La Nostra ComunitatREVISTA DE LA UNITAT PASTORAL TERRITORIAL

Parròquia de Sant PereParròquia de Sant JoanParròquia Mare de Déu del Carme

2002

1

– 2 –

Presentació

Els mossens de les tres parròquies, amb la col·laboració d’altres persones unidesafectiva i efectivament a les comunitats parroquials de l’Unitat Pastoral Territorial,us fem a les mans aquest folletó que vol ser l’expressió de les activitats realitza-des en aquestes parròquies al llarg de l’any 2001, com dels projectes per l’anyque hem començat.

Les comunitats parroquials, formades pels mossens, religiosos i religioses i se-glars, tenen com a missió experimentar el goig de la unitat i de la fraternitat, : “Oquin gran goig i quina joia quan els germans s’estimen”, i fer extensives aquestesrealitats a tots els feligresos.

Una experiència forta d’aquesta unitat ha estat l’Assemblea del diumenge 24 defebrer en la que vàrem participar les tres parròquies.

Tots hem de fer-nos molt conscients de les dues dimensions necessàries en totesles activitats de l’Església: la dimensió cap a l’interior: l’esperit de pregària i deles celebracions comunitàries, vitals per a la vida cristiana i que han ser el segelldistintiu de tot el que diem i fem. I l’altra, cap enfora: és el deure d’anunciar a Je-sucrist, convençuts de que la difusió del l’Evangeli és el primer servei que l’Esglé-sia pot prestar a tot home del món actual.

Sense la pregària, la evangelització seria vana; sense l’evangelització, la comuni-tat cristiana no seria ni “sal”, ni “llum”.

Tots el cristians estem implicats en la gran obra d’evangelització, de difondre l’e-vangeli del Crist al nostre món. Es tracta d’una empresa comuna, en què han decol·laborar tots el components del Poble de Déu.

Rebeu la nostra invitació, que voldríem que fos la invitació del Crist a participar ala seva empresa o a la seva vinya.

Esperem que, en arribar a les vostres mans aquesta revista, portadora de frater-nitat i de notícies i projectes parroquials, tingui una bona acollida.

Els vostres mossens

UnitatPastoral

TerritorialLLEIDA

– 3 –

L’Evangelització en el nou segle,noves formes d’organització parroquial?

El procés d’evangelització, de vivència i transmissió de la bona nova, ha pres, des del’inici de les primeres comunitats cristianes, la forma de la “comunitat-parròquia” coma cèl·lula bàsica estructural per tal d’apropar-se a l’ideal del Bon Pastor: “Conec lesmeves ovelles, i elles em coneixen a mi” (Jn 10, 14).

L’Església, des del principi en entorns urbans, va donar forma a la parròquia com acomunitat cristiana local que “viu vora la casa de Déu” i “celebra el culte diví”, i a tra-ves dels segles ha reflexionat com adequar-la a les realitats sempre canviants del’entorn urbà i així aconseguir donar el millor sentit i el més reeixit aixopluc espiritualals fidels propers, però, també per a ser punt de sortida de les accions que, fonamen-tades en la fe, l’esperança i la caritat cristiana, aniran dirigides a la recuperació delstebis i dels allunyats, a la trobada i acostament als creients d’altres confessions, alsestranys a l’Església.

Sempre “la salvació de les ànimes ha d’ésser la causa determinant de qualsevol gè-nere de modificacions en l’estructura parroquial” ens diu el Concili Vaticà II en el seuDecret Christus Dominus, i el Concili Provincial Tarraconense de 1995 en la resolució32 parla de l’agrupament de parròquies veïnes “quant aquestes son petites i no per-meten de tenir Consells de Pastoral, per a fer realitat la comunió i la corresponsabili-tat de tots els membres de les respectives comunitats i llur acció evangelitzadora”.

Aquesta és la idea del nostre Bisbe en proposar l’agrupament solidari de les nostrestres comunitats, sant Pere, sant Joan i Mare de Déu del Carme, en una denominadaUnitat Pastoral Territorial (UPT), totes tres amb els seus preveres i amb un sol rec-tor-coordinador-dinamitzador, contant sempre amb el laicat cristianament adult de lestres comunitats parroquials participant i promovent els diferents nivells de formació,de pregària i d’acció, revifant l’esperit, i la mentalitat d’espiritualitat de comunió i depertinença a l’Església.

Esperit i mentalitat que van quedar palesos en el curs de la visita pastoral del nostreBisbe i en la posterior Assemblea de la Unitat Pastoral Territorial. Estem satisfets dela complerta sintonia existent entre el laicat compromès de les tres parròquies, elsseus preveres, el rector i el nostre Bisbe, i amb les millores que per a l’acció evange-litzadora representa el canvi estructural que suposa la creació de l’UPT.

Jordi Pifarré Amenós

– 4 –

Mare de Déu del CarmeManuel Abolacia MasotMeritxell Alóndiga GodoyVerónica Alvà VelásquezJordi Barahona ObayashiAna Paula Bardají MiróFadel Bouna CerraGuillem Busquets OllerMaría Calvet AlaizNoemí Carmen Calvet MoliMaria Capell CostafredaAlex Carrillo ArmeroBlanca Castan ClaveraAndrea Castel EstalacheMiguel Angel Castel EstalacheRicard Ciruela MaciàEnric Condal AsensioJuana Da Silva LópezMarta Donés FernándezPau Fortuny CuartiellesAnna Gómez CabreraAriadna Granados AldomàLaura Granados AldomàJesús Jaenes NavasMaria Juliá PirlaSilvia López MonteMª Inmaculada Martín MartínezDjaisa Vamu Mendes MartínezLlatzer Mendes MartínezMaría Hajnalka Mir BaigolAres Modol de CastroNerea Modol de CastroCarme Moreno MestreAleix Moreno PiAna María Morera InfanteJudit Morera InfanteCady María Mustapha NeiraCandela Navarrete AbizandaPaloma Navarrete AbizandaMiriam Ocaña Pañella

Ruben Ojeda CiruelaFrancesc Orteu FarréAlba Panadés PalouSara Piedrahita MoscosoJordi Miquel Polo LópezZina María Pont PortuguésSergi Romero LópezNerea Rovira GonzálezXavier Ruiz AlondigaAriadna Salse SantiagoPaula Sopena CoelloAlicia Vargas FontellesAugusto Vargas FontellesInés Teresa Vargas FontellesMarc Miquel Vera BanquéLaura Julia Vilches Fuentes

Parròquia de sant JoanDiego Martínez de San JuanAntonio José Galdeano RodríguezMaría Piñero ArquésCarlos Melgosa MartínezGuillem Vidal GalitóPatricia García CabelloAndrea García CabelloJulia Segura HidalgoRaquel Ruiz AstasioLaura Díaz RocaVivian Santiago RoigKevin Oriol Baro CorralGerard Cuéllar GilartPol Martínez GastónAinoia María Sánchez ConsuegraOriol Agost BatallaAnna Fregola GarcíaMinerva Victòria Visaconill SoléGabriel Gómez AyusoPaula Lola Balasch PadialBernabé Fco. Martínez LaraYasmina Núñez-Castelo Navarrro

Parròquia de sant PereZaira María Fernández ValleAlba Agüera PlanesAndreu Batalla LapeyraLluis Batalla Lapeyra

Baptismes 2001

Des del dia del baptisme,tots aquests nens i nenessón fills de Déu, incorporats a Jesucrist, temples de l’Esperit Sant, membres de l’Església, hereus del cel.Donem-ne gràcies a Déu.

