la Palanca · podíem trobar si anàvem a Barcelona aquells dies, el conegut seny català va fer acte de presència a les nostres consciències. Les qüestions que ens plantegem la

la PalancaMARÇ 2002 Núm. 240 PREU: 2

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Salgar restauratSalgar restaurat

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALLa cimera dels...

NOTICIARIBreus

ESPORTSClub d’Arquers del MontsecFutbolBàsquetEntrevista a Noemí Aumedes

VIDA SOCIALConfirmacions 2002 a Artesa

IN MEMORIAM

PARLEN LES ENTITATSCampanya Mans UnidesBusquem voluntariatJa fa un any!!! del Projecte d’Animació a la Llarde Jubilats

LA NOGUERASimposi de Ciències

LA NOGUERABreus

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSParlem de la Sida i de les drogues amb els nostresfills

TEMA DEL MESSalgar restaurat

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEn memòria i recordança de 4 caramellaires

MÚSICA, MESTRE!Concert de la Coral Joia de MaigFinal de trimestre a l’Escola de MúsicaConcert de l’Orfeó Artesenc a l’Auditori de Lleida

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple. Acords de la Comissió deGovern. Informes d’Alcaldia

XAT JOVEI les Caramelles, com acabaran?

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

IMATGES D’AHIRVisita pastoral a Vall-llebrera. 1956

Salgar restauratDesprés de les últimes obres aSalgar, un indret molt estimat a lanostra comarca, hem volgut parlar-ne i fer una mica d’història.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

9

13

15

16

18

19

21

22

31

32

35

39

40

41

42

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE FEBRER

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 8: Carme Cuartero i Gallardo,

filla de Miguel i Natàliadia 11: Elisa Sanz i Gómez,

filla d’Amaia i Franciscodia 23: Gerard Del Río i Segú,

filla d’Enric i Maricel

Defuncions:dia 9: Pilar Martínez i Álvarez (89 anys)

natural de Sta. Fe de Oya (Pontevedra)dia 11: Genaro Cirera i Ferrer (87 anys)

natural d’Artesa de Segredia 19: Hipòlit Barrera i Bardés (83 anys)

natural d’Olioladia 23: Teresa Terré i Alsedà (74 anys)

natural d’Artesa de Segre

1 d’abril:Aplecs a l’ermita de Sant Salvador d’Alentorn, al san-tuari de Salgar i a l’església de La Vedrenya

4 d’abril:Inici del Curs de sardanes organitzat pels Amics de lasardana d’Artesa de Segre (cada dijous ales 22h a laDàlia Blanca)

7 d’abril:Dins la Campanya contra la fam en el món i amb lafinalitat de recaptar fons, a les 17:30h a la Dàlia Blan-ca, projecció d’una pel·lícula sobre marginalitat i po-bresa seguida d’un berenar solidari, organitzat perCàritas-Mans Unides d’Artesa

19 d’abril:A les 21:30h, xerrada al centre Els Planells, amb mo-tiu del seu 25è aniversari, sobre Les víctimes del na-zisme i la intolerància, a càrrec del Sr. Jordi Marco,Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya imembre de l’associació Amics de Mauthaussen

23 d’abril:Diada de Sant Jordi

25 d’abril:Romiatge del poble de Cubells fins al santuari de Salgar

28 d’abril:- Festival intercomarcal d’aeròbic al pavellópoliesportiu d’Artesa, organitzat per Gimnàs Altis- Aplec a Sant Marc de Batlliu

1 de maig:Aplecs al santuari de Refet i a l’església de Sant Romàde Comiols

FEBRER

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 6,8°Temperatura màxima: 20° (dia 27)Temperatura mínima: -4° (dies 20 i 21)Amplitud tèrmica màxima: 22° (dia 2: màx. 19° i mín. -3°)Amplitud tèrmica mínima: 5° (dia 17: màx. 8° i mín. 3°)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 9 mm (dia 6)Total precipitacions: 10 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 8,1°Temperatura màxima: 20,4° (dia 27)Temperatura mínima: -1,4° (dia 18)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 8,2 mm (dia 5)Total precipitacions: 9,4 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 11 mm (dia 5)Total precipitacions 12 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

La cimera dels...El president del govern de l’Estat, l’inefable Sr. Aznar, s’ha proposat do-nar la nota durant el seu “regnat” de sis mesos al capdavant de la UnióEuropea. Entre altres coses, té previstes dues reunions –potser tres– delConsell d’Europa, conegudes popularment com a cimeres europees (o,més popularment encara, com a “encimeres”). El que resulta interessant del cas és que en cap dels dos casos ha esco-llit la capital espanyola per a tals esdeveniments. Primer ha estat Barcelonai després li tocarà el torn a Sevilla. Visca la descentralització de l’Estat! Osigui que quan es tracta de donar més competències o més representativi-tat sempre topem amb la Constitució, de la qual cosa caldria parlar-neamb més profunditat, o bé amb algun o altre ciri trencat que –el PP ara i elPSOE abans– es treuen de la màniga. Ara bé, quan es tracta de tocar els... id’organitzar un terrible desgavell, Madrid pot esperar. Resulta increïble que hagi calgut atrinxerar una zona de Barcelona que,a més, és una de les entrades principals de la capital catalana. Les univer-sitats, al mig del rovell de l’ou, van haver de tancar; així com els col·legisi instituts de la zona. Un gran nombre de visites mèdiques de gent decomarques, programades amb temps, van ser ajornades. Molts treballa-dors i treballadores van advertir les seues empreses que no anirien a lafeina; fins i tot en alguns llocs es va optar per donar-los directament festa.Centres d’ensenyament que no es trobaven dins la zona no van tancarportes, però no garantien un desenvolupament normal de les classes da-vant la possibilitat que faltés alumnat o professorat. Fins i tot el totpode-rós Barça va veure afectades les seues activitats esportives (entrenamentsi partits) durant uns dies. Les perspectives de caos circulatori total, però,no es van complir. I és que, després de tantes advertències del que enspodíem trobar si anàvem a Barcelona aquells dies, el conegut seny catalàva fer acte de presència a les nostres consciències. Les qüestions que ens plantegem la majoria són si calia tant d’enrenou,si la cimera no es podia realitzar en un lloc on no hagués provocat tantesmolèsties, si la possibilitat d’un atemptat es podia controlar millor i sensetant perill per a la població en un lloc més discret... En fi, com diu lacançó: Escolteu la resposta dins el vent. Ara bé, això no és tot. Ja que la cimera es feia a Barcelona, la identitatcatalana podia deixar-se entreveure en algun lloc. Però no! Les bandero-les que ostentosament es podien veure per la capital catalana van ser elmàxim exponent: lluïen un esplèndid sol (fins aquí podríem estar d’acord)i un magnífic brau, símbol de l’Espanya unificadora de l’Aznar i compa-nyia. I és que ja se sap, dins el territori de la pell de brau tothom és torero.Malgrat els tímids esforços del govern català de sant Jordi Pujol per gua-nyar protagonisme dins el marc de l’esdeveniment, aquesta vegada vavèncer el drac. Tot i que –això sí– les conclusions també s’han publicat encatalà. Per altra banda, al govern central se li ha vist la llauna davant l’intentde criminalitzar els moviments antiglobalització. Probablement la mani-festació de Barcelona haurà estat una de les més pacífiques i multitudinà-ries de les que s’han fet fins ara per aquest motiu. A més, el movimentreuneix una gran quantitat de grups molt diversos, cosa que hauria de ferreflexionar el model capitalista sense escrúpols que oblida que un móndividit entre rics i pobres continuarà sent un cau d’injustícies i, per tant,un niu de problemes. No pot ser que unes desenes de violents incontrolatsserveixin d’excusa per fer quedar malament desenes de milers de ciuta-dans i ciutadanes que manifesten la seua opinió dins una democràcia. Elpercentatge és clar i no hi ha color: un u per mil. I ara... que es vagin preparant els sevillans.

Col·laboradors: David Galceran, Arquers Montsec, Anna M. Vilanova,Creu Roja, IES Els Planells, Càritas, Joan Arjona, Sícoris, Janette Solsona,Noemí Farré, Richard i Rafa Córdoba i Jordi Alins

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Renovació de la línia elèctrica a Alòs de Balaguer

Durant la primera quinzena de març, operaris de l’empresa elèctri-ca FECSA-ENDESA van treballar a Alòs per renovar la línia desubministrament, i ampliar el potencial d’11.000 a 25.000 volts.Per això va caldre canviar les torres i posar-les noves, necessitanten algun cas l’ajuda d’un helicòpter per transportar el material finsa una muntanya propera a la població. Simultàniament, també esvan fer obres per canviar la teulada en mal estat de la casa del trans-formador. (Oriol Llera)

Inhabiliten l’alcalde i l’exalcalde de ForadadaA mitjans de març sortia la sentència que inhabilita l’actual alcaldede Foradada, Josep Maria Guàrdia, i l’anterior alcalde d’aquest mu-nicipi Antoni Montané, els quals no podran exercir cap càrrec pú-blic durant 7 anys el primer i 9 el segon. Guàrdia i Montané hanestat condemnats pel Jutjat número 1 de Lleida com a autors d’undelicte de prevaricació. La sentència ha sorgit a rel de l’expropiaciód’un camí al veí de Rubió Joan García, i especifica que aquesta noes realitzà amb l’objectivitat de l’interès general, va ser arbitrària iobstinada. La resta de regidors del Consistori de Foradada tambéhavien estat processats, però finalment van ser absolts. La condem-na a Guàrdia i Montané també els obliga a indemnitzar Joan Garcíaamb 10.000 euros. Els condemnats van manifestar que recorrerienla sentència davant l’Audiència Provincial. Si es confirmés aquestasentència, podria provocar canvis a l’Ajuntament de Foradada aixícom al Consell Comarcal de la Noguera, on Guàrdia és vicepresident.(Segre i La Mañana, 13 i 14/03/02)

Cubells, amb la geologiaCubells realitzarà, entre el 12 i el 14 d’abril, el tercer Simposi Llatísobre Geologia, Mineria, Medi Ambient i Societat. En el simposies duran a terme diferents ponències sobre la matèria rubricadesper especialistes de Catalunya, Portugal, Espanya, Cuba, Nicaraguai Argentina. La presentació de les jornades, que va tenir lloc el dia13 de març, va servir de marc per a la reivindicació d’un laboratorilleidatà de geologia. Responsables de l’organització del simposivan explicar que Catalunya no disposa, ara per ara, de cap laborato-ri d’aquestes característiques i es van mostrar confiats que en un odos anys Lleida pugui acollir el primer. El simposi compta amb lacol·laboració de diferents institucions, entre les quals destaquen l’As-sociació de les Terres del Marquesat i l’Ajuntament de Cubells.

Possible parc eòlic a Sant MametL’empresa GERR S.A., del grup Ros Roca, estàinteressada en la instal·lació d’un parc eòlic a laserra de Sant Mamet, que estaria format per 33aerogeneradors de 55 m d’alçada. Sembla que aixòafectaria als termes municipals d’Alòs deBalaguer, Artesa de Segre, Camarasa i Vilanovade Meià; però el territori més gran pertany al pri-mer, que podria veure incrementatssubstancialment els seus ingressos anuals si lainiciativa prospera. Segons les nostres fonts, sa-bem que els tràmits legals a seguir es troben enfases diferents segons cada ajuntament. Així,mentre l’Ajuntament de Vilanova ja ha enviat elprojecte a les delegacions territorials de MediAmbient i d’Urbanisme per tal que aquestes insti-tucions en facin l’informe pertinent, el d’Alòs no-més ho ha remès a Medi Ambient. Pel que fa aArtesa estan pendents que l’empresa accepti unamodificació al conveni que signa amb els ajunta-ments i que acompanya la sol·licitud de llicència. L’entitat ecologista IPCENA té la intenció depresentar al·legacions a aquest projecte. Tot i re-colzar les iniciatives que impulsen les energienrenovables (com l’eòlica que utilitza el vent),aquesta associació creu que les característiquesambientals de la zona, la seva fragilitat paisatgís-tica i l’impacte sobre espècies com el trencalòs,l’àliga daurada, el falcó pelegrí, el voltor i l’au-frany, desaconsellen la instal·lació del parc eòlicde Sant Mamet. Per altra banda, no estan d’acordamb el fet que s’autoritzin projectes com aquestabans que s’aprovi definitivament el decret quereguli la implantació d’energia eòlica.

