NÚMERO 4

LAREVISTA

DELCATÀ

MANRESA - CURS 2009 / 10

2

L’entrevista .........................................................4

ESO 1r d’ESO ............................................................. 6

2n d’ESO ........................................................... 10

3r d’ESO ........................................................... 12

4t d’ESO ........................................................... 14

ESO (Activitats comunes) .................................... 18

Batxillerat .......................................................... 22

Cicles formatiusComerç i màrqueting .......................................... 32

Imatge personal ................................................. 42

Fusta i moble ..................................................... 54

Sanitat ............................................................. 58

Serveis a la comunitat ........................................ 64

PQPI ................................................................... 80

PPAS ................................................................... 82

L’AMPA ............................................................... 83

SUMARI

C/ Rosa Sensat, 6-808243 - MANRESATel. 93 877 37 05FAX 93 873 45 04

http://www.ieskta.catiesguillemcata@xtec.cat

3

El tren de les noves tecnologies

EDITORIAL

ImpressióINOM, SA

Portada

Equip de redacció

Jordi Estrada

David Jordan

Laura Mateo

Rosa Soldevila

Capçalera

Carles Perramon

Disseny

Carme Mateo

JUNY DE 2010

MaquetacióDavid Jordan

NÚMERO 4

LAREVISTA

DELCATÀ

MANRESA - CURS 2009 / 10

EDITORIAL

Som a punt d’acabar el curs. Com en una an-dana de tren, hi ha alumnes que van i vénen. D’una banda, n’hi ha que el curs vinent començaran a la universitat o cursaran altres estudis superiors, i n’hi ha que intentaran incorporar-se al mercat laboral. D’altra banda, uns arribaran de nou i altres conti-nuaran al centre durant un, dos o qui sap quants cursos més. En tot cas, hi ha un tren preparat per a cadascú. I el nostre tren comú, ara mateix, es diu noves tecnologies.

Entenguem-nos. No es tracta d’una nova esta-ció, sinó del mitjà que ha d’ajudar a portar-nos-hi d’una manera més ràpida i eficaç. És per això que, el curs vinent, juntament amb molts altres centres educatius catalans, durem a terme la implantació del projecte 1x1 a primer i segon d’ESO, que consis-teix a posar a l’abast dels alumnes un nou sistema d’aprenentatge basat en l’ús de la informàtica com a finestra oberta al món del coneixement, tot i ser conscients de les dificultats i els inconvenients que comportarà.

Això pel que fa al curs vinent. De l’actual, en trobareu un ampli resum a les pàgines d’aquesta revista, en què destaquem l’estrena d’un nou cicle formatiu de la família de Sanitària, anomenat CFGS Laboratori d’Anàlisis Clíniques, i la consecució del vuitè lloc nacional de l’alumne Daniel Samaniego en les Proves Cangur celebrades a Barcelona. Sa-maniego ha estat el primer bagenc classificat en una competició en què participaven més de tres mil tres-cents alumnes de primer de batxillerat de tot Catalunya.

4

L’ENTREVISTA

Manel Villar: «No concebo la filosofia sense l’humor» Redacció

No tothom pot dir que ha nascut filòsof. El Manel, que hi ha nascut, no es limita a ensenyar filosofia, sinó que filo-sofa amb intensitat i profunditat sobre la cosa més aparentment insignificant i banal. Si fos pescador, fins pescaria ton-yines en gots de coll alt, aquells en què un bon còctel de Marx’s (els germans i Karl) fa el mateix efecte que un estirabot manelià.

Nascut a Barcelona, en un barri obrer, durant els anys d’Universitat el Manel va compagi-nar els seus estudis de filosofia amb el treball d´adminis-tratiu en un concessionari de cotxes. Una vegada llicenciat, va dubtar entre dedicar-se al tripijoc i la golferia, com la resta de jovent del barri, o bé fer una tesina sobre Hume. Com que al final va triar la se-gona opció, d’aleshores ençà, el Manel ha estat exercint la docència al Poble Nou de Bar-celona i a l’institut de Cardedeu, entre altres centres.

A banda de la docència, el Manel ha obtingut el premi Arnau de Vilano-va d’experiències pedagògiques en dues ocasions: l’any 2001, amb l’assaig Tecnologia, valors i medi ambient, i enguany, amb el treball titulat Delibe-ració i cinisme. D’altra banda, qui vul-gui conèixer les seves preocupacions filosòfiques pot consultar el seu blog la pitxa un lio o la seva pàgina web con-viccions, les mínimes.

Qui va inventar la filosofia?

El primer que va adonar-se i reconèixer que no sabia. La filosofia vol una actitud humil davant el coneixement, contràriament a qui d’una manera crítica sosté que no necessita saber res més, perquè tot el que necessita saber ja ho sap.

Es pot dir que ja està tot dit, en filosofia?

Gairebé tot, però també en política, en moral, en art i fins i tot en ciència. Moltes de les qüestions que es van plantejar els primers filòsofs grecs encara avui dia ens preocupen. L’únic que canvia és la manera de dir-ho i el context. Com deia Eugeni d’Ors, “allò que no és plagi és tradició”.

Consideres que la filosofia fa la fe-licitat?

No necessàriament. La filosofia no s´ha d´identificar amb discursos d’autoajuda. No consola; per això ja tenim la religió. La fi-losofia està més lligada a la llibertat que no pas a la felicitat. I això ens incomoda. Ja ho va dir el filòsof Stuart Mill: “Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”.

Cal saber filosofia per agafar-se la vida amb filosofia?

Primer caldria aclarir quin tipus de filosofia és aquella en què es diu com cal agafar-se la vida. Agafar-se la vida amb fi-

5

L’ENTREVISTA

losofia no significa resignar-se al que hi ha, sinó conèixer o intentar conèixer el que hi ha per tractar de canviar-ho, si es pot. No cal saber filosofia, sinó que més aviat depèn del tarannà de cadascú.

I la crisi? Com cal afrontar-la, fi-losòficament parlant?

La crisi ens qüestiona, ens posa en camí de pensar com hem pogut arribar a aquesta situació. La filosofia és una tasca reactiva. D’altra banda, el filòsof no és cap profeta, i quan ho intenta fracassa. És clar que també fracassen aquells que se suposa que han de preveure les crisis: economistes i polítics.

És veritat que amb humor la filosofia entra millor?

No concebo la filosofia sense humor. És una qüestió que cal considerar seriosament. Per a mi és inconcebible pensar que una cosa es pugui fer sense l’altra. El contrari és crueltat i mala fe.

Ets partidari d’incorporar la filosofia en els plans d’estudis d’ESO?

Crec que no cal. L’únic que caldria fer és impartir totes les matèria d’ESO i també de primària adoptant una actitud filosòfica amb relació als diferents continguts. Pel que fa a batxillerat, estaria bé de recuperar l’hora que vam perdre.

Què opines del tòpic: “Parlant la gent s’entén”? Quina és la tesi i la reflexió final exposades a Deliberació i civisme?

Totes dues preguntes es poden res-pondre alhora. Si l’ésser humà disposa del

llenguatge és per comu-nicar-se i per deliberar, que implica reflexionar sobre allò que és just. I això, com deia Aristòtil, és el que ens diferencia dels animals. Això no vol dir que el que veiem al nostre voltant s’ajusti a aquesta interpretació. Des de l´inici de la història han estat comptats els moments en què aquesta possibilitat s´hagi desen-volupat plenament, i avui dia les mesures anticrisi són les noves amenaces per a la nostra llibertat. La humanitat quedarà

un cop més condemnada a utilitzar la seva intel·ligència per elaborar estratègies de su-pervivència, com els animals. I això significa més guerres, més conflictes i la consegüent renúncia a allò més pròpiament humà. De-liberació i civisme pretén, a petita escala, salvaguardar aquest espai, tot i que sigui en l´ambit reduït d´una aula.

En l’Europa actual, quina línia de pensament domina?

Més que tendències, hi ha un seguit de personalitats que marquen les pautes o bé serveixen de referents. Em refereixo a Bauman, Beck, Esposito, Agamben, Nancy, Sloterdijk, Zizeck, Tugendhat… Tots ells han estat fortament influïts per una filòsofa, Hanna Arendt, deixebla de Heiddeger, que sembla la mare intel·lectual de tots ells.

Recomana’ns un llibre d’iniciació a la filosofia.

Jo recomanaria el text que fem servir a 4t d’ESO dins l’assignatura d’Educació ci-vicoètica. Es tracta d’El llibre del Manel i la Camil·la d’Ernst Tugendhat.

6

1r d’ESO

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Colònies: esports d’aventura a Navarcles. Moià i les coves del Toll

• Amb motiu de la Festa de la Llum, teatralització de la història de la Sèquia que hi ha en-tre Balsareny i Manresa i del seu enginyer Guillem Catà, a càrrec dels nostres alumnes d’Animació sociocultural

• Presentació del Sapsk?, servei d’informació juvenil de l’Ajuntament

• Taller Internet segura, a càrrec dels Mossos d’Esquadra

• Taller Som els millors, impartit per Sapsk?

Sortides a:

• La Tarraco romana (ciències socials)

• L’Abocador del polígon de Bufalvent (tecnologia)

• Geologia del Bages (ciències naturals)

• L’exposició Els instruments de la Mediterrània (Sala de Caixa Manresa)

• L’exposició Mestres Cabanes, escenògraf (Sala de Caixa Manresa)

• El concert L’aventura del jazz (Teatre Conservatori)

• Barcelona: Aquàrium i Pista de Gel (crèdit de síntesi)

• Manresa: Joc de pistes (crèdit de síntesi)

VISITA A LA TARRACO ROMANAEl 4 de maig passat, els alumnes de 1r

d’ESO vam fer una excursió a Tarragona per visitar la Tarraco romana. Encara que el dia va ser ennuvolat i plujós, no ens va privar de fer la visita planificada.

Vam començar per la zona de la muralla, on en una magnífica maqueta vam poder ob-servar les diferents parts de la ciutat: el tem-ple, el fòrum, el circ, el teatre, l’amfiteatre... Després va ser molt fàcil identificar les restes que anàvem trobant perquè ja ens n’havíem fet una idea.

Vam veure restes del fòrum i del circ, la forma allargada del qual coincideix amb l’actual plaça Major. Vam ser a sota de la graderia del circ i vam poder comprovar que els sistemes d’evacuació dels espectadors eren similars als actuals. També vam visi-tar el Museu d’Art romà on la guia ens va explicar els significats mitològics d’alguns mosaics extrets de restes de cases romanes; ens va agradar especialment el medalló de la medusa.

Amb pluja intermitent vam acabar la visita a l’amfiteatre. Mentre sèiem a les se-ves grades, ens vam imaginar com devien ser les lluites entre gladiadors i fins i tot els simulacres de batalles navals. És curiosa la ubicació tan a prop del mar de l’amfiteatre: com que els gladiadors provinents d’altres províncies romanes arribaven per mar, no els calia ni trepitjar Tarraco.

En tornar a Manresa no vam poder parar en el Pont del Diable, perquè la plu-ja no ens ho va permetre. Tot i això, vam aprofitar prou el dia i ens van quedar ganes de tornar-hi.

7

1r d’ESO

VISITA A L’ABOCADOR

El dimecres 25 de novembre els alum-nes de primer d’ESO-nivell 1 vàrem visitar l’abocador situat en el polígon de Bufalvent de Manresa. L’objectiu principal era que ens adonéssim de la importància del reciclatge. Ens van acompanyar els professors Griselda Armengol i Toni Montiel.

