LA PROPIETAT PROMOTOR EMPLAÇAMENT … · 1. memoria descriptiva 1.1. generalitats titol del projecte projecte executiu de l’arranjament de la coberta de la masia de “la gleva

PROJECTE EXECUTIU DE L’ARRENJAMENT DE LA COBERTA DE LA MASIA DE “LA SALUT”, A LA LOCALITAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT, BARCELONA. AGOST DE 2014

LA PROPIETAT Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Barcelona PROMOTOR Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola EMPLAÇAMENT Avinguda de la Riera, Sant Feliu de Llobregat, c.p.08980, Barcelona EQUIP REDACTOR Josep Mascaró i Català (Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC)

1 de 141

ÍNDEX

1. MEMÒRIA 4

1.1 Generalitats 4

1.2 Objecte del projecte 4

1.3 Preexistències i feines prèvies 4

1.4 Descripció de les obres 5

1.5 Normativa aplicable 6

2. AMIDAMENTS I PRESSUPOST 9

3. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 18

DG01. Situació i emplaçament 19

DG02. Estat actual. Distribució de les plantes baixa i primera 20

DG03. Estat actual. Planta golfes i coberta 21

DG04. Estat actual. Seccions i façanes 22

DG05. Estat actual. Estructura planta coberta 23

DG06. Estat actual i acabats. Enderroc i obra nova 24

DG07. Estat actual i acabats. Enderroc i obra nova 25

DG08. Estat reformat. Planta coberta 26

DG09. Estat reformat. Detalls planta coberta 27

4. PLECS DE CONDICIONS TÈCNIQUES 28

5. DOCUMENTS ANNEXES AL PROJECTE 86

I. Estudi bàsic de Seguretat i Salut 87

II. Estudi de Gestió de Residus (RD 105/2008) 96

III. Control de qualitat 101

IV. Memòria tècnica de l’estructura 104

2 de 141

1. MEMORIA

3 de 141

1. MEMORIA DESCRIPTIVA 1.1. GENERALITATS

TITOL DEL PROJECTE PROJECTE EXECUTIU DE L’ARRANJAMENT DE LA COBERTA DE LA MASIA DE “LA GLEVA DE LA SALUT”, A LA LOCALITAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT, BARCELONA

ARQUITECTES JOSEP MASCARÓ I CATALÀ (Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC)

EMPLAÇAMENT AVINGUDA DE LA RIERA

MUNICIPI SANT FELIU DE LLOBREGAT C.P.08980 ( BARCELONA)

PROMOTOR CONSORCI DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

PROPIETAT AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

PERIODE DE SERVEI 50 ANYS

TIPUS DE CONTROL PREVIST ESTADÍSTIC

1.2. OBJECTE DEL PROJECTE

Tal i com s’ha fet referència en l’apartat anterior, l’objecte de la present memòria és la definició de les obres per a la realització de l’arranjament de la coberta de l’actual Masia de “La Gleva de La Salut”, situada al Parc Natural de Collserola, a la localitat de Sant Feliu de Llobregat. L’estat actual de conservació de la coberta objecte del projecte presenta un elevat grau de deteriorament, el qual va quedar documentat a l’informe elaborat pel mateix equip tècnic redactor en data de juny del present any 2014. En aquest informe es recomanava la substitució de la totalitat de la coberta, motivat pel deteriorament de molts dels elements de fusta que conformen la mateixa. És per aquest motiu que la propietat va decidir procedir a l’enderroc de la totalitat de la mateixa per, posteriorment, executar-ne una de nova. Així doncs, el projecte encarregat contempla el total enderroc i posterior reconstrucció de la coberta de la Masia, i més en concret la que fa referència al cos més elevat, el que disposa d’un total de tres plantes. Queda doncs fora de la zona d’actuació el volum de la masoveria, que es troba a una cota inferior. Cal comentar que en l’actualitat la planta golfes no disposa de cap tipus d’ús, i tampoc es té coneixement de l’ús futur al qual es destinarà, fet pel qual fa molt difícil complir amb els requeriments de l’actual marc normatiu, el CTE. El projecte contempla la restitució de la coberta per evitar el seu possible col·lapse, intentant seguir les indicacions i recomanacions que estableix el “Código Técnico de la Edificación”, però sense poder seguir unes pautes més concretes en matèria d’acústica, estalvi d’energia i salubritat, degut a la indefinició de l’ús. Serà objecte d’un altre projecte doncs, adequar l’interior de les golfes a l’exigit a la normativa. No obstant, pel que fa referència a l’apartat estructural, aquest si que ha seguit amb l’especificat al CTE, complint amb la totalitat dels seus requeriments.

1.3. PREEXISTENCIES I FEINES PREVIES

L’edifici motiu del present informe és una construcció històrica formada per dos edificis adossats. Un primer edifici de tres plantes amb unes dimensions aproximades de 18 metres de fondària per uns 15 metres d’amplada, i un segon volum que disposa de dos plantes i té unes mides aproximades de 18 metres de fondària per uns 12 metres d’amplada.

El primer edifici, actualment, té un ús associat a un restaurant que està ubicat a la primera planta. Les dos plantes superiors estan sense ús. Té una distribució típica de les construccions destinades a masies, amb quatre vanos. Aquesta ha patit moltes modificacions en el decurs del temps fins assolir la distribució actual.

Moltes d’aquestes modificacions s’han dut a terme recentment per tal d’adaptar l’edifici als nous usuaris, així com per apedaçar de manera puntual els diversos punts on l’edifici es trobava afectat per patologies diverses, moltes d’elles relacionades amb filtracions d’aigua. A la façana posterior es pot apreciar una mena de galeria d’uns 2 metres d’amplada que està adossada a la construcció original.

• Característiques constructives de l’edifici.

Tal i com s’ha comentat anteriorment, aquest edifici mostra les diverses modificacions que ha patit en el decurs de la seva història. En cadascuna d’aquestes modificacions s’han fet servir les característiques constructives del moment, no tan sols en els elements de nova construcció, sinó també en els elements de reforç o modificacions parcials posteriors. També cal destacar, que algunes d’aquestes actuacions s’han dut a terme amb materials reutilitzats d’altres llocs. Així doncs es poden diferenciar clarament un parell de zones que es detallen tot seguit:

Tan l’edifici principal con la residencia dels masovers tenen una planta baixa coberta amb voltes de rajola plana (a la catalana) que es recolzen en el murs de càrrega perimetrals. La resta de forjats són unidireccionals de biguetes de fusta amb revoltons de rajola ceràmica. Segons es pot veure en diversos punts, les característiques de les biguetes de fusta varien sensiblement, de manera que es poden trobar punts amb biguetes de secció quadrada, en altres la secció passa a ser circular i en altres, resulta molt evident que són reaprofitades d’altres construccions (hi ha alguna zona de la coberta on les biguetes eren antics plans de la llum). En zones molt puntuals es poden apreciar biguetes de formigó armat. Aquestes evidències donarien a entendre que s’han fet moltes modificacions en l’estructura original de l’edifici en el decurs de la seva història. La mateixa conclusió es pot extreure de l’observació dels murs de càrrega. Segons s’ha pogut verificar els murs de càrrega són de terra compactada, llevat d’alguna zona concreta de la planta segona, on els murs de terra compactada no assoleixen el nivell de la coberta, de manera que es substitueix per fàbrica de maó ceràmic massís. Les darreres actuacions de massissat s’ha resolt amb murs de maó ceràmic buit. La coberta es tradicional de teula àrab sobre una solera de rajola ceràmica que s’aguanta sobre un entramat de biguetes i llates de fusta. També són apreciables moltes reparacions i filtracions evidents d’aigua de pluja que han deteriorat de manera evident, els diferents elements estructurals. Sobre tot a la zona de la canal existent entre la coberta a dos aigües del volum principal i la coberta del porxo annex. En alguna zona de coberta també s’aprecia l’existència de perfils metàl·lics que fan la funció de llindes. També es força evident en el nivell de sota coberta l’existència d’uns tirants metàl·lics la funció dels quals seria la d’estabilitzar la façana principal que es troba força desplomada.

4 de 141

• Descripció de patologies.

Les patologies observades són les que ja es van descriure a l’informe anteriorment esmentat, les quals es poden resumir de la següent manera: Taques d’humitats i filtracions d’aigua: Provoca les deficiències més extenses de tot l’edifici, generalment provocades per deficiències en les canalitzacions de recollides d’aigües pluvials i en goteres de les cobertes. Es poden apreciar zones on hi ha reiterades actuacions de reparació puntual que han donat uns resultats molt minsos, a la vista de l’estat de l’estructura. Aquestes filtracions han provocat:

- Eflorescències del material ceràmics de la solera de rajola de coberta. - Despreniments del material de revestiment de murs i façanes. - Taques d’humitats en cel-rasos i parets. - Taques d’humitats als ampits de les finestres. - Oxidació en biguetes metàl·liques. - Aparició de fongs i altre tipus de deficiència en elements de fusta.

Patologies en elements horitzontals (coberta): - Esquerdes en biguetes de fusta causades per deformacions excessives. - Esquerdes en biguetes de fusta ocasionades per podriments de la fusta. - Atacs xilòfagues del tipus:

o Tèrmit subterrani. o Tèrmit de la fusta seca. o Cerambícids (carcoma grossa). o Carcoma ( carcoma dels mobles). o Fongs de podriment.

Patologies en elements verticals (murs):

- Fissures en els murs del sota coberta, provocades per l’empenta dels elements inclinats de coberta.

- Trencament de llindes per l’efecte de càrregues puntuals. - Eflorescències i taques de fongs provocats per les filtracions d’aigua. - Esquerdes que marquen un canvi de material dels murs. - Trencament de murs per l’efecte del comportament diferencial de diverses parts de l’edifici. - Fissures a les trobades de dos parets poc lligades. - Desploms en el mur de façana principal a la cota de sota coberta.

Val a dir que la falta de tasques de manteniment, en aquesta zona de l’edifici en el decurs d’aquests darrers anys, han incrementat de manera considerable les patologies estructurals visibles, fent que, en molts casos, sigui necessari una actuació urgent per a resoldre la causa que l’ha originat.

1.4. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES Segons s’ha anat comentant, les obres consisteixen en l’enderroc i posterior reconstrucció de la coberta de la masia que conforma el cos o volum més elevat, situat sobre l’actual restaurant “Masia la Salut”. Aquest presenta unes dimensions en planta d’uns 18,5x15,5m, amb una superfície aproximada d’uns 280m2. Les obres contemplen l’enderroc de la totalitat de la coberta i la seva posterior reconstrucció, no aprofitant cap tipus de l’element de fusta donat el seu estat de conservació i el no compliment de l’actual marc Normatiu. Tots els materials que es faran servir seran nous, a excepció de les teules, de les quals s’intentarà aprofitar el major número possible durant la fase d’enderroc. Així doncs, els diferents treballs que es duran a terme són els que hi figuren a continuació:

1.4.1. Actuacions prèvies i d’intervenció

Donada l’existència d’un restaurant amb l’afluència de gent que això comporta, juntament amb el fet de treballar a les façanes a una certa alçada, el projecte ha contemplat la disposició de bastides. Aquestes tindran la doble funció de protecció de persones alienes a l’obra i de facilitar les feines d’enderroc i posterior reconstrucció de la coberta i les façanes. També s’hauran d’habilitar zones específiques d’acopi i implantació d’obra allunyades de l’afluència de la gent que vagi al restaurant. 1.4.2. Actuacions d’enderroc: Per tal de poder dur a terme la nova coberta la intervenció contempla l’enderroc de diferents elements constructius, els qual es detallen a continuació:

Desmuntatge de les teules existents i aplec de les mateixes per al seu posterior re aprofitament. Enderroc de la capa de rasilla situada sota les teules. Retirada de les llates de fusta que suporten les rasilles. Retirada de les biguetes i jàsseres de fusta. Enderroc de la cornisa de la façana principal.

1.4.3. Actuacions d’adequació a la nova coberta:

Actualment la coberta disposa de dos faldons principals amb un carener central, així com un petit faldó d’uns 2m que conforma un aiguafons juntament amb un dels faldons principals. Aquesta recollida d’aigua “interior” ha provocat greus problemes d’humitats, i és per aquest motiu que el projecte contempla la seva eliminació, cobrint la coberta amb només dos faldons i eliminant l’actual aiguafons. És per aquest motiu que s’ha pres de decisió d’aixecar les parets una alçada aproximada de 1 metre, amb la finalitat de suprimir aquest faldó petit i dur totes les aigües a l’exterior. Per tal de fer possible aquest fet, s’ha considerat els diferents treballs que s’enumeren a continuació:

Repicat de la coronació dels murs inferiors que pugen aproximadament 1m respecte de la cota de la planta golfes.

Repicat de l’arrebossat d’aquests murs fets malbé per culpa de nius d’abelles o vespes, i la seva posterior reconstrucció amb morters de calç.

Formació de noves parets de maó calat de 15cm adossades a les existents per tal de serveixin de recolzament a les noves biguetes de fusta.

Cosit de les esquerdes existents.

5 de 141

Lligat de la façana principal o Nord-Oest a les parets que conformen les crujíes interiors mitjançant la disposició de tubs de fibra de carboni tipus “Carbotube”, de la casa Mapei. En l’actualitat la façana presenta un important desplom i ja incorpora uns tensors de barres d’acer que lliguen la mateixa amb aquestes parets interiors.

Formació dels nous congrenys perimetrals de formigó armat segons la documentació de projecte, els quals serviran per lligar la planta coberta i com a recolzament de les noves biguetes de fusta.

1.4.4. Formació de la nova coberta:

És l’actuació més important que es durà a terme i el motiu pel qual es duen a terme les obres. El nou projecte contempla l’execució d’una nova coberta de fusta el més semblant del possible a l’actual, tot intentant reproduir el seu aspecte. A tal efecte s’ha contemplat una nova coberta formada pels diferents elements constructius:

Reconstrucció del ràfec de la façana principal, tot imitant l’existent. Noves biguetes de fusta laminada GL24h, de dimensions 10x24cm i 16x16cm Panell sandvitx Ondutherm H19+A40+FAB13 de la casa “Onduline”, amb un gruix d’aïllament de 40mm i

un acabat interior de fusta d’abet vernissat. Col·locació d’una placa impermeable “sota teula”, de la casa Onduline, del tipus BT-200, Acabat de teula col·locat sobre la placa, fixat amb morter a les zones indicades a la documentació

gràfica, tot aprofitant el major número possible de teules recuperades de la fase de l’enderroc. 1.4.5. Acabats Els acabats que contempla el present projecte es limiten a la reconstrucció de l’arrebossat de façana fet malbé durant la fase d’enderroc, així com el dels nous trams de paret aixecats per guanyar alçada a la coberta. Tanmateix, també es proposa la formació d’un nou arrebossat per consolidar les parets existents que pugen de la planta primera, les quals no es troben en gaire bon estat per l’efecte dels nius d’abelles o vespes.

1.5. NORMATIVA APLICABLE

NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT Llistat d’obligat compliment d’acord al D. 462/71 NORMATIVA TÉCNICA GENERAL APLICABLE A LOS PROYECTOS DE EDIFICACIÓN DE ACUERDO AL CTE El Decreto 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", establece que en la memoria y en el pliego de prescripciones técnicas particulares de cualquier proyecto de edificación se haga constar expresamente la observación de las normas de la presidencia del gobierno y las del ministerio de la vivienda sobre la construcción vigentes. Es por esto conveniente que en la memoria figure un párrafo que haga alusión a dicho decreto y especifique que en el proyecto se han observado las normas vigentes aplicables sobre construcción. Así mismo, en el pliego de prescripciones técnicas particulares se incluirá una relación de las normas vigentes aplicables sobre construcción y se remarcará que en la ejecución de la obra se observarán las mismas. A la entrada en vigor del Código Técnico de la Edificación, CTE, se derogan diversas normativas y para dar cumplimiento a las nuevas exigencias básicas se han de aplicar los documentos básicos, DB, que componen la parte II del CTE. Debido al amplio abasto del CTE, este es referencia tanto en el ámbito general como en cada tema indicando el documento básico o la sección del mismo que le sea de aplicación. Además, los productos de construcción (productos, equipos y materiales) que se incorporen con carácter permanente en los edificios, en función del uso previsto, llevarán la marca CE, de conformidad con la Directiva 89/106/CEE de productos de construcción, transpuesta por el RD 1630/1992, de Diciembre, modificado por el RD 1329/1995. En este sentido, las

reglamentaciones recientes, como es el caso del CTE, hacen referencia a normas UNE-EN, CEI, CEN, que en muchos casos establecen requisitos concretos que se han de cumplimentar en el proyecto. ÀMBIT GENERAL Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99), modificación: ley 52/2002, (BOE 31/12/02) Modificada por los Presupuestos generales del estado para el año 2003. Art. 105 Código Técnico de la Edificación RD 314/2006, de 17 de Marzo de 2006 (BOE 28/03/2006) modificado por RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) y sus correcciones de errores (BOE 20/12/2007 y 25/1/2008) Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71) modificado por el RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) corrección de errores (BOE: 6/7/71) modificada por la O. 14/6/71 (BOE: 24/7/91) Libro de Órdenes y visitas D 461/1997, de 11 de Marzo Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71) REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT ACCESSIBILITAT Llei de promoció d’accesibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 D 135/95 DOGC: 24/3/95 Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones Real Decreto 505/2007 (BOE 113 del 11/5/2007) CTE DB SU-1 Seguridad frente al riesgo de caídas RD 314/2006 "Código Técnico de la Edificación" BOE 28/03/2006 modificado por RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT AHORRO DE ENERGIA CTE DB HE Ahorro de Energía HE-1 Limitación de la demanda energética RD 314/2006, de 17 de Marzo de 2006 (BOE 28/03/2006) modificado por RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) y sus correcciones de errores (BOE 20/12/2007 y 25/1/2008) Se regula la adopción de criterios ambientales y de ecoeficiencia en los edificios D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) y D111/2009 (DOGC:16/7/2009). SALUBRITAT CTE DB HS Salubridad HS 1 Protección frente la humedad HS 5 Evacuación de aguas RD 314/2006, de 17 de Marzo de 2006 (BOE 28/03/2006) modificado por RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007),

6 de 141

Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) y sus correcciones de errores (BOE 20/12/2007 y 25/1/2008) Se regula la adopción de criterios ambientales y de ecoeficiencia en los edificios D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) y D111/2009 (DOGC:16/7/2009) CONTROL DE QUALITAT Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción RD 1630/1992, de 29 de Diciembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificado por el RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Control de calidad en la edificación RESIDUS D’ENDERROC I DE CONSTRUCCIÓ

Regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya. Decret 115 de 06/04/1994; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 1904, 06/03/1994).

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcción. Decret 201, de 26/07/1994; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 1931, 08/08/1994).

*Modificació. Decret 161/2001, de 12 de juny (DOGC Num. 3414, 21/06/2001).

Cataleg de residus de Catalunya Decret 34, de 09/01/1996; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 21, 09/02/1996)* Modificació. Decret 92/1999, de 6 d’abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 28, 12/04/1999).

Finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la disposició de residus, Llei 16, de 13/06/2003; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 3915, 01/07/2003)

Regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. Decret 21, de 14/02/2006; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4574, 16/02/2006)(Correció errades: DOGC 4678 / 18/07/2006) Modificació Derogació de la NRE-At-87. Decret 111, de 14 de juliol de 2009; del Departament de la Prèsidencia (DOGC Num. 5422, 16/07/2009).

Aprovació del Plà d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protección especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig. Decret 152, de 10/07/2007; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4924, 12/07/2007)* Prorroga el Pla. Decret 203, de 22 de desembre de 2009; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 5533, 24/12/2009).

Se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. Real Decreto 105, de 01/02/2008; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 38, 13/02/2008).

Finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. Llei 8, de 10/07/2008; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5175, 17/07/2008).

S'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. Decret Legislatiu 1, de 21/07/2009; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5430, 28/07/2009).

Es prorroga el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric, aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol. Decret 203, de 22/12/2009; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5533, 24/12/2009).

MAQUINÀRIA D’OBRA

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico. Real Decreto 474, de 30/03/1988; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 121, 20/05/1998).

Emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre. Real Decreto 212, de 22/02/2002; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 52, 01/03/2002)* Modificación. Real Decreto 524/2006, de 28 de abril, del Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 106, 04/05/2006).

Se aprueba una nueva Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-2 del Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones. Real Decreto 836, de 27/06/2003; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 170, 17/07/2003)(Correccio errades: BOE 20 / 23/01/2004 ) * Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE Num. 125, 25/05/2010).

Se aprueba el nuevo texto modificado y refundido de la Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM-4 del Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles autopropulsadas usadas". Real Decreto 837, de 27/07/2003; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 170, 17/07/2003)* Modificación. Real Decreto 560, de 25 de mayo de 2010; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE Num. 125, 25/05/2010).

Criteris d'aplicació de la Instrucció tècnica complementària ITC-MIE-AEM2 del Reglament d'aparells d'elevació i de manutenció referent a les grues-torre desmuntables per a obres. Circular 12/1995, de 7 de juliol, de la Direcció General de Seguretat Industrial, del Departament d'Indústria i Energia ( Num. , ).

Se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas Real Decreto 1644, de 10/10/2008; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 246, 11/10/2008).

PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRES

Normas sobre el Libro de Ordenes y Asistencias en obras de edificación. Orden, de 09/06/1971 ; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 144, 17/06/1971)(Correccio errades: BOE 160 / 06/07/1971 ) * Modificación de las normas. Orden de 17 de julio de 1971 (BOE Num. 176, 24/07/1971).

Certificado final de Dirección de obras. Orden, de 28/01/1972; Ministerio de la Vivienda (BOE Num. 35, 10/02/1972).

Modificación de los Decretos 462-19710311 y 469-19720224 referentes a la dirección de obras de edificación y cédula de habitabilidad. Real Decreto 129, de 23/01/1985; Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo (BOE Num. 33, 07/02/1985).

Forma de acreditar ante Notario y Registrador la constitución de las garantías a que se refiere el artículo 20.1 de la Ley de Ordenación de la Edificación. Instrucción, de 11/09/2000 ; Dirección General de los Registros y del Notariado (BOE Num. 227, 21/09/2000).

Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Ley 24, de 27/12/2001; Jefatura del Estado (BOE Num. 313, 31/12/2001)* Modificació de la Llei. Ley 51, de 02 de diciembre de 2003; Jefatura del Estado (BOE num. 289, 03/12/2003).

Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Ley "de acompañamiento" a la Ley de presupuestos para el año 2003. Ley 53, de 30/12/2002; Jefatura del Estado (BOE Num. 313, 31/12/2002) (Correcció errades: BOE 81 / 04/04/2003).

7 de 141

Ley de Ordenación de la Edificación (LOE). Ley 38, de 05/11/1999; Jefatura del Estado (BOE Num. 266, 06/11/1999)200212-006 P; Contiene el artículo 105 que modifica la disposición adicional segunda sobre la obligatoriedad de las garantías por daños materiales ocasionados por vicios y defectos en la construcción.

Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Decret 21, de 14/02/2006; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4574, 16/02/2006)(Correcció errades: DOGC 4678 / 18/07/2006) Modificació. Derogació de la NRE-AT-87. Decret 111, de 14 de juliol de 2009; del Departament de la Presidència (DOGC Num. 5422, 16/07/2009).

Código Técnico de la Edificación Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006)(Correcció errades: BOE Núm. 22 / 20/1//25/0 ) *Modificació. Real Decreto 1371 de 19 de octubre de 2007; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 254, 23/10/2007)*Modificació. Orden VIV 984, de 15 de abril de 2009; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 99, 23/04/2009)*Modificació. Real Decreto 173, de 19 de febrero de 2010; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 61, 11/03/2010)*Modificació apartat 4 de l'article 4. Real Decreto 410, de 31 de marzo de 2010; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 97, 22/04/2010).

Se modifican determinados documentos básicos del Código Técnico de la Edificación aprobados por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, y el Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre. Orden VIV 984, de 15/04/2009; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 99, 23/04/2009)(Correcció errades: BOE núm. 230 / 23/09/2009).

Barcelona, agost de 2014 Josep Mascaró i Català (Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC)

8 de 141

2. AMIDAMENTS I PRESSUPOST

9 de 141

10 de 141

PROJECTE EXECUTIU DE L´ARRENJAMENT DE LA COBERTA DE LA MASIA DE LA SALUT,A SANT FELIU DE LLOBREGAT.Parc Natural de la Serra de Collserola

AMIDAMENTS Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 01 ENDERROCS

1 K121Z251 m2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i alçària <= 200 cm,amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exteriori amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport ambun recorregut total màxim de 20 km

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL

1 Façana Sud-Est 1,000 19,000 12,000 228,0002 Façana Nord-Est 1,000 16,000 13,000 208,0003 Façana Sud-Oest 1,000 9,000 11,000 99,0004 1,000 10,000 9,000 90,0005 Façana mitgera 1,000 13,000 10,000 130,000

TOTAL AMIDAMENT 755,000

2 K1215250 m2 Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplària i alçària <=200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com amínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota lacara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats


1 Façana Sud-Est 1,000 19,000 12,000 80,000 18.240,0002 Façana Nord-Est 1,000 16,000 13,000 80,000 16.640,0003 Façana Sud-Oest 1,000 9,000 11,000 80,000 7.920,0004 1,000 10,000 9,000 80,000 7.200,0005 Façana mitgera 1,000 13,000 10,000 80,000 10.400,000

TOTAL AMIDAMENT 60.400,000

3 K215750A m2 Desmuntatge de teules amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament.


1 Teules coberta 1,000 280,000 280,000


4 K215Z901 m2 Enderroc de capa de rasilla manual massissa col.locada sobre llates de fusta, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor


1 Solera sota teules 1,000 280,000 280,000


5 K2151FE1 m2 Enderroc d'enllistonat de fusta de coberta, inclòs picat d'elements massissos i neteja del lloc de treball, ambmitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor


1 Enllistonat coberta 1,000 280,000 280,000

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 2


6 K2153P01 m Arrencada de canaló de recollida d'aigües amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor


1 Canal aiguafons 1,000 17,000 17,000


7 K2153K01 m Arrencada de carener amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor


1 Carener coberta 1,000 19,000 19,000


8 K2151N71 m Enderroc de cornisa de ceràmica amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor


1 Cornisa Façana Nord-Oest 1,000 19,000 19,0002 Cornisa Façana Sud-Est 1,000 3,000 3,000


9 K2153S01 u Arrencada de bonera repicat i sanejat del paviment a les vores, amb mitjans manuals i càrrega manual de runasobre camió o contenidor


1 Buneres coberta 1,000 2,000 2,000


10 K214Z3C1 m2 Enderroc de biga o bigueta de fusta, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor.


1 Coberta 1,000 288,000 288,000


11 K2163511 m2 Enderroc de paredó de ceràmica 10 cm de gruix, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor


1 Envans interiors 1,000 5,100 5,1002 2,000 2,400 4,8003 Trasdosats 2,000 12,000 3,500 84,0004 1,000 3,600 2,800 10,0805 Altres 1,000 3,000 2,000 6,000


12 K2182C01 m2 Repicat d'estucat, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

EUR

11 de 141


AMIDAMENTS Pàg.: 3


1 Repicat parets 1,000 2,500 2,5002 1,000 12,000 12,0003 1,000 37,000 37,0004 1,000 12,000 12,0005 Altres 1,000 50,000 50,000


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 02 ESTRUCTURA OBRA CERÀMICA

1 K4F2Z57G m3 Paret estructural per a revestir de gruix variable, de maó calat, HD, R-15, de 290x140x100 mm, per a revestir,categoria I, segons norma UNE-EN 771-1, col·locat amb morter de ciment CEM II, de dosificació 1:0,5:4 (10N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de 6 N/mm2


1 Façana S-O 1,000 14,000 0,300 4,2002 2,000 24,000 0,150 7,2003 -1,000 6,000 0,150 -0,9004 1,000 5,000 0,450 2,2505 1,000 5,000 0,150 0,7506 Paret interior 2,000 40,000 0,150 12,0007 1,000 20,000 0,450 9,0008 Paret interior 2,000 25,000 0,150 7,5009 1,000 10,000 0,450 4,500

10 Façana N-O 1,000 5,000 2,200 0,150 1,65011 1,000 19,000 0,700 0,400 5,32012 Façana mitgera 1,000 10,000 0,150 1,50013 Façana S-E 1,000 2,200 0,700 0,300 0,462


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 03 ESTRUCTURA FORMIGÓ

1 K4B83000 kg Armadura per a cèrcols AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2


1 CONGRENYS T2 Façana S-O 1,000 15,000 13,500 202,5003 Interior paral.lel 1,000 7,000 16,100 112,7004 2,000 13,000 16,100 418,6005 1,000 6,000 22,000 132,0006 Mitgera 1,000 13,000 10,000 130,0007 Façana N-O 1,000 19,000 13,500 256,5008 Façana S-E 1,000 19,000 13,500 256,500

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 4

9 Altres interiors 1,000 10,000 13,500 135,00010 Ajustaments i mermes +10% P 10,000 164,380

TOTAL AMIDAMENT 1.808,180

2 K4D8DF00 m2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per a cèrcols inclinats de directriu corba


1 CONGRENYS T2 Façana S-O 1,000 15,000 1,000 15,0003 Interior paral.lel 1,000 7,000 1,000 7,0004 2,000 13,000 1,000 26,0005 1,000 6,000 1,000 6,0006 Mitgera 1,000 13,000 1,000 13,0007 Façana N-O 1,000 19,000 1,000 19,0008 Façana S-E 1,000 19,000 1,000 19,0009 Altres interiors 1,000 10,000 1,000 10,000


3 K45818H4 m3 Formigó per a cèrcols, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat ambbomba


1 CONGRENYS T2 Façana S-O 1,000 15,000 0,100 1,5003 Interior paral.lel 1,000 7,000 0,150 1,0504 2,000 13,000 0,150 3,9005 1,000 6,000 0,150 0,9006 Mitgera 1,000 13,000 0,075 0,9757 Façana N-O 1,000 19,000 0,200 3,8008 Façana S-E 1,000 19,000 0,100 1,9009 Altres interiors 1,000 10,000 0,100 1,000


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 04 ESTRUCTURA METÀL.LICA

1 K43ZU010 kg Elements d'unió i recolzament per a estructures de fusta, d'acer S275JR, galvanitzat en perfils laminats sèrie L,LD, T, rodó, quadrat, rectangular, planxa, treballat al taller i col·locat a l'obra


1 XAPA ACER T2 Jàsseres 16x16 6,000 5,000 30,0003 Biguetes mitgera 20,000 4,500 90,0004 Ajustaments i mermes +10% P 10,000 12,000


2 K4ZWGCE1 u Ancoratge amb tac acer inoxidable de 12 mm de diàmetre i 130 mm llargària, amb cargol, volandera i femellad'acer inoxidable, sobre suport de formigó

EUR

12 de 141


AMIDAMENTS Pàg.: 5


1 Jàsseres 16x16 6,000 6,000


3 K4ZWZCE1 u Ancoratge amb tac acer inoxidable de 10 mm de diàmetre i 130 mm llargària, amb cargol, volandera i femellad'acer inoxidable, sobre suport de formigó


1 XAPES ACER T2 Jàsseres 16x16 6,000 3,000 18,0003 Biguetes mitgera 20,000 2,000 40,000


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 05 COBERTA

1 1521DBBA m2 Coberta inclinada amb un pendent de 15graus formada per:- Teula romana de ceràmica de 12 peces/m2, col·locada amb morter mixt elaborat a l'obra, amb unarecuperació del 60% de peces de l'antiga coberta, col.locada sense fixar a excepció dels elements indicats a ladocumentació gràfica del projecte (ràfecs, cumbreres, laterals, etc )- Placa sota teula, asfàltica, impermeable, BT 200, armada amb fibres minerals i vegetals més resina, per aimpermeabilització sota teula a coberta, segons UNE-EN 14964., ref. BT200 de la sèrie Bajo Teja deONDULINE. S'inclouen totes les peces necessàries per a la seva posada en obra, tals com claus, làminesautoadhesives, escuma, etc.- Panell, Sandwich Ondutherm H19+A40+FAB13, es composa de: tauler superior d'aglomerat hidròfug de 19mm de gruix, nucli aïllant d'escuma de poliestirè extruït de 40 mm de gruix Glascofoam CT, tauler inferior de frisd'abet vernisat., ref. H19.A40.F13 de la serie Onduterm d'ONDULINE. S'inclouen totes les peces necessàriesper a la seva posada en obra, tals com claus, làmines autoadhesives, escuma, etc.- Element de fusta laminada GL24h, amb gruix de laminat 33/45 mm, de 10x24 o 16x16 cm de secció constant illargària fins a 5,5 m, treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau amb un nivell depenetració NP 3.Nota: Per a la formació de la coberta s'inclouen tots els mitjans necessaris per a la seva complerta execució, totseguint les especificacions de projecte i del fabricant (Onduline), així com el suministre i col.locació de qualsevolmaterial necessari per a la seva complerta execució (maons, placa especial H10+A30+FAB13, falques, etc).


1 Coberta 1,000 280,000 280,000


2 K4F2ZLA2 ml Formació de cornisa segons les mateixes característiques que l'existent, amb paret estructural de maó ceràmicmassís d'elaboració mecànica de 44 cm de gruix, HD, R-25 de 290x140x50 mm, cares vistes i de categoria I,segons norma UNE-EN 771-1, col·locat amb morter de ciment CEM II, de dosificació 1:3, (15 N/mm2), ambadditiu inclusor aire/plastificant, elaborat a l'obra i amb una resistència a compressió de 10 N/mm2


1 Cornisa Façana N-O 1,000 19,000 19,0002 Cornisa Façana S-E 1,000 3,000 3,000


3 E5ZA2B52 m Carener ceràmic de teula àrab, de color envellit i 5 peces/m, col·locat amb morter mixt 1:2:10


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 6

1 Carener 1,000 19,000 19,000


4 E5ZJZD6P m Reposició de la canal existent de teula, connectada a les gàrgoles existents, totalment acabada.


1 Cornisa Façana N-O 1,000 19,000 19,000


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 06 VARIS

1 K214Z3C3 u Desmuntatge, aplec i posterior reconstrucció dels dos peu i arc situats a la coberta, a la façana principal, ambmitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor.


1 Coberta 1,000 1,000


2 K4ZWBA02 m Ancoratge sobre suport de fàbrica existent, mitjançant tub pultruso de fibres de carboni, preimpregnat amb unaresina epoxídica. Diàmetre extern de 10 mm i diàmetre intern de 8 mm amb una longitud de 2 m, Carbotube, ref.7339920 de la sèrie Reforç estructural amb frp de MAPEI


1 Cosit parets 4,000 3,000 2,000 24,000


3 K4GRZ2BA m2 Reparació superficial de mur de tàpia consistent en un repicat superficial fins deixar sanejada tota la superfície,amb posterior arrebossat de morter mixt 1:2:10, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R,prèvia col.locació de mallat de fibra de vidre fixat mecànicament.


1 Reparació mur de tàpia 1,000 14,000 14,0002 1,000 5,000 0,800 4,000


4 K81127K4 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament horitzontal exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt1:2:10, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R


1 Façana S-O 1,000 14,000 14,0002 1,000 24,000 24,0003 1,000 5,000 5,0004 1,000 5,000 5,0005 Façana N-O 1,000 19,000 0,700 13,3006 Façana mitgera 1,000 10,000 10,0007 Façana S-E 1,000 2,200 0,700 1,540

EUR

13 de 141


AMIDAMENTS Pàg.: 7


5 K4BPZ110 u Ancoratge amb acer en barres corrugades de 8 mm de diàmetre, amb perforació i injectat continu d'adhesiud'aplicació unilateral de resines epoxi sense dissolvents, de dos components i baixa viscositat


1 Connexió entre parets 185,000 3,000 555,000


6 E4Z11211 m2 Làmina de neoprè de 6 mm de gruix per a recolzaments estructurals elàstics, col·locada sense adherir


1 Base biguetes de fusta 48,000 0,100 0,070 0,3362 44,000 0,100 0,070 0,3083 48,000 0,100 0,070 0,3364 46,000 0,100 0,070 0,3225 6,000 0,100 0,100 0,060


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 07 GESTIÓ DE RESIDUS

1 K2R24200 m3 Classificació a peu d'obra de residus de construcció o demolició en fraccions segons REAL DECRETO105/2008, amb mitjans manuals


1 Teules coberta no aprofitades (40%) 1,000 280,000 0,100 0,400 11,2002 Rasilla sota teules 1,000 280,000 0,050 14,0003 Enllistonat coberta 1,000 280,000 0,030 8,4004 Cornisa Façana N-O 1,000 19,000 0,300 0,500 2,8505 Cornisa Façana S-E 1,000 3,000 0,300 0,500 0,4506 ENDERROC PAREDONS T7 Envans interiors 1,000 5,100 0,100 0,5108 2,000 2,400 0,100 0,4809 Trasdosats 2,000 12,000 3,500 0,100 8,400

10 1,000 3,600 2,800 0,100 1,00811 Altres 1,000 3,000 2,000 0,100 0,60012 REPICAT ARREBOSSAT T13 Repicat parets 1,000 2,500 0,050 0,12514 1,000 12,000 0,050 0,60015 1,000 37,000 0,050 1,85016 1,000 12,000 0,050 0,60017 Altres 1,000 50,000 0,050 2,50018 BIGUETES DE FUSTA T19 Coberta 1,000 390,000 0,150 0,250 14,62520 PAPER I CARTRÓ T21 Previsió 1,000 2,000 2,000

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 8

22 PLÀTICS T23 Previsió 1,000 2,000 2,00024 ALTRES BARREJATS T25 Previsió 1,000 20,000 20,00026 Esponjament +35% P 35,000 32,269


2 K2R540J0 m3 Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 9m3 de capacitat


1 Teules coberta no aprofitades (40%) 1,000 280,000 0,100 0,400 11,2002 Rasilla sota teules 1,000 280,000 0,050 14,0003 Enllistonat coberta 1,000 280,000 0,030 8,4004 Cornisa Façana N-O 1,000 19,000 0,300 0,500 2,8505 Cornisa Façana S-E 1,000 3,000 0,300 0,500 0,4506 ENDERROC PAREDONS T7 Envans interiors 1,000 5,100 0,100 0,5108 2,000 2,400 0,100 0,4809 Trasdosats 2,000 12,000 3,500 0,100 8,400

10 1,000 3,600 2,800 0,100 1,00811 Altres 1,000 3,000 2,000 0,100 0,60012 REPICAT ARREBOSSAT T13 Repicat parets 1,000 2,500 0,050 0,12514 1,000 12,000 0,050 0,60015 1,000 37,000 0,050 1,85016 1,000 12,000 0,050 0,60017 Altres 1,000 50,000 0,050 2,50018 BIGUETES DE FUSTA T19 Coberta 1,000 390,000 0,150 0,250 14,62520 PAPER I CARTRÓ T21 Previsió 1,000 2,000 2,00022 PLÀTICS T23 Previsió 1,000 2,000 2,00024 ALTRES BARREJATS T25 Previsió 1,000 20,000 20,00026 Esponjament +35% P 35,000 32,269


3 K2RA62F0 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus ceràmics inerts amb una densitat 0,8 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 170103 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)


1 Teules coberta no aprofitades (40%) 1,000 280,000 0,100 0,400 11,2002 Rasilla sota teules 1,000 280,000 0,050 14,0003 Cornisa Façana N-O 1,000 19,000 0,300 0,500 2,8504 Cornisa Façana S-E 1,000 3,000 0,300 0,500 0,4505 Esponjament +35% P 35,000 9,975

EUR

14 de 141


AMIDAMENTS Pàg.: 9


4 K2RA6890 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de fusta no especials amb una densitat 0,19 t/m3,procedents de construcció o demolició, amb codi 170201 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)


1 Enllistonat coberta 1,000 280,000 0,030 8,4002 Biguetes de fusta 1,000 390,000 0,150 0,250 14,6253 Esponjament +35% P 35,000 8,059


5 K2RA63G0 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)


1 ENDERROC PAREDONS T2 Envans interiors 1,000 5,100 0,100 0,5103 2,000 2,400 0,100 0,4804 Trasdosats 2,000 12,000 3,500 0,100 8,4005 1,000 3,600 2,800 0,100 1,0086 Altres 1,000 3,000 2,000 0,100 0,6007 REPICAT ARREBOSSAT T8 Repicat parets 1,000 2,500 0,050 0,1259 1,000 12,000 0,050 0,600

10 1,000 37,000 0,050 1,85011 1,000 12,000 0,050 0,60012 Altres 1,000 50,000 0,050 2,50013 ALTRES BARREJATS T14 Previsió 1,000 20,000 20,00015 Esponjament +35% P 35,000 12,836


6 K2RA6960 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de paper i cartró no especials amb una densitat 0,04t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi 150101 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)


1 Previsió 2,000 2,0002 Esponjament +35% P 35,000 0,700


7 K2RA6770 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de plàstic no especials amb una densitat 0,035 t/m3,procedents de construcció o demolició, amb codi 170203 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)


1 Previsió 2,000 2,0002 Esponjament +35% P 35,000 0,700

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 10


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 08 SEGURETAT I SALUT

1 H16F100M pa Percentatge en concepte de seguretat i salut


1 1.5% del total de l'obra 1,000 1,000


Obra 01 PRESSUPOST JM4174Capítol 09 CONTROL DE QUALITAT

1 J060780A u Mostreig, realització de con d'Abrams, elaboració de les provetes, cura, recapçament i assaig a compressiód'una sèrie de sis provetes cilíndriques de 15x30 cm, segons la norma UNE-EN 12350-1, UNE-EN 12350-2,UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2, UNE-EN 12390-3


1 3 sèries 3,000 3,000


2 J5V1Z151 u Prova d'estanquitat de coberta inclinada, amb aspersors, incloent la realització d'inspecció i informe final.


1 Coberta 1,000 1,000


EUR

15 de 141

PROJECTE EXECUTIU DE L´ARRENJAMENT DE LA COBERTA DE LA MASIA DE LA GLEVA DE LA SALUT,A SANT FELIU DE LLOBREGAT.Parc Natural de la Serra de Collserola

PRESSUPOST Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost JM4174

Capítol 01 ENDERROCS

1 K121Z251 m2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada perbastiments de 70 cm i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubstravessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com amínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa deprotecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior i amarradorscada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalitzaciónormalitzats i el transport amb un recorregut total màxim de 20 km (P -9)

7,45 755,000 5.624,75

2 K1215250 m2 Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada perbastiments de 70 cm d'amplària i alçària <= 200 cm, amb basesregulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treballd'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals,sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la caraexterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elementsde senyalització normalitzats (P - 8)

0,12 60.400,000 7.248,00

3 K215750A m2 Desmuntatge de teules amb mitjans manuals i aplec per a posterioraprofitament. (P - 17)

23,50 280,000 6.580,00

4 K215Z901 m2 Enderroc de capa de rasilla manual massissa col.locada sobre llatesde fusta, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camióo contenidor (P - 18)

3,22 280,000 901,60

5 K2151FE1 m2 Enderroc d'enllistonat de fusta de coberta, inclòs picat d'elementsmassissos i neteja del lloc de treball, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor (P - 12)

2,46 280,000 688,80

6 K2153P01 m Arrencada de canaló de recollida d'aigües amb mitjans manuals icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor (P - 15)

2,84 17,000 48,28

7 K2153K01 m Arrencada de carener amb mitjans manuals i càrrega manual de runasobre camió o contenidor (P - 14)

1,23 19,000 23,37

8 K2151N71 m Enderroc de cornisa de ceràmica amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor (P - 13)

38,49 22,000 846,78

9 K2153S01 u Arrencada de bonera repicat i sanejat del paviment a les vores, ambmitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor (P- 16)

5,69 2,000 11,38

10 K214Z3C1 m2 Enderroc de biga o bigueta de fusta, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor. (P - 10)

16,10 288,000 4.636,80

11 K2163511 m2 Enderroc de paredó de ceràmica 10 cm de gruix, amb mitjans manualsi càrrega manual de runa sobre camió o contenidor (P - 19)

6,64 109,980 730,27

12 K2182C01 m2 Repicat d'estucat, amb mitjans manuals i càrrega manual de runasobre camió o contenidor (P - 20)

9,48 113,500 1.075,98

TOTAL Capítol 01.01 28.416,01


Capítol 02 ESTRUCTURA OBRA CERÀMICA

1 K4F2Z57G m3 Paret estructural per a revestir de gruix variable, de maó calat, HD,R-15, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I, segons normaUNE-EN 771-1, col·locat amb morter de ciment CEM II, de dosificació1:0,5:4 (10 N/mm2) i amb una resistència a compressió de la paret de6 N/mm2 (P - 33)

283,79 55,432 15.731,05


EUR


PRESSUPOST Pàg.: 2


Capítol 03 ESTRUCTURA FORMIGÓ

1 K4B83000 kg Armadura per a cèrcols AP500 S d'acer en barres corrugades B500Sde límit elàstic >= 500 N/mm2 (P - 30)

1,28 1.808,180 2.314,47

2 K4D8DF00 m2 Muntatge i desmuntatge d'encofrat amb tauler de fusta de pi, per acèrcols inclinats de directriu corba (P - 32)

39,88 115,000 4.586,20

3 K45818H4 m3 Formigó per a cèrcols, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba (P - 29)

107,33 15,025 1.612,63



Capítol 04 ESTRUCTURA METÀL.LICA

1 K43ZU010 kg Elements d'unió i recolzament per a estructures de fusta, d'acerS275JR, galvanitzat en perfils laminats sèrie L, LD, T, rodó, quadrat,rectangular, planxa, treballat al taller i col·locat a l'obra (P - 28)

3,99 132,000 526,68

2 K4ZWGCE1 u Ancoratge amb tac acer inoxidable de 12 mm de diàmetre i 130 mmllargària, amb cargol, volandera i femella d'acer inoxidable, sobresuport de formigó (P - 37)

8,10 6,000 48,60

3 K4ZWZCE1 u Ancoratge amb tac acer inoxidable de 10 mm de diàmetre i 130 mmllargària, amb cargol, volandera i femella d'acer inoxidable, sobresuport de formigó (P - 38)

7,12 58,000 412,96

TOTAL Capítol 01.04 988,24


Capítol 05 COBERTA

1 1521DBBA m2 Coberta inclinada amb un pendent de 15graus formada per:- Teula romana de ceràmica de 12 peces/m2, col·locada amb mortermixt elaborat a l'obra, amb una recuperació del 60% de peces del'antiga coberta, col.locada sense fixar a excepció dels elementsindicats a la documentació gràfica del projecte (ràfecs, cumbreres,laterals, etc )- Placa sota teula, asfàltica, impermeable, BT 200, armada amb fibresminerals i vegetals més resina, per a impermeabilització sota teula acoberta, segons UNE-EN 14964., ref. BT200 de la sèrie Bajo Teja deONDULINE. S'inclouen totes les peces necessàries per a la sevaposada en obra, tals com claus, làmines autoadhesives, escuma, etc.- Panell, Sandwich Ondutherm H19+A40+FAB13, es composa de:tauler superior d'aglomerat hidròfug de 19 mm de gruix, nucli aïllantd'escuma de poliestirè extruït de 40 mm de gruix Glascofoam CT,tauler inferior de fris d'abet vernisat., ref. H19.A40.F13 de la serieOnduterm d'ONDULINE. S'inclouen totes les peces necessàries per ala seva posada en obra, tals com claus, làmines autoadhesives,escuma, etc.- Element de fusta laminada GL24h, amb gruix de laminat 33/45 mm,de 10x24 o 16x16 cm de secció constant i llargària fins a 5,5 m,treballada al taller i amb tractament de sals de coure en autoclau ambun nivell de penetració NP 3.Nota: Per a la formació de la coberta s'inclouen tots els mitjansnecessaris per a la seva complerta execució, tot seguint lesespecificacions de projecte i del fabricant (Onduline), així com elsuministre i col.locació de qualsevol material necessari per a la sevacomplerta execució (maons, placa especial H10+A30+FAB13, falques,

141,03 280,000 39.488,40

EUR

16 de 141


PRESSUPOST Pàg.: 3

etc). (P - 1)2 K4F2ZLA2 ml Formació de cornisa segons les mateixes característiques que

l'existent, amb paret estructural de maó ceràmic massís d'elaboraciómecànica de 44 cm de gruix, HD, R-25 de 290x140x50 mm, caresvistes i de categoria I, segons norma UNE-EN 771-1, col·locat ambmorter de ciment CEM II, de dosificació 1:3, (15 N/mm2), amb additiuinclusor aire/plastificant, elaborat a l'obra i amb una resistència acompressió de 10 N/mm2 (P - 34)

80,97 22,000 1.781,34

3 E5ZA2B52 m Carener ceràmic de teula àrab, de color envellit i 5 peces/m, col·locatamb morter mixt 1:2:10 (P - 3)

13,98 19,000 265,62

4 E5ZJZD6P m Reposició de la canal existent de teula, connectada a les gàrgolesexistents, totalment acabada. (P - 4)

15,32 19,000 291,08



Capítol 06 VARIS

1 K214Z3C3 u Desmuntatge, aplec i posterior reconstrucció dels dos peu i arc situatsa la coberta, a la façana principal, amb mitjans manuals i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor. (P - 11)

677,05 1,000 677,05

2 K4ZWBA02 m Ancoratge sobre suport de fàbrica existent, mitjançant tub pultruso defibres de carboni, preimpregnat amb una resina epoxídica. Diàmetreextern de 10 mm i diàmetre intern de 8 mm amb una longitud de 2 m,Carbotube, ref. 7339920 de la sèrie Reforç estructural amb frp deMAPEI (P - 36)

60,64 24,000 1.455,36

3 K4GRZ2BA m2 Reparació superficial de mur de tàpia consistent en un repicatsuperficial fins deixar sanejada tota la superfície, amb posteriorarrebossat de morter mixt 1:2:10, remolinat i lliscat amb cimentpòrtland amb filler calcari 32,5 R, prèvia col.locació de mallat de fibrade vidre fixat mecànicament.(P - 35)

74,67 18,000 1.344,06

4 K81127K4 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament horitzontal exterior, a 3,00 md'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, remolinat i lliscat ambciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R (P - 39)

40,82 72,840 2.973,33

5 K4BPZ110 u Ancoratge amb acer en barres corrugades de 8 mm de diàmetre, ambperforació i injectat continu d'adhesiu d'aplicació unilateral de resinesepoxi sense dissolvents, de dos components i baixa viscositat (P - 31)

7,06 555,000 3.918,30

6 E4Z11211 m2 Làmina de neoprè de 6 mm de gruix per a recolzaments estructuralselàstics, col·locada sense adherir (P - 2)

61,75 1,362 84,10



Capítol 07 GESTIÓ DE RESIDUS

1 K2R24200 m3 Classificació a peu d'obra de residus de construcció o demolició enfraccions segons REAL DECRETO 105/2008, amb mitjans manuals (P- 21)

18,96 124,467 2.359,89

2 K2R540J0 m3 Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada degestió de residus, amb contenidor de 9 m3 de capacitat (P - 22)

15,62 124,467 1.944,17

3 K2RA62F0 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus ceràmics inertsamb una densitat 0,8 t/m3, procedents de construcció o demolició,amb codi 170103 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002) (P - 23)

7,68 38,475 295,49

4 K2RA6890 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de fusta noespecials amb una densitat 0,19 t/m3, procedents de construcció o

6,08 31,084 188,99

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 4

demolició, amb codi 170201 segons la Llista Europea de Residus(ORDEN MAM/304/2002) (P - 26)

5 K2RA63G0 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus barrejats inertsamb una densitat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició,amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002) (P - 24)

19,65 49,509 972,85

6 K2RA6960 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de paper icartró no especials amb una densitat 0,04 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 150101 segons la Llista Europea deResidus (ORDEN MAM/304/2002) (P - 27)

12,00 2,700 32,40

7 K2RA6770 m3 Deposició controlada a centre de reciclatge de residus de plàstic noespecials amb una densitat 0,035 t/m3, procedents de construcció odemolició, amb codi 170203 segons la Llista Europea de Residus(ORDEN MAM/304/2002) (P - 25)

8,00 2,700 21,60



Capítol 08 SEGURETAT I SALUT

1 H16F100M pa Percentatge en concepte de seguretat i salut (P - 5) 1.800,00 1,000 1.800,00



Capítol 09 CONTROL DE QUALITAT

1 J060780A u Mostreig, realització de con d'Abrams, elaboració de les provetes,cura, recapçament i assaig a compressió d'una sèrie de sis provetescilíndriques de 15x30 cm, segons la norma UNE-EN 12350-1, UNE-EN12350-2, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2, UNE-EN 12390-3 (P - 6)

128,02 3,000 384,06

2 J5V1Z151 u Prova d'estanquitat de coberta inclinada, amb aspersors, incloent larealització d'inspecció i informe final. (P - 7)

592,38 1,000 592,38

TOTAL Capítol 01.09 976,44

EUR

17 de 141

3. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA DG01. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

DG02. ESTAT ACTUAL. Distribució de les plantes baixa i primera

DG03. ESTAT ACTUAL. Planta golfes i coberta

DG04. ESTAT ACTUAL. Seccions i façanes

DG05. ESTAT ACTUAL. Estructura planta coberta

DG06. ESTAT ACTUAL I ACABATS. Enderroc i obra nova

DG07. ESTAT ACTUAL I ACABATS. Enderroc i obra nova

DG08. ESTAT REFORMAT. Planta coberta

DG09. ESTAT REFORMAT. Detalls planta coberta

18 de 141

FG-1

FG-2

FG-3

0 0m

DIN A3: 1/- Situació i emplaçamentAgost 2014

Projecte executiu d'arranjament de la coberta

de la masia de la Gleva de la Salut de Sant Feliu

al Parc Natural de la Serra de Collserola - Sant Feliu de Llobregat

Josep Mascaró i Català

Arquitecte

Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC DG. 01

Estat Actual

0

19 de 141

0 4m

DIN A3: 1/200 Distribució de les plantes baixa i primeraAgost 2014





Arquitecte

Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC DG.02

Estat Actual

2

20 de 141

0 4m

DIN A3: 1/200 Planta golfes i cobertaAgost 2014





Arquitecte


Estat Actual

2

21 de 141

0 4m

DIN A3: 1/200 Seccions i façanesAgost 2014





Arquitecte


Estat Actual

2

22 de 141

0 2m

DIN A3: 1/100 Estructura planta cobertaAgost 2014





Arquitecte

Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSCDG. 05

Estat Actual

1

23 de 141

0 4m

DIN A3: 1/200 Enderrocs i obra novaAgost 2014





Arquitecte


Estat Actual i acabat

2

24 de 141

0 4m

DIN A3: 1/200 Enderrocs i obra novaAgost 2014





Arquitecte


Estat Actual i acabat

2

25 de 141

0 2m

DIN A3: 1/100 Planta cobertaAgost 2014





Arquitecte


Estat reformat

1

26 de 141

0 2

DIN A3: 1/10 Detalls planta cobertaAgost 2014





Arquitecte


Estat reformat

1

27 de 141

4. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES

28 de 141

PROJECTE EXECUTIU DE L'ARRENJAMENT DE LA COBERTA DE LA MASIA DE LA SALUT, A SANT FELIU DE LLOBREGAT. Parc Natural de la Serra de Collserola

1

B - MATERIALS ............................................................................... 3 B0 - MATERIALS BÀSICS ....................................................................... 3 B01 - LÍQUIDS ............................................................................. 3 B011 - NEUTRES ........................................................................... 3

B03 - GRANULATS ........................................................................... 4 B031 - SORRES ............................................................................ 4

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS ......................................................... 9 B051 - CIMENTS ........................................................................... 9 B053 - CALÇS ............................................................................ 13

B06 - FORMIGONS DE COMPRA ................................................................ 16 B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR ................................................. 16

B08 - ADDITIUS, ADDICIONS I PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES .. 23 B081 - ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES ......................... 23

B09 - ADHESIUS ........................................................................... 31 B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL .................................................. 31

B0A - FERRETERIA ......................................................................... 33 B0A1 - FILFERROS ........................................................................ 33 B0A3 - CLAUS ............................................................................ 35 B0A6 - TACS I VISOS ..................................................................... 35

B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES .................................................. 36 B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES ........................................................ 36

B0C - PLAQUES, PLANXES I TAULERS ......................................................... 41 B0CU - TAULERS DE FUSTA ................................................................. 41

B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS .......................................... 42 B0D2 - TAULONS .......................................................................... 42 B0D3 - LLATES ........................................................................... 43 B0D6 - PUNTALS .......................................................................... 44 B0D7 - TAULERS .......................................................................... 45

B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA ....................................................... 46 B0F1 - MAONS CERÀMICS ................................................................... 46

B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES ........................................................... 50 B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES ................................................. 50 B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER ......................................................... 50

B5 - MATERIALS PER A COBERTES .............................................................. 56 B52 - MATERIALS PER A TEULADES ........................................................... 56 B522 - TEULES DE CERÀMICA ............................................................... 56

B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ..................................... 59 B7Z - MATERIALS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ........................ 59 B7Z1 - MATERIALS ESPECIALS PER A MEMBRANES .............................................. 59

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS .......................................................... 60 B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS ............................................. 60 B8Z1 - MALLES PER A ARMADURES D'ARREBOSSATS, ENGUIXATS I PINTATS ........................ 60

D - ELEMENTS COMPOSTOS ..................................................................... 61 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ............................................................. 61 D07 - MORTERS I PASTES ................................................................... 61 D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS ........................................................... 61 D071 - MORTERS AMB ADDITIUS ............................................................. 61

D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT ......................................................... 62 1 - CONJUNTS DE PARTIDES D'EDIFICACIÓ ...................................................... 65 15 - COBERTES .............................................................................. 65 152 - COBERTES INCLINADES ................................................................ 65 1521 - TEULADES DE TEULES CERÀMIQUES .................................................... 65

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ........................................................... 68 E4 - ESTRUCTURES ........................................................................... 68 E43 - ESTRUCTURES DE FUSTA ............................................................... 68 E43J - BIGUETES DE FUSTA LAMINADA ....................................................... 68

E4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES ............................................... 69 E4Z1 - ELEMENTS DE RECOLZAMENT .......................................................... 69

E5 - COBERTES .............................................................................. 70 E52 - TEULADES ........................................................................... 70 E522 - TEULADES DE TEULES DE CERÀMICA ................................................... 70

E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES .................................................. 72 E5ZA - CARENERS ......................................................................... 72 E5ZJ - CANALS EXTERIORS ................................................................. 73

E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS ..................................................... 75 E77 - MEMBRANES AMB LÀMINES DE POLIETILÈ I POLIOLEFINES .................................. 75


2

E7C - AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I FONOABSORBENTS ........................... 76 E7C2 - AÏLLAMENTS AMB PLANXES DE POLIESTIRÈ ............................................. 76

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI ..................................... 78 K1 - TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ ....................................................... 78 K12 - IMPLANTACIONS D'OBRA ............................................................... 78 K121 - BASTIDES ......................................................................... 78

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ....................... 79 K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES ..................................... 79 K214 - DESMUNTATGES I ENDERROCS D'ESTRUCTURES ........................................... 79 K215 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE COBERTES ............................................. 81 K216 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES .............................. 84 K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS .............................. 85

K2R - GESTIÓ DE RESIDUS .................................................................. 87 K2R2 - CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS ......................................................... 87 K2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS .............................................................................. 89 K2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ............ 90

K4 - ESTRUCTURES ........................................................................... 91 K43 - ESTRUCTURES DE FUSTA ............................................................... 91 K43Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESTRUCTURES DE FUSTA .................................... 91

K45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ............................................................. 96 K458 - FORMIGONAT DE CÈRCOLS ............................................................ 96

K4B - ARMADURES PASSIVES ................................................................. 99 K4D - MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRATS I COL·LOCACIÓ D'ALLEUGERIMENTS ................. 102 K4D8 - ENCOFRATS PER A CÈRCOLS ......................................................... 102

K4F - ESTRUCTURES D'OBRA CERÀMICA ....................................................... 106 K4F2 - PARETS D'OBRA DE FÀBRICA DE CERÀMICA ............................................ 106

K4G - ESTRUCTURES DE MAÇONERIA .......................................................... 108 K4GR - REPARACIÓ D'ESTRUCTURES DE MAÇONERIA ............................................ 108

K4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES .............................................. 110 K8 - REVESTIMENTS ......................................................................... 111 K81 - ARREBOSSATS, ENGUIXATS I ELEMENTS DE GUIX ......................................... 111 K811 - ARREBOSSATS ..................................................................... 111

29 de 141


3

B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B0111000.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica.Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó, sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cmL'aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l'armat.Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques:- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5 - Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956) - Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178) - Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0 - Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm)Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).


