Embed Size (px)
DESCRIPTION
Conte cooperatiu elaborat per l’alumnat de 6è de l'Escola Alfons XIII de Molins de Rei i per l’alumnat de 6èA de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat
Citation preview
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
“Hi havia una vegada...”
...CONTES ENCETATS,
CONTES CONTATS!!! juny 2012
LA MIREIA VOL UN GOS
Inici: Autora Marta Dapena Soriano (responsable BE Escola Miquel Martí i Pol – Sant Feliu Llobregat)
Nus: Alumnes 6è Escola Alfons XIII, Molins de Rei (Tutora: Lluís Miquel Ramos)
Desenllaç: Alumnes 6èA Escola Mare de Déu de la Mercè, Sant Feliu de Llobregat (Tutora: Mª Javier Oyaga Artazcoz)
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
La Mireia havia de tenir un gos, fos com fos.
La Rut en tenia dos i ella també en volia tenir un.
Un dia, mentre esperava que la vinguessin a recollir, a la porta de l’escola se li va apropar la mare de la Rut amb un gosset a la mà i li va dir:
- Hola Mireia!
La Rut m’ha dit que vols un gosset.
Els nostres gossos han tingut cadells i si els teus pares volen, aquest que tinc a la mà pot ser per a tu.
A la Mireia se li van il·luminar els ulls i, tot i que sabia que no estava bé el que anava a fer, no va poder evitar dir:
- I tant!
Els meus pares estan desitjant tenir un gosset.
- Així doncs, té . -va dir la mare de la Rut-
Aquest és per a tu .
De sobte va sentir:
- Mireia!
Hola filla!
Sento arribar tard!
La Mireia va agafar el cadell i amb un moviment ràpid, el va ficar dins la motxilla.
- Hola mama!
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
- Hola, Mireia! -exclamà la mare.
Com ha anat el dia?
- Molt bé! -va contestar la Mireia.
Avui hem fet l'examen de matemàtiques i m'ha anat b é.
Crec que trauré bona nota.
Llavors, totes dues es van dirigir cap al cotxe i van pujar decidides a marxar cap a casa.
La mare engegà la ràdio i de seguida va sonar Europa FM, la cadena preferida de la Mireia.
El quisso es va remoure a la motxilla i la Mireia va començar a cantar exageradament per tal que la mare no s'adonés del que portava a la bossa.
En arribar al garatge de casa seva, la Mireia sortí esperitada escales amunt fins arribar a la seva habitació. Va tancar la porta bruscament i obrí la motxilla:
- Has d'estar tranquil perquè si no la meva mare et d escobrirà . -va dir la
Mireia.
Ui! Hauré de buscar-te un nom perquè no puc dir-te sempre “gos”.
-exclamà.
El gos bordà feliç i content.
La noia estava encantada amb el cadellet a casa, però li havia d'aconseguir menjar fos com fos abans que el gos plorés de gana.
Li estava mossegant el dit i la Mireia no sabia quant feia que havia menjat per última vegada.
Mentre la mare planxava un vestit dels d'anar a la feina, la xicota s'escolà a la cuina silenciosament i agafà una mica de pernil salat, pa i llet.
Una vegada a la seva habitació, donà de menjar al quisso mentre pensava en veu alta quin nom li posaria:
- Et podries dir... Willy.
O... Oddy.
També... Ummm! Duc.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
De sobte, la mare cridà:
- Mireia, Porta la motxilla que t'ajudaré a fer els d eures!
La Mireia va treure el gos de la motxilla i el va deixar a sota del llit.
Va tancar la porta perquè el gos no s'escapés i va baixar les escales amb la motxilla.
En arribar al menjador va posar-la a sobre de la taula i va treure els llibres que necessitava.
- Mireia! Què és això? -va dir la mare tota enfurismada.
A la part inferior de la motxilla hi havia una taca de color groguenc que ocupava tot el fons.
S'havien tacat el llibre de medi, la llibreta de castellà, l'horrible llibre de lectura i la fastigosa agenda on apuntava els deures.
La Mireia dissimulà dient:
- Ostres! Se m'ha caigut el suc del berenar.
Ho sento, mare. No tornarà a passar.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
En el fons, la Mireia sabia que el gos s'havia pixat a la motxilla, però no va voler dir-li res perquè descobriria el seu secret i faria fora al gosset.
La mare, que no entenia res de res, pensava que la seva filla era una despistada.
Mentre feia els deures de matemàtiques, va veure un nom que li va agradar molt: “Jake”. Era un noi que tenia 12 peres i la seva germana li va agafar dues...
Aquest nom a la Mireia li va agradar moltíssim. Va decidir que el seu gos es diria “Jake”.
Va acabar els deures ràpidament perquè el tenia amagat a la seva habitació i pujà a posar-li el nom al seu cadellet.
Aleshores, obrí la porta de la seva habitació i cridà:
- Jake!
Què estàs fent?
El cadellet havia rossegat el seu estoig favorit de pintures, el treball d'informàtica que havia de lliurar l'endemà, les cortines que tant li agradaven i, per últim, havia rossegat un bolígraf blau que li havia deixat una taca al musell molt, molt, però que molt gran.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
- Mireia, amb qui parles? -va preguntar la mare des de la cuina.
- No, no..! Res, mare!
Estic assajant una obra de teatre! -enganyà a la mare mentre netejava el musell d'en Jake.
- Jake! Com t'has pogut tacar?
Això no es fa.