A dos quarts de nou del matí sortíem del nostre institut amb autobús. Quan vam arribar a les instal·lacions de l’abocador ens van fer posar una armilla de color groc fluo-rescent per a la nostra seguretat. Aleshores ens van dividir en dos grups: un de nois i un altre de noies.

A les noies primerament els van explicar la història dels abocadors (antic i nou). Des-prés van poder observar una gran esplanada amb totes les escombraries que els habitants del Bages llencem als contenidors de rebuig. Una màquina els compacta. També van veure

una gàbia on fiquen els falcons que serveixen per espantar les gavines. A continuació les noies van anar a l’aula mediambiental, on els van passar un power point per poder omplir una fitxa sobre el medi ambient. Mentrestant, els nois varen fer una activitat que consistia a col·locar diversos materials (hi havia des d’insecticida fins a paper d’alumini) en el seu contenidor corresponent.

Després d’esmorzar tots junts a l’aire lliure, vàrem intercanviar les activitats el grup de nois i el de noies.

A continuació a l’aula mediambiental ens van explicar a tots dos grups, a través d’un altre power point, el funcionament de la planta de compostatge, que tracta la matèria orgànica fins a convertir-la en compost, que és adob per a les plantes.

Vàrem continuar la visita amb autobús. Vam poder observar plaques solars, també

el tractament dels lixiviats (que fan molta pudor perquè són els líquids que desprenen les deixalles) i vam fer el mateix itinerari dels residus fins que es converteixen en compost.

Va ser una visita curiosa, perquè mai no havíem vist un abocador.

A un quart d’una vàrem arribar a l’institut. Després de passar quinze minuts al pati, ens en vàrem anar cap a casa.

Alumnes de 1r ESO-nivell 1

8

1r d’ESO

GEOLOGIA DEL BAGES

El 26 de gener passat els alumnes del ni-vell 1 de primer d’ESO vàrem fer una sortida amb la nostra profesora de naturals, Antònia M. Paraire. Ens vam ajuntar amb els alumnes de l’optativa de geologia de 4t d’ESO que tenen com a profesor Florenci Vallès.

Vàrem fer la primera parada al tren-call de Valls de Torroella, on vam observar diversos estrats. El del capdamunt és de sediments (graves) que ha anat arrossegant el riu Cardener a causa de l’erosió fa uns 25.000 anys, els de sota fa uns 35 milions d’anys que es van dipositar i podem observar la discordança angular amb els de sobre. El Florenci ens va demostrar que algunes ro-ques contenien carbonat de calci, perquè hi va tirar àcid clorhídric (salfumant) i es van formar bombolles de CO2

Vàrem fer la segona parada en una estació de servei de la Coromina, on vam esmorzar i després alguns, amb ganes de fer el mico, van escalar un mur. Abans de pujar a l’autocar, el Florenci ens va dir que al Bages les roques continentals sovint són vermelloses per la presència d’òxid de ferro i les roques de procedència marina són grisen-ques o groguenques i mai són vermelloses. També ens va explicar que la sal que es pot veure a la part de baix del Castell de Cardona, en estar sotmesa a pressió i temperatura elevades, es fa plàstica i es deforma fàcil-ment, la qual cosa fa que els estrats que té al damunt es pleguin i estiguin inclinats.

Vàrem fer la tercera parada a la carre-tera que condueix al castell, des d’on vam poder distingir una falla i uns estrats inclinats 45º cap al nord a causa d’un plegament. En

aquesta zona vam veure unes petjades d’un animal de tres dits, possiblement del tipus rinoceront.

Vàrem fer la quarta parada per anar a l’aflorament de sal de la part baixa del turó del castell. Per arribar-hi vam passar per un camí molt enfangat, on es trobaven unes plantes que podien viure en aigua salada; per això les seves fulles eren salades, tal com vam poder comprovar mastegant-les. El Florenci ens va dir que la sal de la mina no es dissol ràpidament perquè la major part no es mulla ja que és sota d’una capa d’argila, la qual és impermeable. També ens va explicar que la sal és una evaporita (formada per evaporació de l’aigua salada) i que els colors ataronjats i vermellosos que sovint presenta la sal de Cardona són deguts a l’òxid de ferro.

Vàrem fer la cinquena parada a Súria per veure un plec anticlinal, anomenat Mig-Món, que presenta una falla i també per recollir unes mostres de guix.

A continuació vàrem anar a dinar al polí-gon de Bufalvent de Manresa. Des d’allà hi ha una magnífica vista de relleu de la comarca del Bages i el seu entorn. Es veuen, entre d’altres, el cim del Montcau (al sud-est), el massís del Port de Comte (al nord), Montse-rrat (al sud) i Collbaix (a l’oest).

Després vam anar a peu, a través d’un bosc, fins al Pont de Vilomara. Pel camí vam veure una antiga pedrera de pedres sorrenques (fa uns 37 milions d’anys en que aquesta zona hi havia mar); també vam poder observar fossilitzades les galeries que feien els animals que vivien dins de la sorra d’aquell mar, el rastre deixat per les onades de la platja, una roca formada per fòssils marins (amb nummulits i eriçons de mar, so-bretot) i el pont Foradat (un pont natural de roca calcària que originàriament havia estat una balma). Quan vàrem arribar al pont que dóna nom al poble, ens van explicar que els manresans l’havien construït per anar cap a Barcelona, probablement al s.XIII.

Alumnes de 1r d’ESO-nivell 1

9

1r d’ESO

COLÒNIES DE 1r d’ESO

Els dies 26 i 27 de novembre els alum-nes de 1r d’ESO vam anar de colònies a la casa de La Ruca.

El primer dia vàrem anar a les coves del Toll, prop de Moià, on vam fer la visita geo-lògica i vam rebre informació de la manera de viure-hi dels nostres avantpassats del paleolític. Vam conèixer com els arqueòlegs estudien les restes a partir dels estrats que es van trobant a mesura que excaven els

sediments del terra. Una feina minuciosa els permet datar cada resta. Vàrem saber que les coves van ser descobertes per moianencs i que estudiosos de Barcelona en van fer després les primeres investigacions. De fet, quan hi vam anar encara hi havia una zona vedada al públic perquè els arqueòlegs hi estaven treballant.

En sortir de les coves, vam fer una bona caminada seguint la fondalada per conèixer

el nom de diversos arbres i plantes. Pel camí vam trobar algunes reproduccions de cases del neolític; s’hi podia entrar i comprovar com eren de petites.

A la tarda vam continuar l’aproximació a la prehistòria anant a visitar el Museu Ar-queològic de Moià.

De tornada a la casa de colònies i havent sopat, ens esperava el joc de nit muntat pel cicle formatiu d’Animació sociocultural. Abans d’anar a dormir vam organitzar una festa-disco per als més troneres.

L’endemà vam continuar la gresca amb jocs, tallers i repartiment de premis. Van ser dos dies intensos de convivència.

Alumnes de 1r d’ESO

10

l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume.

A més, van viure l’ambient nadalenc de la Fira de Santa Llúcia ubicada al voltant de la Catedral. Per finalitzar, van poder passejar pel Maremàgnum, centre comercial a tocar del mar.

Els alumnes s’ho van passar molt bé en aquesta sortida i van expressar la voluntat de tenir bona actitud i treballar molt per poder fer-ne una altra.

2n d’ESO

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Taller Mirar la televisió amb criteri

• Taller d’alimentació, a càrrec de Cristina Lliró

• Taller d’educació viària, a càrrec de la Policia Local de Manresa

• Taller L’energia, el medi ambient i tu, a càrrec de Gas Natural

Sortides a:

• Barcelona: Fira de Santa Llúcia, la Rambla i Barri Gòtic (només nivell 3)

• Barcelona: Parc Güell i Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella

• Port del Comte (crèdit de síntesi)

PRENADAL A BARCELONAD’UN GRUP DE 2n d’ESO

El 21 de desembre passat els alumnes del nivell 3 de 2n d’ESO van fer una sortida lúdica organitzada des de l’àrea de tutoria per premiar la bona actitud mostrada durant el primer trimestre del curs 2009/10.

Van escollir anar en tren a Barcelona per tal de viure un dia diferent i divertit. L’itinerari per la capital catalana va consistir a passejar per la Rambla de les Flors i el Mercat de la Boqueria, abans d’endinsar-se en el Barri Gòtic on van veure les façanes de

11

2n d’ESO

DEL PARC GÜELLAL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS

El 16 de març passat els alumnes de 2n d’ESO van fer una sortida a Barcelona orga-nitzada des de tutoria, dibuix i ciències. Van visitar el Parc Güell, dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernis-me català, i el Museu de Ciències Naturals, ubicat al Parc de la Ciutadella.

Parc Güell

La visita al Parc Güell va durar tot el matí i per la seva localització, a la part alta del barri de Gràcia, els nostres alumnes van poder gaudir d’un recés de pau que con-trasta amb el soroll i el frenesí de la capital catalana.

Amb l’ajuda d’un dossier, l’alumnat havia d’anar descobrint diferents elements arquitectònics i racons significatius d’aquest jardí. Com a més destacat van poder ob-

servar les casetes de Hansel i Gretel, una estrella de cinc puntes invertida (símbol satànic), una escalinata monumental on es troben tres fonts amb caràcter màgic i la coneguda iguana decorada amb milers de mosaics de colors.

El nostre alumnat també va poder pas-sejar per la zona central del parc: una im-mensa plaça buida, la barana de la qual és a la vegada un banc ondulat com una serp de cent cinquanta metres de longitud que està recobert de trecadís de rajoles multicolors. Va poder comprovar que aquesta plaça se sosté gràcies a vuitanta-sis columnes d’inspiració gòtica que recorden estalagmites gegants en una cova.

Museu de Ciències Naturals

Després de dinar al Port Olímpic i amb motiu de l’Any Internacional per la Biodi-versitat, els nostres alumnes van visitar l’exposició titulada Exploradors: aventura i biodiversitat, en què van poder comprovar

l’esperit i l’afany explorador que ha portat la humanitat a arribar als llocs més recòndits, com ara la selva amazònica i l’Antàrtida, per tal de descobrir i descriure les diferents espè-cies animals i vegetals que habiten el nostre planeta, des de les més microscòpiques a les més enormes.

12

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Taller L’energia, el medi ambient i tu, a càrrec de Gas Natural

• Taller L’adolescència i tu, a càrrec d’Ausònia

• Taller de sexualitat (mètodes anticonceptius...), a càrrec del CAP Foneria

Sortides a:

• L’exposició Qui és qui en el comerç internacional?, sobre globalització i comerç just (La Kampana)

• L’exposició Els instruments de la Mediterrània (Sala de Caixa Manresa)

• L’exposició Mestres Cabanes, escenògraf (Sala de Caixa Manresa)

• El concert L’aventura del jazz (Teatre Conservatori)

• Proves Cangur (matemàtiques)

• La riera de Sant Esteve (ciències naturals)

• París (alumnes de francès)

3r d’ESO

El 28 de maig passat, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de l’assignatura de biologia i geo-logia va realitzar una sortida a peu a la riera de Sant Esteve acompanyat pels professors Florenci Vallès i Mercè Bacardit.

El recorregut es va iniciar des del mateix institut passant per les zones de regadiu de Viladordis fins al sector de les Marcetes. Es va posar èmfasi en els principals elements de vegetació característics de la nostra co-marca.

Des d’aquest sector vam continuar cap a la part superior de les cingleres del Llobre-gat, des d’on es divisa un paisatge frondós i espectacular juntament amb els meandres del riu, que vam travessar amb un esperit valent i decidit.

Seguidament vam remuntar el riu pel seu lateral esquerre passant per boscos de pi blanc fins a trobar la riera de Mura, també anomenada de Sant Esteve en el seu tram baix. En aquest punt vam gaudir d’un dinar ben guanyat aixoplugats sota una balma mentre queia un lleuger plugim.