Millores a la carretera de VilanovaL’empresa Construccions Arnó S.A. és l’adjudi-catària de l’obra de condicionament, eixample, mi-llora i pavimentació asfàltica de la carretera LP-9132 a Vilanova de Meià, entre els punts quilo-mètrics 7,110 i 9,100. Es tracta de la segona fased’aquesta obra, que deixarà condicionats 2 quilò-metres d’aquesta carretera, els quals enllacen ones va acabar la fase anterior (prop del pont deGàrzola, a la zona coneguda com la Pineda) fins ala cruïlla del camí que porta a la casa de colòniesCal Petit d’Argentera. L’obra està totalment sub-vencionada per la Diputació de Lleida i comptaamb un pressupost d’execució d’uns 113 milionsde ptes (679.000 euros). Durant la segona quin-zena de març s’han començat les obres, que espreveu acabar en un període d’uns 4 mesos. Peraltra banda, la Diputació ja està redactant el pro-jecte de la resta de la carretera fins enllaçar ambla L-512 (Artesa-Folquer), que inclou la variantd’Alentorn per la banda dreta venint de Vilanovade Meià.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Torna el cinemaEl dia 3 de març el cinema va tornar a Artesa, amb la projecciócinematogràfica del Señor de los anillos. Des de l’any 1989, en quèes va tancar definitivament el Cine Catalunya, no s’havia projectatcap film en format 35 mm, el del cinema autèntic, per entendre’ns;sí que s’havien projectat pel·lícules a la Dàlia Blanca en formatvídeo en pantalla gegant, a càrrec de les Ànimes Cinèfiles, ambmés o menys continuïtat des de finals de 1995 fins enguany. Aquestanova iniciativa ha anat a càrrec de l’Ajuntament, de la Dàlia Blancai d’una empresa privada que es dedica a la projecció de cinema deforma ambulant, en diferents sales de diverses poblacions catala-nes. L’activitat ha tingut continuïtat els dies 10 de març amb el filmTras la línea enemiga i el 24 de març amb Amor Ciego. La respostadel públic local ha estat bona, la qual cosa fa que la projecció depel·lícules d’estrena a Artesa sigui ja una realitat.

La Setmana Cultural de Els Planells

El CEIP Els Planells ha celebrat, entre el 18 i el 22 de març, la XVISetmana Cultural. Durant aquests dies, l’alumnat ha pogut partici-par en diferents tallers (esportius, lúdics, científics, manuals...), ac-tivitats i sortides, sempre en funció del nivell. La setmana va aca-bar amb una xerrada destinada als pares i mares sobre Alimentacióinfantil, a càrrec de personal del CAP d’Artesa. Aquesta ja tradici-onal activitat del centre s’ha vist emmarcada enguany dins la cele-bració del 25è aniversari, per la qual cosa s’ha volgut comptar ambla presència del rondallaire Cesc Serrat, considerat com un delsmillors contacontes de Catalunya, durant tota la jornada del dime-cres (inclosa una sessió especial per a pares i mestres).

L’Ajuntament s’interessa per les MongesRecentment, l’Ajuntament d’Artesa s’ha interessat altre cop per lacompra del Col·legi Sant Josep, propietat de les Germanes Domi-niques. Les instal·lacions del col·legi estan en desús des de 1999,quan la congregació religiosa va abandonar l’ensenyança a Artesa.L’ordre religiosa demanava en un principi molts diners per vendreles instal·lacions. Posteriorment, van sol·licitar infructuosament quees requalifiqués la zona, per passar de zona d’equipaments a sòlurbanitzable. Ara, les Dominiques han rebaixat les seves pretensi-ons, encara que no han aconseguit apropar el preu. Tot i que en unprincipi s’havia parlat de deixar-ho com a equipament (probable-ment per a la Llar d’Infants i l’ Escola de Música), en aquest mo-

ments l’Alcalde ha manifestat que considerariaforça interessant enderrocar l’edifici i destinar elsolar a aparcament i zona ajardinada per trobar-setan a prop de la zona central de la carretera.

13è Premi de Narrativa BreuL’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Artesa haconvocat enguany el 13è Premi de Narrativa Breu,al qual s’han presentat un total de 267 obres lite-ràries, distribuïdes en set categories (a la de mésgrans hi ha 66 obres). El jurat que escollirà elsguanyadors està format pels mestres i filòlegsCarme Barril, Teresa Farré, Glòria Farré, JoanaJiménez, Núria Ribes, Ricard Ribes i Maria Tor-res, tots ells coordinats per la responsable de laBiblioteca Josefina París. L’acte de lliurament esrealitzarà el dia 26 de maig a la Dàlia Blanca icomptarà amb la presència de l’escriptor Pep Coll.

Ocupades dues places a l’AjuntamentLes dues places d’auxiliar administratiu quel’Ajuntament d’Artesa feia temps que manteniavacants, ja estan cobertes de manera definitiva. Ala convocatòria s’hi van inscriure un total de 34persones, però ja en la primera de les tres provesrealitzades (entre desembre i febrer) només s’hiva presentar la meitat. Les cinc persones que vanarribar a l’última prova són, per ordre de puntua-ció: Marta Blanch i Serralta, M. Pilar Barril iBrescó, Janet Camats i Durany, Carolina Macià iSerra, i Jordi Sabanés i Nogués. Així doncs, lesdues primeres són les que han accedit a aquestesplaces. Es dóna la circumstància que són dues deles persones que l’ajuntament ja tenia contracta-des de forma interina. Per altra banda, també s’ha decidit contractarlaboralment a temps complet la tercera personade la llista, Janet Camats i Durany, per a dur aterme tasques de suport administratiu a la Regi-doria de Cultura. Aquesta ja havia realitzat en elsdarrers anys feines temporals de suport per a l’or-ganització de la Fira del meló. Així mateix, s’hacontractat Jordina Fontanet i Valls a temps parci-al (15h setmanals) per a la informatització de laBiblioteca Municipal fins que s’acabi aquesta feina.

Concerts de PasquaAl Pavelló Poliesportiu d’Artesa de Segre

Dissabte 30 de marçBANDA NOCTURNA + THE COMPANYS

Diumenge 31 de marçSTRENOS + VÉRTIGO

Organitzen: CENG i Agrupament Escolta

9

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

om us vam comentar el mes pas-sat, entre els dies 22 i 24 de febrer

es va celebrar el XXVIII Campionatd’Espanya de Tir en Sala, a Terol, ambla participació de més de 250 arquersvinguts de tot l’Estat. Dels cinc participants del Club Ar-quers Montsec en la modalitat de tir“instintiu”, cal destacar en Ramon Soléi Serentill, que es va classificar en la6a posició a la general i primer d’Es-panya d’Arc recte (Long-Bow) dels 24que participaven en tir “Instintiu”. Enhorabona, Campió!!!!!

En primer lloc, volem donar lesgràcies als responsables d’aquestarevista per deixar-nos un espai onpodeu conèixer més aquest esport. En segon lloc, caldria fer una pe-tita descripció de com s’anomenenles diferents parts d’un arc d’inici-ació i la fletxa:

A - Pales superior,inferiorB - Cos d’arcC - FinestraD - PlataformaE - EmpunyaduraF - Buto de pressióG - ReposafletxesH - Punt pivotI - Distància de muntat(Fistmele)J - Corda.K - Reforç de cordaL - Petita peça metàl-lica (Nock)M - Punt d’encaixN - Osca de pala(Tips)

Amb ocasió dels Jocs Olímpicsde 1992, el Departament de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya vaeditar un conjunt de diccionaris de-dicats a cadascun dels esports olím-pics, i entre ells el “Diccionari deTir amb Arc”. En aquests dicciona-ris apareixen els noms esmentats an-teriorment. Per una banda el costum ja ad-quirit d’usar termes provinents d’al-tres llengües, principalment l’anglèsi el castellà, i de l’altra la manca ab-soluta de cap publicació especialit-zada en el Tir amb Arc en la nostrallengua, representa un esforç nor-malitzador important.

XXVIII Campionat d’Espanya de Tir en Sala

C

10

la P

alan

ca


Futbol: març irregular per al CE Artesarregular mes del CEArtesa, que manté po-

sicions a la classificació

Jornada 23. 03/03/02.El bon partit de l’Artesa noes veu reflectit al marcador,davant d’un Juneda queaprofita les seves dues úni-ques ocasions de gol.CE Artesa: Riera, Aumedes(Sergi), Joan Antoni, Coma,Aymerich, David, Sugranyes(Solsona), Leal, Carles (Nar-cís), Dídac (Guillermo) i Albaigés.Juneda: Jaume, Rosinach, Gómez,Frederic, Pastor, Graus, Mateus (Camí),Dani (Marc), Dan (Xori), Falcó i Carles.Gols: 0-1 Falcó (min. 10) i 0-2 Carles(min. 48).Artesa de Segre. El bon plantejamentofensiu de l’Artesa no va tenir com aresultat el gol. L’equip local va domi-nar el partit del principi al final, peròno va saber aprofitar les clares ocasi-ons de gol de què va disposar. Massaregals per a un Juneda amb molt ofici,que acumula ja el novè partit consecu-tiu guanyant, que no va perdonar i vamarcar en les dues úniques ocasions dequè va disposar.

Jornada 24. 10/03/02.Decepcionant partit de l’Artesa da-vant el Gimenells.Gimenells: Pérez, Fran, Alegre, Yago(Cuenca), Tomàs, Simón, Ricardo (Pe-legrí), Mayals (Marcen), Gorrotxategui(Cañadas), Ojer (Zaidin) i Roberto.CE Artesa: Samarra, Ponts (Leal),Aymerich (Solsona), Coma, David,Joan Antoni, Narcís (Carles), Aumedes(Àlex), Sugranyes, Dídac (Sergi) iAlbaigés.Gols: 1-0 Gorrotxategui (min.1), 2-0Ojer (min.18), 3-0 Ojer (min. 48), 3-1Albaigés (min.85) i 4-1 Zaidín (min. 88).Gimenells. El Gimenells va aconseguirun baló d’oxígen al vèncer per 4-1l’Artesa, que no va tenir el dia i es vamostrar com un equip simple i poc llui-tador. No obstant, la principal causa delmal joc de l’Artesa es va deure al’excel·lent joc i a la pressió que el con-

junt local va exercir en tot moment. Caldestacar per part de l’Artesa el gol acon-seguit per Albaigés que per sisena jor-nada consecutiva aconsegueix perforarla porteria contrària.

Jordana 25. 17/03/02L’Artesa juga un molt bon partit iempata davant d’un lluitador Cervià.CE Artesa: Marc, Aumedes, JoanAntoni (Guillermo), Coma, Aymerich,Solsona, Sugranyes (Sergi), Leal,Carles (Narcís), Dídac i Albaigés.Cervià: Puig, Roca, Ignasi, Mena, En-ric, Marchal (David), Alfredo, Bep(Jordi), Edu, Moragues i Aleix.Gols: 1-0 Dídac (min. 35), 1-1 Roca(min. 40), 2-1 Aymerich (min. 52), 2-2Moragues (min. 70), 3-2 Besós (min.74) i 3-3 Aleix (min. 80).Artesa de Segre. Els jugadors del’Artesa i els del Cervià van empatar atres gols en un emocionant partit mar-cat per les alternances que hi va haveren el joc, per part dels dos conjunts. Noobstant, l’Artesa va ser el que sempreva portar la iniciativa en el terreny dejoc i va ser qui va crear les millors oca-sions. El resultat final va reflectir lagran igualtat que hi va haver entre elsdos equips.

Jornada 26. 24/03/02La sort i la bona actuació del porterdel Pardinyes impedeixen el triomfde l’Artesa, que va disposar de mol-tes ocasions per a poder sentenciarel partit.Pardinyes: Sebastián, Jordi, Alberto,Melero, Iván, David, Julián, Martín,

Mayoral, Sergi (Monclús) iPons.CE Artesa: Farré, Ponts(Dani), Guillermo (Ayme-rich), Aumedes, Solsona,Coma, David, Sugranyes,Dídac (Dani) i Albaigés.Gols: 1-0 Sergi (min 55), 2-0 Mayoral (min 60), 2-1Albaigés (min 65), 2-2Coma (min 75).Pardinyes: Bon partit del’Artesa al camp delPardinyes, cuer de la catego-

ria. Tot i que l’Artesa va dominar elpartit de principi al final no va saberaprofitar la gran quantitat d’ocasions dequè va disposar, sobretot al primertemps. Al començament de la segonapart, el Pardinyes va aprofitar dos con-tracops per avançar-se en el marcadorper 2-0. Els jugadors de l’Artesa no vanposar-se nerviosos i van continuar as-setjant la porteria defensada perSebastián. Al minut 65 Albaigés i alminut 75 Coma van fer pujar el 2-2definitiu al marcador.

Classificació (jornada 26)Equip Punts1. La Seu d’Urgell 682. Juneda 623. La Pobla de Segur 544. Benavent 485. Mollerussa 426. Castellserà 397. Cervera 368. Borges Blanques 359. Artesa de Segre 3410. Torrefarrera 3311. Cervia 3312. Ivars dÚrgell 3213. Sant Martí 3214. EFAC 2715. Bordeta 2516. Gimenells 1917. El Poal 1918. Pardinyes 11

CE Artesa: 9 guanyats, 7 empatats, 9perduts, 48 gols a favor i 43 en contra

David Galceran i Raïchs

I

11

la P

alan

ca


Bàsquet: CENG-Trèbol Artesa. 2001-2002om ja vam explicar en nú-meros anteriors de La Pa-

lanca, l’equip sènior masculíCENG-Pub Trèbol Artesa vaascendir de categoria i, en-guany, juga a 2a Catalana.Aquí us presentem elsbasquetbolistes entrenats perSisco Sol. Els jugadors locals han notatel canvi de categoria i tindran unfinal de temporada difícil, ja quehauran de lluitar per no descen-dir. Durant el mes de març, elCENG ha continuat amb la sevamala ratxa de resultats, perdentels seus últims partits. A la clas-sificació, ocupen la quarta posi-ció començant per la cua. La tau-la està encapçalada pel Navàs iel Caldes de Montbui.

