [en línia]. http://education-portal.com
WIKIPEDIA, Romanticismo oscuro. [en línia]. es.wikipedia.org
WIKIPEDIA, La letra escarlata. [en línia]. es.wikipedia.org
• Biografia d'Edgar Allan Poe
BIO, Edgar Allan Poe. [en línia]. www.biography.com/people
POETRY FOUNDATION, Edgar Allan Poe (biography). [en línia]. www.poetryfoundation.org
THE EDGAR ALLAN POE SOCIETY OF BALTIMORE, General Topics about Edgar Allan Poe: Chronology of the Life of Edgar Allan Poe (2012) i Edgar Allan Poe, Drugs and Alcohol (2009). [en línia]. www.eapoe.org
52
• Obra d'Edgar Allan Poe
EDUCATION PORTAL, Edgar Allan Poe: biography, works and style. [en línia]. http://education-portal.com
HUBPAGES, Symbolism and Poe. [en línia]. www.hubpages.com
POE MUSEUM, Selected Works. [en línia]. www.poemuseum.org
POE BALTIMORE, Works of Poe. [en línia]. www.poeinbaltimore.org
POETRY FOUNDATION, Edgar Allan Poe. [en línia]. www.poetryfoundation.org
SPARKNOTES, Poe's Short Stories: Themes, Motifs & Symbols. [en línia]. www.sparknotes.com
THE EDGAR ALLAN POE SOCIETY OF BALTIMORE, General Topics about Edgar Allan Poe: Poe as a poet (2000) i Poe as a Writer of Fiction (2000). [en línia]. www.eapoe.org
THE EDGAR ALLAN POE SOCIETY OF BALTIMORE, Poe Studies/Dark Romanticism: a Scholarly Journal about Edgar Allan Poe. [en línia]. www.eapoe.org
➢ Nòmina d'articles:
– BANDY, William T. The Influence and Reputation of Edgar Allan Poe in Europe. 1962– GARMON, Gerald M. Roderick Usher: Portrait of the madman as an Artist. 1972– HOFFMANN, Gerhard. Space and Symbol in the Tales of Edgar Allan Poe. 1979.– JACOBY, Jay. Poe, Rossetti and the Doctors Maudsley. 1984.– LOMBARD, Charles. Poe and French Romanticism. 1970.
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, Cuéllar Alejandro, Carlos A., El artista como musa: la influencia de Edgar Allan Poe en el arte. [en línia, arxiu en PDF]. www.uv.es
WIKIPEDIA, Edgar Allan Poe: bibliography. [en línia]. es.wikipedia.org
WIKIPEDIA, Guy de Maupassant. [en línia]. es.wikipedia.org
WIKIPEDIA, Howard Philip Lovecraft. [en línia]. es.wikipedia.org
YOUTUBE, Thirty Seconds to Mars - Making of “Hurricane”. [en línia]. www.youtube.com (23 minuts).
• Tim Burton
BIO, Tim Burton. [en línia]. www.biography.com/people
• Influència d'Edgar Allan Poe en el cinema de Tim Burton
IMDB, Beetlejuice. [en línia]. www.imdb.com
IMDB, Batman. [en línia]. www.imdb.com
IMDB, Edward Scissorhands. [en línia]. www.imdb.com
53
IMDB, The Nightmare before Christmas. [en línia]. www.imdb.com
IMDB, Sleepy Hollow. [en línia]. www.imdb.com
IMDB, The Cropse Bride. [en línia]. www.imdb.com
IMDB, Sweeney Todd. [en línia]. www.imdb.com
WIKIPEDIA, Sweeney Todd. [en línia]. es.wikipedia.org
YOUTUBE, Vincent (1982). [en línia]. www.youtube.com
• Annex
BLOGSPOT, Les paraules del Sol. She walks in beauty – Lord Byron. [en línia]. lesparaulesdelsol.blogspot.com.es
EDUCATION PORTAL, Edgar Allan Poe: biography, works and style. [en línia]. http://education-portal.com
MUSÉE DU LOUVRE, Eugène Delacroix. La liberté guidant le peuple. [en línia]. www.louvre.fr
POETRY FOUNDATION, Edgar Allan Poe (The Raven, The Haunted Palace, Alone, Annabel Lee). [en línia]. www.poetryfoundation.org
POETRY FOUNDATION, John Keats (La Belle Dame sans Merci). [en línia]. www.poetryfoundation.org
POETRY FOUNDATION, Lord Byron (She Walks in Beauty). [en línia]. www.poetryfoundation.org
TATE GALLERY, John Everett Millais. Ophelia. [en línia]. www.tate.uk.org
TATE GALLERY, John Constable. Salisbury Cathedral from the Meadows. [en línia]. www.tate.uk.org
TATE GALLERY, John Martin. The Great Day of His Wrath. [en línia]. www.tate.uk.org
TATE GALLERY, J.M. William Turner. The Shipwreck. [en línia]. www.tate.uk.org
WIKIPEDIA, Der Wanderer über dem Nebelmeer. [en línia]. es.wikipedia.org
WIKIPEDIA, El tres de mayo de 1808. [en línia]. es.wikipedia.org
WIKIPEDIA, Saturno devorando a sus hijos. [en línia]. es.wikipedia.org
54