4

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:Abans de l'inici de l'obra i si no es tenen antecedents de l'aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s'ha d'analitzar l'aigua per determinar:- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952)- Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957)- Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956)- Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178)- Contingut d'hidrats de carboni (UNE 7132)- Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235)En cas d'utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors.En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s'ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l'apartat 78.2.2.1 de l'EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l'article 27 de l'EHE.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'ha d'acceptar l'aigua que no compleixi les especificacions, ni per a l'amasat ni per al curat.

B03 - GRANULATS B031 - SORRES


B0310020.


Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu.S'han considerat els tipus següents:- Sorra de marbre blanc- Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària - De pedra granítica- Sorra per a confecció de morters- Sorra per a reblert de rases amb canonades- Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicionsCARACTERÍSTIQUES GENERALS:El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors.La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin.Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF.No ha de tenir margues o altres materials estranys.Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patróContingut de terrossos d'argila (UNE 7133): <= 1% en pesEls àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE

30 de 141


5

Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits:- Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pesEn els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE.SORRA DE MARBRE BLANC:Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0%SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d'àrid fi que s'utilitzen per a la confecció del formigóDesignació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític;Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclatMida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mmMaterial retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pesCompostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 1% en pesReactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2)Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 0,8% en pesClorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pesIó clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentEstabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d'exposició H o F, i l'àrid fi tingui una absorció d'aigua >1%: <= 15%Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d'alta resistència: < 40 - Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2.La corba granulomètrica de l'àrid fi, ha d'estar compresa dins del fus següent: +----------------------------------------------------------------------------+¦ ¦ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos ¦ ¦ Límits ¦-------------------------------------------------------------------¦ ¦ ¦ 4 mm ¦ 2 mm ¦ 1 mm ¦ 0,5 mm ¦ 0,25 mm ¦ 0,125 mm ¦ 0,063 mm ¦ ¦--------¦--------¦--------¦--------¦--------¦---------¦----------¦----------¦¦Superior¦ 0 ¦ 4 ¦ 16 ¦ 40 ¦ 70 ¦ 77 ¦ (1) ¦ ¦Inferior¦ 15 ¦ 38 ¦ 60 ¦ 82 ¦ 94 ¦ 100 ¦ 100 ¦ +----------------------------------------------------------------------------+(1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l'àrid.SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1):


6

- Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes- Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pesEquivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5%SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1):- Granulat gruixut: - Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes- Granulat fí: - Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o algunaclasse específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pesValor blau de metilè(UNE 83130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pesSORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents:+-------------------------------------------------+¦ Tamís ¦ Percentatge en ¦ Condicions ¦ ¦ UNE 7-050 ¦ pes que passa ¦ ¦ ¦ mm ¦ pel tamís ¦ ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦¦ 5,00 ¦ A ¦ A = 100 ¦ ¦ 2,50 ¦ B ¦ 60 <= B <= 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ C ¦ 30 <= C <= 100 ¦ ¦ 0,63 ¦ D ¦ 15 <= D <= 70 ¦ ¦ 0,32 ¦ E ¦ 5 <= E <= 50 ¦ ¦ 0,16 ¦ F ¦ 0 <= F <= 30 ¦ ¦ 0,08 ¦ G ¦ 0 <= G <= 15 ¦ ¦-----------¦------------------¦------------------¦¦ Altres ¦ ¦ C - D <= 50 ¦ ¦ condi- ¦ ¦ D - E <= 50 ¦ ¦ cions ¦ ¦ C - E <= 70 ¦ +-------------------------------------------------+Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del juntContingut de matèries perjudicials: <= 2%GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció.El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització.No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua.S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades.Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per a l'us al que es pretén destinar.


Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec.Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat.Els àrids s'han d'emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana

31 de 141


7

emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l'apilament dels àrids. Les sorres d'altres tipus s'han d'emmagatzemar per separat.




SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.SORRES PER A ALTRES USOS:No hi ha normativa de compliment obligatori.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades:- Identificació del subministrador- Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Nom de la cantera- Data del lliurament- Nom del peticionari- Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE- Quantitat de granulat subministrat- Identificació del lloc de subministramentEl fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat.El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de prestacions - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de prestacionsEl símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació:- Número d'identificació de l'organisme de certificació- Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant


8

- Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge- Referència a la norma (UNE-EN 12620)- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst)- Designació del producte- Informació de les característiques essencials aplicablesA la documentació del marcatge haurà d'indicar:- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos- Data d'emissió del certificat- Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1.L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació:- Naturalesa del material- Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa- Presència d'impureses- Detalls de la seva procedència- Altre informació que resulti rellevantOPERACIONS DE CONTROL:Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE.En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE.La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs.La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions:- Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1).- Terrossos d'argila (UNE 7133).- Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1).- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1).- Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1).- Contingut d'Ió CL- (UNE-EN 1744-1).- Assaig petrogràfic- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508).- Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8).- Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6).- Assaig d'identificació per raigs X.- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2)- Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2)- Coeficient de friabilitat (UNE 83115)Un cop s'hagi realitzat l'apilament, s'ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s'han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents.S'ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No s'ha d'acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball.No s'han d'utilitzar àrids fins els quals l'equivalent de sorra sigui inferior a: - 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d'exposició- 75, en la resta de casosEn cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomítiques que no compleixin l'especificació de l'equivalent de sorra, s'han de poder acceptar si l'assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el següent: - Per a obres amb classe general d'exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes

32 de 141


9

Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d'argila en els fins, s'ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s'ha de poder utilitzar l'àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d'un que tingui els mateixos components però sense els fins.S'han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d'ús no estructural.

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS


B0512401.


Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents:- Ciments comuns (CEM)- Ciments d'aluminat de calci (CAC)- Ciments blancs (BL)- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició.El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini.No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment.CIMENTS COMUNS (CEM):Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny.Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1.Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C.Addicions del clinker pòrtland (K): - Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V - Cendra volant calcària: W


10

- Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LLRelació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions:+------------------------------------------------------+¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland ¦ CEM I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ CEM II/A-S ¦ ¦ ¦ CEM II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ CEM II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ CEM II/A-P ¦ ¦ ¦ CEM II/B-P ¦ ¦ ¦ CEM II/A-Q ¦ ¦ ¦ CEM II/B-Q ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ CEM II/A-V ¦ ¦ volants ¦ CEM II/B-V ¦ ¦ ¦ CEM II/A-W ¦ ¦ ¦ CEM II/B-W ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb esquist ¦ CEM II/A-T ¦ ¦ calcinat ¦ CEM II/B-T ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb filler ¦ CEM II/A-L ¦ ¦ calcari ¦ CEM II/B-L ¦ ¦ ¦ CEM II/A-LL ¦ ¦ ¦ CEM II/B-LL ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland mixt ¦ CEM II/A-M ¦ ¦ ¦ CEM II/B-M ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment amb escòries de ¦ CEM III/A ¦ ¦ forn alt ¦ CEM III/B ¦ ¦ ¦ CEM III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment putzolànic ¦ CEM IV/A ¦ ¦ ¦ CEM IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ ¦ ¦ CEM V/B ¦ +------------------------------------------------------+En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment.La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1.Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1.CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC):Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny.Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647.CIMENTS BLANCS (BL):Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor.Índex de blancor (UNE 80117): >= 85D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).

33 de 141


11

La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per alsciments comuns a la norma UNE-EN 197-1.La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions: +------------------------------------------------------+¦ Denominació ¦ Designació ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland ¦ I ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb escòria ¦ II/A-S ¦ ¦ ¦ II/B-S ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb fum de sílice ¦ II/A-D ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb Putzolana ¦ II/A-P ¦ ¦ ¦ II/B-P ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment pòrtland amb cendres ¦ II/A-V ¦ ¦ volants ¦ II/B-V ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment amb escòries de ¦ III/A ¦ ¦ forn alt ¦ III/B ¦ ¦ ¦ III/C ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment putzolànic ¦ IV/A ¦ ¦ ¦ IV/B ¦ ¦---------------------------------------¦--------------¦¦ Ciment compost ¦ CEM V/A ¦ +------------------------------------------------------+Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1.Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2.


Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions.Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes




Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.


12

Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE.Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre.Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08).UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes.UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad.UNE 80305:2001 Cementos blancos.UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC):El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció, - Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció: - Sistema 1+: Declaració de prestacionsEl símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació com a mínim:- el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció- nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - número del certificat CE de conformitat - les dues últimes xifres de l'any en que el fabricant va posar el marcatge CE - indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques - referència a la norma armonitzada corresponent - designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent - en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu emprat Sobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim: - el símbol normalitzat del marcatge CE - en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - els dos últims dígits de l'any en que el fabricant va posar el marcatge - referència al número de la norma harmonitzada corresponent En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d'apareixer també a l'albarà o documentació que acompanya al lliurament.A l'albarà hi han de figurar les dades següents:- número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment - identificació del fabricant i de l'empresa de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08 - quantitat que es subministra - en el seu cas, referència a los dades de l'etiquetat corresponent al marcatge CE - data de subministrament - identificació del vehicle que el transportaCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):A l'albarà hi han de figurar les dades següents:- número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment - identificació del fabricant i de l'adreça de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris

34 de 141


13

- quantitat que es subministra - identificació del vehicle que transporta el ciment - en el seu cas, l'etiquetatge corresponent al marcatge CE En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació: - nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - dates de fabricació i d'envasat (indicant setmana i any) - condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producteEl fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: - Inici i final d'adormiment - Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectesOPERACIONS DE CONTROL:La recepció del ciment haurà d'incloure al menys, dues fases obligatòries:- Una primera fase de comprovació de la documentació - Una segona fase d'inspecció visual del subministramentEs pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de comprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques i mecàniques mitjançant la realització d'assaigs d'identificació i, si es el cas, d'assaigs complementaris.Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de comprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per:- Albarà o full de subministrament. - Etiquetatge - Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del Reial Decret 1313/1988 - Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant signat.- Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de reconeixements del distintiu.En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sotmetre el ciment a una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades.La tercera fase s'activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el Responsable així ho estableixi per haver donat resultats no conformes en les fases anteriors o per haver detectat defectes en l'ús de ciments d'anteriors remeses.En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l'obra i cada 200 t de ciment de la mateixa designació i procedència durant l'execució, assaigs d'acord amb l'establer en els Annexes 5 i 6 de la RC-08.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les mostres es prendran segons l'indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a assaig s'extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació de la composició, l'altra per als assaigs físics, mecànics i químics i l'altra per a ser conservada preventivament.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:A efectes de la fase primera, no s'aprovarà l'ús de ciments els quals el etiquetatge i la documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts.A efectes de la segona fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que presentin símptomes de meteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en el seu aspecte o color.A efectes de la tercera fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que no compleixin els criteris establerts en l'apartat A5.5 de la RC-08.Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es repetiran els assaigs per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l'aplec existent a obra. S'acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres són satisfactoris.

B053 - CALÇS


B0532310.



14

Conglomerant obtingut per calcinació de materials calcaris, compost principalment per òxids o hidròxids de calci amb o sense òxids o hidròxids de magnesi i quantitats menors d'òxids de silici, ferro i alumini.S'han considerat els tipus següents:- Calç amarada en pasta CL 90- Calç aèria CL 90- Cal hidràulica natural NHL 2 - Cal hidràulica natural NHL 3,5 - Cal hidràulica natural NHL 5CALÇ AMARADA EN PASTA:Si és amarada en pasta, ha d'estar apagada i barrejada amb aigua, amb la quantitat justa per obtenir una pasta de consistència adequada a l'us a la que es destini.No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.CALÇ AÈRIA CL 90:Si conté additius, aquests no han d'afectar a les propietats dels morters.Contingut de CaO + MgO (UNE-EN 459-2): >= 90% en pesContingut de MgO (UNE-EN 459-2): <= 5% en pesContingut de SO3 (UNE-EN 459-2): <= 2% en pesContingut de CO2 (UNE-EN 459-2): <= 4% en pesFinura de la mòlta per a calç en pols (UNE-EN 459-2) - Material retingut al tamís 0,09 mm: <= 7% - Material retingut al tamís 0,2 mm: <= 2%Estabilitat de volum (UNE-EN 459-2) - Pastes amarades: Passa - Altres calçs: - Mètode de referència: <= 20 - Mètode alternatiu: <= 2Densitat aparent per a calç en pols (UNE-EN 459-2) Da: 0,3 <= Da <= 0,6 kg/dm3Aigua lliure (humitat) (UNE-EN 459-2) (h): - Pastes amarades: 45% < h < 70% - Altres calçs: <= 2%Requisits de reactivitat i granulometria: - Retingut pel tamís de 3 mm: 0% - Retingut pel tamís de 2 mm: <=5% - Reactivitat amb aigua t'60ºC: <= 15 min.CALÇ HIDRÀULICA NATURAL:Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2): =< 3% en masa (un contigut de SO3 > 3% i < 7% es admissible, amb la condició de que l'estabilitat sigui confirmada després de 28 dies de conservació en aigua, segons l'assaig donat en la norma UNE-EN 196-2)Contingut de calç lliure (UNE-EN 459-2): - Calç del tipus NHL 2: >= 15% en pes - Calç del tipus NHL 3,5: >= 9% en pes - Calç del tipus NHL 5: >= 3 % en pes


Subministrament: S'ha de transportar en cisternes pressuritzades dotades de medis pneumàtics o mecànics que permetin el ràpid transvasament a sitges d'emmagatzematge. Aquestes han de ser estanques.A les obres de poc volum el subministrament ha de poder ser en sacs, de manera que no experimenti alteració de les seves característiques.Emmagatzematge: Es tindran en compte les normes indicades en les fitxes de seguretat per a les classes de calç. Aquestes fitxes de seguretat han de ser les recomanades oficialment o, en el seu defecte, les facilitades pel subministrador.




UNE-EN 459-1:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad.

35 de 141


15

UNE-EN 459-1/AC:2002 Cales para la construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad.UNE-EN 459-2:2002 Cales para la construcción. Parte 2: Métodos de ensayo.UNE-EN 459-3:2002 Cales para la construcción. Parte 3: Evaluación de la conformidad.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de morters de fàbrica, revestiments interiors i exteriors i altres productes de construcció: - Sistema 2+: Declaració de prestacionsPer a cada remesa caldrà un albarà amb una documentació annexa i un full de característiques.A l'embalatge, o be a l'albarà de lliurament, hi ha de constar com a mínim la següent informació:- Nom o marca comercial i adreça del fabricant - Referència a la norma UNE-EN 459-1 - Designació de la calç segons l'apartat 4 de l'esmentada norma - Data de subministrament i de fabricació - Designació comercial i tipus de cal. - Identificació del vehicle de transport - Referència de la comanda - Quantitat subministrada - Nom i adreça del comprador i destí - Si es el cas, certificat acreditatiu del compliment de les especificacions obligatòries i/o acreditatiu de la homologació de la marca, segell o distintiu de qualitat. - Instruccions de treball si fos necessari - Informació de seguretat si fos necessària. - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol on ha de constar, com a mínim: - Numero identificador del organisme notificat - Nom i adreça del fabricant - Els dos darrers dígits de la data de marcatge - Numero del certificat de conformitat - Referència a l'UNE EN 459-1 - Descripció del producte - Informació sobre els requisits essencials.Al full de característiques hi ha de figurar al menys: - Referència del albarà - Denominació comercial i tipus de cal - Contingut d'òxids de calci i magnesi - Contingut de diòxids de carboni - Finor - ReactivitatOPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció de les condicions de subministrament de la calç, d'acord a la norma PG3, i recepció del certificat de qualitat del fabricant conforme a les especificacions exigides.- Abans de començar l'obra, i cada 500 t de material de les mateixes característiques, s'han de realitzar els assaigs identificatius corresponents a la designació concreta.S'han d'extraure dues mostres, una per realitzar els assajos de recepció i l'altra per assaigs de contrast que s'ha de conservar al menys cent dies.Els assaigs de recepció han de ser els següents: - Contingut d'òxid càlcic i magnèsic (UNE-EN 459-2) - Contingut d'anhídrid carbònic (UNE-EN 459-2) - Reactivitat a l'aigua (UNE 80502) - Finor de molta (UNE-EN 459-2)S'han de realitzar controls addicionals, mensualment i tres cops com a mínim durant l'execució. Per a cada tipus de calç s'han de realitzar obligatòriament els assaigs de recepció necessaris per a comprovar les seves característiques especifiques.Els mètodes d'assaigs es descriuen en la UNE-EN 459-2.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les mostres s'han de prendre segons l'indicat en el PG3 article 200 i els criteris que exposi la DF. De cada lot s'han d'extraure dos mostres, una per realitzar els assaigs de recepció i


16

l'altra per als assaigs de contrast, que s'haurà de conservar durant al menys 100 dies. S'ha de prendre una tercera mostra si el subministrador de calç ho sol·licita.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:La DF ha d'indicar les mesures a adoptar en el cas que no es compleixin les especificacions establertes al plec.La remesa no s'ha d'acceptar si, en el moment d'obrir el recipient que la conté apareix en estat grumollós o aglomerat.

B06 - FORMIGONS DE COMPRA B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR


B065960B.


Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08.La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesatLa designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM per al formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP per al formigó pretesat- R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100)- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca- TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigóEn els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment).En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament.El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08.Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10%Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08

36 de 141


17

La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegutLes cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat.Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard - Si fck > 50 N/mm2 , alta resistènciaSi no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d'edat els valors resultants de la fórmula següent: - fcm (t) = ßcc(t)·fcm - ßcc = exp s [1 (28/t)1/2] (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edat del formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d'enduriment lent (CEM 32,25))).Valor mínim de la resistència: - Formigons en massa >= 20 N/mm2 - Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307)- Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents alssulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216)Classe del ciment: 32,5 NDensitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3- A totes les obres: <= 500 kg/m3La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funcióde la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65- Formigó armat: <= 0,65- Formigó pretesat: <= 0,60Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm- Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cmLa consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificantIó clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment


18

Quantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment: - Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3 - Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cmFORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS "IN SITU"Tamany màxim del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinalsDosificacions de pastat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 Consistència del formigó: +------------------------------------------------------------+¦ Assentament con ¦ Condicions ¦ ¦ d'Abrams(mm) ¦ d'ús ¦ ¦------------------------------------------------------------¦¦ 130 <= H <= 180 ¦ - Formigó abocat en sec ¦ ¦ H >= 160 ¦ - Formigó bombejat, submergit o ¦ ¦ ¦ abocat sota aigua amb tub tremie ¦ ¦ H >= 180 ¦ - Formigó submergit, abocat sota ¦ ¦ ¦ fluid estabilitzador amb tub tremie ¦ +------------------------------------------------------------+El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar.FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU"Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat: +--------------------------+¦ Grandària ¦ Contingut ¦ ¦ màxima del ¦ mínim de ¦ ¦ granulat(mm) ¦ ciment(kg)¦ ¦------------------------- ¦ ¦ 32 ¦ 350 ¦ ¦ 25 ¦ 370 ¦ ¦ 20 ¦ 385 ¦ ¦ 16 ¦ 400 ¦ +--------------------------+Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat : - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6 - Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3 - Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mmEl formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar.FORMIGÓ PER A PAVIMENTSLa fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2.

37 de 141


19

- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total.- La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït.El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment.Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cmProporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6%En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum.Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm


Subministrament: En camions formigonera.El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment.Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original.Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar.




Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU"Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.FORMIGÓ PER A PAVIMENTSOrden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents:- Identificació del subministrador- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Data i hora de lliurament- Nom de la central de formigó- Identificació del peticionari- Quantitat de formigó subministrat- Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08- Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha


20

- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té- Identificació del ciment, additius i addicions- Designació específica del lloc de subministrament- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega- Hora límit d'us del formigóOPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 a l'assaig de penetració d'aigua.Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix de central certificada,o es disposa de suficient experiència en el seu ús.Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8.Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte.Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament.Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de com a màxim:- Volum de formigonament: <= 100 m3 - Elements o grups d'elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2 - Elements o grups d'elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2 - Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmanaEl número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació.En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al que s'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de l'EHE-08.Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència característica real.Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en:- Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres - Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metres Haurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptat una resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2.La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos.OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà:- Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7).Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència.Control de fabricació i recepció.- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó- Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs:

38 de 141


21

- Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE)- Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1)- Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura.- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec.Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d'acord amb: - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 <= x2 <= ... <= xnEn els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un control d'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objecte comprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia molt exigent.Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si: f(x) = x K2rN >= fck on:- f(x) Funció d'acceptació - x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades - K2 Coeficient: Coeficient:- Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43 - rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1) - x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades


22

- x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecteSi el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si: f(x(1)) = x(1)K3s35* >= fck. On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastadesQuan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent.Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número de pastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie.S'acceptarà quan: fc,real >= fckControl indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que: - Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors - Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament- Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitatINTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:- Interpretació dels assaigs característics:Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics.- Interpretació dels assaigs de control de resistència:El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació.- Assaigs d'informació:Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista.Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent:Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91

39 de 141


23

- 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat.

B08 - ADDITIUS, ADDICIONS I PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADESB081 - ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES


B081C010.


Additius són aquelles substàncies o productes que a l'incorporar-se als morters, formigons o beurades, en el moment de pastar-los o prèviament, en una proporció no superior al 5% del pes del ciment, produeixen modificacions al formigó, morter o beurada, en estat fresc i/o endurit, d'alguna de les seves característiques, propietats habituals o del seu comportament.Addicions són aquells materials inorgànics, putzolànics, o amb hidraulicitat latent que,finament dividits, poden ésser afegits al formigó amb la finalitat de millorar algunes de les seves propietats o donar-li característiques especials.S'han considerat els elements següents:- Colorant- Additius per a formigó: - Inclusor d'aire - Reductor d'aigua/plastificant - Reductor d'aigua d'alta activitat/superplastificant - Retenidor d'aigua - Accelerador d'adormiment - Hidròfug - Inhibidor de l'adormiment - Additius per a morters: - Inclusor d'aire/plastificant - Inhibidor de l'adormiment per a morter fortament retardat- Addicions: - Cendres volants - Fum de silici - Escòria granuladaADDITIUS:El fabricant ha d'indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, ha de garantir-ne l'efectivitat i que no produeixi alteracions en les característiques mecàniques o químiques del formigó o morter.Ha de tenir un aspecte homogeni.El color ha de ser uniforme i s'ha d'ajustar a l'especificat pel fabricant.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:Característiques essencials:- Efecte sobre la corrossió: No ha d'afavorir la corrosió de l'acer embegut en el material.- Contingut en alcalins (Na2O, equivalent) (UNE-EN 480-12): <= valor especificat pel fabricantCaracterístiques complementàries:- Component actiu (UNE-EN 480-6): Sense variacions respecte a l'espectre de referència especificat pel fabricant- Densitat relativa, en additius líquids (D) (ISO 758): - D >= 1,10: ± 0,03 - D <= 1,10: ± 0,02- Contingut en extracte sec convencional (T) (EN 480-8): - T >= 20%: >= 0,95 T, < 1,05 T - T < 20%>= 0,90 T, < 1,10 T- pH (ISO 4316): ± 1 o dins dels límits declarats pel fabricantADDITIUS I COLORANTS PER A FORMIGÓ:


24

Els additius que modifiquin el comportament reològic del formigó o el temps d'adormiment,hauran de complir les condicions de l'UNE EN 934-2 .Limitacions d'ús d'additius - Clorur càlcic i productes amb clorurs, sulfurs, sulfits: prohibits en formigó armat i pretesat- Airejants: prohibits en pretesats ancorats per adherència - Plastificants amb efecte airejant: Seran admesos si l'aire oclós és <=6% en volum (UNE EN 12350-7)Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentADDITIUS PER A FORMIGONS:Característiques essencials:- Contingut total de clorurs (ISO 1158): <= 0,10%, <= valor especificat pel fabricantCaracterístiques complementàries:- Contingut clorurs solubles en aigua (UNE-EN 480-10): <= 0,10%, <= valor especificat pel fabricantADDITIU PER A FORMIGÓ INCLUSOR D'AIRE:L'additiu airejant és un líquid per a incorporar durant el pastat del formigó o el morter i que té per objecte produir fines bombolles d'aire separades i repartides uniformement, que serveixen per millorar el comportament envers les gelades. Aquestes condicions s'han de mantenir durant l'adormiment.Característiques essencials:- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): >= 2,5% - Contingut d'aire total, en volum (UNE-EN 12350-7): 4 - 6% - Factor d'espaiament dels buits en el formigó endurit (UNE-EN 480-11): <= 0,200 mm- Resistència a compressió a 28 dies del formigó amb additiu, en relació al formigó testimoni sense additiu (UNE-EN 12390-3): >= 75%No s'han d'utilitzar agents airejants amb formigons excessivament fluids.La proporció d'aire al formigó s'ha de controlar de forma regular a l'obra.No es pot mesclar amb d'altres tipus d'additius sense l'autorització prèvia de la DF.Característiques complementàries:- Diàmetre de les bombolles (D): 10 <= D <= 1000 micresADDITIU PER A FORMIGÓ, REDUCTOR D'AIGUA/PLASTIFICANT:L'additiu reductor d'aigua/plastificant és un producte per a incorporar durant el pastat del formigó que té per objecte disminuir la quantitat d'aigua per a una mateixa consistència o augmentar l'assentament en con per una mateixa quantitat d'aigua.Característiques essencials:- Reducció d'aigua (UNE-EN 12350-2 o EN 12350-5): >= 5%- Resistència a compressió a 7 i 28 dies del formigó amb additiu, en relació al formigótestimoni sense additiu (UNE-EN 12390-3): >= 110%- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): <= 2%Els valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu, a igual consistència.ADDITIU PER A FORMIGÓ REDUCTOR D'AIGUA D'ALTA ACTIVITAT/SUPERPLASTIFICANT:L'additiu reductor d'aigua d'alta activitat /superplastificant, és un producte per a incorporar durant el pastat del formigó que té per objecte disminuir fortament la quantitat d'aigua per a una mateixa consistència o augmentar considerablement l'assentament en con per una mateixa quantitat d'aigua.Característiques essencials:- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): <= 2%- Valors en relació al mateix formigó sense additiu a igual consistencia: - Reducció d'aigua (UNE-EN 12350-2 o EN 12350-5): >= 12% - Resistència a compressió (UNE-EN 12390-3): - 1 dia: >= 140% - 28 dies: >= 115%- Valors en relació al mateix formigó sense additu, a igual relació aigua/ciment: - Consistència: - Assentament en con (UNE-EN 12350-2): >= 120 mm - Escorriment (EN 12350-5): >= 160 mm - Manteniment de la consistència (UNE-EN 12350-2 o EN 12350-5): >= 30 min després de l'addició, no ha de ser inferior a la consistència inicial - Resistència a compressió a 28 dies >= 90% - Contingut en aire <= 2% en volumADDITIU PER A FORMIGÓ, RETENIDOR D'AIGUA:Additiu que redueix la pèrdua d'aigua, en dismunir l'exsudació.

40 de 141


25

Característiques essencials:- Exsudació (UNE-EN 480-4): <= 50%- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): <= 2%- Resistència a compressió a 28 dies del formigó amb additiu, en relació al formigó testimoni sense additiu (UNE-EN 12390-3): >= 80%Els valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu, a igual consistència.ADDITIU PER A FORMIGÓ, HIDRÒFUG:L'additiu hidròfug és un producte que s'afegeix al formigó o morter en el moment de pastar-lo i que té com a funció principal incrementar la resistència al pas de l'aigua sota pressió a la pasta endurida. Actua disminuint la capilaritat.Característiques essencials:- Absorció capil·lar a 7 dies, en massa (UNE-EN 450-5): <= 50% - Absorció capil·lar a 28 dies, en massa (UNE-EN 450-5): <= 60%- Resistència a compressió a 28 dies del formigó amb additiu, en relació al formigó testimoni sense additiu (UNE-EN 12390-3): >= 85%- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): <= 2%Els valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu, a igual consistència.ADDITIU PER A FORMIGÓ, INHIBIDOR D'ADORMIMENT:L'additiu inhibidor de l'adormiment és un líquid que s'incorpora en el moment de pastar el formigó o morter i té per objecte retardar l'inici de l'adormiment.El retard de l'enduriment del formigó ha de ser de manera que, al cap de dos o tres dies, la resistència assolida sigui la mateixa que sense l'additiu.Característiques essencials:- Temps d'adormiment (UNE-EN 480-2): - Inici d'adormiment: >= al del morter de referència + 90 min - Final d'adormiment: <= al del morter de referència + 360 min- Resistència a compressió del formigó amb additiu, en relació al formigó testimoni sense additiu (UNE-EN 12390-3): - 7 dies: >= 80% - 28 dies: >= 90%- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): <= 2%- Reducció d'aigua: >= 5%Els valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu, a igual consistència.ADDITIU PER A FORMIGÓ, ACCELERADOR DE L'ADORMIMENT:L'additiu per a gunitats és un producte per a incorporar durant el pastat del formigó que té per objecte accelerar el procés d'adormiment.S'ha de dosificar amb un sistema mecànic que asseguri la regularitat i la precisió de la proporció desitjada d'additiu.Ha de ser compatible amb el ciment, àrids, fum de sílice i fibres, en ordre a garantir en el formigó projectat les condicions requerides de resistència, tant en primera edat com en la seva evolució en el temps i també en relació a la durabilitat de l'obra.No ha de començar a actuar fins el moment d'afegir l'aigua.Característiques essencials:- Temps d'adormiment (UNE-EN 480-2): - Inici d'adormiment (a 20°C): >= 30 min - Final d'adormiment (a 5°C): <=60%- Resistència a compressió del formigó amb additiu, en relació al formigó testimoni sense additiu (UNE-EN 12390-3): - 28 dies: >= 80% - 90 dies: >= que la del formigó d'assaig a 28 dies- Contingut d'aire en el formigó fresc, en volum (UNE-EN 12350-7): <= 2%Final de l'adormiment segons la dosificació (assaig Vicat): - 2%: <= 90 min - 3%: <= 30 min - 4%: <= 3 min - 5%: <= 2 minEls valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu, a igual consistència.ADDITIUS PER A MORTERS:Característiques essencials:- Contingut total de clorurs (ISO 1158): <= valor especificat pel fabricant- Resistència a compressió a 28 dies (UNE-EN 1015-11): >= 70% que la del morter testimoniCaracterístiques complementàries:- Contingut clorurs solubles en aigua (UNE-EN 480-10): <= valor especificat pel fabricantADDITIU PER A MORTER INCLUSOR D'AIRE/PLASTIFICANT:


26

Additiu que millora la traballabilitat o que permet una reducció del contingut d'aigua, perincorporació en el pastat, d'una quantitat de petites bombolles d'aire uniformement distribuïdes, que queden retingudes desprès de l'enduriment.Característiques essencials:- Contingut d'aire (EN 1015-7 mètode A): - Desprès d'un pastat normalitzat: A= 17 ± 3% en volum - Desprès d'1 h en repòs: >= A - 3% - Desprès d'un pastat llarg: <= A + 5, >= A - 5%Característiques complementàries:- Reducció d'aigua en massa (UNE EN-480-13): >= 8%Els valors s'han pres en relació al mateix morter sense additiu, a igual consistència.ADDITIU PER A MORTER INHIBIDOR DE L'ADORMIMENT:L'additiu inhibidor de l'adormiment s'incorpora en el moment del pastat i té per objecte retardar l'inici de l'adormiment.Característiques essencials:- Contingut d'aire (EN 1015-7 mètode A): - Desprès d'un pastat normalitzat: A= 17 ± 3% en volum - Desprès de 28 h en repòs: >= 0,70 A% - Desprès d'un pastat llarg: <= A + 5, >= A - 5%Característiques complementàries:- Consistència desprès de 28 h en repòs (EN 1015-4): ± 15 mm del valor inicial - Resistència a la penetració desprès de 52 h (EN 1015-9): >= 5 N/mm2 que la del morter d'assaig amb additiuEls valors s'han pres en relació al mateix morter sense additiu, a igual consistència.COLORANT:El colorant és un producte inorgànic en pols per a incorporar a la massa del formigó, morter o beurada durant el pastat, que té per objecte donar un color determinat al producte final.Ha de ser estable als agents atmosfèrics, la calç i als àlcalis del ciment; ha de ser insoluble en aigua, i no ha d'alterar el procés d'adormiment i enduriment, l'estabilitat de volum, ni les resistències mecàniques del formigó.Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentADDICIONS:En aplicacions concretes de formigó d'alta resistència fabricat amb ciment tipus CEM I queda permesa l'addició simultània de cendres volants i fum de silici sempre que la quantitat de fum de silici no superi <=10% del pes del ciment i la suma de les addicions (cendres volants+fum de silici) no superin <=20% del pes total del cimentSi el formigó està destinat a una obra amb armadures pretensades, es podran fer servir cendres volants com addició en una quantitat <=20% del pes del ciment, o fum de silici en una quantitat <=10% del pes del cimentSi el formigó esta destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'ús de cendres volants o fum de silici per a la seva confecció. En estructures d'edificació si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici ha de superar el 10% del pes de ciment.Si al formigó s'addicionen cendres volants o fum de silici, s'haurà de fer servir ciment del tipus CEM IIó clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentCENDRES VOLANTS:Cendres volants per a formigons són exclusivament els productes sòlids i en estat de fina divisió provinents de la combustió de carbó bituminós polvoritzat, en les bòbiles de centrals termoelèctriques, i que són arrossegades pels gasos del procés i recuperat per precipitacióelectrostàtica o per captació mecànica.Les cendres volants s'han de poder utilitzar sempre que es consideri que no han de repercutir a les característiques ni a la durabilitat del formigó, i que no afavoriran la corrosió de les armadures. A més, s'ha d'utilitzar un ciment tipus CEM I (es donen recomanacions a l'UNE 83414-EX), i el formigó haurà de disposar d'un certificat de garantia segons l'article 81º de l'EHE.Resultats segons la UNE-EN 450-1:Característiques químiques, expressades en proporcions en pes de la mostra seca: - Contingut de sílice reactiva (UNE-EN 197-1): >= 25% - Contingut de clorurs Cl- (UNE 80-217): <= 0,10%

41 de 141


27

- Contingut d'anhídrid sulfúric SO3 (EN 196-2): <= 3,0% - Òxid de calci lliure (UNE_EN 451-1): <= 1% (S'admeten continguts fins al 2,5% sempre que l'estabilitat segons art. 4.3.3 UNE EN 450 sigui < 10 mm) - Pèrdua per calcinació (1h de combustió)(EN 196-2): <= 5,0%Característiques físiques: - Finor(% en pes retingut al tamís 0,045 mm)(UNE_EN 451-2): <= 40% - Índex d'activitat (EN 196-1): - A 28 dies: > 75% - A 90 dies: > 85%- Expansió pel mètode de les agulles (UNE-EN 196-3): < 10 mmL'especificació relativa a l'expansió només s'ha de tenir en compte si el contingut d'òxid de calci lliure supera l'1%, sense passar del 2,5 %Toleràncies:- Densitat sobre valor mig declari fabricant(UNE 80-122): ± 150 kg/m3- Pèrdua al foc: + 2,0%- Finor: + 5,0% - Variació de la finor: ± 5,0%- Contingut de clorurs: + 0,01%- Contingut d'óxid de calci lliure: +0,1%- Contingut SO3: + 0,5%- Estabilitat: + 1,0 mm- Índex d'activitat: - 5,0%FUM DE SILICI:El fum de fum silici o microsilici és una addició en pols per a formigons projectats, que té per objecte millorar la seva treballabilitat, resistència a mig termini i compacitat. És un subproducte de la reducció de quars de gran puresa amb carbó en forns elèctrics d'arc, del que s'obté silici i ferrosilici.La DF pot acceptar la utilització d'un fum de silici que no compleixi els requisits anteriors, sempre i quan quedin garantits els requisits del formigó, tant en fresc com en endurit.Contingut d'òxid de silici (SiO2): >= 85%Contingut de clorurs Cl- (UNE 80-217): < 0,10%Pèrdua al foc (UNE_EN 196-2): < 5%Proporció de partícules inferiors a 1 micra: 90 - 95%Índex d'activitat (UNE_EN 196-1): > 100%Tolerància en pes: ± 3 % del pes o volumESCÒRIA GRANULADA:L'escòria granulada és escòria siderúrgica, que pot utilitzar-se com a granulat fi en la confecció de formigons.Es considera granulat fi el que passa pel tamís 4 (UNE-EN 933-2).Ha de ser estable, és a dir no ha de contenir silicats inestables ni compostos ferrosos.No ha de contenir sulfurs oxidables.Contingut màxim de substàncies perjudicials en % en pes: - Terrossos d'argila: 1% - Material retingut pel tamís 0,063 (UNE 7-050) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE 7-244): 0,50 - Compostos de sofre expressats en SO3- i referits al granulat sec: 2%Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment: Nul·laPèrdua de pes màxim experimentada pels granulats en ser sotmesos a 5 cicles de tractament amb solucions de sulfat sòdic o sulfat magnèsic (UNE 7-136): - Amb sulfat sòdic: <= 10% - Amb sulfat magnèsic: <= 15%ESCÒRIA GRANULADA PER A GRAVA-ESCÒRIA:Reactivitat (PG 3/75): alfa > 20Contingut d'aigua en pes (h) en funció del coeficient alfa de reactivitat: - 20 < alfa <= 40: h < 15% - 40 < alfa <= 60: h < 20% - alfa > 60: h < 25%La corba granulomètrica ha de quedar dins dels límits següents:+----------------------------------------+¦ Tamís UNE ¦ % Acumulatiu de granulats ¦ ¦ ¦ que hi passen ¦ ¦------------¦---------------------------¦¦ 5 ¦ 95 - 100 ¦ ¦ 2,5 ¦ 75 - 100 ¦ ¦ 1,25 ¦ 40 - 85 ¦


28

¦ 0,4 ¦ 13 - 35 ¦ ¦ 0,16 ¦ 3 - 14 ¦ ¦ 0,08 ¦ 1 - 10 ¦ +----------------------------------------+


SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE EN ADDITIUS I COLORANTS:Subministrament: En envasos tancats hermèticament, sense alteracions i amb etiquetatge.Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i de manera que no s'alterin les seves característiques.El transport i emmagatzematge s'ha de fer de forma que s'eviti la contaminació i la variació de les propietats per factors físics o químics, com ara glaçades o altes temperatures.SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE D'ADDICIONSSubministrament: A granel en camions sitja hermètics.Emmagatzematge: En sitges hermètiques. Les sitges han de tenir pintada una franja vermella de 70 cm d'amplària.SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE D'ESCÒRIA GRANULADA:Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.Emmagatzematge: Protegides de contaminacions, especialment les del terra, i separant les diverses fraccions granulomètriques.




ADDITIUS PER A FORMIGONS:UNE-EN 934-2:2002 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para hormigones. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.UNE-EN 934-2:2002/A1:2005 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para hormigones. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.UNE-EN 934-2:2002/A2:2006 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para hormigones. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.ADDITIUS PER A MORTERS:UNE-EN 934-3:2004 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 3: Aditivos para morteros para albañilería. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.UNE-EN 934-3:2004/AC:2005 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 3: Aditivos para morteros para albañilería. Definiciones, requisitos, conformidad, marcado y etiquetado.ADDICIONS PER A FORMIGONS:UNE-EN 450-1:2006 Cenizas volantes para hormigón. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de conformidad.UNE-EN 13263-1:2006 Humo de sílice para hormigón. Parte 1: Definiciones, requisitos y criterios de conformidad.ÚS PER A FORMIGONS:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDITIUS:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a morter per a ram de paleta, - Productes per a formigó: - Sistema 2+: Declaració de prestacionsEl subministrament del producte ha de venir acompanyat del certificat de qualitat corresponent i la fitxa tècnica del fabricant. A més, ha d'incloure la designació de l'additiu d'acord a la norma UNE EN 934-2.El certificat ha d'indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, i indicar la seva funció principal; també ha de garantir la seva efectivitat i que no produeixi alteracions en les característiques mecàniques o químiques del formigó o morter.La documentació ha d'incloure també:

42 de 141


29

- Nom del laboratori - Si no es un laboratori públic, ha d'exposar la declaració d'estar acreditat per a realitzar els assaigs - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és equivalentL'entrega d'aditius haurà d'anar acompanyada d'una full de subministrament proporcionat pel subministrador, on hi ha de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del Subministrador - Número del certificat de marcatge CE - Número de sèrie del full de subministrament - Identificació del Peticionari- Data del lliurament - Quantitat subministrada - Designació de l'additiu segons Art. 29.2 de l'EHE-08 - Identificació del lloc de subministramentCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDITIUS PER A FORMIGÓ:A l'embalatge o bé a l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim:- Designació (d'acord amb l'apartat 8 de la norma UNE-EN 934-2) - El nom del lot i fàbrica de producció - Requisits per a l'emmagatzematge, inclòs límit de temps a partir del qual les propietats ja no estan garantides - Instruccions d'homogeneització abans del seu ús, en el seu cas - Instruccions d'us i precaucions relatives a la seguretat - Interval d'ús recomanat pel fabricant - Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació del fabricant - Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma EN 934-2 - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst, etc.) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables amb els valors declarats, en el seu casCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDITIUS PER A MORTER:A l'embalatge o bé a l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim:- Designació (d'acord amb l'apartat 8 de la norma UNE-EN 934-3) - El nom del lot i fàbrica de producció - Requisits per a l'emmagatzematge, inclòs límit de temps a partir del qual les propietats ja no estan garantides - Instruccions d'us i precaucions relatives a la seguretat - Interval d'ús recomanat pel fabricant - Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: ZA.3 - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o identificació i direcció registrada del fabricant - Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Número del certificat de conformitat CE del control de producció en fàbrica, en el seu cas - Referència a la norma EN 934-3 - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst, etc.) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables amb els valors declarats, en el seu casCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN COLORANT PER A FORMIGONS:El subministrament del producte ha de venir acompanyat del certificat de qualitat corresponent i la fitxa tècnica del fabricant. A més, ha d'incloure la designació de l'additiu d'acord a la norma UNE EN 934-2.El certificat ha d'indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, i indicar la seva funció principal; també ha de garantir la seva efectivitat i que no produeixi alteracions en les característiques mecàniques o químiques del formigó o morter.La documentació ha d'incloure també:


30

- Nom del laboratori - Si no es un laboratori públic, ha d'exposar la declaració d'estar acreditat per a realitzar els assaigs - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és equivalentA la fulla de subministrament hi ha de constar: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Identificació del peticionari - Data d'entrega - Designació de l'additiu - Quantitat subministrada - Identificació del lloc de subministramentCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADDICIONS:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a formigons, morters i pastes: - Sistema 1+: Declaració de prestacionsL'entrega d'addicions haurà d'anar acompanyada d'una full de subministrament proporcionat pel subministrador, on hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del Subministrador - Número del certificat de marcatge CE, per les cendres volants i escòries granulades - Identificació de la instal·lació de procedència (central tèrmica o alt forn) per a cendres volants- Número de sèrie del full de subministrament - Identificació del Peticionari- Data del lliurament - Quantitat subministrada - Designació de l'addició segons Art. 30 de l'EHE-08 - Identificació del lloc de subministramentLa documentació ha d'incloure també: - Nom del laboratori - Si no es un laboratori públic, ha d'exposar la declaració d'estar acreditat per a realitzar els assaigs - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és equivalentCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CENDRES VOLANTS:Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació:- Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció registrada del fabricant - Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Número del certificat de conformitat CE - Referència a la norma UNE EN 450-1 - Descripció del producte: nom genèric, material i ús previst - Informació sobre característiques essencials (taula ZA.1) UNE-EN 450-1CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN FUM DE SILICI:Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació:- Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció registrada del fabricant - Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Número del certificat de conformitat CE - Referència a la norma UNE EN 13263-1 - Descripció del producte: nom genèric, material i ús previst - Informació sobre característiques essencials (taula ZA.1) UNE-EN 13263-1OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Control del subministrament del material, amb recepció del corresponent certificat de qualitat d'acord a les condicions exigides.La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, ha de poder determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs.OPERACIONS DE CONTROL EN ADDITIUS PER A FORMIGÓ:

43 de 141


31

Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra, s'han de realitzar els assaigs identificatius del producte (UNE-EN 934-2).OPERACIONS DE CONTROL EN ADDITIU INCLUSOR D'AIRE PER A FORMIGÓ:Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra, s'ha de realitzar l'assaig de quantitat d'aire ocluït (UNE-EN 12350-7).OPERACIONS DE CONTROL EN COLORANT:Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra, s'han de realitzar els assaigs identificatius del producte (UNE-EN 934-2).OPERACIONS DE CONTROL EN CENDRES VOLANTS:Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra, s'han de realitzar els assaigs identificatius del producte: - Determinació de la pèrdua per calcinació (UNE-EN 196-2) - Determinació de la finor de mòlta (UNE-EN 451-2) - Índex d'activitat resistent amb ciment pòrtland (UNE-EN 450-1) - Estabilitat de volum (UNE-EN 196-3) - Contingut de clorurs (UNE-EN 196-2) - Percentatge d'òxid de calç lliure (UNE-EN 451-1) - Contingut d'anhídrid sulfúric (UNE-EN 196-2)OPERACIONS DE CONTROL EN FUM DE SILICI:Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra, s'han de realitzar els assaigs identificatius del producte: - Determinació de la pèrdua per calcinació (UNE-EN 196-2) - Índex d'activitat resistent amb ciment pòrtland (UNE-EN 13263-1) - Contingut de clorurs (UNE-EN 196-2) - Contingut d'òxid de silici (UNE-EN 196-2)OPERACIONS DE CONTROL EN ESCÒRIA GRANULADA:Cada cop que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra, s'han de realitzar els assaigs identificatius del producte (UNE-EN 934-2).CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes UNE corresponents i a l'EHE-08 en addició de fums de sílice.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN ADDITIUS:La conformitat dels additius que disposin de marcatge CE, s'ha de comprovar mitjançant la verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen al marcatge, permeten deduir el compliment de les especificacions contemplades en projecte i en l'article 29º de l'EHE.En el cas dels additius que no disposin del marcatge CE, el Constructor, o el Subministrador del formigó o dels elements prefabricats, haurà d'aportar un certificat d'assaig, amb una antiguitat inferior a 6 mesos, realitzat per un laboratori de control autoritzat, que demostri la conformitat de l'additiu vers les especificacions de l'article 29º de l'EHE-08, amb un nivell de garantia estadística equivalent a l'exigit pels additius amb marcatge CE a la norma UNE EN 934-2.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN COLORANT:No s'han d'utilitzar additius que no arribin correctament referenciats i acompanyats amb el corresponent certificat de garantia del fabricant.El Director d'obra ha de decidir l'acceptació d'un producte colorant, així com el seu ús, a la vista dels resultats dels assaigs previs realitzats.En el cas dels additius que no disposin del marcatge CE, el Constructor, o el Subministrador del formigó o dels elements prefabricats, haurà d'aportar un certificat d'assaig, amb una antiguitat inferior a 6 mesos, realitzat per un laboratori de control autoritzat, que demostri la conformitat de l'additiu vers les especificacions de l'article 29º de l'EHE-08, amb un nivell de garantia estadística equivalent a l'exigit pels additius amb marcatge CE a la norma UNE EN 934-2.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN ADDICIONS:Els assaigs de comprovació del producte han de resultar conformes a les especificacions del plec.La conformitat de les addicions que disposin de marcatge CE, es comprovarà mitjançant la verificació documental de que els valors declarats en els documents que acompanyen al marcatge, permeten deduir el compliment de les especificacions contemplades en projecte i en l'article 30º de l'EHE.

B09 - ADHESIUS B090 - ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL


32


B0907200.


Adhesius que només requereixen escampar-se a una de les cares dels elements a unir.S'han considerat els següents tipus: - En dispersió aquosa- Aquós en dispersió vinílica - En solució alcohòlica - De poliuretà bicomponent - De poliuretà (un sol component) - De PVC - De resines epoxi - Bipolímer acrílic en dispersió aquosa per a col·locació de plaques de poliestirèEN DISPERSIÓ AQUOSA:Adhesiu de resines sintètiques per a la col·locació de paviments de PVC i revestiments tèxtils.Ha de ser de fàcil aplicació, tenir una gran força adhesiva inicial i no ser inflamable ni tòxic.Densitat a 20°C: <= 1,24 g/cm3Contingut sòlid: Aprox. 70%Rendiment: 250 - 350 g/m2AQUÓS EN DISPERSIÓ VINÍLICA:Adhesiu per a la col·locació de revestiments murals i papers vinílics.No ha de de ser inflamable ni tòxic.Densitat: 1,01 g/cm3Rendiment: Aprox. 200 g/m2Temperatura de treball: >= 5°CEN SOLUCIÓ ALCOHÒLICA:Adhesiu de resines sintètiques en solució alcohòlica, per a la col·locació de paviments tèxtils lleugers.Ha de ser de fàcil aplicació i tenir una gran força adhesiva inicial.Densitat a 20°C: 1,5 g/cm3Contingut sòlid: 84 - 86Rendiment: Aprox. 450 g/m2DE POLIURETÀ BICOMPONENT:Adhesiu de poliuretà bicomponent, per a la col·locació de paviments de goma.Ha de ser de fàcil aplicació, exempt de dissolvents i no inflamable.DE POLIURETÀ (UN SOL COMPONENT):Adhesiu format per un aglomerant de resines hidroxilades soles o modificades, que catalitzen en ésser mesclades amb un isocianat.Característiques de la pel·lícula líquida: - La mescla preparada, després de tres minuts d'agitació (INTA 163.203) no ha de tenir grumolls, pallofes ni dipòsits durs - Temperatura d'inflamació (INTA 160.232 A): >= 30°C - Rendiment per a una capa superior a 150 micres: > 1 m2/kg - Temperatura d'enduriment: >= 15°C - Temps d'aplicació a 20°C: > 3 hResistència química de la pel·lícula seca: - Àcid cítric, 10%: 15 dies - Àcid làctic, 5%: 15 dies - Àcid acètic, 5%: 15 dies - Oli de cremar: Cap modificació - Xilol: Cap modificació - Clorur sòdic, 10%: 15 dies - Aigua: 15 diesPVC:Adhesiu preparat per a la unió de materials de PVC.Ha de ser de fàcil aplicació i tenir una gran força adhesiva inicial.Ha de tenir bona estabilitat dimensional als canvis de temperatura i no ha de produir olors molestes.Temps de pre-assecatge en condicions normals: <= 1 minResistència a la compressió: > 10 N/mm2

44 de 141


33

Resistència a la tracció: > 18 N/mm2DE RESINES EPOXI:Adhesiu de resines epoxi bicomponent, per a la col·locació de paviments de goma i revestiment de PVC.Ha de ser resistent a la humitat, a la calor, als olis, als dissolvents, als àcids i als àlcalis diluïts.La mescla dels dos components s'ha de fer amb la mateixa proporció.Temps d'aplicació a 20°C: 3 - 4 hBIPOLÍMER ACRÍLIC EN DISPERSIÓ AQUOSA:Adhesiu de pasta aquosa, format per càrregues minerals i additius i com a lligant principal, un copolímer acrílic en dispersió.Ha de ser apte per a barrejar-se amb el ciment.Extracte sec a 105°C: 75 - 78 Contingut de cendres a 450°C: 65 - 68Toleràncies:- Densitat: ± 0,1%- Extracte sec: ± 3% - Contingut de cendres: ± 3%


Subministrament: En envasos hermèticament tancats.A cada envàs hi ha de figurar les dades següents: - Identificació del fabricant - Nom comercial del producte - Identificació del producte - Data de caducitat - Pes net o volum del producte - Instruccions d'ús - Limitacions d'ús (temperatura, materials, etc.) - Toxicitat i inflamabilitat - Temps d'assecat - RendimentPer adhesius de dos components: - Proporció de la mescla - Temps d'inducció de la mescla - Vida de la mesclaPer adhesius de PVC, el fabricant ha de facilitar les dades següents: - Color - Densitat - Viscositat - Contingut sòlidEmmagatzematge: En el seu envàs, en locals ventilats, sense contacte amb el terreny.Temperatura d'emmagatzematge: - Dispersió aquosa, dispersió vinílica: >= 10°C - Solució alcohólica, poliuretà, PVC, resines epoxi: 5°C - 30°CPer a adhesiu aquós en dispersió vinílica el temps màxim d'emmagatzematge és 1 any a partir de la data de fabricació.




No hi ha normativa de compliment obligatori.

B0A - FERRETERIA B0A1 - FILFERROS



34

B0A14200.


Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.S'han considerat els tipus següents:- Filferro d'acer- Filferro d'acer galvanitzat- Filferro d'acer plastificat- Filferro recuitCARACTERÍSTIQUES GENERALS:Ha de ser de secció constant i uniforme.Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722.ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames, grans, rugositats o esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions de les taules I i II de l'UNE 37-506.Resisténcia a la tracció (UNE 37-504): - Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2 - Qualitat G3: 1570 N/mm2Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complirPuresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5%Toleràncies:- Diàmetre: ± 2% diàmetre nominalFILFERRO D'ACER PLASTIFICAT:Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment orgànic de PVC aplicat per extrusió o sinterització.El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de l'UNE 36-732.La concentricitat i l'adherencia del recobriment de PVC ha de complir les especificacions del article 6.5 UNE 36-732.Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506)Resistència a la tracció: - Qualitat recuit: =< 600 N/mm2 - Qualitat dur: > 600 N/mm2Toleràncies:- Diàmetre: taula 1 UNE 36-732


Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades següents:- Identificació del fabricant o nom comercial - Identificació del producte - Diàmetre i llargària dels rotllesEmmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.




FILFERRO D'ACER:* UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.FILFERRO D'ACER GALVANITZAT:* UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación de calidades. Caracterisicas generales.* UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de suministro.FILFERRO PLASTIFICAT:* UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos orgánicos sobre el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

45 de 141


35

B0A3 - CLAUS


B0A31000.


Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes.S'han considerat els elements següents:- Gafes de pala i punta- Claus d'impacte- Claus d'acer- Claus de coure- Claus d'acer galvanitzat- Tatxes d'acerClaus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija, utilitzats per a unir els bastiments amb les parets.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir.Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular.Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE 17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036.ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.Protecció de galvanització: >= 275 g/m2Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%Toleràncies dels claus i tatxes:- Llargària: ± 1 D


Subministrament: Empaquetats.Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.




No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.CLAUS I TATXES:UNE 17032:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana lisa. Medidas.UNE 17033:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana rayada. Medidas.UNE 17034:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana ancha.UNE 17035:1966 Puntas de cabeza cónica.UNE 17036:1966 Puntas redondeadas de cabeza perdida.

B0A6 - TACS I VISOS


B0A6AH9E,B0A6ZH9E.



36

Conjunt d'una peça per a encastar (tac) i un cargol o un vis. El sistema de subjecció del tac pot ser per adherència química o per expansió produida per la deformació de la peça en ser comprimida pel cargol.S'han considerat els següents tipus: - Tac d'expansió de niló i vis d'acer - Tac d'expansió d'acer, amb vis, volandera i femella del mateix material - Fixació mecànica formada per una base metàl·lica cargolada, vis d'acer, beina de PVC, volanderes d'estanquitat i tap de cautxú - Tac químic format per una ampolla amb resina, cargol, volandera i femellaCARACTERÍSTIQUES GENERALS:El disseny del tac ha de ser l'adient al suport i als esforços que ha de suportar.Els cargols no han de tenir imperfeccions (rebaves, emprentes, etc) que impedeixin cargolar els elements.El vis ha d'anar protegit contra la corrosió.Els diàmetres del tac i vis han de ser compatibles.El perfil de la femella ha de ser segons el seu diàmetre (UNE 17-008).Cementació del vis: > 0,1 mmTAC QUÍMIC:L'ampolla ha de ser de vidre i estanca.Ha de contenir un adhesiu de dos components: una resina de reacció i un enduridor d'aplicació en fred.El cargol ha de ser d'acer zincat. Ha de dur una marca per tal de conèixer la seva profunditat d'ús. El cap de l'extrem lliure ha de ser compatible amb l'adaptador de la perforadora.Diàmetre de l'ampolla: 14 mmTemps d'enduriment segons temperatura ambient: > 20°C: 10 min 10°C - 20°C20 min 0°C - 10°C: 1 h - 5°C - 0°C: 5 hVOLANDERES:Diàmetre interior de la volandera: - Diàmetre del cargol 10 mm: 11 mm - Diàmetre del cargol 11 mm: 13 mm


Subministrament: S'ha de subministrar conjuntament amb totes les peces necessàries per a la seva correcta col·locació en capses, on han de figurar: - Identificació del fabricant - Diàmetres - Llargàries - Unitats - Instruccions d'úsEmmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.





B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES


B0B2A000.