– 5 –

Parròquia del Carme

Jesús Anton MenaSara Avecilla HernándezEnric Bernal IglesiasMarc Clarisó CostaPau Cornellana DíazJanette Da Silva LópezMarina Ferreres PedraGregori González GilLaura Granados AldomarCristófer Gros Vega

Lorena Gutiérrez MorenoJenifer Hernández ArandaJonatan Hernández JiménezSheila Ibáñez MáñezBerta Llevadot CarullaFrancisco Llop GalánMontserrat Losada BuiraRaquel Medina LunaLlatzer Méndez MartínezDjaisa Méndez MartínezMarina Monte MoraCady Mustapha NeiraOscar Nolla LópezMiriam Ocaña PañellaDaniel Oncins AntúnezJenifer Polonio BlasiVanesa Rey BaullonAlex Ríos MartosMarta Romero AparicioBeatriz Ruiz PerianesMireia Solans TargaAlicia Vargas FontellesLaura Vilches Fuentes

Parròquia del Carme

Marta Calvet AlaizEdwin Everaldo Carrascal PaezGerson Jair Carrascal PáezLuis Alfonso Guirado ArceCésar Vargas Almeida

Primeres Comunions 2001

Confirmacions 2001

– 6 –

A la parròquia del Carme,PP. Franciscans i Col·legi Sagrada Família

Rafael Abad Casero amb Marta Moñino MoroRamón Albareda Rius amb Loudes García FernándezPere Bertran Renaches amb Yolanda Aleu AlegreSantiago Bonilla Torres amb María Pilar López AbolaciaJosñe Cebriá Clua amb Mª Betharran Collazo VarelaSalvador Delgado Arias amb Mª Teresa Cerezo GarcíaFeliciano García Isidoro amb Mª Dolores Aguirre EstevePascual García Jiménez amb María del Mar Soria RodríguezManuel Gili Gatius amb Teresa Gilart CarolaFrancisco Hernández Calero amb Nuria Oró GómezOscar Mauran Satorra amb Mª Elisabet Dago MontelAntonio Navarrete Belbel amb Mª Pilar Abizanda PueyoXavier Pérez Colom amb Mónica Escabias CraviottoCarlos Portillo Romero amb Meritxell Escabias CraviottoJulio David Rey Rodríguez amb Vanesa Hernández ArandaLuís Angel Saavedra Hernández amb María Cielo LópezFrancisco J. Torrell Casanova amb Esther Castelló TeixidóJosé Trillo Cabello amb Rosa María Olivares BolañóDaniel Vico Mendoza amb Verónica Moreno López

Nuvis de la parròquia del Carme que s’han casat en altres llocs

David Ardiaca Saura amb Marina M. Pérez SullaJaime A. Azcona Ros amb Mª Carmen García LabatJosé Castells Jordana amb Mª Jesús Torrelles PijuanPere Lluis Closa Teruel amb Elena Garzo OrdóñezJuan Eras Vila amb Carmen Carrera ArbonésSantiago Figueras Bassi amb Elisabeth Monroy GarcíaAngel J. Font Roure amb Meritxell Latorre GortJavier García Torres amb Amelia Moret FernándezAbel Marín Vitalla amb Mª Carmen Soto RodríguezJosé Martínez Peña amb Mª del Mar Pedrosa MecaIvan Mayora Balsells amb Sonia Fernández PeñaPere Joan Mazarico Arnau amb María Luz González LaraAlexandre Montanera Mateu amb Cristina Serret PlaJosep Muños Llobera amb Mª Luisa Trepat BurguésJordi Pascual amb Eva Melé ArtesonaJavier Perelló Vidal amb Liza N. Martínez GarcíaJordi Rius Batlle amb María Torrent SantandreuIsidre Sala Queralt amb Mª Angels Espachs OliveraEduardo Sarrat Modol amb Mª Mercedes Nogales BeltranEduardo Sauret Borrell amb Mª Carmen Cabaleiro SantanaJosep Serra Fabregat amb Cristina Gómez Laguna

Bodes 2001

– 7 –

A la parròquia de sant Joan Baptista

Carlos Sisteré Saureu amb Inmaculada Juanmartí AlbaAngel García Solé amb Julia Rueda PocinoJuan Félix Laso Romero amb Ana Isabel Hernández PereteLuis Franch Casals amb Elena I. García DalmauCarles Palou Rosell amb Anna Isabel Feixa CosiallsFco. Javier Bergua Pérez amb Mª Luisa Aldea FigueraDaniel Ferrer López amb Sandra Visa VisaVicente Farrús Petit amb Mª Angeles Lujano CárdenasJavier Bonet Moncosó amb Sandra Soto SeguraPedro Oliver Atienza amb Mª del Mar Pérez BenítezJordi García Solé amb Beatriz Sala BonetManuel Roca Tarragó amb Inmaculada Gardoy RivedAngel Serés Melé amb Yolanda Peralta MoncusíIgnacio Berdier Font amb Mª Lourdes Salomó FrigolaJuan Ramón Fuentes Vilches amb Esther Lorenzo BermejoA. Miguel Esteban Domínguez amb Josefa A. Arruego JordánOscar Aguilera Sánchez amb María José Ruiz OrtízJosé Vicente Bisquert Jové amb Mª Angeles Romero SopaJosé Mª Bosch Salvía amb Rosa Mª Pizarro JuliàJonathan Hidalgo Horcajada amb Yolanda Cabezas PañartEduard Brenuy Casals amb Sonia Santos GarcíaCristóbal Lorca Bermúdez amb Meritxell Bravo MaríaAngel José Font Roure amb Meritxell Latorre GortSergi Freixinet Verdú amb Esther Gómez RuéJuan Carlos Fernández Sánchez amb Ana I. Izquierdo CarrascoEduardo Fernández Viso amb Sylvia Morcillo LópezJuan José Díaz Contreras amb Mª Pilar Trenado DíazGerson Carrascal Páez amb Melisa Candia FérezBernabé Vall Huguet amb Laura Siurana Solé

La parròquia felicita sincerament a totesaquestes parelles que s’han unit enmatrimoni l’any 2001.

No oblideu mai aquelles preguntes a lesque responguéreu afirmativament:

¿Esteu disposats a estimar-vos ihonorar-vos tota la vida en l’estat delmatrimoni?

– 8 –

Parròquia del CarmeMaria Alcobé BioscaAdela Ballarín PerugaMaría Ballesté CarreresOrosia Bara RoldánRegina Baulo MartíPurificación Bermúdez AlcázarAurora Berne FarreraElena Blasi SobrinoAngeles Bosch AránAsunción Cabanilla PanaderoCorona Choy LlenaTeresa Cuadrat FlixMª Concepción De Castro ChicoyMaría De Dios OrúsJuana Estruch SegarraPilar Ezquer JurioTeresa Jacas IsernMaría Jiménez JiménezMatilde Joli MoraBeatriz KoppenhagenRafaela López BorjaNieves Martín FalcóRosa Masana SaltóJosefa Melero RamosMª Angeles Mercé EñprzSeverina Miranda PascualDolores Montoy MollóRamona Nogués RavésMaría Oribe PenellaAscensión Pacheco ArceFrancisca Pardell MirJosefa Peiró LozanoMª Milagrosa Romero ComaMontserrat Suñé BadíaLaura Tejero CortésHerminia Tufet OssiedaVicente Alfonso CarratoAntonio Baiget RodríguezJosé Barri PruneraJuan Ramón Berenguer FortunyPedro Bernaus PochJosé Casanys CarullaAgustín Cortezón GarridoAlejandro Ramón Duque MedinaJosé Ferré ColetFernando García GruasToribio Goñi ManchoSantiago Hernández Sansegundo

Narciso Lahuerta LópezManuel López CarrilloDiego Martínez MurilloMarcelino Menal SiereraNasser Mesroua BonillaJosé Monge BusquetIgnacio Morales MacíasAndrés Moreno VillahozMiguel Patón ArandaFeliciano Juan Pena LorenzoJaime Rius BatlleFrancisco Sirvent CalveraDeogracias Torres PeñalverJoaquín Vázquez CamachoJaime Vidal RisJuan Viñes Pifarré

Parròquia Sant Joan Baptista

Divina Agelet GatiusSalvadora Macarulla PujolCarmen Barri SeróTomás Viladegut Pámpols

Parròquia de Sant Pere

Antonio Jordan GilJorge Llabería VidalRamón Foguet BalcellsJosé María Porqueras PamiesRosalía Vian SagüilloDolores Bellmunt SauraJosefa Bandrés VillacampaMercedes Artigas VidalAmadeo San AbellaFrancesc Cabastany NiubóMaría Comes Biosca

Defuncions 2001

Des d’aquestapetita revista,recordem ambafecte elsnostres difunts.