ResultatsCENG 64 - Singuerlín 69Súria 72 -CENG 54CENG 74 - Círcol Badalona 85Ripollet 76 - CENG 60

C

A dalt, d’esquerra a dreta: Sisco Sol (entrenador), Enric Ros, Joel Galceran, Jordi Regué,Francesc Cases (president del CENG), Gerard Cases, Francesc Bernaus, Pere Solans(segon entrenador). A baix: Miquel Regué, Xavier Serra, David Saura, Marc Vilanova,Marc Galceran i Eduard Planes.

Text: MRG Fotos: Albert Regué Propers partits a casaDiumenges a les 18:00 h07-04-02 CENG-Sícoris21-04-02 CENG-Navàs

12

la P

alan

ca


Noemí Aumedes, campiona de Lleida de crosna atleta artesenca, pertanyental Club Dominiques Carrefour, ha

quedat campiona de Lleida i setena alcampionat de Catalunya de cros. L’Estat espanyol, i més concretamentCatalunya, sempre ha tingut un bonplanter d’atletes en totes les disciplines;encara que, com acostuma a passar,aquests èxits en l’esport base es trans-meten amb comptagotes en medalles alscampionats mundials i europeus que esdisputen al cap de l’any. Enguany, enels campionats europeus de pista cober-ta, no ha estat així i l’equip espanyold’atletisme s’ha acostumat a pujar alpodi en gairebé totes les disciplines. Perfi sembla que el sofriment de l’atle-tisme de base, amb moltes i molteshores de dedicació al cap del dia (diasí i dia també), comencen a donar elsseus fruits en el panorama europeu imundial. A les nostres contrades també tenimla nostra campiona, la Noemí Aumedes,exatleta del CUDOS i fitxada pel mi-llor club de la província, el Domini-ques-Carrefour de Lleida. Aquest anyha aconseguit ser campiona de Lleida i7a de Catalunya en la modalitat de crosen categoria aleví i també ha resultatguanyadora de l’Olimpíada delFlamicell de la Pobla de Segur en cate-goria de salt de llargada i en 600 me-tres llisos, i segona als relleus de 4x60metres. Veiem doncs, que ha aconse-guit arrasar en modalitats tan diferentscom el salt de longitud i els 600 metresllisos i que promet ser una atleta ambmolt de futur.

La Palanca (LP): En aquest momentsd’èxit de l’atletisme espanyol, quinés l’atleta amb el qual t’agradariaassemblar-te?Noemí Aumedes: M’agrada molt laMarta Domínguez, campiona d’Europadels 3.000 metres llisos enguany aViena i sotscampiona mundial en 5000metres l’any passat a Edmonton; per laseva gran trajectòria dins l’atletisme es-panyol, la constància i dedicació en elseu treball diari al CAR de Sant Cugat.

LP: Com es van produir els teus ini-

cis en el l’atletisme? Sempre t’hasdecantat per la modalitat del cros?NA: Vaig començar a aficionar-me al’atletisme des de molt petita, acompa-nyant els caps de setmana al meu ger-mà Jordi a les curses en què prenia part.A l’edat de set anys ja vaig començar adisputar curses populars de 900 i 1.500metres en localitats de la província. Lacursa que més m’agrada disputar (norecordo quantes vegades l’he corregu-da) és la de la Fira del Meló, ja que esdisputa a casa meva, està molt ben or-ganitzada pel CUDOS i cada any s’hiapleguen més participants d’arreu deCatalunya.

LP: On t’agradaria arribar?NA: El meu somni és poder dispu-tar algun dia unes Olimpíades i tre-ballo dia a dia per aconseguir-ho.

LP : Els entrenaments són gai-re durs?

NA: Hi ha dies de tot. Alguns dies pre-pares més la velocitat, amb sèries decinquanta o seixanta metres i moltes re-peticions; mentre que altres treballemmés la resistència amb circuits de 2.500i 3.000 metres pel nostre poble.

LP : Quins dies entrenes a la setma-na i on?NA: Entrenem, junt amb el meu germàJordi que és el meu entrenador, de di-marts a divendres; normalment unahora i mitja. Els dies i hores poden can-viar si he fet una cursa el diumengeabans o n’he de preparar una pel capde setmana vinent. Al no haver-hiinstal·lacions adequades per a l’atletis-me, improvisem circuits pels voltantsd’Artesa o al pavelló poliesportiu quanplou.

LP: Què diries a la gent que et veucorrent pels voltants d’Artesa duranttot l’any, cada vespre de dos quartsde vuit a les nou, faci fred o calor,plogui o nevi. Què creus que pensen?NA: Potser pensen que estem una micabojos de córrer amb aquell fred en plemes de desembre o gener. Jo els diriaque som nosaltres dos, la Noemí i elJordi, i estem fent l’esport que ens agra-da: l’atletisme. Treballem junts amb lail·lusió d’arribar algun dia a disputaralgun campionat d’Espanya, d’Europao del Món. Unes Olimpíades???... i perquè no?

LP: Cap a quina modalitat et decan-taries i quina creus que has de millo-rar?NA: M’agrada molt el salt de llargada,encara que és e1 cros (1.500 metres)en la qual més èxits he tingut i en laqual tinc més possibilitats d’arribarlluny. Les que he de millorar més són

Nom: Noemí Aumedes i MarchData de naixement: 18 de juny de 1990Lloc: Artesa de SegreEstudis: 6è de PrimàriaEscola: Els Planells d’Artesa de SegreClubs: CUDOS i Les DominiquesCategoria: Aleví (nascuts el 1990-1991)

U

13

la P

alan

ca


les curses de velocitat, 60 o 100 metresllisos.

LP: Quins han estat els teus clubs ientrenadors?NA: Actualment estic fitxada pel ClubDominiques-Carrefour de Lleida, en-cara que m’entreno a Artesa amb gentdel club d’aquí, el CUDOS. En els meusinicis vaig tenir com a entrenadors elRafa i el Richard Córdoba, a qui tambéhe d’agrair la seva predisposició diàriaen els entrenaments. Actualmentm’entrena el Jordi Aumedes, integranttambé del CUDOS.

David Galceran i Raïchs

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Confirmacions 2002 a Artesa

El cap de setmana del 16 i 17 de març van tenir lloc les confirmacions de diversos grups de nois i noies a alguns pobles delmunicipi d’Artesa. El dissabte al vespre va ser el nou bisbe coadjutor, Joan E. Vives, qui va confirmar primer una noia aVilves i posteriorment un grup de 16 adolescents a Artesa, que són els de la fotografia. En canvi, durant el matí de diumen-ge, amb la presència de l’arquebisbe Joan Martí (ho és des del juny passat), van ser confirmats a Alentorn i Baldomar dosgrups respectius de 5 i de 6 nois i noies. Aquest és el segon any que els confirmats tenen 12 anys (anteriorment era als 14),tot i que això depèn de les circumstàncies, sobretot als pobles petits.

Foto: Joan-Promovídeo

15

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Des del CEIP Els Planells volem deixar constància escrita a les pàgines de LaPalanca de la personalitat de l’entranyable Palmira Brescó, la qual va retirar-sede la seva tasca docent el març de 1977 i ens ha deixat definitivament durantl’actual mes de març. En aquell curs es va estrenar el centre i enguany en comme-morem el 25è aniversari. Durant tots aquests anys, ens ha acompanyat amb laseva presència serena, envoltada del respecte de tot un poble.

La Srta. Palmira havia contribuït a la formació de moltes generacions denens i nenes d’Artesa i de Baldomar; sobretot de nenes perquè durant molts anysno era permesa la barreja d’uns i altres en una mateixa aula.

Descansi en pau.CEIP Els Planells

De tot cor, us agraïm les mostres de condol que hem rebut per la mort delnostre espòs, pare i padrí Josep Riart i Riart.

La família

Tots els que fem possible La Palanca volem fer públic el nostre més sincer condolal nostre company Bartomeu Jové i Serra per la pèrdua de la seua mare, MercèSerra i Carlí.

La família de Mercè Serra i Carlí vol agrair molt sincerament les condolènciesrebudes per la seva defunció.

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

[email protected]

16

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Si vols la pau, rebutja la violènciaquest és el lema que encapçalaenguany la Campanya contra la

fam en el món, que des de fa 43 anysporta a terme Mans Unides-Càritas. Si vols la pau, rebutja la violència.Gran veritat. La pau és fruit de l’har-monia, del tracte sincer i convivencial;la pau és sempre fruit de l’amor i de labona entesa entre persones i pobles. Avui vivim en una societat agressi-va i violenta. La pau es troba amenaça-da per tots costats. La guerra, l’odi en-tre pobles i ètnies, el terrorisme d’un ialtre costat… són greus amenaces perla pau. Però entre les amenaces contrala pau cal remarcar també, i no sempreen som conscients, la desigualdat entrepobles i grups poblacionals, les situa-cions de marginació i el tan sentit des-equilibri entre el primer i tercer món.La realitat d’un gran nombre de perso-nes que avui encara mor de fam i viuen la precarietat més extrema. La campanya anual contra la fam enel món és una aportació del nostre petitgra de sorra a desfer les desigualtatsentre pobles i contribuir per una socie-tat més justa. Ho fa portant a terme pro-jectes de desenvolupament en païsosdel Tercer Món, que s’encarreguen alsGrups de Mans Unides existents encada una de les Diòcesis. Càritas-Mans Unides del Bisbatd’Urgell ha assumit per aquest curs lacreació i dotació d’un centre de salut a

Nirmal Sadan, Índia, amb un pressu-post de 80.175 euros. Aquest projectepretén reduir els casos de desnutrició,malària, anèmia, diarrea i augmentarl’índex d’immunització en un total de20 aldees. El projecte està dividit endiferents camps, cada un dels quals se’nfa responsable una zona del Bisbat. Artesa de Segre, Ponts, Guissona iAgramunt pagaran els salaris d’un met-ge i dues infer-meres a la clíni-ca mòbil, ambun import de12.020’24 euros.La Seu d’Urgells’ha responsa-bilitzat del Centre de Salut, promocióde serveis mèdics, prevenció de malal-ties i bosses d’escuma, amb un importde 12.020’24 euros. Balaguer ha assu-mit el cost dels camps mèdics, 9.015’24euros, perquè la població pobra puguiaccedir a tractaments especialitzats. LaCerdanya s’ha responsabilitzat de lapreparació d’herbes medicinals per a 15malalties i formació del personal, ambun import de 6.010’12 euros. El BaixUrgell finançarà la formació dels joves,la compra de maquinària i la retribuciódels professors, amb un import de12.020’24 euros. Tremp, la Sentiu iVallfogona de Balaguer donaran 6.010’12euros per a la construcció de la sala de lacomunitat, que costarà 6.010’12 euros.

Càritas-Mans Unides d’Artesa deSegre va començar la campanya el pas-sat 17 de febrer amb una col·lecta a l’es-glésia i el proper dia 7 d’abril, diumen-ge, organitzarà un acte de solidaritat ide recaptació de fons per tirar endavantel projecte que li ha estat assignat. L’ac-te consistirà en la projecció d’un filmsobre temàtica de marginalitat i el mónde la probresa, seguit d’un berenar so-

lidari. Tindrà lloc a la Dàlia Blanca, a2/4 de 6 de la tarda, amb una aportaciósimbòlica de 5 euros (persones grans),3 euros (petits). Els tiquets es podranadquirir en els establiments o comer-ços de costum. T’invitem a participar-hi i fer-te so-lidari per tal que el projecte sigui unarealitat i, amb el teu gra de sorra,contribuir a la noble causa d’eradicarla fam i la misèria en el món, en aques-ta regió de l’Índia, en la qual la creaciód’un Centre de Salut pot aportar un ni-vell de vida més sa i més digne.

Càritas-Mans Unides d’Artesa

La campanya anual contra la fam en el mónés una aportació del nostre petit gra de sor-ra a desfer les desigualtats entre pobles icontribuir per una societat més justa

AA

17

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Busquem voluntariatusquem persones voluntàriesdisposades a ajudar persones

que pateixen involuntàriament. Rics i pobres, grassos i prims, blancsi negres. Negres i grocs. Els del nord iels del sud. Els de la dreta i els de laesquerra. Els que tenen el virus de laSida i els que no el tenen. Involunta-ris i Voluntaris. Aquesta és una de lesmoltes formes en les quals està dividitl món. Nosaltres estem convençuts queper cada persona que està patint invo-luntàriament, n’existeix una altra al pla-neta que està disposada a donar-li uncop de mà de manera completament vo-

luntària. L´única dificultat és trobar lamanera que es trobin, perquè per a al-gunes coses aquest món continua sentdesgraciadament massa gran.

Amb aquesta reflexió, la Creu Rojava iniciar el passat diumenge 3 de fe-brer una campanya per trobar personesque, de manera voluntària, puguin col-laborar a millorar la vida de moltes per-sones que pateixen involuntàriament.