A continuació vam descobrir els dife-rents macroinvertebrats que habiten les ai-gües de la riera amb la intenció de valorar la qualitat de la seva aigua. Entre d’altres, vam

observar capgrossos de gripau, petits gripaus corredors, nedadors d’espatlles, crancs de riu americans, sabaters, cargols d’aigua dolça i nimfes de libèl·lula.

Tot seguit vam continuar el camí aigües amunt fins a trobar un gorg excavat sobre pedra sorrenca, on vam realitzar una capbus-sada ben merescuda.

Finalment vam seguir fins a Sant Frui-tós, des d’on l’autobús de línia ens va tornar a l’institut. Vam caminar una vintena de quilòmetres en total.

Mercè Bacardit

LA RIERA DE SANT ESTEVE

13

3r d’ESO

ACTIVITATS DE L’OPTATIVADE CULTURA CLÀSSICA

Aquest curs els alumnes de 3r d’ESO han fet l’optativa de cultura clàssica, que els ha permès dur a terme una sèrie d’activitats per reforçar els continguts treballats a classe.

Van començar el curs treballant l’alfabet grec. Per tal d’aprendre’l van realitzar dife-rents exercicis, dels quals cal destacar la recerca de cartells de pel·lícules en grec i la posterior lectura a classe o l’audició del rap de l’alfabet.

Al febrer van dedicar diverses sessions a treballar el vestit i la moda en el món clàs-sic. Van conèixer els vestits que els grecs i romans feien servir per a cada ocasió i els complements que utilitzaven. També van aprendre a reconèixer el càrrec polític o l’ofici dels personatges representats en els relleus o escultures segons la seva indumentària. D’altra banda, els mateixos alumnes van

poder confeccionar els vestits. Cal dir que les túniques masculines i els peplums feme-nins van ser els abillaments que van tenir més èxit.

A continuació van fer un reportatge so-bre els diferents déus del Panteó Olímpic. Cada alumne/a es va encarregar d’una divi-nitat i va buscar informació sobre els seus orígens i els atributs que la identifiquen.

Més endavant van treballar els episodis mítics més coneguts i van realitzar una re-cerca sobre manifestacions artístiques que els representen.

Després van realitzar un safari foto-gràfic, en el qual van fotografiar diversos elements del seu entorn que tenen relació amb la mitologia grecollatina. Cada alumne/a va presentar una sèrie de fotografies que ell mateix havia realitzat.

Finalment, al mes de maig, van partici-par en un concurs enfrontant-se als alumnes de 2n de batxillerat, per tal de demostrar quin equip tenia més coneixements sobre l’urbanisme romà i les restes arqueològiques en l’àmbit de l’antiga Hispania. En aquesta competició va resultar vencedor l’equip de 2n de batxillerat, encara que l’equip de 3r d’ESO li ho va posar força difícil.

Marina Soto

14

amb decoració i mobiliari de l’època, en al-gunes sales. Mentre visitàvem la torre, vam passar molt de fred, donat que no hi ha cap sistema de calefacció.

Vam trobar a faltar una visita a la fàbri-ca, que actualment no és viable donat que encara s’hi treballa i els seus propietaris no volen interferències de visites durant la seva jornada laboral. Tampoc hi va haver una visi-ta a cap pis dels treballadors, com passa en la colònia Vidal, i que hagués servit per veure el gran contrast del nivell de vida que hi havia entre el propietari i els seus treballadors.

4t d’ESO

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Taller Organitzem-nos!, sobre el treball cooperatiu, a càrrec de Sapsk?

• Taller Conducció, drogues i alcohol

• Taller de prevenció de la violència de gènere, a càrrec del centre Àgora 21

• Taller de prevenció de la sida, a càrrec de l’ONG Actuavallès

• Taller de prevenció dels riscos laborals, a càrrec del Bus dels riscos laborals

Sortides a:

• Colònia Viladomiu Nou (ciències socials)

• La riera de Sant Esteve (ciències naturals)

• Proves Cangur (matemàtiques)

• Fira de l’Estudiant (orientació vocacional)

• París (alumnes de francès)

• Cantàbria (viatge de fi d’ESO)

LA COLÒNIA DE VILADOMIU NOUDilluns 16 de novembre, els alumnes

de 4t d’ESO van fer una visita de Ciències socials a la colònia Viladomiu Nou, a l’Alt Llobregat.

La visita de tot el dia, va tenir dues parts. Quan vam arribar, vam fer una passejada per la vora del riu fins la colònia Viladomiu Vell. El temps, fred però solejat, ens va acompan-yar després d’uns dies plujosos. Al llarg del recorregut vam poder sentir les explicacions de la guia, sobre els usos que tradicionalment s’havien donat al riu, tant des del punt de vista de l’energia que aportava a la fàbrica, com dels complements alimentaris que re-presentava pels treballadors que hi vivien a la colònia. A més de les explicacions de la guia, els alumnes van poder observar diferents plafons explicatius sobre el tema.

En aquest recorregut vam poder parlar amb un antic treballador que encara ara estava cultivant el seu hort, al costat del riu i que els va donar la seva perspectiva sobre allò que se’ls explicava.

La segona part, va ser un breu recorre-gut per la zona dels habitatges, d’esports, guarderia, botiga, etc. Després ens van en-senyar la torre de l’amo d’aquesta colònia,

15

4t d’ESO

EL BUS DELS RISCOS LABORALS

El 17 de febrer passat ens va venir a visitar el bus de la prevenció de riscos labo-rals, una activitat que vol promoure la cultura

de la seguretat laboral entre els estudiants com una inversió de futur que eviti qualsevol sinistralitat en el treball conscienciant els futurs treballadors i empresaris.

Per interioritzar que la seguretat i la salut laborals no són elements afegits a l’acte de treballar ni una norma més que complir, sinó que són part essencial de l’activitat la-boral, aquesta iniciativa dels departaments de Treball i d’Educació fa arribar als instituts un autobús on s’ubica una aula interactiva per desenvolupar un taller divulgatiu sobre prevenció, que inclou un joc interactiu per posar en pràctica els coneixements adquirits. S’expliquen nocions sobre la manera d’evitar riscos i, en cas que això no sigui possible, com avaluar-los i adoptar les mesures pre-ventives per minimitzar els seus efectes. Finalment, s’explica als estudiants la manera d’actuar en cas d’incendi i el significat dels diversos senyals de risc que poden trobar-se en un centre de treball.

VIATGE DE FI D’ESO A CANTÀBRIADel 7 al 11 de juny, els alumnes de 4t

d’ESO van celebrar el final d’aquesta etapa educativa amb un viatge que els va dur per terres de Cantàbria. Vam sortir de Manresa a les 7 del matí i, després d’una llarga parada a Saragossa, vam entrar en terres càntabres per fer el primer bany de la temporada en aigües del Cantàbric: concretament a la lo-calitat de Castro Urdiales.

Durant el viatge vam visitar el parc na-tural de Cabárceno: més que un zoològic es tracta d’un espai naturalitzat per la mà de l’home que, aprofitant la bellesa primitiva del seu paisatge, dedica 750 hectàrees a acollir un centenar d’espècies animals en semilli-bertat. Entre les activitats desenvolupades dins el parc, vam gaudir especialment amb un espectacular show d’aus rapaces. També vam pujar en el telefèric de Fuente Dé als Picos d’Europa, on vam fer una llarga cami-nada gaudint dels espectaculars paisatges d’un dels parcs nacionals més visitats de l’Estat. Vam conèixer localitats amb molt encant, com Santillana del Mar i Santander. Ens vam meravellar mirant paisatges es-

pectaculars de boscos d’un verd rabiüt i de grans penya-segats. Vam viatjar al passat visitant la recreació d’una domus romana que es troba dins el jaciment arqueològic de la ciutat romana de Julióbriga, i la neocova que reprodueix el gran santuari de la pintura rupestre que és Altamira.

Tant de bo hagi servit tot plegat per re-conèixer que, en el llarg viatge de la vida, cal estar aprenent sempre. De les experiències viscudes, dels moments compartits, de les maneres de fer dels altres.

16

4t d’ESO

17

4t d’ESO

18

ESO

CONCERT DE NADAL

MEMÒRIA D’ACTIVITATS

• Concert de Nadal al gimnàs de l’institut

• II Jocs Florals (Diada de Sant Jordi, a l’Auditori de Caixa Manresa)

• Teatre a l’Aula 2000 (IES Lacetània): Representació de l’obra A l’arca a les vuit, a càrrec del grup de teatre d’activitats extraescolars

• Sortida de centre: Port Aventura

• Festa de final de curs

El 22 de desembre de 2009, últim dia del primer trimestre, els alumnes de 1r, 3r i 4t d’ESO vàrem interpretar un agradable con-cert de Nadal al gimnàs del nostre institut, on vam tocar i cantar diverses nadales sota la direcció de Rosa Ortega, la professora de música del centre.

En el repertori hi havia cançons tan po-pulars i boniques com White Christmas (amb la solista Laura Mateo), Sempre com Nadal (amb les solistes Cautar Brakkoun, Jennifer Garcia Jiménez, Alba Aguilera, Anna Serrano, Blanca Aguilar...), El petit vailet (amb la so-lista Judit Palà), El rabadà, El dimoni escuat, El trineu, Fum, fum, fum, Quan somrius, Santa Nit, etc.

Les veus van ser acompanyades pels instruments següents: piano (Rosa Ortega i Coral Bastidas), guitarres (Àlex Portales, Gustavo Lozano, Èric Montero i Edwin Carbo), percussió (Marc Almazan, Àngel Zapata, Luis Cuello i Edgar Sánchez).

Per finalitzar el concert, els professors del centre, guarnits amb gorres del Pare Noel, ens van sorprendre pujant a l’entarimat i cantant el divertit Rock dels pastorets, que van acompanyar amb alguns passos de ball.

L’apoteosi final la van protagonitzar els Reis Mags (dos professors i una conserge disfres-sats), que ens van tirar molts caramels des de la tarima per endolcir-nos, encara més, les vacances.

Blanca AguilarAlumna de 4t d’ESO

19

ESO

LLIURAMENT PREMIS II JOCS FLORALS

Aquest curs hem celebrat els II Jocs Florals de l’IES Guillem Catà. A més del certamen de de Literatura, es van convocar premis de Visual i plàstica.

Els guanyadors d’un premi o un accès-sit van rebre un trofeu, un llibre i una rosa en un acte que va tenir lloc per la diada de Sant Jordi a l’Auditori de Caixa Manresa.

Aquest acte va tenir la durada d’una hora aproximadament i es va iniciar amb el Cant de la Senyera interpretat pel grup musical de l’institut, dirigit per Rosa Ortega, la pro-

fessora de música. Va continuar amb un petit recital de poesia (aquest curs dedicat a Joan

Maragall i Màrius Torres amb motiu de la celebració de l’aniversari del seu naixement, 150 i 100 anys respectivament), a càrrec de l’actriu Alícia Puertas i amb la participació de diversos alumnes de l’aula d’acollida. La interpretació de dues cançons (Ulls verds i Boig per tu) va amenitzar el lliurament dels premis de Visual i plàstica i Literatura. Van cloure l’acte dos curts parlaments a càrrec de

Marta Codina, directora de l’institut, i d’Ignasi Perramon, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, que el van presidir juntament amb una representant de l’AMPA. Un eufòric Oh, happy day va posar el punt final. Alguns alumnes d’Animació sociocultural es van unir a la festa amb la seva actuació a la sortida de l’Auditori.