Que Déuels tingui tots a la Glòria del Cel.

INGRESSOS Ptes Euros

Per serveis parroquials 354.000 2.127´58Quotes col·laboradors 1.002.100 6.022´74Col·lectes dominicals 2.499.700 15.023´51Donatius ordinaris i bústies 2.379.500 14.301´08Donatius especials per obres 4.877.994 29.317´34Col·lectes especials a entregar 1.909.775 11.477´98Interessos bancaris 879 5´28Préstec particular sense interès 1.600.890 9.621´54Total 14.624.838 87.897´05

DESPESES

Articles per al culte i combustible 1.163.923 6.995´32Reparacions i conservació 2.027.268 12.184´13Obres pis nou 4.588.985 27.580´36Assegurances 29.000 174´29Aigua, gas, electricitat 471.236 2.832´19Material oficina, informática... 161.550 970´94Comunicaciones: teléfono, corresp. 132.707 797´59Actividades pastorales 423.202 2.543´50Aportació al Bisbat 1.368.991 8.227´80Altres retribucions 110.000 661´11Despeses financeres 23.316 140´13Col·lectes especials entregades 1.909.775 11.477´98Tributs i altres 12.789 76´86Ordinador i programes 471.001 2.830´77Devolució préstecs 1.731.095 10.404´08

Consell d’EconomiaRelació de Col·lectes especials entregades als seus fins:

Càritas ...................................... 438.600Sta.Infància .............................. 201.850Mans Unides ............................ 237.000Seminari ................................... 205.700Domund.................................... 281.700Germanor ................................. 315.000Clergat Indígena....................... 124.500Sants Llocs............................... 42.925

Total ......................................... 1.909.775

Comptes de la parròquia del Carme - 2001

– 9 –

Gràcies a tots en nomd’aquestes entitatsbeneficiades.

– 10 –

SANT JOAN: Obres a la parròquia

Dades històriques

L’església nasqué el 1152 com a capella dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem,d’on li ve el nom; convertint-se en temple parroquial el 1168.El primitiu temple fou dissenyat per Pere de Coma i s’emmarcava dins el romàniccatalà. El 1382 aquest temple s’amplià amb una nau, capelles laterals i una nova portaladagòtica. El temple acollia llavors les reunions del Consell General, en un temps en quèla Paeria estava en una petita casa del carrer Borràs.Quan la Paeria es traslladà al Palau dels Sanaüja, la parròquia passà a tenir cura dela Capella de la Verge dels Paers.Alfons de Borja, després Papa Calixto III, fou beneficiat de Sant Joan durant la sevaestada a Lleida.El 1460 l’Església acollí una sessió de les Corts Catalanes.Des de 1536 hi tingué la seva seu la Càtedra de Teologia de l’Estudi General de Llei-da, coneguda com Càtedra de l’Alba.El 1602 el bisbe Virgili autoritzà a la parròquia a batejar i casar, privilegi reservat finsaleshores a la Catedral.El 1714 es celebrà en el temple el Sínode Diocesà convocat pel bisbe Olaso.El 1833 el seu baptisteri conegué del bateig de la nena Esperança Gonzalez i Puig,després fundadora de les Esclaves del Cor de Maria.El 1868 l’església fou enderrocada per engrandir la plaça.El 1895 es beneí la nova església de Sant Joan, bastida amb les aportacions dels fidels.Incendiada el 1936, quan la guerra Civil, fou restaurada després i oberta de nou alculte el 1945.El 1957 impulsà i donà vida al Moviment Apostòlic de Sant Joan.

Romà Sol i Carme Torres

Sant Joan es renta la cara

L’església de Sant Joan es renta la cara. Al llarg d’un mes i mig s’han portat a termeles obres de millora del temple de Sant Joan Baptista dintre de la nostra Unitat Pasto-ral Territorial. Les obres de neteja que tenen un presupost de 30.050 euros (5 millonsde pesetes) s’han fet amb l’objectiu de dignificar un temple que havia patit molt acausa de la humitat. Una màquina de grans dimensions situada al centre del templeha realitzat mitjançant pressió d’aigua els treballs per donar al temple les seves ca-racterístiques originals. Dintre dels treballs també s’han pintat les parets del templeque no són de pedra.

Les actuals condicions del temple dificultaven apreciar els detalls d’una església mésque centenària, d’estil neogòtic, una de les joies arquitectòniques de l’Eix Comercial

– 11 –

de Lleida. La darrera reforma del temple es va produir després de la Guerra Civilquan un incendi va destruir la teulada i l’organisme Regiones Devastadas va recons-truir l’església. A més, al 1995, mossèn Ramon Freixes ja va afrontar unes obres d’ur-gència amb motiu del centenari del temple, quan es van aconseguir nombroses millo-res en la teulada i va frenar l’efecte corrosiu de la humitat.

Les obres també consisteixen en l’adequació d’un dels accesos del temple, pel carrerSant Joan, per permetre l’entrada amb normalitat dels discapacitats. A tal efecte esconstruirà una rampa que facilitarà a les persones amb movilitat reduïda l’entrada al’església.

Les obres tenen una segona part on es dignificarà la seva il·luminació. La llum seràmés intensa en la part superior de les columnes, per així reforçar la il·luminació deles voltes, per anar disminuint a mesura que s’atança al terra. El nou sistema dellums també ressaltarà els vitralls i el rosetons de la façana principal i de SantaMarta. Aquests elements destaquen per la seva riquesa cromàtica. El nostre Bisbe,Francesc Xavier Ciuraneta, va ser informat de les obres durant la seva visita pastoralals mesos de gener i febrer.

L’església de Sant Joan va ser fundada a l’any 1895 i és d’estil neogòtic francès. Laseva semblança amb Nôtre Dame de París feia que fos coneguda com la NôtreDame de Ponent.

Miguel Ángel Martín

Comptes de la Parròquia de sant Joan-2001

INGRESSOS Ptes Euros

Superàvit any 2000 585.569 3.519,34Col·lectes dominicals 866.400 5.207,17Donatius 2.358.000 14.171,87Col·lectes a transferir 231.500 1.391,34Total 4.041.469 24.289,72

DESPESES

Compres combustible 100.200 602,21Compres culte 177.966 1.069,60Reparacions i conservació 572.710 3.442,06Subministres gas, aigua i electricitat 194.843 1.171,03Telèfon i correspondència 62.677 376,70Activitats assistencials 76.600 460,38Imprevistos 94.591 568,50Contribucions i taxes 1.912 11,49Aportació al bisbat 245.616 1.476,18Col·lecta Germanor 53.500 321,54Aport. Parroq. col·lectes a tranfer. 204.500 1.229,07Col·lectes transferides 231.500 1.391,34Total 2.016.615 12.120,10

DIFERÈNCIES 2.024.854 12.169,62

– 12 –

SANT PERE: Obres a la parròquia

Dades històriques

Nasqué com a església de sant Francesc, essent col·locada la primera pedra el1731. Era el temple del convent dels Franciscans.

La Guarnició Militar de Lleida la tenia com a lloc de celebració de les pròpies festivi-tats religioses i d’enterrament de l’Oficialitat, raó per la qual era coneguda com parrò-quia deis militars.

El 1786 hi fou enterrat Gaspar de Portolà.