46 de 141


37

Acer per a armadures passives d'elements de formigó:S'han considerat els elements següents:- Barres corrugadesCARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.Els productes d'acer per a armadures passives no han de tenir defectes superficials ni fissures.L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol altre matèria perjudicial.Els filferros llisos només es poden utilitzar com elements de connexió d'armadures bàsiqueselectrosoldades en gelosia.Les barres corrugades han de tenir al menys dues files de corrugues transversals, uniformement distribuïdes al llarg de tota la llargària. Dins de cada fila, les corrugues han d'estar uniformement espaiades.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:- Diàmetre nominal: s'ha d'ajustar als valors especificats a la taula 6 de la UNE-EN 10080. - Diàmetres nominals <= 10,00 mm: Variació en intervals de mig mm - Diàmetres nominals > 10,00 mm: Variació en unitats senceres de mm- Dimensions i geometria de les corrugues: Ha de complir l'especificat en l'apartat 7.4.2 de la UNE-EN 10080.- Massa per metre: El valor nominal ha de ser l'especificat en la taula 6 de la UNE-EN 10080, en relació amb el diàmetre nominal i l'àrea nominal de la secció transversal- Secció equivalent: >= 95,5% Secció nominal- Aptitud al doblegat: - Assaig doblegat amb angle >= 180º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s'ha d'apreciar trencaments o fissures - Assaig doblegat -desdoblegat amb angle >= 90º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s'ha d'apreciar trencaments o fissuresTensió d'adherència (assaig de la biga UNE-EN 10080): - Tensió d'adherència: - D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2 - 8 mm <= D <= 32 mm: >= (7,84-0,12 D) N/mm2 - D > 32 mm: >= 4,00 N/mm2 - Tensió de última d'adherència: - D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2 - 8 mm <= D <= 32 mm: >= (12,74-0,19 D) N/mm2 - D > 32 mm: >= 6,66 N/mm2- Composició química (% en massa): +---------------------------------------------------------+¦ ¦ C ¦ Ceq ¦ S ¦ P ¦ Cu ¦ N ¦ ¦ ¦ %màx.¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ ¦----------¦------¦-------¦-------¦-------¦-------¦-------¦¦Colada ¦ 0,22 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,800 ¦ 0,012 ¦ ¦Producte ¦ 0,24 ¦ 0,052 ¦ 0,055 ¦ 0,055 ¦ 0,850 ¦ 0,014 ¦ +---------------------------------------------------------+Ceq = Carboni equivalent Es pot superar el valor màxim per al Carboni en un 0,03% en massa, si el valor del Carboni equivalent disminueix en un 0,02% en massa.Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.BARRES I ROTLLES D'ACER CORRUGAT SOLDABLE:El producte s'ha de designar segons l'especificat en l'apartat 5.1 de la UNE-EN 10080: - Descripció de la forma - Referència a la norma EN - Dimensions nominals - Classe tècnicaLes característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:- Característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les especificacions de l'apartat 7.4.2 de la norma UNE-EN 10080.- Característiques mecàniques de les barres:


38

- Acer soldable (S) - Allargament total sota càrrega màxima: - Acer subministrat en barres: >= 5,0% - Acer subministrat en rotlles: >= 7,5% - Acer soldable amb característiques especials de ductilitat (SD): - Allargament total sota càrrega màxima: - Acer subministrat en barres: >= 7,5% - Acer subministrat en rotlles: >= 10,0% - Resistència a fatiga: Ha de complir l'especificat la taula 32.2.d de l'EHE-08 - Deformació alternativa: Ha de complir l'especificat la taula 32.2.e de l'EHE-08 +----------------------------------------------------------+¦Designació¦ Lím.elàstic ¦ Càrrega ¦Allargament ¦ Relació ¦ ¦ ¦ fy ¦unitaria ¦ al ¦ fs/fy ¦ ¦ ¦ ¦trencament¦trencament ¦ ¦ ¦ ¦ N/mm2 ¦fs(N/mm2) ¦ ¦ ¦ ¦----------¦-------------¦----------¦------------¦---------¦¦ B 400 S ¦ >= 400 ¦ >= 440 ¦ >= 14% ¦ >= 1,05 ¦ ¦ B 500 S ¦ >= 500 ¦ >= 550 ¦ >= 12% ¦ >= 1,05 ¦ ¦ B 400 SD ¦ >= 400 ¦ >= 480 ¦ >= 20% ¦ >= 1,20 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ <= 1,35 ¦ ¦ B 500 SD ¦ >= 500 ¦ >= 575 ¦ >= 16% ¦ >= 1,15 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ <= 1,35 ¦ +----------------------------------------------------------+- Diàmetre nominal: S'han d'ajustar a la sèrie següent (mm): 6 8 10 12 14 16 20 25 32 i 40 mm S'ha d'evitar utilitzar barres de diàmetre <= 6 mm, en el cas d'armadura muntada o elaborada amb soldadura.Toleràncies:- Massa: - Diàmetre nominal > 8,0 mm: ± 4,5% massa nominal - Diàmetre nominal <= 8,0 mm: ± 6% massa nominalLes característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.


Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i l'eventual agressivitat de l'ambient.Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència.Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematge en obra, s'ha d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no hi hagi alteracions superficials.Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1%




Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).UNE-EN 10080:2006 Acero para el armado del hormigón. Acero soldable para armaduras de hormigón armado. Generalidades.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Han de portar gravades, una marca que identifiqui el país d'origen i la fàbrica i una altra que identifica la classe tècnica (segons l'especificat en l'apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080), aquesta marca s'ha de repetir a intervals <= 1,5 mCada partida d'acer ha d'anar acompanyada d'una full de subministrament que com a mínim, ha de contenir la informació següent: - Identificació del subministrador - Número d'identificació de la certificació d'homologació d'adherència (apartat 32.2 EHE-08) - Número de sèrie del full de subministrament

47 de 141


39

- Nom de la fàbrica - Data d'entrega i nom del peticionari - Quantitat d'acer subministrat classificat per diàmetres i tipus d'acer - Diàmetres subministrats - Designació dels tipus d'acers subministrats segons EHE-08, UNE-EN 10080 - Forma de subministrament: barra o rotlle - Identificació i lloc de subministrament - Sistema d'identificació adoptat segons EHE-08, UNE-EN 10080 - Classe tècnica segons l'especificat en l'apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080 - Indicació, en el seu cas, de procediments especials de soldaduraEl fabricant ha de facilitar un certificat d'assaig que garanteixi el compliment de les característiques anteriors, on s'ha d'incloure la informació següent: - Data d'emissió del certificat - Certificat de l'assaig de doblegat-desdoblegat - Certificat de l'assaig de doblegat simple - Certificat de l'assaig de fatiga en acers tipus SD - Certificat de l'assaig de deformació alternativa en acers tipus SD - Certificat d'homologació d'adherència en el cas en que es garanteixi les característiques d'adherència mitjançant l'assaig de la biga - Marca comercial de l'acer - Forma de subministrament: barra o rotllesOPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Per a cada partida de subministrament que arribi a l'obra: - Recepció del certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, segons article 32º de la norma EHE-08. - Inspecció visual del material i observació de les marques d'identificació.- Quan l'acer disposi de marcatge CE es comprovarà la seva conformitat mitjançant la verificació documental de que els valors declarats en els documents del marcatge permetin deduir el compliment de les especificacions contemplades en el projecte i a l'article 32 de l'EHE-08. Mentre no estigui vigent el marcatge CE per acers corrugats destinats a l'elaboració d'armadures per a formigó armat, hauran de ser conformes a l'EHE-08 i a l'UNE-EN 10080. La demostració d'aquesta conformitat es podrà efectuar mitjançant: - La possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, conforme a l'article 81 de l'EHE-08 - La realització d'assaigs de comprovació durant la recepció. Es farà en funció de la quantitat d'acer subministrat: - Subministrament < 300 t: Es dividirà el subministrament en lots de com a màxim 40 t que siguin del mateix subministrador, fabricant, designació i sèrie, i es prendran 2 provetes on es realitzaran els següents assaigs: - Comprovació de la secció equivalent - Comprovació de les característiques geomètriques - Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple A més, es comprovarà com a mínim en una proveta de cada diàmetre, el tipus d'acer utilitzat i el seu fabricant, el límit elàstic, la càrrega de ruptura, l'allargament de ruptura, i l'allargament sota càrrega màxima. - Subministrament >= 300 t: Es prendran 4 provetes per a la comprovació de les característiques mecàniques del cas anterior. Alternativament, el Subministrador podrà optar per facilitar un certificat de traçabilitat, signat per persona física, on es declarin els fabricants i les colades de cada subministrament. A més, facilitarà una còpia del certificat del control de producció del fabricant, on es recullin els resultats dels assaigs mecànics i químics de cada colada. En aquest cas, s'efectuaran assaigs de contrast de traçabilitat de colada, mitjançant la determinació de les característiques químiques sobre 1 de cada quatre lots, realitzant com a mínim 5 assaigs. La composició química podrà presentar les variacions següents respecte el certificat de control de producció per a ser acceptada: %Cassaig = %Ccertificat: ±0,03 %Ceq assaig = %Ceq certificat: ±0,03 %Passaig = %Pcertificat: ±0,008 %Sassaig = %Scertificat: ±0,008 %Nassaig = %Ncertificat: ±0,002


40

Un cop comprovada la traçabilitat de la colada, es farà la divisió en lots de com a mínim 15 barres. Par a cada lot, s'assajaran 2 provetes sobre les que es faran els següents assaigs: - Comprovació de la secció equivalent - Comprovació de les característiques geomètriques - Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple - Comprovació del límit elàstic, la càrrega de ruptura, la relació entre ells, i l'allargament de ruptura - En el cas d'estructures sotmeses a fatiga, el comportament de l'acer es podrà demostrar mitjançant la presentació d'un informe d'assaigs, de com a màxim un any d'antiguitat, que compleixin amb l'article 38.10, i realitzat en un laboratori acreditat - En el cas d'estructures situades en zona sísmica, el comportament de l'acer es podrà demostrar mitjançant la presentació d'un informe d'assaigs, de com a màxim un any d'antiguitat, que compleixin amb l'article 32º, i realitzat en un laboratori acreditat.- Comprovacions experimentals de les armadures elaborades durant el subministrament o la seva fabricació en obra: El control experimental de les armadures elaborades comprendrà la comprovació de les característiques mecàniques, les d'adherència, i les de les seves dimensions geomètriques, així com les característiques en cas de realitzar soldadura resistent. En cas de disposar d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà eximir la realització de les comprovacions experimentals. Es definirà com a lot de control experimental quan es compleixi: - Pes del lot <= 30 t - Les armadures fabricades a central aliena a l'obra, hauran de ser subministrades en remeses consecutives des de la mateixa instal·lació de ferralla - Si es fabriquen a obra, les que s'hagin produït en un període d'1 mes - Estar fabricades amb el mateix tipus d'acer i forma de producte Els assaigs per a realitzar el control, es realitzaran en laboratoris autoritzats.- Comprovació de la conformitat de les característiques mecàniques: - Armadures fabricades sense processos de soldadura: es realitzarà l'assaig a tracció sobre 2 provetes per a cada mostra corresponent a un diàmetre de cada sèrie. Si l'acer estigués en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà realitzar els assaigs sobre una única proveta. En el cas que no s'hagin utilitzat processos de redreçat, es podrà eximir la realització d'aquest assaigs. - Armadures fabricades amb processos de soldadura: es prendran 4 mostres per lot, corresponents a les combinacions de diàmetres més representatius del procés de soldadura, realitzant-se: assaigs de tracció sobre 2 provetes dels diàmetres més petits de cada mostra, i assaigs de doblat simple, o el de doblat desdoblat, sobre 2 provetes dels diàmetres més grans. Si l'acer estigués en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà realitzar els assaigs sobre una única proveta.- Comprovació de la conformitat de les característiques d'adherència: Es prendrà una mostra de 2 provetes per a cada un dels diàmetres que formin part del lot d'acer redreçat, i es determinaran les característiques geomètriques. En el cas que l'acer disposi d'un certificat de les característiques d'adherència segons l'annex C de l'UNE EN 10080, només caldrà determinar l'altura de la corruga.- Comprovació de la conformitat de les característiques geomètriques: Es realitzarà, sobre cada unitat a comprovar, una inspecció per determinar la correspondència dels diàmetres de les armadures i el tipus d'acer entre el indicat en el projecte i la fulla de subministrament. A més es revisarà que l'alineació dels seus elements rectes, les seves dimensions, i els diàmetres de doblat, no presentin desviacions observables a simple vista en els trams rectes, i que els diàmetres de doblat i les desviacions geomètriques respecte a les formes d'especejament del projecte són conformes amb les toleràncies establertes en el mateix, o conformes a l'annex 11 de l'EHE-08.- Comprovacions addicionals en cas de soldadura resistent: Si s'utilitza una soldadura resistent per a l'elaboració de l'armat a fàbrica, la DF haurà de demanar les evidències documentals de que el procés està en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Si l'elaboració de l'armat es fa a obra, la DF permetrà la realització de la soldadura resistent només en el cas que es faci un control d'execució intens. A més, la DF haurà de disposar la realització d'una sèrie de comprovacions experimentals de la conformitat del procés, en funció del tipus de soldadura, d'acord amb 7.2 de l'UNE 36832.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:La presa de mostra es realitzarà seguint les indicacions de la DF, d'acord a la norma UNE 36-092 i a l'EHE-08. El control plantejat es realitzarà abans de començar el formigonat de les estructures, en el cas de material sense marca de qualitat, o abans de la posta en servei en el cas de que disposi de l'esmentada marca de qualitat de producte.

48 de 141


41

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:S'acceptarà el lot sempre que, en el cas del redreçat, les característiques mecàniques de l'armadura presentin resultats conformes als marges definits a l'EHE-08 (art. 32.2). En el cas d'altres processos, s'acceptarà el lot quan els assaigs de tracció i doblat compleixin amb les especificacions establertes. En cas de no complir-se alguna especificació, s'efectuarà una nova presa de mostres del mateix lot. Si es tornés a produir un incompliment d'alguna especificació, es rebutjaria el lot.En el cas de l'acer subministrat en barra, i respecte a les característiques d'adherència, s'acceptarà el lot si es compleixen les especificacions definides a l'art. 32.2 de l'EHE-08. En cas contrari, es tornarà a fer una presa de mostres del mateix lot, i si es tornés a donar un incompliment d'alguna especificació, es rebutjarà el lot sencer.La DF rebutjarà les armadures que presentin un grau d'oxidació excessiu que pugui afectar a les seves condicions d'adherència. Es considerarà oxidació excessiva quan mitjançant un raspallat amb pues metàl·liques, es determini una pèrdua de pes de la barra proveta superior al 1%. S'haurà de comprovar que un cop eliminat l'òxid, l'altura de la corruga compleix amb els límits establerts a l'art. 32.2 de l'EHE-08.En el cas de produir-se un incompliment en les característiques geomètriques, es rebutjarà l'armadura que presenti defectes, i es procedirà al repàs de tota la remesa. Si les comprovacions resulten satisfactòries, s'acceptarà la remesa, prèvia substitució de l'armadura defectuosa. En cas contrari, es rebutjarà tota la remesa.

B0C - PLAQUES, PLANXES I TAULERS B0CU - TAULERS DE FUSTA B0CU8400 - PANELL SANDVITX DE TAULER DE FUSTA, AÏLLAMENT I PLACA D'ACABAT


B0CU8400JICN.


Taulers derivats de la fusta.S'han considerat els elements següents:- Panell sandvitx de taulells de fusta o derivats, amb aïllament tèrmic al mig.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.No ha de tenir defectes superficials.El fabricant ha de garantir que les característiques dels taulers compleixen amb les especificacions del projecte, de la pròpia documentació tècnica del fabricant, i de la normativa tècnica que regula el producte.Toleràncies:- El fabricant garantirà que per a cada tipus de tauler es compleixen les toleràncies dimensionals, de forma, contingut d'humitat, contingut en formaldehid indicat a les taules 1, 2 i 3 de la UNE-EN 622-1TAULER AMB ACABAT XAPAT:Ha d'estar xapat amb fullola de la fusta corresponent a totes les cares vistes.La fullola no ha de tenir punts desencolats o bufats.


Subministrament: de manera que garanteixi la protecció dels taulers i amb la indicació dels tipus subministrats.Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contactedirecte amb el terra. S'ha d'evitar un emmagatzematge prolongat a l'obra.





42

UNE-EN 13986:2006 Tableros derivados de la madera para utilización en la construcción. Características, evaluación de la conformidad y marcado.UNE-EN 14322:2004 Tableros derivados de la madera. Tableros revestidos con melamina para utilización interior. Definición, requisitos y clasificación.

B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B0D2 - TAULONS


B0D21030.


Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%Higroscopicitat (UNE 56-532): NormalCoeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2Duresa (UNE 56-534): <= 4Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2Toleràncies:- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm- Amplària nominal: ± 2 mm- Gruix: +----------------------------------------+¦ Classe ¦ Gruix nominal (mm) ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ < 50 ¦ 50 a 75 ¦ > 75 ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ Tolerància (mm) ¦ ¦----------------------------------------¦¦ T1 ¦ ±3 ¦ ±4 ¦ +6,-3 ¦ ¦ T2 ¦ ±2 ¦ ±3 ¦ +5,-2 ¦ ¦ T3 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ +----------------------------------------+- Fletxa: ± 5 mm/m- Torsió: ± 2°


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contactedirecte amb el terra.

49 de 141


43





B0D3 - LLATES


B0D31000.


Llata de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%Higroscopicitat (UNE 56-532): NormalCoeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2Duresa (UNE 56-534): <= 4Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2Toleràncies:- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm- Amplària nominal: ± 2 mm- Gruix: +----------------------------------------+¦ Classe ¦ Gruix nominal (mm) ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ < 50 ¦ 50 a 75 ¦ > 75 ¦ ¦ ¦-----------------------------¦ ¦ ¦ Tolerància (mm) ¦ ¦----------------------------------------¦¦ T1 ¦ ±3 ¦ ±4 ¦ +6,-3 ¦ ¦ T2 ¦ ±2 ¦ ±3 ¦ +5,-2 ¦ ¦ T3 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ ±1,5 ¦ +----------------------------------------+- Fletxa: ± 5 mm/m- Torsió: ± 2°



44






B0D6 - PUNTALS


B0D625A0.


Peces cilíndriques estretes i llargues per a apuntalaments.S'han considerat els tipus següents:- Puntal rodó de fusta- Puntal metàl·lic telescòpicPUNTAL DE FUSTA:Puntal de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.No ha de tenir d'altres desperfectes que els ocasionats pel nombre màxim d'usos.Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%Higroscopicitat (UNE 56-532): NormalCoeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2Duresa (UNE 56-534): <= 4Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2Toleràncies:- Diàmetre: ± 2 mm- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm- Fletxa: ± 5 mm/mPUNTAL METÀL·LIC:Puntal metàl·lic amb mecanisme de regulació i fixació de la seva alçària.La base i el cap del puntal cal que estiguin fets de platina plana i amb forats per a poder-lo clavar si cal.Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.Resistència mínima a la compressió segons l'alçària de muntatge: +--------------------------------------------------------------+¦ ¦ Llargària del puntal ¦

50 de 141


45

¦Alçària muntatge¦---------------------------------------------¦ ¦ ¦ 3 m ¦ 3,5 m ¦ 4 m ¦ 4,5 m ¦ 5 m ¦ ¦----------------¦-------¦---------¦-------¦---------¦---------¦¦ 2 m ¦ 1,8 T ¦ 1,8 T ¦ 2,5 T ¦ - ¦ - ¦ ¦ 2,5 m ¦ 1,4 T ¦ 1,4 T ¦ 2,0 T ¦ - ¦ - ¦ ¦ 3 m ¦ 1 T ¦ 1 T ¦ 1,6 T ¦ - ¦ - ¦ ¦ 3,5 m ¦ - ¦ 0,9 T ¦ 1,4 T ¦ 1,43 T ¦ 1,43 T ¦ ¦ 4,0 m ¦ - ¦ - ¦ 1,1 T ¦ 1,2 T ¦ 1,2 T ¦ ¦ 4,5 m ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 0,87 T ¦ 0,87 T ¦ ¦ 5 m ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 0,69 T ¦ +--------------------------------------------------------------+







B0D7 - TAULERS


B0D71130.


Taulers encofrats.S'han considerat els tipus següents:- Tauler de fusta- Tauler aglomerat de fustaCARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.Toleràncies:- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm- Amplària nominal: ± 2 mm- Gruix: ± 0,3 mm- Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m- Angles: ± 1°TAULERS DE FUSTA:Tauler de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%Higroscopicitat (UNE 56-532): NormalCoeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%Coeficient d'elasticitat: - Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2 - Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2Duresa (UNE 56-534): <= 4


46

Resistència a la compressió (UNE 56-535): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2Resistència a la tracció (UNE 56-538): - En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2 - En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2TAULERS D'AGLOMERAT DE FUSTA:Tauler de fibres lignocel·lulòsiques aglomerades en sec per mitjà de resines sintètiques i premsat en calent.Ha d'estar fregat amb paper de vidre per ambdues cares.No ha de tenir defectes superficials.Pes específic: >= 6,5 kN/m3Mòdul d'elasticitat: - Mínim: 2100 N/mm2 - Mitjà: 2500 N/mm2Humitat del tauler (UNE 56710): >= 7%, <= 10%Inflament en: - Gruix: <= 3% - Llargària: <= 0,3% - Absorció d'aigua: <= 6%Resistència a la tracció perpendicular a les cares: >= 0,6 N/mm2Resistència a l'arrencada de cargols: - A la cara: >= 1,40 kN - Al cantell: >= 1,15 kN







B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA B0F1 - MAONS CERÀMICS


B0F1F2A1,B0F1A252.


Peces d'argila cuita utilitzades en el ram de paleta (façanes vistes o revestides, estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com a enginyeria civil)S'han considerat els tipus següents:En funció de la densitat aparent: - Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides - Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitat aparent més gran de 1000 kg/m3En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a la compressió: - Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada amb probabilitat de no assolir-se inferior al 5%.

51 de 141


47

- Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la categoria I.En funció del volum i disposició de forats: - Peces massisses - Peces calades - Peces alleugerides - Peces foradadesCARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat de color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de complir les condicions subjectivesrequerides per la DF.La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin fissures en els envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col·locació.Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser colpejat i un color uniforme en fracturar-se.El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en l'ordre de llarg, ample i alt.Volum de forats: - Massís: <= 25% - Calat: <= 45% - Alleugerit: <= 55% - Foradat: <= 70% Volum de cada forat: <= 12,5%Gruix total dels envanets (relació amb el gruix total): - Massís: >= 37,5% - Calat: >= 30% - Alleugerit: >= 20%Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:Característiques essencials en peces per a ús en elements amb requisits estructurals:- Resistència mitja a compressió (UNE-EN 772-1): >= 5 N/mm2, >= valor declarat pel fabricant, amb indicació de categoria I o II- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat pel fabricant- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): <= valor declarat pel fabricant, amb indicació de la seva categoriaCaracterístiques essencials en peces per a ús en elements amb exigències davant el foc:- Classe de reacció al foc: exigència en funció del contingut en massa o volum, de materials orgànics distribuïts de forma homogènia: - Peces amb <= 1,0%: A1 - Peces amb > 1,0% (UNE-EN 13501-1)Característiques essencials en peces per a ús en elements amb exigències acústiques:- Tolerància en les dimensions (UNE-EN 772-16): <= valor declarat pel fabricant, amb indicació de la categoria - Forma de la peça (UNE-EN 771-1) - Especificacions dels forats: Disposició, volum, superfície, gruix dels envanets (UNE-EN 772-3)- Densitat absoluta (UNE-EN 772-13) - Tolerancia de la densitat (UNE-EN 772-13): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la categoria. - D1: <= 10% - D2: <= 5% - Dm: <= desviació declarada pel fabricant en %Característiques essencials en peces per als usos previstos en l'apartat 4.1 del DB HE 1:- Propietats tèrmiques (UNE-EN 1745)- Permeabilitat al vapor d'aigua (UNE-EN 1745)Els pinyols de calç no han de reduir la resistència de la peça (després de l'assaig reiteratiu sobre aigua en ebullició i la dessecació posterior a una temperatura de 105°C) en més de 10% si el maó és per a revestir i un 5% si es de cara vista, ni han de provocar més escrostonaments dels admesos un cop s'hagi submergit en aigua un temps mínim de 24 h.PECES LD:Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:Característiques essencials:- Per a ús de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:


48

- Durabilitat (resistència gel/desgel)Característiques essencials en peces per a ús en elements amb requisits estructurals:- Per a peces perforades horitzontalment amb una dimensió >= 400 mm i envanets exteriors < a 12 mm que hagin d'anar revestides amb un lliscat: - Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)- Per a ús de cara vista o amb protecció de morter de capa fina: - Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits especificats a l'UNE-EN 771-1 en funció de la categoriaCaracterístiques essencials en peces per a ús en elements amb exigències acústiques:- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): <= 1000 kg/m3PECES HD:Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:Característiques essencials:- Durabilitat (resistència gel/desgel): Indicació de la categoria en funció del grau d'exposicióCaracterístiques essencials en peces per a ús en elements amb requisits estructurals:- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)- Per a ús de cara vista o amb protecció de morter de capa fina: - Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits especificats a l'UNE-EN 771-1 en funció de la categoriaCaracterístiques essencials en peces per a ús en elements amb exigències acústiques:- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): >= 1000 kg/m3Característiques essencials en peces per a ús en cara vista o en barreres anticapil·laritat:- Absorció d'aigua: <= valor declarat pel fabricant - Cara vista (UNE-EN 771-1) - Barreres anticapil.laritat (UNE-EN 772-7)Característiques complementàries:- Succió immersió 60 ±2 s (UNE-EN 772-11) : <= valor declarat pel fabricant


Subministrament: Empaquetats sobre palets, de manera no totalment hermètica.Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacte amb terres que continguin solucions salines, ni amb productes que puguin modificar les seves característiques (cendres, fertilitzants, greixos, etc.).




UNE-EN 771-1:2003 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de arcilla cocida.UNE-EN 771-1:2003/A1:2006 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de arcilla cocida.Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Si el material ha de ser component del full principal del tancament exterior d'un edifici, el fabricant ha de declarar els valors de les propietats hídriques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HS 1: - Absorció d'aigua per capil·laritat - Succió o tasa d'absorció d'aigua inicial (kg/m2.min) - Absorció d'aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3)El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a murs, pilars i particions (peces Categoria I*). * Peces amb una resistència a compressió declarada amb una probabilitat d'error inferior o igual al 5%. Es pot determinar amb el valor mitjà o amb el valor característic:

52 de 141


49

- Sistema 2+: Declaració de prestacions - Productes per a murs, pilars i particions (peces Categoria II**). ** Peces amb una resistència a compressió declarada amb una probabilitat d'error superior al 5%. Es pot determinar amb el valor mitjà o amb el valor característic: - Sistema 4: Declaració de prestacionsA l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:- Classificació segons DB-SE-F (Taula 4.1)- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Numero d'identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+) - Marca del fabricant i lloc d'origen - Dos últims dígits del any en que s'ha imprès el marcat CE. - Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu cas - Referència a la norma EN 771-1 - Descripció de producte: nom generic, material, dimensions, .. i ús al que va destinat. - Informació de les característiques essencials segons annex ZA de l'UNE-EN 771-1OPERACIONS DE CONTROL:El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat en l'apartat 7.2 del CTE.Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent.Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat: En el cas que el fabricant disposi de marques de qualitat, ha d'aportar-ne la documentació corresponentControl de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d'una marca legalment reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció de les característiques del material garantides per la marca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol·licitar assaigs de control de recepció si ho creu convenient.Les peces de categoria I tindran una resistència declarada. El fabricant aportarà la documentació que acrediti que el valor declarat de la resistència a compressió s'obtingui segons estableix l'UNE-EN 771-3 i assajades segons l'UNE-EN 772-1, i l'existència d'un pla de control de producció industrial que doni garanties.Les peces de categoria II tindran una resistència a compressió declarada igual al valor mig obtingut en assaig segons UNE-EN 772-1, tot i que el nivell de confiança pot resultar inferior al 95%.En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s'ha de fer les comprovacions següents:- Abans de començar l'obra de cada 45000 unitats que arribin a l'obra, s'ha de determinar la resistència a la compressió d'una mostra de 6 maons, segons la norma UNE-EN 772-1.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega dels certificats de qualitat del fabricant, es realitzarà una sèrie completa d'assaigs sobre el material rebut a càrrec del Contractista.En general, els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions especificades.En el cas de la resistència a compressió, el valor a comparar amb l'especificació s'obtindrà amb la fórmula: Rck = Rc - 1,64 s, essent: - s: Desviació típica (n-1), s ^2 = (Rci Rc) ^2/(n-1) - Rc: Valor mig de les resistències de les provetes - Rci: Valor de resistència de cada proveta - n: Nombre de provetes assajadesEn cas d'incompliment en un assaig, es repetirà, a càrrec del contractista, sobre el doble numero de mostres del mateix lot, acceptant-ne aquest, quan els resultats obtinguts siguin conformes a les especificacions exigides.- En element estructural incloure la verificació: - En el cas de l'assaig de massa, es prendrà com a resultat el valor mig de les 6 determinacions realitzades.


50

B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER


B44Z5026.


Perfils d'acer per a usos estructurals, formats per peça simple o composta i tallats a mida o treballats a taller.S'han considerat els tipus següents:- Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2- Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular o planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons UNE-EN 10025-2- Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10210-1- Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0Ho S355J2H, segons UNE-EN 10219-1- Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JRC, segons UNE-EN 10025-2- Perfils d'acer laminat en calent, en planxa, d'acer amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica S355J0WP o S355J2WP, segons UNE-EN 10025-5S'han considerat els tipus d'unió següents:- Amb soldadura- Amb cargolsS'han considerat els acabats de protecció següents (no aplicable als perfils d'acer ambresistència millorada a la corrosió atmosfèrica):- Una capa d'emprimació antioxidant- GalvanitzatCARACTERÍSTIQUES GENERALS:No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització.PERFILS D'ACER LAMINAT EN CALENT:El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer utilitzat en la fabricació de perfils, seccions i planxes, compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents: - Perfils d'acer laminat en calent: UNE-EN 10025-1 i UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica: UNE-EN 10025-1 i PNE-EN 10025-5Les dimensions i les toleràncies dimensionals i de forma han de ser les indicades a les següents normes: - Perfil IPN: UNE-EN 10024 - Perfil IPE, HEA, HEB i HEM: UNE-EN 10034 - Perfil UPN: UNE-EN 10279 - Perfil L i LD: UNE-EN 10056-1 i UNE-EN 10056-2 - Perfil T: UNE-EN 10055 - Rodó: UNE-EN 10060 - Quadrat: UNE-EN 10059 - Rectangular: UNE-EN 10058 - Planxa: EN 10029 o UNE-EN 10051PERFILS FORADATS:El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer utilitzat en la fabricació de perfils compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents: - Perfils foradats d'acer laminat en calent: UNE-EN 10210-1 - Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-1Les toleràncies dimensionals han de complir les especificacions de les següents normes: - Perfils foradats d'acer laminat en calent: UNE-EN 10210-2 - Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-2PERFILS CONFORMATS EN FRED:

53 de 141


51

El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer utilitzat en la fabricació de perfils i seccions, compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament del producte de partida.Les toleràncies dimensionals i de la secció transversal han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 10162.PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB SOLDADURA:El material d'aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment de soldadura.Les característiques mecàniques del material d'aportació han de ser superiors a les del material base.En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del material d'aportació ha de ser equivalent a la del material base.Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades són: - Per arc elèctric manual amb elèctrode revestit - Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa - Per arc submergit amb fil/filferro - Per arc submergit amb elèctrode nu - Per arc amb gas inert - Per arc amb gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert - Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert - Per arc de connectorsLes soldadures s'han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i qualificats segons l'UNE-EN 287-1.Abans de començar a soldar s'ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són adequades al procés de soldadura i que estan lliures de fissures.Totes les superfícies a soldar s'han de netejar de qualsevol material que pugui afectar negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S'han de mantenirseques i lliures de condensacions.S'ha d'evitar la projecció d'espurnes erràtiques de l'arc. Si es produeix s'ha de sanejar la superfície d'acer.S'ha d'evitar la projecció de soldadura. Si es produeix s'ha d'eliminar.Els components a soldar han d'estar correctament col·locats i fixos en la seva posició mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar siguin accessibles i visibles per al soldador. No s'han d'introduir soldadures addicionals.L'armat dels components estructurals s'ha de fer de manera que les dimensions finals estiguin dintre de les toleràncies establertes.Les soldadures provisionals s'han d'executar seguint les especificacions generals. S'han d'eliminar totes les soldadures de punteig que no s'incorporin a les soldadures finals.Quan el tipus de material de l'acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un enduriment de la zona tèrmicament afectada s'ha de considerar la utilització del precalentament. Aquest s'ha d'estendre 75 mm en cada component del metall base.No s'ha d'accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials.Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.Els defectes de soldadura no s'han de tapar amb soldadures posteriors. S'han d'eliminar de cada passada abans de fer la següent.Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per mitjà d'una picola i d'un raspall.L'execució dels diferents tipus de soldadures s'ha de fer d'acord amb els requisits establerts a l'apartat 10.3.4 del DB-SE A i l'article 77 de l'EAE per a obres d'edificació o d'acord amb l'article 640.5.2 del PG3 i l'article 77 de l'EAE per a obres d'enginyeria civil.S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra.Les operacions de tall s'han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S'admet l'oxitall manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar.S'accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si s'eliminin les restes d'escòria.Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les característiques del material no queden per sota dels valors especificats.Per al conformat en calent s'han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El doblat o conformat no s'ha de fer durant l'interval de calor blau (250ºC a 380ºC).El conformat en fred s'ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del producte. No s'admeten les martellades.Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm.Toleràncies de fabricació:


52

- En obres d'edificació: Límits establerts a l'apartat 11.1 de DB-SE A - En obres d'enginyeria civil: Límits establerts a l'article 640.12 del PG3PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB CARGOLS:S'utilitzaran cargols normalitzats d'acord a les normes recollides a la taula 29.2.b de l'EAEEls cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonalsd'injecció s'han d'utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els requisits addicionals establerts a l'article 29.2 de l'EAE.La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions.El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm.La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s'utilitzin com a calibrats.Després del collat l'espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l'espiga ha d'haver, com a mínim:- En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca - En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la roscaLes superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes.En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d'estar situada per sota del cap del cargol.En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar volanderes. Si s'utilitzen han d'anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el xamfrà ha d'estar situat en direcció al cap del cargol.En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d'anar col·locades de la forma següent: - Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella - Cargols 8.8: sota de l'element que giraEls forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. S'admet un altre procedimentsempre que proporcioni un acabat equivalent.Es permet l'execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l'apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d'edificació o els establerts a l'apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d'enginyeria civil.És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces.Els forats allargats s'han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall.Després de perforar les peces i abans d'unir-les s'han d'eliminar les rebaves.Els cargols i les femelles no s'han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de condicions tècniques particulars.S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió.Les femelles s'han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge.En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s'ha de collar fins arribar al "collat a tocar" sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s'ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s'han de fer cicles addicionals de collat .Abans de començar el pretesat, els cargols pretesats d'un grup s'han de collar d'acord amb el que s'ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s'han de fer cicles addicionals de collat.S'han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s'afluixin.El collat dels cargols pretesats s'ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de la clau dinamomètrica. - Mètode de la femella indicadora. - Mètode convinat.Les operacions de tall s'han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S'admet l'oxitall manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar.S'accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si s'eliminin les restes d'escòria.Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les característiques del material no queden per sota dels valors especificats.Per al conformat en calent s'han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El doblat o conformat no s'ha de fer durant l'interval de calor blau (250ºC a 380ºC).El conformat en fred s'ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del producte. No s'admeten les martellades.

54 de 141


53

Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm.Toleràncies de fabricació:- En obres d'edificació: Límits establerts a l'apartat 11.1 de DB-SE A - En obres d'enginyeria civil: Límits establerts als apartat 640.5 i 640.12 del PG3PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la peça.No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes.Abans d'aplicar la capa d'emprimació les superfícies a pintar han d'estar preparades adequadament d'acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3.Prèviament al pintat s'ha de comprovar que les superfícies compleixen els requisits donats pel fabricant per al producte a aplicar.La pintura d'emprimació s'ha d'utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant. No s'utilitzarà si ha superat el temps de vida útil o el temps d'enduriment després de l'obertura del recipient.Si s'aplica més d'una capa s'ha d'utilitzar per a cadascuna un color diferent.Després de l'aplicació de la pintura les superfícies s'han de protegir de l'acumulació d'aigua durant un cert temps.No s'han d'utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a menys de 150 mm de la zona a soldar.Les soldadures i el metall base adjacent no s'han de pintar sense haver eliminat prèviament l'escòria.La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s'ha de tractar fins que no s'hagi inspeccionat la unió.PERFILS GALVANITZATS:El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.La galvanització s'ha de fer d'acord amb les normes UNE-EN ISO 1460 o UNE-EN ISO 1461, segons correspongui.S'han de segellar totes les soldadures abans de fer un decapat previ a la galvanització.Si el component prefabricat té espais tancats s'han de disposar forats de ventilació o purga.Abans de pintar-les, les superfícies galvanitzades s'han de netejar i tractar amb pintura anticorrosiva amb diluent àcid o amb raig escombrador.


Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos.Emmagatzematge: Seguint les instruccions del fabricant. En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegits de la intempèrie, de manera que no s'alterin les seves condicions.No s'han d'utilitzar si s'ha superat la vida útil en magatzem especificada pel fabricant.


kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.


NORMATIVA GENERAL:UNE-EN 10025-1:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 1: Condiciones técnicas generales de suministro.UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 2: Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados.UNE-EN 10210-1:1994 Perfiles huecos para construcción, acabados en caliente, de acero no aleado de grano fino. Parte 1: condiciones técnicas de suministro.UNE-EN 10219-1:1998 Perfiles huecos para construcción conformados en frío de acero no aleado y de grano fino. Parte 1: Condiciones técnicas de suministro.UNE-EN 10162:2005 Perfiles de acero conformados en frío. Condiciones técnicas de suministro. Tolerancias dimensionales y de la sección transversal.OBRES D'EDIFICACIÓ:Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE).


54

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A.* UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación.OBRES D'ENGINYERIA CIVIL:Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE).* Orden FOM/475/2002 de 13 de febrero, por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a Hormigones y Acero.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D'ACER LAMINAT I PERFILS D'ACER BUITS:Cada producte ha d'anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació: - El tipus, la qualitat i, si és aplicable, la condició de subministrament mitjançant la seva designació abreujada - Un número que identifiqui la colada (aplicable únicament en el cas d'inspecció per colades) i, si és aplicable, la mostra - El nom del fabricant o la seva marca comercial - La marca de l'organisme de control extern (quan sigui aplicable) - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliolLa marca ha d'estar situada en una posició propera a un dels extrems de cada producte o en la secció transversal de tall.Quan els productes es subministren en paquets el marcatge s'ha de fer amb una etiqueta adherida al paquet o sobre el primer producte del mateix.PERFILS D'ACER LAMINAT EN CALENT:El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a ús en estructures metàl·liques o en estructures mixtes metall i formigó: - Sistema 2+: Declaració de prestacionsEl símbol normalitzat CE (d'acord amb la directiva 93/68/CEE) s'ha de col·locar sobre el producte acompanyat per:- El número d'identificació de l'organisme de certificació - El nom o marca comercial i adreça declarada del fabricant - Les dues ultimes xifres de l'any d'impressió del marcat - El número del certificat de conformitat CE o del certificat de producció en fàbrica (si és procedent)- Referència a la norma EN 10025-1 - Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst - Informació de les característiques essencials indicades de la següent forma: - Designació del producte d'acord amb la norma corresponent de toleràncies dimensionals, segons el capítol 2 de la norma EN 10025-1 - Designació del producte d'acord amb l'apartat 4.2 de les normes EN 10025-2 a EN 10025-6CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D'ACER CONFORMATS:Han d'anar marcats individualment o sobre el paquet amb una marca clara i indeleble que contingui la següent informació: - Dimensions del perfil o número del plànol de diseny - Tipus i qualitat de l'acer - Referència que indiqui que els perfils s'han fabricat i assajat segons UNE-EN 10162; si es requereix, el marcatge CE - Nom o logotipus del fabricant - Codi de producció - Identificació del laboratori d'assaigs extern (quan sigui aplicable) - Codi de barres, segons ENV 606, quan la informació mínima anterior es faciliti amb un text clarCONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS FORADATS:Cada perfil ha d'anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació: - La designació abreujada - El nom o les sigles (marca de fàbrica) del fabricant - En el cas d'inspecció i assaigs específics, un número d'identificació, per exemple el número de comanda, que permeti relacionar el producte o la unitat de subministrament i el document corresponent (únicament aplicable als perfils foradats conformats en fred)

55 de 141


55

Quan els productes es subministren en paquets el marcatge es pot fer amb una etiqueta adherida al paquet.OPERACIONS DE CONTROL:El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat en l'apartat 7.2 del CTE.Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent.Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat: En el cas que el fabricant disposi de marques de qualitat, ha d'aportar-ne la documentació corresponentControl de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d'una marca legalment reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció de les característiques del material garantides per la marca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol·licitar assaigs de control de recepció si ho creu convenient.Inspecció visual del material a la seva recepció. Es controlaran les característiques geomètriques com a mínim sobre un 10% de les peces rebudes. El subministrament del material es realitzarà amb la inspecció requerida (UNE-EN 10204).A efectes de control d'apilament, la unitat d'inspecció ha de complir les següents condicions: - Correspondència en el mateix tipus i grau d'acer - Procedència de fabricant - Pertany a la mateixa sèrie en funció del gruix màxim de la secció: - Sèrie lleugera: e <= 16 mm - Sèrie mitja: 16 mm <= e <= 40 mm - Sèrie pesada: e > 40 mmEn el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s'ha de fer les comprovacions següents:- Les unitats d'inspecció seran fraccions de cada grup afí, amb un pes màxim de 20 t per lot.- Per a cada lot , es realitzaran els següents assaigs: - Determinació quantitativa de sofre (UNE 7-019) - Determinació quantitativa fòsfor (UNE 7-029) - Determinació del contingut de nitrogen (UNE 36-317-1) - Determinació quantitativa del contingut de carboni (UNE 7014)- En una mostra d'acer laminat, per a cada lot , es realitzaran a més, els següents assaigs: - Determinació quantitativa de manganès (UNE 7027) - Determinació gravimètrica de silici (UNE 7028) - Assaig a flexió pel xoc d'una proveta de planxa d'acer (UNE 7475-1) - Determinació de la duresa brinell d'una proveta (UNE-EN-ISO 6506-1) - En una mostra de perfils d'acer buits, per a cada lot, es realitzaran a més, els següents assaigs: - Assaig d'aixafada (UNE-EN ISO 8492)- En el cas de perfils galvanitzats, es comprovarà la massa i gruix del recobriment (UNE-EN ISO 1461, UNE-EN ISO 2178).OPERACIONS DE CONTROL EN UNIONS SOLDADES:Recepció del certificat de qualitat de les característiques dels elèctrodes.Abans de començar l'obra, i sempre que es canviï el tipus de material d'aportació: - Preparació d'una proveta mecanitzada, soldades amb el material d'aportació previst, i assaig a tracció (UNE-EN ISO 15792-2). Abans d'aquest assaig, es realitzarà una radiografia de la soldadura realitzada (UNE-EN 1435), per tal de constatar que el cordó està totalment ple de material d'aportació. - Assaig de tracció del metall aportat(UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes - Assaig de resiliència del metall aportat (UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetesCRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les mostres per als assaigs químics es prendran de la unitat d'inspecció segons els criteris establerts a la norma UNE-EN ISO 14284.En perfils laminats i conformats les mostres per als assaigs mecànics es prendran segons els criteris establerts a les UNE EN 10025-2 a UNE 10025-6. Les localitzacions de les mostres seguiran els criteris establerts a l'annex A de l'UNE EN 10025-1.Per la preparació de les provetes s'aplicaran els requisits establerts a la UNE-EN ISO 377.Per la preparació de provetes per assaig de tracció s'aplicarà la UNE-EN 10002-1.En perfils laminats, per la preparació de provetes per assaig a flexió per xoc (resiliència) s'aplicarà la UNE 10045-1. També son d'aplicació els següents requeriments: - Gruix nominal >12 mm: mecanitzar provetes de 10x10 mm


56

- Gruix nominal <= 12 mm: l'ample mínim de la proveta serà de 5 mmLes mostres i provetes tenen que estar marcades de manera que es reconeguin els productes originals, així com la seva localització i orientació del producte.Les mostres i els criteris de conformitat per als perfils buits, queden establerts a la norma UNE-EN 10219-1 seguint els parametres de la taula D.1INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No es podrà acceptar perfils que no estiguin amb les garanties corresponents i no vagin marcats adequadament.Si els resultats de tots els assaigs de recepció d'un lot acompleixen el prescrit, aquest és acceptable.Si algun resultat no acompleix el prescrit, però s'ha observat en el corresponent assaig alguna anomalia no imputable al material (com defecte en la mecanització de la proveta, irregular funcionament de la maquinaria d'assaig...) l'assaig es considerarà nul i caldrà repetir-lo correctament amb una nova proveta.Si algun resultat no acompleix el prescrit havent-ho realitzat correctament, es realitzaran 2 contrassaigs segons UNE-EN 10021, sobre provetes preses de dues peces diferents del lot que s'està assajant. Si ambdós resultats (dels contrassaigs) compleixen el prescrit, la unitat d'inspecció serà acceptable, en cas contrari es rebutjarà.Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control geomètric, es rebutjarà la peça incorrecta. A més a més, s'augmentarà el control, en l'apartat incomplet, fins a un 20% d'unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions segons el resultat.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN UNIONS SOLDADES:El material d'aportació complirà les condicions mecàniques indicades.En les provetes preparades amb soldadures, la línia de ruptura ha de quedar fora de la zona d'influència de la soldadura.

B5 - MATERIALS PER A COBERTES B52 - MATERIALS PER A TEULADES B522 - TEULES DE CERÀMICA


B52231C0,B52219N0.


Teula de ceràmica, obtinguda per un procés d'emmotllament, d'extrusió o de premsat, assecatge i cuita d'una pasta argilosa.S'han considerat els tipus següents:- Teula àrab d'elaboració mecànica- Teula àrab manual- Teula plana- Teula romana- Lloseta de ceràmicaCARACTERÍSTIQUES GENERALS:El tipus de teula, la seva forma, dimensions i color, han de correspondre a les especificacions de la DT.El fabricant ha de garantir les característiques estructurals, geomètriques, físiques i mecàniques de les teules i la seva compatibilitat amb el sistema de col·locació previst, d'acord amb la norma UNE-EN 1304.No han de tenir defectes que impedeixin la col·locació adequada, ni defectes estructurals, com ara trencaments, ampolles, cràters, escrostonaments, fissures estructurals o superficials ni pèrdua del taló.La teula d'elaboració mecànica, ha de tenir una textura llisa i uniforme a tota la superfície. En trencar-la, la fractura ha de ser uniforme i de gra fi.Excepte les teules flamejades, envellides o destonificades , la resta ha de tenir un color uniforme a tota la superfície.Teula gresificada, esmaltada o vidriada no ha de tenir esquerdes ni porus a la superfície.La teula romana ha de tenir un forat fet o insinuat, la teula plana dos.Hi ha dues categories d'impermeabilitat d'acord amb l'assaig UNE-EN 539-1: - Categoria 1:

56 de 141


57

-Factor d'impermeabilitat mitjà: <= 0,5 cm3/cm2 - Coeficient d'impermeabilitat mitjà <=0,8 - Categoria 2: -Factor d'impermeabilitat mitjà: <= 0,8 cm3/cm2 - Coeficient d'impermeabilitat mitjà <=0,925Les teules amb impermeabilitat de categoria 2, només es poden d'utilitzar per a fer cobertes sobre un sostre estanc a l'aigua. Per altres situacions les teules i els accessoris han de ser de categoria 1, segons assaig EN 539-1.Resistència a flexió: no han de trencar-se als sotmetre la peça a les diferents càrregues, d'acord amb l'assaig descrit en UNE-EN 538: - Teules planes sense ancoratge: 600N - Teules planes amb ancoratge: 900N - Teules corbes: 1000N - Altres tipus de teules: 1200NResistència a les gelades d'acord amb assaig descrit en UNE-EN 539-2.Les teules per utilitzar a la zona d'Espanya, França, Grècia i Portugal, han de passar amb èxit l'assaig de gelabilitat pel mètode C segons EN- 539-2.Les teules esmaltades o colorejades en superfície no han d'experimentar variació sensible de color al ser sotmeses a un assaig de cocció a forn elèctric a 600°C durant 2 h.En el procés d'elaboració de la teula gresificada, la pasta argilosa s'ha revestit d'una capa d'argila que durant la cuita (aprox. 1050°C) arriba gairebé al punt de fusió.En el procés d'elaboració de la teula vidriada, la peça s'ha sotmès a un tractament de vitrificació.Resistència a l'impacte (bola d'acer de 200 g des de 25 cm, UNE-EN 1304): No s'ha de trencar ni escrostonar.Fissures i esquerdes (UNE-EN 1304): Nul.lesExfoliacions i laminacions (UNE-EN 1304): Nul.lesNombre d'escrostonaments (UNE 67039): - En cara vista: Cap de dimensió mitjana > 15 mm - En tota la peça: <= 3/dm2 de dimensió mitjana >7mm i <= 15 mmDiàmetre dels forats per a clavar-les: >= 0,3 cmSeparació dels forats al cantell: >= 2,5 cmEl fabricant ha de garantir que el material subministrat compleix els valors declarats, en el seu cas, per les propietats de la designació.Toleràncies:- Regularitat de forma d'acord amb EN-1024 - Guerxament de teules planes: - longitud total >300mm: >=1,5% - longitud total <=300mm: <=2,0% - Uniformitat del perfil transversal de les teules corbes amidant l'amplada de les parts estreta i ampla de la teula. La diferència entre aquests valors ha de ser <15mm. - Rectitud (control de fletxa) d'acord amb EN-1024 - Dimensions de la peça ±2,0% dels valors declarats pel fabricant (EN-1024)Planor: ± 2,5%


Subministrament: Empaquetades sobre palets.Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacte amb terres que continguin solucions salines, ni amb productes que puguin modificar les seves característiques (cendres, fertilitzants, greixos, etc.).




UNE-EN 1304:2006 Tejas y piezas auxiliares de arcilla cocida. Definiciones y especificaciones de producto.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:


58

Com a mínim el 50% de les teules ha de portar una marca indeleble i llegible amb la següent informació:- Nom del fabricant i tipus de producte - País d'origen - Any i mes de produccióSi el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d'un espai habitable, el fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats higrotèrmiques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HE 1:- Conductivitat tèrmica (W/mK)- Factor de resistència a la difusió del vapor d'aiguaEl subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: productes A1 considerats conformes sense necessitat d'assaig, - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre comportament al foc exterior de Nivell o Classe: productes considerats conformes sense necessitat d'assaig, - Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc, sobre comportament al foc exterior ni sobre substàncies perilloses: - Sistema 4: Declaració de prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre comportament al foc exterior de Nivell o Classe: productes que requereixen assaig, - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: A1 a F, - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre substàncies perilloses: - Sistema 3: Declaració de prestacionsEl símbol de marcatge CE a d'estampar-se conforme la Directiva 93/68/CEE i ha de mostrar-se en l'embalatge, i/o documentació comercial i a d'anar acompanyat de la següent informació:- Nom, marca comercial o subministrador del fabricant; - Els dos últims dígits de l'any en que es va fixar el marcatge; - Referència a la norma UNE-EN 1304; - Tipus de producte; - Informació de les característiques essencials: - Resistència mecànica - Comportament al foc exterior - Reacció al foc - Impermeabilitat a l'aigua - Dimensions i toleràncies dimensionals - Durabilitat (gel/desgel)- Propietats higrotèrmiques (segons l'article 4.1 del DB HE1)OPERACIONS DE CONTROL:Abans de començar l'obra, si varia el subministrament, i per cada 10.000 unitats que arribin a l'obra s'han de demanar al contractista els certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, i s'han de realitzar els assaigs següents:- Defectes estructurals: - Fissures i clivelles (25 peces) - Exfoliacions i laminacions (25 peces) - Escrostonament (6 peces)- Defectes físics (sobre 6 peces de cada lot): - Resistència a la flexió (UNE EN 538) - Resistència a l'impacte (UNE EN 1304) - Permeabilitat (UNE EN 539-1) - Resistència a la gelada (UNE EN 539-2) - Inclusions calcàries (UNE 67039 EXP)- Defectes geomètrics (sobre 25 peces de cada lot): - Tolerància dimensional (UNE-EN 1304) - DeformacionsCRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Si en els terminis establerts al començar l'obra no es fa l'entrega dels certificats de qualitat del fabricant, s'ha de realitzar una sèrie completa d'assaigs a càrrec del Contractista.Els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions especificades. En cas d'incompliment, s'ha de repetir l'assaig, a càrrec del contractista,

57 de 141


59

sobre el doble número de mostres del mateix lot, acceptant-se aquest, quan els resultats obtinguts sobre totes les peces resultin satisfactoris.

B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS B7Z - MATERIALS ESPECIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS B7Z1 - MATERIALS ESPECIALS PER A MEMBRANES


B7Z1A600.


Materials amb finalitats diverses per a col·laborar i complementar l'execució d'unaimpermeabilització realitzada amb membrana.S'han considerat els tipus següents:- Llistó de fusta de pi de secció triangular de 50x50 mm - Platina d'acer galvanitzat d'1 mm de gruix per a fixació de làmines impermeabilitzants. - Paper kraft perforat - Làmina de neoprè de 2 a 20 mm de gruixLLISTÓ DE FUSTA DE PI:Ha de provenir de troncs sans de fibres rectes. No han de tenir signes de putrefacció, ni corcs, ni fongs ni nusos morts o estelles.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per l'assecatge que no afectin a les característiques de la fusta.Contingut d'humitat: Aprox. 12%Diàmetre dels nusos vius: <= 1,5 cm Distància entre nusos de diàmetre màxim: >= 50 cmToleràncies:- Fletxes: ± 5 mm/m, <= 10 mm total- Dimensions de la secció: ± 2,5 mmPAPER KRAFT PERFORAT:Paper format de pastes químiques de fustes resinones crues al sulfat.Ha de portar perforacions uniformement distribuides.Gramatge (UNE 57-014): 75 g/m2Contingut d'humitat (UNE 57-005): >= 6,5%Índex de porositat (UNE 57-029): >= 3Absorció d'aigua (UNE 57-027): <= 35 g/m2Resistència a l'esqueixament (UNE 57-033): >= 110Toleràncies:- Gramatge: ± 4%- Contingut d'humitat: ± 1%- Resistència a l'esqueixament: - 15%PLATINA D'ACER GALVANITZAT PER A FIXACIÓ DE MEMBRANES:Ha de portar un forat per a poder fixar la membrana mitjançant un cargol.El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.Protecció de galvanitzat (Sendzimir): >= 275 g/m2Puresa del zinc (% en pes): >= 98,5%LÀMINA DE NEOPRÈ:Làmina elastomèrica de cautxú amb addició de clor.Resistència a la tracció: 10 - 16 N/mm2Resistència a l'esquerdament: 6 - 7 N/mm2Duresa (unitats Shore A): 65° - 70°Deformació romanent per tracció: <= 20%Densitat: >= 1300 kg/m3Reacció al foc: Autoextinguible


LLISTÓ DE FUSTA DE PI:Subministrament: Empaquetats.


60

Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contactedirecte amb el terra. Les platines han d'estar protegides de la intempèrie.PAPER KRAFT:Subministrament: En rotlles.Emmagatzematge: de manera que no s'alterin les seves condicions.PLATINA D'ACER GALVANITZAT PER A FIXACIÓ DE MEMBRANES:Subministrament: En caixes.Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contactedirecte amb el terra. Les platines han d'estar protegides de la intempèrie.LÀMINA DE NEOPRÈ:Subministrament: En plaques.Emmagatzematge: Protegida de la brutícia i de les temperatures superiors a 40°C.





B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS B8Z1 - MALLES PER A ARMADURES D'ARREBOSSATS, ENGUIXATS I PINTATS


B8Z101AE.

58 de 141


61

D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS


D070A8B1,D070A4D1.


Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancorMorters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C.La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter.No s'han de mesclar morters de composició diferent.S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.


m3 de volum necessari elaborat a l'obra.


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11).En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides.Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

D071 - MORTERS AMB ADDITIUS


62


D0714911.


Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas, i eventualment additius.S'han considerat els següents additius: - Inclusor d'aire - Hidròfug - ColorantCARACTERÍSTIQUES GENERALS:Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancorMorters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions.


Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C.La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter.L'additiu s'ha d'afegir seguint les instruccions del fabricant, en quan a proporcions, moment d'incorporació a la barreja i temps de pastat i utilització.No s'han de mesclar morters de composició diferent.S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada.


m3 de volum necessari elaborat a l'obra.



5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les exigències del plec de condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11).En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides.Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT


59 de 141


63

D0B2A100.


Barres o conjunts de barres muntades, tallades i conformades, per a elements de formigó armat,elaborades a l'obra.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:No es pot utilitzar cap acer que tingui picadures o un nivell d'oxidació que pugui afectar a les seves condicions d'adherència. La secció afectada ha de ser <= 1% de la secció inicial.El tallat de barres o filferros s'ha d'ajustar a l'especificat en la DT del projecte. El procés de tall no ha d'alterar les característiques geomètriques o mecàniques dels productes utilitzats.El diàmetre interior del doblegament de les barres ha de complir: - Ganxos, patilles i ganxos en U: - Diàmetres < 20 mm: >= 4 D - Diàmetres >= 20 mm: >= 7 DEl diàmetre mínim de doblegament de les barres ha de ser tal que no produeixi compressions excessives en el formigó en la zona de curvatura ni trencaments en la barra.+--------------------------------------------¦ Tipus acer ¦ Barres doblegades o corbades ¦ ¦ ¦------------------------------¦ ¦ ¦ D <= 25 mm ¦ D > 25 mm ¦ ¦------------¦---------------¦--------------¦¦ B 400 ¦ 10 D ¦ 12 D ¦ ¦ B 500 ¦ 12 D ¦ 14 D ¦ +--------------------------------------------Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades.En els cèrcols o estreps, s'admeten diàmetres de doblegament inferiors per als diàmetres <= 12 mm, que han de complir: - No han d'aparèixer principis de fissuració. - Diàmetre de doblegament: >= 3 D, >= 3 cmL'acer redreçat no ha de tenir una variació significativa en les seves propietats, s'admeten variacions dins dels límits següents: - Deformació sota càrrega màxima: <= 2,5% - Alçària de la corruga: - Diàmetres <= 20 mm: <= 0,05 mm - Diàmetres > 20 mm: <= 0,10 mmEn cap cas, desprès de la manipulació, ha d'aparèixer principis de fissuració en els elements.Toleràncies:- Llargària en barres tallades o doblegades: - L <= 6000 mm: - 20 mm, + 50 mm - L > 6000 mm: - 30 mm, + 50 mm (on L es la llargària recta de les barres)- Llargària en estreps o cèrcols: - Diàmetres <= 25 mm: ± 16 mm - Diàmetres > 25 mm: - 24 mm, + 20 mm (on la llargària es la del rectangle que circumscriu l'element) - Diferència entre llargàries dels costats paral·lels de l'element: <= 10 mm- Angle de doblegat de ganxos, patilles, ganxos en U i altres barres corbades: ± 5º


La DF ha d'aprovar els plànols d'especejament de l'armadura, elaborats per la instal·lacio de ferralla.El doblegat de les armadures s'ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecàniques i a velocitat constant, amb l'ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona.Si es necessari fer desdoblegaments, s'han de realitzar de manera que no es produeixi fissureso trencaments en les barres. En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'ha de prendre les precaucions necessàries per a no malmetre el formigó amb les altes temperaturesLes barres que s'han de doblegar, han d'anar envoltades de cèrcols o estreps en la zona del colze.El redreçat de l'acer subministrat en rotlle, s'ha de fer amb maquinària específica que compleixi l'especificat en l'article 69.2.2 de l'EHE-08.