20

ESO

Relació dels guardonats de Literatura

1r ESO – nivell 1Premi: Aitor Garrido JiménezAccèssits: Carla Almazán Vilanova Enric Palà Garcia1r ESO – nivell 2Premi: Clàudia Lorenzo PadilloAccèssits: Èric Arenas Cánovas Farah Mehand Mohamed1r ESO – nivell 3Premi: Òscar Garcia Albín

2n ESO – nivell 1Premi: Carme Vilaseca del RíoAccèssits: Alba Ortiz Pavón Àlex Serra Vidal2n ESO – nivell 2Premi: Andrea Martínez BallesteroAccèssit: Bilal Doudou Doudou2n ESO – nivell 3Premi: Said Atchiri Abdelaziz

3r ESO – nivell 1Premi: Gemma Sanjuán SegarraAccèssits: Clàudia Romeu Farré Sònia Sáez Acedo3r ESO – nivell 2Premi: Aida Sanchís Riera

Accèssits: Anna Alsina Grau Irina Penadés Llort3r ESO – nivell 3Premi: Iris Baquero Hidalgo

4t ESO – nivell 1Premi: David Pradas SabariegoAccèssit: Cristina Martín Rodríguez4t ESO – nivell 2Premi: Wilson Freire LemaAccèssit: Roger Pons Perramon4t ESO – nivell 3Accèssit: Òscar Corral Imbernon

Batxillerat i cicles formatiusPremi: David Torrens ColladoAccèssit: David Márquez Hernández

21

ESO

Relació dels guardonats de Visual i plàstica

1r cicle d’ESO (1r i 2n)Premi: David Garcia González (2n)Accèssits: Marta Fernández Bolancé (2n) Adrián López Arroyo (2n) Alba Ortiz Pavón (2n) Pau Tirado López (2n)

2n cicle d’ESO (3r i 4t)Premis: Antoni Valls Pau (4t) Shirley Vera Castillo (4t)Accèssits: Bouchra Echenouili (4t) Jennifer Garcia Jiménez (4t) Matteo Sisti Pérez (3r)

CONCURS DE CARTELLS Premis: Èric Romero Herrera (3r) Antoni Valls Pau (4t) Carme Vilaseca del Río (2n)

VISUAL I PLÀSTICA

CONCURS DE CARTELLS

David Garcia, 2n d’ESO Antoni Valls, 4t d’ESO Shirley Vera, 4t d’ESO

Èric Romero, 3r d’ESO Antoni Valls, 4t d’ESO Carme Vilaseca, 2n d’ESO

22

BATXILLERAT

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE BATXILLERAT

1r de batxillerat

• Sortida de geologia de Manresa i el seu entorn

2n de batxillerat

• Sortida de biologia a la vall de la riera de Rajadell i a la serra de Montlleó

• Sortida d’art a Santa Maria del Mar, al Palau de la Música i a la Pedrera

• Sortida d’art al MNAC i al Pavelló Mies van der Rohe

Tot el batxillerat

• Sortida de dos dies de geologia al Bages, al Baix Llobregat, al Solsonès, al Berguedà, a la Baixa i l’Alta Cerdanya i al Capcir (Catalunya Nord)

• Sortida de biologia a l’Alt Berguedà, a Queralt i al runam salí de Vilafruns

• Visita a la Universitat Autònoma de Barcelona

• Proves Cangur

SORTIDA DE BIOLOGIADE 1r i 2n DE BATXILLERAT

El 22 d’abril passat, l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat que cursa l’assignatura de biologia, acompanyat per la professora Mar Notario i pel professor Florenci Vallès, va rea-litzar una sortida al Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà, i també va visitar el santuari de Queralt i el runam salí de Vilafruns.

Al Camp d’Aprenentatge vam mesurar el cabal del riu Llobregat, vam estudiar els macroinvertebrats que viuen en aquest riu (vegeu la foto), per tal d’avaluar la qualitat de la seva aigua, i vam identificar els principals arbres i arbustos de la vegetació de ribera.

Al santuari de Queralt, des d’on es té una magnífica vista de la depressió Central,

vam fer un reconeixement del paisatge i vam estudiar les diferències entre l’alzinar del solell i la fageda de l’obaga.

Per acabar, vam fer una parada al runam salí de Vilafruns (Balsareny) per veure les obres d’impermeabilització i revegetació que s’hi estan fent i per parlar sobre el terreny de l’impacte ambiental de la mineria de la potassa del Bages. Prop del runam vam ob-servar uns estrats del talús de la carretera, els quals presenten una falla inversa i un plec anticlinal tombat.

Florenci Vallès

23

BATXILLERAT

SORTIDA DE BIOLOGIADE 2n DE BATXILLERAT

El 30 d’abril passat, l’alumnat de 2n de batxillerat que cursa l’assignatura de bio-logia, acompanyat per la professora Mercè Bacardit i pel professor Florenci Vallès, va realitzar una sortida de tarda pel tram més baix de la vall de la riera de Rajadell i per la serra de Montlleó (Manresa) per estudiar, principalment, els diferents tipus de vege-tació del Bages i la regeneració dels boscos després dels incendis forestals.

Els elements més interessants d’aquesta sortida van ser el bosc de ribera de can Poc Oli, els boscos amb abundància d’auró negre de l’obaga de l’Anneta, el conjunt monumen-tal de marges de pedra seca i les tines de la serra de Montlleó, el rebolcador del porc

senglar de la mateixa serra i el gorg i el cingle dels Esparvers (vegeu la foto).

Als bosquets caducifolis de les obagues de la vall de la riera de Rajadell, l’auró negre (il·lustrat a la foto) és excepcionalment abundant. Destaca especialment el bosc del balç del Suanya, on abunden tant els aurons sobretot l’auró negre, però també hi ha algun auró blanc que es podria considerar una auroneda. Els aurons europeus, a diferència dels nord-americans (recordeu la bandera del Canadà), no acostumen a formar boscos, sinó que es troben escampats enmig de masses forestals dominades per altres arbres caducifolis. L’auroneda d’aurons negres del Suanya és probablement el bosc d’aquest tipus més extens i alt de Catalunya hi ha molts aurons negres que superen els 10 m d’alçària. A parer nostre és, sens dubte, el retall de natura de més valor de tot el municipi de Manresa i un dels boscos més notables del Bages.

Menció a part mereix el pou de glaç de l’obaga de l’Anneta, construït a la fi del se-gle XVI. Els pous de glaç són construccions subterrànies, generalment de pedra seca, destinades a emmagatzemar el gel pro-duït en unes basses properes on a l’hivern s’estancava l’aigua provinent de la riera per tal que es glacés. El gel va ser un article de luxe a l’estiu fins que se’n va generalitzar la producció artificial a la fi del segle XIX.

Florenci Vallès

24

BATXILLERAT

SORTIDA DE GEOLOGIADE 1r DE BATXILLERAT

El 16 de novembre passat, l’alumnat de 1r de batxillerat que cursa l’assignatura de ciències de la Terra i del medi ambient, acompanyat per la professora Mercè Bacardit

i el professor Florenci Vallès, va realitzar una sortida de temàtica geològica pel terme de Manresa. Després de visitar l’aflorament de roques del carrer del Sol (Puigterrà), la Cova de Manresa i el punt més alt de Bufalvent, vam fer un recorregut a peu amb sortida i arribada a les Marcetes, passant pel Pont de Vilomara i per les Arnaules.

Vam estudiar les formes del relleu i el seu origen, així com els diferents tipus de roques eocenes, tant les d’origen continental

(carrer del Sol), que tenen uns 37 milions d’anys, com les d’origen marí, que en tenen

uns 38. Alguns dels fòssils més representa-tius de l’Eocè marí, com ara els nummulits (organismes extingits amb forma de llentia) i els coralls, els vam observar en una pedrera abandonada propera a Viladordis.

També vam visitar l’espectacular cingle de Roca Tinyosa, que està situat a l’est de la casa de les Marcetes i s’eleva, gairebé vertical, 80 metres per sobre de la vall del Llobregat. Al peu d’aquest cingle vam trobar el gran bloc rocós de la foto, que havia caigut feia poc.

Quan començava a fosquejar vam anar cap al pont Foradat, o de les Arnaules, un pont natural esculpit per l’aigua que fa uns 13 metres de llarg. Prop del pont Foradat hi ha una altra pedrera abandonada on vam poder observar molt ben fossilitzats els ripples, que són petites ondulacions que, en aquest cas, van ser produïdes per l’acció de les onades del mar sobre un fons sorrenc poc profund.

La tornada del pont Foradat a les Marce-tes va ser una petita aventura, perquè vam haver de grimpar per arribar al capdamunt del cingle de Punta Sabata i vam fer una caminada nocturna no prevista d’uns dos quilòmetres.

Florenci Vallès

25

BATXILLERAT

SORTIDA DE GEOLOGIA DE 1r i 2n DE BATXILLERAT

Els dies 25 i 26 de maig, l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat que fa l’assignatura de ciències de la Terra i del medi ambient, acompanyat per la professora Mercè Ba-cardit, pel professor Florenci Vallès i per l’antiga professora del Guillem Catà Anna Montesinos, va realitzar una sortida de te-màtica principalment geològica. Va ser un recorregut per les comarques del Bages, el Baix Llobregat, el Solsonès, el Berguedà, la Baixa Cerdanya, l’Alta Cerdanya i el Capcir (Catalunya Nord).

El primer dia vam visitar la Puda de Montserrat (Esparreguera), Olesa de Montse-rrat, Castellbell i el Vilar, les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet, Súria, Cardona, Lladurs (base de Port del Comte) i la Molina (Alp). Vam dormir a l’alberg d’aquesta localitat.

El segon dia vam fer parada a la Llagu-na, la Bullosa (els Angles), Bellver de Cer-danya i Bor (Bellver de Cerdanya).

Al llarg dels dos dies de sortida vam veure, entre altres coses, sal i petjades fos-silitzades de mamífer i d’ocell a Cardona; fòssils de plantes a la Puda i a Bellver de Cerdanya; fòssils de coralls i altres organis-mes marins a Sant Vicenç de Castellet; guix a Súria; falles a Olesa, Castellbell i Lladurs; plecs a Súria i a Cardona; una font puda

(pudent) a la Puda de Montserrat i paisatge granític i relleu glacial a l’Alta Cerdanya i el Capcir (vegeu la foto).

A Bor ens vam ficar a la cova de la Fou, dins la qual hi ha un gran pou amb aigua que forma part de l’aqüífer que alimenta la font d’origen càrstic (o fou) d’un torrent cabalós. Després d’arrossegar-nos per poder avançar al llarg d’un centenar de metres de la cova, vam sortir plens de fang, però l’enfangada va valer la pena, perquè vam tenir experiències noves per a la majoria i vam veure boniques formacions d’estalactites i estalagmites.

Durant la sortida també vam estu-diar com canvia la vegetació en funció de l’altitud.

Florenci Vallès

26

BATXILLERAT

PROVES CANGUR

El 18 de març passat es van realitzar les XV Proves Cangur de matemàtiques. Com ja es habitual, uns quants alumnes del nostre institut van participar-hi. En concret van ser 13 alumnes de 3r d’ESO, 11 de 4t, 10 de 1r de batxillerat i 9 de 2n.

Com cada any, mentre uns alumnes fan les proves els altres esperen fent una altra activitat. Enguany els alumnes només van poder visitar els diferents estands que l’EPSEM va exposar oferint els seus estudis. Després d’un petit esmorzar, es van inter-canviar els papers entre els alumnes que feien les proves i els que esperaven. Va ser un matí dedicat en bona part als problemes matemàtics.