El 1835, foragitats els frares del Convent quan la Llei d’Exclaustració, l’Estat s’incautàdels seus béns. L’església, però, continuà oberta al culte regida pel clergat secular.

El 1854 l’església es tancà. Llavors fou destinada a magatzem d’efectes timbrats i dela tabacalera, la part baixa; i a dependéncies de la Diputació, la part alta.

El 1892 I’Estat tornà l’església a la Diòcesi i el bisbe Messeguer la convertí en seu dela nova parròquia de sant Pere, nom amb que serà coneguda des de llavors.

El 1931 els moviments joveniIs de l’Acció Católica hi establiren la seva seu..

Incendiada el 1936, quan la guerra Civil, es restaurà després obrint-se altra cop alculte el 1944.

Aleshores s’enriquí la seva façana amb la incorporació de la bella portalada barrocade l’antiga església del Convent de l’Ensenyança.

El 1954 J. Serra Santa hi pintà el mural sobre el martiri de sant Pere que presideixl’altar Major.

Romà Sol i Carme Torres

Sant Pere honora el seu fidel més conegut: El beat Francesc Castelló

L’església de Sant Pere també té novetats. El temple acollirà un museu dedicat albeat Francesc Castellò i Aleu. L’església va ser la parròquia d’en Francesc fins a laseva mort als 22 anys, fusellat per declarar-se catòlic davant d’un tribunal popular al’any 1936. El museu ocuparà l’ampli cor del temple que boreja el perimetre de la partsuperior que fou remodelada al 1942. La creació del museu també permetrà ampliarels horaris del temple, per visitar la façana de l’esglèsia d’estil barroc-xurrigueresc,l’altar que data de l’any 1893 i la tomba del descobridor, Gaspar de Portolà. L’acte depresentació del Museu va tenir lloc el passat 10 de març.

Tots tenim la sensació que la nostra parroquia podria anar millor, voldríem que esti-gués més temps oberta, que ens trobéssim més gent, que vingués el jovent, etc.,però dintre d’aquesta parròquia s’han fet un seguit d’obres per millorar la nostra esta-da en l’església.

Qui no recorda els andamis en el carrer Major i en la plaça Sant Francesc que envol-taven la façana per pintar tot l’exterior i a la vegada va servir per arranjar la teuladade filtracions i desperfectes fets pels coloms?

– 13 –

També, i encara que ens ha costat més temps, podem gaudir d’una calefacció, hempassat una mica de fred aquest hiver sobretot quan va nevar i estàvem amb tres es-tufes elèctriques, però tot arriva i la calefacció ja funciona. Ens costarà pagar perquèla parròquia té pocs parroquians i alguns ens anem a altres esglésies per assistir a lamissa.

En els darrers mesos, una idea inquietant i ferma va prenent cos: El museu d’enFrancesc Castelló que es vol instal·lar a l’església de Sant Pere perquè donada laseva situació dintre de l’eix comercial i amb un espai en aquest moment desaprofitatcom és el cor de l’església, permet donar a conèixer la figura del Beat.

Les obres a realitzar no són molt quantioses: engrandir la porta que dóna al CarrerMajor, millorar l’accés a l’escala que puja amunt, pintar i netejar les parets, arranjar elsostre de plaques que hi ha ara mateix per deixar vist el sostre de fusta i per últim lainstal·lació elèctrica. Això comportarà pintar tota la nau central perquè no deslluieixi elmuseu.

I encara ens queixem que no tenim treball futur.

Mercedes Agustín

Comptes de la Parròquia de sant Pere-2001

INGRESSOS Ptes Euros

Quotes col·laboradors 618.880 3.719´54Donatius ordinaris i bústies 858.834 5.161´70Col·lectes especials a entregar 235.000 1.412´38Interessos bancaris 5.310 31´91Total 1.718.024 10.325´53

DESPESES

Articles per al culte i combustible 76.695 460´95Reparacions i conservació 199.296 1.197´79Obres extraordinàries 303.093 1.821´63Aigua, gas, electricitat 194.139 1.166´80Comunicaciones: teléfono, corresp. 41.209 247´67Actividades pastorales 157.971 949´42Aportació al Bisbat 180.000 1.081´82Altres retribucions 73.400 441´14Despeses financeres 1.286 7´73Col·lectes especials entregades 235.000 1.412´38Superavit 255.935 1.538´20Total 1.718.024 10.325´53

Falta pagar les obres de la calefacció, que pugen 2.350.000 pesetes (14.123´78 euros).

– 14 –

AMB UN RECORD BEN AGRAÏT

Paraules del nostre bisbe amb ocasióde la Visita Pastoral

a les nostres parròquias

Mn. Joan em demana unes lletres per la revista dela Unitat Pastoral Territorial. Amb la Pasqua estre-neu un nou format del fulletó, que altres anys erapropi de la Parròquia del Carme. Ara hi sou les tres

Parròquies: Sant Pere, Sant Joan i Mare de Déu del Carme. Un nou signe dela vostra voluntat de caminar cap una acció pastoral més conjuntada, que res-pongui al tarannà específic d’aquest àmbit ciutadà ben definit.

Durant la Visita Pastoral a la vostra Unitat Pastoral he comprovat ben bé elsreptes pastorals i socials que us planteja aquest sector de la Ciutat. La configu-ració de les tres Parròquies en Unitat Pastoral pot ajudar-vos a examinar con-juntament la problemàtica que teniu tots plantejada i a establir unes accionsmés coordinades, que siguin, per tant, humanament més aptes per aconseguirels fruits de l’anunci eficaç de l’Evangeli, de la celebració més viva de la Litúr-gia i de l’exercici generós de la Caritat.

Al llarg de la Visita vaig poder experimentar la riquesa de la vostra fe cristia-na, expressada en els vostres sentiments, –agraïment a Déu, compassió ibondat pels més necessitats...–, i amb la vostra disponibilitat, posant els vos-tres carismes al servei de la comunitat, –visitadors/res de malalts i personesancianes, catequistes, voluntàries de robers, professors, músics, atenció pas-toral i humana als emigrants...–. En dono gràcies a Déu i desitjo que, amb lacelebració de la Pasqua, es reafirmi la vostra confiança en Jesucrist i, desd’ella, els vostres compromisos de fidelitat a la vostra vocació baptismal deseguiment de Jesucrist i de dedicació a les tasques apostòliques de les vos-tres Parròquies.

Amb el desig d’una santa Pasqua de Resurrecció del Senyor, us confesso bensincerament que conservo un record agraït i inesborrable de l’estreta i amableconvivència, que va representar per a mi i per a vosaltres la recent Visita a lavostra Unitat Pastoral. Com Sant Pau als fidels de Corint acabo dient-vos: “Feutotes les coses en un clima d’amor” (1 Cor, 16, 14).

+ F. Xavier Ciuraneta i Aymí, Bisbe de Lleida

– 15 –

VISITA PASTORAL DEL SR. BISBEA LES PARRÒQUIES DEL “EIX COMERCIAL”

Dins del marc del Pla de Pastoral, que el Sr. Bisbe portarà a terme en la Diòcesi, elDiumenge dia 6 de Gener, i amb una Pregària Comunitària, va iniciar la visita Pasto-ral a les parròquies de l’Arxiprestat del Centre, acompanyat pels sacerdots de les tresparròquies de la Unitat Pastoral Territorial.

Durant la primera setmana, va establir contactes amb els diversos grups parroquialsde la Parròquia de la Mare de Déu del Carme; posteriorment, va iniciar visites domici-liàries als malalts, ancians i persones impossibilitades.

Aquesta actitud oberta i pròxima, per part del Sr. Bisbe, ha donat lloc a moments moltentranyables, sobretot en les visites als ancians i malalts en les seves cases.