64

El tallat de barres o filferros s'ha de realitzar per mitjans manuals (cisalla, etc.) o maquinària específica de tall automàtic.No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys.No s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça.


kg de pes necessari elaborat a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament acceptat per la DF. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests treballs, com ara retalls i lligaments.



60 de 141


65

1 - CONJUNTS DE PARTIDES D'EDIFICACIÓ 15 - COBERTES 152 - COBERTES INCLINADES 1521 - TEULADES DE TEULES CERÀMIQUES


1521DBBA.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de coberta inclinada mitjançant la col·locació d'una capa de protecció de peces recolzades sobre un suport amb interposició d'aïllament tèrmic.S'han considerat els revestiments de coberta següents: - Teula de ceràmica - Teula de morter de ciment - Llosa de pissarraS'han considerat els suports següents: - Envans de sostremort amb solera - Biguetes de formigó amb solera - Sostre inclinat- Estructura lleugera- Empostissat de taulers de fusta amb aïllament intermig (panell sandwitch)L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Coberta amb cambra d'aire i teules collades amb morter:- Replanteig dels pendents - Formació de pendent: Execució dels envanets amb maons agafats amb morter - Col·locació de l'aïllament tèrmic entre envans - Execució de la solera recolzada sobre els envans - Execució de la capa de protecció de morter, en el seu cas - Replanteig dels eixos dels pendents - Col·locació de la capa de protecció, amb les peces agafades amb morterCoberta amb biguetes i capa de protecció amb peces agafades amb morter o sense adherir:- Formació de pendent: Col·locació de les biguetes - Execució de la solera recolzada sobre les biguetes - Col·locació de l'aïllament tèrmic - Replanteig dels eixos dels pendents - Col·locació de la capa de proteccióCoberta sobre sostre inclinat i capa de protecció amb peces agafades amb morter o fixacions mecàniques:- Col·locació de l'aïllament tèrmic - Col·locació de l'enllatat, en el seu cas - Replanteig dels eixos dels pendents- Col·locació de la capa de proteccióCoberta amb estructura lleugera, aïllament placa ondulada i teula adherida o sense adherir: - Formació de pendents amb l'estructura lleugera - Col·locació de la placa ondulada - Col·locació de l'aïllament tèrmic - Col·locació de la teulaCoberta amb empostissat de panell sandwitch, placa conformada bituminosa i teula adherida ambmorter:- Preparació dels panells (talls, etc) - Fixació dels panells a l'estructura - Segellat dels junts entre panells - Fixació de les plaques conformades - Col·locació de la teulaCONDICIONS GENERALS:El pendent de la coberta ha de ser l'indicat a la Documentació Técnica, o a manca d'aquesta, l'indicat per la DF.La coberta ha de ser estanca a l'aigua de pluja i ha d'evitar l'aparició d'humitat de condensacions.Els diferents elements que conformen la unitat d'obra han de formar un conjunt estable i resistent.


66

Si s'utilitzen peces de color uniforme (vermell, palla, marró o gris), el conjunt acabat ha de tenir un color uniforme.Les esquenes d'ase i els aiguafons han de quedar alineats longitudinalment.El cavalcament entre les peces de la capa de protecció ha de ser l'adequat per tal de complir amb l'exigència bàsica, en funció del pendent del suport i les condicions de l'entorn (zona eòlica, tempestes, altitud topogràfica, etc.).L'aïllament ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar, sense que es produeixin ponts tèrmics.Les peces de la primera filada, en les teulades de pissarra o teula, han de quedar amb el mateix pendent que la resta de filades per tal d'evitar la filtració d'aigua en l'unió amb el parament, si cal es farà un recrescut en la vora de l'assentament de les peces.Les peces de l'última filada horitzontal superior i les del carener o esquena d'ase, han de quedar fixades.En la trobada amb elements passants, la part superior del vessant ha de quedar de forma que l'aigua es desvií cap a ambdós costats de l'element.Pendent mínima de la coberta sense capa d'impermeabilització: - Teula corba: >= 26% - Teula mixta i plana monocanal: >= 30% - Teula plana marsellesa o alicantina: >= 40% - Teula plana amb encaix: >= 50% - Pissarra: >= 60%Volada de les peces del ràfec: >= 5 cm; < mitja peçaVolada de les peces en la vora lateral: >= 5 cmCavalcament entre les peces i els aiguafons: >= 5 cmCavalcament de les peces del carener sobre el vessant: >= 5 cmSeparació entre les peces de les dues vessants en l'aiguafons: >= 20 cmToleràncies d'execució:- Nivells: ± 10 mm- Pendents: ± 0,5%- Paral·lelisme entre dues filades consecutives: ± 10 mm- Paral·lelisme entre les filades i la línia del ràfec: ± 100 mm- Alineació entre dues peces consecutives: ± 5 mm- Alineació de la filada: ± 10 mmCOBERTA DE TEULA PLANA CERÀMICA:Les filades de teules han de quedar col·locades a trencajunt en la direcció del pendent i alineades en l'altra direcció.Les teules han de cavalcar dins del seu encaix.ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:Les teules han de quedar collades amb morter pels encaixos de l'extrem superior.COBERTA AMB CAMBRA D'AIRE:La cambra d'aire ventilada s'ha de situar en la banda exterior de l'aïllament.Ha d'estar neta, lliure d'elements que puguin impedir la ventilació correcta (runa, rebaves de morter, etc.)Ha de tenir forats oberts a l'exterior, situats de forma que es garanteixi la ventilaciócreuada.Area efectiva total de les obertures (Ss (cm2)/Superfície de coberta (m2)): > 3; < 30COBERTA AMB EMPOSTISSAT DE PANELL SANDWITCH I PLACA CONFORMADA:La placa conformada bituminosa ha d'acabar a 5 cm del carener per tal de garantir una correcta ventilació des del ràfec fins al carener i evitar la formació de condensacions.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h, plogui o les temperatures no es trobin dintre dels límits de 5ºC i 40ºC. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les parts fetes.El suport ha de ser net.Si s'utilitzen teules procedents de recuperació abans de col·locar-les cal comprovar que compleixen les condicions funcionals i de qualitat exigibles per al seu funcionament correcte: - No han de tenir deformacions, escrostonaments o altres defectes visibles - No han de tenir esquerdes o fissures que puguin comprometre la seva funció - No han de tenir exfoliacions o laminacions que puguin debilitar la resistència de la peça - Han d'estar netes de restes de morter o d'altres materials que tingués adherits en origen, que puguin impedir la fixació al suport i el cavalcament amb la resta de teules - Les mides i forma de les teules de recuperació, han de ser compatibles amb la resta de teules utilitzades, de forma que es puguin col·locar amb els cavalcaments i les alineacions previstes

61 de 141


67

L'ordre d'execució de les feines ha de ser l'indicat en el primer apartat, on s'enumeren les operacions incloses a la unitat d'obra.Cadascuna de les operacions que configuren la unitat d'obra ha de complir el seu plec de condicions.Després d'executar cadascuna de les operacions que configuren la unitat d'obra, i abans de fer una operació que oculti el resultat d'aquesta, s'ha de permetre que la DF verifiqui que es compleix el plec de condicions de l'operació.


m2 de superfície amidada en projecció horitzontal, segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%Aquests criteris inclouen l'acabament dels acords perimetrals, tot utilitzant, si cal,materials diferents dels que normalment conformen la unitat.


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses- Inspecció visual del procediment d'execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a l'alineació longitudinal i transversal de les peces- Comprovació de la geometria de la coberta i del cavalcament entre les peces- Comprovació dels eixos dels pendents de la coberta- Inspecció visual de la unitat acabada. Proves finals d'estanquitatCRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució.


68

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E4 - ESTRUCTURES E43 - ESTRUCTURES DE FUSTA E43J - BIGUETES DE FUSTA LAMINADA


E43J5142.


Formació d'elements estructurals amb perfils de fusta serrada, fusta laminada o fusta contralaminada, utilitzats directament o formant peces compostes.S'han considerat els elements següents:- BiguetesL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Formació d'elements estructurals nous:- Preparació de la zona de treball- Replanteig i marcat dels eixos- Col·locació i fixació provisional de la peça- Aplomat i nivellació definitius- Execució de les unions, en el seu cas- Comprovació final de l'aplomat i dels nivellsCONDICIONS GENERALS:La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades per la DF.La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada.Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra.El tipus d'unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la DT. En el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als que estaran sotmesos, d'acord amb les indicacions de l'apartat 8 del "Documento Básico SE-M Estructuras de Madera". Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus de fusta, escairades i elements d'unió, s'han de correspondre amb lesindicacions de la DT. Els recolzaments de bigues i encavallades s'ha de fer sobre superfícies horitzontals. Els extrems dels pilars, bigues i biguetes han de restar separats dels paraments, per tal d'evitar podriments.La separació dels perfils de fusta als paraments d'obra ha de ser de 15 mm coma mínim, per tal de permetre la ventilació de la fusta.Cal que hi hagi un material que impedeixi el pas d'humitat als recolzaments de la fusta sobre les bases.La cara superior i les testes dels elements de fusta que restin exposats a la intempèrie, cal que estiguin protegits de l'acció de la pluja, amb elements que permetin la ventilació.Toleràncies d'execució:- Fusta laminada: les dimensions i desviacions admissibles respecte a les mides nominals han de complir els límits segons la norma UNE EN 390.- Corbament de columnes i bigues mesurada al punt mig del tram: - Fusta laminada: 1/500 de la llargada del tram - Fusta massissa: 1/300 de la llargada del tram


CONDICIONS GENERALS:El constructor ha d'elaborar els plànols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra.La DF ha d'haver aprovat els plànols de taller abans d'iniciar l'execució de l'obra. Qualsevolmodificació durant els treballs ha d'aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment en elsplànols de taller.Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda.

62 de 141


69

La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats.No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva.No s'han de forçar les peces per a realitzar les unions.Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura.Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran les capes de vernís o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i l'acceptació de la DF i abans del muntatge.La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller.COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS:Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica.És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces.Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves.El cargols d'una unió s'han de collar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'acabaran de collar en una segona fase.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.El volum de les peces compostes es la suma dels volums de cada un dels seus perfils, llargària x secció teòrica, incloent la llargària dels encaixos i solapaments.


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Madera DB-SE-M.UNE-EN 1194:1999 Estructuras de madera. Madera laminada encolada. Clases resistentes y determinación de los valores característicos.UNE-EN 408:2004 Estructuras de madera. Madera aserrada y madera laminada encolada para uso estructural. Determinación de algunas propiedades físicas y mecánicas.ETA-06/0138 KLH solid wood slabs

E4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES E4Z1 - ELEMENTS DE RECOLZAMENT


E4Z11211.


Recolzament estructural elàstic format mitjançant làmina de neoprè armat o sense armar, col·locat entre dues bases d'anivellament i base d'anivellament de morter de ciment per al suport dels mecanismes de recolzament.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Recolzaments:- Preparació i comprovació de les superfícies de recolzament - Execució de les bases d'anivellament - Col·locació dels aparells de recolzamentCONDICIONS GENERALS:La col·locació dels elements ha d'estar d'acord amb les especificacions de la DT.Els elements no han de tenir greixos, olis, benzina, fang o qualsevol material que pugui impedir el bon funcionament del recolzament.Les dimensions de la base de recolzament venen determinades per les característiques de l'aparell utilitzat:Distància entre l'extrem de l'aparell de recolzament i l'extrem de la base d'anivellament: - Si l'alçària de la base és <= 8 cm: >= 5 cm - Si l'alçària de la base és >= 8 cm: >= 10 cmToleràncies d'execució:


70

- Posició en planta: ± 1 mm- Replanteig de cotes: ± 10 mmRECOLZAMENTS:No ha d'haver degradacions en el material elastomèric.La superfície de recolzament ha d'estar anivellada i aplomada. No hi ha d'haver irregularitats que dificultin el contacte entre els diferents elements.L'aparell s'ha de situar entre dues bases d'anivellament.L'aparell de recolzament ha d'estar uniformement comprimit i no han d'haver espais buits entreell i les bases d'anivellament.No hi ha d'haver desplaçaments de l'aparell respecte a la seva posició inicial.S'ha d'evitar qualsevol encastament parcial de l'aparell de recolzament en les rases d'anivellament.No hi ha d'haver distorsions excessives de l'aparell respecte a les previstes a la DT.A una mateixa línia de recolzament, els aparells han de presentar escurçaments verticals idèntics sota càrregues verticals idèntiques.Quan la placa porti incorporats perns d'ancoratge les cares superior i inferior de l'aparell han d'estar en contacte amb les bases d'anivellament i els perns d'ancoratge s'han d'encastar dins els elements estructurals que s'han de suportar.Toleràncies d'execució:- Replanteig del eixos: ± 5 mm- Llargària: ± 5%- Amplària: ± 5%- Gruix: ± 1 mm


No hi ha condicions específiques del procés d'execució.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.



E5 - COBERTES E52 - TEULADES E522 - TEULADES DE TEULES DE CERÀMICA


E52231CK.


Formació de revestiment de coberta inclinada mitjançant peces recuperades de l'obra o subministrades pel promotor.S'han considerat els tipus següents:- Teula àrab col·locada amb morter- Teula plana collada amb morter, clavada sobre enllatat o sense adherir- Teula romana collada amb morter, clavada sobre enllatat o fixada sobre rastrells metàl·lics- Lloseta clavada sobre enllatat o col·locada sense adherirL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Replanteig dels eixos dels pendents - Col·locació de les peces per filadesCONDICIONS GENERALS:El conjunt dels elements col·locats ha de ser estanc.Les esquenes d'ase, els aiguafons i les vores han de quedar alineats longitudinalment.Si s'utilitzen peces de color uniforme (vermell, palla, marró o gris), el conjunt acabat ha de tenir un color uniforme.Les teules planes han de quedar col·locades a trencajunt en la direcció del pendent i alineades en l'altra direcció.

63 de 141


71

El cavalcament entre les peces ha de ser l'adequat en funció del pendent del suport i les condicions de l'entorn (zona eòlica, tempestes, altitud topogràfica, etc.).Les peces de la primera filada han de quedar amb el mateix pendent que la resta de filades per tal d'evitar la filtració d'aigua en l'unió amb el parament, si cal es farà un recrescut en la vora de l'assentament de les peces.Les peces de l'última filada horitzontal superior i les del carener o esquena d'ase, han de quedar fixades.Volada de les peces del ràfec: >= 5 cm; < mitja peçaVolada de les peces en la vora lateral: >= 5 cmCavalcament entre les peces i els aiguafons: >= 5 cmSeparació entre les peces de les dues vessants en l'aiguafons: >= 20 cmCavalcament en sentit del pendent (teules corbes o planes sense encaix superior): >= 7 cmToleràncies d'execució:- Paral·lelisme entre dues fileres consecutives: - Teula àrab: ± 20 mm - Teula plana o romana: ± 10 mm - Alineació entre dues teules consecutives: - Teula àrab: ± 10 mm - Teula plana o romana: ± 5 mm - Alineació de la filera: - Teula àrab: ± 20 mm - Teula plana o romana: ± 10 mm- Paral·lelisme entre les filades i la línia del ràfec: ± 100 mmTEULA ÀRAB:Les filades han de quedar alineades longitudinalment i transversalment.Les teules han de cavalcar dins del seu encaix.Cavalcament en el sentit del pendent: - Pendent < 30%: 15 cm - Pendent entre el 30% i el 40 %: 13 cm - Pendent > 40 %: 10 cmDistància lliure de pas d'aigua entre cobertores: >= 3 cm, <= 5 cmToleràncies d'execució:- Cavalcament: ± 5 mmTEULA ROMANA:Les filades han de quedar alineades longitudinalment i transversalment.Les teules han de cavalcar dins del seu encaix.TEULA COL·LOCADA AMB MORTER:En la teulada de teula àrab, totes les canals i les cobertores han de quedar collades amb morter.Totes les teules planes han de quedar collades amb morter al tauler pels encaixos de l'extrem superior.TEULA CLAVADA SOBRE ENLLATAT O FIXADA SOBRE RASTRELLS METÀL·LICS:Totes les teules han de quedar clavades sobre de l'enllatat o fixades als rastrells metàl·lics. La teula plana per dos punts i la romana per un punt.Les peces que fan esquenes d'ase han d'anar emmorterades.Les teules del ràfec han de quedar collades amb morter.


S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les parts fetes.El suport i les teules per col·locar, que han d'estar en contacte amb el morter, han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.Si s'utilitzen teules procedents de recuperació abans de col·locar-les cal comprovar que compleixen les condicions funcionals i de qualitat exigibles per al seu funcionament correcte: - No han de tenir deformacions, escrostonaments o altres defectes visibles - No han de tenir esquerdes o fissures que puguin comprometre la seva funció - No han de tenir exfoliacions o laminacions que puguin debilitar la resistència de la peça - Han d'estar netes de restes de morter o d'altres materials que tingués adherits en origen, que puguin impedir la fixació al suport i el cavalcament amb la resta de teules - Les mides i forma de les teules de recuperació, han de ser compatibles amb la resta de teules utilitzades, de forma que es puguin col·locar amb els cavalcaments i les alineacions previstes



72

m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%




CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses- Inspecció visual del procediment d'execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a l'alineació longitudinal i transversal de les peces- Comprovació de la geometria de la coberta i del cavalcament entre les peces- Comprovació dels eixos dels pendents de la cobertaCONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents:- Inspecció visual de la unitat acabada. Proves finals d'estanquitatCRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució.

E5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES E5ZA - CARENERS


E5ZA2B52.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip. Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat. CARENER COL·LOCAT AMB MORTER: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'abocar el material. CARENER DE PECES CERÀMIQUES: Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per no absorbir l'aigua del morter. Si s'utilitzen teules procedents de recuperació, abans de col·locar-les cal comprovar que compleixen les condicions funcionals i de qualitat exigibles per al seu funcionament correcte: - No han de tenir deformacions, escrostonaments o altres defectes visibles - No han de tenir esquerdes o fissures que puguin comprometre la seva funció - No han de tenir exfoliacions o laminacions que puguin debilitar la resistència de la peça - Han d'estar netes de restes de morter o d'altres materials que tingués adherits en origen, que puguin impedir la fixació al suport i el cavalcament amb la resta de teules - Les mides i forma de les teules de recuperació, han de ser compatibles amb la resta de teules utilitzades, de forma que es puguin col·locar amb els cavalcaments i les alineacions previstes

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CARENER I SUPORT DE CARENER:

64 de 141


73

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Salubridad DB-HS.

E5ZJ - CANALS EXTERIORS


E5ZJZD6P.


Subministrament i col·locació d'elements per a la conducció i evacuació de l'aigua de la coberta.S'han considerat els tipus següents:- Canal exterior de secció semicircular o rectangular, col·locada amb peces especials i connectada al baixantS'han considerat els següents materials per a canal exterior:- Planxa de zinc- Planxa de coure- PVC rígid - Peça ceràmica esmaltada, col·locada amb morter - Planxa d'acer galvanitzatL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Elements col·locats amb fixacions mecàniques o adherits:- Replanteig de l'element - Col·locació de l'element - Execució de les unionsElements col·locats amb morter:- Neteja i preparació del suport - Replanteig de l'element - Col·locació de l'element - Repàs dels junts i neteja finalCONDICIONS GENERALS:El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc.El conjunt de l'element col·locat ha de ser estable.Ha d'estar col·locada amb una pendent mínima del 0,5 % i amb una lleugera pendent cap a l'exterior.La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat.Pendent cap els punts de desguàs: >= 1%En la canal de PVC: - S'admet una pendent mínima del 0,16 % - La unió dels diferents perfils ha d'estar feta amb maniguet d'unió amb junt de goma - Tots els accessoris han de tenir una zona de dilatació de 10 mm com a mínim- Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal.- Les unions amb els baixants han d'anar soldades amb soldadura química- Distància entre suports: <= 100 cm i en zones de neu <= 70 cmEn les canals de planxa:- El cavalcament de les làmines s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs- Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport- Les unions amb els baixants han d'anar soldades amb soldadura d'estany- Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. En el cas de planxa de zinc han de ser de platina d'acer galvanitzat - Els junts entre les peces de planxa de zinc, han d'anar soldats amb estany en tot el seu perímetre- Distància entre suports: <= 50 cmCavalcament entre làmines en la canal de planxa: 5 cm


74

Toleràncies d'execució:- Pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total- Cavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm- Alineació respecte al plànol de façana: - Planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total - PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/totalCANAL DE PECES CERÀMIQUES COL·LOCADA AMB MORTER:Les peces han de cavalcar entre elles, la vora de la peca en contacte amb el ràfec, ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit de cavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua.Cavalcament de les peces: >= 10 cm Toleràncies d'execució: - Cavalcaments: - 0 mm, + 20 mm


CONDICIONS GENERALS:No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha d'assegurar l'estabilitat de l'equip.Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat.La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut.ELEMENT DE PLANXA:S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre.S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.).En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar.S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió.ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C.El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment.S'ha d'aplicar sobre superfícies netes.Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter.ELEMENT DE PEÇA CERÀMICA COL·LOCADA AMB MORTER:Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments.


m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.




CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent.Es verificarà sistema de manteniment i conservació.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Es cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat.

65 de 141


75

En cas de manca d'elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l'adequació, d'acord amb el determini la DF.

E7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS E77 - MEMBRANES AMB LÀMINES DE POLIETILÈ I POLIOLEFINES


E7761252.


Impermeabilització amb membrana de làmines de polietilè col·locades no adherides sobre el suport.S'han contemplat les partides d'obra següents:- Impermeabilització amb membrana de làmines de poliolefines.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Neteja i preparació del suport - Col·locació de la làmina - Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc.)CONDICIONS GENERALS:El conjunt de la membrana ha de cobrir tota la superfície per impermeabilitzar.Ha de ser estanca.Els acords de la membrana amb els diferents paraments superficials no han de donar angles.En la col·locació sobre el terreny, la membrana ha de quedar fixada en els punts que calguin per a evitar desplaçaments (coronació, base del talús, zones de forta pendent, etc.).Les unions seran soldades i s'efectuaran in situ amb extrussionadors automàtics.El material de la soldadura serà de la mateixa base de les membranes, de manera que les soldadures siguin homogènies.Solapament de les unions: >= 15 cmCavalcament de la membrana sobre la paret vertical externa de la rasa: >= 15 cmToleràncies d'execució:- Planor: ± 50 mm/m


No s'ha de treballar amb pluja, grau d'humitat elevada (boira, rosada, etc.) o amb vent fort. En aquest últim cas s'hauran de llastar les membranes ja col·locades per tal d'evitar que el vent les desplaci.Característiques del suport:- La superfície no ha de tenir pedres, bonys o deformacions que puguin malmetre les membranes.- Rugositats: <= 2 mmLes làmines s'han de desenrrotllar a una temperatura ambient <= 36°C.Un cop estesa la làmina, per treballar s'han de pendre les precaucions necessàries per no deteriorar-la.Abans de desenrrotllar la làmina cal comprovar que no tingui defectes que puguin perjudicar el seu funcionament correcte (forats, estries, rugositats, etc.).


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%En aquest criteri de deducció de forats s'inclou l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals que conformen el forat, utilitzant, si cal, materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat


* UNE 104421:1995 Materiales sintéticos. Puesta en obra. Sistemas de impermeabilización de embalses para riego o reserva de agua con geomembranas impermeabilizantes formadas por láminas


76

de polietileno de alta densidad (PEAD) o láminas de polietileno de alta densidad coextruido con otros grados de polietileno

E7C - AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I FONOABSORBENTS E7C2 - AÏLLAMENTS AMB PLANXES DE POLIESTIRÈ


E7C294D1.


Formació d'aïllament amb plaques, feltres i làmines de diferents materials.S'han considerat els materials següents:- Plaques de poliestirè extruït- Plaques de poliestirè expandit- Plaques de poliestirè expandit moldejat per a terra radiant- Plaques de poliestirè expandit amb ranures en una de les seves cares- Bandes de poliestirè expandit per a desolarització d'envans i paretsS'han considerat els tipus de col·locació següents:- Amb adhesiu- Amb morter adhesiu- Fixades mecànicament- Amb emulsió bituminosa- Fixades als connectors que uneixen la paret passant amb l'estructura i subjectes a aquests mitjançant volanderes de plàstic- Sense adherirL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Aïllament amb plaques, feltres i làmines:- Replanteig de l'alineació de parets i envans- Preparació de l'element (retalls, etc.) - Neteja i preparació del suport - Col·locació de l'elementCONDICIONS GENERALS:L'aïllament ha de quedar ben adherit al suport, excepte quan es col·loca no adherit.Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes.Les plaques i els feltres han de quedar col·locats a tocar, les plaques han de quedar a trencajunt.Ha de ser continu i ha de cobrir tota la superfície per aïllar.En les plaques que van fixades als connectors, el junt entre les plaques no ha de coincidir amb el connector de la paret.Quan l'aïllament porta barrera de vapor (paper kraft), aquesta ha de quedar situada a la cara calenta de l'aïllament.Quan l'aïllament va revestit amb làmina plàstica (protecció elàstica, làmina plàstica de color blanc o tel decoratiu), aquesta ha de quedar situada a la cara vista de l'aïllament.Quan l'aïllament porta paper kraft o protecció elàstica, els junts han de quedar segellats ambcinta adhesiva.Junts entre plaques o feltres: <= 2 mmDistància entre punts de fixació: <= 70 cmPLAQUES MOLDEJADES PER A TERRA RADIANT:Les plaques han de quedar encaixades per les vores, col·locades de manera que les ranures per a allotjar els conductes de calefacció, quedin alineades i siguin contínues.La cara llisa de la placa ha de quedar recolzada sobre la base del paviment i els ressalts per a suport dels conductors, han de quedar a la part superior.


CONDICIONS GENERALS:S'ha de treballar amb vents inferiors a 30 km/h.El suport ha de ser net.L'aïllament s'ha de protegir de la pluja durant i després de la col·locació.El material col·locat s'ha de protegir d'impactes, de pressions o d'altres accions que el puguin alterar.

66 de 141


77

El poliuretà i el poliestirè s'ha de protegir d'una exposició solar molt llarga.En les plaques col·locades no adherides, s'han de prendre les precaucions necessàries perquè ni el vent ni d'altres accions no el desplacin.Qualsevol set a la barrera de vapor, produït durant l'execució, ha de ser reparat amb cinta adhesiva impermeable al vapor.PLAQUES COL·LOCADES AMB ADHESIU, OXIASFALT, EMULSIÓ BITUMINOSA O PASTA DE GUIX:El suport ha d'estar lliure de matèries estranyes (pols, greixos, olis, etc.).El grau d'humitat del suport ha d'estar dins dels límits especificats pel fabricant.


AÏLLAMENT AMB PLAQUES, FELTRES O LÀMINES:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%AïLLAMENT AMB BANDES ACÚSTIQUES:m de llargària necessària subministrada a l'obra., amidada segons la DT.Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments.


La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:- Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les plaques malmeses- Neteja i preparació de la superfície de suport- Inspecció visual del procediment d'execució, amb especial atenció a les subjeccions, i a l'alineació longitudinal i transversal de les pecesCONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Inspecció visual de la unitat acabada.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.


78

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ D'EDI K1 - TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ K12 - IMPLANTACIONS D'OBRA K121 - BASTIDES


K121Z251,K1215250.


Muntatge i desmuntatge dels elements que formen la bastida o el pont penjant, i lloguer dels mateixos el temps que estiguin muntats.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Muntatge i desmuntatge de bastida: - Replanteig dels recolzaments horitzontals i verticals - Neteja i preparació del pla de recolzament, i protecció dels espais afectats - Muntatge i col·locació dels elements estructurals de la bastida - Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament de la bastida - Col·locació de les plataformes de treball - Col·locació dels elements de protecció, accés i senyalització - Desmuntatge i retirada de la bastidaMuntatge i desmuntatge de pont penjant: - Replanteig dels recolzaments horitzontals i verticals - Neteja i preparació del pla de recolzament, i protecció dels espais afectats - Muntatge i col·locació dels elements estructurals superiors - Col·locació dels dispositius de subjecció i seguretat del pont - Col·locació de les plataformes de treball a terra - Col·locació dels elements de protecció, accés i senyalització - Prova de càrrega amb el pont penjant a menys de 20 cm de terra - Desmuntatge i retirada de la bastidaLloguer de bastida o pont penjant: - Revisió periòdica per garantir la seva estabilitat i les condicions de seguretatCONDICIONS GENERALS:La bastida muntada ha de ser estable per a les càrregues de treball i de vent, calculades d'acord amb la norma UNE 76-502-90. Els punts on es recolzin els peus han de resistir les càrregues previstes a la DT de la bastida. Han de ser horitzontals. La bastida ha d'estar muntada d'acord amb la documentació i les especificacions de la casa subministradora.Han d'estar fets tots els arriostraments horitzontals, en llocs que puguin resistir lesempentes horitzontals previstes al càlcul sense deformacions ni danys. Les plataformes de treball han de tenir una amplada mínima de 60 cm si no s'ha de dipositar material i de 80 cm en altre cas. L'amplada mínima de pas en un punt es de 50 cm. Les plataformes de treball han d'estar protegides amb una barana formada per un tub superior a 1000 mm d'alçada, un tub intermedi a 520 mm d'alçada i un sòcol de 150 mm d'alçada a tocar de la plataforma. A la banda de la plataforma de treball que estigui en contacte amb el parament vertical, si la separació es igual o inferior a 30 cm, pot no estar col·locada la barana. Han d'estar col·locats tots els elements de protecció de caiguda de materials previstos a la DT, per tal de garantir la seguretat a la zona d'influència de la bastida. Les plataformes de treball han de ser accessibles per un sistema d'escales fixes, interior o exterior, que compleixin les condicions de seguretat fixades pel RD 486/1997 "Disposiciones mínimas de Seguridad y Salud en los lugares de trabajo" Si la bastida ha d'estar coberta amb veles, cal que la trama d'aquestes (proporció de forats ) correspongui amb els supòsits de càlcul. La bastida i els desviaments de trànsit, de vianants o de vehicles, han d'estar degudament senyalitzats i protegits. Distàncies entre la bastida i línies elèctriques amb cables nus: - Línies amb tensió => 66.000 V: => 5 m - Línies amb tensió < 66.000 V: => 3 m Amb la periodicitat que indiqui la casa subministradora de la bastida, i especialment desprès de pluges, neu o vent, cal revisar les condicions d'unió dels elements de la bastida.

67 de 141


79

Si hi ha neu a les plataformes de treball, s'ha de treure. En cas de glaçades, cal garantir que no hi hagin superfícies lliscants a les plataformes de treball.


Abans de començar el muntatge de la bastida cal comprovar la base de recolzament, l'existènciade serveis, especialment línies elèctriques que puguin interferir, etc. No s'han de fer feines de muntatge o desmuntatge amb pluja, vent o neu. Les feines de muntatge i desmuntatge les han de fer personal especialitzat. S'ha de treballar per trams horitzontal, de manera que no resti més d'un tram de bastida sensearriostrar.No s'ha d'utilitzar la bastida fins que estigui completament muntada, amb tots els arriostraments, fixacions i proteccions col·locats.


BASTIDA TUBULAR:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, en mòduls de 5 m2.PONT PENJANT:m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.


Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.UNE 76502:1990 Andamios de servicios y de trabajo, con elementos prefabricados. Materiales, medidas, cargas de proyecto y requisitos de seguridad.UNE 76503:1991 Uniones, espigas ajustables y placas de asiento para andamios de trabajo y puntales de entibación de tubos de acero. Requisitos. Ensayos.UNE-EN 39:2001 Tubos de acero libres para andamiajes y acoplamientos. Condiciones técnicas de suministro.

K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES K214 - DESMUNTATGES I ENDERROCS D'ESTRUCTURES


K214Z3C1,K214Z3C3.


Enderroc o desmuntatge d'elements estructurals, amb mitjans mecànics, amb càrrega manual i mecànica sobre camió.L'enderroc i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador.El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original.S'han considerat els tipus següents:- Maçoneria - Obra ceràmica - Formigó en massa - Formigó armat - Fusta - Fosa - Acer - MorterDeterminació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors:- Valorar de 0 a 3 els següents aspectes: - Degradació/fragilitat de l'element a tractar - Dificultat/complexitat del tractament a realitzar


80

- Dificultat d'accès de l'element a tractar - Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat altL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Enderrocs:- Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camióDesmuntatges:- Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de la seva posició - Col·locació de cindris o apuntalaments, si cal - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega de la runa sobre el camióCONDICIONS GENERALS:Les restes de la demolició han de quedar suficientment trossejades i apilades per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposi i de les condicions de transport.Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).DESMUNTATGE:El material ha de ser classsificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les pedres amb treballs escultòrics i els carreus han d'estar separats entre sí, i del terra per elements de fusta. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar- Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salutS'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament al mateix nivell.Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat.L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues.Cal verificar en tot moment l'estabilitat dels elements que no es demoleixen.La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.).S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF.L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l'alçària és <= 2 m.

68 de 141


81

En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat.Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


ENDERROC D'EDIFICACIONS:m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF.ENDERROC O DESMUNTATGE DE BIGA, BIGUETA O PILAR DE PEDRA, MAÓ, FORMIGÓ O FOSA, ENDERROC DE MURS, DESMUNTATGE DE MUR DE CARREUS, D'ARCS DE PEDRA, DE LLINDA DE PEDRA, ENDERROC DE REBLERT DE VOLTES O DESMUNTATGE DE CARREUS ORNAMENTALS:m3 de volum realment executat amidat segons les especificacions de la DT.ENDERROC O DESMUNTATGE D'ELEMENT ESTRUCTURAL DE FUSTA, ELEMENTS D'ENCAVALLADA DE FUSTA, LLINDA DE FÀBRICA CERÀMICA, DESMUNTATGE D'ELEMENT LINIAL AMB MOTLLURA DE PEDRA O ARC NERVAT DE PEDRA:m de llargària realment executat amidat d'acord amb les indicacions de la DT.ENDERROC O DESMUNTATGE DE MUR D'ENTRAMAT DE PAREDAT I FUSTA, ENDERROC DE SOSTRE, DE VOLTA CERÀMICA, ENDERROC DE REBLERT D'ENTREBIGAT, LLOSANA VOLADA, D'ESCALA, DESMUNTATGE DE VOLTA DE CARREUS, DESMUNTATGE DE TRACERIES O D'ARCS AMB TRACERIES I OBERTURA DE FINESTRES TAPIADES:m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT.DESMUNTATGE D'ENCAVALLADA:m2 de superfície determinada pel perímetre de l'encavallada.


* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

K215 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE COBERTES


K215750A,K215Z901,K2151FE1,K2153P01,K2153K01,K2151N71,K2153S01.


Enderroc, arrencada o desmuntatge d'elements de coberta o terrats, o de la coberta sencera,amb càrrega manual i mecànica sobre camió, o aplec per a posterior reutilització.L'enderroc i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador.El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original.S'han considerat les unitats d'obra següents:- Enderroc complert de coberta plana, inclòs minvells, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada de paviment de rajola ceràmica o de gres de dues capes com a màxim, col·locades amb morter de ciment, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Retirada de grava i geotèxtil amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament - Arrencada de teules amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de teules amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament - Desmuntatge de coberta de lloses de pedra, amb mitjans manuals, numeració, neteja, aplec de material i carrega de runa sobre camió o contenidor


82

- Desmuntatge de pissarra de coberta amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament - Desmuntatge de plaques conformades de coberta amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de plaques conformades de coberta amb mitjans manuals i aplec per a posterior aprofitament- Desmuntatge de plaques conformades de planxa d'acer conformada amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor - Enderroc de solera d'encadellat ceràmic amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada solera de tauler de fusta, amb mitjans manuals i càrrega de runa sobre camió o contenidor- Enderroc d'envanets de sostremort amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Enderroc de formació de pendents de formigó cel·lular de 15 cm de gruix mitjà, a mà i amb compressor i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada de làmina impermeabilitzant amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada de plaques de poliestirè amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada de llata de fusta amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Enderroc d'estructura de rastrells de fusta de coberta, amb mitjans manuals, inclòs picat d'elements massissos, neteja del lloc de treball i retirada de runa - Arrencada de minvell de ceràmica amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Enderroc de ràfec de coberta, amb mitjans manuals i càrrega manual de runes sobre camió - Desmuntatge de ràfec de coberta, amb mitjans manuals, aplec de material per a la seva reutilització i càrrega manual de runes sobre camió - Arrencada de bonera, repicat i sanejat del paviment a les vores, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de claraboia de vidre armat amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidorL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Enderrocs o arrencades:- Preparació de la zona de treball - Enderroc o arrencada de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl·lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camióDesmuntatge:- Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal - Desmuntatge per parts, i classificació del material - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega i transport de la runa a l'abocadorENDERROC O ARRENCADA:Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.DESMUNTATGE:El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les pedres amb treballs escultòrics i els carreus han d'estar separades entre sí, i del terra per elements de fusta. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament al mateix nivell.Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat.

69 de 141


83

L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues.Si cal, s'han de col·locar cindris o apuntalaments, per tal de desmuntar els elements estructurals sense que es produeixin esfondraments.Cal verificar en tot moment l'estabilitat dels elements que no es demoleixen.La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.).S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l'alçària és <= 2 m.En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat.Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.En cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l'inici de les feines, l'empresa encarregada d'executar-les haurà d'establir un pla de treball que ha de ser aprovat per l'autoritat de treball.Quan tècnicament sigui possible, l'amiant o els materials que el continguin han de ser retirats abans de començar les operacions de demolició.En els treballs amb risc d'amiant s'han de prendre les mesures de protecció individuals i col·lectives establertes a l'Ordre de 31 d'octubre de 1984.Per tal de garantir un nivell baix d'emissions de fibres d'amiant respirables, s'han d'utilitzar eines de tall lent i eines amb aspiradors de pols d'acord amb l'establert a l'UNE 88411.Les zones de treball on existeixi risc d'exposició a l'amiant han d'estar claramentdelimitades i senyalitzades.Els residus que continguin amiant s'han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats que impedeixin l'emissió de fibres d'amiant a l'ambient.Aquests recipients han d'anar senyalitzats amb etiquetes d'advertència de perill.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.


ENDERROC COMPLERT DE COBERTA PLANA:m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils de l'edifici aixecats abans de començar l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF.ENDERROC, ARRENCADA O DESMUNTATGE DE PAVIMENTS, GRAVA, TEULES, LLOSES, PLAQUES CONFORMADES,SOLERES, ENVANETS DE SOSTREMORT, IMPERMEABILITZACIONS, CAPES DE FORMACIÓ DE PENDENTS, AILLAMENTS, ENLLATATS, RASTRELLS O CLARABOIES:m2 de superfície realment executat d'acord amb les indicacions de la DT.ARRENCADA DE BONERA:Unitat de quantitat arrencada, d'acord amb les indicacions de la DT.ARRENCADA DE MINVELL, CARENER, AIGÜAFONS, ESQUENA D'ASE, CORNISA, CANALÓ O JUNT DE DILATACIÓ:m de llargària realment desmuntada o enderrocada, segons les especificacions de la DT.


Orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto.


84

Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto.Orden de 26 de julio de 1993 por la que se modifican los artículos 2, 3 y 13 de la orden de 31 de octubre de 1984 por la que se aprueba el reglamento sobre trabajos con amianto y el artículo 2 de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas complementarias al citado Reglamento* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones* UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra.

K216 - DESMUNTATGES I ENDERROCS DE TANCAMENTS I DIVISÒRIES


K2163511.


Enderroc de parets interiors, de tancament i envans, amb mitjans manuals i càrrega manual i mecànica sobre camió o contenidor. S'han considerat els següents materials i mitjans de demolició: - Paret d'obra de fàbrica de ceràmica- Envans i paredons d'obra de ceràmica- Plaques de formigó prefabricades de 24 cm de gruix - Envans de vidre emmotllat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camióDeterminació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors:- Valorar de 0 a 3 els següents aspectes: - Degradació/fragilitat de l'element a tractar - Dificultat/complexitat del tractament a realitzar - Dificultat d'accès de l'element a tractar - Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat altCONDICIONS GENERALS:L'edifici ha de quedar tancat per una tanca d'alçària superior a 2 m, situada a una distancia superior a 1,5 m de l'edifici i de la bastida i convenientment senyalitzada. S'han de col·locar proteccions com xarxes, lones, així com una pantalla inclinada rígida que sobresurti de la façana una distancia de 2 m com a mínim. En el cas de que hi hagi materials combustibles es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. Si durant l'enderroc es detecten esquerdes en les edificacions veïnes, s'han de col·locar testimonis per a observar els possibles efectes de l'enderroc i dur a terme l'apuntalament en cas necessari. Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats amb la finalitat de facilitar la seva càrrega, en funció dels mitjans de que es disposi i de les condicions de transport. Un cop acabades les tasques d'enderroc, la base ha de quedar neta de restes de material. Al acabar l'enderroc es farà una revisió general de les parts que hagin de quedar dretes i de les edificacions veïnes per a observar les lesions que hagin pogut sortir. Mentre es du a terme la consolidació definitiva es conservaran les contencions, els apuntalaments, les bastides i les tanques. Quan s'apreciï alguna anomalia en els elements col·locats o en el seu funcionament, es notificarà immediatament a la DF.


CONDICIONS GENERALS:

70 de 141


85

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.No es depositarà runa damunt de les bastides. No s'acumularà runa en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se a peu dret o en edificacions i elements aliens a l'enderroc. No s'acumularà runa amb un pes superior als 100 kg/m2 damunt de sostres, encara que estiguin en bon estat. En finalitzar la jornada, no han de romandre elements de les edificacions en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes en puguin provocar l'enderroc. Es protegiran de la pluja, mitjançant lones o plàstics, les zones que puguin ser afectades per l'aigua.La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.).S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.S'ha de trossejar la runa per tal de facilitar-ne la càrrega amb mitjans manuals.PARET DE 12 A 35 CM DE GRUIX:S'han de contrarestar i anul·lar les components horitzontals d'arcs i voltes. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.Si les parets són de tancament, s'enderrocaran les que no són estructurals després d'haver enderrocat el sostre superior i abans d'enderrocar les bigues i pilars del nivell en el qual es treballa. Les agulles i els arcs de les obertures no es trauran fins haver alleugerit la càrrega que hi ha al seu damunt. Abans d'enderrocar els arcs, s'han d'equilibrar les empentes laterals i s'apuntalaran sense tallar els tirants fins el seu enderroc. En acabar la jornada, no es deixaran sense travar murs d'alçària superior a set vegades el seu gruix.ENVANS I PAREDONS:S'han d'enderrocar de dalt a baix, en cada planta, abans d'enderrocar el sostre superior. Si el sostre superior hagués cedit, no es trauran els envans sense apuntalar prèviament el sostre.PLAQUES DE FORMIGÓ PREFABRICADES:S'enderrocaran un nivell per sota del que s'està enderrocant, després de treure els vidres. Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no es debilitin els elements estructurals, disposant-se en aquest cas, proteccions provisionals en les obertures. Les plaques s'han de tallar en bandes paral·leles a l'armadura principal, de pes no més gran a l'admès per la grua. Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.


ENDERROC D'ELEMENT DE TANCAMENT O DIVISORI I D'OBERTURES DE FINESTRES TAPIADES:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.ENDERROC PUNTUAL:Unitat mesurada segons especificacions de la DT.



K218 - DESMUNTATGES, ARRENCADES I REPICATS DE REVESTIMENTS


86


K2182C01.


Enderroc, arrencada, repicat o desmuntatge de revestiments de paraments verticals o horitzontals, amb càrrega manual i mecànica sobre camió, o aplec per a posterior reutilització.L'enderroc, el repicat i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador. El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Repicat superficial d'element de pedra natural, d'arrebossat, d'enguixat, o d'estucat amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Arrencada d'enrajolat o d'aplacat, en parament vertical, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Enderroc de cel ras, o cel ras i de les instal·lacions existents al seu interior , amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge d'aplacat, amb mitjans manuals, neteja i aplec de materials per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidor - Arrencada d'escopidor o coronament metàl·lic, ceràmic o de pedra amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Repicat de morters dels junts de parament de pedra, amb mitjans manuals i carrega de runa sobre camió o contenidor - Repicat de revoltons, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Rascat de pintura en voltes, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor- Desmuntatge per a recuperació de rajoles de valència sobre paraments, per a la seva posterior restauració i muntatge, amb mitjans manuals, d'una en una, protegint-les amb paper d'arròs, cola natural i paper de bombolles, càrrega manual de runa sobre camió o contenidor - Enderroc de teginat, amb mitjans manuals i càrrega de runa sobre camió o contenidor - Desmuntatge de teginat amb mitjans manuals, neteja i aplec de material per a la seva reutilització i carrega de runa sobre camió o contenidorL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Enderrocs, repicat o arrencades: - Preparació de la zona de treball - Enderroc, repicat o arrencada de l'element amb els mitjans adients - Tall d'elements metàl·lics, guies, suports, etc.) - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camióDesmuntatge:- Preparació de la zona de treball - Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal - Desmuntatge per parts, i classificació del material - Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec - Càrrega i transport de la runa a l'abocadorDeterminació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors:- Valorar de 0 a 3 els següents aspectes: - Degradació/fragilitat de l'element a tractar - Dificultat/complexitat del tractament a realitzar - Dificultat d'accès de l'element a tractar - Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri: - Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix - Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà - Suma 7 a 9: Grau de dificultat altENDERROC, REPICAT O ARRENCADA:Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.La base del element eliminat no ha d'estar danyada pel procés de treball.Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

71 de 141


87

DESMUNTATGE:El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original. El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé. Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.Els elements no estructurals (revestiments, divisions, tancaments, etc.), s'han de demolir abans que els elements resistents als que estiguin units, sense afectar la seva estabilitat.L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin càrregues.Cal verificar en tot moment l'estabilitat dels elements que no es demoleixin.La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.).S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la Documentació Tècnica o, en el seu defecte, la DF.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element si aquest és estable i l'alçària és <= 2 m.En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat.Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.No s'han de deixar elements en voladiu sense apuntalar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.


ARRENCADA D'ESCOPIDOR O CORONAMENT:m de llargària realment arrencat, d'acord amb la DT.ARRENCADA, ENDERROC, O DESMUNTATGE SUPERFICIAL O REPICAT DE REVESTIMENTS DE PARAMENTS, SOSTRES O CELS RASOS:m2 de superfície realment executat d'acord amb les indicacions de la DT.DESMUNTATGE DE REVESTIMENT PER PECES:Unitat d'element realment arrencat o desmuntat segons les especificacions de la DT.



K2R - GESTIÓ DE RESIDUS K2R2 - CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS


K2R24200.



88

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació.S'han considerat les operacions següents:- Classificació dels residus en obraCLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:S'han de separar els residus en les fraccions mínimes següents si es supera el límit especificat, d'acord amb el que especifica l'article 5.5 del REAL DECRETO 105/2008 : - Formigó LER 170101 (formigó): >= 80 t - Maons, teules, ceràmics LER 170103 (teules i materials ceràmics): >= 40 t - Metall LER 170407 (metalls barrejats) >= 2 t - Fusta LER 170201 (fusta): >= 1 t - Vidre LER 170202 (vidre): >= 1 t - Plàstic LER 170203 (plàstic) >= 0,5 t - Paper i cartró LER 150101 (envasos de paper i cartró): >= 0,5 tEls materials que no superin aquest límits o que no es corresponguin amb cap de les fraccions anteriors, han de quedar separats com a mínim en les fraccions següents: - Inerts LER 170107 (mescles de formigó, maons, teules i materials ceràmics que no contenen substàncies perilloses) - No especials LER 170904 (residus barrejats de construcció i demolició que no contenen, mercuri, PCB ni substàncies perilloses) - Especials LER 170903* (altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats, que contenen substàncies perilloses)Els residus separats en les fraccions establertes al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderroc" de l'obra, s'emmagatzemaran en els espais previstos a l'obra per a aquesta finalitat.Els contenidors han d'estar senyalitzats clarament, en funció del tipus de residu que continguin, d'acord amb la separació selectiva prevista.Els materials destinats a ser reutilitzats han de quedar separats, en funció del seu destí final.RESIDUS ESPECIALS:Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentals Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat.


RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.


CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:m3 de volum realment classificat d'acord amb les especificacions del "Pla de Gestió de Residusde Construcció i Enderrocs" de l'obra.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.

72 de 141


89

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

K2R5 - TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS


K2R540J0.


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació.S'han considerat les operacions següents:- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició- Subministrament i recollida del contenidor dels residusRESIDUS ESPECIALS:Els residus especials sempre s'han de separar. Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta. Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos. Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat. El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentals Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes. Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva. Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites. Els contenidors de residus especials s'han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat.CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS:L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material.El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar.El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.TRANSPORT A OBRA:Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra.L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra.Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra


90

- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER


CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS:El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.


TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS:m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui,incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:Es considera un increment per esponjament d'un 35%.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

K2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIO AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS


K2RA62F0,K2RA6890,K2RA63G0,K2RA6960,K2RA6770.


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació.S'han considerat les operacions següents:- Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminacióDISPOSICIÓ DE RESIDUS:Cada fracció s'ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació.


RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

73 de 141


91


DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ:m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS:kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l'abocador o centre de recollida corresponent.DISPOSICIÓ DE RESIDUS:La unitat d'obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent.Inclou el cànon d'abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008, el pagament del qual queda suspès segons la Llei 7/2011.La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessària percomplimentar el certificat de disposició de residus, d'acord amb l'article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008.


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

K4 - ESTRUCTURES K43 - ESTRUCTURES DE FUSTA K43Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A ESTRUCTURES DE FUSTA


K43ZU010.


Formació d'elements auxiliars (encastaments, recolzaments, rigiditzadors, connectors, etc.) per a estructures de fusta asserrada o encolada, amb perfils normalitzats d'acer, utilitzats directament o formant peces compostes. S'han considerat els tipus de perfils següents: - Connectors amb vis cargolat, col·locats a sobre de bigues, per fer d'unió amb una capa de compressió de formigó - Elements d'unió amb perfils d'acer laminat en calent de les series L, LD, T, rodó, quadrat o rectangle d'acer S275JR, galvanitzat - Elements d'unió amb perfils d'acer inoxidable AISI 304 o 316L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Replanteig i marcat dels eixos- Col·locació i fixació provisional de la peça- Aplomat i nivellació definitius- Execució de les unions, en el seu cas- Comprovació final de l'aplomat i dels nivellsCONNECTORS AMB VIS CARGOLAT:Els connectors han d'estar cargolats a la biga de fusta amb la separació indicada a la DT.


92

Han de sobresortir de la superfície superior de la biga 3 cm. Toleràncies d'execució: - Alineació: ± 2 mm/m - Nivell: ± 5 mm - Separació connectors: ± 10 mmELEMENTS D'UNIO AMB PERFILS O PLAQUES:La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la DT, amb les modificacions aprovades per la DF.La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada.Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la DT.Cada component de l'estructura ha de dur una marca d'identificació que ha de ser visible desprès del muntatge. Aquesta marca no ha d'estar feta amb entalladura cisellada.La marca d'identificació ha d'indicar l'orientació de muntatge del component estructural quanaquesta no es dedueixi clarament de la seva forma.Els elements de fixació, i les xapes, plaques petites i accessoris de muntatge han d'anar embalats i identificats adequadament.Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir.Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc.L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament.No es permet reblir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge.Toleràncies d'execució:- Llargària de l'element: ± 2 mm- Planor: ± 0,2%- Dimensions plaques d'ancoratge: ± 2%- Separació entre barres d'ancoratge: ± 2%- Alineació entre barres d'ancoratge: ± 2 mm- Alineació: ± 2 mm/mEl plec de prescripcions tècniques particulars definirà el sistema de protecció enfront la corrossió.Els mètodes de protecció podran ser: - Metalització, segons l'UNE-EN ISO 2063. - Galvanització en calent, segons l'UNE-EN ISO 1461. - Sistemes de pintura, segons l'UNE-EN ISO 12944.


ELEMENTS D'UNIÓ AMB PERFILS:El constructor ha d'elaborar els plànols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la DF abans d'iniciar els treballs en obra.Qualsevol modificació durant els treballs ha d'aprovar-la la DF i reflectir-se posteriorment en els plànols de taller.Els components estructurals s'han de manipular evitant que es produeixin deformacionspermanents i procurant que els desperfectes superficials siguin mínims. Han d'anar protegits en els punts de subjecció.Tot subconjunt estructural que durant les operacions de càrrega, transport, emmagatzematge i muntatge experimenti desperfectes, s'ha de reparar fins que sigui conforme.Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda.Els components de l'estructura s'han d'emmagatzemar apilats sobre el terreny sense estar en contacte amb el terra i de forma que no es produeixi acumulació d'aigua.El muntatge de l'estructura s'ha de fer d'acord amb el programa de muntatge i garantint la seguretat estructural en tot moment.Durant les operacions de muntatge, l'estructura ha de resistir, en condicions de seguretat, les càrregues provisionals de muntatge i els efectes de les càrregues de vent.Les traves i encastaments o subjeccions provisionals s'han de mantenir en la seva posició finsque l'avanç del muntatge permeti que puguin ser retirats de forma segura.Les unions per a peces provisionals necessàries per al muntatge s'han de fer de forma que no debilitin l'estructura ni disminueixin la seva capacitat de servei.La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats.Els dispositius d'ancoratge provisionals s'han d'assegurar per a evitar que s'afluixin de forma involuntària.

74 de 141


93

Durant el procés de muntatge, el constructor ha de garantir que ninguna part de l'estructura estigui deformada o sobrecarregada permanentment per l'apilament de materials estructurals o per càrregues provisionals de muntatge.Un cop muntada una part de l'estructura, s'ha d'alinear al més aviat possible i immediatament després completar el cargolament.No s'han de fer unions permanents fins que una part suficient de l'estructura no estigui ben alineada, anivellada, aplomada i unida provisionalment de manera que no es produeixin desplaçaments durant el muntatge o l'alineació posterior de la resta de l'estructura.La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller.Els desperfectes que les operacions de magatzematge i manipulació ocasionin en l'acabat superficial de l'estructura s'han de reparar amb procediments adequats.Es tindrà especial cura del drenatge de cobertes i façanes, així com s'evitaran zones on es pugui dipositar l'aigua de forma permanent.Els elements de fixació i ancoratge dispossaran de protecció adient a la classe d'expossició ambiental.Per a la reparació de superfícies galvanitzades s'han d'utilitzar productes de pintura adequats aplicats sobre àrees que agafin, com a mínim, 10 mm de galvanització intacta.Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge han de rebre el tractament de protecció després de la inspecció i acceptació de la DF i abans del muntatge.CONNECTORS AMB VIS CARGOLAT:Els connectors s'han de col·locar cargolant-los. No s'han de fixar a cops. En cas de que la fusta de la biga no tingués prou resistència per a fixar els connectors (zones amb pudricions, corcs, tèrmits, etc.), cal comunicar-lo a la DF, i no col·locar la capa de formigó.COL·LOCACIÓ AMB CARGOLS:Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. S'admet un altre procedimentsempre que proporcioni un acabat equivalent.Es permet l'execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l'apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d'edificació o els establerts a l'apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d'enginyeria civil.És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces.Els forats allargats s'han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall.Després de perforar les peces i abans d'unir-les s'han d'eliminar les rebaves.Els cargols i les femelles no s'han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de condicions tècniques particulars.S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió.Les femelles s'han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge.En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s'ha de collar fins arribar al "collat a tocar" sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s'ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s'han de fer cicles addicionals de collat .Abans de començar el pretesat, els cargols pretesats d'un grup s'han de collar d'acord amb el que s'ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s'han de fer cicles addicionals de collat.S'han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s'afluixin.El collat dels cargols pretesats s'ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de la clau dinamomètrica. - Mètode de la femella indicadora. - Mètode convinat.Les superfícies que han de transmetre esforços per fricció s'han de netejar d'olis amb netejadors químics. Després de la preparació i fins l'armat i cargolat s'han de protegir amb cobertes impermeables.La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s'ha de tractar fins que no s'hagi inspeccionat la unió.


CONNECTORS AMB VIS CARGOLAT:Unitat de quantitat realment col·locada segons les especificacions de la DT.ELEMENTS D'UNIÓ AMB PERFILS:kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:


94

- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF.Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls.


Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE).Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A.Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE).* UNE-EN 383:1998 Estructuras de madera. Métodos de ensayo. Determinación de la resistencia al aplastamiento y del módulo de aplastamiento para los elementos de fijación tipo clavija.* UNE-EN 385:1996 Empalmes por unión dentada en madera estructural. Especificaciones y requisitos mínimos de fabricación.* UNE-EN 385:1997 ERR Empalmes por unión dentada estructural. Especificaciónes y requisitos mínimos de fabricación.* UNE-EN 912/AC:2001 Conectores para madera. Especificaciones de los conectores para madera.* UNE-EN 1912:1999 Madera estructural. Clases resistentes. Asignación de especies y calidad visuales.* UNE-ENV 387:1999 Madera laminada encolada. Uniones dentadas de gran dimensión. Especificación y requisitos mínimos de fabricación.


CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Abans de l'inici de l'execució, la DF verificarà que existeix un programa de control desenvolupat pel constructor, tant per als productes com per a l'execució.Previ al subministrament, el constructor presentarà a la DF la següent documentació: -Acreditació que el procés de muntatge al taller dels elements de l'estructura posseeix distintiu de qualitat reconegut. - Acreditació que els productes d'acer posseeixen distintiu de qualitat reconegut. - En processos de soldadura, certificats d'homologació dels soldadors segons UNE-EN 2871 i del procés de soldadura segons UNE-EN ISO 15614-1.La DF comprovarà que els productes d'acer subministrats pel taller a l'obra, s'acompanyen de la seva fulla de subministrament, en cas que no es pugui realitzar la traçabilitat de la mateixa, aquesta serà rebutjada.Prèvi a l'execució es fabricaran per a cada element i cada material a tallar, com a mínim quatre provetes, per part del control extern de l'entitat de control segons l'article 91.2.2.1 de l'EAE.Es comprovarà que les dimensions dels elements elaborats al taller son les mateixes que les dels plànols de taller , considerant-se les toleràncies al plec de condicions.Amb anterioritat a la fabricació, el constructor proposarà la seqüència d'armat i soldadura, aquesta haurà de ser aprovada per la DF. Es marcaran les peces amb pintura segons plànols de taller, per identificar-les durant el muntatge al taller i a l'obra. L'autocontrol del procés de muntatge inclourà com a mínim: -Identificació del elements. -Situació dels eixos de simetria. -Situació de les zones de suport contigües. -Paral·lelisme d'ales i platabandes. -Perpendicularitat d'ales i ànimes. -Abonyegament, rectitud i planor d'ales i ànimes. -Contrafletxes.La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals i del 25% per a elements secundaris.La DF comprovarà amb antelació al muntatge la correspondència entre el projecte i els elements elaborats al taller, i la documentació del subministrament. El constructor elaborarà la documentació corresponent al muntatge, aquesta serà aprovada per la DF, i com a mínim inclourà: -Memòria de muntatge. -Plànols de muntatge. -Programa d'inspecció.Es comprovarà la conformitat de totes les operacions de muntatge, especialment:

75 de 141


95

-L'ordre de cada operació. -Eines utilitzades. -Qualificació del personal. -Traçabilitat del sistema.UNIONS SOLDADES:Els soldadors hauran d'estar en disposició de la qualificació adient conforme a l'apartat 77.4.2 de l'EAE.Cada soldador identificarà el seu treball amb marques personals no transferibles.La soldadura es realitzarà segons l'apartat 77.4.1 de la EAE, el constructor realitzarà el assajos i probes necessàries per establir el mètode de soldadura més adient.Abans de realitzar la soldadura, es farà una inspecció de les peces a unir segons l'UNE-EN 970.Les inspeccions de les soldadures les realitzarà un inspector de soldadura de nivell 2 o persona autoritzada per la DF.UNIONS CARGOLADES:Es comprovaran .els parells de serratge aplicats als cargols. En el cas de cargols pretesats es comprovarà que l'esforç aplicat és superior al mínim establert.CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF.La mesura de les longituds es farà amb regla o cinta metàl·lica, d'exactitud no menor de 0,1 mm en cada metre, i no menor que 0,1 per mil en longituds majors.La mesura de les fletxes de les barres es realitzarà per comparació entre la directriu del perfil i la línia recta definida entre les seccions extremes materialitzada amb un filferro tesat.UNIONS SOLDADES:La DF determinarà les soldadures que han de ser objecte d'anàlisi.Els percentatges indicats poden ser variats, segons criteris de la DF, en funció dels resultats de la inspecció visual realitzada i dels anàlisis anteriors.UNIONS CARGOLADES:La DF determinarà les unions que han de ser objecte d'anàlisi.CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:El taller de fabricació ha de disposar d'un control dimensional adequat.Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control, es corregirà la implantació en obra. A més a més, s'augmentarà el control, en l'apartat incomplet, fins a un 20% d'unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions segons el resultat.UNIONS SOLDADES:La qualificació dels defectes observats en les inspeccions visuals i en les realitzades per mètodes no destructius, es farà d'acord amb les especificacions fixades al Plec de Condicions Particulars de l'obra.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Inspecció visual de la unitat acabada.En l'estructura acabada han de realitzar-se, les comprovacions i proves de servei previstes en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.UNIONS SOLDADES:En l'estructura acabada han de realitzar-se, les comprovacions i proves de servei previstes en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.Es controlaran tots els cordons de soldadura. Les soldadures que durant el procés de fabricació resultin inaccessibles, seran inspeccionades amb anterioritat. A l'autocontrol de les soldadures es comprovarà com a mínim: -Inspecció visual de tots els cordons. -Comprovacions mitjançant assajos no destructius segons la taula 91.2.2.5 de l'EAE. Es realitzaran els següents assajos no destructius segons la norma EN12062 -Líquids penetrants(LP) segons UNE-EN 1289. -Partícules magnètiques(PM),segons UNE-EN 1290. -Ultrasons(US), segons UNE-EN 1714. -Radiografies(RX), segons UNE-EN 12517. A tots els punt a on existeixin creuament de cordons de soldadura es realitzarà una radiografia addicional Es realitzarà una inspecció mitjançant partícules magnètiques o líquids penetrants d'un 15% del total de la longitud de les soldadures en angle. Es realitzarà una inspecció radiogràfica i ultrasònica de les soldadures a topar en planxes i unions en T quan aquestes siguin a topar.


96

Els criteris d'acceptació de les soldadures es basaran en l'UNE-EN ISO 5817.UNIONS CARGOLADES:La freqüència de comprovació serà del 100% per elements principals com bigues, i del 25% per a elements secundaris com rigiditzadors.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.UNIONS SOLDADES:No s'acceptaran soldadures que no compleixin amb les especificacions.No s'acceptaran unions soldades que no compleixin amb els assaigs no destructius.No s'acceptaran soldadures realitzades per soldadors no qualificats

K45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ K458 - FORMIGONAT DE CÈRCOLS


K45818H4.


Formigonament d'estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a pretensar, formigó autocompactant i formigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocat directament des de camió, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura del formigó.S'han considerat els elements a formigonar següents:- CèrcolsL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Formigonament:- Preparació de la zona de treball - Humectació de l'encofrat - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas - Curat del formigóCONDICIONS GENERALS:En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08, en especial les que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de l'EHE-08) en funció de les classes d'exposició.El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiquesEl formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT.La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres.L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits.La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08.Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a l'UNE 36831.No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal·lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.FORMIGONAMENT D'ESTRUCTURES:Toleràncies d'execució:- Verticalitat de línies i superficies (H alçaria del punt considerat): - H <= 6 m: ± 24 mm - 6 m < H <= 30 m: ± 4H, ± 50 mm - H >= 30 m: ± 5H/3, ± 150 mm- Verticalitat, arestes exteriors i junts de dilatació vistos (H alçaria del punt considerat): - H <= 6 m: ± 12 mm

76 de 141


97

- 6 m < H <= 30 m: ± 2H, ± 24 mm - H >= 30 m: ± 4H/5, ± 80 mm- Desviacions laterals: - Peces: ± 24 mm - Junts: ± 16 mm- Nivell cara inferior de peces (abans de retirar puntals): ± 20 mm- Secció transversal (D: dimensió considerada): - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm- Desviació de la cara encofrada respecte el pla teòric: - Arestes exteriors pilars vistos i junts en formigó vist: ± 6 mm/3 m - Resta d'elements: ± 10 mmLes toleràncies han de complir l'especificat en l'article 5.3 de l'annex 11 de la norma EHE-08.


FORMIGONAMENT:Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada.La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C.La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida.Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó.No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures col·locades en posició definitiva.La DF comprovarà l'ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de considerar els defectes inadmisibles d'acord amb el projecte la DF valorarà la reparació.No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una compactació completa de la massaSi l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament.No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells.L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions.La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la mescla i de manera que s'eliminin forats i s'eviti la segregació.S'ha de garantitzar que durant l'abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments de l'armadura.La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó.El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF.En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt.En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius.Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d'aigua en el junt.Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l'execució de junts sempre que es justifiqui i es supervisi per la DF.Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.Durant l'adormiment i primer període d'enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l'element de formigó mitjançant el curat adequat i d'acord amb EHE-08.Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element.FORMIGÓ ESTRUCTURAL:


98

La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixindisgregacions.El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments.FORMIGÓ ESTRUCTURAL AUTOCOMPACTANT:No es necessari la compactació del formigó.


FORMIGONAMENT:m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la DF.




CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista.- Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb observació de l'estat de neteja i entrada d'aigua en tot el recinte.- Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d'obra abans del formigonat.- Observació de la superfície sobre la que s'ha d'estendre el formigó i de les condicions d'encofrat. Mesura de les dimensions de totes les unitats estructurals d'obra, entre els encofrats, abans de formigonar.- Verificació de la correcte disposició de l'armat i de les mesures constructives per tal d'evitar moviments de la ferralla durant el formigonat.- Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d'altres aspectes, de la temperatura i condicions ambientals.- Control del desencofrat i del procés i condicions de curat.- Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del formigonat.CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08.CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:No es podrà iniciar el formigonat d'un element sense la corresponent aprovació de la DF.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d'acabat, segons l'article 100. Control de l'element construït de l'EHE-08.- Assaigs d'informació complementària.De les estructures projectades i construïdes d'acord a la Instrucció EHE-08, en les que els materials i l'execució hagin assolit la qualitat prevista, comprovada mitjançant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre's a assaigs d'informació i en particular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits:- Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics d'un tipus d'estructura o el plec de prescripcions tècniques particulars.- Quan degut a caràcter particular de l'estructura convingui comprovar que la mateixa reuneixcertes condicions específiques. En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s'han de realitzar, indicant amb tota precisió la forma de realitzar-los i la manera d'interpretar els resultats.- Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat de l'estructura.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Si s'aprecien deficiències importants en l'element construït, la DF podrà encarregar assaigs d'informació complementaria (testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit,

77 de 141


99

per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència assolides o altres característiques de l'element formigonat.

K4B - ARMADURES PASSIVES


K4B83000,K4BPZ110.


Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació d'armadura passiva d'elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a perfils d'acer.S'han considerat les armadures per als elements següents:- Elements estructurals de formigó armat- Ancoratge de barres corrugades en elements de formigó existents- Armadura per a reforç de llosana de balcó d'estructura de perfils d'acer, una vegada nets aquests, col·locant un cèrcol perimetral connectat als perfils del balcó amb grapes en forma d'UL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofratPer armadures ancorades a elements de formigó existents inclou també: - Perforació del formigó - Neteja del forat - Injecció de l'adhesiu al forat - Immobilització de l'armadura durant el procés d'assecat de l'adhesiuCONDICIONS GENERALS:Per a l'elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s'ha de seguir les indicacions de l'EHE i l'UNE 36831.Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser mai inferior a l'especificat a la DT.Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes.Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l'acer, al formigó o a l'adherència entre ells.La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les barres quedin recobertes de formigó.En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d'un vibrador intern.La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secciónominal.Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d'una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó proper a la zona d'empalmament.No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l'armadura treballa a la màxima càrrega.Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm.L'armat de la ferralla s'ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha de complir l'especificat en l'apartat 69.4.3.1 de l'EHE.


100

La soldadura no resistent, ha de complir l'especificat en l'artícle 69.4.3.2 de l'EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832.La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de l'EHE, a l'article 69.5.2.A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l'article 69.5.2.5 de l'EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832.No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.Queda prohibida la soldadura d'armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d'unió, s'han de realitzar segons lesespecificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en qualsevol cas, s'ha de complir l'especificat en l'artícle 69.5.2.6 de l'EHE.Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del formigó.Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple o altre procediment idoni. En cap cas es pot fer amb punts de soldadura quan les armadures estiguin a l'encofrat.Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons s'especifica a l'article 37.2.4.1 de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats.La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma.Els sistemes auxiliars per a l'armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l'armadura, han de complir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça.Distància lliure armadura parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim (on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 DLa realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les prescripcions de l'EHE, article 69.5.1.Toleràncies d'execució:- Llargària solapa: - 0 mm, + 50 mm- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm)- Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols: ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l'element)Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat a l'UNE 36831.BARRES CORRUGADES:Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures.El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup).Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser de més de 70 mm.No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament.Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE.Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.En la zona de solapament s'ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran.Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D màxim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mmDistància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb)Distància entre les barres d'un empalmament per solapa: <= 4 DDistància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim

78 de 141


101

Llargària solapa: a x Lb neta: (on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de l'EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE).MALLA ELECTROSOLDADA:El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l'especificat en l'article 69.5.2.4 de l'EHE.Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta: - Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm (on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de l'EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de l'EHE)Llargària de la solapa en malles superposades: - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 LbBARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS:La llargària de la barra ancorada al formigó existent, i de la part lliure, han de ser les indicades a la DT, o en el seu defecte, superiors a la llargària neta d'ancoratge determinada segons l'article 69.5.1.2 de l'EHE.


CONDICIONS GENERALS:El doblegat de les armadures s'ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecàniques i a velocitat constant, amb l'ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona.No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l'especificat en la taula 69.8.2 de l'EHE-08Els separadors han d'estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l'especificat en l'article 37.2.5 de l'EHE. Es prohibeix l'ús de fusta o qualsevol materialresidual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics.En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent.BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS:El formigó on s'ha de fer l'ancoratge ha de tenir una edat superior a quatre setmanes.La perforació ha de ser recta i de secció circular.El diàmetre de la perforació ha de ser 4 mm més gran que el de la barra que s'ha d'ancorar i 500 mm més llarg a la llargària neta d'ancoratge de la mateixa.La perforació s'ha de buidar de pols abans de col·locar l'adhesiu.L'adhesiu s'ha de preparar seguint les tècniques del fabricant, i s'ha d'utilitzar dins deltemps màxim fixat per aquest.La temperatura del formigó a l'hora d'introduir l'adhesiu ha d'estar compresa entre 5º i 40ºC.Al omplir la perforació amb l'adhesiu cal evitar que resti aire oclús.Cal recollir les restes d'adhesiu que surtin quan s'introdueixi la barra a la perforació.Una vegada introduïda la barra fins a la seva posició definitiva, no es pot rectificar la seva posició.


BARRES CORRUGADES:kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF.- El pes s'obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament) L'escreix d'amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d'obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d'acer per kg de barra ferrallada, dins de l'element compost)MALLA ELECTROSOLDADA:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments.BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS:Unitat de barra ancorada, executada d'acord amb les especificacions de la DT.ARMADURES PER A REPARACIÓ DE LLOSANA:


102

m de llargària de cèrcol realment executat, d'acord amb la DT. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.


NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).


OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Recepció i aprovació del informe d'especejament per part del contractista.- Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d'obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Bàsicament el control de l'execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l'exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

K4D - MUNTATGE I DESMUNTATGE D'ENCOFRATS I COL·LOCACIÓ D'ALLEUGERIMENTS K4D8 - ENCOFRATS PER A CÈRCOLS


K4D8DF00.


Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s'abocarà el formigó.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i travament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui - Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliarLa partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.CONDICIONS GENERALS:Abans dels seu muntatge s'haurà de disposar d'un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim: - Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat - Plànols executius del cindri i els seus components - Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs,grapes, etc..S'ha de disposar d'un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per a la seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament.

79 de 141


103

La DF disposarà d'un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec de condicions tècniques.Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació.Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificat emès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del cimentL'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes.El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament.Abans de l'aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possibles efectes sobre el formigóNo s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució.Els encofrats hauran de complir les característiques següents: - Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d'aigua o beurada - Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica - Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres - Manteniment geomètric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d'esbombaments fora de toleràncies- Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l'activitat - Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigóHa d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades.Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat.El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.Els cindris s'estabilitzaran en les dues direccions per a que l'apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durant l'execució dels sostres, podent-se utilitzar els següents procediments: - Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals - Transmissió d'esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients - Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adientsS'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó.Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF.El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans delsset dies, amb les mateixes salvetats anteriors.La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat.No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF.Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament.En encofrats amb possibilitat de moviment durant l'execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre un prototip, prèviament a la seva utilització a l'estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l'execucióSi s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el


104

formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals. Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adientToleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:- Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm- Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000- Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/mToleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat per al formigonament:+-------------------------------------------------------------------+¦ ¦Replanteig eixos ¦Dimensions¦Aplomat ¦Horitzontalitat¦ ¦ ¦-----------------¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Parcial ¦ Total ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------¦--------¦--------¦----------¦--------¦---------------¦¦Rases i pous ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ - 30 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Murs ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 20 mm ¦ ± 50 mm ¦ ¦Recalçats ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ - ¦± 20 mm ¦ - ¦ ¦Riostres ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Basaments ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Enceps ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Pilars ¦± 20 mm ¦± 40 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ ¦Bigues ¦± 10 mm ¦± 30 mm ¦ ± 0,5 % ¦ ± 2 mm ¦ - ¦ ¦Llindes ¦ - ¦ - ¦ ± 10 mm ¦ ± 5 mm ¦ - ¦ ¦Cèrcols ¦ - ¦ - ¦ ± 10 mm ¦ ± 5 mm ¦ - ¦ ¦Sostres ¦± 5mm/m ¦± 50 mm ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦Lloses ¦ - ¦± 50 mm ¦ - 40 mm ¦ ± 2 % ¦ ± 30 mm/m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Membranes ¦ - ¦± 30 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ ¦Estreps ¦ - ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ - ¦ +-------------------------------------------------------------------+MOTLLES RECUPERABLES:Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura.No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures.El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats.Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar.FORMIGÓ PRETENSAT:Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons es mantinguin normals als ancoratges.Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó.El desmuntatge del cindri és realitzarà d'acord amb el programa previst, que haurà d'estar d'acord amb el tesat de les armadures.FORMIGÓ VIST:Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves ni irregularitats.S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades.La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.


CONDICIONS GENERALS:Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l'aigua continguda al formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjuntNo s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors.La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes.El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i lescondicions en que s'han d'utilitzar.

80 de 141


105

Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura.En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta.Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat, abans de formigonar.El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu.Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element.El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades.El desencofrat i desmuntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportar amb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat.Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de les juntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions.No es retirarà cap puntal sense l'autorització prèvia de la DF.No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l'impacte dels sotaponts i puntals als sostres.ELEMENTS VERTICALS:Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat.S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària.En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10.ELEMENTS HORITZONTALS:Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum.Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostres alleugerits. Quan aquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran.Els puntals s'han de travar en dues direccions perpendicularsEls puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzillAls ponts s'haurà d'assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts de l'estructura executades amb anterioritat.En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó.Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, els elements auxiliars per a muntatge de l'encofrat i els elements d'acabat de les cantonades per a formigó vist, com ara matavius o altres sistemes, així com la recollida, neteja i condicionament dels elements utilitzats.La superfície corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, l'amidament inclou l'encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l'encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.


NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)


106

K4F - ESTRUCTURES D'OBRA CERÀMICA K4F2 - PARETS D'OBRA DE FÀBRICA DE CERÀMICA


K4F2Z57G,K4F2ZLA2.


Execució d'estructures amb maons ceràmics.S'han considerat els elements estructurals següents:- ParetsL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Pilars i parets:- Replanteig - Col·locació i aplomat de les mires de referència - Marcat de les filades a les mires i estesa dels fils - Col·locació de plomades a les arestes i voladissos - Col·locació de les peces humitejant-les i en filades senceres - Repàs dels junts i neteja dels paraments - Protecció de la fàbrica enfront de les accions horitzontals - Protecció de l'obra executada de la pluja, les gelades i de les temperatures elevades - Protecció de l'obra de fàbrica dels cops, fregades i de les esquitxades de morterCONDICIONS GENERALS:Ha de ser estable i resistent.Ha de tenir la forma indicada a la DT.En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en l'article 3 de la norma DB-SE-F, en especial les que fan referència a la durabilitat dels component: peces, morters i armadures, en el seu cas, en funció de les classes d'exposició.No hi ha d'haver fissures.Els junts han d'estar plens de morter.PARETS I PILARS:Els paraments han d'estar aplomats.Les filades han de ser horitzontals.Les peces han d'estar col·locades a trencajunt.No hi poden haver peces més petites que mig maó.La paret ha d'estar travada en els acords amb altres parets.En les cantonades i trobades amb d'altres parets, el cavalcament de les peces no ha de ser més petit que el través de la peça.Les obertures han de portar una llinda resistent.Els recolzaments puntuals d'elements estructurals han d'estar fets amb una sabata prou resistent i rígida per distribuir uniformement les càrregues.El recolzament del sostre a la paret ha de ser suficient per a transmetre-li tots els esforços i en qualsevol cas ha de ser com a mínim 65 mm.Ha d'haver-hi els junts de dilatació necessaris per tal de permetre els moviments de l'elementsense que aquest quedi afectat en les seves prestacions. La forma, disposició i dimensions dels junts han de complir l'especificat a la DT.Les regates, en el seu cas, han de complir l'especificat en el seu plec de condicions.En murs de gruix < 200 mm, el reenfonsat dels junts, en el seu cas, ha de tenir una fondària <= 5 mm.Gruix dels junts: - Morter ordinari o lleuger (UNE-EN 998-2): 8-15 mm - Morter de junt prim (UNE-EN 998-2): 1- 3 mmCavalcament de la peça en una filada: >= 0,4 x gruix de la peça, >= 40 mmMassissat del junt vertical: - Alçària de morter: Gruix de la peça - Fondària del morter: >= 0,4 x través de la peçaRecolzament de càrregues puntuals: >= 100 mmToleràncies d'execució:L'element executat ha de complir les toleràncies definides a la DT o en el seu defecte, les següents:- Replanteig d'eixos parcials: ± 10 mm

81 de 141


107

- Replanteig d'eixos extrems: ± 20 mm- Alçària parcial: ± 15 mm- Alçària total: ± 25 mm- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m; ± 15 mm/total- Gruix dels junts: ± 2 mm- Aplomat en una planta: ± 20 mm- Aplomat total: ± 50 mm- Axialitat: ± 20 mm- Planor dels paraments en 1 m: ± 5 mm - Planor dels paraments en 10 m: ± 20 mm- Gruix: - Fàbrica al llarg o través: + 5% - Altres fàbriques: ± 25 mm


CONDICIONS GENERALS:S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluja. Fora d'aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada les 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades.Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han fet.L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres.Si l'obra s'ha d'aixecar en èpoques diferents, la travada s'ha de fer deixant la part executada, esglaonada, sempre que sigui possible, si no és així, s'ha de fer deixant alternativament, filades entrants i sortints.Els morters preparats s'han de confeccionar d'acord amb les instruccions del fabricant, i s'han d'utilitzar dins del temps màxim establert.Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni cedeixin aigua al morter.Les peces s'han de col·locar refregant-les sobre un llit de morter, sempre que ho permeti la dimensió de la peça, fins que el morter sobresurti pels junts horitzontal i vertical.No es poden moure les peces una vegada col·locades. Per corregir la posició s'ha de treure la peça i el morter i tornar-la a col·locar.S'ha de fer un replanteig de maons de manera que es pugui assegurar un gruix constant dels junts.Cal protegir l'obra executada de les accions físiques o climàtiques fins que hagi assolit la resistència suficient.Quan s'interromp l'execució, cal protegir el coronament dels murs per tal d'evitar l'acció de l'aigua de pluja sobre els materials.Durant l'adormiment s'ha de mantenir l'humitat de l'element, principalment en condicions climàtiques desfavorables (temperatura alta, vent fort, etc.).Cal estintolar provisionalment els elements que queden temporalment inestables, sotmesos a les accions del vent, de l'execució de l'obra o d'altres.


PARET:m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT Amb deducció del volum corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:- Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueixen el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueixen el 100%Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments.Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments, excepte en el cas de forats de més de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part.Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a brancals i ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen la unitat.



108



CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Sense caràcter limitatiu, els punts de control més destacables són els següents:- Comprovació del replanteig de la planta i de l'alçat dels tancaments.- Inspecció abans, durant i després de l'execució de les parets de càrrega de blocs dels següents punts: - Humitat dels blocs - Col·locació - Obertures - Travat - Junts de control- Presa de coordenades i cotes de totes les parets abans d'entrar en càrrega.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Inspecció visual de la unitat acabada.CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:En la unitat acabada han de realitzar-se, les comprovacions i probes de servei previstes en projecte i/o ordenades per DF conjuntament amb les exigides per la normativa vigent.CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Quan s'observin irregularitats de replanteig, s'hauran de corregir abans d'aixecar el mur.No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució.Suspensió dels treballs i correcció de les desviacions observades a càrrec del Contractista.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

K4G - ESTRUCTURES DE MAÇONERIA K4GR - REPARACIÓ D'ESTRUCTURES DE MAÇONERIA


K4GRZ2BA.


Operacions de reparació d'elements estructurals d'obra de fàbrica, com ara parets, voltes o arcs.S'han considerat les unitats d'obra següents:- Grapa amb armadura d'acer en barres, per a cosit estàtic d'obra de fàbrica, col·locada en l'orifici practicat en l'obra i reblert amb injecció de morter - Reparació de fissures en obra de fàbrica, previ repicat i sanejament d'elements solts i segellat amb morter - Reparació d'element de pedra amb falcat de la peça despresa, injectat de resines epoxi i rejuntat amb morter - Restitució de volum, d'element de pedra amb morter, armat amb xarxa de filferro - Reparació amb reposició de peces - Segellat d'esquerda amb injecció d'adhesiu de resines epoxi o de morter- Repicat puntual d'element estructural d'obra ceràmica amb mitjans manuals - Atirantat d'arc d'obra ceràmica amb tensor d'acer subjectat a l'obra amb plaques de repartiment i reblert de morter entre parament i placaL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Grapat:- Neteja i preparació de la zona a grapar - Replanteig de la posició de les grapes - Perforació dels ancoratges - Confecció del morter polimèric, i injecció als forats - Col·locació de la grapa, recollida del morter sobrant, i falcat provisional - Retirada de les falques, una vegada endurit el morter, i neteja dels paraments

82 de 141


109

Reparació de fissures: - Neteja i preparació de la zona a tractar - Repicat dels elements inestables o despresos, i neteja dels junts - Segellat de les fissures i els junts amb morter mixt - Retirada de la runaReparació de peça despresa: - Neteja i preparació de la zona a tractar - Repicat dels elements inestables o despresos - Falcat de la peça, fins retornar-la a la posició original - Injecció de la resina epoxi - Rejuntat de les peces amb morterRestitució de volum amb morter armat amb filferro: - Neteja i preparació de la zona a tractar - Repicat dels elements inestables o despresos - Extracció de les sals solubles de la pedra i aplicació del consolidant, en el seu cas - Fixació dels claus i col·locació l'armadura - Reconstrucció del volum, amb morter de dos components, per capes, o amb morter mixt - Tractament superficial d'acabatSegellat d'esquerda, o d'esquerda i fissures: - Neteja i preparació de la zona a tractar - Repicat dels elements inestables o despresos, i neteja de l'esquerda - Preparació del pla d'injecció, amb determinació dels llocs on col·locar els broquets i els testimonis de sortida, i l'ordre d'injecció - Col·locació dels broquets, i obturació superficial de l'esquerda - Rentat amb aigua a pressió de l'esquerda - Injecció del morter, segons l'ordre establert - Retirada dels broquets i la runaRepicat puntual: - Neteja i preparació de la zona a tractar - Repicat dels elements inestables o despresos, i neteja dels junts - Retirada de la runaGRAPAT:Les grapes han d'estar disposades simètricament respecte a l'esquerda, als llocs indicats a la DT, o en el seu defecte, els que determini la DF.Si es possible, cal evitar que els extrems de les grapes estiguin a una mateixa alineació, per evitar una nova línia de fractura.Els extrems de les grapes han d'estar fixats a les peces. Mai als junts.Les perforacions per ancorar les grapes han de tenir un diàmetre igual al doble de la barra utilitzada.El reblert dels forats s'ha de fer amb un morter elàstic.Els extrems doblegats de les grapes han d'estar completament introduïts al forat. La grapa ha d'estar enrasada amb el parament. Si la grapa no és d'acer inoxidable, ha d'estar recoberta amb dues capes de pintura antioxidant.REPARACIÓ DE FISSURES:Al parament no hi han d'haver elements despresos o inestables.Els junts i les fissures han d'estar reblerts amb morter.REPARACIÓ AMB FALCAT DE LA PEDRA DESPRESA:L'element reparat, ha de ser capaç de resistir les càrregues a les que està sotmès, sense deformacions.Els junts han d'estar plens de morter.Al parament no hi ha d'haver restes de morter o beurada.REPARACIÓ LINEAL O SUPERFICIAL AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM:La peça reparada ha de tenir la forma i acabat superficial indicats a la DT, o la que indiqui expressament la DF.El morter de reparació ha d'estar ben adherit, sense fissures o bosses. S'han de mantenir els junts existents. No han de quedar vistes les armadures ni els elements de fixació d'aquestes.No hi han d'haver taques de sals a la pedra. El color de la pedra no s'ha de modificar amb el tractament d'acabat.SEGELLAT D'ESQUERDA, O D'ESQUERDA I FISSURES:L'esquerda ha d'estar plena en tota la seva fondària. El reblert de l'esquerda no ha de sobresortir del pla del parament.Al parament no hi ha d'haver restes de morter o beurada.REPARACIÓ D'ESQUERDA I REPICAT PUNTUAL:Al parament no hi han d'haver elements despresos o inestables.


110


CONDICIONS GENERALS:S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluja. Fora d'aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada les 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts afectades.Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han fet.GRAPAT, REPARACIÓ DE FISSURES, SEGELLAT D'ESQUERDA, REPARACIÓ AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM:Els morters preparats s'han de confeccionar d'acord amb les instruccions del fabricant, i s'han d'utilitzar dins del temps màxim establert.Els paraments on es col·loqui el morter, cal que estiguin lleugerament humits, sense que l'aigua regalimi.


GRAPAT, REPARACIÓ DE PEÇA DESPRESA O ATIRANTAT D'ARC:Unitat de quantitat realment executada d'acord amb la DT.SEGELLAT D'ESQUERDES I FISSURES, REPARACIÓ SUPERFICIAL AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM, REPARACIÓ DE FISSURES AMIDAT EN M2:m2 de superfície realment reparada, executada d'acord amb la DT.REPARACIÓ DE FISSURES AMIDAT EN M:m de llargària reparada segons les especificacions de la DT.SEGELLAT D'ESQUERDA O REPARACIÓ LINIAL AMB RESTITUCIÓ DE VOLUM:m de llargària, mesurat per la cara exterior de la paret, reparada d'acord amb la DT.REPARACIÓ AMB REPOSICIÓ DE PECES EN FÀBRICA DE PEDRA O BRANCAL:m3 de volum realment executat d'acord amb la DT.



K4Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A ESTRUCTURES


K4ZWGCE1,K4ZWZCE1,K4ZWBA02.


Operacions de reparació d'elements estructurals d'obra de fàbrica ceràmica, com ara parets, voltes o arcs.S'han considerat les unitats d'obra següents: - Ancoratge sobre fàbrica de pedra, mitjançant rodó d'acer inoxidable o bronze, introduït en el forat practicat sobre el suport i reblert posterior amb resina epoxi - Ancoratge amb tac d'acer inoxidable, volandera i femella, sobre suport d'obra ceràmica formigó o pedra - Ancoratge amb tac químic amb cargol, volandera i femella d'acer inoxidable i ampolla d'adhesiu, sobre suport d'obra de fàbrica de maó massísL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Ancoratge amb rodons - Neteja i preparació de la zona de treball - Replanteig de la posició dels ancoratges - Perforació dels ancoratges - Confecció del morter polimèric, i injecció als forats - Col·locació de l'ancoratge, recollida del morter sobrant, i falcat provisional - Retirada de les falques, una vegada endurit el morter, i neteja dels paraments Ancoratge amb tac d'acer inoxidable: - Neteja i preparació de la zona de treball - Replanteig de la posició dels ancoratges - Perforació dels suports

83 de 141


111

- Col·locació de l'ancoratge i fixació del mateix amb el cargol Ancoratge amb tac químic: - Neteja i preparació de la zona de treball - Replanteig de la posició dels ancoratges - Perforació dels suports - Introducció de l'ampolla de resines - Col·locació de l'ancoratge, recollida de les resines sobrantsANCORATGE AMB RODONS:Els rodons han d'estar disposat, als llocs indicats a la DT, o en el seu defecte, els que determini la DF.Si es possible, cal evitar que els extrems dels ancoratges estiguin a una mateixa alineació, per evitar una nova línia de fractura. Els ancoratges han d'estar fixats a les pedres. Mai als junts.Les perforacions per ancorar les grapes han de tenir un diàmetre igual al doble de la barra utilitzada.El reblert dels forats s'ha de fer amb un morter elàstic.ANCORATGE AMB TAC D'ACER INOXIDABLE O TAC QUÍMIC:Ha d'estar situat als llocs indicats a la DT, o en el seu defecte, els que determini la DF.Cal verificar que el suport te la resistència suficient per assolir les càrregues previstes. En fàbriques de maons o de pedra, no s'han de situar les perforacions a prop dels junts. Els paraments han d'estar nets de la pols de la perforació i de les restes de morter si es el cas.


CONDICIONS GENERALS:Els morters preparats s'han de confeccionar d'acord amb les instruccions del fabricant, i s'han d'utilitzar dins del temps màxim establert.Els paraments on es col·loqui el morter, cal que estiguin lleugerament humits, sense que l'aigua regalimi.


ANCORATGE AMB TAC D'ACER INOXIDABLE O TAC QUÍMIC:Unitat de quantitat realment executada segons les especificacions de la DT.ANCORATGE AMB RODÓ D'ACER INOXIDABLE O BRONZE:m de llargària, realment executada d'acord amb la DT.



K8 - REVESTIMENTS K81 - ARREBOSSATS, ENGUIXATS I ELEMENTS DE GUIX K811 - ARREBOSSATS


K81127K4.


Arrebossats realitzats amb morter de ciment, morter de calç, morter mixt o morter porós drenant, aplicats en paraments horitzontals o verticals, interiors o exteriors i formació d'arestes amb morter de ciment mixt o pasta de ciment ràpid.S'han considerat els tipus següents:- Arrebossat esquerdejat- Arrebossat a bona vista- Arrebossat reglejatL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Arrebossat esquerdejat:- Neteja i preparació de la superfície de suport - Aplicació del revestiment


112

- Cura del morterArrebossat a bona vista o arrebossat reglejat:- Neteja i preparació de la superfície de suport - Execució de les mestres - Aplicació del revestiment - Acabat de la superfície - Cura del morter - Repassos i neteja finalARREBOSSAT:Ha de quedar ben adherit al suport.El revestiment exterior ha de tenir junts de dilatació. La distància entre junts ha de ser suficient per tal que no s'esquerdi.S'han de respectar els junts estructurals.Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme.Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni fissures, forats o d'altres defectes.Gruix de la capa:- Arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm- Arrebossat reglejat o a bona vista: 1,1 cm- Arrebossat amb morter porós drenant: 2 a 4 cmArrebossat reglejat:- Distància entre mestres: <= 150 cmToleràncies d'execució per a l'arrebossat:- Planor: - Acabat esquerdejat: ± 10 mm - Acabat a bona vista: ± 5 mm - Acabat reglejat: ± 3 mm - Aplomat (parament vertical): - Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta - Acabat reglejat: ± 5 mm/planta - Nivell (parament horitzontal): - Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta - Acabat reglejat: ± 5 mm/plantaToleràncies quan l'arrebossat és a bona vista o reglejat:- Gruix de l'arrebossat: ± 2 mm


CONDICIONS GENERALS:S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si, un cop executat el treball, es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta i s'han de refer les parts afectades.Per a iniciar-ne l'execució en els paraments interiors cal que la coberta s'hagi acabat, per als paraments situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües.S'han d'evitar cops i vibracions que puguin afectar el material durant l'adormiment.ARREBOSSAT:S'han de col·locar tots els elements que hagin d'anar fixats als paraments i no dificultin l'execució del revestiment.Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.Quan l'arrebossat és esquerdejat, s'ha d'aplicar llançant amb força el morter contra els paraments.Quan l'arrebossat és a bona vista, s'han de fer mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons.Quan l'arrebossat és reglejat, s'han de fer mestres amb el mateix morter, als paraments, cantonades, racons i voltants d'obertures. Les arestes i les mestres han d'estar ben aplomades.Quan l'arrebossat és esquitxat, s'ha d'aplicar en dues capes: la primera prement amb força sobre els paraments i la segona esquitxada sobre l'anterior.Quan l'acabat és deixat de regle o remolinat, s'ha d'aplicar prement amb força sobre els paraments.El lliscat s'ha d'aplicar quan encara estigui humida la capa d'arrebossat.Durant l'adormiment s'ha d'humitejar la superfície del morter.Per a fer assecatges artificials es requereix l'autorització explícita de la DF.No s'han de fixar elements sobre l'arrebossat fins que hagin passat set dies, com a mínim, o s'hagi adormit.

84 de 141


113


ARREBOSSAT:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: En paraments verticals: - Obertures <= 2 m2: No es dedueixen - Obertures > 2 m2 i <= 4 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 4 m2: Es dedueix el 100% En paraments horitzontals: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com ara brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments.Aquests criteris inclouen la neteja dels elements que configuren les obertures, com és ara bastiments que s'hagin embrutat.




CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció de la superfície sobre la que es realitzarà l'arrebossat.- Neteja i preparació de la superfície de suport- Control d'execució de les mestres- Acabat de la superfície- Repassos i neteja final- Inspecció visual de la superfície acabada.CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Repassos i neteja final- Inspecció visual de la superfície acabada.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

85 de 141

5. DOCUMENTS ANNEXES AL PROJECTE

86 de 141

I. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

87 de 141

ÍNDEX: 1.- ANTECEDENTS. 2.- DADES GENERALS. 2.1. Dades de l’obra. 2.2. Característiques constructives. 2.3. Instal·lació elèctrica i d’aigua. 2.4. Conduccions de serveis (aigua, gas, etc.) propers a l’obra. 2.5. Equip i maquinària que cal utilitzar. 2.6. Pla de circulació a l’obra (personal, maquinària, materials). 2.7. Equips de protecció individual. 2.8. Equips de protecció col·lectiva. 2.9. Serveis. 3.- COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 3.1. Introducció. 3.2. Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra. 3.3. Identificació dels riscos. 3.3.1. Treballs previs. 3.3.2. Instal·lació provisional d’electricitat. 3.3.3. Estructura. 3.3.4. Ram de paleta. 3.3.5. Acabats. 3.3.6. Instal·lacions. 3.3.7. Riscos per al desplaçament a l’obra i mesures de protecció. 3.3.8. Relació de treballs que impliquen riscos especials. 3.4. Mesures de prevenció i protecció. 3.4.1. Mesures de protecció col·lectiva. 3.4.2. Mesures de protecció individual. 3.4.3. Mesures de protecció a tercers 3.5. Primers auxilis. 4.- LEGISLACIÓ ESPECÍFICA DE SEGURETAT I SALUT A LA CONSTRUCCIÓ. 5.- AMIDAMENTS I PRESSUPOST.

88 de 141

1. ANTECEDENTS.

1.1. La redacció del present Estudi es basa en el projecte executiu de les obres d’arranjament de la coberta de la Masia de “La Gleva de La Salut”, a la localitat de Sant Feliu de Llobregat, ubicada al Parc Natural de Collserola, redactat per l’Arquitecte Josep Mascaró i Català, com a Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC.

1.2. El nivell de definició de l’esmenta’t Projecte és complert i suficient per a poder desenvolupar aquest Estudi.

1.3. És voluntat inequívoca de l’autor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut resoldre amb èxit la prevenció de l'obra concreta, d'acord amb les dades que li han estat facilitades i amb la cooperació de tots els que intervenen en el procés de construcció.

1.4. Aquest Estudi Bàsic fa referència a la totalitat de l'obra descrita en el Projecte esmentat.

1.5. El present Estudi Bàsic estableix, mentre duri la construcció, les revisions respecte a la prevenció de riscs

d'accidents, i infermetats professionals, les instal·lacions preceptives de salut i benestar dels treballadors i diferent personal aplegat a l'obra. Servirà per a donar unes directrius bàsiques a l'Empresa Constructora per a dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscs professionals, facilitant el seu desenvolupament sota el control de la Direcció Facultativa, d'acord amb el Reial Decret 555/1986, del 21 de febrer, mitjançant el qual s'implanta l'obligatorietat de la inclusió d'un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut en el treball, en els Projectes d'edificació i obres publiques, també s’adaptarà al Reial Decret 1627/1997 de transposició de la directiva europea sobre Seguretat i Salut en les obres de construcció. 2. DADES GENERALS. 2.1. Dades de l’obra:

- Promotor: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat - Memòria: Arranjament de la coberta de la Masia de “La Salut” - Situació de l’obra: Avinguda de la Riera, Sant Feliu de Llobregat, c.p.08980 - Autor de l’estudi de seguretat i salut: Josep Mascaró i Català - Data prevista d’inici dels treballs: Desembre 2014 - Data prevista d’acabaments dels treballs: Gener 2015

2.2. Característiques constructives.

- Descripció de les obres realitzar: El projecte contempla l’enderroc d’una coberta existent i la seva posterior reconstrucció, aixecant-la aproximadament 1m respecte la seva cota actual.

- Plantes sobre les quals s’actua: Planta coberta - Superfície d’actuació: 280m2. - Pressupost d’execució per contracta: 164.818’25€ (IVA inclòs). (PEC <450.759€) - Termini d’execució: 60 dies. - Nombre màxim de treballadors previstos: 10 treballadors. (<20 treballadors de forma simultània). - Nombre jornades del total de treballadors: 480 jornades. (<500 jornades del total de treballadors.)

2.3. Instal·lació elèctrica i d’aigua. Donat que es tracta d’una intervenció en un edifici existent, les connexions d’electricitat i aigua necessàries per a l’execució de totes les feines que comporta l’execució del projecte no comporten riscos especials. Amb tot, es descriuen les característiques de les xarxes existents.

- Tensió de la xarxa: 220V - Potència instal·lada: ~5.5kW - Presa de terra: Sí. - Diferencials: Sí (30-300mA) - Altres sistemes de protecció: - - Presa d’aigua en funcionament?: Sí

2.4. Conduccions de serveis (aigua, gas, etc.) propers a l’obra.

- Hi ha línies elèctriques aèries que afecten la construcció?: No - Hi ha serveis subterranis (aigua, col·lectors, gas, etc) que cal desviar?: No

2.5. Equip i maquinària que cal utilitzar.

- Maquinària fixa: Per les característiques de l’obra es preveu la col.locació d’una petita grua portàtil que faciliti les tasques d’enderroc i posterior reconstrucció de la coberta, pujant el material necessari per a la serva posada a obra.

- Maquinària portàtil: Es preveu la utilització de petita maquinària com poden ser martells elèctrics, radials, equips de soldadura, petits aparells d’elevació, etc.

- Maquinària automotriu: Per les característiques de l’obra no es preveu cap tipus de maquinària automotriu. En tot cas, podria fer-se servir petita maquinària pel moviment del material dins l’obra. 2.6. Pla de circulació a l’obra (personal, maquinària, materials). En el cas que ens ocupa, les obres hauran de conviure amb el moviment de persones o clients que aniran al Restaurant situat a la planta primera. És per aquest motiu que s’haurà de tenir especial cura en delimitar les zones d’obra de les que no ho són, tot instal·lant tanques que evitin que el personal aliè a l’obra pugui accedir a la mateixa. S’haurà d’evitar que l’accés del personal de l’obra es pugui barrejar amb el que no ho és, i en especial durant els dies de funcionament del Restaurant. L’entrada del material a l’obra, així com el seu moviment dins la mateixa, s’haurà d’intentar fer durant les hores de menys moviment de persones alienes a les obres. 2.7. Equips de protecció individual. A continuació es procedeix a valorar de manera orientativa el número d’equips de protecció individual, número que pot variar en funció de les necessitats reals de l’obra un cop aquesta comenci.

Tipus Quantitat Tipus Quantitat Vestit de treball (teixit normal) 2 Protectors auditius 2 Cascos de seguretat 10 Guants de cuir 2 Pantalles protectores de la cara 2 Calçat de seguretat 15 Adaptadors facials 2 Ulleres de seguretat 5

2.8. Equips de protecció col·lectiva. A continuació es procedeix, si s’escau, a descriure les proteccions col·lectives previstes per a l’execució de les obres, proteccions que poden variar o ajustar-se en funció de les necessitats reals de l’obra un cop aquesta comenci.

Proteccions col·lectives Descripció

Baranes de seguretat A tota la bastida i per delimitar l’obra al personal aliè a la mateixa. 2.9. Serveis. En el cas que ens ocupa es faran servir les estàncies existents de la Masia, no sent necessària la col·locació de menjadors, vestidors o taquilles externs. S’aprofitaran els espais interiors de la Masia.

89 de 141

3. COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 3.1. Introducció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn,desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2 Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra. L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. b) L’elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació. c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses.

f) La recollida dels materials perillosos utilitzats. g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les

diferents feines o fases del treball. i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o a

prop de l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

1. L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

a) Evitar riscos. b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar. c) Combatre els riscos a l'origen. d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball,

l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut.

e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica. f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill. g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les

condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. i) Donar les degudes instruccions als treballadors.

2. L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar les feines 3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic 4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures 5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3.3 Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent d'adoptar-se en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.3.1. Treballs previs. - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de materials. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). - Atropellament i cops amb maquinària.

- Bolcada o falses maniobres de maquinària mòbil.

3.3.2. Instal·lació provisional d’electricitat. - Cremades per deflagració elèctrica. - Contactes elèctrics directes. - Contactes elèctrics indirectes.

90 de 141

- Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda de persones a diferent nivell. 3.3.3. Estructura - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Fallides d'encofrats. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). - Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda de persones a diferent nivell. 3.3.4. Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques). - Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda de persones a diferent nivell. - Afeccions a la pell. - Lesions oculars. 3.3.5. Acabats - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda de persones a diferent nivell. - Lesions oculars. - Topades amb objectes. - Riscos específics per a envidraments:

o Lliscament per mal funcionament de les ventoses. o Talls a les extremitats superiors i inferiors. o Topades contra vidres ja col·locats. o Lesions oculars per trencament. - Riscos específics per a pintures i vernissos:

o Intoxicació per emanació de gasos. o Cremades per deflagracions i incendis. o Esquitxades a cara i ulls.

3.3.6. Instal·lacions - Instal·lacions de fontaneria i gas:

o Topades contra objectes. o Ferides a les extremitats superiors. o Cremades per flamarada de bufador, explosions o incendis.

- Instal·lacions d’electricitat: o Caigudes de personal a diferent nivell per l’ús inadequat de l’escala i/o bastida. o Contactes elèctrics directes. o Contactes elèctrics indirectes. o Deflagracions amb projecció de partícules als ulls. o Talls a les extremitats superiors.

- Instal·lacions d’aire condicionat: o Caigudes de personal a diferent nivell per l’ús inadequat de l’escala i/o bastida. o Caigudes al mateix nivell per l´’us inadequat dels medis auxiliars. o Talls a les extremitats superiors. o Projecció de partícules als ulls. o Contactes elèctrics directes. o Contactes elèctrics indirectes.

3.3.7. Riscos de danys a tercers i mesures de protecció Alguns dels riscos que durant les diferents fases d’execució de l’obra poden afectar a les persones o objectes són els següents: - Caiguda de persones al mateix nivell. - Caiguda d’objectes. - Atropellaments. - Col·lisions amb obstacles a la vorera. 3.3.8. Relació dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D. 1627/1997) 1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball 2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades 4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda, els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

91 de 141

3.4.1. Mesures de protecció col·lectiva - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra. - Senyalització de les zones de perill. - Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents. - Els elements de les instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants. - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra. - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat. - Comprovació de solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases. - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxat en forats horitzontals. - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades. - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides. 3.4.2. Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. - Utilització de calçat de seguretat. - Utilització de casc homologat. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. - Utilització de davantals. - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill d'intoxicació per més d'un operari. Utilització d'equips de subministrament d'aire. 3.4.3. Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Comprovació de solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones). Si l’obra es troba dins el casc urbà i en una zona habitada, s’adoptaran les mesures preventives següents: - Xarxa de teló de malla, cobrint la bastida tubular que eventualment es pugui col·locar a la façana principal per a reduir la proliferació de pols i impedir la caiguda d’objectes ala via pública. - Tancament perimetral de l’estructura portant del muntacàrregues de l’obra, mitjançant lona o canyís. - Limitador de gir per a la grua torre, per tal de no permetre interferències amb les edificacions limítrofes. - Conducció contínua d’evacuació de brossa, preferiblement amb mòduls articulats de poliester, per a reduir el nivell de soroll de les descàrregues, amb abocament directe a contenidors o sil elàstic d’aplec al nivell de carrer. 3.5. Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

4. LEGISLACIÓ ESPECÍFICA DE SEGURETAT I SALUT A LA CONSTRUCCIÓ.

Accidents de treball. Notificació. S’estableixen nous models per a la notificació d’accidents de treball i es donen instruccions per al seu compliment i tramitació. Ordre de 16 de desembre de 1987, del Ministeri de Treball i Seguretat Social (BOE n. 311, 29/12/1987). Accidents de treball. Notificació electrònica. S'aprova el procediment de notificació electrònica dels accidents de treball. Ordre TRI/10, de 26 de gener de 2004 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4061, 02/02/2004). • Modificació: Es modifica l'Ordre TRI/10. Ordre TRI/215 de 15 de juny de 2004. Departament de Treball i

Indústria (DOGC. 29/06/2004). • Modificació: S’amplia el termini que estableix la disposició transitòria única de l’Ordre TRI/10. Ordre TRI

296 de 21 de juny de 2005. Departament de Treball i Indústria (DOGC, 01/07/2005). • Modificació: S’amplia el termini que estableix la disposició transitòria única de l’Ordre TRI/10. Ordre

TRI/317 de 21 de juny de 2006. Departament de Treball i Indústria (DOGC, 20/06/2006). • Modificació: S’amplia el termini que estableix la disposició transitòria única de l’Ordre TRI/10. Ordre

TRI/241 de 22 de juny 2007. Departament de Treball (DOGC, 11/07/2007). Agents biològics. Riscos relacionats amb l’exposició a aquests agents durant el treball. Protecció dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball. Reial decret 664, de 12 de maig de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 124, 24/05/1997). • Modificació: S’adapta el Reial decret 664/1997 en funció del progrés tècnic. Ordre de 25 de març de 1998

per la qual (BOE, 30/03/1998) (Correcció d'errades: BOE n. 90, 15/04/1998). Agents cancerígens. Riscos relacionats amb l’exposició a aquests agents durant el treball. Protecció dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. Reial decret 665, de 12 de maig de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 124, 24/05/1997). • Modificació: Reial decret 1124, de 16 de juny de 2000, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 145,

17/06/2000). • Modificació: Reial decret 349, de 21 de març de 2003, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 82,

05/04/2003). Agents químics. Riscos relacionats amb l’exposició a aquests agents durant el treball. Protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició a agents químics durant el treball. Reial decret 374, de 6 d’abril de 2001 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 104, 01/05/2001). (Correcció d’errades: BOE n.129, 30/05/2001). Aparells elevadors i de manejament mecànic. Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 84-528-CEE relativa a aparells elevadors i de manejament mecànic. Reial decret 474, de 30 de març de 1988 del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 121, 20/05/1988). Aparells elevadors per a obres. Reglament d’aparells elevadors per a obres. Ordre de 23 de maig de 1977, del Ministeri d’Indústria (BOE n. 141, 14/06/1977) (Correcció d’errades: BOE n. 170, 18/07/1977). • Modificació: modifica l’article 65. Ordre de 7 de març de 1981 (BOE n. 63, 14/03/1981).

92 de 141

Activitats mineres. Seguretat i la salut dels treballadors en aquest tipus d’activitats. Disposicions mínimes adreçades a protegir la seguretat i la salut dels treballadors en les activitats mineres. Reial decret 1389, de 5 de setembre de 1997, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 240, 07/10/1997). Amiant. Treballs amb risc d’exposició. Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant. Reial decret 396, de 31 de març de 2006 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 86, 11/04/2006). Prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l’amiant. Reial decret 108/1991, d’1 de febrer, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 32, 06/02/1991) (Correcció d’errades: BOE n. 43, 19/02/1991). Avís previ d'obres. Models de comunicació. S'aproven els models de comunicació d'obertura prèvia o represa d'activitats d'un centre de treball i d'avís previ d'obres. Ordre, TRE/360 de 30 d’agost de 2002 ; Conselleria de Treball i Formació (DOGC n. 3754, 05/11/2002). • Nova redacció de l'apartat 2 de l'article 18 relatiu a l’avis previ. Reial decret 1109, de 24 d’agost

de 2007. Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007). Centres de treball. Comunicacions d’obertura Requisits i dades de les comunicacions d’obertura prèvia o represa d’activitats d’empreses i centres de treball. Ordre de 6 de maig de 1988, del Ministeri de Treball i Seguretat Social (BOE n. 117, 16/05/1988). • Modificació: Modifica l'article 2 i l'annex. Ordre de 29 d’abril de 1999, del Ministeri de Treball i Afers

Socials (BOE n. 124, 25/05/1999). Comitès de seguretat i salut. Registre de constitució Es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Decret 399, de 5 d’octubre de 2004; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4234, 07/10/2004). Conveni col·lectiu general del sector de la construcció 2002-2006. Resolució de 26 de juliol de 2002 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 193, 13/08/2002). Conveni col·lectiu general del sector de la construcció (4rt) Resolució, de l’1 d’agost de 2007 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 197, 17/08/2007). Conveni col.lectiu provincial. (Consulteu la base de dades del Centre de Documentació: http://www.apabcn.cat/) Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Decret 21, de 14 de febrer de 2006 ; Departament de la Presidència (DOGC n. 4574, 16/02/2006). (Correcció d’errades: DOGC n. 4678, 18/07/2006). CTE. Còdi tècnic de l’edificació. Reial decret 314, de 17 de març de 2006 ; Ministeri de l’Habitatge (BOE n. 74, 28/03/2006). (Correcció d’errades: BOE núm. 22, 25/01/2008). • Modificació. Reial decret 1371 de 19 d’octubre de 2007; del Ministeri de la Presidència (BOE n. 254,

23/10/2007) Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. Reial decret 1627, de 24 d’octubre de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 256, 25/10/1997).

• Modificació: Modifica l'apartat C.5 de l'annex IV. Reial decret 2177, de 12 de novembre de 2004 ; del Ministeri de la Presidència (BOE n. 274, 13/11/2004).

• Modificació: Reial decret 604, de 19 de maig de 2006 ; del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n.

127, 29/05/2006). • Modificació: Modifica l'apartat 4 de l'article 13 i de l'apartat 2 de l'article 18. Reial decret 1109, de 24

d’agost de 2007 ; del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007) (Correcció d’errades: BOE 219, 12/09/2007).

Delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut. Registre Es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Decret 399, de 5 d’octubre de 2004; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4234, 07/10/2004). Distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques. S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques. Resolució de 4 de novembre de 1988, del Departament d'Indústria i Energia (DOGC n. 1075, 30/11/1988). EPIs. Equips de protecció individual. Marcatge CE Regulació de les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual. Reial decret 1407, de 20 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 311, 28/12/1992) (correcció d’errades: BOE n. 42, 24/02/1993). • Modificació: Reial decret 159, de 3 de febrer de 1995, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 57,

08/03/1995) (correcció d’errades: BOE n. 57, 08/03/1995). • Modificació: Informació complementària del Reial decret 159. Resolució, de 25 d’abril de 1996; Ministeri

d’Indústria i Energia (BOE n. 129, 28/05/1996). • Modificació: Es modifica l’annex IV del Reial decret 159, que va modificar a la vegada el Reial decret

1407. Ordre, de 20 de febrer de 1997; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 56, 06/03/1997). EPIs. Ús d’equips de protecció individual. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. Reial decret 773, de 30 de maig de 1997, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 140, 12/06/1997). (Correcció d’errades: BOE 171, 18/07/1997). Equips de treball. Ús . Disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Reial decret 1215, de 18 de juliol de 1997 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 188, 07/08/1997). • Modificació: Nova redacció del punt 6, apartat 1 de l'annex I, on es parla de «treballs verticals». Nou

apartat 4 en l'annex II, relatiu a treballs temporals en altura. Nou paràgraf a la disposició derogatòria única i disposició addicional única. Reial decret 2177, de 12 de novembre de 2004; Ministeri de la Presidència (BOE, 13/11/2004).

Estatut dels treballadors. Text refós de la llei de l’estatut dels treballadors. Reial decret-Legislatiu 1, de 24 de març de 1995, del Ministeri de Treball i Seguretat Social (BOE 29/03/1995). Explosius. Reglament. Reglament d’explosius. Reial decret 230, de 16 de febrer de 1998, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 61, 12/03/1998). • Modificació: Reial decret 277, de l’11 de març de 2005, Ministeri de la Presidència (BOE, 12/03/2005).

93 de 141

Explosius voladures especials. Modificació de la instrucció tècnica complementària 10.3.01 "Explosius voladures especials" del capítol X "Explosius" del Reglament general de normes bàsiques de Seguretat Minera. Ordre de 29 de juliol de 1994, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 195, 16/08/1994) (correcció d’errades: BOE n. 260, 31/10/1994). Grues mòbils autopropulsades usades.

Instrucció tècnica complementària ITC-MIE-AEM4 del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, relativa a "grues mòbils autopropulsades usades". Reial decret 837, de 27 de juliol de 2003; Ministeri de Ciència i Tecnologia (BOE, 17/07/2003). Grues torre per a obres o altres aplicacions. Nova instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, relativa a grues torre per a obres o altres aplicacions. Reial decret 836, de 27 de Juny de 2003 ; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 170, 17/07/2003) (Correcció d'errades: BOE n. 20, 23/01/2004) Infraccions i sancions en l’ordre social. Text refós de la llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social. Reial decret legislatiu 5, de 4 d’agost de 2000 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 189, 08/08/2000) (Correcció d'errades: BOE n. 228 / 22/09/2000). • Modificació: Modifica els articles 2, 5, 12, 13, 19, 39, 42, 50, 52 i 53. Llei 54, de 12 de desembre de 2003;

Prefectura de l’Estat (BOE, 13/12/2003). • Modificació: Modifica els articles 8, 11, 12 i 13. Llei 32 de 18 d’octubre de 2006; Prefectura de l’Estat

(BOE, 19/10/2006). Llibre de visites de la Inspecció de treball i seguretat social. Resolució, de 11 d’abril de 2006 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 93, 19/04/2006) (Correcció d'errades: BOE n. 99. 26/04/2006). Es dóna publicitat a la versió catalana i castellana del Llibre de visites de la inspecció de treball i seguretat social. Resolució TRI 1627, de 18 de maig de 2006 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC n. 4641, 25/05/2006) (Correcció d’errades: DOGC n. 4644, 30/05/2006). Llibre d'incidències. S'aprova el model del Llibre d'incidències en obres de construcció. Ordre de 12 de gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC n. 2565, 27/01/1998) Nova redacció de l'apartat 4 de l'article 13 relatiu al Llibre d’incidències. Reial decret 1109, de 24 d’agost de 2007. Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007). Manipulació manual de càrregues que comporti riscos. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. Reial decret 487, de 14 d’abril de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 97, 23/04/1997). Màquines. Marcatge CE. Aproximació de la legislació dels estats de la UE. Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89-392-CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines. Reial decret 1435, de 27 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 297, 11/12/1995). • Modificació: Reial decret 56, de 20 de gener de 1995 (BOE n. 33, 08/02/1995). • Modificació: Relació de normes harmonizades en l’àmbit del Reial decret. Resolució de 5 de juliol de

1999; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE, 18/08/1999). Màquines. Emissions sonores. Emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure. Reial decret 212, de 22 de febrer de 2002 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 52, 01/03/2002).