Des del departament de matemàtiques volem donar les gràcies a tots els participants i l’enhorabona als alumnes que van quedar dins el 20% dels millors:

- Genís Arderiu (6,75%) i Carles Pulido (9,28%) de 3r d’ESO

- Cristina Martin (5,4%) i David Pradas (14,66%) de 4t d’ESO

- Dani Samaniego (0,21%) i Tània Bravo (10,5%) de 1r de batxillerat

- Rafael Roca (10,9 %) i Sandra Pareja (12,49%) de 2n de batxillerat

Cal tornar a fer esment especial (la seva regularitat té molt de mèrit!) de Dani Samaniego, alumne del nostre centre, que va quedar 8è classificat d’entre 3.334 par-ticipants de 1r de batxillerat, és a dir, del 3r nivell. En Dani va assolir un total de 112,5 punts i va ser l’alumne de tot el Bages mi-llor classificat tenint en compte totes les categories.

El 18 de maig passat, en Dani va rebre com a premi un iPod nano de 8 Gb en l’acte de lliurament dels premis de les Proves Cangur 2010, que va tenir lloc a la Sala de Congres-sos del Campus la Salle de la Universitat Ra-mon Llull i que va comptar amb la presència del Sr. Carles Perelló, president de la Societat Catalana de matemàtiques, del Sr. Ernest Maragall, conseller d’Educació, del Sr. Sal-vador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la Sra. Ester Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull.

Moltes felicitats, Dani!

Premi per a Dani Samaniego

27

BATXILLERAT

PREMIS FUNDACIÓ LACETÀNIA

En la passada convocatòria dels Premis Fundació Lacetània per a treballs de recerca de batxillerat, l’alumna Leyla Castillo va ob-tenir el tercer premi.

A l’edició d’enguany s’han presentat vint treballs procedents dels deu instituts que integren la Fundació Lacetània. Funda-ció Lacetània distingeix els millors projectes realitzats durant els crèdits de síntesi dels cicles formatius i els treballs de recerca de batxillerat per incentivar els alumnes a fer treballs de qualitat i promoure la relació entre aquests i la realitat econòmica i social de la comarca.

Durant l’acte, que va tenir lloc a la sala Catalunya de la Cambra de Comerç de Man-resa dimecres 28 de gener a les 8,30h del

vespre, el president de la Fundació Lacetà-nia, Pere Casals, va destacar la importància que la majoria de treballs presentats donen resposta a qüestions reals. Casals també va voler agrari la tasca dels professors, va felicitar tots els premiats i va recordar que «l’esperit dels premis és necessari a tots els nivells de la societat».

L’acte va ser presidit per l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, el president de la Fundació Lacetània i de la Cambra de Comerç, Pere Casals, i la directora dels Ser-veis Territorials a la Catalunya Central del Departament d’Educació de la Generalitat, Dolors Collell.

Hi van assistir els alumnes premiats, acompanyats pels els seus familiars i amics, i dels seus tutors del treballs.

Laura MateoCoordinadora de batxillerat

i tutora del treball de recerca

28

BATXILLERAT

MÉS ART A BARCELONA

El 8 d’abril passat els alumnes d’història i d’història de l’art de 2n de batxillerat van realitzar una sortida a Barcelona per tal de visitar les sales d’art romànic i modern del MNAC i el Pavelló Mies van der Rohe, que va representar Alemanya a l’Exposició Interna-cional de 1929.

La previsió inicial incloïa una visita al Museu Etnològic, on hi ha l’exposició Fam i guerra a Catalunya. Memòria i estratègies de supervivència 1936-1959, que finalment no van poder dur a terme per manca de temps.

Els alumnes van manifestar un gran in-terès per totes les explicacions, van gaudir de la majoria d’obres que van veure i es van interessar en molts aspectes de l’art, dels artistes i de les obres.

Laura MateoProfessora d’història de l’art

ART A BARCELONA

El 28 de gener passat, com solem fer cada curs, vam realitzar una de les nostres visites a Barcelona, a fi de poder gaudir en directe de l’art que tenim més proper.

La visita a Santa Maria del Mar, el Palau de la Música, la casa Batlló, la casa Amatller i La Pedrera, es va completar amb el recorregut per l’exposició al carrer d’escultures d’August Rodin, que posava a disposició del públic l’Obra Social de la Fundació La Caixa.

En aquesta ocasió van participar tots els alumnes de segon de batxillerat i no úni-cament els que fan història de l’art. També vam aprofitar per comentar aspectes dels canvis urbanístics de Barcelona entre els segles XIX i XX.

Especialment atractiva, com gairebé sempre, va ser la visita a l’edifici de Gaudí.

Laura MateoProfessora d’història de l’art

29

BATXILLERAT

L’AUTÒNOMA ENS OBRE LES PORTES

Des de fa uns quants anys fem una visita amb els alumnes de batxillerat a la Univer-sitat Autònoma de Barcelona.

La visita s’emmarca dins les activitats que organitzem a l’institut per orientar els nostres alumnes de batxillerat en la seva difícil tria dels estudis que realitzaran més endavant.

Ja fa uns cursos que aquesta visita la fem amb els alumnes de primer i de segon, per tal que puguin tenir una perspectiva més completa del que ofereix l’Autònoma i puguin decidir amb més coneixement de causa.

L’alumnat va assistir a les diferents xerrades que s’ofereixen sobre els estudis impartits i, a més, també van poder ser conscients de l’ambient universitari que, en ocasions, els atreu tant o més que els propis estudis.

Paral·lelament, els professors acom-panyants vàrem assistir a una xerrada explicativa sobre el candent tema del nou accés a la Universitat, a partir d’unes ponderacions no gaire ben rebudes pel professorat de secundària, a causa de

les diferències en l’accés a determinades carreres.

Malgrat les protestes realitzades pels diferents col·lectius de professors, encara no sembla que hi hagi res completament definit.

Esperem que les promeses d’estudi de canvis puguin dur-se a terme en benefici de tots.

Laura MateoCoordinadora de batxillerat

30

BATXILLERAT

LLISTAT DE TREBALLS DE RECERCA

El món dels somnisTorrens Miguel, Alba

El treball pretén acostar-se al món dels somnis i la seva inter-pretació, des d’una perspectiva històrica i cultural diversa. Es fa una incidència especial en la figura de Sigmund Freud i, finalment, conté una part més pràctica d’entrevista a una psicòloga i el comentari de di-verses obres d’art basades en el món dels somnis.

Les matemàtiques de l’Antic EgipteRomero Cantón, Lorena

Consta d’una part històrica sobre la civilització de l’Antic Egipte i una part matemàtica en què s’ha fet un estudi sobre els mètodes que els egipcis van utilitzar per dur a terme tant les seves construccions com els càlculs més quotidians.

Fred solar, un nou horitzóRiu Cabello, Marc

Durant les darreres dècades, una nova tecnologia està sent desenvolupada per tal d’estalviar energia. Qui diria que es podria aconseguir fred a partir d’una font de calor com el sol? Ara això ja és possible gràcies a la tecnologia del fred solar.

Seguretat per al moto-ristaCalle Naranjo, Miguel Àngel; Urraca López, Òscar

Aquest treball tracta de les di-ferents mesures de seguretat que un motorista pot tenir per protegir-se en una caiguda. S’expliquen tant els tipus de sistemes de seguretat com les noves tecnologies GPS, coixí de seguretat, etc. També s’explica la manera d’evitar els riscos en diferents tipus d’accidents.

Apol·lo i Dafne. Un mite viuSoria Mateo, Kilian

El treball comença per veure la pervivència dels mites i a con-tinuació analitza com ha estat tractat el mite d’Apol·lo i Dafne en l’art, escollint dos vehicles artístics tradicionals com són la pintura i l’escultura. Per acabar, experimenta amb dues crea-cions artístiques noves sobre aquest mite.

Els detergents de marca blancaSáez Álvarez, Laura

Es fa una comparació entre la qualitat dels detergents de marca blanca i els de prime-res marques. Es veu el procés que segueixen en la fabricació d’envasos i els controls de qua-litat. Finalment es mostra una taula comparativa de detergents,

PRESENTACIÓ DEL LLIBREDE TREBALLS DE RECERCA 2009/10El 27 d’abril passat va tenir lloc l’acte

de presentació del llibre Treballs de recerca d’alumnes de batxillerat del Bages. Curs 2009-2010, que des de fa uns anys edita el Centre de Recursos Pedagògics del Bages.

L’esmentat acte va oferir una con-ferència-espectacle sobre la història de l’electricitat, titulada Electrifica’t per la cièn-cia, a càrrec de Dani Jiménez.

Aquest conferenciant va fer una amena i participativa explicació del procés que va seguir el descobriment de l’electricitat, fins al seu ús actual, amb la col·laboració del públic en tot moment.

Al final de la conferència-espectacle el públic fou electrificat, tal com proposava el títol de la conferència.

31

BATXILLERAT

suavitzants, rentavaixelles, etc. de marca blanca i els d’una mar-ca líder, en què s’indica quins poden oferir més qualitat.

Comparació de l’economia del Marroc i d’Aràbia SaudíMehand Attabi, Lubna

El treball compara les economies d’aquests dos països àrabs que tenen la mateixa religió i valors culturals semblants però també grans diferències econòmiques. S’incorporen diferents estudis sobre variables macroeconòmi-ques per tal de veure quines són aquestes diferències.

Equador, un grandesconegutYungán Cruz, Jessica

Es comença fent una explicació geogràfica i històrica del país, per tal de veure quina influèn-cia ha pogut tenir en la situació socioeconòmica actual. A conti-nuació, s’analitzen els diferents sectors econòmics i es destaca l’activitat turística, que es con-sidera un dels motors clau del desenvolupament del país.

Càncer i les cel·lules mare: podran ser la cura definitiva?Aparicio Barón, Ainhoa; Noguera Sáez, Ariadna

El treball consisteix a esbrinar si les cèl·lules mare podran ser la cura definitiva del càncer. Es divideix en dues parts: la prime-ra parteix d’un article científic del qual s’extreu gairebé tota la informació i la segona es basa en una entrevista feta a la doc-tora Domènech, especialista en oncologia, i a l’infermera Marta Dalí de l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Anàlisi d’aigües de la riera de RajadellFelix Enjuanes, Ariadna

És un treball basat en l’anàlisi fisicoquímica de les aigües de la riera de Rajadell, on des de fa uns cinquanta anys s’han pro-

duït abocaments, ara retirats. Es valora la qualitat de l’aigua, tot determinant quina millora hi ha hagut després de la reti-rada dels abocaments. També es pretén saber la capacitat d’autodepuració de la riera en el seu decurs.

Càncer de mamaPrieto Ramírez, Lídia

El treball tracta del càncer de mama i els efectes que té so-bre la persona que el pateix. L’objectiu del treball és aconse-guir saber els efectes psicològics i físics amb la major objectivi-tat possible, tenint en compte que cada persona és diferent i sofreix les conseqüències de maneres diverses.

Sempre la mateixa his-tòriaTurull Guerrero, Aurora; Xixons Cots, Roser

El treball tracta el tema del jovent actual, comparant-lo amb el jovent de generacions anteriors i veient els conflictes que comporta el pas del temps i l’evolució de la societat. Es trac-ta d’analitzar, novament, l’etern conflicte generacional.

Construcció d’un robot micromousePareja Medina, Sandra; Sanjuan Segarra, Albert

Es fa la construcció i programa-ció d’un robot micromouse, per mitjà del programa «picaxe». És un robot que resol un laberint, és a dir, troba el centre i es para quan hi ha arribat. S’ha cons-truït un kit, el laberint de fusta, demanat a Anglaterra, i s’han programat els xips, assolint coneixements de programació i electrònica.