Igualment han estat emotives les trobades amb la comunitat de romanesos i llatinoa-mericans, amb els que es va reunir el dia 20, abans de la celebració de la Missa, jaque des de fa temps, integrants d’aquestes dues comunitats d’emigrants assisteixen ales celebracions dominicals en la parròquia, i es reuneixen en el saló parroquial, queha estat posat a la seva disposició, com a punt de trobada i convivència entre ells.

Va parlar amb ells de la seva problemàtica i va escoltar totes les qüestions que li vanplantejar i els molts problemes que tenen, movent-li en tot moment, en aquestes tro-bades, l’esperit de diàleg que l’Església vol mantenir amb la societat.

El dia 13 de Gener va presidir l’Eucaristia en el temple de Sant Pere, on el vespre an-terior també havia tingut una assemblea-col·loqui.

Va visitar també diverses Associacions, Col·legis i Corporacions, el Casal Democrà-cia, el Centre Sant Jordi i el Sant Anastasi.

El Diumenge dia 3 va tenir lloc una Missa en la Parròquia de Sant Joan, estant pre-sent l’Associació de laringectomitzats i a continuació va iniciar una reunió amb la Co-munitat dels Pares Franciscans, en el temple de la qual, pel vespre, va celebrar unaMissa, donant així per conclosa la seva visita pastoral per aquesta zona de l’Eix Co-mercial, visita pastoral que continuarà per les parròquies de Cap-Pont.

Elena Ordóñez

– 16 –

A les nostres parròquies s’hi reuneixen un bon grup de llatinoamericans i romane-sos. També ells volen expressar les seves opinions i preocupacions en aquesta re-vista. Escoltem les seves respostes:

Los latinoamericanos

En nuestro país hay muchos problemas laborales, sociales, políticos y económicos.Por ende, todos los que salimos de él buscamos una mejor situación para nuestrasfamilias como para nosotros mismos.

Muchos llegamos engañados con ofertas de trabajo que conseguimos en nuestrospaíses para trabajar en España; otros con la ilusión de mejorar y encontrar una opor-tunidad que se nos ha negado en nuestro país, ya que el ambiente que se ve y sesiente de muchas personas que han salido invitan a otros también en busca delsueño deseado.

Otros se encuentran con inconvenientes políticos sociales. En algunos de los paísesde América latina existe el problema de grupos armados al margen de la ley. Muchosciviles se ven en la obligación de salir de su país.

Una conclusión exacta del porqué emigramos no la encontraríamos. Pero sí es ciertoque todos con diferentes aspectos buscamos un mismo porvenir.

Uno de los problemas con que nos encontramos al salir de nuestro país, son los pape-les, permiso de trabajo, DNI, o como lo quieran llamar, la situación política actual delpaís. Por esto al emigrante se le presentan un sin numero de inconvenientes tales como:

Los empresarios se abstienen de adquirir mano de obra emigrante, aunque ésta seade buena calidad y la necesiten para suplir sus diferentes campos de trabajos. Existeen ellos el temor de contraer una multa implantada por las leyes.

La mala remuneración de los emigrantes en su trabajo, por parte de los empresa-rios y la falta de documentación legal. Esto nos hace aceptar cualquier tipo de sala-rios a sabiendas que el pago no es justo.

El no tener papeles es causa también de intranquilidad en los emigrantes. Tenemosmiedo a la repatriación al país de origen.

Algunas familias se encuentran sin vivienda, muebles y los más penoso sincomida, lo cual no es concebible en un país que defiende los derechos humanos.

El estar lejos de tu país, sin familia y amigos. Te hacen sentir en muchas oportunida-des solos, sin quien te escuche, a dónde ir y quien te apoye en los momentos másdifíciles.

La parroquia ha influido en muchos aspectos, en mantener la fe cristiana con quecontamos gran parte de los emigrantes de América latina, encontrarnos con nuevasamistades tanto como de nuestros países como en el que estamos. Brindarnosapoyo moral y brindarnos información sobre las instituciones benéficas que nos denrespuestas a algunas de nuestras necesidades.

En nombre de todos, Alex Lemos Congolinos

Así hablan los inmigrantes de nuestras parroquias

– 17 –

Los rumanos

El deseo de la mayoría de los rumanos (que supongo que es de tantas y tantas per-sonas que quieren salir de su país para conseguir una mejoría económica) es salirdel país, trabajar un tiempo en el extranjero, ahorrar un dinero y volver a Rumaníacuando la situación económica lo permita para montar un pequeño negocio o, simple-mente. para erguirse una casa y comprarse un coche. Hay también muchos que de-ciden quedarse aquí, ya que en Rumanía vislumbrar una reconstrucción del sistemaeconómico y hacerlo funcionar es una posibilidad remota.

Para la mayoría de nosotros, llegar aquí ha sido posible gracias a unas empresascontratistas de mano de obra que estuvieron en el pais. De palabra ofrecían 1.000$mensuales (unos 1.200e o 190.000 pts) que era una fortuna comparándolo con loscasi 50$ (cincuenta dolares) salario medio en Rumanía. Digo de palabra porque alllegar aquí ya no ofrecían 1.000$ sino 500$.

Luego, poco a poco, cada uno encontró un lugar de trabajo estable que fue un ali-ciente para invitar a familiares y amigos. Los que nos encontramos en la Parroquiadel Carmen, procedemos de un núcleo de pueblos católicos del noreste de Rumanía.Así se explica el por qué tantos rumanos católicos, sabiendo que Rumanía es unpaís de confesión mayoritaria ortodoxa.

Una de las mayores dificultades son los papeles. Obtener los papeles es una Odisea.Si no tienes papeles no puedes trabajar. Pero no puedes empezar un trámite de per-miso de trabajo y residencia si no tienes una oferta de empleo. Y si alguien te hace ladicha oferta de empleo, hasta obtener el permiso o una respuesta transcurre un añoen el cual has de sobrevivir desesperadamente, pues ganar y ahorrar es imposible.En la mayoría de los casos muchos de los familiares de Rumanía dependen del dine-ro que se les envía desde aquí. Muchos han llegado aquí supuestamente encantadosde la vida descrita por los que volvían de vacaciones a Rumanía y habiéndose gasta-do un dineral para obtener un visado y llegar aquí con el objetivo de ganar dinero. Ladesilusión y la rabia son tremendas al no encontrar el gusto y el encanto de las des-cripciones escuchadas.

Lo que hacemos es muy poco. Pero el mero hecho de encontrarnos cada domingoen la iglesia, escuchar y compartir las lecturas bíblicas y unas palabras en nuestroidioma es muy edificador y muy sano para nuestra convivencia. Nos hacemos partíci-pes de la sociedad de aquí. Es poco, es un comienzo que ayuda, aunque inconscien-temente, a establecer lazos, a crear puentes, a valorar lo diferente que somos, en de-finitiva a amarnos. Basta tener en cuenta la canción de la paz. La cantamos todos,tanto españoles como rumanos en castellano y en rumano.

Clemente

– 18 –

MOSSÈN BONAVENTURA PELEGRÍ,entre l’església i la societat

El nostre estimat mossèn Bonaventura Pelegrí, que forma part dels sacerdots adcritsa la parròquia del Carme, ha celebrat els seus 80 anys. Per honorar aquesta data,nombroses figures de l’Església de Ponent, de Catalunya i del món sencer es vanreunir a Lleida el passat mes de febrer. Coincidint amb aquest fet, l’editorial Pagés hapublicat un llibre on es fa un repàs de la trajectoria de mossèn Pelegrí. A la presenta-ció del llibre van assistir autoritats de l’àmbit de la cultura, la política i de l’Església ca-talana, entre les que destacaren l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, elBisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, l’Alcalde de Lleida, Antoni Siurana i elpresident del Moviment Internacional d’Intelectuals Catòlics (MIIC) , Patricio Rodé. Elscoordinadors del llibre són mossèn Ramon Prat, Jaume Barrull i Antoni Serramona.