Adreça de contacte:Creu Roja a Artesa de Segre i ComarcaAv. Eduard Maluquer, 125730 Artesa de SegreTel. 973 40 10 92 (de 16:00h a 20:00h)

B

Ja fa un any!!! del Projecte d’Animació a la Llar de Jubilatsa fa un any que la Creu Roja dÁrtesa de Segreva posar en marxa el “Projecte dÁnimació a

la Llar de Jubilats” dÁrtesa de Segre. Aquesta iniciativa contempla una sèrie dáctivitatsque pretenen estimular les capacitats cognitives delcol·lectiu de gent gran, potenciar el treball manual iimaginatiu, ampliar coneixements teòrics respectevariades temàtiques i, sobretot, es busca oferir unanova alternativa al temps dóci dáquest sector depoblació. El projecte séstà portant a terme gràcies a la col-laboració de quatre voluntàries de Creu Roja que tre-ballen en l’elaboració, execució i avaluació dáquestesactivitats. El passat dissabte dia 16 de març, vam celebraramb una festa: el primer any dáquest nou contacte entre laCreu Roja dÁrtesa de Segre i la Llar de Jubilats. La Creu Roja dÁrtesa de Segre va organitzar aquesta tro-bada lúdica amb lóbjectiu dóbsequiar a totes les persones

de la Llar de Jubilats amb un berenar. Així mateix, es va procedir a léntrega dúns diplomesdágraïment a les voluntàries de lésmentat Projecte, finalit-zant la festa amb un animat ball amb música per a totes les

edats. La participació va ser tot un èxit, ja que ensvam reunir al voltant de 60 persones; entre lesquals vam comptar amb la presència del Sr.Ferran Salvat, President de Creu Roja, i el Sr.Joan Nogués, President de l’Associació de Ju-bilats, els quals van agrair la col·laboració deles voluntàries i a totes les persones de la Llar,que han fet possible celebrar aquest any d’ente-sa mútua. Només ens resta dir que esperem seguir gau-dint de la participació de totes les persones quefan possible el poder tirar endavant amb aquestProjecte.

J

18

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

VI Simposi sobre l’ensenyament de les Ciències de la Natura

urant els dies 7, 8 i 9 de març de2002 va tenir lloc a Balaguer el

VI Simposi sobre l’ensenyament de lesCiències de la Natura. És la primeravegada que s’ha organitzat des d’unCentre de Recursos Pedagògics (CRP),com ha estat el de la Noguera.

Antecedents Aquest simposi té lloc cada tres anysi les ciutats que l’han acollit fins arahan estat Vic, Tarragona, Girona,Barcelona i Manresa. L’organitzaciósempre ha anat a càrrec de les facultatsde Ciències de l’Educació de les uni-versitats respectives. En aquesta oca-sió, però, va ser responsabilitat del CRPde la Noguera.

Objectius del Simposi Aquesta trobada pretén reunir elsensenyants de ciències de la natura (bi-ologia, geologia, botànica, paleontolo-gia, física, química, medi ambient...)dels diferents nivells educatius delsPaïsos Catalans, per tal de facilitar-losrecursos, materials i l’intercanvi d’opi-nions i experiències, alhora que, com aeina participativa, vol contribuir a larenovació pedagògica mitjançant lesconferències, debats, comunicacions,tallers i sortides de camp que formenpart dels actes del simposi.

Les inscripcions El termini d’inscripció definitius’acabà el 28 de febrer de 2002. El preude la inscripció era de 15.000 ptes.(90,15 euros); per als estudiants i alsaturats, 46 euros. En total, hi va haver 370 inscrits pro-cedents de Catalunya, Illes Balears, PaísValencià i Aragó. La majoria eren pro-fessors de centres de primària, secun-dària i universitat, i també tècnics i es-

tudiants universitaris d’especialitatsvinculades a les ciències naturals. Calsumar-hi també els més de 75 ponents. Es van oferir 2 crèdits de lliure elec-ció a les Universitats de Lleida i a laUniversitat Politècnica de Catalunya.

Contingut del Simposi Durant els tres dies que durà el sim-posi es van presentar un total de quin-ze ponències, tres taules rodones, cin-quanta-cinc tallers, setze sortides decamp, cinquanta comunicacions orals ivint-i-cinc pòsters. Aquestes activitats es van veure com-plementades amb altres on hi podiaparticipar i assistir la ciutadania en ge-neral: tres exposicions, mostra de ma-terials didàctics, espai d’editorials i ca-ses comercials, actuació musical el di-jous al vespre, una representació tea-tral el divendres i un sopar amb fi defesta el dissabte. Els llocs on es va desenvolupar elsimposi van ser fonamentalment espaisinstitucionals com el Consell Comar-cal, l’Ajuntament, el Teatre Municipali el centre cívic de Benestar Social, apart de l’Institut Ciutat de Balaguer. Esva fer així per apropar molt més aquestesdeveniment a la ciutadania i al ma-teix temps donar a conèixer ipromocionar el barri antic de Balaguer.

Exposicions- A la Sala d’exposicions de l’Ajunta-ment de Balaguer: Homenatge als in-ventors dels segles passats. Maquetes,invents i màquines de Ramon Magem.- A la Sala d’Exposicions del CentreCívic: L’estat del temps. Meteorologiai canvi climàtic de l’Associació de Pro-moció i Educació Mediambiental LesGuilleries.- Al vestíbul de l’Ajuntament deBalaguer: El medi natural del Bages dela Delegació del Bages de la InstitucióCatalana d’Història Natural.

Mostra i espai d’editorials A la Sala Maria Rúbies del ConsellComarcal hi havia un espai per a quèles institucions organitzadores exposes-sin recursos didàctics materials interes-sants per als assistents al Simposi. Aixímateix, es distribuïen i venien publi-cacions, jocs i altres recursos didàcticsrelacionats amb el món de les ciènciesde la natura.

Actes socials El dijous dia 7, a les 22:15h, va tenirlloc l’actuació del grup de música tra-dicional CERCAVINS la sala de festesCATS, amb entrada gratuïta. El divendres 8, a les 22:15h, al Tea-tre Municipal de Balaguer la compa-

D

19

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

nyia de Teatre CRISI PERPÈTUA vapresentar la creació col·lectiva Més te-atre, amb entrada gratuïta. Per altrabanda va tenir lloc la visita nocturna al’Observatori Astronòmic de l’IESMaria Rúbies de Lleida, a càrrec deXavier Franch. I a partir de mitjanit, nitde pubs.

Actes inaugural i de cloenda La inauguració, el dia 7, va anar acàrrec de la Consellera d’EnsenyamentSra. Carme-Laura Gil, i la lliçó inau-gural la impartí Jorge Wagensberg, Di-rector del Museu de la Ciència de laFundació ”la Caixa”. Durant l’acte d’inauguració es valliurar un guardó al científic Joan Orocom a reconeixement a la importanttasca desenvolupada al llarg de la sevavida en pro de la ciència. El guardó erauna obra d’art realitzada per l’esculto-ra balaguerina Rosa Mari Sauret. El simposi finalitzà el dissabte dia 9amb la lliçó de cloenda de SebastiàSerrano de la UB, acte presidit pel De-

legat Territoriald’Ensenyament aLleida, Sr. RamonAlturo. S’acabàamb un sopar de fide festa en un cone-gut restaurant deBalaguer.

Organitzadors Aquest VI Sim-posi, amb un pres-supost superior alsdeu milions de pes-setes, s’ha organit-zat des del Departament d’Ensenya-ment (Centre de Recursos Pedagògicsde la Noguera) amb la col·laboraciód’una comissió organitzadora territori-al integrada per més de quaranta per-sones i amb el suport econòmic d’unconjunt d’institucions i entitats entre lesquals destaquen el Departament d’En-senyament, la Universitat Politècnicade Catalunya, el Departament de MediAmbient, l’Ajuntament de Balaguer, el

Consell Comarcal de la Noguera, laUniversitat de Lleida, l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs, el Grup de Mestres dela Noguera, el Col·legi Oficial de Doc-tors i Llicenciats, el Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca, laFundació Territori i Paisatge i ”la Cai-xa”.

Joan Arjona SalesDirector del CRP de la Noguera

Coordinador general del Simposi

Curs sobre bonsais a Vallfogona de BalaguerEl Club Bonsai Balaguer i l’Escola de Capacitació Agrà-ria de Vallfogona han realitzat, de forma gratuïta, un cursd’iniciació a les tècniques dels bonsais. Aquest curs s’haimpartit dos cops per setmana i l’han realitzat unes divuitpersones. Aquesta és la primera vegada que s’imparteixun curs de forma conjunta entre l’Escola Agrària i el ClubBonsai Balaguer. Joan Carrasco ha sigut el professor delclub encarregat de donar les classes, recolzat en tot mo-ment per Pepito Alòs i Jaume Rovira, membres de la ma-teixa entitat.

Les flors de Balaguer al GodóLa floristeria Farré de la ciutat de Balaguer va ser escolli-da per dur a terme l’ornamentació de la presentació del50è aniversari del torneig de tennis Comte de Godó aBarcelona. Aquesta floristeria ha treballat ja en altres es-deveniments de Barcelona, però mai en un acte d’aquestescaracterístiques. Per tal d’ornamentar l’indret on va tenir lloc l’acte depresentació,el passat dia divuit de març, s’utilitzà una de-coració floral austera, fent servir les flors de primavera,amb colors taronges i grocs, i uns mosaics de terra batuda.S’ha d’afegir que també recrearan floralment el logotipdel cinquantè aniversari d’aquest prestigiós torneigde tennis.

Els escolars fan una plantada d’arbresL’Ajuntament de Balaguer, a través de l’Escola Taller Mi-nerva, ha organitzat una campanya de plantació d’arbresamb les escolars de la ciutat, en la qual participaran uns580 escolars. Les plantes autòctones produïdes l’any pas-sat van destinades als jardins de la ciutat, unes al nou parcurbà del Reial i les altres al barranc del Torrent, projected’actuació de l’actual Escola Taller. L’objectiu de la cam-panya és fomentar la protecció, cura i millora de l’entornnatural i dels espais verds.

La Copa d’Hivern de Piragüisme passa per SantLlorenç de MontgaiEl dia 3 de març es va realitzar la darrera prova de la Copad’Hivern de Piragüisme. Aquesta és una competició quees disputa en tres proves, la primera de les quals es vatenir lloc a la localitat de Deltebre el 19 de gener, sobre unrecorregut de 15 quilòmetres; mentre que la segona es vacelebrar el 9 de febrer al llac de Banyoles, sobre una dis-tància de 10 quilòmetres. La prova de Sant Llorenç, tercera i última, es va dispu-tar sobre la mateixa distància que la que es va fer aBanyoles, és a dir, sobre 10 quilòmetres; i va servir perconcretar quins els guanyadors d’aquesta important com-petició piragüística, que té com a principal al·licient el fetde ser la que obre el calendari palístic de l’any 2002.

Breus

21

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Parlem de la sida i de les drogues amb els nostres fillsins el cicle de conferències orga-nitzat pel CEIP i l’IES Els Pla-

nells amb motiu de la commemora-ció del seu 25è aniversari, el passatdia 8 de març tingué lloc al centreuna conferència que versava sobreuna problemàtica molt propera i demolta actualitat per a tots nosaltres. El conferenciant fou el Sr.Domènec Banyeres, Coordi-nador del Programa de Saluta les Escoles, el qual parlà so-bre l’adolescència i dels dife-rents estats que passen els jo-ves durant aquesta etapa de laseva vida. Però el que realment inte-ressà al nombrós públic assistent fou lainformació que proporcionà sobre dostemes: la sida i les drogodependències. Recordem, doncs, els punts més in-teressants:La sida La sida és una malaltia produïda perun virus que s’anomena virus de laimmunodeficiència humana (VIH), elqual afecta el sistema immunitari (queés el sistema que s’encarrega de defen-sar-nos contra els microbis). És a dir,afecta les defenses de l’organisme. Aquest virus es transmet a través deles relacions sexuals, per contacte ambla sang i de mare contagiada a fill. Pertant, els factors de transmissió són for-

ça elevats i, malauradament, any reraany s’han de comptar nous casos de sidaentre la població, i la part més joved’aquesta sovint n’és l’afectada.Les drogues Les drogues no constitueixen unarealitat única sinó que estan caracterit-zades per una notable diversitat. Així,

en trobem de depressores del sistemanerviós central com l’alcohol, els opi-acis (heroïna, morfina, metadona),tranquil·litzants, hipnòtics; estimulantsdel sistema nerviós central, que es dis-tribueixen en estimulants majors(anfetamines, cocaïna), estimulantsmenors (nicotina) i xantines (cafeïna,teobromina); pertorbadores del siste-ma nerviós central: al·lucinògens (LSD,mescalina), derivats del cannabis(hatxís, marihuana) i drogues de sínte-si (èxtasi, Eva). Però el que més ens preocupa a no-saltres, com a docents i pares, són elsfactors de risc que fan més probable elconsum d’aquestes substàncies entre elsjoves. Així, com a factors de risc po-

dem esmentar: la curiositat per experi-mentar; la pressió del grup d’iguals; labúsqueda de plaer; el control familiarinexistent; la rebelia; la baixaautoestima; el baix rendiment escolar;l’absència de sòlides conviccions mo-rals; els antecedents familiars de con-sum de drogues i, finalment, la seva dis-

ponibilitat. Davant de tot això ens hemde preguntar i plantejar compodem evitar que s’arribi aaquesta situació. Per tant calfomentar una relació sòlidaentre pares i fills; motivar els

fills fent-los veure el seu projecte defutur; saber tractar les situacionsestressants; conèixer els seus amics ipotenciar-los a fer amistats que puguinser un bé per a ells; intentar que el jovetingui una bona relació amb un adultel qual li servirà de model i manteniruna actitud ferma enfront el món de ladroga. Esperem que amb aquestes breuspinzellades puguem conscienciar elspares i els joves sobre el perill que com-porta el consum de drogues i ladesinformació, tant d’aquest món comdel de la sida.