Katrina. El monstre del sudBeas Pérez, Abraham

Explica de quina manera la so-cietat americana va respondre davant el pitjor huracà del qual es té constància. Intenta apro-fundir en qüestions com ara què

va fer el govern per evitar el desastre i ajudar les víctimes o com van funcionar els sistemes socials i econòmics dels EUA.

Osteopatia dinàmica de pubisRodríguez Rubio, Clara

El treball tracta una lesió es-portiva molt comuna entre els futbolistes. És una lesió situada a la zona del pubis que pot pro-vocar un dolor progressiu fins al punt d’arribar a problemes en la mobilitat diària.

Convivim am la dislèxiaAnido Rodríguez, Míriam; Vizcai-no Aragonés, Tania

Tracta el tema de la dislèxia, analitzant els diferents tipus i els símptomes. Explica com es fa el diagnòstic i com es pot tractar. El treball es completa amb una sèrie d’entrevistes a persones afectades directament o indirec-tament per la dislèxia.

Energies renovablesMarcuello Serra, Rubén

Tracta d’un edifici sostenible: les parts que té, com es cons-trueix, quins són els elements que el fan sostenible, etc. A més, analitza els avantatges i els inconvenients que té aquest tipus de construcció.

L’oci dels joves, un món paral·lelSoriano Ruíz, Marta

L’objectiu del treball ha estat veure quina és la manera de divertir-se que tenen els joves d’avui dia, comparant-la amb les maneres d’anys enrere. A més, explica les formes d’oci que hi ha actualment i s’atura, especialment, en les que tenen més èxit entre la joventut.

32

CICLES FORMATIUS

• Treball sobre dinamització comercial amb l’Associació de Comerciants del c/Barcelona

• Treball d’Investigació comercial al mercat de Puigmercadal

• Pràctica de màrqueting en un restaurant de Manresa

• Reunió de grup per a l’estudi de mercat

• Treball de camp: enquestes per a la investigació comercial

• Viatge a Hamburg

DINAMITZACIÓ COMERCIAL AMB L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS

DEL C/BARCELONA

MEMÒRIA D’ACTIVITATSDEL CFGS GESTIÓ COMERCIAL

I MÀRQUETING

Al llarg del primer trimestre del curs 2009/10, l’alumnat que cursa el crèdit de Polítiques de màrqueting, dins del CFGS de Gestió comercial i màrqueting del nostre institut, fa una pràctica docent sobre dina-mització i promoció del comerç urbà amb l’objectiu de deduir, seguint una metodo-logia de màrqueting i en format de treball en equip, accions de dinamització comercial adequades a l’Associació de Comerciants del c/ Barcelona, que han de ser coherents amb l’entorn i que han de posar en pràctica els coneixements teòrics treballats a l’aula durant aquest període.

L’Associació de Comerciants del c/ Bar-celona és una entitat força dinàmica a la ciu-tat de Manresa i té un grau d’associacionisme molt elevat.

El 16 d’octubre passat, el seu presi-dent, Sr. Josep Camps, va venir a la nostra aula (tal com veiem a la foto) a presentar aquesta associació i a plantejar el problema per solucionar. Aquest acte va donar el tret de sortida a una pràctica que va finalitzar a primers de gener de 2010.

L’objectiu de la pràctica és que l’alumnat treballi el màrqueting en un entorn comercial real per aconseguir un valor afegit als seus estudis. A més, l’Associació de Comerciants obtindrà, a través de l’observació dels re-sultats, propostes d’accions de promoció comercial que pugui portar a terme per tal de millorar la seva atractivitat comercial.

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

33

IES GUILLEM CATÀ

i

Supermercats

LLOBET,

JUNTS fomentem

la inserció

Laboral

COMERÇ I MÀRQUETING

INVESTIGACIÓ COMERCIALAL MERCAT DE PUIGMERCADAL

L’alumnat del cicle formatiu de grau superior de Gestió comercial i màrqueting que cursa el crèdit d´Investigació comercial va fer, com cada curs, una investigació co-mercial en termes reals i en format de treball en equip, per tal de posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits a l’aula i, a més, exercitar les capacitats clau del perfil professional del cicle formatiu (responsabili-tat en el treball, treball en equip, organització del treball, iniciativa, autonomia...).

La pràctica consisteix a fer un estudi de mercat sencer en un entorn real, de forma que l’alumnat s’enfronta a una problemàtica idèntica a la que es pot trobar en la seva empresa un cop finalitzats els estudis.

En la investigació comercial d’aquest curs, l’objectiu és aconseguir informació sobre els motius pels quals un consumidor, en comptes de comprar al Mercat municipal de Puigmercadal, fa les compres en altres establiments o cadenes comercials.

El divendres 9 d’octubre, per iniciar aquesta pràctica, la Sra. Mar Canet, regidora de Comerç de l’Ajuntament de Manresa, va venir a la nostra aula (tal com veiem a la foto) a presentar el Mercat i a demanar l’estudi. Ens va parlar de la situació actual del Mercat, del projecte de futur... i va comentar que, com que el client ja està força estudiat, ara

cal estudiar el no-client per poder entendre els motius de la seva decisió de no comprar en aquest mercat.

A partir d’aquesta presentació, conegu-da tècnicament com a briefing, es va fer el tret de sortida per tal que l’alumnat, distribuït en equips de treball, desenvolupés totes les fases de la investigació fins a arribar, a final de curs, a la presentació pública de les con-clusions de l’estudi.

Amb aquesta activitat, doncs, l’alumnat pot posar en pràctica la metodologia de la realització d’una investigació comercial i, a més, la ciutat de Manresa es pot aprofitar dels resultats que se n’obtinguin.

Joan Soler Professor de Comerç i màrqueting

34

CICLES FORMATIUS

PRÀCTICA DE MÀRQUETINGEN UN RESTAURANT DE MANRESA

Durant el segon i el tercer trimestre d’aquest curs, l’alumnat del CFGS de Gestió comercial i màrqueting que cursa el crèdit de Polítiques de màrqueting fa una pràctica, en format de treball en equip, per tal d’aplicar en una empresa real els coneixements de màr-queting adquirits a l’aula i, simultàniament, treballar les capacitats clau i les habilitats pròpies del perfil professional del cicle.

En aquesta ocasió es va arribar a un acord amb l’empresa DIESA Restauració, gestora de diversos establiments de restau-ració del Bages, que ens ofereix el Maïami, una cafeteria-restaurant ubicada al centre de Manresa i molt emblemàtica en aquesta ciutat, per poder tenir un lloc de referència per a la pràctica.

L’objectiu d’aquesta pràctica és, d’una banda, que l’alumnat que cursa aquest cicle formatiu pugui fer una activitat de màrque-ting en un entorn real que permeti aconseguir un valor afegit als seus estudis i, de l’altra, que DIESA pugui obtenir, a través dels re-sultats de la pràctica, propostes de millora del seu màrqueting.

La pràctica consisteix a analitzar les polítiques de màrqueting que aplica actual-ment l’empresa en aquest establiment i fer propostes de millora, configurades dins un pla de màrqueting per al proper exercici econòmic i que han d’incloure una proposta de nou producte o servei per al Maïami amb una orientació cap al màrqueting social. Aquesta proposta ha de ser extrapolable a altres establiments de l’empresa.

El divendres 15 de gener, la Sra. Eva Fàbregas, responsable de màrqueting de DIESA Restauració, va fer una sessió a l’aula de gestió per presentar l’empresa i l’establiment. Aquesta sessió va representar l’inici de la pràctica docent.

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

REUNIÓ DE GRUP PER A L’ESTUDI DE MERCAT

L’estudi de mercat que fem aquest curs, d’acord amb l’Ajuntament de Manresa i dins el crèdit d’Investigació comercial del CFGS de Gestió comercial i màrqueting, consisteix a esbrinar quins són els motius principals pels quals hi ha persones que no van a comprar al Mercat de Puigmercadal.

Per tal de desenvolupar les capacitats de treball en equip, d’organització del treball i de responsabilitat en el treball, capacitats molt valorades avui dia en el món de l’empresa, l’estudi es fa treballant en equips, cada component dels quals ocupa una àrea de responsabilitat.

35

COMERÇ I MÀRQUETING

Dins la fase exploratòria de l’estudi, el 22 de gener un grup de clients del comerç de Manresa, que no són clients habituals del Mercat, va assistir a l’aula-taller de gestió comercial amb l’objectiu que l’alumnat prac-tiqués la tècnica d’investigació coneguda com a reunió de grup.

La sessió va ser organitzada i moderada per l’alumnat, a partir de la teoria feta a clas-se sobre la manera de dissenyar i gestionar aquesta tècnica d’investigació comercial, de manera que va poder experimentar la pla-nificació i execució d’una de les tècniques exploratòries de recerca de dades que s’està utilitzant més en el món de la investigació comercial.

En l’estudi, l’alumnat també va poder treballar altres tècniques, com ara la recer-ca de dades secundàries i les entrevistes en profunditat (fetes a polítics, representants del sector comercial i comerciants destacats del comerç de Manresa).

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

C/ Carrió, 12 08242 Manresa - Pol. Ind. Casa Nova C/ Montsant, 4 08272 St. Fruitós de Bages

36

CICLES FORMATIUS

VIATGE A HAMBURG PER LA LLUM

Aprofitant el pont de la Llum, alguns professors i alumnes del CFGS Gestió comer-

TREBALL DE CAMP: ENQUESTES PER A LA INVESTIGACIÓ COMERCIAL

Al llarg d’aquest curs, l’alumnat del CFGS Gestió comercial i màrqueting, dins l’assignatura d’Investigació comercial, posa en pràctica els ensenyaments teòrics en un cas d’investigació que, tot i ser un treball docent plantejat amb l’objectiu d’aprendre a fer una investigació comercial sencera, es treballa en una situació real que permet experimentar cadascuna de les fases d’un estudi de mercat. L’objectiu tècnic d’aquest estudi és esbrinar per quins motius el “no client” del mercat municipal de Puigmercadal no hi va a comprar i quina imatge en té.

En la fase concloent d’aquesta inves-tigació, que es fa en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa, l’alumnat va rea-litzar un treball de camp consistent a fer gairebé 300 enquestes a persones no clientes d’aquest mercat, repartides en diversos dies, franges horàries i zones de la ciutat, seguint un mètode de mostratge acceptat estadísti-cament que permet aconseguir una mostra representativa del conjunt de població no clienta del mercat, amb un marge d’error molt proper a l’acceptat en estudis de nivell professional.

Finalitzada la fase de treball de camp, l’alumnat ha d’entrar a l’ordinador les dades aconseguides en les enquestes per poder analitzar-les i redactar-ne un informe amb les conclusions a què s’arriba.

A la foto adjunta veiem una alumna fent aquesta enquesta en un punt de Manresa.

Joan SolerProfessor de Comerç i màrqueting

cial i màrqueting vàrem viatjar a Hamburg a fer una interlight, és a dir, una escapada a un país estranger que, tot i tenir un mar-cat caràcter lúdic, també ens va servir per observar les diferències entre el seu comerç i el nostre.

Hamburg és la ciutat més important del nord d’Alemanya, i té el segon port marítim de mercaderies més gran d’Europa.

Entre altres activitats, vam visitar diver-sos centres i carrers comercials, alguns dels quals ens resultava molt difícil de pronunciar, com els carrers Mönckebergstrasse, Spitales-trasse, Neuer Wall i Jungfernstieg, i la plaça Rathausmarkt (la de l’Ajuntament).