Al llarg de més de trenta articles, els autors repasen la vida d’un sacerdot nascut aLleida l’any 1922 dintre d’una familia de la pagesia que vivia al Casc Antic de la ciu-tat. Desprès de treballar en una entitat bancaria i ja gran pels temps que corrien vadecidir fer-se sacerdot. La seva tasca pastoral es va desenvolupar en el món obrer ientre els més pobres. La seva vocació el va enviar a Colòmbia, concretament a Cali,on tambè va treballar amb els obrers i va començar una tasca amb els estudiants queduraria dècades. Pelegrí es defineix ell mateix com un home del Concili Vaticà II, queva viure amb intensitat.

Després de la seva etapa com a consiliari del MIEC i del MIIC-Pax Romana, va tor-nar a Lleida a la dècada dels vuitanta. Va ser nomenat Vicari de Pastoral pel BisbeMalla i en l’actualitat és Delegat d’Apostolat Seglar. Als seus vuitanta anys encaracol·labora amb nombroses entitats i cada dia celebra missa a la nostra parròquia delCarme.

El nostre humil homenatge a mossèn Pelegrí, és aquesta petita entrevista.

– Creu que encara hi ha pont de diàleg entre la societat i l’Església?– Sempre que hi hagi cristians ficats a la societat hi haurà ponts. A més, els cristians

hi són cada dia més, de ficats.

– Quins canvis ha vist en els creients al llarg del seus anys de sacerdoci?– Els principals canvis són l’augment de la participació dels laics en la litúrgia, a més

de la presa de consciència d’alguns laics.

– Quin és el paper dels laics a la nostra església?– Els laics són l’església, com deia Pius XII. L’església no és dels capellans. Laics vol

dir dir fidels de l’església. És important que els laics assumeixin la seva responsabi-litat.

– Quin és el paper de l’església en una societat cada cop més secularitzada?– Ser testimoni viu del Crist present en mig del món.

– A quins reptes s’enfronta l’església?

– 19 –

L’ANY GAUDÍ“L’esperit domina la matèria”

“Per a fer les coses bé és necessari: primer l’amor; segon, la tècnica”.“La pobresa porta a l’elegància i la bellesa”.

Enguany se celebra l’any Gaudí, en commemorar-se el 150è aniversari del seu naixement(Reus, 25 de juny de 1852). Nat en el si d’una família devota i humil de calderers, elsseus orígens, la seva terra i els seus dons determinaren el seu futur personal i professio-nal. Es dedicà en cos i ànima a l’arquitectura, fent-ne una mena de sacerdoci. Tingué l’ha-bilitat de saber veure la meravella de la creació, amb un sentiment receptiu. Arribà a laconclusió de que la natura és capaç de crear les formes més lògiques, belles i resistents.La unió d’art i fe és una constant en la seva obra, especialment al Temple Expiatori de laSagrada Família, un veritable poema litúrgic: el catecisme, fet pedra.A més d’un arquitecte irrepetible, Gaudí destaca per les seves qualitats humanes i espiri-tuals: pietat, oració i vida senzilla. Tot un model a seguir. Per aquest motiu està en marxa elprocés de beatificació d’aquest cristià que va dedicar bona part de la seva vida a glorificarDéu a través de les seves obres arquitectòniques. Morí a Barcelona el 1926 i la sevatomba està ubicada a la cripta de la Sagrada Família, a la capella de la Mare de Déu delCarme.

Anna Gaya

MOSSÈN CINTO, JOGLAR DE MARIA

De la immensa producció poética de mossèn Jacint Verdaguer i Santaló, potser cap temava ser tractar amb més abundor i amb més incondicional entrega que el de Maria en totsels seus aspectes. Verdaguer fou un poeta èpic en “L’Atlàntida”, producte de les reflexionsd’alta volada en els seus nombrosos viatges a Amèrica com a capellà d’una companyiamarítima; en el “Canigó”, potser el més aconseguit de la seva obra, se’ns mostra un insu-perable descriptor de la natura que en Verdaguer té ressons gairebé panteístes. Foupoeta místic en els seus “Idil·lis i Cants místics” que si bé no arriba a les profunditats in-sondables, als cims inaccesibles de Joan de la Creu i Teresa de Jesús, sí que se’l veu im-mers en l’amor a Déu, amor que sap encomanar als seus lectors; fou un prosisteexcel·lent, “insuperable, d’un enorme interés”, diu en Pla, que afegeix en una de les sevestípiques exageracions: “Per a saber escriure una mica el català s’ha de llegir constanmentla prosa de Verdaguer”.

No esgotarìem mai totes les facetes del polièdric Verdaguer. Avui només voldríem parar-nos, només una mica, en la vessant del Verdaguer, poeta de Maria. Cap tema de la sevainesgotable inspiració, ha estat tractat amb més generositat. Innombrables cançons li tédedicades, algunes de les quals, recordem “El Virolai”, “La mort de l’Escolà” i moltes d’al-tres que han passat a formar part del repertori popular. Moltes advocacions de la Vergesón glosades amb sincer amor; tots els misteris marians estan presents en la seva obra.Però de totes, el que això escriu cap en troba com la de “El Noi de la Mare” on la perfec-ció formal s’alia amb una tendresa generadora d’emocions esborronadores . Em refereixoa la versió verdagueriana de la cançò popular “El Noi de la Mare”. Escoltem-lo:

“No ploris, no, Manyaguet de la Mare, / no ploris, no, que jo canto d’amor.

Cada gronxada et daré una abraçada, / cada abraçada un beset amorós; /mes rosses trenes seran tes cadenes, / niu i alcoveta les ales del cor.

– 20 –

Càritas Parroquial de la Mare de Déu del CarmeEstat de comptes any 2001

Remanent de I’any 2000.............................................................................. 361.766

INGRESSOSCol·lectes.................................................................. 32.600Donatius ................................................................... 42.500Abonaments banc .................................................... 1.555TOTAL .................................................................................................. 438.421

DESPESESPrograma Acollida .................................................. 182.198Interessos 1 comisions........................................... 3.055Aportacró a campanya damnificats INDIA ............. 25.000TOTAL .................................................................................................. 210.253

Remanent per l’any 2002........................................................................... 228.168

Sant Pere: Conferències de Sant Vicenç de PaülBalanç econòmic 2001

INGRESSOSCol·lectes................................................................ 161.641Quotes socisq......................................................... 37.315Donatius ................................................................. 318.400TOTAL .................................................................................................. 584.391

DESPESESAtenció famílies parròquia...................................... 372.567Atenció transeünts i drogaaddictes ........................ 115.800TOTAL .................................................................................................. 488.367

Remanent per l’any 2002........................................................................... 96.024

Nota. El grup atén als necessitats el dimarts de 12 a 13 h.

Se sol dir que “els diners no fan la felicitat però que resolen molts problemes”. Malauradament,això es diu com una excusa realista per justificar l’acumulació de riquesa. Però aquesta conse-qüència no és lògica. Seria més raonable concloure: quedem-nos els diners que resolen elsveritables problemes (de salut, d’educació...) i desprenguem-nos de tots aquells diners que noens donaran la felicitat i podrien resoldre molts problemes d’altres: els diners impressionantsde les armes, els dels luxes refinats i inútils, els de l’ostentació buida, els deis fitxatges provo-catius del futbol, els de les mil comoditats inútils que acaben debilitant-nos i tornant-nos obe-sos de cos i de...

Ja no n’hi ha prou que algun dia tinguem mala consciència davant d’algun esdeveniment idonem un bon pessic aïllat per tranquil-litzar-nos. Es tracta d’estructurar socialment que totaaquesta riquesa que ja no ens dóna la felicitat i que podria resoldre molts problemes veritablesd’altres, pertany a aquests altres i no a nosaltres. I que, per tant, com a cristians, estem obli-gats a tornar-los-la.