• Modificació: Reial decret 524/2006, de 28 d’abril, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 106,

04/05/2006). Marcatge CE. EPIs Equips de protecció individual Regulació de les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual. Reial decret 1407, de 20 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 311, 28/12/1992) (correcció d’errades: BOE n. 42, 24/02/1993). • Modificació: Reial decret 159, de 3 de febrer de 1995, del Ministeri de la Presidència (BOE n. 57,

08/03/1995) (correcció d’errades: BOE n. 57, 08/03/1995). • Modificació: Informació complementària del Reial decret 159. Resolució, de 25 d’abril de 1996; Ministeri

d’Indústria i Energia (BOE n. 129, 28/05/1996). • Modificació: Es modifica l’annex IV del Reial decret 159, que va modificar a la vegada el Reial decret

1407. Ordre, de 20 de febrer de 1997; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE n. 56, 06/03/1997). Marcatge CE. Màquines Disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell 89-392-CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines. Reial decret 1435, de 27 de novembre de 1992, del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern (BOE n. 297, 11/12/1995).

• Modificació: Reial decret 56, de 20 de gener de 1995 (BOE n. 33, 08/02/1995). • Modificació: Relació de normes harmonizades en l’àmbit del Reial decret. Resolució de 5 de juliol de

1999; Ministeri d’Indústria i Energia (BOE, 18/08/1999). Obertura prèvia o represa d'activitats d'un centre de treball i d'avís previ d'obres. Models de comunicació. S'aproven els models de comunicació d'obertura prèvia o represa d'activitats d'un centre de treball i d'avís previ d'obres. Ordre, TRE/360 de 30 d’agost de 2002 ; Conselleria de Treball i Formació (DOGC n. 3754, 05/11/2002). Obra Pública Llei 3, de 4 de juliol de 2007; Departament de la Presidència (DOGC / 06/07/2007). Ha entrat en vigor el 06/01/2008. Prevenció de riscos laborals. Llei 31, de 8 de novembre de 1995 de la Prefectura de l’Estat (BOE n. 269, 10/11/1995).

• Modificació: Llei 50, de 30 de desembre de 1998, sobre mesures fiscals, administratives i de l’ordre social

(BOE n. 313, 31/12/1998).

• Modificació: Modifica algunes parts de la llei 31/1995: els articles 9, 14, 23, 24, 31, s'afegeix l'article 32bis, 39, 43 i hi afegeix noves disposicions addicionals. Llei 54 de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals, de 12 de desembre de 2003 de la Prefectura de l’Estat (BOE n. 298, 13/12/2003).

• Modificació: Es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, en matèria de coordinació d’activitats empresarials. Reial decret 171, de 30 de gener de 2004 ; Prefectura de l’Estat (BOE n. 27, 31/01/2004).

Risc elèctric. Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors davant el risc elèctric. Reial decret 614, de 21 de maig de 2001 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 148, 21/06/2001). Seguretat i salut en els llocs de treball. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Reial decret 486, de 14 d’abril de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 97, 23/04/1997).

94 de 141

• Modificació: Annex I. lletra A)9. Reial decret 2177, de 12 de novembre, del Ministeri de la Presidència

(BOE 274, 13/11/2004). Senyalització de seguretat i salut en el treball. Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. Reial decret 485, de 14 d’abril de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 97, 23/04/1997). Serveis de prevenció. Reglament Reial decret 39, de 17 de gener de 1997, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 27, 31/01/1997). Ordre de 27 de Juny de 1997 ; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 159, 04/07/1997) .

• Modificació: Reial decret 780, de 30 de abril de 1998, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 104,

01/05/1998). • Modificació: Afegeix un segon paràgraf a l'article 22. Reial decret 688, de 10 de juny de 2005 ; Ministeri

de Treball i Afers Socials (BOE 139, 11/06/2005) • Modificació: modifica els articles 1, 2, 7, 16, 19, 20, 21, 22bis, 29, 30, 31, 31bis, 32, 33bis i 35 i afegeix

les disposicions addicionals 10a, 11a i 12a. del Reial decret 39. Reial decret 604, de 19 de maig de 2006, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 127, 29/05/2006).

Soroll. Riscos relacionats amb l’exposició. Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra los riscos relacionats amb l’exposició al soroll. Reial decret 286, de 10 de març de 2006 ; Ministeri de la Presidència (BOE n. 60, 11/03/2006) .(Correcció d’errades: BOE 62 , BOE n.71, 14/03/2006). Subcontractació en el sector de la construcció. Llei 32 de 18 d’octubre de 2006; Prefectura de l’Estat (BOE, 19/10/2006). Es desenvolupa la Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció Reial decret 1109, de 24 d’agost de 2007, que desenvolupa la Llei 32/2006, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 204, 25/08/2007).(Correcció d'errades: BOE n. 219, 12/09/2007). Treball temporal. Seguretat i salut en el treball en l’àmbit d’aquest tipus d’empreses. Disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball en l’àmbit de les empreses de treball temporal. Reial decret 216, de 5 de febrer de 1999, del Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 47, 24/02/1999). Vibracions mecàniques. Riscos derivats de l’exposició. Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant als riscos derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions mecàniques. Reial decret 1311, de 4 de novembre de 2005; Ministeri de Treball i Afers Socials (BOE n. 265, 05/11/2005).

5. PRESSUPOST El pressupost del present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut puja la quantitat de MIL VUIT-CENTS Euros (1800.00€). Barcelona, agost de 2014 Josep Mascaró i Català (Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC)

95 de 141

II. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS (RD 105/2008)

96 de 141

INDEX GENERAL 1- CONCEPTES BÀSICS SOBRE ELS RCDs (Residus de Construcció i Demolició). 2- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. 3- ESTIMACIÓ DE LA QUANTITAT DELS RCDs. 4- MESURES PER A LA PREVENCIÓ DELS RCDs. 5- OPERACIONS DE REUTILITZACIÓ, VALORITZACIÓ O ELIMINACIÓ A QUE ES DESTINARAN ELS RCDs. 6- MESURES PER A LA SEPARACIÓ DELS RESIDUS EN OBRA. 7- PRESCRIPCIONS DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS. 8- VALORACIÓ DEL COST PREVIST DE LA GESTIÓ DE RESIDUS. 9- LEGISLACIÓ APLICABLE. 10- INVENTARI DE RESIDUS ESPECIALS.

1. Conceptes bàsics sobre els RCDs. Segons el RD 105/2008, de l’1 de febrer, per el que es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició s’estableix que, “Residu de construcció i demolició (RCD) és qualsevol substància o objecte, del qual el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o la obligació de desprendre-se’n, que hagi sigut generat en una obra de construcció o demolició.” Segons el RD 105/2008, una obra de construcció i demolició és l’activitat que consisteix en: • La construcció, rehabilitació, reparació, reforma o demolició d’un be immoble, com un edifici, carretera,

port, aeroport, ferrocarril, canal, presa, instal·lació esportiva o de oci, així com qualsevol altre similar de la enginyeria civil.

• La realització de treballs que modifiquin la forma o substància del terreny o del subsòl, com són excavacions, dragats, sondejos, prospeccions i injeccions.

Resten excloses les obres menors de construcció o reparació d’un domicili particular, comerç, oficina o immoble del sector de serveis, de senzilla o escassa entitat constructiva i econòmica, que no suposi alteració del volum, de l’ús, de les instal·lacions d’ús comunes o del número d’habitatges i locals, i que no requereixi d’un projecte signat per professionals titulats. Els RCDs generats en aquest tipus d’obres menors tenen la consideració jurídica de residus urbans i estaran subjectes als requisits que estableixin les entitats locals a les sever Ordenances Municipals. Així doncs, i pel cas concret que ens tracta, els residus generats a l’obra tenen el caràcter de RCDs, i serà doncs obligatòria la realització del present Estudi de Gestió de Residus. Una possible classificació d’aquests RDCs seria: • RCD de nivell I: RCDs excedents de l’excavació i dels moviments de terres de les obres quan estan

formats per terres i materials petris no contaminats. • RDC de nivell II: RCDs no inclosos en els de nivell I, generats principalment en les activitats pròpies del

sector de la construcció, de la demolició, de la reparació domiciliaria i de la implantació de serveis (abastiment i sanejament, telecomunicacions, subministrament elèctric, gasificació i altres).

Els residus de nivell II es classifiquen, atenent a la seva naturalesa, en les següents categories: • Residus inerts.

Són residus no perillosos, que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. No són solubles ni combustibles, no reaccionen, no són biodegradables, ni afecten negativament a altres matèries amb les quals entren en contacte de forma que puguin donar lloc a contaminació del medi ambient o perjudicar la salut humana (maons, vidre, teules, pedres....)

• Residus urbans, assimilables a urbans o municipals (no especials). Són residus urbans els que es generen a les activitats desenvolupades en els nuclis urbans o a les seves zones d’influència, com domicilis particulars, comerços, oficines. En general, un residu s’ha de considerar com assimilable a urbà o municipal si posseeix característiques similars a les dels residus urbans, excloent els urbans perillosos (restes orgàniques alimentàries, envasos de paper i cartró, plàstics, etc.)

• Residus no perillosos (no especials). Aquells que no pugin assimilar-se als generats en els domicilis (urbans) ni tampoc englobar-se dins els inerts (restes de guixos i/o lligants no perillosos sense fraguar, plàstics, tèxtils, vidre, cartró, fustes....).

• Residus perillosos (especials). Aquells que contenen elements o substàncies que puguin representar un risc per al medi ambient i la salut humana (pintures i els seus envasos, olis usats, líquid hidràulic, líquid del circuit de refrigeració, bateries, envasos buits, guants, draps tacats de residus perillosos......)

Al mateix decret RD 105/2008, de l’1 de febrer, es defineixen els següents conceptes: • Productor de RCDs:

És el titular del ben immoble sobre qui resideix la decisió última de construir o demolir (promotor). Entre les seves obligacions es troba la de incloure dins el projecte d’obra un Estudi de Gestió de Residus de Construcció i Demolició.

• Posseïdor dels residus: És qui executa l’obra i té el control físic dels RCDs que es generen en la mateixa (constructor, subcontractista o treballador autònom, mai els treballadors per compte aliena). Aquest estarà obligat a la presentació a la propietat de l’obra d’un Pla de Gestió de Residus en el que es concreti com aplicarà l’Estudi de Gestió del projecte, així com a sufragar el seu cost i facilitar al productor la documentació acreditativa de la correcte gestió de tals residus. D’altre banda, quan no procedeixi a gestionar-los per si mateix, i sense prejudici dels requeriments del projecte aprovat, estarà obligat a entregar-los a un Gestor de Residus o a participar en un acord voluntari o conveni de col·laboració per a la seva gestió.

Tanmateix, segons la Lley 10/1998 de residus, es defineix una altre de les parts implicades en el procés de la gestió dels residus. • Gestor de residus de construcció i demolició:

Aquest és la persona física o jurídica encarregada de qualsevol de les activitats de recollida, emmagatzematge, transport, valorització o eliminació de residus. Entre les seves obligacions es poden citar:

- En el supòsit d’activitats de gestió sotmeses a autorització per la legislació de residus, portar un registre en el que, com a mínim, figuri la quantitat de residus gestionats (indicades en Tones i m3), el tipus de residus codificats segons la llista Europea de Residus LER, la identificació del productor, del posseïdor i de l’obra d’on procedeixin, o del gestor, quan procedeixin d’una altre operació anterior de gestió, el mètode de gestió aplicat i destí dels productes i residus resultants de l’activitat.

- Posar a disposició de les administracions públiques competents la informació dels registres. - Donar al posseïdor o al gestor que li entregui els RCDs, els certificats acreditatius de la gestió

dels residus rebuts. Quan es tracti d’un gestor que porti a terme una operació exclusivament de recollida, emmagatzematge o transport, haurà, a més a més, de transmetre al posseïdor o al gestor que li va fer entrega dels residus, els certificats de la operació de valorització o de eliminació subsegüent a que foren destinats els residus.

- En el supòsit que no tinguin autorització per a gestionar els residus perillosos, haurà de disposar d’un procediment d’admissió de residus a la instal·lació que asseguri que, prèviament al procés de tractament, es detectaran i es separaran, emmagatzemaran adequadament i derivaran a gestors autoritzats de residus perillosos aquells que tinguin aquest caràcter i que puguin arribar a la instal·lació barrejats amb residus no perillosos de construcció i demolició.

97 de 141

2. Descripció de la memòria. Tal i com s’ha indicat a la memòria del projecte, aquest contempla l’execució d’una nova coberta, previ enderroc de l’existent, en una Masia situada a la localitat de Sant Feliu de Llobregat. El projecte contempla exclusivament les partides indicades al pressupost que incorpora el projecte, restant exclosa de qualsevol tipus d’intervenció la resta de parts de la Masia.

3. Estimació de la quantitat de RCDs. Els elements afectats objecte del reforç són, gairebé en la seva totalitat, materials formats per restes de morters, maons, fustes, etc, tractant-se doncs en la seva majoria de residus inerts, fet pel qual no es preveu la generació de residus perillosos. Així doncs, dins de l’estimació de residus no es contempla la generació de residus perillosos tot i que sigui previsible que es generin derivats de l’ús de substàncies perilloses com dissolvents, pintures, etc i dels seus envasos; si be aquesta estimació es tindrà que fer en el Pla de Gestió de Residus al moment de conèixer les condicions de subministrament i aplicació dels materials. A la fitxa adjunta hi figura una estimació de la quantitat de residus que es pot generar, codificada segons la Llista Europea de Residus (LER), de l’Ordre MAM/304/2002, del 8 de febrer, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus.

4. Mesures per a la prevenció dels RCDs. Per tractar-se de l’enderroc i posterior reconstrucció d’una coberta existent, la principal mesura de prevenció de residus ha sigut la d’aprofitar el major número possible de teules. Així doncs, es durà a terme un desmuntatge selectiu de teules per al seu re aprofitament. Donat el mal estat en que es troben les biguetes de fusta existents no s’ha previst la serva reutilització per la mateixa obra, tot i que si es preveu la seva recollida selectiva per a portar-la a un centre especialitzat capaç de poder-les re aprofitar. També es preveu l’emmagatzematge adequat dels productes i materials que intervenen a l’obra, així com la conservació d’aquests en el seu embalatge original fins el moment de la seva utilització. A la fitxa adjunta hi figura un resum de les mesures de prevenció indicades.

5. Operacions de reutilització, valorització o eliminació a que es destinaran els RCDs. Segons s’ha comentat en l’apartat anterior, es preveu la reutilització de les teules existents, tot aprofitant el major número possible. D’altre banda, el destí dels residus generats serà el següent:

Destí previst per els residus no reutilitzables ni valorables “in situ”

Tipus de residus Tractament Destí Quantitat Tn m3

Residus inerts

Barrejats (17.01.07) - Abocador 49’51 49’51

Ceràmics (17.01.03) - Abocador 30’78 38’48

Fusta (17.02.01) - Centre reciclatge 5’90 31’08

Paper i cartrò (15.01.01) - Centre

reciclatge 0’11 2’70

Plàstic (17.02.03) - Centre reciclatge 0’095 2’70

Residus especials

No es preveuen - - - -

6. Mesures per a la separació dels residus en obra. Per les característiques de l’obra s’han previst operacions de selecció i recollida selectiva de residus, ja que la seva tria és prou fàcil donat el caràcter de la construcció i el sistema d’enderroc utilitzat. Així doncs, es preveu la recollida de residus de manera totalment manual, disposant-los sobre sacs o contenidors per portar a l’abocador o centre de recollida autoritzat més proper. Tindran un tractament de residus urbans o assimilables a urbans.

7. Prescripcions del plec de prescripcions tècniques particulars. S’estableixen les següents prescripcions generals en quant a la gestió de residus:

- A més de les obligacions previstes a la normativa aplicable, la persona física o jurídica que executi l’obra

estarà obligada a presentar a la propietat de la mateixa un pla en el que reflecteixi com durà a terme les obligacions que li afectin en relació amb els residus de construcció i demolició que es vagin a produir a l’obra. El pla, un cop aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la propietat, passarà a formar part dels documents contractuals de l’obra.

- El posseïdor dels residus de construcció i demolició, quan no procedeixi a gestionar-los per si mateix, i sense prejudici dels requeriments del projecte aprovat, estarà obligat a entregar-los a un gestor de residus o a practicar un acord voluntari o conveni de col·laboració per a la seva gestió. Els residus de construcció i demolició es destinaran preferentment, i per aquest ordre, a operacions de reutilització, reciclat o a d’altres formes de valoració.

- L’entrega dels residus de construcció i demolició a un gestor per part del posseïdor haurà de constar en document fehacient, en el que figuri, com a mínim, la identificació del posseïdor i del productor, l’obra de procedència i , en el seu cas, el número de llicencia de l’obra, la quantitat, expressada en tones i metres cúbics, o en ambdós unitats quan sigui possible, el tipus de residus entregats, codificats d’acord amb la llista Europea de residus publicada per l’Ordre MAM/304 / 2002, del 8 de febrer, o norma que la substitueixi, i la identificació del gestor de les operacions de destí.

- Es posseïdor dels residus estarà obligat, mentre es trobin al seu poder, a mantenir-los en condicions adequades de higiene i seguretat, així com a evitar la barreja de fraccions ja seleccionades que impedeixin i dificultin la seva posterior valoració o eliminació.

- El dipòsit temporal dels residus es realitzarà en sacs industrials ≤1m3 o en contenidors metàl·lics específics.

Aquests dipòsits en acopis hauran d’estar degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.

- El dipòsit temporal per als RCDs valoritzables (fustes, plàstics...), que es realitzi en contenidors o en acopis, s’haurà de senyalitzar i segregar de la resta de manera adequada.

- Es responsable de l’obra a la que dóna servei el contenidor adoptarà les mesures necessàries per evitar el

dipòsit de residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts, com a mínim, fora de l’horari de treball.

- En l’equip d’obra s’establiran els mitjans humans, tècnics i procediments de separació per a cada tipus de RCD.

- S’hauran d’atendre els criteris municipals establerts (ordenances, condicions de la llicència d’obres),

especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició.

- S’haurà de garantir en la contractació de la Gestió de Residus que el destí final (planta de reciclatge,

abocador, cantera, incineradora, centre de reciclatge de plàstics, fustes, etc), sigui un centre autoritzat. Tanmateix, s’hauran de contractar només transportistes o gestors autoritzats i inscrits en els registres corresponents. Es realitzarà un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors dels RCDs hauran d’aportar els vales de cada enretirada i entrega en destí final. Per aquells RCDs (terres, petris, etc...) que siguin reutilitzats en altres obres o projectes de restauració, s’haurà d’aportar evidència documental del destí final.

- La gestió (tant documental com operativa) dels residus perillosos que es trobin en una obra d’enderroc o es generin en una obra de nova planta es regirà conforme a la legislació nacional vigent, la legislació

98 de 141

autonòmica i els requisits de les ordenances locals. Els residus de caràcter urbà generats a les obres (restes de menjars, envasos,....) seran gestionats segons els preceptes marcats per la legislació i l’autoritat municipals.

- S’evitarà en tot moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per

a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels acopis o contenidors de runa amb components perillosos.

- Les terres superficials que puguin tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació de sols degradats,

seran enretirades i emmagatzemades duran el menor temps possible. S’evitarà la humitat excessiva, la manipulació i la contaminació amb altres materials.

- Davant la detecció d’un sòl potencialment contaminat s’haurà de donar avís a les autoritats ambientals

pertinents, i seguir les instruccions descrites en el RD 9/2005.

A continuació s’estableixen les següents prescripcions específiques per a les partides d’obra del projecte: a) Càrrega i transport de residus de construcció o demolició a instal·lació autoritzada de Gestió de Residus.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o demolició o material d’excavació. S’han considerat les operacions següents: - Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de construcció o demolició - Subministrament i recollida del contenidor dels residus CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients. Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar. El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. TRANSPORT A OBRA: Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres. Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs” de l’obra. L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” de l’obra. Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació de la DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS: El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu. El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim: - Identificació del productor dels residus - Identificació del posseïdor dels residus - Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d’obra - Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió - Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS: El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: Es considera un increment per esponjament d'un 35%. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

b) Disposició de residus a instal·lació autoritzada de Gestió de Residus.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o demolició o material d’excavació. S’han considerat les operacions següents: - Deposició del residu no reutilitzat en la instal·lació autoritzada de gestió on se li aplicarà el tractament de valorització, selecció i emmagatzematge o eliminació DISPOSICIÓ DE RESIDUS: Cada fracció s’ ha de dipositar al lloc adequat legalment autoritzat per a que se li apliqui el tipus de tractament especificat en la DT: valorització, emmagatzematge o eliminació. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ: La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIO INERTS O NO ESPECIALS I DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ: m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent. DISPOSICIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.

99 de 141

DISPOSICIÓ DE RESIDUS: La unitat d’obra inclou totes les despeses per la disposició de cada tipus de residu al centre corresponent. En el cas en que la partida així o especifiqui, s’inclou el cànon d’ abocament del residu a dipòsit controlat segons el que determina la Llei 8/2008. La empresa receptora del residu ha de facilitar al constructor la informació necessàri a per complimentar el certificat de disposició de residus, d’acord amb l’article 5.3 del REAL DECRETO 105/2008. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

8. Valoració del cost previst de la Gestió de Residus. A l’estat d’amidaments de la memòria es troba l’amidament i pressupost per l’execució de la gestió de residus del projecte d’execució de les obres d’arranjament de la coberta de la Masia de “La Gleba de la Salut”, al Parc Natural de la Serra de Collserola, a la localitat de Sant Feliu de Llobregat, el qual puja la quantitat de 5815’39€ de PEM i forma part del pressupost d’execució material general del projecte. L’amidament detallat del present Estudi de Gestió de Residus es pot trobat als amidaments de projecte.

9. Legislació aplicable. El marc normatiu aplicable als Residus de Construcció i Demolició (RCDs), resta establert a través de les següents disposicions: - Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y derribo a nivel nacional. - Real Decreto 21/2006, de 14 de febrero, por el que se regula la adopción de criterios ambientales y de ecoeficiencia en los edificios. - Real Decreto 396/2006, de 31 de Marzo, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo de exposición al amianto. («BOE» 86, de 11-4-2006.) - Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. - Decreto 201/1994, de 26 de julio, modificado por el Decreto 161/2001, de 12 de junio, regulador de los escombros y otros residuos de la construcción. - Real Decreto 833/1988, por el que aprueba el reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos. - Ley 15/2003, de modificación de la Ley 6 / 199, reguladora de los residuos. - Plan Nacional de residuos de la construcción y demoliciones (PNRCD) 2001-2006 - Ley 10/98, de 21 de abril, de residuos en la web de la Agencia de Residuos (www.arc-cat.net) se puede consultar la normativa relativa a los residuos. Aquesta llei transpòn a l’ordenament jurídic espanyol les directives europees sobre política de residus, a les que s’estableix una norma comuna per a tots ells. Aquesta llei és aplicable a tot tipus de residus, amb l’excepció de les emissions a l’atmosfera, els residus radioactius i els abocaments a les aigües. - Directiva europea 2008/98 sobre residus. - Real Decreto 1481/2001, de 27 de Diciembre, por el que se regula la eliminación de residuos mediante depósito a vertedero.

10. Inventari de residus especials. A continuació es detalla un inventari amb els possibles tipus de residus especials que poden aparèixer a l’obra.

Inventari de residus Especials

Tipus de residus Codi S’ha detectat? Quantitat Sí No Tn m3

Barreges o fraccions separades, de formigó, maons, teules, i materials ceràmics, que continguin substàncies perilloses.

170106* X

Vidre, plàstic i fusta que continguin substàncies perilloses o que estiguin contaminades per elles. 170204* X

Barreges bituminoses, quitrà de hulla i altres productes quitranats. 170301* X

Terra i pedres que contenen substàncies perilloses (terres contaminades) 170503* X

Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses 170505* X

Flocatge amb amiant d’estructures metàl·liques 170605* X Proteccions individuals en l’eliminació d’amiant (filtres, granotes..) 170605* X

Calorifugat de canonades amb amiant 170605* X

Dipòsits de fibrociment amb amiant 170605* X

Envans pluvials de plaques de fibrociment amb amiant 170605* X

Plaques de cel ras que contenen amiant 170605* X Residus de construcció i demolició que continguin PCB (per exemple: segellats que continguin PCB, revestiments de sòls a partir de resines que continguin PCB, envidraments dobles que continguin PCB, condensadors que continguin PCB)

170902* X

Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats) que continguin substàncies perilloses.

170903* X

Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus barrejats) que contenen substàncies perilloses. 170903* X

Envasos que continguin restes de substàncies perilloses o que estiguin contaminades per elles. 150110* X

Residus de pintura i vernís que continguin dissolvents orgànics o altres substàncies perilloses 080111* X

Barcelona, agost de 2014 Josep Mascaró i Català (Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC)

100 de 141

III. CONTROL DE QUALITAT (Decreto 375/1988)

101 de 141

1. Sobre els components 1.1 Característiques

Tots els productes de construcció hauran de dur el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’

article 5.2 “Conformidad con el CTE de los productos, equipos y materiales. Parte I. Capítulo 2” del CTE:

1. Los de la construcción que se incorporen con carácter permanente a los edificios, en función de su uso previsto, llevaran el marcado CE, conforme con la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción, publicada por el Real decreto 1630/1992 del 29 de diciembre, modificada por el real Decreto 1329/1995 del 28 de julio, y disposiciones de desarrollo, o otras Directivas europeas que le sean de aplicación.

2. En determinados casos, y con la finalidad de asegurar su suficiencia, los DB establecerán las características técnicas de los productos, equipos y sistemas que se incorporen a los edificios, sin perjuicio del Marcado CE que les sea aplicable de acuerdo con las correspondientes directivas Europeas.

1.2 Control de recepció

Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.2 “Control de recepción en la obra de productos, equipos y sistemas. Parte I. Capítulo 2” del CTE, i comprendrà:

1.2.1. Control de la documentació dels subministres

1. Los suministradores entregaran los documentos de identificación del producto exigidos por la norma de obligado cumplimiento, para el proyecto o la DF (Dirección Facultativa) al constructor, quién les presentará al director de ejecución de obra. Ésta documentación comprenderá, al menos, los siguientes documentos:

a) los documentos de origen, hoja de suministro; b) el certificado de garantía del fabricante, firmado por una persona física; y c) los documentos de conformidad o autorizaciones administrativas exigidas

reglamentariamente, incluida la documentación correspondiente al marcado CE de los productos de la construcción, cuando sea pertinente, de acuerdo con las disposiciones que sean transposición de las Directivas Europeas y que afecten a los productos suministrados.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d’origen industrial que acrediti el compliment d’aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparentes.

1.2.2. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El suministrador proporcionará la documentación precisa sobre: a) los distintivos de calidad que ostenten los productos, equipos o sistemas suministrados, que

aseguren las características técnicas de los mismos exigidas en el proyecto y documentará, si hace falta, el reconocimiento oficial del distintivo de acuerdo con lo establecido en el artículo 5.2.3; y

b) las evaluaciones técnicas de idoneidad para el uso previsto de productos, equipos y sistemas innovadores, de acuerdo con lo establecido en el artículo 5.2.5, y la constancia del mantenimiento de sus características técnicas.

2. El director de la ejecución de la obra verificará que ésta documentación es suficiente para la aceptación de los productos, equipos y sistemas amparados por ella.

1.2.3. Control de recepció mitjançant assaigs

1. Para verificar el cumplimiento de las exigencias básicas del CTE puede ser necesario, en determinados casos, realizar ensayos y pruebas sobre algunos productos, según lo establecido en la reglamentación vigente, o bien según lo especificado en el proyecto o ordenados por la D.F.

2. La realización de este control se efectuará de acuerdo con los criterios establecidos en el proyecto o indicados por la dirección facultativa sobre el muestreo del producto, los ensayos a realizar, los criterios de aceptación y rechazo y las acciones a adoptar.

2. Sobre l’execució 2.1 Condicions generals

Tots els treballs, incloses en el present projecte s’executaran amb promptitud, tenint en compte les bones

pràctiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 “Condiciones en la ejecución de obras. Generalidades. Parte I. Capítulo 2” del CTE:

1. Las obras de construcción del edificio se llevarán a cabo según el proyecto y sus modificaciones

autorizadas por el director de obra, previa conformidad del promotor, a la legislación aplicable, a las normas de la buena práctica constructiva y a las instrucciones del director de obra y del director de ejecución de obra.

2.2 Control de l’execució Tots els treballs, inclosos en el present projecte tindran un control d’execució d’acord amb les condicions

establertes en l’article 7.3 “Control de ejecución de obra. Generalidades. Parte I. Capítulo 2” del CTE:

1. Durante la construcción, el director de la ejecución de la obra controlará la ejecución de cada unidad de obra verificando su replanteo, los materiales que se utilicen, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos y de las instalaciones, así como las verificaciones y otros controles a realizar para comprobar su conformidad con lo que se indica en el proyecto, la legislación aplicable, las normas de buena práctica constructiva y las instrucciones de la dirección facultativa. A la recepción de la obra ejecutada pueden tenerse en cuenta las certificaciones de conformidad que ostenten los agentes que intervengan en ellas, así como las verificaciones que, si hace falta, realicen las entidades de control de calidad de la edificación.

2. Se comprobará que se hayan adoptado las medidas necesarias para asegurar la compatibilidad entre los diferentes productos, elementos y sistemas constructivos.

3. En el control de ejecución de la obra se adoptarán los métodos y procedimientos que se contemplen en las evaluaciones técnicas de idoneidad para el uso previsto de los productos, equipos y sistemas innovadores, previstos en el artículo 5.2.5.

3. Sobre el control de l’obra acabada

Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.4 “Condiciones de la obra acabada. Generalidades. Parte I. Capítulo 2” del CTE:

1. A la obra acabada, bien sobre el edificio en su conjunto, o bien sobre las diferentes partes y sus

instalaciones, parcial o totalmente acabadas, han de realizarse, además de las que puedan establecerse con carácter voluntario, las comprobaciones y pruebas de servicio previstas en el proyecto u ordenadas por la D.F. y las exigidas por la legislación aplicable.

102 de 141

4. Sobre la normativa vigent

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques, particulars de qualsevol projecte d’edificació es faci constar expressament l’observació de las normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s’inclourà una relació de las normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l’execució d’obra se observaran les mateixes.

A més, els productes de la construcció portaran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, como es el caso del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que han de complimentar-se en el projecte.

5. Amidaments i pressupost d’assaigs en el laboratori i a l’obra

En els amidaments i pressupost general de l’obra, s’adjunten les partides de tots aquells materials que hauran de sotmetre’s a assaigs. Aquests assaigs els haurà de realitzar un laboratori de control de qualitat acreditat i contractat pel promotor.

Se adjunta també el pressupost inicial d’aquests assaigs, que en el cas que ens ocupa, correspon a: “Jornada d’inspecció visual d’unions soldades i assaig de partícules magnètiques o líquids penetrants” amb un cost d’execució material de 976,44€.

Barcelona, agost de 2014


(Cap del Servei de Projectes i Obres CPNSC)

103 de 141

IV. MEMÒRIA TÈCNICA DE L’ESTRUCTURA

104 de 141

MEMÒRIA TÈCNICA DE L’ESTRUCTURA

1.� DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA. ......................................................... 4�1.1.� Generalitats ................................................................................................................................ 4�1.2.� Preexistències, feines prèvies, edificacions veïnes. ............................................................... 4�1.3.� Característiques del terreny. ..................................................................................................... 4�1.4.� Descripció de l’estructura ......................................................................................................... 4�

1.4.1.� Estructura ................................................................................................................................ 4�1.5.� Procés constructiu ..................................................................................................................... 5�

2.� SEGURETAT ESTRUCTURAL ............................................................................................................ 6�

2.1.� Anàlisis estructural .................................................................................................................... 6�2.2.� Coeficients parcials i combinacions d’hipòtesis estats límits últims ..................................... 8�2.3.� Coeficients parcials de seguretat per a determinar la resistència ........................................ 11�

2.3.1.� Fusta ..................................................................................................................................... 11�2.3.2.� Maó ....................................................................................................................................... 11�

2.4.� Aptitud de servei i combinacions d’hipòtesis estats límits de servei ................................... 11�

3.� ACCIONS A LA EDIFICACIÓ ............................................................................................................ 14�3.1.� Pesos propis de materials de construcció ............................................................................. 14�3.2.� Accions permanents ................................................................................................................ 14�

3.2.1.� Pesos propis forjats ............................................................................................................... 14�3.2.2.� Càrregues permanents .......................................................................................................... 14�3.2.3.� Càrregues d’envans ............................................................................................................... 15�3.2.4.� Accions del terreny ................................................................................................................ 15�3.2.5.� Pretesat ................................................................................................................................. 15�

3.3.� Accions variables ..................................................................................................................... 15�3.3.1.� Sobrecàrregues d’ús .............................................................................................................. 15�3.3.2.� Sobrecàrregues de neu ......................................................................................................... 16�3.3.3.� Accions del vent ..................................................................................................................... 16�3.3.4.� Accions tèrmiques ................................................................................................................. 17�

3.4.� Accidentals ............................................................................................................................... 17�3.4.1.� Accions de sísmiques ............................................................................................................ 17�3.4.2.� Accions d’incendi i impacte .................................................................................................... 19�

3.5.� Altres accions .......................................................................................................................... 19�3.5.1.� Accions reològiques ............................................................................................................... 19�

4.� FORMIGÓ ARMAT ............................................................................................................................ 20�

4.1.� Característiques generals del formigó ................................................................................... 20�4.2.� Característiques generals de l’acer corrugat ......................................................................... 22�4.3.� Posta en obra del formigó. ...................................................................................................... 24�

4.3.1.� Fabricació i transport del formigó ........................................................................................... 24�4.3.2.� Mètodes de compactació ....................................................................................................... 24�4.3.3.� Junts de Formigó ................................................................................................................... 24�4.3.4.� Precaucions segons el temps. ............................................................................................... 25�4.3.5.� Curat del formigó ................................................................................................................... 25�4.3.6.� Cintres, encofrats i motlles ..................................................................................................... 26�4.3.7.� Descinbrat, desencofrat i desemmotllat. ................................................................................. 26�

4.4.� Durabilitat i manteniment de l’estructura ............................................................................... 27�

5.� FABRICA CERÀMICA I DE BLOCS DE FORMIGÓ .......................................................................... 28�

5.1.� Característiques generals de les obres de fàbrica de maó i de blocs de formigó. .............. 28�5.1.1.� Categoria d’execució ............................................................................................................. 28�5.1.2.� Resistència a la compressió .................................................................................................. 28�5.1.3.� Deformabilitat ........................................................................................................................ 28�5.1.4.� Resistència al càlcul .............................................................................................................. 29�

105 de 141

5.2.� Durabilitat i manteniment de l’estructura ............................................................................... 30�5.2.2.� Manteniment ..................................................................................................................... 30�5.2.3.� Adequació dels materials ................................................................................................... 32�5.2.4.� Armadures ........................................................................................................................ 33�

5.3.� Execució ................................................................................................................................... 33�5.3.1.� Execució de murs ............................................................................................................. 33�5.3.2.� Llindes ............................................................................................................................... 36�5.3.3.� Enllaços ............................................................................................................................ 36�5.3.4.� Regates i rebaixos ............................................................................................................. 38�5.3.5.� Disposicions relatives a les armadures .............................................................................. 38�5.3.6.� Armadura transversal ........................................................................................................ 40�5.3.7.� Separació d’armadures ..................................................................................................... 40�5.3.8.� Fàbrica pretesada ............................................................................................................. 41�

5.4.� Control d’execució ................................................................................................................... 42�5.4.1.� Recepció de materials ...................................................................................................... 42�5.4.2.� Ciment i calç ..................................................................................................................... 43�5.4.3.� Morters secs pretesats i formigons preparats .................................................................. 44�5.4.4.� Control de la fàbrica ......................................................................................................... 44�5.4.5.� Categories d’execució ...................................................................................................... 44�5.4.6.� Morter i formigó de farcit .................................................................................................. 46�5.4.7.� Armadures ........................................................................................................................ 46�5.4.8.� Protecció de fàbriques en execució ................................................................................. 47�

6.� FUSTA ............................................................................................................................................... 48�

6.1.� Característiques generals de la fusta ..................................................................................... 48�6.2.� Durabilitat i manteniment de l’estructura ............................................................................... 48�

6.2.1.� Durabilitat .............................................................................................................................. 48�6.2.2.� Protecció contra la corrosió des elements metàl·lics .............................................................. 51�6.2.3.� Condicions relatives a les unions ........................................................................................... 51�6.2.4.� Manteniment .......................................................................................................................... 51�

6.3.� Toleràncies ............................................................................................................................... 52�6.3.1.� Elements estructurals ............................................................................................................ 52�6.3.2.� Gelosies amb unions de plaques dentades ............................................................................ 53�

6.4.� Materials ................................................................................................................................... 53�6.4.1.� Fusta massissa ...................................................................................................................... 53�6.4.2.� Fusta laminada encolada ....................................................................................................... 53�6.4.3.� Fusta microlaminada ............................................................................................................. 54�6.4.4.� Taulell estructural................................................................................................................... 54�6.4.5.� Adhesius ................................................................................................................................ 54�6.4.6.� Unions ................................................................................................................................... 55�

6.5.� Execució ................................................................................................................................... 56�6.5.1.� Materials ................................................................................................................................ 56�6.5.2.� Detalls Constructius ............................................................................................................... 56�

6.6.� Control ...................................................................................................................................... 58�6.6.1.� Subministrament i recepció dels materials ............................................................................. 58�

7.� JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL ............................................................................................................. 61�

7.1.� Programes de càlcul ................................................................................................................ 61�

8.� NORMATIVA. .................................................................................................................................... 62�

9.� ANNEX DE CÀLCUL. ....................................................................................................................... 62�

BERNUZ-FERNANDEZ ARQUITECTES SLP Membre de la ACE nº 103 C/ Dr. Trueta nº154, baixos 08005 Barcelona pàgina 4 de 62 tel: 932980353 fax: 932980353 Memòria Tècnica de l’Estructura

1. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA. 1.1. Generalitats

TITOL DEL PROJECTE REHABILITACIÓ DE LA COBERTA DE LA MASIA DE LA SALUT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

ARQUITECTES DEPARTAMENT TÈCNIC DEL CONSORCI DEL PARC NATURAL DE COLLSEROLA.

MUNICIPI SANT FELIU DE LLOBREGAT ( BARCELONA)

PROMOTOR CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA GISA

PERIODE DE SERVEI 50 ANYS

TIPUS DE CONTROL PREVIST

ESTADÍSTIC

1.2. Preexistències, feines prèvies, edificacions veïnes.

Es tracta d’una construcció del tipus masia, la qual està ocupada en planta baixa per un restaurant i que requereix de la substitució de l’actual coberta que està malmesa per problemes d’evacuació de les aigües pluvials. La zona a modificar té unes mides aproximades de 15 metres d’amplada per uns 18 metres de fondària, actualment és una coberta a tres aigües (les dos de l’edifici principal i una de la galeria lateral) que es substituirà per una coberta a dos aigües. Per a poder fer aquest canvi s’ha de modificar la cota de coronament dels murs per ajustar-los al nou perfil. Queda fora de la zona d’actuació el volum de la masoveria que està a una cota inferior. Prèviament, i en aquelles zones on els murs estan més desplomats, caldrà prendre les mesures necessàries per tal de garantir la seva estabilitat.

1.3. Característiques del terreny.

Les característiques del terreny no són necessàries per aquest projecte ja que es tracta de la rehabilitació de la coberta, col·locant una de nova de pes semblant a l’actual.

1.4. Descripció de l’estructura

1.4.1. Estructura

La proposta d’estructura de la nova coberta està plantejada a base de forjats unidireccionals de biguetes de fusta sobre les quals es col·locarà un panell sandvitx i l’acabat de teula. Aquest forjat es recolzarà sobre els murs de càrrega actuals que s’hauran de remuntar per tal d’assolir la nova cota de coronament, que estaran rematats per un congreny de formigó armat de mides variables que s’ajustaran a la mida dels murs. Com a feines complementàries caldrà millorar la trava entre murs per tal de garantir l’estabilitat dels murs desplomats.

106 de 141


1.5. Procés constructiu

Per a la realització d’aquest projecte caldrà l’enderroc de la coberta actual. Prèviament s’hauran pres les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir l’estabilitat de les parets originals que es troben desplomades. Abans de retirar l’actual coberta està previst el reforç dels murs de càrrega de menor secció. Aquest reforç s’executarà mitjançant el trasdossat amb nous murs de maó ceràmic.i es lligaran als actuals Un cop executat l’enderroc es procedirà a remuntar els murs de càrrega fins assolir la nova cota de coronament. Per damunt del mur es construirà un congreny de formigó per damunt de tots els murs. Posteriorment es col·locaran les bigues i biguetes de fusta, el thermochip i l’acabat de teula.


2. SEGURETAT ESTRUCTURAL

Per definir les bases de càlcul que determinaran la seguretat estructural d’un edifici s’han seguit les indicacions per l’anàlisi estructural, els coeficients parcials i l’aptitud pel servei que defineix el Codi Tècnic de l’edificació tant el DB-SE específic de seguretat estructural. A continuació s’exposen els paràmetres bàsics de les normatives esmentades que s’ha considerat en el càlcul de l’edifici objecte de la memòria.

2.1. Anàlisis estructural

La comprovació estructural d’un edifici requereix determinar les situacions de dimensionat que resultin determinants per el càlcul, establir les accions a tenir en compte i els models adequats, realitzar l’anàlisi estructural i verificar que no es sobrepassen els estats límits. A les verificacions es tenen en compte els efectes del pas del temps que poden incidir a la capacitat portant o a l’aptitud pel servei, en correspondència amb el període de servei. Les situacions de dimensionat engloben totes les condicions i circumstancies previsibles durant l’execució i la utilització de l’obra, determinant les combinacions d’accions necessàries per cada condició. Les situacions de dimensionat es classifiquen en persistents (condicions normals d’ús), transitòries (condicions aplicades durant un temps limitat) i extraordinàries (condicions excepcionals com les accions accidentals). Pel que fa referència a la fonamentació, es tenen en compte els efectes que, depenent del temps, poden afectar a la capacitat portant o l’aptitud de servei de la mateixa, comprovant el seu comportament enfront d’accions físiques o químiques que poden conduir al deteriorament o de càrregues variables repetides que poden conduir a mecanismes de fatiga en els terrenys. Les verificacions dels estats límits de fonaments relacionats amb el temps que es realitzen són amb l’objectiu de que hi hagi una concordança amb el període de servei de la construcció. Pel que fa a les consideracions que s’exposen a continuació, els estats límits, les accions i els mètodes de càlcul, les diferencies no són considerables i hem pres com a model el que estipula el CTE. Els Estats Límits (ELU, ELS) S’anomenen estats límits aquelles situacions segons les quals, de ser superades, es considera que l’edifici no compleix els requisits estructurals per els quals ha estat concebut. Els estats límits últims (ELU) són els que, de ser superats, constitueixen un risc per les persones, ja que poden produir un col·lapse total o parcial de l’edifici. Com estats límits últims han de considerar-se els deguts a :

- Pèrdua de l’equilibri de l’edifici o d’una part estructuralment independent.

- Error per deformació excessiva, transformació de l’estructura o part d’ella en un mecanisme, trencament dels elements estructurals o de les unions, o inestabilitat d’elements estructurals incloent els originats per efectes depenent del temps, com la corrosió o la fatiga.

A més a més específicament dels fonaments es consideren estats límits últims els deguts a:

107 de 141


- Pèrdua de la capacitat portant del terreny de recolzament de la fonamentació per enfonsament, lliscament o volc.

- Pèrdua de l’estabilitat global del terreny a l’entorn pròxim a la fonamentació.

- Pèrdua de la capacitat resistent de la fonamentació per error estructural.

- Errors originats per efectes que depenen del temps, com la durabilitat del material o la fatiga del terreny sotmès a càrregues variables repetides.

Els estats límits de servei (ELS) són els que, de ser superats, afecten el confort i el benestar dels usuaris o terceres persones, el correcte funcionament de l’edifici o la imatge de la construcció. Aquests estats poden ser reversibles o irreversibles, en funció a les conseqüències que suposen l’excés dels límits especificats com admissibles, un cop desaparegudes les accions que els han produït. Com a estats límits de servei poden considerar-se els deguts a :

- Les deformacions que afectin a la imatge de l’obra, al confort dels usuaris o al funcionament d’equips i instal·lacions.

- Les vibracions que causin una falta de confort a les persones o afectin a la funcionalitat de l’obra.

- Els danys o el desgast que poden afectar desfavorablement a la imatge, la durabilitat o la funcionalitat.

A part d’aquestes consideracions a nivell de fonaments també s’han tingut en compte els estats límits de servei deguts a:

- Els moviments excessius de la fonamentació que poden induir esforços o deformacions anormals a la resta de l’edificació, que encara que no arribin a trencar-la, afecten a la imatge de l’obra, el confort o el funcionament.

- Les vibracions que es poden transmetre a la resta de l’estructura. Classificació de les accions. Les accions que s’apliquen a un càlcul es classifiquen per la seva variació en el temps:

- Accions permanents (G): són aquelles que actuen en tot moment sobre l’edifici amb posició constant: la magnitud pot ser constant, com el pes propi de l’estructura, o no, com les accions reològiques, però amb una variació menyspreable.

- Accions Variables (Q): són aquelles que poden actuar o no sobre un edifici, com les degudes per l’ús o les accions climàtiques.

- Accions accidentals (A): són aquelles la probabilitat de que succeeixi és petita però de gran importància, com el sisme, l’incendi, l’impacte o l’explosió.

Les accions imposades com els assentaments o retracció, es consideren accions permanents o variables, en funció de la seva variabilitat. Les accions es defineixen en el càlcul per el seu valor característic Fk. Per les accions permanents s’adopta normalment un valor mig a no ser que la variació del mateix pugui ocasionar una resposta estructural


significativa. Les accions variables, es determinen per un valor amb probabilitat de no ser superat durant un període de referència específic. En el cas de les accions climàtiques els valors estan basats en la probabilitat corresponent a l’estudi d’un període de retorn de 50 anys. Les accions accidentals es representen amb un valor nominal que s’assimila al de càlcul. Mètodes per l’anàlisi estructural. L’anàlisi estructural es basa en models adequats de l’edifici que proporcionen una previsió suficientment precisa del seu comportament, que permeten tenir en compte totes les variables significatives i que reflecteixen adequadament els estats límits a considerar. Es poden establir diversos models estructurals, complementaris, que defineixen diferents parts de l’edifici, o alternatius, que poden representar millor diferents comportaments o efectes. S’utilitzen models específics per zones singulars de l’estructura on no siguin aplicables les hipòtesis clàssiques. Les condicions de geometria i suports es modelitzen en concordança amb l’edifici projectat, buscant la màxima similitud entre ells. En l’execució del model de càlcul es tenen en compte els efectes de les accions dinàmiques sobre els elements significatius contemplant la seva rigidesa, massa, resistència, etc. El model té en compte també la interacció de la fonamentació amb l’estructura en el cas de ser significativa .

2.2. Coeficients parcials i combinacions d’hipòtesis estats límits últims

Per a la determinació de l’efecte de les accions, així com la resposta estructural, s’utilitzen els valors de càlcul de les variables, obtinguts a partir dels seus valors característics, multiplicant o dividint per els corresponents coeficients parcials per les accions i la resistència, respectivament. Per garantir que hi ha suficient estabilitat del conjunt de l’edifici o d’una part del mateix, per totes les situacions de dimensionat, es compleix la següent condició: Ed,dst � Ed, stb On Ed,dst : valor de càlcul de les accions desestabilitzadores Ed, stb : valor de càlcul de les accions estabilitzadores Per garantir que hi ha suficient resistència de l’estructura portant o d’un element estructural, secció o unió entre elements, totes les situacions de dimensionat compleixen : Ed � Rd

On Ed : valor de càlcul de l’efecte de les accions. Rd : valor de càlcul de la resistència corresponent. La formulació general per el càlcul de les combinacions d’hipòtesis es determina a partir de l’expressió:

��1j� G, j x Gk, j + � p x P + � Q,1 x Qk,1 + �

�1i� Q, i x �0, i x Qk, i

108 de 141


És a dir, es considera simultàniament l’actuació de les accions permanents, G, inclòs el pretesat en cas d’existir, P, les accions variables, Q, havent-se d’aplicar de manera successiva en els diferents anàlisis. La combinació d’accions en el cas d’intervenir l’efecte d’una acció extraordinària respon a la formulació següent:

��1j� G, j x Gk, j + � p x P + Ad +� Q,1 x �1, 1 x Qk,1 + �

�1i� Q, i x �2, i x Qk, i

És a dir, es considera l’acció simultània de totes les accions permanents, G, una acció accidental , Ad, i les accions variables (Q), una en valor freqüent i les altres casi permanents, alternant l’ordre d’aquestes últimes en les diferents hipòtesis de càlcul. En una situació extraordinària, tots els coeficients de seguretat (� G,� p,� Q )s’apliquen amb valor 0 si el seu efecte és favorable, i valor 1 si el seu efecte és desfavorable. En el cas que l’acció accidental sigui l’acció sísmica, totes les accions variables s’apliquen amb un valor casi permanent, segons l’expressió:

��1j

Gk, j + P + Ad +��1i� 2, i x Qk, i

En els casos en que la relació entre les accions i el seu efecte no es pugui assimilar de forma lineal, per la determinació dels valors de càlcul de l’efecte de les accions es realitza un anàlisi no lineal, considerant que:

- Si els efectes globals de les accions augmenten més ràpidament que elles, els coeficients parcials que s’apliquen com l’indicat en la formulació anterior.

- Si els efectes globals de les accions augmenten més lentament que elles, els coeficients parcials que s’apliquen es determinen a partir del valor representatiu de les mateixes.

El valor de combinació d’una acció variable representa la seva intensitat en el cas de que, en un determinat període, actuï simultàniament amb un altre acció variable, estadísticament independent. En el DB-SE que s’utilitza per la formulació de càlcul aquest valor es defineix com a �o. El coeficient �1, correspon al valor freqüent d’una acció variable que es determina de manera que sigui superat durant un 1% del temps de referència. Finalment el valor casi permanent d’una acció variable es determina de manera que sigui superat durant el 50% del temps de referència i se li aplica el coeficient �2


Taula 4.1 (Segons CTE-SE) Coeficients parcials de seguretat (� )per les accions.

Taula 4.2 (Segons CTE-SE) Coeficients de simultaneïtat (�).

(*) A les cobertes transitables, s’adoptaran els valors corresponents al ús des del que s’accedeix.

�o �1 �2 Sobrecàrrega superficial d’ús 0,7 0,5 0,3 Zones residencials (Categoria A) 0,7 0,5 0,3 Zones administratives (Categoria B) 0,7 0,7 0,6 Zones destinades al públic (Categoria C) 0,7 0,7 0,6 Zones comercials (Categoria D) 0,7 0,7 0,6 Zones de trànsit i aparcament (Categoria F) 0,7 0,7 0,6 Cobertes transitables (Categoria G) (*) Cobertes només manteniment (Categoria H) 0 0 0 Neu altituds > 1000m 0,7 0,5 0,2 altituds � 1000m 0,5 0,2 0 Vent 0,6 0,5 0 Temperatura 0,6 0,5 0 Accions variables del terreny 0,7 0,7 0,7

Verificació Tipus d’acció Situació persistent o transitòria desfavorable favorable

Resistència

Permanent Pes Propi, Pes terreny 1,35 0,8 Empenta terreny 1,35 0,7 Pressió aigua 1,2 0,9 Variable 1,5 0 desestabilitzadora estabilitzadora Permanent Pes Propi, Pes terreny 1,1 0,9 Empenta terreny 1,35 0,8 Pressió aigua 1,05 0,95

109 de 141


2.3. Coeficients parcials de seguretat per a determinar la resistència

2.3.1. Fusta

En el cas de la fusta, s’adoptaran els següents valors:

Taula 2.3 (Segons CTE-SE-M)

2.3.2. Maó

En el cas del maó, s’adoptaran els següents valors:

Taula 4.8 (Segons CTE-SE-F) Situacions persistents i transitòries (1) categoria de la execució

A B C Resistència del maó categoria de control de

fabricació I 1,7 2,2 2,7

II 2 2,5 3 Resistència de claus i amarres 2,5 2,5 2,5 Ancoratge del ferro armat 1,7 2,2 Ferro (armadura activa i armadura passiva) 1,15 2,15

(1) per a les comprovacions en situació extraordinària, els coeficients de claus i amarres són els mateixos; dels maons els coeficients

són 1.2 1.5 i 1.8 respectivament per a les categories A B i C (2) on A: peces que tinguis certificació de les seves especificacions, el morter disposa d’especificacions sobre la resistència a la

compressió i a la flexotracció, el maó disposa d’un certificat d’assaigs previs a compressió, durant la execució es realitza una inspecció diària de l’obra així com el control i supervisió del constructor.

on B: les peces estan dotades d’especificacions corresponents a la categoria A, excepte en el que fa referència a les propietats de succió, de retracció i expansió a la humitat, es disposa d’especificacions del morter sobre les seves resistències a compressió i flexotracció, a 28 dies, durant la execució es realitza una inspecció diària de l’obra així com el control i supervisió del constructor.

on C: Quan es compleix algun dels requisits de la categoria B

2.4. Aptitud de servei i combinacions d’hipòtesis estats límits de servei

Per complir un comportament adequat, en relació a les deformacions, les vibracions o el desgast, s’aplica la corresponent de les següents combinacions d’accions. En termes generals per el càlcul de les deformacions, la normativa permet no aplicar coeficients de majoració (� )a les càrregues permanents i aplicar coeficients de simultaneïtat a les variables.

Situacions persistents i transitòries Fusta massissa 1.30 Fusta laminada encolada 1.25 Fusta microlaminada, taulell contraxapat, taulell d’encenalls orientats 1.20 Taulell de partícules i taulell de fibres (durs, mitjos, densitat mitja, tous) 1.30 Unions 1.30 Plaques clau 1.25 Situacions extraordinàries 1.0


En els casos d’efectes degut a les accions de curt termini que poden resultar irreversibles, la combinació d’accions es realitza seguint la següent expressió:

��1j

Gk, j + P + Qk,1 + ��1i

�0, i x Qk, i

És a dir, es considera en el càlcul totes les càrregues permanents, una acció variable, en la seva totalitat, i la resta de càrregues variables amb el factor de simultaneïtat corresponent, modificant la variable no afectada per els coeficients parcials en cada hipòtesi. En els casos d’efectes deguts a accions de curta durada que poden resultar reversibles, la formulació per realitzar la combinació d’accions ha estat la següent:

��1j

Gk, j + P + �1, 1 x Qk,1 + ��1i

�2, i x Qk, i

Finalment, per els casos d’efectes deguts a càrregues de llarga duració, s’ha calculat amb la següent expressió, que tracta totes les accions variables amb un mateix coeficient de quasi permanència.

��1j

Gk, j + P + ��1i

�2, i x Qk, i

Deformacions. A nivell de fletxes relatives admissibles dels elements estructurals es compleix la següent taula, les limitacions de la qual s’indiquen en el (CTE-SE 4.3.3.1)

Les limitacions esmentades s’han de complir entre dos punts qualsevol de la planta, prenent com a llum el doble de la distància entre ells. En general es realitza aquesta comprovació per els dos sentits ortogonals de la planta. En els casos en els quals els elements suportats, tipus d’envans i paviments, tinguin més opcions de ser malmesos per les deformacions de l’estructura es prendran mesures constructives específiques.

ELEMENT f� Jàssera d’estintolament de murs de càrrega d’obra de fàbrica de maó. 1/1000

Jàsseres d’estintolament d’estructures de pilars i jàsseres 1/750

Forjats amb envans 1/500

Forjats sense envans 1/400

Cobertes transitables 1/300

Cobertes no transitables 1/250

Teulades 1/150

INTEGRITAT DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS

Forjats amb envans fràgils o paviments rígids sense junts 1/500 Forjats amb envans ordinaris i paviments amb junts 1/400 Resta de casos 1/300

Confort dels usuaris 1/350 Imatge de l’obra 1/300

110 de 141


Desplaçaments horitzontals. A nivell de desplaçaments horitzontals es compleix segons la normativa CTE-SE la taula següent:

INTEGRITAT DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS

Desplom total 1/500 Desplom parcial 1/250

Imatge de l’obra 1/250


3. ACCIONS A LA EDIFICACIÓ

En l’avaluació d’accions per a determinar el comportament estructural de l’edifici que es presenta, s’ha tingut en compte la Normativa CTE- SE-AE Accions a la Edificació del Codi Tècnic de la Edificació, la instrucció EHE-08, el CTE-SE-C de fonaments, així com la Normativa NCSR-02, "Norma de Construcción Sismorresistente".

3.1. Pesos propis de materials de construcció

A continuació s’exposa una taula amb les densitats de materials utilitzats habitualment en la construcció, ja sigui conformant elements estructurals o com a elements d’acabat que suposen una càrrega sobre l’estructura. La taula s’ha extret de l’annex C del llibre CTE-SE-AE d’Accions a la Edificació del Codi Tècnic.

3.2. Accions permanents

3.2.1. Pesos propis forjats

A continuació s’exposen els pesos propis dels elements estructurals considerats en el projecte que ens ocupa, que actuen com a concàrregues en el càlcul de l’estructura. Els valors s’expressen per kN/m2, i s’extreuen de ponderar la proporció ponderada per metre quadrat dels diferents elements que composen els forjats de projecte.

TIPUS DE FORJAT CANTELL NERVIS ALLEUGERIDOR PES PONDERAT (kN/m2)

Unidireccional 24 cm. 10 cm Panell sandvitx 0.15 kN/m2

3.2.2. Càrregues permanents

Com a càrregues permanents entenem aquelles càrregues que actuaran de forma continuada durant la vida útil de l’edifici. En el càlcul, depenent de la seva naturalesa, es poden aplicar com a càrregues superficials, lineals o puntuals.