IES Els Planells

El que més ens preocupa a nosaltres,com a docents i pares, són els factors derisc que fan més probable el consumd’aquestes substàncies entre els joves

D

22

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Salgar restauraturant aquest hivern s’han re-alitzat les obres de restaura-

ció del convent de Salgar, refentla façana, reforçant l’estructurai canviant el malmès teulat.Aquesta fase s’uneix a les obresque s’han vingut realitzant du-rant les últimes dècades, i quehan servit per millorar tot el con-junt arquitectònic de Salgar.Aquest indret té un encant espe-cial per a tots els comarcans i co-marcanes, ja que és punt de tro-bada de nombrosos pobles. Mos-sèn Roc ha estat l’impulsord’aquestes millores, en una tascaconstant i abnegada. En el pre-sent article parlem de Salgar, dela seva història i de la seva res-tauració.

SituacióEl Santuari de Santa Maria deSalgar és situat en una balma en-mig del congost del Segre que dis-corre entre les muntanyes d’Antona ide Montsonís, a 3,5 quilòmetres de laciutat d’Artesa. Es troba dins el termemunicipal de Foradada i depèn eclesi-àsticament de la Parròquia deMontsonís, la qual a la vegada depènd’Artesa. El Santuari es pot dividir endues parts: l’ermita o temple religiósd’origen romànic i un edifici annexconstruït posteriorment i utilitzat coma convent pels carmelitans, amb unclaustre renaixentista.

El topònimEl mot àrab “algar” significa cova, bal-ma o concavitat. L’indret és ple de co-ves que li donen al paisatge un toc dis-tintiu. L’any 1548 hi ha constància es-

crita de “çalgario”per anomenar ellloc. El 1559 apa-reix la forma“Salgario”, resultatde la unió del motmés l’article llatí“ipse” anteposat.Heus aquí l’origen iel significat delnom.

Els inicisNo tenim dades de l’existència d’untemple religiós a Salgar fins a finals delsegle XII, encara que el territori que ac-tualment ocupa Artesa i la seva comar-ca va estar a mans de l’Islam, sent con-querit pels comtes d’Urgell, a principisdel segle XI. Es va fer la repoblaciód’aquestes terres des del castell deMontmagastre. L’any 1038 les terrespassen d’Ermengol II d’Urgell a mansdel noble Arnau Mir de Tost. D’aquest perí-ode, sabem queja vivia gent a lesrodalies deSalgar i s’hi con-reaven terres, lesquals depeniende l’església deMalagastre (elque actualmentés Antona, a l’al-tre costat de riu,dalt del turó). El1053 Arnau Mirde Tost féu es-ment de “les es-glésies de

Malagastre amb el seu delme deSalgar”, en virtut de cedir-les alsseus hereus.

L’església romànicaL’església és documentada de l’any1192 i el 1263 s’hi bastí un petitHospital de Sant Jordi. El 1292 hihavia una capella a càrrec d’un cler-gue depenent de la Rectoria deMontsonís. L’edifici destinat al cul-te era una menuda capelleta qua-drada, l’absis de la qual era semi-circular i orientat cap a l’est, seguintla tradició medieval. Tenia l’entra-da per la banda que dóna al riu iera un lloc força freqüentat per vi-atgers i pelegrins. Així doncs, po-dem dir que l’església romànica ésdel segle XII. L’actual presbiteriocupa la primitiva ermita.

Orígens llegendarisEn algunes cròniques del segleXVIII es diu que Salgar tenia un

origen cavalleresc i que el cavaller denom Salgar hi tenia un castell molt fortper a defensar-se dels moros. S’ha dedescartar aquest suposat origen ja quel’indret té nul·litat estratègica i era moltdifícil la construció d’un castell. També en una de les coves que en-volten l’ermita, es diu que uns pastorstrobaren una imatge de la Mare de Déu.Aquesta talla romànica va desaparèxieri actualment en la cova de la troballa hiha una imatge més moderna.

D

23

la P

alan

ca


El convent carmelitàL’any 1404 l’església de Salgar es tro-bava mig abandonada. El senyor deMontsonís, Pons de Ribelles, pressionàl’Arxiprest d’Àger per a què fos cedi-da a l’orde religiosa dels carmelitans.Aquests començaren fent vida a lescoves, tot acollint pastors i viatgers, jaque era un lloc de pas entre Lleida i laSeu (aleshores no hi havia la C-1313 ila ruta a seguir era aquella). Posteriorment l’Orde Carmelita hiconstruí un convent i amplià l’esglésiaromànica. L’any 1530 construïren elclaustre i el 1608 eixamplaren el con-vent. El primer prior conegut va serPere Reig que dirigí el Santuari des de1470 a 1477. La principal missió de

Salgar per als carmelitans calçats eraser refugi de l’esperit per tal d’aconse-guir un apropament a Déu mitjançantla solitud de la pregària, la natura i lameditació. També acollien malalts i ellloc era conegut com Hospital i Albergde Sant Jordi (la imatge esculpida enpedra encara es con-serva avui dia, for-ça malmesa). Entre els seglesXV i XVIII, Salgarvisqué anys d’apo-geu, de manera ques’hi feien moltes pe-regrinacions i elnombre de frarescarmelitans augmentà. A més d’ampli-ar el convent, es feren diversos projec-tes per fer un pont que seguís el camípassat el Santuari, on hi havia grans to-lles d’aigua. Així, el 1720 s’iniciarenles tasques de construcció d’aquest pas. El gravat de Francesc Gros (a l’es-querra), de l’any 1589, s’aproxima jabastant a les construccions actuals.

L’arquitecturaLa capella construïda durant el segleXII, les restes de la qual serien el pres-biteri actual, seria de línia romànica, deplanta quadrada i absis semicircular,amb entrada per la banda de l’Evange-li, que correspon a l’actual porta de sa-gristia. També hi havia gent que s’hifeia enterrar; el cementiri deuria serl’actual nau ampliada, on més tard s’hienterrarien els frares. La imatge de San-ta Maria, de talla romànica, devia ser

correlativa en temps i estil a la primeraesglésia. L’engrandiment de l’esglésiatingué lloc durant el priorat de PerePons (1522-1566): s’allargà la part del’oest i se li donà una mica més d’am-plada; també s’aixecà la volta de l’an-tiga capella i se li donà més alçada.L’edifici tal com està actualment ésconsiderat pels tècnics com una obrabarroca que aprofita part de les estruc-tures altmedievals. També hi ha quis’atreveix a determinar que l’absis ori-ginari data del segle XI.

La desamortitzacióEls frares, amb el seu últim prior FraTomàs Matavera, hagueren d’abando-nar el convent l’any 1835, amb la des-amortització de Mendizábal. La Lleipromulgada pel govern espanyol expro-piava propietats a l’Església per a re-captar fons. El 1837 es vengueren lescampanes i el 1840 es feren les prime-res vendes de terrenys de cultiu. El con-vent i l’església foren adquirits el 1841per la família lleidatana Girona Agrafel,per 6000 rals. En anys posteriors el convent es des-tinà a granja d’animals, fins que passàa mans de Montserrat Maluquer, laqual, passada la Guerra Civil, cedí els

25

la P

alan

ca


edificis al Bisbat de Lleida. Durant elsbombardejos de l’any 1938, moltshabitans d’Artesa es refugiarien a lescoves de Salgar, evitant així moltesmorts. Tants anys de deixadesa i d’usosimpropis, units a l’espoliació de dife-rents pedres, columnes i objectes de

valor per part d’algunes persones,van fer que el Santuari arribés als anys70 en pèssimes condicions de conser-vació.

Salgar, lloc de trobada i acollidaJa hi ha constància de nombroses ro-meries durant el segle XVII. Els dillunsde Pasqua era i és habitual l’Aplec a

Salgar per part de veïns deMontsonís, Artesa,Montclar i Oliola. El diade Sant Jordi s’hi reuniala gent de Vernet. Per SantMarc és l’hora de la gentde Cubells, que hi pelegri-na a peu i en silenci. Lagent de Seró i Tudela tam-

bé realitzaven pelegrinatges en dates nodeterminades. També és habitual la ce-lebració del sagrament matrimonial perpart de molts joves de casa nostra i defora L’indret acollí el 1962 uns campa-ments infantils i juvenils, que han tin-gut continuïtat fins als nostres dies, ambla posterior construcció de la casa decolònies uns metres enllà.

La reforma i restauracióDurant la segona meitat del segle XXs’han dut a terme diferents reformes alSantuari de Salgar. Aquestes es van ini-ciar l’estiu de 1972 amb l’organitzaciód’un camp de treball organitzat permossèn Josep Alòs. En aquest es van

A l’esquerra, podem veure el convent en ruïnes a finals dels anys 70. A la dreta, panoràmica del’església. A baix, a l’esquerra, l’Aplec de Pasqua de 1999. A la dreta, un Aplec dels anys 30.

26

la P

alan

ca


dur a terme el desenrunament d’un afe-git que tapava la façana principal delmonestir (la qual es pot veure en l’ac-tualitat) i tasques de neteja de tot elvoltant. L’any 1978 s’hi féu arribar lallum. Mn. Jaume Besolí també impul-sà un seguit de millores, com van ser elrebaixament i arranjament del presbi-teri de l’església. Uns anys més tard, el setembre de1981, va ser nomenat Rector deMontsonís Mn. Roc Salvia, i durant elsmesos d’octubre, novembre i desembredel mateix any, i amb l’ajuda d’homesi dones de Rubió, Foradada, escoltes ivoluntaris, van continuar la tasca en-degada per Mn. Alòs. Es va acabar detirar a terra l’afegit que restava de da-vant la façana principal del monestir(part esquerra), es va refer el pas de l’in-terior del monestir (escales) i es va ar-reglar la torre de guaita. Durant les tas-ques de desenrunament i neteja va sor-tir a la llum una arcada primitiva dedavant la façana i es va refer la resta.Es va apuntalar el monestir que ame-naçava ruïna i es van començar a en-

treveure les primeres pintures de l’in-terior de les estances del monestir (fotode dalt). Aquestes obres de millora i ne-teja van finalitzar la mateixa vetlla deldia de Nadal i es va celebrar una multi-tudinària Missa del Gall a Salgar. Tam-bé es va dotar l’església de llibres, elcalze i dels estris necessaris per ofici-ar-hi missa (només hi restava l’altar). Durant els anys 80 es va realitzar unnou camp de treball amb la participa-ció de moltíssim jovent, realitzant tas-ques de neteja de l’entorn. El 1982 es va dotar l’església de ca-lefacció, es va construir el cancell del’entrada (per resguardar-se del fred) ies va dotar el recinte d’un amplifica-dor i altaveus. També durant aquest any,

l’artista de BaldomarAntoni Borrell va rea-litzar una imatge de laMare de Déu de Salgarque ha presidit l’esglésiades d’aleshores. El 1983 es vanconstruir els wàters ilavabos a la part baixadel monestir. Durant els anys pos-teriors es va anar rea-litzant el mantenimentnecessari del Santuari i, amb donatiusdels comarcans, es va anar eixugant eldèficit que s’havia realitzat per totesaquestes primeres obres de millora. El1988 va ser el primer any que l’exerci-ci es va saldar amb un petit superàvit. El 1995 es va dur a terme la reformade la teulada de l’església i un any méstard, el 1996, es va pintar el temple. El 1997 es va renovar el presbiteri,es van picar les parets fins a trobar lapedra que es pot veure en l’actualitat,es va trobar el finestró que hi ha actu-alment i la llinda de damunt la porta(que té inscrita la data de 1608) i es vanrefer les escales que es pugen per ado-rar la Verge. El 1998 es van renovar tots els bancsdel temple i es va repintar l’església.També es va donar color a la imatge dela Verge de Salgar que en Borrell varealitzar el 1982. El 1999 es va restaurar la Mare deDéu del convent, feta d’alabastre i esva tornar a posar al seu lloc en una so-lemne festa el 8 de desembre. El 2000 es va instal·lar un locutori

nou i es va renovar la calefacció. El 8 de desembre de 2001 es va rea-litzar una nova festa per la troballa d’unSant Jordi esculpit en pedra que es tro-bava antigament a l’arcada que hi ha-via baix al camí. Finalment, durant el novembre i eldesembre de 2001 i gener a març de2002 s’ha dut a terme la restauració dela façana principal i s’ha refet tot el teu-lat del monestir. També s’ha tancat l’in-terior del monestir i s’han posat llumsen les seves primeres coves. Aquesta darrera obra de millora haestat finançada per l’IEI de la Diputa-ció de Lleida, amb 9.000 euros, pel Bis-bat d’Urgell, que ha aportat 3.000 eurosi per donacions dels fidels, uns 21.000euros més. Segons ens explica Mn. Roc,encara serien necessaris uns 10.000euros més per acabar de completaraquestes obres. Cal destacar que aques-tes millores, com es pot comprovar enles xifres que hem citat, s’han dut a ter-me principalemt gràcies a les nombro-ses aportacions i col·laboracions de lagent d’aquestes contrades.