– 21 –

PREGÀRIA PER LA PAUA l’església dels PP. Franciscans

En el Santuari Sant Antoni de Pàdua, dels Franciscans de Lleida, el passatdia 23 de Gener de 2002, prop de 600 persones de diverses religions cris-tianes, musulmanes i budistes, es varen reunir, per a pregar per la Pau enel món.

L’acte de pregària, fou presidit pels representants de les diverses comuni-tats religioses. Per la Comunitat Musulmana de subsaharians de Lleida l’I-mam Morro Jaitel. Per l’Església Cristiana Adventista del setè dia el pastorAntolin Drieste. Per l’Església Catòlica el seu Bisbe Francesc X. Ciuraneta.Per l’Església Evangèlica de “La Biblia Oberta” el pastor Ferran Jové. Perl’Església Ortodoxa Romanesa la Srta. Irinia Marin. S’hi van adherir la Co-munitat Zen.

Inicià la pregària l’Imam cantant, amb la seva llengua, un cant d’acollidaque fou escoltat amb un respectuós silenci. A continuació es presentarentotes les comunitats presents a l’acte.

La lectura de L’ALCORÀ I LA BIBLIA, acompanyats d’uns cants adients, vaconfigurar la primera part de la pregària.

“Senyor, feu de mi un Instrument de la vostra Pau”, la pregària de SantFrancesc d’Assís, el cant “Hevenu shalom alehem” acompanyat d’un Gestmolt expressiu de tota l’Assemblea donant-se les mans, i l’Oració per laPau, que fou escrita per aquest acte, configuraren la segona part.

Un llarg aplaudiment i unes emocionades i emotives paraules del P. Guar-dià de la Comunitat Franciscana, P. Joaquim Recasens i Murillo, animant atots els assistents a continuar treballant per la Pau, finalitzaren la pregària.

Els assistents mostraren el goig i alegria per la pregària comuna i pel res-pecte exquisit vers les diverses maneres d’expressar la fe de cadascú.

Aquest acte d’autèntic ecumenisme, es va realitzar com a preparació de laque el Papa Joan Pau II havia convocat a Assís pel 24 de Gener de 2002,Pregària per la Pau, en l’Esperit d’Assís, motiu pels qual els organitzadorsd’aquesta trobada interreligiosa de Lleida havien triat el nostre SantuariSant Antoni de Pàdua, com el “Lloc Franciscà” a Lleida.

Els Frarets

– 22 –

mijac carmeAquest curs al Mijac hi ha dos grups, els “Cillipops”i els “Simpson”. Ens reunim els dissabtes de 16’30a 18’30 i fem diferents activitats: sortides, tallers,jocs, ginkanes...

Ah! i el 14 d’abril ens trobarem tots a l’Aplec, és adir, els de la parròquia de Balàfia, del Secà, deMagraners, del Pilar, d’Artesa de Lleida i delCarme.

Una altra de les activitats que estem fent és la dedonar a conèixer el sentit de la Quaresma. Durant6 dissabtes els infants hauran de seguir unes con-signes com no queixarse del menjar, ser austers,anar a dormir a l’hora, donar gràcies per com haanat el dia... Al dissabte següent es revisa si s’hafet o no, i si és així, es col·loca un tros de peu a laVella Quaresma.

Bé, això és tot el que us volíem contar.

Bona Pasqua.

– 23 –

✓ La Novena de la Mare de Déu del CarmeDel 8 al 15 de juliol passat, tingué lloc la Novena de la Mare de Déu del

Carme. La predicació sobre el tema “En començar el tercer mil·lenni” fou a càrrec deMossèn Joan R. Ezquerra. Prenent la Carta Apostòlica del Papa Joan Pau II com a filconductor, va anar desgranant diferents punts de reflexió per ajudar-nos a reprendreamb un nou impuls el camí després de l’any jubilar.

La Festa de la Mare de Déu del Carme es celebrà amb una missa presidida pel Sen-yor Bisbe i concelebrada per tots els mossens de la parròquia del Carme. En aquestmarc solemne es va presentar el rector de la nou constituïda Unitat Parroquial Territo-rial, Mn. Joan Mora.

✓ Noces d’or i d’argent a Sant JoanEl diumenge dia 30 de desembre amb motiu de la festivitat de la Sagrada Fa-

mília, els matrimonis de les tres parròquies, que es van casar el 1951 i el 1976, i elsnoucasats, celebraren el seu aniversari amb una Eucaristia que tingué lloc a l’esglé-sia de Sant Joan, a les 12 h. del migdia.

Tu que vius distret pel món,Mira bé aquesta casa:Déu hi és natural,Que ningú no s’adona.

✓ Nadal 2001Recital del “Poema de Nadal” de Josep Mª de Segarra, a càrrec d’Albert Llo-

renç: El diumenge 23 de desembre després de la missa de les 8 del vespre, a la Pa-rròquia del Carme.

Els Pastorets: Com ja és habitual, aquest Nadal es celebraren dues represen-tacions dels Pastorets al local parroquial del Carme. Els Pastorets dels “antics actors”–TOAR i els Armats de Lleida– presentaren “Borrego i Carquinyoli”, de Lluís Millà, di-vendres dia 28. I els Pastorets “infantils” –dels nens i nenes de la Catequesi– que in-terpretaren “L’Estel de Nadal” el diumenge, dia 30. A les dues funcions hi va haverforça públic que va aplaudir amb entusiasme als actors.

✓ Jornades litúrgiquesEls passats 11 i 12 de febrer van tenir lloc al Saló de la parròquia del Carme

les primeres Jornades Litúrgiques de la Unitat Pastoral Territorial. Amb la finalitat devetllar pel ritme de la CELEBRACIÓ, Mn. Gerard Soler va fer una exposició centrada

Notícies

– 24 –

en el temps de “Quaresma, camí cap a la Pasqua, temps de renovació personal i sa-cramental”. Gemma Naranjo ens va orientar sobre les fases de renovació del cant li-túrgic; també vam assajar alguns cants i salms propis de la Quaresma. Hi va havermolt bona sintonia. Esperem que tan bones lliçons contribueixin a que les misses si-guin cada vegada més viscudes.

✓ Festa de la Mare de Déu de l’Arcada, a Sant Pere

El 27 de gener l’Associació de comerciants del Carrer Major i de la plaça dela Paeria, conjuntament amb la parròquia de Sant Pere, varen celebrar la festa de laseva Patrona la “Verge de l’Arcada”. Com tots el anys, una trobada entranyable. En-guany potser més emotiu el moment de l’ofrena floral acompanyada per la melodiadel músic búlgar Stoian que llançava les seves notes al vent, mentre la Magda Sola-nes llegia les lloes a la Mare de Déu.

Acabada la celebració de l’Eucaristia i l’ofrena floral, es preparà a la plaça deSant Francesc un pica-pica amb coca dolça i moscatell, per a tots el assistents a l’ac-te i els transeünts.

Hi hagué molta concurrència i ens acomiadàvem, amb renovada il·lusió, decara els projectes del proper any. Laura Inglès

✓ Festa de Sant Joan: Coral i exposició

Amb motiu de la festa de Sant Joan, la Coral de la parròquia del Carme, dirigi-da per Blanca Julià Traveria, oferirà el tradicional concert de fi de curs. Es confirmarà,al seu temps, l’hora de l’actuació. Serà una bona ocasió per gaudir de la música i del’art en el marc solemne d’aquesta església renovada. L’Associació de veïns de laplaça pensa preparar, també, per aquestes festes, una exposició a l’interior del templesobre l’evolució de la història de l’església i reportatge fotogràfic dels seus voltants.