MATERIALS Pes (kN/m3) Pes (kN/m3) Materials de paleteria Metalls Arenisca 21.0 a 27.0 Acer 77.0 a 78.5 Basalt 27.0 a 31.0 Alumini 27.0 Marbres 28.0 Coure 87.0 a 89.0 Diorites, gneis 30.0 Estany 74.0 Granit 27.0 a 30.0 Ferro colat 71.0 a 72.5 Terracota compacte 21.0 a 27.0 Ferro forjat 76.0 Fustes Plom 112.0 a 114.0 Tipus de C14 a C40 3.5 a 5.0 Zenc 71.0 a 72.0 Laminada encolada 3.7 a 4.4 Altres Taulell contraxapat 5.0 Asfalt 24.0 Taulell de fibres 8.0 a 10.0 Pissarra 29.0 Taulell lleuger 4.0 Vidre 25.0

111 de 141


Com a càrregues superficials entenem els paviments, les impermeabilitzacions, pendents i tractaments de les cobertes i els cels rasos. Com a càrregues lineals s’apliquen en el càlcul, les càrregues de les façanes i les baranes de balcons o escales. Les càrregues puntuals es poden trobar en alguns casos com una pèrgola, maquinaria molt especifica o elements similars no estructurals recolzats sobre l’edifici o en algun punt del mateix. TIPUS DE CÀRREGA DEFINICIÓ ACCIÓ DE CÀLCUL

Superficial Coberta 1.00 kN/m2

3.2.3. Càrregues d’envans

Les càrregues d’envans o divisions interiors es poden aplicar, segons la normativa CTE-AE com una càrrega superficial aplicada a tota la planta objecte de l’estudi. Segons s’indica a la norma, en els casos amb envans el pes dels quals no superi els 1.2kN/m2, amb un gruix que no superi els 0.08m i que la seva distribució en planta sigui sensiblement homogènia, la càrrega es podrà considerar superficial distribuïda homogèniament. El valor d’aquesta càrrega s’extraurà de multiplicar 0.8kN/m2, per la mitja de superfície d’envans en relació a la superfície de planta. En termes generals es pot considerar en habitatge, com a càrregues d’envans, un valor de 1.0kN/m2 per cada metre quadrat construït. En el projecte que ens ocupa no s’ha tingut en consideració aquest tipus de sol·licitació. 3.2.4. Accions del terreny

Aquest tipus d’acció queden fora del present projecte.

3.2.5. Pretesat

En aquest projecte no s’ha aplicat el pretesat en cap dels seus elements. 3.3. Accions variables

3.3.1. Sobrecàrregues d’ús

Les sobrecàrregues d’ús engloben el pes de tot el que pot gravitar sobre l’edifici en funció de l’ús al qual es destini. Per regla general, les sobrecàrregues degudes a l’ús s’assimilen a una càrrega superficial distribuïda uniformement. D’acord amb l’ús majoritari al que es destini cada zona, el valor característic s’extreu de la taula 3.1 del CTE-SE-AE. Sobrecàrregues molt concretes, com maquinaries, materials de biblioteques, magatzems o indústries, no estan englobats per la norma i es defineixen amb l’estudi concret de l’edifici. A continuació s’exposen els valors de sobrecàrrega d’ús que s’apliquen en aquest projecte:


CATEGORIA D’ÚS SUBCATEGORIA DEFINICIO CÀRREGA (kN/m2)

F- cobertes Manteniment 1.0 kN/m2

3.3.2. Sobrecàrregues de neu

La distribució i la intensitat de càrrega de la neu depèn del clima del lloc, el tipus de precipitació, la geometria de la coberta o edifici, els efectes del vent i els intercanvis tèrmics dels paràmetres exteriors. La normativa defineix la formulació necessària per calcular la acumulació de neu i aplicar-la com una sobrecàrrega de l’edifici a la CTE-SE-AE. La inclinació de la coberta i la forma poden afavorir o no, l’acumulació de la neu. Eel valor de càlcul que s’ha pres en aquest projecte és el següent. ALTITUD TOPOGRÀFICA 230 msnm CÀRREGA CARACTERÍSTICA DE NEU 0.5 kN/m2 FACTOR DE FORMA 1

3.3.3. Accions del vent

Són les produïdes per el vent sobre els elements exposats a ell. Per llur determinació es considera que aquest actua horitzontalment sobre els elements i amb una direcció que forma un angle de ±10° respecte a l’horitzontal. La intensitat de la seva acció s’avalua directament a partir de la velocitat amb la que pot desplaçar-se i topar contra un element resistent, segons les consideracions de l’article 3.3 del CTE SE-AE (Codi Tècnic de l’Edificació). L’acció concreta sobre un element superficial es dedueix aplicant els articles 3.3.2, 3.3.3,3.3.4 i 3.3.5 de l’anterior Normativa, relatius a la determinació del coeficient eòlic, tant en construccions tancades com obertes, i a la influència de l’esveltesa dels elements. L’acció del vent, en general una força perpendicular a la superfície de cada punt exposat, o pressió estàtica, qe pot expressar-se com: qe = qb · Ce · Cp En el cas particular que es discuteix, els paràmetres considerats són els que es detallen:

- “qb” Pressió dinàmica del vent (segons annex D Figura D1):

qb=0.52kN/m2 (Zona C)

- “Ce” Coeficient d’exposició (segons taula 3.3):

Grau d’aspror: II Alçada del punt considerat: 13.50m

112 de 141


Taula 3.3 (Segons CTE-AE)

GRAU D’ASPROR DE L’ENTORN Alçada del punt considerat (m)3 6 9 12 15 18 24 30

I.-Límit del mar o d’un llac, amb una superfície d’aigua a la direcció del vent de com a mínim 5Km de longitud.

2.2 2.5 2.7 2.9 3.0 3.1 3.3 3.5

II.-Terreny rural pla sense obstacles ni arbrat d’importància. 2.1 2.5 2.7 2.9 3.0 3.1 3.3 3.5

III.-Zona rural accidentada o plana amb alguns obstacles aïllats, com arbres o construccions petites.

1.6 2.0 2.3 2.5 2.6 2.7 2.9 3.1

IV.-Zona urbana en general, industrial o forestal. 1.3 1.4 1.7 1.9 2.1 2.2 2.4 2.6 V.-Centre de negocis de grans ciutats, amb profusió d’edificis en alçada. 1.2 1.2 1.2 1.4 1.5 1.6 1.9 2.0

Ce= 3.0

- “Cp” Coeficient eòlic per a cobertes a dos aigües:

Amplada considerada x: 15.00m Amplada considerada y: 18.00m Angle inclinació: 15º

Area > 10 m2 Coeficients d’exposició: F G H I J -0.9 -0.8 -0.3 -0.4 -1.0 0.2 0.2 0.2 0.0 0.0

3.3.4. Accions tèrmiques Tal i com s’indica al primer apartat de la present memòria, l’estructura de l’edifici que ens ocupa s’ha dissenyat de manera que les seves dimensions no superin les recomanades per la Normativa vigent per tal de no realitzar el càlcul tèrmic de l’estructura.

3.4. Accidentals 3.4.1. Accions de sísmiques En la determinació de les accions sísmiques s’ha considerat la Normativa vigent: NCSR-02: “Norma de construcción sismorresistente. (Parte general y edificación). Real Decreto 997/2002 de 27 de Septiembre”. Per a la determinació de la pertinència del càlcul sísmic per a la construcció que ens ocupa, la Norma estableix cinc criteris perceptius de índole general que corresponen a:

- Classificació de les construccions. (Apartat 1.2.2.) - Criteris d’aplicació de la Norma. (Apartat 1.2.3.) - Compliment de la Norma. (Apartat 1.3.)


- Mapa de perillositat sísmica. Acceleració sísmica bàsica. (Apartat 2.1.) - Acceleració sísmica de càlcul. (Apartat 2.2.)

Classificació de la construcció (article 1.2.2)

Importància moderada: són les que presenten una baixa probabilitat que el seu col·lapse per causa d’un terratrèmol pugui causar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics rellevants a tercers.

Importància normal: són aquelles, la destrucció de les quals per causa d’un terratrèmol pot ocasionar víctimes, interrompre un servei col·lectiu o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics.

Importància especial: són aquelles la destrucció de les quals per causa d’un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o sonar lloc a efectes catastròfics.

El coeficient de contribució (K) té en compte la influència dels diferents tipus de terratrèmols i la perillositat sísmica de cada punt. A nivell de tot Catalunya K = 1.0. Fora d’aquest àmbit mirar l’annex 1 de la Norma En cas de dubtes a l’annex 1 es detallen tots els municipis que tinguin uns valors d’acceleració bàsica iguals o superiors a 0.04 g.

Acceleració sísmica (article 2.2) Ac = S · � · ab

On “ab“ és l’acceleració sísmica bàsica definida a la norma en el mapa sísmic de l’apartat 2.1.

“�“ és un coeficient adimensional de risc Importància normal = 1 Importància especial = 1.3

C = és el coeficient del terreny (art 2.4)

I Roca compacta, sol cimentat o granulat molt dens 1.0

II Roca molt fracturada, sols granulats densos o amb cohesió i dur 1.3

III Sòl granular mig compactat, o cohesió i consistència ferma o molt ferma 1.6

IV Sòl granulat solt, o amb cohesió i tou 2.0

“S” és el coeficient d’amplificació del terreny

� · ab � 0,1g 25,1CS �

0,1g< � ·ab < 0,4g )25,1

1()1,0(33,325,1

CxgaxxCS b ��

0,4g � � · ab S = 1.0

El criteri d’aplicació de la norma (art 1.2.3) és:

Construccions d’importància moderada

NO cal aplicar la norma

ab < 0.04 g NO cal aplicar la norma 0.04 g � ab < 0.08 g Cal aplicar la norma

Excepcions: No cal aplicar la norma en edificis de normal importància sempre que: - disposin d’estructura de pòrtics arriostrats, amb característiques de resistència i rigidesa similars en les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció - No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables. No obstant, la Norma serà d’aplicació en els edificis de més de set plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac � 0.08

ab � 0.08 g Cal aplicar la norma sense excepcions

113 de 141


En el nostre cas tenim:

Localitat Sant Feliu de Llobregat Importància normal

ab 0.04 � 1.0 C 1.6 S 1.28

Per tant l’acceleració de càlcul serà:

Ac = S · � · ab = 0.0512 g

Com que ab < 0.08 g i la construcció del nostre cas és d’importància normal, la norma NCSE-02 no és aplicable. 3.4.2. Accions d’incendi i impacte Les accions causades per l’incendi o l’impacte són considerades accions accidentals segons la normativa. En el cas del projecte que ens ocupa, no s’ha tingut en consideració cap d’aquests dos efectes al tractar-se d’un tipus d’edificació sense cap condicionant especial a aquest respecte.

3.5. Altres accions 3.5.1. Accions reològiques Als elements de formigó armat, en els casos que el procés constructiu ho ha aconsellat, s’ha considerat l’efecte de la retracció. Aquest efecte s’ha materialitzat aplicant sobre l’estructura un estat de deformacions de valor igual a la que provoca el coeficient de retracció que es defineix a l’apartat anterior.


4. FORMIGÓ ARMAT

4.1. Característiques generals del formigó

S’utilitza tant per a la realització d’elements resolts amb formigó en massa com armat, i les seves característiques més rellevants i, a la vegada, considerades per a la realització dels càlculs que s’adjunten, són les següents. Resistència a compressió. La resistència a compressió coincideix amb la resistència característica, definida en la Instrucció EHE-08, el seu valor, que es detalla particularment en els plànols de projecte, és 25N/mm2. És de ressaltar que, sigui quin sigui el valor de la resistència, aquesta haurà d’assolir-se al 28è dia de la seva posada en obra, de manera que al 7è ja s’hagi obtingut, almenys, el 75% de la resistència que es sol·licita. Docilitat. La docilitat dels formigons resta establerta en el Plec de Condicions que s’adjunta. Cal esmentar, però, que la docilitat que li correspondrà a tot el formigó col·locat en obra és la plàstica, segons definició al respecte a la EHE-08, i que la posada en obra dels formigons amb altres docilitats està estrictament prohibida, excepte en aquells casos en els que s’utilitzin fluïdificants o superplastificants, en les condicions que prescriuen els mencionats Plecs de Condicions. Mesura màxim de l’àrid. El mesura màxim de l’àrid acceptat per la confecció dels formigons de l’obra hauran de complir els requeriments de la EHE-08, no acceptant-se valors del mateix superiors als 20 mm. Contingut de ciment. El contingut de ciment es detalla a l’apartat 3.7 del Plec de Condicions per a la posada en obra del formigó armat, adjunt a la present, el valors del qual s’adeqüen a l’article 14è de la EHE-08. Aspecte extern. L’aspecte extern que hauran de presentar els formigons col·locats a obra es detallen explícitament en el Plec de Condicions per la posada en obra del formigó armat, adjunt a la present. A grans trets, cal esmentar que no s’accepten formigons fissurats, no homogenis en color o textura o bruts, tant de fluorescències com taques d’òxid o greix. Característiques mecàniques. Diagrama s-e de càlcul. Per a la determinació del comportament de les peces de formigó armat i per a la seva comprovació ulterior s’ha adoptat el diagrama paràbola-rectangle, preconitzat per la instrucció EHE-08.

114 de 141


D’aquest diagrama, figura 1.-, cal destacar el tram elàstic no lineal constituït per la branca parabòlica, d’equació: s= 0.85 fcd e(1-0.25e), per 0 <e<0.2%. on s és la tensió. fcd és la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de l’aplicació del coeficient de minoració de resistències gf, detallat a l’apartat 4rt de la present memòria, i e és la deformació, expressada en tant per mil, així com el tram rectilini de la seva fase plàstica,

d’equació: s= 0.85 fcd, per 0.2% <e<0.35%. Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal. Per a la determinació dels estats de corriments de l’estructura, s’han considerat els mòduls d’elasticitat longitudinal que es detallen:

a) Càrregues instantànies o ràpidament variables.

Ej = 21000 f j On Ej és el mòdul d’elasticitat inicial del formigó, a la edat de j dies, i fj és la resistència característica a compressió del formigó, a la edat de j dies.

b) Mòdul instantani de deformació longitudinal secant:

Ej = 19000 f j

On

0.002 0.0035

0.85 Fcd

figura 1. Diagrama de càlcul del formigó.


Ej y fj pren els mateixos valors que en el subapartat anterior, sempre i quan les tensions fj de servei no sobrepassin el valor 0.5 fj.

c) Mòdul de deformació considerat per càrregues durables:

E = 7600 f ck

on fck és la resistència característica del formigó. Característiques mecàniques. Retracció. La retracció es comptabilitza en aquells casos en els que és presumible una alteració del comportament de determinats elements, causada pel fenomen que es discuteix. Els valors tinguts en compte en aquests casos són conseqüència de sotmetre al formigó a deformacions unitàries de 2.5 10-4. Donades les similituds de la retracció amb els efectes produïts per la dilatació tèrmica, els criteris d’aplicació en les accions resultants són idèntics als tinguts en compte a les accions tèrmiques. Característiques Mecàniques. Fluència. La fluència del material es té en compte afectant el mòdul d’elasticitat per un coeficient, el qual oscil·la entre els valors 2/5 i 2/3, segons els criteris establerts a la EHE-08. No obstant, si la situació ho requereix, la fluència s’incorpora al càlcul mitjançant processos molt més complexes, d’acord amb els criteris que s’esbossen en els comentaris de la mateixa Norma. Coeficient de Poisson. S’observa un valor de 0.2. Coeficient de Dilatació Tèrmica. Es té en compte un valor igual a 10-5

4.2. Característiques generals de l’acer corrugat S’utilitza principalment per a la confecció del formigó armat, encara que en determinades ocasions també es requereix el seu ús en elements especials (ancoratges, tirants, etc.), la qual cosa figura explícitament en els plànols de projecte. Les seves característiques més rellevants són les que es detallen a continuació:

115 de 141


Límit elàstic de l’acer. El límit elàstic de l’acer utilitzat per a la confecció de les armadures del formigó es fixa en 500N/mm2., la seva definició y concreció s’adequa als criteris que fixa la Instrucció EHE-08. Diagrama s-e de càlcul. Els diagrames tensió-deformació considerats es representen a la figura 2, corresponents als acers de duresa natural i els deformats en fred. Per els primers es té en compte un diagrama bilineal, en el que el seu tram inclinat observa una pendent de E= 210.000 N/mm2, vàlid per a llindar de tensió compresos entre

-fyd < s <fyd essent fyd la resistència de càlcul del material, obtinguda després d’aplicar en el límit elàstic detallat en el coeficient de minoració de resistència. Per als acers deformats en fred el diagrama observa un primer tram elàstic amb la mateixa pendent que la dels acers de duresa natural, i un segon tram no lineal, d’equació:

On e és la deformació unitària, s és la tensió, E és el mòdul d’elasticitat i f0.2 és la tensió del material en període de càrrega, quan llur deformació total assoleix una component remanent de valor 0.2%.

Característiques del material i assaigs. Les característiques dels materials que es detallen, així com els assaigs a que hauran de sotmetre’s, resten determinats en els Plecs de Condicions.

� � �=E+ 0 .8 2 3 {

f- 0 . 7 } , p a r a > 0 .7 f

0 .2

50 .2 k

b) diagrama de calculo del

acero deformado en frio acero de dureza natural

a) diagrama de calculo del

Fyd

0.7Fyd

0.002

0.7Fyd

Fyd

0.002

0.01

0.01 y y

0.01

0.01

Figura 2.- Diagrames de càlcul de l’acer


4.3. Posta en obra del formigó.

4.3.1. Fabricació i transport del formigó El formigó subministrat en obra serà procedent de Central i ajustat a la EHE-08: “Les matèries primeres s’emmagatzemaran i transportaran de forma tal que s’eviti tot tipus d’entremesclat, contaminació, deteriorament o qualsevol altra alteració significativa en les seves característiques. Es tindrà en compte el que preveuen els articles pertinents per a aquests casos. La dosificació de ciment, dels àrids, i si és el cas, de les addicions, es realitzarà en pes. La dosificació de cada material haurà d’ajustar-se a allò que s’ha especificat per a aconseguir una adequada uniformitat entre pastades. Les matèries primeres es pastaran de forma tal que s’aconsegueixi la seva mescla íntima i homogènia, havent de resultar l’àrid ben recobert de pasta de ciment. L’homogeneïtat del formigó es comprovarà d’acord al procediment establert en l’EHE-08. La central subministradora haurà d’estar inscrita en el registre industrial i tenir els certificats vigents de control de matèries primeres utilitzades en la fabricació del formigó i indicar la Classificació de central.” Per al transport de formigó es tindrà en compte la EHE-08: “Per al transport del formigó s’utilitzaran procediments adequats per a aconseguir que les masses arribin al lloc de lliurament en les condicions estipulades, sense experimentar variació sensible en les característiques que posseeixen acabades de pastar. El temps transcorregut entre l’addició d’aigua del pastat al ciment i als àrids i la col·locació del formigó, no ha de ser major d’hora i mitja. En temps calorós, o baixes condicions que contribueixin a un ràpid forjat del formigó, el temps límit haurà de ser inferior, a menys que s’adoptin mesures especials que, sense perjudicar la qualitat del formigó, augmentin el temps de forjat. Quan el formigó es pasta completament en central i es transporta en pastadores mòbils, el volum de formigó transportat no haurà d’excedir el 80% del volum total del tambor. Quan el formigó es pasta, o s’acaba de pastar, en pastadora mòbil, el volum no excedirà dels dos terços del volum total del tambor.

Els equips de transport hauran d’estar exempts de residus de formigó o morter endurit, per a la qual cosa es netejaran curosament abans de procedir a la càrrega d’una nova massa fresca de formigó. Així mateix, no hauran de presentar desperfectes o desgasts en les paletes o en la seva superfície interior que puguin afectar l’homogeneïtat del formigó i impedir que es compleixi allò que s’ha estipulat. El transport podrà realitzar-se en pastadores mòbils, a la velocitat d’agitació, o en equips amb agitadors o sense, sempre que aquests equips tinguin superfícies llises i arrodonides i siguin capaços de mantenir l’homogeneïtat del formigó durant el transport i la descàrrega.” 4.3.2. Mètodes de compactació

Compleixen allò establert en la EHE-08: “La compactació dels formigons en obra es realitzarà per mitjà de procediments adequats a la consistència de les mescles i de tal manera que s’eliminin els buits i s’obtingui un perfecte tancat de la massa, sense que arribi a produir-se segregació. El procés de compactació haurà de prolongar-se fins que reflueixi la pasta a la superfície i deixi de sortir-ne aire. Quan s’utilitzen vibradors de superfície el grossor de la capa després de compactada no serà major de 20 centímetres. La utilització de vibradors de motlle o encofrat haurà de ser objecte d’estudi, de manera que la vibració que es transmeti a través de l’encofrat sigui l’adequada per a produir una correcta compactació, evitant la formació de buits i capes de menor resistència. El vibrat del formigó haurà de ser objecte d’aprovació per part de la Direcció d’Obra.”

4.3.3. Junts de Formigó

En general s’evitarà sempre que sigui possible executar juntes de formigonat en elements continus. En qualsevol cas, quan la Direcció de la Obra decideixi la seva aplicació, seguiran els requisits de la EHE-08:

116 de 141


“Els junts de formigonat, que deuran, en general, estar previstes en el projecte, se situaran en direcció el més normal possible a la de les tensions de compressió, i allí on el seu efecte sigui menys perjudicial, allunyant-les, amb el dit fi, de les zones en què l’armadura estigui sotmesa a fortes traccions. Se’ls donarà la forma apropiada que asseguri una unió el més íntima possible entre l’antic i el nou formigó. Quan hi hagi necessitat de disposar junts de formigonat no previstes en el projecte es disposaran en els llocs que aprovi la Direcció d’Obra, i preferentment sobre els puntals de la cintra. No es reprendrà el formigonat de les mateixes sense que hagin sigut prèviament examinades i aprovades pel director d’Obra. Si el pla d’una junta resulta mal orientat, es demolirà la part de formigó necessària per a proporcionar a la superfície la direcció apropiada. Abans de reprendre el formigonat, es retirarà la capa superficial de morter, deixant els àrids al descobert i es netejarà el junt de tota brutícia o àrid que hagi quedat lliure. En tot cas, el procediment de neteja utilitzat no haurà de produir alteracions apreciables en l’adherència entre la pasta i l’àrid gros. Expressament es prohibeix l’ocupació de productes corrosius en la neteja de juntes. Amb l’aprovació prèvia de la Direcció d’Obra s’usaren pintures o ponts d’unió específics per a juntes de formigó. Es prohibeix formigonar directament sobre o contra superfícies de formigó que hagin patit els efectes de les gelades. En aquest cas hauran d’eliminar-se prèviament les parts danyades pel gel. El Plec de Prescripcions Tècniques Particulars podrà autoritzar l’ocupació d’altres tècniques per a l’execució de juntes (per exemple, impregnació amb productes adequats), sempre que s’hagi justificat prèviament, per mitjà d’assaigs de suficient garantia, que tals tècniques són capaces de proporcionar resultats tan eficaços, almenys, com els obtinguts quan s’utilitzen els mètodes tradicionals.” 4.3.4. Precaucions segons el temps.

No s’utilitzaran additius per al formigó, accelerants o retardants de fraguat, sense l’aprovació de la Direcció Facultativa, i per a la execució de formigonats, segons la temperatura ambiental, se seguirà allò establert en la EHE-08: “La temperatura de la massa de formigó, en el moment d’abocar-la en el motlle o encofrat, no serà inferior a 5ºC. Es prohibeix abocar el formigó sobre elements (armadures, motlles, etc.) la temperatura del qual sigui inferior a zero graus centígrads. En general, se suspendrà el formigonat sempre que es prevegi que, dins de les quaranta-vuit hores següents, pugui descendir la temperatura ambient per sota dels zero graus centígrads. En els casos en què, per absoluta necessitat, es formigoni en temps de gelades, s’adoptaran les mesures necessàries per a garantir que, durant el forjat i primer enduriment de formigó, no es produiran deterioraments locals en els elements corresponents, ni minves permanents apreciables de les característiques resistents del material. En el cas que es produeixi algun tipus de dany, hauran de realitzar-se els assaigs d’informació (vegi article 89é) necessaris per a estimar la resistència realment aconseguida, adoptant-se, si és el cas, les mesures oportunes. L’ocupació d’additius anticongelants requerirà una autorització expressa, en cada cas, de la Direcció d’Obra. Mai podran utilitzar-se productes susceptibles d’atacar a les armadures, en especial els que contenen ió clor. Quan el formigonat s’efectuï en temps calorós, s’adoptaran les mesures oportunes per a evitar l’evaporació de l’aigua de pastat, en particular durant el transport del formigó i per a reduir la temperatura de la massa. Per a això els materials constituents del formigó i els encofrats o motlles destinats a rebre-ho hauran d’estar protegits de la solellada. Una vegada efectuada la col·locació del formigó es protegirà aquest del sol i especialment del vent, per a evitar que es dessequi. Si la temperatura ambient és superior a 40ºC o hi ha un vent excessiu, se suspendrà el formigonat, llevat que, amb l’autorització prèvia expressa de la Direcció d’Obra, s’adoptin mesures especials.” 4.3.5. Curat del formigó D’acord a la EHE-08: “Durant el forjat i primer període d’enduriment del formigó, haurà d’assegurar-se el manteniment de la humitat del mateix per mitjà d’un adequat curat. Aquest es prolongarà durant el termini necessari en funció del tipus i classe del ciment, de la temperatura i grau d’humitat de l’ambient, etc.


El curat podrà realitzar-se mantenint humides les superfícies dels elements de formigó, per mitjà de rec directe que no produeixi rentat. L’aigua utilitzada en aquestes operacions haurà de posseir les qualitats exigides en l’article 27é d’aquesta Instrucció. El curat per aportació d’humitat podrà substituir-se per la protecció de les superfícies per mitjà de recobriments plàstics o altres tractaments adequats, sempre que aquests mètodes, especialment en el cas de masses seques, ofereixin les garanties que s’estimen necessàries per a aconseguir, durant el primer període d’enduriment, la retenció de la humitat inicial de la massa, i no continguin substàncies nocives per al formigó. Si el curat es realitza utilitzant tècniques especials (curat al vapor, per exemple) es procedirà d’acord amb les normes de bona pràctica pròpies de dites tècniques, amb l’autorització prèvia de la Direcció d’Obra.” 4.3.6. Cintres, encofrats i motlles Tal com s’estableix a la EHE-08, “Les cintres, encofrats i motlles, així com les unions dels seus distints elements, posseiran una resistència i rigidesa suficients per a garantir el compliment de les toleràncies dimensionals i per a resistir, sense seients ni deformacions perjudicials, les accions de qualsevol naturalesa que puguin produir-se sobre ells com a conseqüència del procés de formigonat i, especialment, sota les pressions del formigó fresc o els efectes del mètode de compactació utilitzat. Les dites condicions hauran de mantenir-se fins que el formigó hagi adquirit la resistència suficient per a suportar, amb un marge de seguretat adequat, les tensions a què serà sotmès durant el desencofrat, desemmotllat o descintrat. Aquests elements es disposaran de manera que s’evitin danys en estructures ja construïdes. El subministrador dels puntals justificarà i garantirà les característiques dels mateixos, precisant les condicions en què han de ser utilitzats. Es prohibeix expressament l’ocupació d’alumini en motlles que hagin d’estar en contacte amb el formigó. Els encofrats i motlles seran prou estancs perquè, en funció del mode de compactació previst, s’impedeixin pèrdues apreciables de beurada o morter i s’aconsegueixin superfícies tancades del formigó.

Els encofrats i motlles de fusta s’humitejaran per a evitar que absorbeixi l’aigua continguda en el formigó. D’altra banda, les peces de fusta es disposaran de manera que es permetrà el seu lliure entumiment, sense perill que s’originen esforços o deformacions anormals.

Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat, i presentaran les condicions necessàries per a garantir la lliure retracció del formigó i evitar així l’aparició de fissures en els paraments de les peces. Per a facilitar aquesta neteja en els fons de pilars i murs, hauran de disposar-se obertures provisionals en la part inferior dels encofrats corresponents. Els encofrats i motlles hauran de poder-se retirar sense causar sacsejades ni danys en el formigó. L’ocupació de productes per a facilitar el desencofrat de les peces haurà de ser expressament autoritzat, en cada cas, pel director d’Obra. Aquests productes no hauran de deixar rastres ni tenir efectes danyosos sobre la superfície del formigó, ni lliscar per les superfícies verticals o inclinades dels motlles o encofrats.” 4.3.7. Descinbrat, desencofrat i desemmotllat. No s’acceptarà el desencofrat del forjat fins que no hagin passat un mínim de 14 dies des de la data de formigonat si les resistències obtingudes són superiors al 70% del valor Fck del projecte en las provetes assajades en set dies. El forjat inferior no apuntalat rebrà com a màxim la càrrega de dos plantes apuntalades i aquest forjat no es podrà començar a desencofrar fins passat un mínim de set dies de la data de formigonat del forjat superior. Per poder formigonar un forjat sobre un altre, d’inferior haurà de tenir un mínim de 7 dies des de la data de formigonat, independentment de que es trobi apuntalat o no. El càlcul de l’apuntalament haurà de realitzar-lo l’empresa adjudicatària i presentar-se a la Direcció d’Obra per a la seva aprovació amb anterioritat a l’execució.

117 de 141


Per a l’execució dels desencofrats també se seguirà allò establert en la EHE-08: “Els diferents elements que constitueixen els motlles, l’encofrat (costaners, fons, etc.), les fites i cintres, es retiraran sense produir sacsejades ni xocs en l’estructura, recomanant-se, quan els elements siguin d’una certa importància, l’ocupació de falques, caixes de sorra, gats o altres dispositius anàlegs per a aconseguir un descens uniforme dels suports. Les operacions anteriors no es realitzaran fins que el formigó hagi aconseguit la resistència necessària per a suportar, amb suficient seguretat i sense deformacions excessives, els esforços a què estarà sotmès durant i després del desencofrat, o descintrat. Quan es tracte d’obres d’importància i no es tingui experiència de casos anàlegs, o quan els prejudicis que poguessin derivar-se d’una fissuració prematura fossin grans, es realitzaran assaigs d’informació (vegi article 89é) per a estimar la resistència real del formigó i poder fixar convenientment el moment de desencofrat o descintrat. Es tindran també en compte les condicions ambientals (per exemple, gelades) i la necessitat d’adoptar mesures de protecció una vegada que l’encofrat, o els motlles, hagin sigut retirats. Es posarà especial atenció a retirar oportunament tot element d’encofrat o motlle que pugi impedir el lliure joc de les juntes de retracció, seient o dilatació, així com de les articulacions, si n’hi ha. Per a facilitar el desencofrat i, en particular, quan s’empren motlles, es recomana pintar-los amb vernissos antiadherents que compleixin les condicions prescrites en l’article 65é.”

4.4. Durabilitat i manteniment de l’estructura Les parts de l’estructura constituïdes per formigó armat hauran de sotmetre’s també a un programa de manteniment al llarg del temps, de manera molt semblant a l’esbossat per l’estructura metàl·lica, ja que el major nombre de patologies del formigó armat procedeix o es manifesta al iniciar-se el procés de corrosió de les seves armadures. D’aquesta manera serà necessari observar el següent programa de manteniment:

a) L’element de formigó és interior: serà precisa una revisió dels elements als dos anys d’haver estat construïdes i, posteriorment, establir una revisió dels mateixos cada 10 anys, amb l’objecte de detectar possibles fissures.

Si aquestes fissures resulten visibles per l’observador, serà convenient injectar-les o protegir-les amb algun tipus de resina epòxid per a evitar l’oxidació de les armadures.

b) L’element de formigó és exterior o resta immers en un ambient humit: en aquest cas serà preceptiva una imprimació amb resina epòxid de tots els paraments després d’haver-se completat el fraguat i realitzar una revisió al cap d’un any i mig després d’haver estat construït.

Posteriorment, serà preceptiva també una revisió quinquennal, detectant fissures i segellant- les amb algun tipus de resina epòxid.

c) L’element de formigó resta exposat a un ambient d’agressivitat elevada: serà precisa una imprimació amb resina epòxid de tots els seus paraments després d’haver-se completat el fraguat, i procedir a una revisió al cap de 6 mesos després d’haver estat construït.

Serà preceptiva una revisió cada 2 anys, així com una nova imprimació de pintura epòxid cada 5 anys, llevat justificació del fabricant de la resina de que aquest període de temps pugui ésser major.


5. FABRICA CERÀMICA I DE BLOCS DE FORMIGÓ

5.1. Característiques generals de les obres de fàbrica de maó i de blocs de formigó. Quan es detalli en els plànols adjunts, determinats elements o la totalitat dels mateixos es resoldran mitjançant obra de fàbrica de maó i/o de blocs de formigó. Les característiques de més rellevància del material es detallen a continuació:

5.1.1. Categoria d’execució

A efectes del càlcul es consideren tres categories d’execució: A, B i C, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 7.4.5. d’aquesta memòria i en l’annex de control de la memòria al DB del CTE. En els elements de fàbrica armada s’especificarà només classes A o B. En els elements de fàbrica pretesada s’especificarà classe A.

5.1.2. Resistència a la compressió

Es defineix resistència característica a la compressió de la fàbrica, fk, a la que pot determinar-se mitjançant assaigs sobre provetes de fàbrica segons els criteris que s’indiquen a l’annex “C” de la memòria al DB del CTE. Per tractar-se d’un material que no és isòtrop, la resistència es refereix a la direcció en que actua l’esforç.

La resistència característica a la compressió de la fàbrica, fk, corresponent a un esforç normal a les filades, es podrà prendre per referència als valors de la taula 4.4, que recull els casos més usuals, o en general, deduir-la de les expressions de l’annex “C” de la memòria al DB del CTE.

Taula 4.4 (segons CTE-SE-F) Resistència característica a la compressió de fàbriques usuals fk (N/mm2)

Resistència normalitzada de les peces fb (N/mm2) 10 15 20 25 Resistència del morter fm (N/mm2) 5 7.5 7.5 10 10 15 15 Maó massís amb junta prima 5 5 7 7 9 10 11 Maó massís 4 4 6 6 8 8 10 Maó perforat 4 4 5 6 7 8 9 Blocs alleugerits 3 4 5 5 6 7 8 Blocs buits 2 3 4 4 5 6 6

Quan la sol·licitació sigui paral·lela a les filades, la resistència característica a compressió pot determinar-

se amb l’annex “C” de la memòria al DB del CTE, adoptant com a resistència normalitzada a compressió fb de la peça la corresponent a l’esmentada direcció.

5.1.3. Deformabilitat

El diagrama tensió-deformació de la fàbrica té la forma genèrica que es representa en la figura 4.2-a.

Com a diagrames de càlcul es poden adoptar els de les figures 4.2-b o 4.2-c. Les fàbriques amb peces alleugerides o buides poden presentar ruptura fràgil abans de desenvolupar una branca horitzontal i per tant no es pot utilitzar aquesta part del diagrama 4.2-b ni el 4.2-c

118 de 141


Com a mòdul d’elasticitat secant instantani, E, d’una fàbrica pot prendre’s igual a 1000 fk. Per a càlculs d’estats límits de servei, es poden multiplicar el valor E pel factor 0,6. Per determinar deformacions diferides, el mòdul a utilitzar pot ser deduït del mòdul d’elasticitat per a deformacions instantànies multiplicat pel coeficient de fluència que es dedueix de la taula 4.7.

Com a mòdul d’elasticitat transversal, G, pot prendre’s el 40% del mòdul d’elasticitat E. Com a paràmetre de deformació reològica i tèrmica de les fàbriques es poden utilitzar els valors de càlcul

donats a la taula 4.7.

Taula 4.7 (segons CTE-SE-F) Deformabilitat de les fàbriques

Tipus de peça Coeficient final d’afluència, �� (1)

Restricció o expansió final per humitat (2)

(mm/mm)

Coeficient de dilatació tèrmica

(10-6 m/m ºC)

Ceràmiques 1 0.2 a 1.0 (3) 6 Silici-calcaris 1.5 -0.2 9 Formigó ordinari i pedra artificial 1.5 -0.2 10 Formigó d’àrid lleuger 2 -0.4 (4) 10 Formigó cel·lular d’autoclau 1.5 0.2 8 Pedra natural 0 0.1 7 (1) Coeficient de dilatació final per fluència entre la dilatació instantània (2) Acotament negatiu i allargament positiu (3) Depèn del material (4) Per a àrids lleugers de pedra pomes i de fang expandit; en altres casos el valor es - 0,2

5.1.4. Resistència al càlcul

D’acord amb SE, la resistència de càlcul és igual a la característica dividida pel coeficient parcial de seguretat, �M, aplicable al cas, segons:


Taula 4.9 (segons CTE-SE-F) Coeficients parcials de seguretat (�M)

Situacions persistents i transitòries (a) Categoria de l’execució A B C

Resistència a la fàbrica Categoria del control de fabricació I 1.7 2.2 2.7 II 2.0 2.5 3.0

Resistència de claus i amarres 2.5 2.5 2.5 Ancoratge al ferro d’armar 1.7 2.2 - Ferro (armadura activa i armadura passiva) 1.15 1.15 - (1) Per a les comprovacions en situació extraordinària, els coeficients de clau i amarres són els mateixos; de les fàbriques els coeficients són 1,2 1,5 i 1,8 respectivament per les categories A B i C. (2) Categories segons 7.4.1.1.

Per al formigó de farcit s’utilitzarà com a valor �C aquell que coincideixi amb el valor �M corresponent a les peces de fàbrica situades on s’utilitza l’esmentat farcit i definit a la taula 4.8.

5.2. Durabilitat i manteniment de l’estructura

La durabilitat d’un pany de fàbrica és la capacitat per a suportar, durant el període de servei per al que ha sigut projectat l’edifici, les condicions físiques i químiques a què estarà exposat. La carència d’aquesta capacitat podria ocasionar nivells de degradació no considerats en l’anàlisi estructural, deixant la fàbrica fora d’ús.

L’estratègia dirigida a assegurar la durabilitat considera:

a) La classe d’exposició a què estarà sotmès l’element: b) Composició, propietats i comportament dels materials.

5.2.1.1. Classe d’exposició

La classe d’exposició defineix l’agressivitat del medi en què ha de mantenir-se l’element sense detriment de les seves propietats.

En les taules següents es descriuen les classes d’exposició a què pot estar exposat un element. Per a l’assignació de la classe o classes a un element de fàbrica, a més de qüestions relatives a l’entorn (orientació, salinitat del medi, atac químic, etc), s’ha de tenir en compte la severitat de l’exposició local a la humitat, és a dir: la situació de l’element en l’edifici i l’efecte de certes solucions constructives (com ara la protecció que poden oferir ràfecs, cornises i coixinets, dotats d’un goteró adequadament dimensionat) i l’efecte de revestiments i xapats protectors.

Si s’utilitza un acabat exterior impermeable a l’aigua de pluja, aquest ha de ser permeable al vapor, per a evitar condensacions de la massa del mur, en els termes establerts en el DB-HE.

5.2.2. Manteniment

El pla de manteniment estableix les revisions a què ha de sotmetre’s l’edifici durant el seu període de servei.

Després de la revisió s’establirà la importància de les alteracions trobades, tant des del punt de vista de la seva estabilitat com de l’aptitud de servei.

119 de 141


Les alteracions que produeixen pèrdua de durabilitat requereixen una intervenció per a evitar que degenerin en alteracions que afectin la seva estabilitat.

Després de la revisió es determinarà el procediment d’intervenció que s’ha de seguir, bé sigui una anàlisi estructural, una presa de mostres i els assaigs o proves de càrrega que siguin necessaris, així com els càlculs oportuns.

En el projecte s’ha de preveure l’accés a aquelles zones que es considerin més exposades al deteriorament, tant per agents exteriors, com pel propi ús de l’edifici (zones humides), i en funció de l’adequació de la solució projectada (cambres ventilades, barreres antihumitat, barreres anticondensació).

Ha de condicionar-se l’ús de materials restringits al projecte de mitjans de protecció, amb expressió explicita del programa de conservació i manteniment corresponent.

Les fàbriques amb armadures de llença, que incloguin tractaments d’autoprotecció han de revisar-se almenys, cada 10 anys. Se substituiran o renovaran aquells acabats protectors que pel seu estat hagin perdut la seva eficàcia.

En el cas de desenvolupar treballs de neteja, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes aplicats sobre els diversos materials que constitueixen el mur i sobre el sistema de protecció de les armadures si és el cas.

Taula 3.1 (CTE-SE-F) Classes generals d’exposició

Classe i designació Tipus de procés Descripció Exemples

Interior No agressiva I Cap Interiors d’edificis no

sotmesos a condensacions

Interiors d’edificis, protegits de la intempèrie

Exterior

Humitat mitja II a

Carbonatació de conglomerant. Principio de sabulització dels maons i expansió de nuclis de calç.

Exteriors sotmesos a l’acció de l’aigua en zones amb precipitació mitja anual inferior a 600mm.

Exteriors protegits de la pluja

Humitat alta II b

Carbonatació ràpida del conglomerant. Sabulització dels maons i expansió dels nuclis de calç

Interiors amb humitats relatives 65% o amb precipitació mitja anual superior a 600 mm

Exteriors no protegits de la pluja. Planta baixa no ventilats. Cimentacions

Medi marí

Marí aeri III a

Corrosió de les armadures per clorurs. Sabulització dels maons i expansió dels nuclis de calç.

proximitat al mar per sobre del nivell pleamar. Zones costeres.

Proximitat a la costa. Pantalans, obres de defensa litoral i instal·lacions portuàries.

Marí submergit III b

Corrosió de les armadures per clorurs. Sulfatació i destrucció per expansibilitat del conglomerant i dels derivats del ciment. Sabulització dels maó i expansió dels nuclis de calç.

Per sota del nivell mínim de baixamar permanentment. Terrenys rics en sulfats.

Recorregut de marea en dics, pantalans i obres de defensa litoral

Marí alterat III c Corrosió ràpida de les armadures per clorurs. Sulfatació i destrucció per expansivitat del conglomerant i dels derivats del ciment.

Zones marines situades en el recorregut de carrera de marees.

Ídem III b

Altres Clorurs IV Ídem que III c. Sulfatació i carbonatació

Aigua amb un contingut elevat de clor. Exposició de sals procedents del desglaç

Piscines. Zones de neu (alta muntanya) Estacions de tractament d’aigües


Taula 3.2 (CTE-SE-F) Classes específiques d’exposició

Classe designació Aigua Terra CO2

agressiu mg CO2/l

Ió amoni mg NH4/l

Ió magnesi mg MG/l

Ió Sulfato mg SO4/l

Residu sec

Gr. Acidesa Bauman-Gully

Ió Sulfat mg SO4/l terra sec Química agressiva

pH

Dèbil Qa 6,5-5,5 15-30 15-30 300-1000 200-600 75-250 >20 2000-3000 Mitjà Qb 5,5-4,5 40-100 30-60 1000-3000 600-3000 50-75 inusual 3000-12000Fort Qc <4,5 >100 >60 >3000 >3000 <50 inusual >12000 Con Gelades Tipus procés Exemples

Sense sals fundents H Atac gel-desgel Construccions en zones d’alta muntanya. Estacions hivernals

Amb sals fundents F Atacs per sals fundents Taulells de passarel·les o baranes de ponts en sones d’alta muntanya

Erosió E Procés de abrasió o cavitació Piles de ponts en cabals molt torrencials 5.2.3. Adequació dels materials

Al marge del que s’especifica per a ells en els distints apartats, han de respectar-se les restriccions que s’estableixen en la taula següent:

Taula 3.3 (CTE-SE-F) Restriccions d’ús dels components de les fàbriques

Elements

Classe d’exposició Generals Específiques Temp.

I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E B APeces Maó massís o prefabricat. Extrusió. Categoria I - - - - - - - - R R - R R - - Maó massís o prefabricat. Extrusió. Categoria II - D - D D R R D R R R D X - - Maó massís artesanal. Categories I o II - D D R X X X X X X X X X - - Bloc de formigó escumat. - D D X X X X X X X D X X - DBloc de formigó amb ciment CEM III y CEM IV - - - - - - R R X X R R X - RMorters Ciment Portland CEM I amb plastificant - D D X X X X X X X D X R - DCiment addició CEM II amb plastificant - - - R R X X R X X D X X - DForn alt i/o putzolànic CEM III amb plastificant - - - - - - - - R R D R X - Dmixt de CEM II i calç - R R X X X X X X X X R X - Dde calç - R R X X X X X X X X X X - - Elements d’enllaç Acer inox austenític - - - - - - X - R X - - - - - Acer inox ferrític - D R R X X X X X X R R R - RAcer autoprotegit cincat de 140 m (1000gr/m2) - D D R X X X X X X X X X - XAcer autoprotegit cincat de 90 m (600gr/m2) - D D X X X X X X X X X X - XAcer autoprotegit gruixut cincat de 20 m (140gr/m2) - X X X X X X X X X X X X - XAcer cincat 20 m protegit amb resina R R X X X X X X X X X X R X

-: sense restriccions R: amb algunes reserves X: no s’ha d’utilitzar B: temperatures superiors als 100ºC A: temperatures de incendi, superiors als 90ºC

120 de 141


5.2.4. Armadures

Amb acer galvanitzat, o en classes III, IV o Q amb qualsevol subclasse amb acer inoxidable, n’hi ha prou amb un recobriment mínim de 15 mm. Per galvanitzat s’entén el d’una capa de com a mínim 900 g/m2 de zinc. Una protecció equivalent és una capa de zinc de 60 g/m2 capa d’epòxid de gruix mínim de 80 μm i espessor mitjana de 100 μm. Un equivalent a l’acer inoxidable massís, a l’efecte de protecció, pot obtenir-se revestint l’acer al carboni amb, almenys, 1 mm d’acer inoxidable.

Els tractaments de protecció es realitzaran després de conformades les barres vigilant que no es deteriorin al llarg del procés d’execució posterior.

Per a les armadures, en classe I, poden utilitzar-se armadures d’acer al carboni sense protecció. Per a les classes IIa i IIb, han d’utilitzar-se armadures d’acer al carboni protegides per mitjà de galvanitzat fort o protecció equivalent, a no ser que la fàbrica estigui acabada per mitjà d’un esquerdejat de les seves cares exposades, el morter de la fàbrica sigui no inferior a M5 el recobriment lateral mínim de l’armadura no sigui inferior a 30 mm, i en aquest cas podran utilitzar-se armadures d’acer al carboni sense protecció. Per a les classes III, IV, H, F i Q, en totes les subclasses les armadures de llença seran d’acer inoxidable o equivalent.

En qualsevol cas: l’espessor mínim del recobriment de morter respecte a la vora exterior, no serà menor que 15 mm, segons la figura 3.1, b) el recobriment de morter, per damunt i per sota de l’armadura, no sigui menor que 2 mm, com s’indica en la figura 3.1, inclòs per als morters de junta prima c) l’armadura es disposarà de manera que es garanteixi la constància del recobriment.

Els extrems tallats de tota barra que constitueixi una armadura, excepte les d’acer inoxidable, tindran el recobriment que li correspongui en cada cas o la protecció equivalent.

En el cas de cambres farcides o aparells diferents dels habituals, el recobriment serà no menor que 20 mm ni del seu diàmetre.

5.3. Execució

5.3.1. Execució de murs 5.3.1.1. Humectació de les peces

Les peces, fonamentalment les de ceràmica, s’humitejaran abans de la seva utilització en l’execució de la fàbrica, bé per aspersió, bé per immersió, durant uns minuts. La quantitat d’aigua absorbida en la peça ha de ser la necessària perquè no variï la consistència del morter al posar-ho en contacte amb la mateixa, sense succionar aigua de pastat ni incorporar-la.


5.3.1.2. Col·locació de les peces

Les peces es col·locaran sempre a refrec, sobre un pastís de morter, fins que el morter sobresurti per la llaga i la llença. No es mourà cap peça després de realitzada l’operació de refrec. Si fóra necessari corregir la posició d’una peça, es traurà, retirant també el morter.

5.3.1.3. Farcit dels junts

Una llaga es considera plena si el morter massissa el gruix total de la peça en almenys el 40% del seu tió; es considera buida en cas contrari.

El morter ha d’omplir totalment els junts de llença (excepte cas llença buit) i llagues, en funció del tipus de peça utilitzat.

Quan s’especifiqui la utilització de junts prims, les peces s’assentaran curosament perquè els junts mantinguin l’espessor establert de manera uniforme.

El llagat si és el cas, es realitzarà mentre el morter estigui fresc.

Sense autorització expressa, en murs d’espessor menor de 200 mm, els junts no es refondran en una profunditat major que 5 mm.

De procedir-se a la rejuntada, el morter tindrà les mateixes propietats que el d’assentar les peces. Abans de la rejuntada, es raspallarà el material solt, i si és necessari, s’humitejarà la fàbrica. Quan es rasqui el junt es tindrà atenció a deixar la distància suficient entre qualsevol buit interior i la cara del morter.

5.3.1.4. Lligades

Les fàbriques han d’alçar-se per filades horitzontals en tota l’extensió de l’obra, sempre que sigui possible. Quan dos parts d’una fàbrica hagin d’alçar-se en èpoques diferents, la que s’executi primer es deixarà esgraonada. Si això no fos possible, es deixarà formant alternativament entrants, lligada i sortides, i lligades.

En les filades consecutives d’un mur, les peces se solaparan perquè el mur es comporti com un element estructural únic. El cavalcament serà com a mínim igual a 0,4 vegades el gruix de la peça i no menor que 40 mm. A les cantonades o trobades, el cavalcament de les peces no serà menor que el seu tió; en la resta del mur, poden emprar-se peces tallades per a aconseguir el cavalcament precís.

121 de 141


5.3.1.5. Detall d’aparells de fàbrica

Per a poder utilitzar els valors i equacions de l’apartat 4.6 i de l’annex C, l’espessor de les llences i de les llagues de morter ordinari o lleuger no serà menor que 8 mm ni major que 15 mm, i el de llences i llagues de morter de junta prima no serà menor que 1 mm ni major que 3 mm. Les figures 7.2, 7.3 i 7.4 mostren diferents tipus d’aparell.


5.3.1.6. Suports de càrregues concertades

La longitud suport d’una càrrega concentrada sobre un mur serà no menor que 100 mm.

5.3.2. Llindes

Encara que en el càlcul se suposi que els extrems de les llindes estan simplement recolzats, es disposarà una armadura de continuïtat sobre els suports, d’una secció no inferior al 50% de l’armadura en el centre del vano i s’ancorarà d’acord amb l’apartat 7.4.

En llindes, l’armadura del centre del vano es perllongarà fins als suports, com a mínim el 25% de la seva secció, i s’ancorarà segons l’apartat citat.

5.3.3. Enllaços 5.3.3.1. Enllaços entre murs

5.3.3.1.1. Generalitats

Quan es consideri que els murs estan travats pels forjats, s’enllaçaran a aquests de manera que es puguin transmetre les accions laterals.

Les accions laterals es transmetran als elements travats o a través de la pròpia estructura dels forjats (monolítics) o per mitjà de bigues perimetrals capaces d’absorbir els moments i tallants resultants.

Les accions laterals es poden transmetre per mitjà de connexions específiques (entre murs i forjats) o per fregament.

Quan un forjat carrega sobre un mur, la longitud de suport serà l’estructuralment necessària però mai menor de 65 mm (tenint en compte les toleràncies de fabricació i de muntatge).

122 de 141


Les claus de murs caputxins es disposaran de manera que quedin prou rebudes en ambdós fulls (es considerarà satisfeta aquesta prescripció si es compleix la norma UNIX EN 845– 1:2001), i la seva forma i disposició serà tal que l’aigua no pugui passar per les claus d’un full a una altra.

5.3.3.1.2. Enllaços per connectadors.

Quan s’utilitzen connectadors, aquests seran capaços de transmetre les accions laterals del mur als elements estructurals travats.

Quan la sobrecàrrega en el mur és petita o nul·la (per exemple, en la unió d’un mur mitger amb la coberta), és necessari assegurar especialment que la unió entre els connectadors i el mur és eficaç.

La separació dels elements de connexió entre murs i forjats no serà major que 2 m, excepte en edificis de més de quatre plantes d’alçada en què no serà major que 1,25 m.

5.3.3.1.3. Enllaços per fregament

No són necessaris lligades si el suport dels forjats de formigó es perllonga fins al centre del mur o un mínim de 65 mm, sempre que no sigui un suport lliscant.

5.3.3.2. Enllaç entre murs

5.3.3.2.1. Generalitats

És recomanable que els murs que es vinculin s’alcin simultàniament.

5.3.3.2.2. Murs caputxins

El nombre de claus que vinculen els dos fulls d’un mur caputxí no serà menor que 2 per m². Si s’empren armadures de llença, cada element d’enllaç es considerarà com una clau.

Es col·locaran claus en cada vora lliure i en els muntants dels buits.

Al triar les claus es considerarà qualsevol possible moviment diferencial entre els fulls del mur, o entre un full i un marc.

5.3.3.2.3. Murs doblegats

Els dos fulls d’un mur doblegat s’enllaçaran eficaçment per mitjà de connectadors capaços de transmetre les accions laterals entre els dos fulls, amb una àrea mínima de 300 mm²/m² de mur, amb connectadors d’acer disposats uniformement en número no menor que 2 connectadors/m² de mur.

Algunes formes d’armadures de llença poden també actuar com a claus entre els dos fulls d’un mur doblegat.

En l’elecció del connectador es tindran en compte possibles moviments diferencials entre els fulls.

5.3.3.3. Murs de contacte amb el terreny


La fàbrica en contacte amb el terreny serà tal que no es vegi afectada desfavorablement per les condicions del terreny o bé estarà adequadament protegida per a això.

Es prendran mesures protectores per a les fàbriques que puguin ser danyades per efecte de la humitat en contacte amb el terreny. S’aplicaran les prescripcions indicades en la secció corresponent del DB-HS.

Quan sigui previsible que el terreny contingui substàncies químiques agressives per a la fàbrica, aquesta es construirà amb materials resistents a les dites substàncies o bé es protegirà de manera que quedi aïllada de les substàncies químiques agressives.

5.3.4. Regates i rebaixos

En murs de càrrega, per a l’execució de regates i rebaixos, s’ha de comptar amb les ordes del director d’obra, bé expresses o bé per referència a detalls del projecte.

L’execució de regates tindrà en compte la no afectació a elements estructurals associats al mur, com ara llindes, ancoratges entre peces o armadures de reforç de qualsevol tipus, no havent-se de produir en aquests casos discontinuïtats ni minva de resistència dels mateixos com resultat d’ells.

En murs d’execució recent, ha d’esperar-se que el morter d’unió entre peces hagi endurit degudament i que s’hagi produït la corresponent adherència entre morter i peça.

No es realitzaran regates en les zones proveïdes d’armadura.

5.3.5. Disposicions relatives a les armadures 5.3.5.1. Secció mínima de l’armadura

La secció de l’armadura principal no serà menor que el 0,1% de la secció del mur (producte del cantell útil per l’ample eficaç que es considera). En els murs en que les llences s’han armat per a incrementar la seva resistència enfront de càrregues laterals, la secció de la dita armadura no serà menor que el 0,03 % de l’àrea bruta de la secció.

Quan les armadures de les llences es disposen per a controlar la fisuració o per a dotar a la fàbrica de ductilitat, l’àrea de l’armadura no serà menor que el 0,03 % i la separació vertical no serà major que 600 mm.

Un element de fàbrica amb una armadura inclosa en els seus buits, sol·licitada a flexió en una direcció, necessita d’una altra armadura transversal en direcció perpendicular a la principal. L’àrea de l’armadura transversal no serà menor que 0,05 % del producte de l’ample total pel cantell útil.

L’armadura transversal pot col·laborar en el control de la fisuració deguda a moviments tèrmics o a la humitat.

En murs amb pilastres armades o altres construccions semblants no fa falta armadura transversal, a no ser que sigui necessària per a enllaçar la fàbrica al formigó de farcit.

123 de 141


Les armadures tindran un diàmetre nominal mínim de 6 mm.

5.3.5.2. Ancoratges i entroncaments

5.3.5.2.1. Ancoratges

L’ancoratge pot ser per prolongació recta, ganxo, patilla, o agulla de ganxo.

No s’empraran ancoratges per prolongació recta o per patilla en barres llises de més de 8 mm de diàmetre. En barres a compressió no s’empraran ancoratges de ganxo, patilla o agulla de ganxo.

Com a longitud d’ancoratge recte lb d’una barra, admetent que la tensió d’adherència és constant, és suficient:

fbodfydIb

4�

�

Essent

� El diàmetre eficaç de la barra d’acer fyd Resistència de càlcul de l’acer d’armat, fbod És la resistència de càlcul d’ancoratge per adherència de l’acer per a armar, obtinguda a

Partir de la taules 4.8,

Quan s’utilitzi ganxo, patilla i agulla de ganxo la longitud d’ancoratge de les barres a tracció pot reduir-se a 0,7 lb.

Quan la secció de l’armadura és major que la requerida pel càlcul, la longitud d’ancoratge pot reduir-se proporcionalment, amb un mínim de 0,3 lb, 10 diàmetres, o 100 mm. En compressió a més amb un mínim de 0,6·lb

Quan sigui possible, es disposarà una armadura transversal distribuïda uniformement sobre la longitud d’ancoratge, col·locant almenys una barra en la zona corba d’ancoratge. L’àrea total mínima de l’armadura transversal serà el 25% de la secció de la barra ancorada.

En les armadures de llença, la longitud d’ancoratge s’obtindrà en funció de la resistència característica d’ancoratge per adherència determinada en l’apartat 4.5.3.


5.3.5.2.2. Cavalcament

Mentre sigui possible, no es disposaran cavalcaments d’armadures en zones fortament sol·licitades, o on varien les dimensions de la secció (exemple: un graonat en el gruix del mur). La distància lliure entre dos armadures cavalcades no serà menor que dos diàmetres ni que 20 mm.

La longitud de cavalcament en les armadures de llença es podrà obtenir en funció del resultat dels assaigs realitzats per a obtenir la seva longitud d’ancoratge.

5.3.5.2.3. Ancoratge de l’armadura transversal

L’ancoratge de l’armadura transversal (incloent els estreps), es realitzarà per mitjà de ganxos o patilles, col·locant on sigui necessari una armadura longitudinal en la zona corba del ganxo o patilla.

L’ancoratge és eficaç quan la prolongació del ganxo no és menor que 5 diàmetres o 50 mm, i la de la patilla no menor que 10 diàmetres o 70 mm.

5.3.5.2.4. Reducció de l’armadura de tracció

En un element a flexió, tota barra es perllongarà, a partir del punt en què no és necessària, una longitud no menor que el cantell útil de l’element ni 12 diàmetres, excepte en els suports extrems.

Quan existeixi una càrrega important a una distància menor de 2d de la vora del suport més pròxim, tota l’armadura principal de flexió es perllongarà fins al suport i s’ancorarà amb una longitud d’ancoratge de 20 vegades el diàmetre.

5.3.6. Armadura transversal

Quan el càlcul requereixi armadura transversal, aquesta es disposarà en tota la llum amb una àrea mínima no menor que el 0,1 % de la secció de la fàbrica, (el cantell útil multiplicat per la grossària eficaç de la secció considerada).

La distància màxima entre estreps, s, no serà major que 0,75d ni 300 mm.

5.3.7. Separació d’armadures

En general, la distància lliure entre armadures adjacents paral·leles no serà menor que la grandària màxima de l’àrid més 5 mm, ni que el diàmetre de l’armadura, ni que 10 mm.

La separació entre armadures principals de tracció no serà major que 600 mm, excepte la d’armadures concentrades en nuclis o ranures, o en les armadures de llença.

L’àrea total de l’armadura principal no excedirà el 4% de la secció bruta del farcit del nucli o de la pilastra, excepte en la zona de cavalcaments que podrà aconseguir fins al 8%.