27

la P

alan

ca

Mossèn Roc Salvia i Setó, el pal de paller de SalgarLa família de Mn. Roc és originària de Tiurana, Bellvís i El Poal.Els seus pares es van casar a El Poal. Posteriorment es vantraslladar de mitgers a Almacelles, on el 15 d’agost de 1932 (Marede Déu d’Agost) va néixer Roc Salvia i Setó. Quan va començarla Guerra Civil, l’any 1936, van tornar a El Poal, on tenen la casapairal. Mn. Roc va estudiar la carrera al seminari del Bisbat d’Urgell,començant-hi l’any 1945. El 1958 va ser ordenat sacerdot. El seuprimer destí fou a la població d’Agramunt, lloc des del qual vanpromoure i iniciar els campaments d’estiu a Salgar, l’any 1962.El 1964, Mn. Roc es traslladà a Claravalls. El 1968, a Montgai.El 1981, es feu càrrec de la parròquia de Montsonís. El 1989, es

nomenat rector d’Artesa de Segre. Des de 1995 fins a l’actualitat, ha tornat a fer-se càrrec de la parròquia de Montsonísi ha dedicat gran part dels seus esforços a potenciar i restaurar el santuari de Salgar. Mn. Roc, principal artífex d’aquestes reformes iniciades per Mn. Alòs el 1972, explica que el quel’ha mogut per anar reformant aquest indret, ha estat l’amor que li ha demostrat la gent pel Santuaride Salgar, ja que es tracta d’un indret estimat per tothom. Mn. Roc rep qualsevol visitant com si d’unamic es tractés, obrint-li les portes del Santuari i explicant-li les obres realitzades i els projectes queté per anar millorant mica a mica Salgar. La seva és una tasca constant i voluntariosa que va donantels seus fruits. Des d’aquestes línies volem fer-li un reconeixement públic per la seva gran tasca.Endavant i coratge!

Aquest reportatge ha estat realitzat per Sergi Valls i MiquelRegué. Fotos: Sisquet, Ferran Anell, Sergi Valls i MiquelRegué. L’apartat sobre la història de Salgar està extret delllibre de Prim Bertran i Roiger sobre el Santuari.

A sota podeu observar una imatge de Salgar amb el Castellot i Artesa al fons.Les tres marededéus de Salgar: la primera, la de la cova; la segona, la del’església; la tercera, la del monestir. A baix de tot, la cova on uns pastorsdescobriren la primera Mare de Déu (avui desapareguda)


28

la P

alan

ca


Salgar, abans i ara

29

la P

alan

ca


31

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

En memòria i recordança de quatre caramellairesls ardits caramellaires de la Dà-lia Blanca, aquell nodrit estol

que inassequible al desànim i empe-sos per una emotiva fermesa, anyrere any, alegren els nostres diumen-ges pasquals amb sos cants de goig id’alegria com fidels continuadorsd’una ancestral tradició del nostrepoble, han constatat en el decurs dela darrera anyada la dolorosa pèr-dua de quatre dels seus membres,emportats pel vent de la vida i de lamort. Quatre cantaires que, cofats amb ver-mella barretina, llaç vermell al coll iespardenya vigatana als peus, en eltranscurs de nombroses ocasions havi-en petjat els carrers i les places de lanostra ciutat contribuint amb la sevaveu i la seva presència a la perseveran-ça del fet caramellaire, ens han dit adéu-siau en el decurs de la darrera anyada. És per això que la dita i cantaire co-munitat està trista i adolorida per la sen-sible pèrdua dels esmentats companysde l’esperit i de l’ideal. I, als volts d’unanova Pasqua Florida, quan sota el se-cular penó de la dita Dàlia Blanca esdisposen a portar-nos el seu eternalmissatge de vida i esperança, el recorddels malaurats amics absents assoleixunes connotacions més punyents i mésemotives. Tot i pretenent fer-nos ressò de talsentiment, volem en aquest senzill peròsentit article retre un emotiu homenat-ge com a testimoni d’agraïment i re-cord envers els quatre cantors que enshan deixat, la presència anímica delsquals continuarà formant part de la rot-llana caramellaire i estarà present en lament de tots els cantaires quan les im-mortals tonades dels diumenges de Pas-qua s’enlairin als cels de la nostra i dela seva Artesa de Segre. Unint-nos al condol de la legió cara-mellaire artesenca, volem trametre alsfamiliars dels difunts el nostre més sin-cer testimoni de condolença i a l’en-sems fer-los palesa la ferma seguretatque la remembrança dels finats conti-nuarà present en la ment de tots nosal-tres. Aquí van els nostres versos...

Travessant núvols i bromes

Aquesta Pasqua Floridanostres homes cantaranla tonada més sentida,empesos per noble afany.

I quatre veus molt formosessolcant l’espai baixaran,travessant núvols i bromesper unir-se a aquest cant.

De qui són les veus aquellesQue, des del cel esguardant,les immortals Caramelleses fonen amb aquest cant?

Són les veus tan estimadesdel Jaume, del Josep, del Joan i el Marcel·lí,que volen estar amb nosaltresel diumenge de Pasqua al matí.

En sentida recordança dels bons amics i ferms caramellaires Marcel·lí Badia,Joan Giribet, Jaume Llanes i Josep Riart, traspassats darrerament.

Sícoris

E

CURSET DE SARDANES

Els dijous a les 10h de la nita la Dàlia BlancaInici: 4 d’abrilIncripcions: el mateix diaPreu: 12 euros (socis gratuït)

Organitza: Amics de la sardanad’Artesa de Segre

Col·labora: Ajuntamentd’Artesa de Segre

32

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de la Coral Joia de Maig d’Anglesolal passat diumenge 10 de març,la Coral Joia de Maig d’Angle-

sola va oferir un concert, a l’Esglé-sia Parroquial d’Artesa de Segre, enrecord d’en Joan Giribet i Boneta. La Coral Joia de Maig d’Anglesola,juntament amb cantaires d’Agramunt,Ponts i Artesa de Segre i sota la batutade Ramon Casals i Muntada, van pre-parar un intercanvi amb l’OrfeóMaonès de Maó. Un altre intercanvid’aquesta mena el va realitzar, fa unsanys, la Coral d’Avui d’Agramunt ambcantaires d’Anglesola amb una coral deKiev. Així doncs, es va poder reunir ungrup d’una quarantena de cantairesprovinents dels quatres pobles i vancomençar els assajos, que es realitzavenels dissabtes al vespre a Anglesola. Pertal de rodar i aprofitar la feina feta quanes tornés de Maó es va preveurerealitzar varis concerts per aquestescontrades. El primer, el varen realitzara la Col·legiata de Sant Pere de Pontsel passat 11 de setembre. Després, entornar, ja en realitzarien tres més, un aAnglesola, un a Agramunt i un a Artesa. Un dels cantaires que s’hi haviaafegit de l’Orfeó d’Artesa de Segre, ique s’ho havia pres amb moltes ganes iil·lusió, era en Joan Giribet, que hianava juntament amb Martí Serret.Malgrat les ganes i la il·lusió posada,

uns dies després del concert que varenrealitzar a Ponts l’11 de setembre, untràgic accident va manllevar la vida delJoan el 18 d’aquest. Ara, sis mesos méstard, i després d’haver realitzatl’intercanvi amb l’Orfeó Maonès (la co-ral de Maó va venir no fa pas gaire, elprimer cap de setmana de febrer) id’haver realitzat un concert a Anglesolai un altre a Agramunt per Nadal, aquestscantaires d’Anglesola, Agramunt iPonts també van voler realitzar aquestmateix concert a Artesa, com estavaprevist en un inici, i fer-lo en record deJoan Giribet.

El repertori que varen oferir era forçavariat: cançons d’autors clàssics comMozart, cançons de caire més religiósd’autors com Joan Cererols i cançonstradicionals catalanes. El concert vafinalitzar amb la interpretació de quatrecants juntament amb els cantaires del’Orfeó Artesenc (Cantate Domino, ElRossinyol, La Sardana, eterna i Signoredelle cime), donant per finalitzat unconcert carregat d’emocions isentiments davant del nombrós públicque assistí a l’Església Parroquial.

SVJ

Final de trimestre a l’Escola de Músicaom cada final de trimestre, l’Es-cola Municipal de Música

d’Artesa de Segre ha organitzat tot unseguit d’activitats. Aquestes solen seren forma d’audicions a la Sala de l’Or-feó obertes als pares i al públic en ge-neral, la finalitat de les quals consis-teix en que els alumnes puguin tocaren públic alguna de les obres que hantreballat durant el trimestre. Tota aquesta setmana d’activitats vacomençar el dilluns amb la projeccióde la pel·lícula El Pere i el llop en duessessions, primer per a nens i nenes de 3

a 7 anys i després pels alumnes mésgrans. Aquest és un conte musicatrealitzat pel compositor rus SergeiProkoiev. L’autor va compondre l’obrade manera que tots els personatges delconte fossin interpretats per uninstrument de l’orquestra (en Pere, elsinstruments de corda fregada; l’avi, elfagot; el llop, les trompes...) de maneraque servís com un recurs pedagògic perensenyar els instruments de l’orquestraals joves estudiants. Durant el segle XXs’han compost altres obres amb unafinalitat similar, com per exemple Guia

d’orquestra per a joves, que BenjamínBritten (l’autor) va compondre per unprograma de televisió. El dimarts 19 de març es va realitzarl’audició de piano. Dimecres, la delsalumnes de percussió. Dijous, alumnesde piano, violoncel, guitarra i músicade cambra. Finalment, divendres, elsalumnes de violí i un taller de músicade cambra on hi van participar alumnesde l’àrea de corda fregada i van treballardurant una hora, formant per unsinstants una petita agrupació orquestralde corda fregada.

E

C

33

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Orfeó Artesenc canta a l’Auditori de Lleidal passat diumenge 24 de març,l’Orfeó Artesenc d’Artesa de

Segre va cantar a l’Auditori Munici-pal Enric Granados de Lleida en elmarc d’un cicle de concerts, Prima-vera Coral de les Terres de Lleida,organitzat per la Delegació de Terresde Lleida de la Federació Catalanad’Entitats Corals. Aquest cicle de concerts ha estat elprimer any que s’ha organitzat i hacomptat amb una alta participació decorals i orfeons, 19 en total entreorganitzadors i participants. S’hanprevist un total de sis concerts arreu deles comarques lleidatanes. Els dosprimers van tenir lloc el diumenge 24de març. Un a l’església parroquial deVerdú amb les Coral Sant Pere Claverde Verdú (amfitriona) i l’OrfeóBelianenc de Belianes. L’altre al’Auditori Municipal Enric Granados deLleida amb la participació del Cor deCambra Joliu de Lleida (amfitrió),l’Orfeó Artesenc d’Artesa de Segre i laCoral Zaidinense de Saidí. Els quatre concerts que restaran percompletar el cicle són:-Dissabte 6 d’abril a les 21:30h al’església d’Organyà amb la Coral d’Avuid’Agramunt, Capella de Sant Llorenç iCoral l’Estel ambdues de Lleida.-Diumenge 7 d’abril a les 19h al’església del Sagrat Cor de Raïmat amb

la Coral Montserratina de Raïmat(amfitriona), la Coral Nova Tàrrega deTàrrega i la Coral Pontsicana de Ponts.-Dissabte 13 d’abril a les 22h al’església parroquial d’Agramunt ambla Coral Espiga d’Or de Bellvís, Coralla Gavella de Lleida, CoralMontserratina de Raïmat i Coral Vergedel Lliri de Vilanova de Bellpuig.-Diumenge 14 d’abril a les 19h al’església parroquial d’Alcarràs on par-ticiparan la Coral Alzina d’Alcarràs(amfitriona), Coral Llum de Veus deLleida, Coral Clamor de Soses i CoralNoves Veus de Bell-lloc. La trobada en què va participarl’Orfeó Artesenc el passat diumenge de

Rams en el magníficmarc de l’AuditoriMunicipal EnricGranados de Lleidava començar a lescinc de la tarda ambl’arribada a l’Au-ditori de les trescorals. Van assajarles tres cançons deprograma comú:Sota de l’Olm,Invocació a SantJordi i El meu avi.Després, cada coralva poder assajar al’escenari perseparat i comprovarla magnífica acústi-ca de la sala, que està

considerada com una de les millorsd’Europa. A dos quarts de set, norma de la casa,ja es van obrir les portes al públic (unes250 persones) i el concert va començarpuntualment a les 7 de la tarda amb laintervenció de la coral amfitriona.Després va ser l’hora de l’OrfeóArtesenc, que va començar amb duescançons de les nostres contrades, l’Avea la Mare de Déu de Salgar, d’AgustíBrescó i Ausàs, i la Cançó de Carnes-toltes, recollida a la Noguera l’estiu de1929 per Joan Amades i Joan Tomàs iharmo-nitzada per Josep LluísGuzman, per a cor mixte, piano (inter-pretat per Maria Camats) i flautatravessera (interpretada per Joan J.Caubet). Després van interpretar duescançons finlandeses, un cant espiritual,una cançó tradicional mallorquina i vanfinalitzar la seva intervenció amb unasardana: La sardana, eterna d’en JosepViader, deixant molt bones sensasionsi una molt bona imatge per lesinterpretacions que hi van realitzar.Finalment els cants de la CoralZaidinense de Saidí (Franja de Ponent)van donar pas a les tres cançons de pro-grama comú que van finalitzar elconcert. Oportunitats de cantar a llocs coml’Auditori de Lleida no passen cada dia.L’Orfeó Artesenc va posar-hi moltesganes, il·lusió i treball. El resultat vaser molt bo i es va donar una imatgeexcel·lent i de força qualitat de l’Orfeó.