✓ La Schola cantorum

Als anys quaranta, a l’església de Sant Joan es va crear la Schola Cantorum.La iniciativa de Modest Gaya, organista de la parròquia, comptava amb l’autorització iel recolzament del seu rector Mn. Ramon Macarulla. El projecte pretenia donar so-lemnitat a la litúrgia amb el cant gregorià. I així va reunir un bon elenc de cantors deveus excepcionals i memòria prodigiosa –majorment ex escolans de Montserrat i an-tics seminaristes– als que dirigí i acompanyà a l’orgue en les celebracions i actes so-lemnes durant varies dècades. Des dels seus inicis es complementà amb el Cor deles Filles de Maria, de la Congregació Mariana d’Acció Catòlica, que interpretava al-tres cants litúrgics i populars. Totes les veus es conjuntaven el dia de la festa de laparròquia. L’Schola Cantorum va assolir un gran prestigi i perdurà durant varies dèca-des. Es va extingir a partir de les noves normes litúrgiques que regien a partir delConcili Vaticà II que canvià el cant llatí pel vernacle. Tant de bo que algun dia –nogaire llunyà– es pugui reemprendre de nou. Anna Gaya

– 25 –

LA RUTA DELS SANTS

Em demanen fer un resum del viatge de “La Ruta dels Sants”. Pel meu capvan passant imatges, records, anècdotes... dels tres viatges que hem tingutl’oportunitat de fer aquests darrers anys amb les parròquies de l’arxiprestatdel Centre. Terra Santa, Roma i per últim França. En aquesta última vamconviure els 48 pelegrins durant nou dies. 3.358 Km.

Lleida-Ars. Aquí va viure el Sant Mossèn d’Ars, Jean Marie Vianney. “Unbon mossèn, segons el cor de Déu –deia ell- és el més gran tresor que Déupot donar a una parròquia”. L’espiritualitat d’aquest home ha fet que unpoble amb “quatre” cases sigui visitat i venerat arreu del món.

Ars-Paray-Le-Monial. En aquest lloc privilegiat de la Borgonya romànicavisitem la casa de Santa Margarita d’Alacoque.

París-Versalles. Visita cultural. Un miracle poder visitar en un sol dia tot elque estava proposat. Plaça de la República, de la Bastilla, des Vosgues,barri jueu, Nôtre Dame de París, Arc de Triomphe, Torre Eiffel, Les Invali-des, l’Opera, Plaça de la Concorde, Champs Elysée, la Madeleine,... le châ-teau de Versalles i els seus jardins, Montmartre, le Sacré Coeur. I un petitrecorregut per conèixer el per què s’anomena a París la ciutat de “la llum”.

L’endemà, dilluns, la Capella de Nostra Senyora de la Medalla Miraculosaestava plena de creients a la missa de 10. Vam continuar el dia visitant l’O-pera i els magatzems “Lafayette” on més d’un s’hagués perdut mirant i re-mirant coses; “La Défense”, la Torre Eiffel, París de nit amb el bateau-Mou-che pel Sena i un mini tour turístic pel centre. A Eurodisney vam passar undia molt bonic, ens vam sentir nens, plens d’il·lusió.

París-Lisieux. Després de creuar el pont de Normandia de 2 Km i visitar unpetit però bonic poble costaner, Honfleur, arribem a Lisieux. A la magníficaBasílica poden participar més de 3000 persones de les celebracions litúrgi-ques, en un aire de recolliment i d’oració que tant va promoure Santa Tere-sina, Doctora de l’església. Sortint de bon matí en direcció a l’abadia delMont Saint Michel, testimoni de la història sagrada de l’occident medieval,el temps encara la feia més misteriosa, donat que la boira l’envoltava nodeixant veure tot el seu esplendor. Per la tarda visitem el poble de Saint-Malo i pernoctem a Rennes.

Rennes-Nantes-La Rochelle-Rochefort-Saintes-Tolouse-Pont de Suert-Lleida. Llarga ruta de tornada cap a Lleida, molt ben aprofitada. Visites mo-numentals, una bonica missa campestre, passejades, cants, anècdotes delviatge, brindis d’aniversaris i altres activitats fan que el trajecte es faci agra-dable i curt. El cant de l’hora dels adéus, abraçades... i ganes de compartirles vivències del la ruta dels sants.

Josep Ma Busquets i Mercè Miró

– 26 –

VIATGE A POLONIA

Itinerari

Dia 2, divendres Lleida-Barcelona-Varsovia.

Dia 3, dissabte Varsòvia. Visita de la ciutat.

Dia 4, diumenge Varsòvia-Czestochowa. Visita museu Maximilià Kolbe a Niepo-kalanow i casa natal de Chopin a Zelanowa Wola en ruta. Arriba-da a Czestochowa. Visita del monestir on es troba la imatge de laVerge Negra, patrona de Polònia. Sopar a l’hotel.

Dia 5, dilluns Czestochowa-Zacopane. Visita al camp de concentració de Aus-chwist. Wadowice, poble natal del sant Pare. Kalvaria Zebrydws-ka. Dinar. Zakopane. Sopar a l’hotel.

Dia 6, dimarts Zakopane-Cracovia. Visita de la ciutat de Zakopane. Pujada almont Cubalowka. Dinar en ruta a Cracovia. Sopar a l’hotel.

Dia 7, dimecres Cracovia. Visita de la ciutat i el castell de Wawel. Dinar i sopar al’hotel.

Dia 8, dijous Cracovia-Varsovia. Sopar a l’hotel.

Dia 9, divendres Varsovia-Barcelona-Lleida.

La forma de inscriure-us, com sempre

A la parròquia del Carme. Tel. 973 237162O Montse Ges: 973 222577Dies i hores d’oficina: matins, d’11 a 13 hores.

– Les places són limitades.

– Cal fer la inscripció abans del 2 d’abril (degut a la confirmació de les places d’avió).

– Com que són pocs els dies que falten, l’abonament de l’import s’ha de fer en unasola vegada.

– El millor és ingressar-lo al compte de “La Caixa” 2100-0511-63-0100656576.

És urgent fer la inscripció en el termini indicat.Cal tenir passaport.

Parròquies de l’Arxiprestat del Centre - Lleida

• 8 dies - Del 2 al 9 de maig de 2002.• Preu per plaça: 1.021 Euros.

– 27 –

Crist ha ressuscitat. Al·leluia.Bona Pasqua

Parròquies de la Unitat Pastoral TerritorialHoraris de Setmana Santa 2002

ConfessionsCada dia, mitja hora abans de les Misses.Celebració Comunitària de la Penitència:

Al Carme: Dilluns Sant: 20 h.Als PP. Franciscans: dimarts, 20 h.

Recital PoèticAmb poesies de Mossèn Jacint VerdaguerA la parròquia del Carme, el dimecres Sant, a les 8’30 vespre.

Representació de la PassióDiverses escenes de la Passió de Cervera.Parròquia del Carme, Divendres Sant, a les 7’15 de la tarda.

Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans Catedral

Diumenge Rams

Benedicció 11’00 12’00 12’00 12’00 12’00

Dijous Sant

Missa 19’30 20’00 17 i 20’15 19’00 20’00

Hora Santa 21’00 23’00

Divendres Sant

ViacrucisInterparroquial,

Sortin del Carme, 9 matí8’30 11’00

Ofici de la Passió 18’00 17’30 17’30 18’00 18’00

Dissabte Sant

Vettla Pasqual 21’30 22’30 21’00 22’30

Diumenge Hores ordinàries dels diumenges.de Pasqua Al Carme, se suprimeix la Missa de 9 matí.

UnitatPastoral

TerritorialLLEIDA

Logotip de la Unitat Pastoral Territorial.

Dibuix d’En Miquel Roig y Nadal, veí de la Parròquia de Sant Joan Baptista. Representa uncercle ovulat, tot rememorant la mandorla del romànic, que amaga en el seu interior els patronsde les tres parròquies de la Unitat: La Mare de Déu del Carme, a la part superior i San Pere iSant Joan Baptista, als laterals. Agraïm a l’autor aquesta obra.