124 de 141


5.3.7.1. Fàbrica confinada

La fàbrica confinada es construirà entre elements de formigó armat o de fàbrica armada; els elements horitzontals coincidiran amb els forjats, els verticals amb les interseccions de murs i amb els muntants de buits (quan l’àrea del buit sigui major d’1,5 m2). La separació entre els esmentats elements, tant horitzontal com vertical, no superarà els 4 m.

L’àrea de la secció dels elements veïns serà no menor que 0,02 m², amb una dimensió mínima de 100 mm i amb una secció mínima d’armadura de 0,02 t (en mm²) sent ”t” l’espessor en mm del mur, ni menor que 200 mm².

El formigonat dels elements que vagin armats es realitzarà després d’executada la fàbrica i s’ancorarà a aquesta.

Quan s’empri fàbrica confinada realitzada amb peces massisses, perforades o alleugerides, s’utilitzaran barres d’un diàmetre no menor que 6 mm i amb una separació no major que 600 mm, correctament ancorades en el formigó de farcit i en les juntes de morter.

5.3.8. Fàbrica pretesada 5.3.8.1. Armadures pretesades

Quan els tendons pretesats adherits a la fàbrica es disposin dins de pilastres, nuclis o cambres plenes amb formigó o morter, se seguiran les recomanacions de l’apartat 7.3.3, si les armadures actives són preteses i individuals. Per a armadures actives agrupades o posttesades s’aplicaran les especificacions de la Instrucció EHE-08.

Quan els tendons són no adherits i es disposen en pilastres, nuclis o cambres obertes, la forma de construcció, el tipus d’armadura i les mesures de protecció proporcionaran el nivell requerit de durabilitat i protecció de les armadures pretesades, vigilant especialment l’estanquitat de les proteccions que asseguren la durabilitat de les armadures actives enfront dels fenòmens de corrosió sota tensió.


5.4. Control d’execució

5.4.1. Recepció de materials

La recepció de ciments, de formigons, i de l’execució i control d’estos, es troba regulat en documents específics.

5.4.1.1. Peces

Les peces se subministraran a obra amb una declaració del subministrador sobre la seva resistència i la categoria de fabricació.

Per a blocs de pedra natural es confirmarà la procedència i les característiques especificades en el projecte, constatant que la pedra esta sana i no presenta fractures.

Les peces de categoria I tindran una resistència declarada, amb probabilitat de no ser aconseguida inferior al 5%. El fabricant aportarà la documentació que acredita que el valor declarat de la resistència a compressió s’ha obtingut a partir mostres de peces segons UNIX EN 771 i assajades segons UNIX EN 772-1:2002, i l’existència d’un pla de control de producció en fàbrica que garanteix el nivell de confiança citat.

Les peces de categoria II tindran una resistència a compressió declarada igual al valor mitjà obtingut en assaigs amb la norma abans anomenada, si bé el nivell de confiança pot resultar inferior al 95%.

El valor mitjà de la compressió declarada pel subministrador, multiplicat pel factor � de la següent taula ha de ser no inferior al valor usat en els càlculs com a resistència normalitzada. Si es tracta de peces de categoria I, en les quals el valor declarat és el característic, es convertirà en el mig, utilitzant el coeficient de variació i es procedirà anàlogament.

125 de 141


Taula 8.1 (CTE-SE-F) Valors del factor �

Menor dimensió horitzontal de la peça (mm) Altura peça

(mm) 50 100 150 200 250 50 0,85 0,75 0,7 - - 65 0,95 0,85 0,75 0,7 0,65 100 1,15 1 0,9 0,8 0,75 150 1,3 1,2 1,1 1 0,95 200 1,45 1,35 1,25 1,15 1,1 250 1,55 1,45 1,35 1,25 1,15

Quan en el projecte s’hagi especificat directament el valor de la resistència normalitzada amb esforç paral·lel a la taula, en el sentit longitudinal o en el transversal, s’exigirà al fabricant, a través si és el cas, del subministrador, el valor declarat obtingut per mitjà d’assaigs, procedint-se segons els punts anteriors.

Si no hi ha valor declarat pel fabricant per al valor de resistència a compressió en la direcció d’esforç aplicat, es prendran mostres en obra segons UNIX EN771 i s’assajaran segons EN 772-1:2002, aplicant l’esforç en la direcció corresponent. El valor mitjà obtingut es multiplicarà pel valor d de la taula anterior, no superior a 1,00 i es comprovarà que el resultat obtingut és major o igual que el valor de la resistència normalitzada especificada en el projecte.

Si la resistència a compressió d’un tipus de peces amb forma especial té influència predominant en la resistència de la fàbrica, la seva resistència es podrà determinar amb l’última norma esmentada.

L’arreplega en obra s’efectuarà evitant el contacte amb substàncies o ambients que perjudiquin física o químicament a la matèria de les peces.

5.4.1.2. Sorres

Cada remesa de terra que arribi a obra es descarregarà en una zona de sòl sec, convenientment preparada per a aquest fi, en la que pugui conservar-se neta.

Les terres de diferent tipus s’emmagatzemaran per separat.

Es realitzarà una inspecció ocular de característiques i, si es jutja precís, es realitzarà una presa de mostres per a la comprovació de característiques en laboratori.

Es pot acceptar terra que no compleixi alguna condició si es procedeix a la seva correcció en obra per rentat, garbellament o barreja, i després de la correcció compleix totes les condicions exigides.

5.4.2. Ciment i calç

Durant el transport i magatzematge es protegiran els aglomerants enfront de l’aigua, la humitat i l’aire. Els diferents tipus d’aglomerants s’emmagatzemaran per separat.


5.4.3. Morters secs pretesats i formigons preparats

En la recepció de les barreges preparades es comprovarà que la dosificació i resistència que figuren en l’envàs corresponen a les sol·licitades.

La recepció i el magatzematge s’ajustarà a allò que s’ha assenyalat per al tipus de material.

Els morters preparats i els secs s’empraran seguint les instruccions del fabricant, que inclouran el tipus de pastadora, el temps de pastat i la quantitat d’aigua.

El morter preparat, s’emprarà abans que transcorri el termini d’ús definit pel fabricant. Si s’ha evaporat aigua, podrà afegir-se esta només durant el termini d’ús definit pel fabricant.

5.4.4. Control de la fàbrica

En tot cas, o quan s’hagi especificat directament la resistència de la fàbrica, podrà acudir-se a determinar directament aquesta variable a través de la EN 1052-1

Si alguna de les proves de recepció de peces falla, o no es donen les condicions de categoria de fabricació suposades, o no s’aconsegueix el tipus de control d’execució previst en el projecte, ha de procedir-se a un recàlcul de l’estructura a partir dels paràmetres constatats, i si és el cas del coeficient de seguretat apropiat al cas.

Quan en el projecte no defineixi toleràncies d’execució de murs verticals, s’empraran els valors de la taula 8.2, que s’han tingut en compte en les fórmules de càlcul.

5.4.5. Categories d’execució

S’estableixen tres categories d’execució: A, B i C, segons les regles següents.

Categoria A:

a) S’usen peces que disposen certificació de les seves especificacions sobre tipus i grup, dimensions i toleràncies, resistència normalitzada, succió, i retracció o expansió per humitat.

b) El morter disposa d’especificacions sobre la seva resistència a la compressió i a la flexotracció a 7 i 28 dies.

c) La fàbrica disposa d’un certificat d’assaigs previs a compressió segons la norma UNIX EN

1052-1:1999, a tracció i a tall segons la norma UNIX EN 1052-4:2001.

d) Durant l’execució es realitza una inspecció diària de l’obra executada, així com el control i la supervisió continuada per part del constructor.

126 de 141


Categoria B:

a) Les peces estan dotades de les especificació corresponents a la categoria A, excepte en el que afecta les propietats de succió, de retracció i expansió per humitat.

b) Es disposa d’especificacions del morter sobre les seves resistències a compressió i a flexotracció, a 28 dies.

c) Durant l’execució es realitza una inspecció diària de l’obra executada, així com el control i la

supervisió continuada per part del constructor.

Categoria C:

Quan no es compleixi algun dels requisits establerts per a la categoria B.

Posició Tolerància,

en mm Desplom En l’alçada del pis 20 En l’alçada total de l’edifici 50 Axialitat 20 Planeïdad en 1 metro 5 En 10 metres 20 Espessor De la fulla del mur 25 Del mur caputxí complert 10

(1) La planeïtat es mesura a partir d’una línia recta que uneix dos punts qualssevol de l’element de fàbrica.

(2) Excloent el cas en què la grossària del full està directament vinculat a les toleràncies de fabricació de les Peces (en

fàbriques a soga o a tió). Pot arribar al +5% del gruix del full.


5.4.6. Morter i formigó de farcit

S’admet la barreja manual únicament en projectes amb categoria d’execució C. El morter no s’embrutarà durant la seva manipulació posterior.

El morter i el formigó de farcit s’utilitzaran abans d’iniciar-se el forjat. El morter o formigó que hagi iniciat el forjat es rebutjarà i no es reutilitzarà.

Al dosificar els components del formigó de farcit es considerarà l’absorció de les peces de la fàbrica i de les juntes de morter, que poden reduir el seu contingut d’aigua.

El formigó tindrà docilitat suficient per a omplir completament els buits en que s’aboqui i sense segregació.

Al morter no se li afegiran aglomerants, àrids, additius ni aigua després del seu pastat.

Quan s’estableixi la determinació per mitjà d’assaigs de la resistència del morter, s’usarà la UNIX EN 1015-11:2000.

Abans d’omplir de formigó la cambra d’un mur armat, es netejarà de restes de morter i runa. El farciment es realitzarà per capes, assegurant que es massissin tots els buits i no se segregui el formigó. La seqüència de les operacions aconseguirà que la fàbrica tingui la resistència precisa per a suportar la pressió del formigó fresc.

5.4.7. Armadures

Les barres i les armadures de llença s’emmagatzemaran, es doblegaran i es col·locaran en la fàbrica sense que pateixin danys que les inutilitzin per a la seva funció (possibles erosions que causen discontinuïtats en la pel·lícula autoprotectora, ja sigui en el revestiment de resina epoxídica o en el galvanitzat).

Tota armadura s’examinarà superficialment abans de col·locar-la, i es comprovarà que estigui lliure de substàncies perjudicials que puguin afectar l’acer, al formigó, al morter o a l’adherència entre ells.

S’evitaran els danys mecànics, ruptura en les soldadures de les armadures de llença, i dipòsits superficials que afectin l’adherència.

S’utilitzaran separadors i estreps quan es precisen per a mantenir les armadures en la seva posició amb el recobriment especificat.

Quan sigui necessari, es lligarà l’armadura amb fil d’Aram per a assegurar que no es mogui mentre s’aboqui el morter o el formigó de farcit.

Les armadures se solaparan només on ho permeti la direcció facultativa, bé de manera expressa o per referència a indicacions reflectides en plans.

En murs amb pilastres armades, l’armadura principal es fixarà amb antelació suficient per a executar la fàbrica sense destorbar. Els buits de fàbrica en què s’inclou l’armadura se n’aniran omplint amb morter o formigó al aixecar-se la fàbrica.

127 de 141


5.4.8. Protecció de fàbriques en execució

Les fàbriques acabades de construir es protegiran contra danys físics, (per exemple, col·lisions), i contra accions climàtiques.

La coronació dels murs es cobrirà per a impedir el rentat del morter de les juntes per efecte de la pluja i evitar eflorescències, escrostonats per pinyols i danys en els materials higroscòpics.

Es prendran precaucions per a mantenir la humitat de la fàbrica fins al final del forjat, especialment en condicions desfavorables, com ara baixa humitat relativa, altes temperatures o forts corrents d’aire.

Es prendran precaucions per a evitar danys a la fàbrica acabada de construir per efecte de les gebrades.

Si fóra necessari, aquells murs que quedin temporalment sense travar i sense càrrega estabilitzant però que puguin estar sotmesos a càrregues de vent o d’execució, es recolzaran provisionalment, per a mantenir la seva estabilitat.

Es limitarà l’alçada de la fàbrica que s’executi en un dia per a evitar inestabilitats i incidents mentre el morter està fresc. Per a determinar el límit adequat es tindran en la grossària del mur, el tipus de morter, la forma i densitat de les peces i el grau d’exposició al vent.


6. FUSTA 6.1. Característiques generals de la fusta

Quan es detalli en els plànols adjunts, determinats elements o la totalitat dels mateixos es resoldran mitjançant fusta. Les característiques més rellevants del material es detallen a continuació: S’utilitza per l’execució de bigues i corretges de coberta. S’han utilitzat les dades referents a les característiques de la fusta del tipus GL-24 o equivalent. Les característiques considerades en el present projecte han estat les següents: Resistència a compressió. La resistència a compressió per al tipus de fusta que s’ha considerat coincideix amb la resistència característica, definida a la Normativa i li correspon un valor característic de 21 N/mm2 per a compressions paral·leles a les fibres, mentre que els valors per a compressions ortogonals a les fibres seria de 2.4 N/mm2. Resistència a la flexió. La resistència a flexió característica per aquest tipus de fusta li correspon un valor segons l’esmentada Normativa de 24 N/mm2. Resistència a tracció. La resistència a tracció per aquest tipus de fusta que s’ha considerat coincideix amb la resistència característica, i li correspon un valor característic de 14 N/mm2 per a traccions paral·leles a les fibres, mentre que els valors per a traccions ortogonals a les fibres és de 0.35 N/mm2. Mòdul d’elasticitat longitudinal. El mòdul d’elasticitat mitjà paral·lel a les fibres que correspondria al tipus de fusta considerada tindrà un valor de 11.6 kN/mm2, mentre que el valor mitjà ortogonal a les fibres seria de 0.323 kN/mm2.. Mòdul d’elasticitat transversal. Li correspon un valor de 0.59 kN/mm2. Densitat.

La densitat utilitzada en la present justificació de càlcul ha estat de 350 Kg/m3.

6.2. Durabilitat i manteniment de l’estructura 6.2.1. Durabilitat

128 de 141


La durabilitat d’una estructura depèn, en gran part, del disseny constructiu, encara que en alguns casos es també necessari afegir un tractament.

6.2.1.1. Protecció de la fusta

La fusta pot patir danys causats per agents biòtics i abiòtics. L’objectiu de la protecció preventiva de la fusta es mantenir la probabilitat de patir danys per aquest origen en un nivell acceptable.

El fabricant d’un producte indicarà, en el envàs i documentació tècnica de l’esmentat producte, les instruccions d’ús i manteniment.

6.2.1.2. Protecció preventiva front als agents biòtics

Els elements estructurals de fusta han d’estar protegits d’acord amb la classe de risc a la que pertanyen, i segons es defineix a continuació:

El concepte de classe de risc està relacionat amb la probabilitat de que un element estructural pateixi atacs per agents biòtics, i principalment en funció del grau d’humitat que arribi a assolir durant la seva vida de servei. Es defineixen las següents classes de risc:

a) classe de risc 1: l’element estructural està sota coberta protegit de la intempèrie i no exposat a la humitat. En aquestes condicions la fusta massissa té un contingut de humitat menor que el 20%. Exemples: elements estructurals en general que no estan pròxims a fonts d’humitat, estructures en l’interior d’edificis;

b) classe de risc 2: l’element estructural està sota la coberta i protegit de la intempèrie però es pot donar ocasionalment un contingut de humitat major que el 20 % en part o en la totalitat de l’element estructural. Exemples: estructura d’una piscina coberta en la que es manté una humitat ambiental elevada amb condensacions ocasionals i elements estructurals propers a conductes d’aigua;

c) classe de risc 3: l’element estructural es troba al descobert, no en contacte amb el terra i sotmès a una humidificació freqüent, superant el contingut d’humitat el 20%. Exemples: pont de tràfic peatonal i pèrgoles;

d) classe de risc 4: l’element estructural està en contacte amb el terra o amb aigua dolça i exposat per tant a una humidificació en la que supera permanentment el contingut de humitat del 20%. Exemples: construccions en aigua dolça i pilars en contacte directe amb el terra;

e) classe de risc 5: situació en la qual l’element estructural està permanentment en contacte amb aigua salada. En aquestes circumstàncies el contingut d’humitat de la fusta es major que el 20 %, permanentment. Exemple: construccions en aigua salada.

6.2.1.2.1. Protecció preventiva enfront als agents biòtics i mètodes d’impregnació

Protecció superficial: és aquella en la que la penetració mitja assolida per el protector és de 3 mm, sent com a mínim de 1 mm en qualsevol part de la superfície tractada. Es correspon amb la classe de penetració P2 de la norma UNE EN 351-1.

Protecció mitja: és aquella en la que la penetració mitja assolida per el protector és superior a 3 mm en qualsevol zona tractada, sense arribar al 75% del volum impregnable. Es correspon amb las classes de penetració P3 a P7 de la norma UNE EN 351-1.

Protecció profunda: és aquella en que la penetració mitja assolida per el protector és igual o superior al


75% del volum impregnable. Es correspon amb las classes de penetració P8 i P9 de la norma UNE EN 351-1.

6.2.1.2.2. Elecció del tipus de protecció enfront a agents biòtics

En la taula 3.2 s’indica el tipus de protecció exigit en funció de la classe de risc.

Taula 3.2 (segons CTE-SE-M) Elecció del tipus de protecció Classe de risc Tipus de protecció 1 Cap 2 Superficial 3 Mitja 4 i 5 Profunda

Algunes espècies coníferes freqüentment utilitzades en construcció com avets, pícees, cedre roig, són difícilment impregnables. El fabricant garantirà que la espècie a tractar és compatible amb el tractament en profunditat (i amb les pegues en el cas d’utilitzar-se).

En les obres de rehabilitació estructural en las que s’haguessin detectat atacs previs per agents xilòfags, s’aplicarà com a mínim:

a) als nous elements: tractament superficial b) als elements existents: protecció mitja en classe de risc 1; protecció mitja en classe de risc

2, i protecció profunda en classes de risc 3 i superiors.

Per a la protecció de peces de fusta laminada encolada:

a) En el cas de protecció superficial, es realitzarà sobre la peça acabada i després de les operacions d’acabat (raspallada, mecanitzat d’arestes i trepants etc.).

En el cas de protecció mitjana o de profunditat, es realitzarà sobre les làmines prèviament al seu encolat. El fabricant haurà de comprovar que el producte protector és compatible amb l’encolat, especialment quan es tracti de protectores orgànics.

6.2.1.3. Protecció preventiva en front als agents meteorològics

El millor protector enfront als agents meteorològics és el disseny constructiu, i especialment les mesures que eviten o minimitzen la retenció d’aigua.

Si la classe de risc és igual o superior a 3, els elements estructurals han d’estar protegits en front als agents meteorològics.

A l’exterior han d’utilitzar-se productes de porus obert, ja que no formen pel·lícula i per tant permeten el flux d’humitat entre l’ambient i la fusta.

6.2.1.4. Durabilitat natural i impregnabilitat

La necessària definició de la classe resistent en el projecte no implica la especificació d’una espècie. Cada espècie, i en concret les seves parts de duramen i albura ( a les que direm zones), té associada el que

129 de 141


s’anomena durabilitat natural.

L’albura o el duramen d’una espècie no té perquè requerir protecció per una determinada classe de risc tot i que així ho indiqui la taula 3.2.

Cada espècie i zona té també associada una impregnabilitat, és a dir, una certa capacitat de ser impregnada amb major o menor profunditat. En cas que s’especifiqui l’espècie i zona, s’ha de comprovar que el tractament prescrit a l’element és compatible amb la seva impregnabilitat.

En el cas que el tractament impregni la fusta, en obra s’ha de constatar que es lliura el producte conforme als requisits del projecte.

6.2.2. Protecció contra la corrosió des elements metàl·lics

A la taula 3.3 s’inclouen els valors mínims del gruix del revestiment de protecció enfront a la corrosió o el tipus d’acer necessari segons les diferents classes de servei.

Taula 3,4 (CTE-SE-M) Protecció mínima enfront a la corrosió (relativa a la norma ISO 2081), o tipus d’acer necessari

Element de fixació Classe de servei 1 2 3

Claus i tirafons amb d �4 Cap Fe/Zn 12c(1) Fe/Zn 25c(2) Perns, passadors i claus amb d > 4 Cap Cap Fe/Zn 25c(2) Grapes Fe/Zn 12c(1) Fe/Zn 12c(1) Acer inoxidable Plaques dentades i xapes d’acer amb espessor de fins a 3 mm Fe/Zn 12c(1) Fe/Zn 12c(1) Acer inoxidable Xapes d’acer amb espessor per sobre de 3 mm fins a 5 mm Cap Fe/Zn 12c(1) Fe/Zn 25c(2) Xapes d’acer amb espessor superior a 5 mm Cap Cap Fe/Zn 25c(2)

(1) Si s’utilitza galvanitzat en calent la protecció Fe/Zn 12c ha de substituir-se per Z 275, i la protecció Fe/Zn 25c ha de substituir-se

per Z350. (2) En condicions exposades especialment a la corrosió ha de considerar-se d’utilització de Fe/Zn 40c, un galvanitzat en calent

més gruixut o acer inoxidable.

6.2.3. Condicions relatives a les unions

Les unions exteriors exposades a l’aigua han de dissenyar-se de forma que s’eviti la retenció de l’aigua.

En les estructures que no estiguin en Classe de Servei 1 ó 2, a més de la consideració del tractament de la fusta i la protecció d’altres materials, les unions han de quedar ventilades i amb capacitat d’evacuar l’aigua ràpidament i sense retencions.

6.2.4. Manteniment Bàsicament, el manteniment haurà de fer-se en front a l’alteració per part d’insectes que alterin la seva composició física.


Per aquest motiu, s’ha de protegir l’estructura de l’ intempèrie. Així doncs, s’ha d’aplicar en totes les superfícies exposades una imprimació de pintura o producte antiparàsits. Aquesta imprimació serà objecte d’un control periòdic, amb la finalitat de detectar possibles indicis d’atacs per part d’insectes o putrefacció per l’acció de l’aigua. A tal efecte es preceptiu el compliment del següent programa d’activitats de manteniment:

1. L’estructura de fusta és interior o no exposada a agents ambientals nocius: haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada 3 anys, detectant punts d’inici de possibles atacs, en els que haurà de raspallar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada, mitjançant la imprimació local o reforç pertinent. Cada 10 anys haurà de procedir-se a un aixecament de la imprimació existent per a un posterior pintat total de l’estructura.

b) L’estructura de fusta és exterior o en un ambient d’agressivitat moderada: haurà de realitzar-se

una revisió de l’estructura cada 2 anys, detectant punts d’inici de possibles atacs, en els que haurà de raspallar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada, mitjançant l’imprimació local o reforç pertinent.

Cada 5 anys haurà de procedir-se a un aixecament de l’imprimació existent per a un posterior pintat total de l’estructura.

c) L’estructura de fusta és exterior o exposada a un ambient d’agressivitat elevada: haurà de realitzar-se una revisió de l’estructura cada any, detectant punts d’inici de possibles atacs, en els que haurà de raspallar-se el material degradat i protegir la zona deteriorada, mitjançant l’imprimació local o reforç pertinent.

Cada 2 anys s’haurà de procedir a aixecar l’imprimació existent, per un posterior pintat total de l’estructura.

6.3. Toleràncies

Les exigències relatives a les dimensions i a les toleràncies de fabricació dels elements estructurals poden establir-se en el projecte, de forma específica, en funció de les condicions de fabricació i muntatge. De no especificar-se en el projecte el fabricant o subministrador haurà de complir allò indicant a continuació.

6.3.1. Elements estructurals

Les toleràncies dimensionals, o desviacions admissibles respecte a les dimensions nominals de la fusta serrada, s’ajustaran als límits de tolerància de la classe 1 definits en la norma UNIX EN 336 per a coníferes i xop. Aquesta norma s’aplicarà, també, per a fustes d’altres espècies de frondoses amb els coeficients d’inflor i minva corresponents, fins que no existeixi norma pròpia.

Les toleràncies dimensionals, o desviacions admissibles respecte a les dimensions nominals de la fusta laminada encolada, s’ajustaran als límits de tolerància definits en la norma UNIX EN 390.

El bombat de columnes i bigues mesurat en el punt mitjà de l’obertura, en aquells casos en què puguin presentar-se problemes d’inestabilitat lateral, o en barres de pòrtics, ha de limitar-se a 1/500 de la longitud del buit en peces de fusta laminada i microlaminada o a 1/300 en peces de fusta massissa.

130 de 141


6.3.2. Gelosies amb unions de plaques dentades

Durant la fabricació, les peces han d’estar lliures de distorsions dins dels limites definits en la norma EN TC 124-1.3. No obstant això, si les peces es distorsionen durant el període de temps que transcorre entre la fabricació i el muntatge poden adreçar-se sense causar dany a la fusta o a les unions. En aquest cas les cintres poden considerar-se vàlides per al seu ús.

Després del muntatge, s’admet un bombat màxim de 10 mm en qualsevol peça de la cintra sempre que es refermi de manera segura en la coberta acabada de manera que s’eviti el moment provocat per la dita distorsió.

Després del muntatge, la desviació màxima d’una cintra respecte a la vertical no ha d’excedir el valor de 10 + 5·(H – 1) mm, amb un valor màxim de 25 mm; on H és l’altura (diferència de cota entre suports i punt més alt), expressada en metres.

6.4. Materials

6.4.1. Fusta massissa

Dins de la fusta massissa s’inclou la fusta serrada i la fusta de robust.

La fusta serrada, per al seu ús en estructures, estarà classificada quedant assignada a una classe existent.

Les classes resistents són:

a) Per a coníferes i xop: C14, C16, C18, C20, C22, C24, C27, C30, C35, C40, C45 i C50;

b) Per a frondoses: D30, D35, D40, D50, D60 i D70.

En les quals els números indiquen el valor de la resistència característica a flexió, fm,k , expressada en N/mm2.

En l’annex E figuren els valors de les propietats de resistència, rigidesa i densitat associats a cada classe resistent de fusta laminat serrat.. 6.4.2. Fusta laminada encolada

La fusta laminada encolada, per al seu ús en estructures, estarà classificada quedant assignada a una classe resistent (veure procediment d’assignació en l’annex D).

Les classes resistents són:

a) Per a fusta laminada encolada homogènia: GL24h, GL28h, GL32h i GL36h;

b) Per a fusta laminada encolada combinada: GL24c, GL28c, GL32c i GL36c. En las quals els números indiquen el valor de la resistència característica a flexió, fm,g,k , expressada en N/mm2.


Les unions dentades per a peces senceres fabricades d’acord amb la norma UNIX ENV 387 no han d’utilitzar-se en classe de servei 3 quan en la unió canvia la direcció de la fibra.

6.4.3. Fusta microlaminada

La fusta microlaminada per a ús estructural haurà de subministrar-se amb una certificació dels valors de les propietats mecàniques i de l’efecte de la grandària d’acord amb els plantejaments generals d’aquesta memòria.

6.4.4. Taulell estructural

L’ús dels diferents tipus de taulells ha de limitar-se a les classes de servei contemplades per a cada tipus en la taula 2.1.

6.4.5. Adhesius

La documentació tècnica de l’adhesiu ha d’incloure les prescripcions d’ús i incompatibilitats.

L’encolat de peces de fusta d’espècies diferents o de productes derivats de la fusta varia (sobretot si els coeficients de contracció són diferents) requereix un coneixement específic sobre la seva viabilitat.

6.4.5.1. Tipus d’adhesius

A la taula 4.1 es descriuen els adhesius utilitzats en fusta per a ús estructural i la seva adequació a la classe de servei.

Taula 4.1 (segons CTE-SE-M) Tipus de adhesius en fusta per a us estructural i la seva adequació amb la classe de servei.

Tipus de adhesiu Abreviatura

Classe de servei Observacions

1 2 3

Fenol-formaldehído(1) (5) PF apte(1) apte(1) apte(1)

Adhesiu per a encolar en calent (110º-140ºC); adequat per a fabricació de taulells de fusta.

Resorcina-fenol-formaldehído (5)

Resorcina-formaldehído (5) Melamina-urea-formaldehído (2)(6) Urea-formaldehído (6)

RPF RF

MUF UF

apte Apte Apte apte

Apte Apte Apte Poc apte

Apte Apte Poc apte No apte

131 de 141


(1) Només per a encolat en calent (110º - 140 ºC); adequat per a fabricació de taulells derivats de la fusta. (2) Preferentment per a encolar per sobre de 30 ºC. (3) No adequada per una humitat relativa del aire elevada i simultània amb una temperatura per sobre de 50 ºC. (4) No adequada paer temperatures superiors als 50 ºC. (5) Línees de cola de color marron fosc. (6) Línees de cola transparentes.

Els adhesius que compleixin les especificacions per al Tipus I, definides en UNIX EN 301, poden utilitzar-se en totes les classes de servei, i els que compleixin les especificacions per al Tipus II únicament en la classe de servei 1 o 2 i mai exposats de forma perllongada a temperatures superiors als 50 °C.

6.4.5.2. Exigències relatives als adhesius

Els adhesius utilitzats en la fabricació d’elements estructurals de fusta s’ajustaran a les normes UNIX EN 301 i UNIX EN 12436: 2002.

En el producte s’indicarà de forma visible que l’adhesiu és apte per a ús estructural, així com per a què classes de servei és apte.

6.4.6. Unions

6.4.6.1. Unions tradicionals

Les unions tradicionals, també denominades fusteres o unions per contacte, transmeten les forces per mitjà de tensions de compressió localitzada i de tallant entre les mateixes peces de fusta per mitjà del tall i mecanització adequats. El material aportat (generalment ferramentes en forma de platines i altres elements de fixació) és molt reduït i la seva funció és la de mantingui en posició les unions. En alguns casos poden servir per a reforç de la unió o per a resistir una inversió de la sol·licitació.

6.4.6.2. Elements mecànics de fixació

Els elements mecànics de fixació contemplats en aquesta memòria per a la realització de les unions són:

a) de tipus clavilla: claus de fusta llisa o amb ressalts, grapes, tirafons (cargols rosca fusta), perns o passadors.

b) connectadors: d’anella, de placa o dentats.

En el projecte s’especificarà, per a la seva utilització en estructures de fusta, i per a cada tipus d’element mecànic de fixació de tipus clavilla:

Poliuretà (6) PU Apte apta apte

Aptitud reduïda per a omplir els junts. El fabricant indicarà les prestacions en front el foc.

Resines epòxid (4) (6) EP apte apte apte Apta per a junts

gruixuts. Pressió d’encolat reduïda.

Caseïna (6) apte poc apte no apte És necessari un

fungicida.


a) resistència característica a tracció de l’acer fu,k;

b) informació geomètrica que permeti la correcta execució dels detalls; 6.5. Execució

6.5.1. Materials

Abans de la seva utilització en la construcció, la fusta ha d’assecar-se, en la mesura que sigui possible, fins a aconseguir continguts d’humitat adequats a l’obra acabada (humitat d’equilibri higroscòpic).

Si els efectes de les contraccions o minves no es consideren importants, o si han sigut reemplaçades les parts danyades de l’estructura, poden acceptar-se continguts més elevats d’humitat durant el muntatge sempre que s’asseguri que la fusta podrà assecar-se al contingut d’humitat desitjat.

6.5.2. Detalls Constructius

De cara a la formalització de junts entre elements, i per a elements formats amb fusta de conífera, es consideraren les següents variacions dimensionals d’origen higrotérmico:

a) Per a taulells contraxapats i de OSB, i en el seu pla, serà com a màxim de valor 0,02% per cada 1% de variació de contingut d’humitat del mateix.

b) Per a fusta serrada, laminada o microlaminada es podrà prendre, per cada 1% de variació de contingut d’humitat, un valor de 0,01% en direcció longitudinal i 0,2% en la transversal (aquesta última correspon en realitat a la tangencial, i la radial es podrà prendre com a 0,1%).

A continuació s’enumeren una sèrie de bones pràctiques que milloren notablement la durabilitat de l’estructura:

a) evitar el contacte directe de la fusta amb el terreny, mantenint una distancia mínima de 20cm i disposant un material hidròfug (barrera antihumitat);

b) evitar que les arrencades de suports i arcs restin embeguts en el formigó o algun altre material de fàbrica. Per això es protegirà de la humitat col·locant-se a una distancia suficient del terra o sobre capes impermeables;

c) ventilar les trobades entre bigues en murs, mantenint una separació mínima de 15 mm entre la

superfície de la fusta i el material del mur. El suport en la seva base ha de realitzar-se a través d’un material intermig, separador, que no transmeti la possible humitat del mur(vegi figura 11.2.a);

d) evitar unions en les que es pugui acumular l’aigua;

e) protegir la cara superior dels elements de fusta que estiguin exposats directament a la in-

tempèrie i en els que pugui acumular-se l’aigua. En el cas d’utilitzar un coixinet(normalment de xapa metàl·lica), aquest coixinet ha de permetre, a més, l’aireació de la fusta que corbi(vegi figura 11.2.b);

132 de 141


f) evitar que les testes dels elements estructurals de fusta restin exposats a l’aigua de pluja amagant-se, quan sigui necessari, amb una peça de rematada protectora (vegi figura 11.2.c);

g) facilitar, en general, al conjunt de la coberta la ràpida evacuació de les aigües de pluja i

disposar de sistemes de desguàs de las condensacions

Figura 11.2 (segons CTE) a), b) i c). Exemples de detalls constructius de protecció d’elements estructurals

Els possibles canvis de dimensions, produïts per la inflació o minva de la fusta, no han de restar enregistrats per lloses elements d’unió:

a) en general, en peces de cantell superior a 80 cm, no s’han d’utilitzar cavalcament ni nusos rígids realitzats amb plaques d’acer que coartin el moviment de la fusta (veure figura 11.3 a)

b) les solucions amb plaques d’acer i perns resten limitades a situacions en les que s’esperen petits canvis de les condicions higrotèrmiques de l’ambient i el cantell dels elements estructurals no supera els 80cm. Igualment succeeix en unions de tipus corona en els nusos d’unió de pilar/dentell en pòrtics de fusta laminada, figura 11.3


Taula 11.3 Uniones corona

a) Enllaç amb cobrijunta metàl·lic que abracen ambdós peces. Es fixen amb perns i connectors. Si s’empren plaques metàl·liques s’ha de tenir en compte l’efecte de restricció dels moviments de la fusta per canvis del contingut d’humitat. Per tal motiu quedaran limitats els cantells de les peces a unir.

b) Unió en corona de nus de pòrtic. Es tracta d’una unió rígida entre les dos peces que constitueixen el pilar i la llinda, que queda abraçat per les peces del pilar. La unió es realitza per mitjà d’una sèrie de perns més connectors segons els necessitats del càlcul, que cusen les tres peces. És aconsellable que el cant de la peça no superi els 80 cm.

6.6. Control

6.6.1. Subministrament i recepció dels materials 6.6.1.1. Identificació del subministre En l’albarà de subministrament o, si és el cas, en documents a banda, el subministrador facilitarà, almenys, la següent informació per a la identificació dels materials i dels elements estructurals:

a) amb caràcter general:

- nombre i direcció de l’empresa subministradora;

- nombre i direcció de la fàbrica o de la serradora, segons correspongui;

- data del subministrament;

133 de 141


- quantitat subministrada; certificat d’origen, i distintiu de qualitat del producte, en el seu cas.

b) amb caràcter específic:

i) fusta serrada:

- espècie botànica i classe resistent (la classe resistent pot declarar-se indirectament mitjançant la qualitat amb indicació de la norma de classificació resistent utilitzada);

- dimensions nominals;

- contingut d’humitat o indicació d’acord amb la norma de classificació corresponent.

ii) taulell:

- tipus de taulell estructural segons norma UNE (amb declaració dels valores de les propietats de resistència, rigidesa i densitat associades al tipus de taulell estructural

- dimensions nominals.

iii) element estructural de fusta laminada encolada:

- tipus d’element estructural i classe resistent (de la fusta laminada encolada empleada);

- dimensions nominals;

- marcat segons UNE EN 386.

iv) altres elements estructurals realitzats en taller:

- tipus d’element estructural i declaració de la capacitat portant de l’element amb indicació de les condicions de recolzament (o els valors de les propietats de resistència, rigidesa i densitat dels materials que el conformen);

- dimensions nominals.

- Marcat segons UNE EN 386

v) fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectores:

- certificat del tractament en el que s’ha de fer servir: la identificació de l’aplicador; l’espècie de fusta tractada; el protector utilitzat i el seu número de registre (Ministeri de Sanitat i Consum); el mètode d’aplicació utilitzat; la categoria de risc que cobreix; la data del tractament; precaucions a prendre davant mecanitzacions posteriors al tractament; informacions complementàries, en el seu cas.

vi) elements mecànics de fixació:

- tipus (clau sense o amb ressalts, tirafons, passador, pern o grapa) i resistència caracterís-tica a tracció de l’acer i tipus de protecció contra la corrosió; - dimensions nominals; - declaració, quan sigui necessari, dels valors característics de resistència a l’aixafament i


moment plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-taulell i fusta-acer.

6.6.1.2. Control de recepció en obra

Comprovacions:

a) a l’arribada dels productes a l’obra, el director de la execució de l’obra comprovarà:

i) amb caràcter general:

- aspecte i estat general del subministrament; - que el producte és identificable i s’ajusta a les especificacions del projecte.

ii) amb caràcter específic:

- es realitzarà, també, les comprovacions que en cada cas es considerin oportunes de les que a continuació s’estableixen excepte, en principi, les que estiguin avalades pels procediments reconeguts en el CTE; - - fusta serrada: espècie botànica: La identificació anatòmica es realitzarà en el laboratori especialitzat; Classe Resistent: La propietat o propietats de resistència, rigidesa i densitat, s’especificaran segons notació i assaigs; toleràncies en les dimensions: S’ajustaran a la norma UNE EN 336 per fustes de coníferes. Aquesta norma, mentre no existeixi norma pròpia, s’aplicarà també per fustes de frondoses amb els coeficients de inflamació i merma de l’espècie de frondosa utilitzada; contingut d’humitat: excepte especificació en contra, ha de ser � 20% segons UNE 56529 o UNE 56530.

- taulells: propietats de resistència, rigidesa i densitat: Es determinarà segons notació i assaigs; toleràncies en les dimensions: Segons UNE EN 312-1 per a taulells de partícules, UNE EN 300 per a taulells d’encenalls orientades (OSB), UNE EN 622-1 per a taulells de fibres i UNE EN 315 per a taulells contraxapats; - elements estructurals de fusta laminada encolada: Classe Resistent: La propietat o propietats de resistència, de rigidesa i la densitat, s’especificaran segons notació del apartat 4.2.2; toleràncies en las dimensiones: Segons UNE EN 390.

- altres elements estructurals realitzats en taller. Tipus, propietats, toleràncies dimensionals, planeïtat, contrafletxes (en el seu cas): Comprovacions segons allò especificat en la documentació del projecte.

- fusta i productes derivats de la fusta, tractats amb productes protectors. Tractament aplicat: es comprovarà la certificació del tractament. - elements mecànics de fixació. Es comprovarà la certificació del tipus de material utilitzat i del tractament de protecció. Criteri general de no-acceptació del producte. L’ incompliment d’alguna de las especificacions d’un producte, excepte demostració de que no suposi cap risc apreciable, tant de les resistències mecàniques com de la durabilitat, serà condició suficient per a la no-acceptació del producte i en el seu cas de la partida.

134 de 141


7. JUSTIFICACIÓ DE CÀLCUL 7.1. Programes de càlcul

NOM COMERCIAL: Cype. Arquitectura Ingenieria y Construcción EMPRESA: CYPE Ingenieros S.A. VERSIÓ: 2009.1.c LLICENCIA: 28210

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA:

El programa realitza un càlcul espacial en tres dimensions per mètodes matricials de rigidesa, formant amb barres els elements que defineixen l’estructura: pilars, bigues i biguetes. S’estableix la compatibilitat de deformació en tots els nusos considerant sis graus de llibertat i es crea la hipòtesis d’indeformabilitat del plànol de cada planta, per a simular el comportament del forjat, impedint els desplaçaments relatius entre nusos del mateix. Als efectes d’obtenció de sol·licitacions i desplaçaments, per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic i se suposa un comportament lineal dels materials, per tant, un càlcul en primer ordre.

NOM COMERCIAL: Win Eva EMPRESA: E.T.S.A.B + U.P.C. VERSIÓ: Wineva 5.08 LLICENCIA: 709-X DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA:

El Win Eva és un programa de resolució d’estructures de barres en dues dimensions, destinat a l càlcul de les deformacions elàstiques i els esforços.

NOM COMERCIAL: Prontuario informatico del hormigón estructural EMPRESA: Universidad Politécnica de Madrid VERSIÓ: 3.0 LLICENCIA:


El programa consisteix en el càlcul de seccions de formigó armat, on determinant la geometria i la secció d’acer, es poden determinar els esforços màxims assumibles tant per ELS, com per ELU.

NOM COMERCIAL: METALPLA 2009 rev.1 EMPRESA: Demontriz programación a medida S.L. VERSIÓ: Revisió 82 versió control 2.30 LLICENCIA:


El programa realitza el càlcul d’estructures de barres metàl·liques en 2D i 3D, seguint la teoria del càlcul matricial i tenint en consideració efectes de segon ordre. Per tant s’obtenen resultats d’esforços i deformacions.

NOM COMERCIAL: ESTRUMAD 2009 rev.1 EMPRESA: Demontriz programación a medida S.L. VERSIÓ: Revisió 83 versió control 2.40 LLICENCIA:


El programa realitza estructures de barres de fusta en 2D i 3D, seguint la teoria del càlcul matricial i tenint en consideració efectes de segon ordre. Per tant s’obtenen resultats d’esforços i deformacions.


8. NORMATIVA. EHE-08, "Instrucción de Hormigón estructural". CTE- Código técnico de la Edificación DB-SE-AE Acciones en la edificación DB-SE-F Fábrica DB-SE-M Fusta DB-SI Seguridad en caso de incendios NCSR-02, “Norma de construcción sismorresistente: Parte general y edificación” "Pliego de Condiciones generales de la Edificación. Facultativas y económicas". Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Madrid 1.989. 9. ANNEX DE CÀLCUL. S’adjunten els llistats de càlculs de les bigues i biguetes.

135 de 141

Página�1

EXPEDIENT:

OBRA:

ELEMENT:

Secció b�= 10 cm Intereix i�= 0.60 mh�= 24 cm �� 15.00 º

Longitud�biga L�= 5.50 m 0.26

Tipus�de�fusta = 23.00 FUSTA�LAMINADAPropietats�resistents

Flexió = 24 N/mm2

Tallant = 2.2 N/mm2

Propietats�de�rigidesa

E�paral.lel�mitjà = 11600 N/mm2

E�paral.lel�5º�percentil = 9400 N/mm2

Densitat

Densitat�mitjana = 350 Kg/m3

Àrea A = 240.00 cm2

Pes P = 0.08 kN/mlInèrcia I = 11520 cm4

Mòdul�resistent W = 960 cm3

(G1) Pes�Propi: 0.00 kN/m2

(G2) Càrregues�Permanents: 1.00 kN/m2

(G3) Càrrega�d'envans: 0.00 kN/m2

ELU ELUFOC ELS(Q1) Sobrecàrrega�d'ús: 1.00 1.00 1.00 kN/m2

(Q2) Sobrecàrrega�de�neu>1000m: 0.00 kN/m2

Curta (Q2) Sobrecàrrega�de�neu<1000m: 0.50 kN/m2

�G PP Permanent�+�PPbiga= 0.68 kN/ml *�cos�a�= 0.66 kN/mlQ1�ELU�= 0.60 kN/ml *�cos�a�= 0.58 kN/mlQ1�ELU�FOC�= 0.60 kN/ml *�cos�a�= 0.58 kN/mlQ1�ELS�= 0.60 kN/ml *�cos�a�= 0.58 kN/ml

�Q2�= 0.30 kN/ml *�cos�a�= 0.29 kN/ml

SGPP Permanent�+�PPbiga= 0.68 kN/ml *�sin�a�= 0.18 kN/ml

Q1�ELU�= 0.60 kN/ml *�sin�a�= 0.16 kN/ml

Q1�ELU�FOC�= 0.60 kN/ml *�sin�a�= 0.16 kN/ml

Q1�ELS�= 0.60 kN/ml *�sin�a�= 0.16 kN/ml

SQ2�= 0.30 kN/ml *�sin�a�= 0.08 kN/ml

SQSU

COMPONENT�HORITZONTAL�(C.H)

��VALORS�DE�CÀLCUL

�Q SU

COMPONENT�VERTICAL�(C.V)

Permanent

Mitja

JM4174Coberta�de�la�masia�de�la�Gleva�de�la�Salut.�Sant�Feliu�de�Llobregat.�Barcelona

COBERTA�NOVA��CARACTERÍSTIQUES�DE�L'ELEMENT�MOTIU�D'ESTUDI

Inclinació�forjat

��CARACTERÍSTIQUES�DE�LA�FUSTA

��PROPIETATS�DE�LA�SECCIÓ

GL24c

Página�2

Coeficient�parcial�seguretat�del�material�(�M)

FUSTA�LAMINADA 1.25

Coeficient�parcial�seguretat�de�les�accions�(�)Concàrregues 1.35

Sobrecàrregues 1.5

Factor�de�modificacióClasses�de�servei 2Tipus�de�duració�de�la�càrrega 4Kmod�(fusta�massissa�i�encolada) 0.9

Factors�de�correcció�de�la�resistència

Factor�d'alçada�kh


Factors�de�correcció�per�influència�de�les�fendes

Factor�kcr 0.67

Factor�de�fluènciaKdef�(fusta�massisa�i�encolada) 0.8

BIGA 1 1 M=�qL2/8 V=�qL/2 �=�5qL4/384EICÀRREGA 2 2 Lef��v *�L = 5.23 m

Vk Vd Vk Vd

MOMENTS�(m.kN) �GPP�= 2.48 3.35 MOMENTS�(m.kN) �GPP�= 0.67 0.90Q1�ELU�= 2.19 3.29 Q1�ELU�= 0.59 0.88

Q1�ELU�FOC�= 2.19 Q1�ELU�FOC�= 0.59Q2�= 1.10 1.64 Q2�= 0.29 0.44

TALLANTS�(kN) �GPP�= 1.81 2.44 TALLANTS�(kN) �GPP�= 0.48 0.65Q1�ELU�= 1.59 2.39 Q1�ELU�= 0.43 0.64

Q2�= 0.80 1.20 Q2�= 0.21 0.32DEFORMACIONS�(mm) �GPP�= 5.86 DEFORMACIONS�(mm) �GPP�= 1.57

Q1�ELS�= 5.17 Q1�ELS�= 1.38Q2�= 2.58 Q2�= 0.69

ESFORÇOS�DE�CÀLCUL

COMPONENT�VERTICAL�(C.V) COMPONENT�HORITZONTAL�(C.H)

COEFICIENTS

Recolzada

Duració curta

2 (coberts oberts)

Repartida

136 de 141

Página�3

COMPROVACIÓ�FLEXIÓ�SIMPLE

�m,d� � �fm,d�*�kcrit

fm,k kcrit�= 1.00�m,crit� No�cal�comprovació�a�volc�lateral

E0,05 *�b2

Lef�*�h

MPP*�+�MSU* fm,k

W �M9.86 N/mm2 < 18.94 N/mm2 COMPLEIX

COMPROVACIÓ�PER�TALLANT

�d� � �fv,d

VPP*�+�VSU* fv,k

kcr�*�A �M0.52 N/mm2 < 1.58 N/mm2 COMPLEIX

COMPROVACIÓ�DE�LA�DEFORMACIÓ

1��Integritat�dels�elements�constructius

17.60 mm�� L�/ 300 5 18.33 mm COMPLEIX

2��Confort�dels�usuaris

6.69 mm�� L�/ 350 15.71 mm COMPLEIX

3��Aparença�de�l'obra

12.52 mm�� L�/ 300 18.33 mm COMPLEIX

kmod�*��1,5�*

ESTATS�LÍMIT�DE�SERVEI

�GPP�*�(1+�kdef)�+��Qk,i�*��2,i

Qk,1�+��Qk,i�*��0,i

N/mm2

� kmod�*�kh�* *�kcrit

ESTATS�LÍMIT�ÚLTIMS

�GPP�*�(1+�kdef)�+�Q1�+��Qk,i�*�0,i

��rel,m�= = 0.64

0,78�* =�m,crit�= 58.47

Resta de casos

Pàgina�4

ÚS 1UBICACIÓ 2

�SI�6�RESITÈNCIA�AL�FOC�DE�L'ESTRUCTURA

Plantes superiors

Habitatge unifamiliar aïllat

UBICACIÓ 2H�EVACUACIÓ 1Resistència�al�foc�=Temps�d'exposició�al�foc�(t)�= min

E.2�Mètode�de�la�secció�reduïda��Profunditat�eficaç�de�carbonatació�(def)

R3030

<15m

Plantes superiors

def�= dchar,n�+�(K0�*�d0)�= 28 mmK0�=d0�= mm

��Profunditat�carbonitzada�nominal�(dchar,n)dchar,n�= �n�x��t�= mm

�n = mm/min0.7

71

21�n�= mm/min

CARES�EXPOSADES�AL�FOC 2

Secció bef�� = 4.4 cmhef�� = 21.2 cm

Longitud�biga L = 5.50 m

0.7

��CARACTERÍSTIQUES�DE�L'ELEMENT�EXPOSAT�AL�FOCCara inferiors i laterals

Longitud�biga L = 5.50 mIntereix i = 0.60 mInclinació�forjat � = 15.00 º 0.26 rad

Tipus�de�fusta = GL24cPropietats�resistents

Flexió = 24 N/mm2


FUSTA�LAMINADA

<15m

Plantes superiors


Cara inferiors i laterals

Flexió = 24 N/mmTallant = 2.2 N/mm2




Densitat

<15m

Plantes superiors




Àrea Aef = 93.3 cm2

Pes P = 0.03 kN/mlInèrcia Ief = 3494 cm4

Mòd l i t t W 330 3


<15m

Plantes superiors



Mòdul�resistent Wef = 330 cm3

<15m

Plantes superiors



137 de 141

Pàgina�5


FUSTA LAMINADA 1.00

COEFICIENTS


Factor�de�modificacióKmod�(fusta�massissa�i�encolada) 1.00

Factor�de�modificació�en�situació�d'incendiKfi 1.15




BIGA 1 Recolzada M=�qL2/8

CÀRREGA 2 Repartida �v�=�L ef /�L L ef �= 5.23 m


CÀRREGA 2 Repartida �v� �L ef /�L L ef � 5.23 m

Para�una�sobrecàrrega�d'ús�de=Q1�ELU�FOC�= 1.00 kN/m2

Concàrregues

MPP�= 3.15 m.kN

Combinació�de�Sobrecàrregues

MQ1�ELU�FOC= 2.78 m.kN + MQ2�= 1.39 m.kN


�d� � �fm,d


�rel,m�= � fm,k = 1.37 kcrit�= 0.53

�m,crit� Cal�comprovació�a�volc�lateral

�m,crit�= 0,78�* E0,05�*�b2 = 12.81 N/mm2Lef�*�h

MPP�+�MSU � kmod�*�kh�* kfi�*�fm,k *�kcrit

Wef �M13.77 N/mm2 � 16.14 N/mm2 COMPLEIX

138 de 141

Página�1

EXPEDIENT:

OBRA:

ELEMENT:

Secció b�= 16 cm Intereix i�= 4.70 mh�= 16 cm �� 0.00 º

Longitud�biga L�= 2.00 m 0.00

Tipus�de�fusta = 23.00 FUSTA�LAMINADAPropietats�resistents

Flexió = 24 N/mm2

Tallant = 2.2 N/mm2




Densitat


Àrea A = 256.00 cm2

Pes P = 0.09 kN/mlInèrcia I = 5461 cm4

Mòdul�resistent W = 683 cm3

(G1) Pes�Propi: 0.00 kN/m2

(G2) Càrregues�Permanents: 1.00 kN/m2

(G3) Càrrega�d'envans: 0.00 kN/m2

ELU ELUFOC ELS(Q1) Sobrecàrrega�d'ús: 1.00 1.00 1.00 kN/m2

(Q2) Sobrecàrrega�de�neu>1000m: 0.00 kN/m2

Curta (Q2) Sobrecàrrega�de�neu<1000m: 0.50 kN/m2

�G PP Permanent�+�PPbiga= 4.79 kN/mlQ1�ELU�= 4.70 kN/mlQ1�ELU�FOC�= 4.70 kN/mlQ1�ELS�= 4.70 kN/ml�Q2�= 2.35 kN/ml

��VALORS�DE�CÀLCUL

�Q SU

COMPONENT�VERTICAL�(C.V)

Permanent

Mitja

JM4174Coberta�de�la�masia�de�la�Gleva�de�la�Salut.�Sant�Feliu�de�Llobregat.�Barcelona

COBERTA�NOVA�(perfils�recollida)��CARACTERÍSTIQUES�DE�L'ELEMENT�MOTIU�D'ESTUDI

Inclinació�forjat



GL24c

Página�2



Coeficient�parcial�seguretat�de�les�accions�(�)Concàrregues 1.35

Sobrecàrregues 1.5

Factor�de�modificacióClasses�de�servei 2Tipus�de�duració�de�la�càrrega 4Kmod�(fusta�massissa�i�encolada) 0.9




Factors�de�correcció�per�influència�de�les�fendes

Factor�kcr 0.67

Factor�de�fluènciaKdef�(fusta�massisa�i�encolada) 0.8

BIGA 1 1 M=�qL2/8 V=�qL/2 �=�5qL4/384EICÀRREGA 2 2 Lef��v *�L = 1.90 m

Vk Vd Vk Vd

MOMENTS�(m.kN) �GPP�= 2.40 3.23 MOMENTS�(m.kN) �GPP�= 0.00 0.00Q1�ELU�= 2.35 3.53 Q1�ELU�= 0.00 0.00

Q1�ELU�FOC�= 2.35 Q1�ELU�FOC�= 0.00Q2�= 1.18 1.76 Q2�= 0.00 0.00

TALLANTS�(kN) �GPP�= 4.79 6.47 TALLANTS�(kN) �GPP�= 0.00 0.00Q1�ELU�= 4.70 7.05 Q1�ELU�= 0.00 0.00

Q2�= 2.35 3.53 Q2�= 0.00 0.00DEFORMACIONS�(mm) �GPP�= 1.58 DEFORMACIONS�(mm) �GPP�= 0.00

Q1�ELS�= 1.55 Q1�ELS�= 0.00Q2�= 0.77 Q2�= 0.00


COMPONENT�VERTICAL�(C.V) COMPONENT�HORITZONTAL�(C.H)

COEFICIENTS

Recolzada

Duració curta

2 (coberts oberts)

Repartida

139 de 141

Página�3


�m,d� � �fm,d�*�kcrit

fm,k kcrit�= 1.00�m,crit� No�cal�comprovació�a�volc�lateral

E0,05 *�b2

Lef�*�h

MPP*�+�MSU* fm,k

W �M11.19 N/mm2 < 19.01 N/mm2 COMPLEIX

COMPROVACIÓ�PER�TALLANT

�d� � �fv,d

VPP*�+�VSU* fv,k

kcr�*�A �M1.34 N/mm2 < 1.58 N/mm2 COMPLEIX

COMPROVACIÓ�DE�LA�DEFORMACIÓ

1��Integritat�dels�elements�constructius

4.77 mm�� L�/ 300 5 6.67 mm COMPLEIX

2��Confort�dels�usuaris

1.93 mm�� L�/ 350 5.71 mm COMPLEIX

3��Aparença�de�l'obra

3.30 mm�� L�/ 300 6.67 mm COMPLEIX

kmod�*��1,5�*

ESTATS�LÍMIT�DE�SERVEI

�GPP�*�(1+�kdef)�+��Qk,i�*��2,i

Qk,1�+��Qk,i�*��0,i

N/mm2

� kmod�*�kh�* *�kcrit


�GPP�*�(1+�kdef)�+�Q1�+��Qk,i�*�0,i

��rel,m�= = 0.20

0,78�* =�m,crit�= 617.43

Resta de casos

Pàgina�4

ÚS 1UBICACIÓ 2

�SI�6�RESITÈNCIA�AL�FOC�DE�L'ESTRUCTURA

Plantes superiors


UBICACIÓ 2H�EVACUACIÓ 1Resistència�al�foc�=Temps�d'exposició�al�foc�(t)�= min

E.2�Mètode�de�la�secció�reduïda��Profunditat�eficaç�de�carbonatació�(def)

R3030

<15m

Plantes superiors

def�= dchar,n�+�(K0�*�d0)�= 28 mmK0�=d0�= mm

��Profunditat�carbonitzada�nominal�(dchar,n)dchar,n�= �n�x��t�= mm

�n = mm/min0.7

71

21�n�= mm/min

CARES�EXPOSADES�AL�FOC 2

Secció bef�� = 10.4 cmhef�� = 13.2 cm

Longitud�biga L = 2.00 m

0.7

��CARACTERÍSTIQUES�DE�L'ELEMENT�EXPOSAT�AL�FOCCara inferiors i laterals

Longitud�biga L = 2.00 mIntereix i = 4.70 mInclinació�forjat � = 0.00 º 0.00 rad

Tipus�de�fusta = GL24cPropietats�resistents

Flexió = 24 N/mm2


FUSTA�LAMINADA

<15m

Plantes superiors



Flexió = 24 N/mmTallant = 2.2 N/mm2




Densitat

<15m

Plantes superiors




Àrea Aef = 137.3 cm2

Pes P = 0.05 kN/mlInèrcia Ief = 1993 cm4

Mòd l i t t W 302 3


<15m

Plantes superiors



Mòdul�resistent Wef = 302 cm3

<15m

Plantes superiors



140 de 141

Pàgina�5


FUSTA LAMINADA 1.00

COEFICIENTS


Factor�de�modificacióKmod�(fusta�massissa�i�encolada) 1.00

Factor�de�modificació�en�situació�d'incendiKfi 1.15




BIGA 1 Recolzada M=�qL2/8

CÀRREGA 2 Repartida �v�=�L ef /�L L ef �= 1.90 m


CÀRREGA 2 Repartida �v� �L ef /�L L ef � 1.90 m

Para�una�sobrecàrrega�d'ús�de=Q1�ELU�FOC�= 1.00 kN/m2

Concàrregues

MPP�= 2.40 m.kN

Combinació�de�Sobrecàrregues

MQ1�ELU�FOC= 2.35 m.kN + MQ2�= 1.18 m.kN


�d� � �fm,d


�rel,m�= � fm,k = 0.28 kcrit�= 1.00

�m,crit� No�cal�comprovació�a�volc�lateral

�m,crit�= 0,78�* E0,05�*�b2 = 316.20 N/mm2Lef�*�h

MPP�+�MSU � kmod�*�kh�* kfi�*�fm,k *�kcrit

Wef �M11.82 N/mm2 � 30.36 N/mm2 COMPLEIX

141 de 141