E

35

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de febrer de 2002SESSIONS DEL PLE

8-02-02 – Ple ordinariAbsències: Per CiU, Sra. Segú.

Aprovada per unanimitat l’actade la sessió ordinària de l’11 de generde 2002 am bla inclusió d’una esmenadel Sr. Sabartés.

Aprovat per unanimitat el reco-neixement de crèdits número 1 del2002, que inclou despeses inajornablesde l’any anterior per un total de62.877,99 euros.

Aprovats per unanimitat els se-güents padrons fiscals per a l’any 2002,que es posaran a exposició pública: re-collida d’escombraries, clavegueres,nínxols, portes exteriors, tribunes, apa-radors i vitrines, guals, canonades, llocspúblics, marquesines i impost de vehi-cles. En total, 236.605,34 euros.

Aprovat per unanimitat el reco-neixement d’una antiguitat correspo-nent a 7 triennis, amb efectes del dia 1de gener de 2002, al funcionari muni-cipal Sr. Víctor Caballol i Campa.

Proposta d’acceptació de la di-missió presentada amb caràcter irrevo-cable per la Sra. M. Neus Bròvia iPijuan, regidora electa de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre en les últimes elec-cions municipals per ERC. S’aprovaamb el vot en contra del Sr. Oriola (PP)per considerar que la tasca duta a ter-me per la regidora en l’àrea de Culturaha estat molt bona.

Aprovades per unanimitat lesBases que han de regir la convocatòriadurant l’any 2002 per a la concessió desubvencions per a obres de millora i re-habilitació de façanes.

Aprovat inicialment, per unani-mitat, el projecte de modificació Pun-tual de Normes subsidiàries per a ladelimitació de sòl urbà a Baldomar, ques’ha d’exposar públicament, amb el re-dactat que consta a l’expedient realit-zat per l’arquitecte Sr. Guimet i infor-mat favorablement per l’arquitectamunicipal.

Aprovada per unanimitat la sol-licitud, al Consell Comarcal de la No-guera, de declaració de l’església romà-nica de Sant Climent de Vilves (s. XII) i

el seu entorn com a Bé Cultural d’Inte-rès Local.

Aprovat per unanimitat,inicialment, l’estudi de detall de l’ali-

neació del C/ Eres, Travessia Calvari,C/ St. Jordi i carrers A’, B’, C i D, re-dactat per l’arquitecta Sra. Espar; aixícom exposar-lo al públic i notificarl’adopció d’aquests acords a tots elspropietaris de l’àmbit afectat

Aprovada per unanimitat la in-clusió al patrimoni municipal de lesparcel·les provinents de lesreparcel·lacións dels Polígons I i II delsector industrial El Pla, d’acord ambl’estudi presentat per l’arquitecta Sra.Espar segons el qual les parcel·les depropietat municipal tenen aquests va-lors: 14 parcel·les d’indústria aïllada(edificabilitat del 0,75 m2 sostre/m2solar) al preu de 48 euros/m2 edifica-ble i 9 parcel·les d’indústria entre mit-geres (edificabilitat del 1,10 m2 sostre/m2solar) al preu 43,64 euros/m2 edificable.

Aprovat per unanimitat el Plecde condicions administratives que hau-ran de regular les vendes, mitjançantconcurs restringit i subhasta pública, deles parcel·les patrimonials resultants dela reparcel·lació del Polígon II del sec-tor industrial El Pla, el qual s’hauràd’exposar al públic.

Aprovada per unanimitat l’ac-ceptació de la renúncia de SORIGUÉS.A. a la realització de l’obra de la xar-xa de subministrament d’energia elèc-trica inclosa dins els projectes d’urba-nització del Polígon Industrial “El Pla”.

Aprovada per unanimitat l’adju-dicació pel procediment de màxima ur-gència a l’empresa COBRA, especia-

lista en aquest tipus d’instal·lacions, del’execució de la xarxa elèctrica inclosadins els projectes d’urbanització del Po-lígon Industrial “El Pla” per l’import146.968,02 euros.

Aprovat per unanimitat, defini-tivament (aprovació inicial: 11-12-01),el preu públic per la utilització del ser-vei d’accés a internet a la BibliotecaMunicipal Joan Maluquer i Viladot, elqual s’exposarà públicament.

Aprovades per unanimitat, defi-nitivament (aprovació inicial: 11-12-01), les següents ordenances fiscals,que s’exposaran públicament: impostsobre béns immobles, taxa per aprofi-taments especials a favor d’empresesexplotadores de subministraments queafectin al total o una part del veïnat itaxa per retirada i dipòsit de vehiclesabandonats o estacionats defectuosa-ment o abusivament a la via pública ial terme municipal.

Aprovades per unanimitat les se-güents certificacions d’obra:- Certificacions relcionades amb el Po-lígon industrial “El Pla”, signades perl’arquitecta Sr. Espar i realitzades perl’empresa SORIGUÉ S.A.: Núm. 8, perimport de 6.141,19 euros, de l’obra“Urbanització servei d’abastament d’ai-gua, tram escomesa – dipòsit de capça-lera”. Núm. 9, per import de 5.080,38euros, de l’obra “Urbanització Polígon1. Culs de sac”. Núm. 7, per import de10.845,28 euros, de l’obra “Accés alPoligon 1 des de la C-240 en el pk 103T.M. d’Artesa”. Núm. 5, per import de6.437,06 euros, de l’obra “Accés alPoligon 2 des de la C-240 en el pk 103T.M. d’Artesa”. Núm. 2, per import de131,57 euros, de l’obra “Veïns fora del’àmbit del pla parcial del Polígon In-dustrial”. Núm. 3, per import de 776,44euros, de l’obra “Annex 2 a projected’urbanització del Polígon 2 –infraestructures de telecomunicacions”.Núm. 8, per import de 62.452,77 euros,de l’obra “Urbanització Polígon 2”.Núm. 9, per import de 29.183,54 euros,de l’obra “Urbanització Polígon 2”.- Certificació núm. 1, per import de12.092,32 euros, de l’obra “Pavimen-tació plaça i carrer Major a Anya”, sig


36

la P

alan

ca

nada per l’arquitecte Sr. Mallol i realit-zada per l’empresa JOSEP M. SALAAMIGÓ.- Certificació núm. 3, per un import de7.682,25 euros, de l’obra “Dipòsit d’ai-gua de 500.000 litres a Tudela, signadaper l’arquitecta Sra. Espar i realitzadaper l’empresa TEHORSA.

Aprovada per unanimitat la ra-tificació de les recepcions de les se-güents obres esmentades i de la cancel-lació i devolució de les fiances defini-tives:- A Excavacions Jumela, SCP: 119,72euros per la obra “Arranjament de caminsde Collfred”, 67,31 euros per l’obra “Ar-ranjament de camins de Vernet”, 475,48euros per l’obra “Arranjament de caminsa Artesa”, 156,26 euros per l’obra “Ar-ranjament de camins a Vilves” i 132,22euros per l’obra “Arranjament de caminsa Vall-llebrera”.- A Conspamone S.A., 212,64 euros perl’obra “Renovació xarxa d’abastamentd’aigua i instal·lació de clavegueram ala Cra. d’Agramunt–tram núms. 87 al111”, 613,60 euros per l’obra “Ampli-ació de la Llar d’Infants Municipal” i685,72 euros per l’obra “Adequació dedependències per ampliació de la Llard’Infants Municipal”.- A Tecno Perfil S.L., 864,81 euros perl’obra “Mobiliari per a la Casa Consis-torial”.

A proposta del Sr. Pellicer (re-gidor PSC), s’inclou a l’ordre del dia,pel procediment d’urgència, la propos-ta d’adhesió a la sol·licitud de l’emis-sió de dictamen del Consell d’Estat so-bre la Llei 18/2001 de 12 de desembre,General d’Estabilitat Pressupostària, entant que podria afectar a l’autonomialocal garantida constitucionalment, ambla finalitat d’interposar un conflicte endefensa de l’autonomia local davant delTribunal Constitucional. També es pro-posa atorgar la representació de la cor-poració al Sr. Siurana, Alcalde deLleida i membre del Consell Nacionalde la Federació de Municipis deCatalunya. S’aprova amb els vots a fa-vor de 8 regidors (4 ERC, 3 CiU i 1PSC) i l’abstenció del regidor del PP.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dies 6, 18 i 25 de febrer)

Posposar la presa de cap decisiósobre la cessió d’ús de terrenys de pro-pietat municipal per a la construcció delparc eòlic de la serra de Sant Mamet,per tal d’estudiar millor la proposta.

Concórrer a la convocatòria delDepartament d’Interior per a la conces-

sió de subvencions a ens locals per adotacions i inversions en infrastructu-res destinades a Parcs de Bombers Vo-luntaris, per a la rehabilitació del patiexterior del Parc d’Artesa (valorada en6.689,74 euros), i demanar un ajut del90%.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció inicial de la memòria valorada del’obra anterior, redactada perl’arquitecta Sra. Espar, i la seva expo-sició pública.

Proposar a l’Alcaldia sol·licitara la Diputació de Lleida 3 petites aju-des de 6.010,12 euros cada una per ales següents obres: “Renovació parcialtram inicial xarxa d’abastament d’aiguaals nuclis de Seró, Tudela i Colldelrat”,“Adequació de l’espai davant del pontsobre el canal d’Urgell” (pressupostaten 18.032,97 euros) i “Arranjament di-pòsit d’aigua al Pont d’Alentorn”.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció inicial dels següents projectes re-dactats per l’arquitecta Sra. Espar, aixícom la seva exposició pública: “Reno-vació parcial tram inicial xarxa d’abas-tament d’aigua als nuclis de Seró,Tudela i Colldelrat” amb un pressupostde 25.146,60 euros, “Arranjament di-pòsit d’aigua al Pont d’Alentorn” ambun pressupost de 12.028,02 euros.

Concedir l’ús de la Sala d’Actesde la Casa Consistorial:- Al CENG, 22 de febrer a les 22h per ala celebreació d’una assemblea gene-ral.

- A la Societat de Pescadors Esportius,1 de març a les 21:30h per a la celebra-ció d’una assemblea anual ordinària.- A l’Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre, 7 de març a les 22hper a la celebració d’una reunió ambels seus membres.- A la Comunitat de Regants d’Artesa iMontsonís, 15 de març a les 21h per ala celebració d’una assemblea ordinà-ria.

Concedir l’ús del PavellóPoliesportiu:- A Mercè Nogués, el 28 d’abril per ala celebració d’un Festival Interco-marcal d’Aeròbic.- Al Grup d’Escala en Hi-Fi, el 4 i el 5de maig (a canvi dels dies concedits 23i 24 de març) per a la realització d’unaactuació.

Concedir les següents subvenci-ons:- Al CEIP els Planells, 1.200 euros pera la celebració dels actes del 25è ani-versari.- Al Club Esportiu Artesa de Segre,6.000 euros per a la realització de lesactivitats esportives de la temporada.- Al CEIP Els Planells, 751,27 eurosper a les despeses de la XVI SetmanaCultural.

Autoritzar Red Eléctrica deEspaña per desbrossar els arbres que hiha sota la línia elèctrica compresa en-tre els pals núm. 97 i 98 de la línia de220 kw. PSR: RUB.

Contractar laboralment a tempscomplert la Sra. Joana Camats i Duranyper a dur a terme tasques de suport ad-ministratiu a la regidoria de Cultura(Museu, Llar d’Infants, Aula de Músi-ca, Biblioteca Municipal, ExcavacionsArqueològiques, Premi de NarrativaBreu i Oferta Cultural). Així mateix,contractar laboralment a temps parcial(15h setmanals) la Sra. Jordina Fontaneti Valls durant el temps que duri lainformatització de la Biblioteca.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- Al Bisbat d’Urgell, per substitució deles teulades de l’església i de la casahabitatge del Monestir de Santa Mariade Refet.- Al Sr. Josep Sala i Pampalona, per ex-pandir una porta d’1,20 a 2,50 m, a C/Calvari, 9.

37

la P

alan

ca


- A la Sra. M. Rosa Aldavó i Pineda,per canviar una porta de l’exterior a C/Calvari, 50.- Al Sr. Carles Solé i Grau, per canviaruna porta metàl·lica de l’exterior a Cra.Tremp 12.- Al Sr. Francisco Inglavaga i Vidal, per re-alitzar oberta per fer porta d’entrada de ve-hicles a C/ Calvari s/n de Baldomar.- A la Sra. Concepció Gil i Camps, perarrebossar parets interiors de l’entradaa C/ Major 1 de Montargull.- Al Sr. Lluís Mora i Ros, per arranja-ment de façana a C/ Molí s/n de Seró.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de gual al Sr. Antoni Tarragona iTarragona, a C/ Monges 55.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de pròrroga de llicència d’obres alSr. Pere Vidal i Purgimon, per construc-ció d’una nau de 840 m2 per explota-ció porcina d’engreix, situada a laparcel·la 43 del polígon 11 (llicènciaconcedida el 28-10-98).

Proposar a l’Alcaldia donar-seper assabentats de la instal·lació d’em-magatzematge de GLP aeri de 4,88 m3a Cra. Agramunt 16, el titular del qualés Cap de la Serra S.A.

