LA MEVA GRAN TRAJECTORIA
LA MEVA GRAN TRAJECTORIADalt el tur rocs, on lalba deixava caure
els primers raigs de sol del dia que illuminaven laigua tranquilla
cristallina, i la brisa tacariciava els cabells i temportava amb el
soroll de les ones. La meva ment en blanc, sense mirar al passat,
sense cap remordiment que matordia els pensaments em vaig deixar
emportar pel mar i arrosegarme fins al fons on cada segon que
passava sentia la millor pau interior que havia tingut en la meva
vida,a poc a poc tancan els ulls vaig adormirme no sentin res.Un
cop brusc despertarme de sobt, no entenen el que passava,canviat el
meu aspecte, escames petites robustes, acompanyades dunes aletes
minscules ,diferent sentit de la vista, de lolfacte ,del tacte, de
loda i del gust,percebre el mn dun altra manera, perduda de la
memria i tenir lansietat de buscar un refugi on sentirme
segur,nadan sense rumb, perseguit per altes com jo, intentava fugir
dells per no ser el seu aperitiu, seguir nadan escoltant forts
crits amb gran temor mirar dalt on una gran xarxa aixequerme amb
totes les seves forces, intento fugir per perdo el coneixement,no
poder fer res en aquella situaci em feia dbil mol dbil, on em
dirigeixo? Em preguntava en tot el trajecte ,un llarg trajecte amb
grans cops que feien de mi lanimal ms impotent daquest planeta.
Caigu dins un petit mar, on espcies perilloses nedaven junt amb
mi, on tot era massa artificial, sense vida, protegit per un gran
vidre que impedia sortir al mn natural on juntament milers dssers
estranys em miraven entusiasmats, cares mallefiques, cares amb
grans somriures intentaven seguirme.Quina trista realitat lo de
estar en captivitat ,sense cap forma de vida, mancat desperances de
sortir dall. Tindre que acceptar,assimilar intentar sobreviure i
seguir el trajecte fins la mort.