37

Com a activitats més lúdiques, cal destacar les següents: el pas pel Elbtunnel, túnel construït entre 1907 i 1911; la visita al Fischmarkt o Mercat del peix, que es fa cada

diumenge a les 7 del matí prop de l’estació de Landungsbrücken i a tocar del riu Elba, el segon més important d’Alemanya; la visita nocturna a St. Paulí, el barri vermell de la ciutat; la pujada al campanar de l’església de St. Michaelis, des d’on vàrem poder con-templar una panoràmica esplèndida de tota

COMERÇ I MÀRQUETING

la ciutat i on vam comprovar fins on podem allargar 5 cèntims d’euro; la passejada i patinada breu per damunt del llac Alster, que estava completament gelat; i la visita a l’antiga església de St. Nikolai, a la plaça Hopfenmarkt, que va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial i s’ha mantingut en l’estat en què va quedar per recordar la monstruositat d’un episodi militar com aquell i així evitar que mai més no torni a passar un fet semblant.

Vam deixar per a una altra ocasió la visita a l’estadi de futbol de l’Hamburg SV.

Ens van quedar molt clares dues coses: les típiques alsterwasser i bier són molt més suaus que les del nostre país, segons vàrem comprovar en diversos bars i restaurants; d’altra banda, el caràcter dels alemanys té algunes diferències respecte al nostre.

Podem veure una foto de grup a la plaça Rathausmarkt.

Joan Soler Professor de Comerç i màrqueting

38

CICLES FORMATIUS

- Aeròbic & Fitness SL Dept. Màrqueting- Althaia Dept. Comercial- Básquet Manresa SAE (Suzuki) Dept. Màrqueting- Depiline Wax and cosmetics SL Dept. Comercial- DIESA Restauració (Establiments Pacífic SL) Dept. Màrqueting- Impressions Intercomarcals SA Dept. Comercial- Indústries PONSA SA Dept. Comercial- Setpunts SL Dept. Comercial- Sistemes d’organització i control SA (CONTROL) Dept. Vendes- Sistemes d’organització i control SA (CONTROL) Marxandatge- Supermercats Llobet SA Dept. Compres

EMPRESES COL·LABORADORES EN LA FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL DEL CFGS GESTIÓ COMERCIAL I MÀRQUETING

39

COMERÇ I MÀRQUETING

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM COMERÇCRÈDIT DE SÍNTESI DE COMERÇ

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM COMERÇ

• Activitats pràctiques al taller i als establiments comercials de Manresa

• Visita al centre de Manresa per veure aparadors i analitzar-los

• Visita a la clínica veterinària de Santpedor

• Crèdit de síntesi

Durant les dues últimes setmanes de curs, l’alumnat del CFGM de Comerç ha realitzat el crèdit de síntesi, que consisteix a interrelacionar i globalitzar tots els crèdits treballats al llarg del cicle.

Enguany el crèdit de síntesi ha consistit a crear i gestionar un petit establiment co-mercial. Com a tema central i diferenciador, a l’hora de fer les promocions comercials i am-bientar l’aparador, ens hem basat en el tema Països del món. Els països o zones triats han estat la Xina, Austràlia, Egipte i l’Antàrtida. Cada grup ha estat format per tres o quatre alumnes que, per triar l’ambientació de les promocions i l’aparador, han fet una recerca sobre el país escollit.

El resultat ha estat positiu i gratificant per a tothom. La motivació dels alumnes ha estat molt bona: des de la planificació de les

diferents tasques fins a la seva realització. A més, hem de felicitar l’alumnat perquè ha treballat de forma molt responsable i autò-noma.

A les fotos adjuntes podem observar alguns aparadors realitzats en aquest crèdit de síntesi.

Elvira Àvila

40

CICLES FORMATIUS

APARADOR DE LA CLÍNICA VETERINÀRIA SANTPEDOR

El 16 d’abril passat, els alumnes del CFGM de Comerç, que estan fent el crèdit d’Aparadorisme, es van desplaçar a Santpe-dor per tal de visitar l’aparador de la Clínica Veterinària Santpedor.

No és gens habitual que els apara-dors de productes destinats a animals de companyia presentin decoracions i ambientacions molt treballades. Però els propietaris de la Clínica Veterinària Santpedor dissenyen i confeccionen els elements decoratius per muntar després l’aparador. Com que el resultat obtingut és propi de professionals de l’aparadorisme, vam decidir anar a veure aquest aparador per analitzar-lo.

En aquesta ocasió, la finalitat de l’aparador era presentar productes antipa-rasitaris, com ara collarets, pipetes, esprais, etc., ja que comença la temporada d’aparició d’insectes que parasiten en els animals de companyia.

Els alumnes van poder observar l’elaborada decoració ambientada en el Far West americà i l’ús de diverses tècniques per a la confecció dels elements decoratius de suport dels productes exposats. Es van uti-litzar diferents materials, com ara porexpan

i paper maché, per simular un poble del Far West, amb la façana d’un saloon, el sheriff (que era una pipeta gegant) i una paparra, una puça i un mosquit de grans dimensions. Val a dir que el resultat de l’aparador era espectacular i complia perfectament amb els objectius de cridar l’atenció i mostrar interès per la presentació dels vianants i conductors de vehicles.

Aquesta visita va permetre als alum-nes aplicar en posteriors aparadors algunes tècniques que van veure i que els havia ex-plicat Mar Raluy, la professora de la família professional de Sanitària del nostre institut que va dissenyar i confeccionar aquest apa-rador. Volem mostrar-li el nostre agraïment més sincer.

Elvira Àvila

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN LES PRÀCTIQUES DELS ALUMNES DEL CFGM COMERÇ ELS DARRERS ANYS- Autobages, SA- Esports El Cim, SA- Josefina Modes- La botiga dels Turcs

- Magatzems Iglesias- Nil Sports- Reditec- Rubiralta Regals, SL

- Viladalmases-Lacoste- Jip Pantalons

41

COMERÇ I MÀRQUETING

42

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM PERRUQUERIA

• Sortida a un taller de noves tendències organitzat pel gremi de Perruqueria

• Curs L’Oréal, Projecte APRENDRE +

• Curs tècnic a l’empresa Schwarkopf

• Matinal tècnica de perruqueria, a càrrec de Montibel·lo

• Curs tècnic a l’empresa Montibel·lo

• Assistència a una demostració a Llongueras Center

• Matinal de tècniques de manicura a càrrec de Thuya

TALLER DE NOVES TENDÈNCIES DE PERRUQUERIA

El 2 de novembre passat vàrem rea-litzar una sortida a la seu del Gremi de Perruqueria i Estètica del Bages. Vam poder anar-hi a peu perquè és relativament a prop de l’institut.

Vàrem assistir a un taller de noves ten-dències a càrrec del grup d’estilistes TIME GRUP BCN, amb el suport de la firma comer-cial KIN Cosmètics. La sessió va començar a les deu del matí.

Ens van atendre dos estilistes, uns bons professionals que ens van fer gaudir d’una matinal entretinguda i enriquidora. En Julian es va encarregar de la part més tècnica de la tallada de cabells, ens va informar sobre les tendències de moda per a aquesta tem-

porada i va realitzar tres tallats explicant-los pas a pas. L’Àngela ens va presentar cinc transformacions (recollits), explicant-nos la seva metodologia de treball, alhora que ens ensenyava trucs tècnics per facilitar la feina. A més, aquests dos estilistes ens van fer algunes reflexions sobre la seva visió ac-tual del món de la perruqueria, els diversos problemes que presenta a nivell empresarial i com els afronten.

Com a conclusió direm que la valoració dels professors va ser molt positiva, tant a nivell tècnic com humà. Creiem que tots dos professionals van saber connectar amb els alumnes i captar la seva màxima atenció.

Maite Garcia

43

El 24 de març passat, els alumnes de primer de Perruqueria van anar a Barcelona per visitar el centre tècnic de la firma comer-cial Montibel·lo.

Aquest centre, inaugurat l’any passat, és molt modern i està equipat amb els mit-jans tècnics més avantguardistes.

A les 10 del matí iniciàvem la visita de les instal·lacions. El Sr. Jordi Tenas ens va im-partir una jornada teoricopràctica, en què ens va mostrar la col·lecció de primavera-estiu

IMATGE PERSONAL

JORNADA TÈCNICA A MONTIBEL·LO

2010, titulada Flowers Dreams Collections, i ens va presentar unes projeccions de les noves coloracions, així com unes fitxes de diferents propostes tècniques de combina-cions de colors.

En Jordi va realitzar un treball tècnic amb una alumna nostra, que va servir de model, aplicant els tons de temporada i unes combinacions tècniques que la firma proposa per a aquesta nova temporada.

Després de tenir una pausa per dinar, en Jordi ens va presentar la línia d’acabats HDS. A més, va posar èmfasi en la impor-tància d’un bon protocol d’higiene capil·lar. Per finalitzar ens va presentar la col·lecció de tardor-hivern 2009/10.

Els alumnes van valorar molt positi-vament la jornada, que va ser instructiva i interessant. Van agrair de tot cor el tracte rebut i el contingut del curs.

Maite Garcia

44

sobre model dos canvis d’imatge femenina, un canvi d’imatge masculina, un recollit de fantasia i la transformació d’un dels treballs a dalt de l’escenari. A més, cada grup havia d’ambientar l’escenari segons la col·lecció que presentava, amb el vestuari, la música, la coreografia i l’escenografia adequats.

Tot i ser una activitat molt nova per a les alumnes, val a dir que el resultat va ser molt bo.

Maite Garcia

El 31 de maig passat, les alumnes de 2n curs de Perruqueria van organitzar una desfilada per donar a conèixer els treballs realitzats en el crèdit de síntesi.

El crèdit de síntesi d’aquest curs es titulava Col·lecció de noves tendències. La situació plantejada era la següent: els alum-nes formen part d’una empresa de cosmètics de perruqueria que vol llançar al mercat nous productes juntament amb noves tendències de moda.

Les alumnes es van repartir en grups de tres o quatre. Cada grup havia de realitzar

CICLES FORMATIUS

DEMOSTRACIÓ A LLONGUERAS CENTER

EL 15 de març passat, els alumnes de 2n curs de Perruqueria van realitzar una sortida a Internacional Llongueras Center de Barcelona.

Aquesta sortida va consistir en un seminari-gala de la nova temporada prima-vera-estiu 2010, en què els van ensenyar les últimes tendències comercials en colors i noves tècniques.

Va ser una sortida molt profitosa per als alumnes, que van quedar molt contents. Ara ja estan a punt per pentinar-vos seguint les últimes tendències de la moda. Us convidem a venir al nostre taller per comprovar-ho.

Agraïm la invitació d’Enric Llongueras, Ramon Paz i a tot el seu equip.

Adjuntem una foto del grup que va fer aquesta sortida.

CRÈDIT DE SÍNTESI

45

IMATGE PERSONAL

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGM PERRUQUERIA

- Montibel·lo- Shwarzkopf professional- L’Oréal- Perruqueria Carme Fuster (Manresa)- Perruqueria Encarna (Prats de Lluçanès)- A.L. Estètica (Manresa)- Perruqueria Altarriba (Manresa)- Perruqueria 9 ESTIL (Berga)- Sílvia Perruqueria Estilista Unisex (Prats de LLuçanès)- Perruqueria Anna (Santpedor)- Imma Fernández Perruqueria Unisex (Vilanova del Camí)

MATINAL TÈCNICA DE MONTIBEL·LO

El dimecres 2 de desembre, Jordi Tenas, tècnic de la firma comercial Montibel·lo, va venir a l’institut per fer una matinal tècnica, adreçada a les alumnes del CFGM de primer curs de Perruqueria, dins del crèdit 5 titulat Canvis de color en cabells.

