40

CULTIUS

la música i l’estudi per Montserrat Galí

Ara fa vint anys que vam incorporar a l’Escola Sant Gregori una escola de música amb caràcter volun-tari integrada en l’horari i la vida escolars. Era la segona vegada que iniciàvem un projecte similar, ja que al voltant dels anys 70, quan encara disposà-vem de les instal·lacions del carrer Ganduxer, vam tenir una petita escola de música en aquell local. Aquesta última experiència, però, ha tingut un re-corregut molt més fructífer i valuós que aquella.

Quins beneficis ens aporta estudiar música a l’esco-la? Començarem pels més evidents: fer les classes de llenguatge musical i d’instrument dins de l’horari escolar ens permet aprofitar hores mortes del dia i disposar de més hores d’estudi i de lleure un cop acabada la jornada escolar. Els alumnes arriben a casa amb les lliçons de música ja fetes i amb temps per estudiar, fer deures, descansar, o fins i tot fer una altra activitat també sana com és l’esport.

Però la música aporta molt més que això. Nosaltres tenim comprovat que els alumnes que estudien mú-sica seriosament i formalment, és a dir, no d’oïda sinó aprenent els secrets del llenguatge musical, tenen un rendiment escolar molt superior, extraor-dinàriament visible en els primers anys de Primària. Ens podem preguntar, per què?

En primer lloc, ens adonem que aquests alum-nes tenen l’oïda i l’atenció molt ben treballades i això repercuteix directament en l’aprenentatge de les llengües, tant la pròpia com les estrangeres. L’aprofitament de les classes en aquestes matè-ries és superior, i l’accent i la memorització dels sons de les noves llengües arriben més aviat. El treball de l’oïda i de l’atenció són evidentment bà-sics per a qualsevol estudiant de música, ja que sense ells no es pot progressar.

En segon lloc, la música està formada de relacions matemàtiques en la seva organització rítmica i so-nora. El domini d’aquest llenguatge, que comença a nivell sensorial i es va integrant de forma cada vegada més intel·lectual –és a dir, a través de la conceptualització de les seves lleis, com el doble i la meitat en les relacions de la durada rítmica, els compassos organitzats per pulsacions regulars i les relacions de quintes de l’escala diatònica–, obliga els alumnes a fer un esforç d’abstracció que afavoreix el seu domini de les relacions abstrac-tes de la matemàtica. Tots sabem que, malaura-dament, en aquest procés d’aprenentatge que va d’allò sensorial a allò conceptual, molts alumnes renuncien a fer l’esforç requerit i deixen d’estudiar llenguatge musical perquè pensen que és massa difícil i no els agrada. L’escola de música haurà de fer un gran esforç perquè això no passi, ja que aquests alumnes es perden precisament els veri-tables secrets d’aquest llenguatge tan poderós i expressiu, just en el moment en què poden co-mençar a accedir-hi

41

Per cert, no cal dir que aquesta capacitat d’ordre i abstracció és una condició imprescindible per a de-senvolupar la creativitat, concepte que està molt de moda i que molta gent confon amb la simple impro-visació. Però d’això en parlarem un altre dia. Tornem, doncs, als beneficis que ens aporta la música.

El tercer seria la disciplina de treball i d’estudi. Per progressar en el món de la música no queda més remei que practicar una mica cada dia. Aquest es-tudi regular i constant fa dels alumnes que estudien instruments uns estudiants disciplinats i eficaços. Com que, quan toquem, la música està sonant, no ens podem quedar mai empanats davant la partitu-ra, tal com passa tantes vegades davant d’un llibre o d’uns apunts quan un alumne que es disposa a es-tudiar no aconsegueix concentrar-se. En la música, quan practiques, de seguida t’adones si estàs distret o si estàs concentrat: la música sona, i normalment sona bé. Arribar al final de la peça representa igual-ment un repte per a l’estudiant, ja que el ritme, el pas del temps, ens obliga a seguir i a arribar fins al final, sense encallar-nos, i dient de veritat les no-tes que estan escrites. Quantes vegades, estudiant un text o fent un problema de classe, l’estudiant corrent s’autoenganya dient que ja ha arribat a la solució sense haver fet en realitat tot el procés ne-cessari... Amb la música això no és possible; no és pas possible enganyar-se sobre la peça interpreta-da: o sona, o no sona. Per això, a la nostra escola de música fomentem que durant l’any els alumnes facin concerts en públic, ja que aquesta és la millor manera d’aprendre’s les peces de principi a fi i d’en-frontar-se així a la veritat de la pròpia interpretació.

No cal dir que és ara, quan els alumnes coneixen les peces senceres –i si pot ser de memòria, mi-llor!–, que arriba el veritable sentit de l’aprenentatge de la música: desenvolupar la pròpia expressivitat. Expressar emocions, comunicar, interpretar, heus aquí el valor superior de la música. Amb ella podem superar les paraules en l’intercanvi de sensibilitats amb l’oient, perquè l’acte d’interpretar i d’escoltar és únic i irrepetible. Quan l’alumne interpreta la seva peça, petita o gran, es presenta realment tal com és. Nosaltres, els mestres, el coneixem millor, i ell mateix aprèn a conèixer-se a si mateix. Alguns alumnes s’adonen de la seva timidesa i s’esforcen per superar-la, d’altres, de la seva vehemència, d’al-tres, de la seva capacitat d’emocionar-se, d’altres, de les seves dificultats per controlar-se. Tot això re-presenta un aprenentatge de primera per a la vida adulta, que vindrà més tard, perquè aquests alum-nes ja estan donant la cara com si fossin grans i mostren totes les seves qualitats humanes en una situació d’estrès i de tensió.

Si, a més, a aquests alumnes els fem tocar en grup, en duos petits o en formacions més grans, s’hi afe-geixen altres capacitats molt valuoses, com són escoltar l’altre, entrar a temps quan és el meu torn, sumar la meva petita aportació dins del grup, la meva capacitat de crear dins d’uns límits i, sobre-tot, la meva solidaritat amb el conjunt.

Habitualment, els alumnes que estudien música no són conscients del que estan aprenent, de la quantitat de guanys i de matisos que la música els proporciona. Però els pares i els mestres sí que en podem valorar els beneficis. L’estudiant de música, al seu torn, quan sigui adult, s’adonarà de la bona inversió que van fer els seus pares quan ell era un infant, perquè tindrà un tresor que farà de la seva vida una vida plena i de qualitat, capaç de gaudir d’aquest llenguatge universal tant amb la pròpia in-terpretació com amb l’audició de les obres mestres de la història de la música, o de la música que l’ho-me continua creant ininterrompudament. Si arriba a un nivell acceptable en el domini del llenguatge musical, fins i tot podrà compondre la seva pròpia música o interpretar-la amb un grup d’amics. Expe-riències, totes elles, de valor superior.