Ets un gosset dolent . -digué la Mireia tendrament.
- Mireia! T'has de dutxar! -exclamà la mare des de la cuina.
-
- Sí, mare! Ja vaig! -contestà la Mireia.
La Mireia va jugar amb el Jake durant molta estona sense fer soroll.
Van jugar al llit, al terra, entre la roba de l'armari..., i s'ho van passar molt bé.
La noia era feliç perquè sempre havia volgut tenir un cadell.
Llavors, se'n va anar a la dutxa amb el Jake enrotllat en una tovallola perquè ningú el veiés.
Mentre la Mireia es dutxava, el quisso va aprofitar per escapolir-se escales avall seguint l'olor del pollastre que cuinava la mare.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
Aleshores, es passejà per la cuina buscant menjar, esquivant les cames de la mare i movent-se d'un lloc a un altre.
Quan la mare va obrir la nevera se li va caure un tros de pernil dolç i en Jake va aprofitar per cruspir-se'l.
- Què és això?
Pèls? -va preguntar-se la mare mentre els recollia del terra de la cuina.
Que estrany! Primer la taca de la motxilla i ara pèls al terra.
La Mireia sortí de la dutxa i s'adonà que en Jake no era al lavabo.
Es va vestir corrents i va baixar les escales de tres en tres per assegurar-se que la mare no havia vist el seu gosset.
El trobà al sofà del menjador mossegant els coixins amb les seves dents esmolades.
- Jake!
Què estàs fent! -xiuxiuejà perquè la mare no l’escoltés.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
Despresa i corrents, agafà el cadell i se’l ficà sota la samarreta.
Pujà escales amunt fins arribar a la seva habitació i amagà en Jake a l'armari mentre li deia:
- Queda't quiet. No et moguis d'aquí.
Després de sopar vindré i et portaré una mica de po llastre.
Aquella nit tenien per sopar pollastre a l'ast i col-i-flor amb espàrrecs blancs bullits.
A la Mireia no li agradava gens la verdura però el pollastre li encantava.
La mare servia el plat de la Mireia quan, de cop i volta, s'escoltà un soroll a la planta superior.
Una mena de soroll com: iiimmm! iiimmm! - Quin soroll més estrany.
Sembla que hi hagi un gos a casa nostra. -digué la mare.
- No, mama.
És la ràdio, que l'he deixada encesa. -contestà la Mireia.
Mnnn! Què deliciosa està avui la col-i-flor amb esp àrrecs!
La nena es va veure obligada a empassar-se la repugnant col-i-flor amb cara de felicitat.
No estava disposada a repetir verdura, preferia repetir el pollastre i emportar-se’n un tros pel Jake que tindria gana.
Va aprofitar que la mare va anar a la cuina per embolicar tot el pollastre que li quedava en un tovalló.
- Mama, pujo a apagar la ràdio.
De seguida torno. -va dir la Mireia.
Pujà tranquil·lament les escales perquè la mare no sospités res.
Un cop dins l'habitació, va obrir l'armari i omplí de petons en Jake mentre l'abraçava i li donava pollastre a l'ast per sopar.
No el tornaria a deixar sol perquè el podria trobar la mare. Era massa arriscat.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
NUS 6è Escola Alfons XIII –Molins de Rei
Baixà les escales amb la seva bata blava i en Jake amagat a la butxaca.
Llavors, des de dalt de les escales va veure que tot el menjador estava ple de petjades de gosset.
Obrí la boca com un lleó badallant, però no va cridar perquè se la va tapar amb les dues mans.
Com un llamp, va baixar i arrossegà els peus per tot el parquet esborrant les petjades.
Semblava una patinadora sobre gel totalment tocada del bolet.
- Filla!
Què estàs fent? -preguntà la mare quan entrà en el menjador.
Aleshores, la mare va descobrir petjades...
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
DESENLLAÇ 6èA Escola Mare de Déu de la Mercè–Sant Feliu de Llobregat
La mare, seguí les petjades detalladament, com fent dissabte.
Arribà a l'habitació de la Mireia i trobà restes del pollastre que soparen.
Cada vegada això era més sospitós, semblava que algú més vivia a casa.
La Mireia entrà a l'habitació sobtadament:
- Què passa mama?
- Mireia! Què és això ? -preguntà la mare molt empipada assenyalant el
pollastre.
- No res, mare. -respongué la Mireia fent l'orni.
La mare mirà fixament la Mireia:
- M'estàs enganyant Mireia...
De cop i volta alguna cosa petitona es mogué dins la butxaca de la noia.
Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Servei Educatiu Baix Llobregat 1 Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - El Papiol
DESENLLAÇ 6èA Escola Mare de Déu de la Mercè–Sant Feliu de Llobregat
Malgrat que la Mireia ho intentà, no pogué impedir que la mare fiqués el nas dins la butxaca de la nena.
Llavors la mare veié un animaló petitet i peludet de color blanc amb taques negres que bordà alegre i feliç, i no va poder evitar cridar esbojarradament:
- Mireia!
Un gos a casa!
- Mama... E-es di-diu Ja-Ja-Jake
La Mireia no sabia cap a on mirar.
I la mare parlà seriosament amb ella:
- Mireia, m'ho havies d'haver consultat abans, jo h auria estat encantada
de tenir un gos a casa, però... estàs castigada tre s mesos sense veure la
televisió.
A més, hauries de saber que a la llarga, trobaria e l gos, perquè
s'enxampa abans a un mentider que a un coix.