Proposar a l’Alcaldia la denega-ció de llicència de gual al Sr. Jordi Rosi Roig a Cra. Agramunt 100, ja que nohi ha cap local al que s’hi pugui acce-dir amb vehicle.

Retirar l’autorització del gualconcedit a Arbre i Moble S.L., amb data5-2-01, a Cra. Agramunt 86, ja que nohi ha cap local al que s’hi pugui acce-dir amb vehicle.

Requerir als Srs. Carme i MiquelBossa i al contractista Fons AumedesSCCL per a què redueixi immediata-ment al mínim l’ocupació que estan fentde la via pública a la Pça. del Ball, fruitde la llicència d’obres núm. 59/2001 dedata 25-04-01.

INFORMES DE L’ALCALDIAEl Jutjat Contenciós Administra-

tiu de Lleida ha fallat, en data 23 degener de 2002, el recurs contenciós ad-ministratiu número 326/2000 interpo-sat per Ent. Mercantil Tilsit SociedadLimitada contra l’Ajuntament d’Artesa

de Segre, desestimant-lo.El Consell Comarcal de la No-

guera vol realitzar una guia turística dela comarca de la Noguera per a promou-re-la turísticament i amb aquest objec-tiu demana que se li facilitin els fulle-tons turístics editats i informació actu-alitzada sobre temes relacionats amb elturisme.

Ha arribat la credencial del nouregidor Sr. Lluís Agramunt i Oliva, queprendrà possessió del seu càrrec en elPle municipal de 8 de març.

El senyor alcalde comunica laproposta de nomenament de les Sres.Blanch i Barril efectuada pel tribunalde les oposicionsconvocades mitjan-çant concurs oposi-ció lliure per a co-brir dues places depersonal funcionari,auxiliar administra-tiu grup D, d’acordamb la següent pun-tuació: Marta

Blanch i Serralta, 24; M. Pilar Barril iBrescó, 21; Joana Camats i Durany,19,5; Carolina Macià i Serra, 18,5; JordiSabanés i Nogués, 16.

En referència a la reclamaciópresentada pel Sr. Francisco Pérez iMartínez per no haver estat avisat deles obres de la carretera de Clua, s’haesbrinat que la parcel·la cadastral nú-mero 268 del polígon 2 no apareix en-registrada al seu nom sinó a nom delSr. Pau Farré i Daura.

Ha sortit publicat l’anunci de de-claració d’utilitat pública i urgent exe-cució de la concentració parcel·lària dela zona regable del terme municipald’Artesa (DOGC núm. 3576 de 15 defebrer de 2002).

Consgestprom ha interposat unrecurs de reposició contra la resoluciód’aquesta Alcaldia de fer efectives alsJutjats les fiances pendents de devolu-ció a l’empresa. La Justícia va recla-mar a l’Ajuntament la retenció i posa-da a disposició judicial de qualsevolquantitat que s’hagués de pagar aCongestprom. Els advocats de l’Ajun-tament aconsellen desestimar el recurs.

El Sr. Josep Vendrell i Tarré haposat una reclamació en referència al’obra que està realitzant el Sr. AntoniBrescó i Viladrich a C/ Forn núm. 6d’Alentorn.

Ramon Giribet i Boneta

39

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

I les Caramelles, com acabaran?a Bea i la Diana decideixen sortira passejar pels carrers d’Artesa

per gaudir d’aquest bon temps quesembla haver-se instal·lat definitiva-ment amb l’arribada de la primave-ra. Passen per davant la plaça del’Ajuntament decideixen seure unaestona per agafar aire i beure una micad’aigua a la font.Diana: Oh, que fresca!!! Portàvem jauna hora passejant i les cames em co-mençaven a fer figa!!Bea: Va, no val res aquesta aigua!! Éscrua i per mi que no és ni potable, fapudor a pixats… Vols dir que es rentamai, això?Diana: Suposo… No siguis tan bleda!!!Aquesta aigua és com totes les aigües deles fonts públiques!! Va, tira i anem a seureuna estona en aquell banc sota l’ombra!Bea: Sí, anem que em vull assecar lesmans i la boca!! Ecs, quin mal gustm’ha quedat!! Tens algun xicle?Diana: Té i calla, pesada!!… Guaita,has vist? Ja han penjat la bandera cata-lana al balcó de l’Ajuntament pel diade Pasqua!! Quin goig que fa!!Bea: És veritat!! Ja som a Pasqua?Segur que aquest any em tornen a des-pertar amb aquella m… de Caramelles!!Un diumenge que puc dormir… Quinpoble!Diana: Però com t’atreveixes a parlaraixí d’una tradició artesenca que durades de fa molts anys? Apuntar-t’hi hau-ries de fer, com jo!! Aquest any el meucant també ajudarà a despertar-te. Hosento, xiqueta.Bea: El que em faltava per sentir! Jo?Cantar? La primera i última vegada queho vaig fer va ploure una setmana segui-da!! Els pagesos estaven contents, el meupare em va donar les gràcies i tot.

Diana: Ja me’n recordo, ja! Et va sor-tir un gall!! Però això eren els nervis!!Amb les caramelles no cal tenirbona veu, només moltesganes de cantar i passar-s’ho bé, es tracta de ferfesta i prou, com aquestdiumenge! A més, com quees canta en grup, els nervis escomparteixen i la cantadasurt més bé!Bea: Res, això de les caramelles nosé pas qui ho va inventar, qui va co-mençar amb la tradició? Jo ho su-primiria.Diana: No diguis ximpleries!!Bea: Ah, i per no dir la cistelleta cutrei penosa que passen pel balcons de lescases fent un soroll esgarrifós i desper-tant a tothom!! Total per a què? Per aposar-hi tres o quatre ous, que segur queno en fan res!Diana: Sort que només ets tu qui pen-sa així! Si tothom tingués aquesta opi-nió, les tradicons artesenques, el folklo-re d’Artesa, el sentiment artesenc... des-apareixerien més del que ja ho ha fet.Bea: Vas ben equivocada, maca! Sommolta gent del poble que pensem de lamateixa manera!! I si no, per què etpenses que falten tantes persones aquestany per anar a cantar? Fan molta pro-paganda per animar a la gent! Que noveus que als d’Artesa se’ls en fot trespitos les caramelles i tota la tradiciópopular? Prefereixen mil vegades mésveure un derbi que aguantar un pal decançons que ni tan sols coneixen sobreel seu poble.Diana: No és veritat! El que passa ésque és més còmode jeure al sofà de casaamb la teva cigarreta i el teu cafetonetque anar als assajos a les deu de la nit

els dissabtes! I el dia de Pasqua tambéés més còmode quedar-se al llit que ai-xecar-se a les vuit del matí per anar arecórrer els carrers d’Artesa. A més, enaquest poble, a l’igual que a la societaten què vivim, no es mou un dit senseres a canvi. Som uns materialistes, sino hi ha premi, no hi ha esforç!!Bea: És clar que sí!!Diana: Doncs, això no hauria de seraixí!! Hem d’intentar ser més sensibles,hem de conservar les velles tradicionsque ens uneixen. Què seria un poblesense història? A la vida només hi haaquestes petites senzilleses que li do-nen el sentit! Abans que els diners enaquest món hi ha moltes altres cosesmés importants, creu-me!Bea: Sí, amb això tens raó… però… lasocietat no l’he muntada jo i… hi ha elque hi ha! Però, pensant-ho bé… crecque aquest any provaré de venir a can-tar el dia de Pasqua. Sempre m’esticqueixant d’Artesa, i una cosa que té…encara l’estic desvalorant. Sí… vindré,aquesta vegada m’has convençut!!Diana: Així m’agrada!!!!

Nosaltres

L

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Plural, giren al voltant del sol. La ciutat dels trempo-lins.- 2. La vora d’un riu. Masculí, relatiu a la ciutat. Lacua d’un infinitiu.- 3. Forat que comunica amb l’exterior.Consonant amb revolts. Vocals.- 4. La companya amargadel fetge. Bafarada. Al revés i plural, en tenen els gats i lesgrapadores.- 5. Al revés, nota musical. Que només s’esde-vé de tant en tant. Consonant tossuda.- 6. Canvi sobtat deposició. Dissensió oberta.- 7. Al revés, contracció. Llocadient per arrecerar-hi naus. La dinovena consonant. Campno conreat.- 8. Lletra rodona. Biga transversal que sosté lacoberta. Femení, relatiu a l’ós. Vocal oberta.- 9. Fer servirla facultat de pensar. Porta. Al revés, la companya de l’ho-me.- 10. Consonant tossuda. La divuitena lletra. La capitaldel Maresme.- 11. Afirmació. Al revés, qualificatiu querep la fulla que no cau. Interjecció militar o gas noble.- 12.Empresa que distribueix.Verticals1. Dones que ensenyen.- 2. Generós a donar o premiar.

Molt sec, estèril i desproveït de vegetació.- 3. La primera víctima d’assassinat. Feina, obra. Vocal prima.- 4. Al revés, formaprefixada que significa ronyó. Al revés, una de les qualitats del so. Al revés, antic terme de municipi de Bellpuig.- 5. Alrevés, llit senzill. Desfilada que es fa per Carnestoltes. Consonants.- 6. Conjunt de persones que seuen al volt d’una taula.Consonant alveolar. Consonants.- 7. El tres vist en un mirall. Allò que sobra quan s’acaba la divisió. La peça més importantdel joc d’escacs.- 8. Transpira. Cabra del Pirineu. Consonants.- 9. Consonant vibrant. Soca. Feu una suma.- 10. Consonants.Mot per a expressar el moviment partidari de la unió de Xipre a Grècia. Planta olorosa que es pot menjar amanida.- 11.Gratar amb una raspa. Nascut. Cinc-cents.- 12. Est. Xicota de poble. Lletra que rodola.- 13. Al revés, matèria primera perelaborar el vi. La cua d’un infinitiu. Resar.- 14. Persona que programa.

Fotomuntatge enigmàtic per les Ànimes nocturnes

Remenant en el bagul dels records, hemtrobat aquesta curiosa imatge. Ara sónmés crescudets i es casen el proper 27d’abril a Salgar. Seran nous veïns de lacarretera d’Agramunt, prop d’on hi ha-via una “enxuminia”. Tenen fortes vin-culacions amb la nostra revista i ambel món de l’esport. Creiem que la poli-cia no els busca i que no pateixen caplesió. Sabeu qui són?

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Planetes. Tremp.- 2.Ribera. Urbà. Ir.- 3. Obertura. S. AO.- 4. Fel. Alè.separG.- 5. eR. Ocasional. R.- 6. Salt. Discòrdia.-7. slA. Rada. S. Erm.- 8. O. Bau. Ursina. A.- 9.Raonar. Du. anoD.- 10. Erra. R. Mataró.- 11. Sí.ennereP. Ar.- 12. Distribuïdora.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Fotomuntatge enigmàticM. Àngels Leal i Planes, Miquel Regué i Gili.

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Visita Pastoral a Vall-llebrera. 1956

es fotos que presentem aquestmes les hem situades a la prima-

vera de 1956, tot i que l’any no és se-gur que sigui exactament aquest. Estracta d’una visita pastoral del bisbea la població de Vall-llebrera. En aquells temps, la presència d’unaautoritat eclesiàstica era consideradacom un gran esdeveniment i tothoms’esforçava en donar-li una rebuda comcal. Al fons de la foto més petita es veuuna parcarta realizada pels nens i ne-nes de l’escola on es llegeix: “Laescuela saluda a su pastor que vieneen nombre del Señor”. Aleshores Vall-llebrera pertanyia almunicipi d’Anya, que encara no estavaagregat a Artesa. Així doncs, les per-sones que es veuen al capdavant de lacomitiva són representants d’aquestantic municipi. A la foto petita i d’es-querra a dreta: el Sr. Manel Vilella, delMolí de l’Esquerrà d’Alentorn, era elsecretari. El Sr. Melcior Solans eral’únic mestre de l’escola mixta de Vall-llebrera (ho va ser de 1941 a 1959),d’on és fill. El Sr. Antoni Mora, de Cal’Empenedit de Montmagastre, era l’al-

calde. Entremig d’aquest i del bisbe, ensha semblat reconèixer el nostre col·-laborador Sícoris, Sr. Rossend Marsol,que treballava a l’ajuntament d’Anya.A continuació, el bisbe d’Urgell, Sr.Ramon Iglesias, és fàcilment identifi-cable. Per cert, feia pocs anys que Anyaformava part d’aquest bisbat (abanspertanyia al de Lleida). Finalment, a ladreta, Mn. Ignasi Lluvic, que era filld’Altron.

En la foto més gran, a més dels per-sonatges esmentats, podem veure tam-bé Mn. Sabaté (darrere del bisbe a ladreta), que era rector d’Artesa.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos cedides pel Sr. Melcior Solans iTorres de Cal Joanetó de Montargull

L

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Una foto per a la història. El diumenge de Rams, l’Orfeó Artesenc va actuar en una de les sales de concerts ambmillor acústica de tot Europa, l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida. (Foto: Marcelo Mendoza)

Documents

la Palanca · podíem trobar si anàvem a Barcelona aquells dies, el conegut seny català va fer acte de presència a les nostres consciències. Les qüestions que ens plantegem la