La matinal va constar de dues parts: la primera part es va centrar en l’explicació dels cursos que realitza, els productes i les tècniques auxiliars de l’empresa Montibel·lo.

En la segona part, Jordi Tenas va projectar un DVD de la presentació de les col·leccions de la firma. Va cridar molt l’atenció de les alumnes una frase que va dir: “La moda deixa d’estar de moda quan està de moda”.

En el recull de valoracions, les alum-nes van expressar que van trobar aquesta experiència molt interessant, enriquidora i engrescadora, ja que va veure el món de la perruqueria des de més a prop. També van valorar molt positivament que en Jordi tenia una forma de comunicar-se propera, ente-nedora i clara.

Personalment crec que aquesta activitat va anar molt bé. Les persones de fora que vénen a l’institut a fer activitats motiven les alumnes d’una manera especial. Això explica que el grup estigués participatiu i atent en tot moment.

Maite Garcia

46

Cap a les 6 h de la tarda agafàvem el tren de tornada.

L’endemà, dijous, el van dedicar a parlar i treballar els canvis de forma en els cabells.

Al matí van fer una sessió teòrica: van passar una presentació en què es feia un resum històric de l’evolució i les innovacions que l’empresa havia aportat en el camp de la cosmètica i la tècnica en els canvis de forma permanent.

La sessió va ser interessant, ja que les alumnes van poder constatar els canvis pro-duïts des que es va començar amb l’execució de la permanent calenta fins a la comoditat de les tècniques actuals.

Després d’un petit descans, van poder provar sobre maniquí alguns innovadors muntatges de permanent amb diferents tipus de motlles.

Els dies 20 i 21 de gener, el grup de 2n de Perruqueria va assistir a un curs de color i canvis de forma permanent, organitzat per la firma comercial Schwarzkopf.

El primer dia, dimecres, vàrem sortir de Manresa a les 8 h del matí aproximadament

en direcció a les instal·lacions tècniques que aquesta firma comercial té a Barcelona, on ens esperaven dos tècnics-formadors.

Al matí van fer una sessió per repassar la teoria del color i ens van introduir en el món dels seus productes. Aquesta sessió va anar força bé per recordar i ampliar els coneixements que les alumnes tenen sobre aquest tema.

També van treballar la motivació, valo-rant les expectatives professionals i el gran ventall de possibilitats que té el món de la imatge personal per als bons professionals.

A la tarda varen agrupar les alumnes per parelles. Van lliurar a cada parella un maniquí amb el mateix tallat de cabells. Van organitzar un concurs en què les alumnes ha-vien d’idear una combinació de colors adient per al tallat de cabells. Després de diferents valoracions, van quedar tres finalistes. La pa-rella guanyadora va ser la formada per Anna Muñoz i Vanessa López que, com a premi, es van endur un lot de cosmètics d’aquesta firma comercial.

CICLES FORMATIUS

CURS TÈCNIC A SCHWARZKOPF

47

IMATGE PERSONAL

Aquesta visita a Schwarzkopf la realit-zem des de fa diversos cursos, perquè els alumnes de 2n la valoren molt positivament ja que és molt enriquidora.

Els alumnes han de mostrar el que sa-ben a uns professors i en unes instal·lacions que no coneixen. És el moment de demos-trar-se fins on són capaços d’arribar d’una manera semiautònoma. En vista dels resul-tats, podem dir que el nivell dels alumnes és força alt.

Maite Garcia Conxita Palomas

48

CICLES FORMATIUS

TÈCNIQUES DE MANICURAA CÀRREC DE THUYA

El 8 d’ abril passat, la firma comercial Thuya va venir al nostre institut per fer-nos una demostració tècnica de les novetats en esmaltat, escultura i decoració d’ungles. Aquesta demostració està programada dintre el Crèdit 11, titulat Tècniques bàsiques de manicura i pedicura, que es fa en el CFGM de 1r de Perruqueria.

Les formadores van fer una petita de-mostració i, tot seguit, els alumnes van posar en pràctica els coneixements adquirits en forma de taller d’ ungles.

La sessió va durar 3 hores i va agradar molt als alumnes, ja que van veure diferents tipus de maquillatge d’ungles i van conèixer les últimes novetats.

Anna Badia

49

es va oferir voluntàriament com a model. Li van realitzar un estudi del rostre, en què van col·laborar els seus companys i, a con-tinuació, li van depilar les celles per millorar l’aspecte de l’oval de la cara, procés indispen-sable per a l’obtenció d’un bon maquillatge de nit. Per a la seva realització van utilitzar tonalitats fredes i van emmarcar l’ull en color negre. Després ens van demostrar de quina manera podíem modificar aquest maquillatge per realitzar-ne un altre més espectacular per a una festa, afegint diferents pigments de diverses textures i combinant-los amb purpurines de colors.

La nostra model va tornar a Manresa sense desmaquillar-se, malgrat que només portava mig rostre maquillat. A ella i a totes les seves companyes els van meravellar els maquillatges realitzats i van sortir de l’escola volent ser maquilladores professionals.

Betsabé Pérez

El 28 d’octubre passat, les alumnes d’Estètica personal i decorativa van visitar l’escola de maquillatge Montserrat Fajardo de

Barcelona. Aquesta escola és una de les més reconegudes en el món del maquillatge, tant en l’àmbit social, com en el món del cinema, teatre i passarel·la.

Una de les professionals d’aquesta es-cola va dirigir l’activitat i, per al seu desen-volupament, una alumna del nostre centre

IMATGE PERSONAL

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM ESTÈTICA

• Demostració d’olis essencials a càrrec d’Utsukusy

• Demostració de pròtesis d’ungles a càrrec de Creative

• Demostració facial i corporal a càrrec de Selvert Thermal

• Sortida a l’escola de maquillatge Montserrat Fajardo

ESCOLA DE MAQUILLATGE MONTSERRAT FAJARDO

50

explicava les últimes novetats d’aquesta casa comercial, ens va introduir en el món de la filosofia ayurvèdica.

Va utilitzar com a models alumnes d’Estètica, que van quedar gratament sor-preses amb aquests tractaments, ja que no els havien vist mai.

D’aquesta presentació, les alumnes en van treure la conclusió que és una manera molt agradable de posar-se en contacte amb les últimes tendències de tractament en el sector de l’estètica.

Pilar Marmi

CICLES FORMATIUS

TRACTAMENTS FACIALS I CORPORALS DE SELVERT THERMAL

El 12 de maig passat, la casa comercial Selvert va presentar al CFGM d’Estètica per-sonal i decorativa les últimes innovacions en tractaments facials i corporals.

La seva representant, Mercè, ens va fer una demostració de Selvert Thermal, que utilitza el termalisme com a base dels seus tractaments, que no deixen ningú indiferent per la seva avançada cosmètica i les sensa-cions més atraients.

Ens va fer una pràctica consistent en un tractament facial de la línia Delicatessen, en què es combinen els ingredients més exclusius del món de la degustació, com ara maduixes, fruita de la passió, iogurt, etc.

També ens va fer un tractament corporal amb un exfoliant a base de flors, com ara les roselles. A més, ens va ensenyar el massatge de canyes de bambú. Al mateix temps que

51

IMATGE PERSONAL

OLIS ESSENCIALS D’UTSUKUSY

El 9 de febrer passat, el CFGM d’Estètica personal i decorativa va rebre la visita d’una representant de la casa comercial Utsukusy, que utilitza productes naturals obtinguts de diferents plantes, que no tan sols s’usen en tractaments estètics sinó també per tractar diferents malestars del nostre cos.

Per segon curs consecutiu, la Dèlia, responsable de formació d’aquesta casa co-mercial, va venir per realitzar una jornada teòrica i pràctica sobre la forma de treballar amb els seus olis essencials.

La jornada va començar amb una in-troducció teòrica al món dels olis essencials a través d’una presentació en power-point,

que explicava com s’obtenen aquests olis essencials, com es poden identificar, quina quantitat se n’ha d’utilitzar, quina penetració tenen en la pell i quines tècniques es poden usar per combinar-los.

Una vegada realitzada la part introduc-tòria i teòrica, vam passar a la part pràctica, en què les alumnes van poder treballar amb els diferents olis essencials. Amb la supervi-sió de la Dèlia, les alumnes es van organitzar per parelles, que van analitzar els diferents tipus de pell per poder procedir a la neteja facial i després van afegir als productes habi-tuals per a la neteja facial els olis essencials més adients a les necessitats de la pell de cada companya.

Les alumnes van poder comprovar els efectes beneficiosos dels olis essencials i que, si els afegeixen als productes habituals que utilitzen, poden potenciar els seus efectes i també personalitzar els tractaments.

Betsabé Pérez

52

mans, com ara les pròtesis d’ungles, spas manicure i diferents tècniques d’esmaltats.

Anna Frigols va començar la demostra-ció presentant-nos l’spa manicura d’ametlles dolces i seguidament va realitzar l’spa de cítrics, exposant-nos els beneficis de tots dos tractaments i els tipus de mans als quals van destinats.

A continuació va realitzar dues cons-truccions d’ungles: la primera amb la tèc-nica de pols acrílica, barrejant-ne diferents tonalitats per aconseguir una harmonia amb el to de pell de la model, i afegint una mica de purpurina per donar un toc de fantasia; per a aquesta construcció va utilitzar un tip especial que no hem d’integrar a l’ungla, cosa que ens estalvia molta feina als professionals. Va realitzar la segona construcció amb la tècnica de gel amb motlle, i ens va sorprendre fent la punta de l’ungla amb un color blau in-

CICLES FORMATIUS

PRÒTESIS D’UNGLES DE CREATIVE

El 17 de febrer passat, la casa comercial Creative va presentar al CFGM d’Estètica personal i decorativa les últimes tendències i novetats relacionades amb l’aspecte de les mans.

Creative és una casa comercial america-na reconeguda a nivell mundial per les seves pròtesis d’ungles, tant les de pols acrílica com les de gel. Creative no deixa d’investigar per millorar i adaptar els seus productes i tècni-ques a les necessitats dels seus clients, tot seguint les tendències de moda i invertint en la formació dels seus professionals.

Ens van visitar Marta Villagrasa, repre-sentant de zona, i Anna Frigols, tècnica de Creative. Ens van presentar tots els pro-ductes relacionats amb l‘embelliment de les

Aquest estiu els tractaments:

·Reductor·Anticel·lulític·Reafirmant

a 45€Horari:De dilluns a divendres de 9:15h a 20:00hDissabtes de 9:30h a 13:30h

C/ Font dels Capellans, Torre 8, baixos 1 · MANRESATel: 93 877 63 54

53

IMATGE PERSONAL

tens, detall que va donar molta elegància i glamour a l’ungla.

Per últim va presentar les novetats re-lacionades amb esmaltats i fantasies per a ungles. Amb els nous esmalts podem acon-seguir diferents efectes dintre d’un mateix color, segons les demandes dels nostres clients i amb un estalvi econòmic bastant important.

Per finalitzar aquesta visita, Anna Frigols ens va presentar els Minx. Aquesta és l’última novetat en fantasia d’ungla, que consisteix en uns adhesius de diferents colors i dibuixos que s’apliquen amb l’ajuda d’una llum especial i que queden perfectament ad-herits a l’ungla. Hi ha més de 170 dissenys al mercat, que es poden combinar segons l’estil de cada persona.

Betsabé Pérez

EMPRESES QUE HAN COL·LABORAT EN EL CFGM ESTÈTICA

Centres d’estètica

- G&E cosmètics SCP (Manresa)- Depiline (Manresa)- Estètica Innova (Súria)- Estètica Sara (Bagà)- L’estètica (Manresa)- Centre d’estètica i talasoteràpia Adela (Berga)- Consulting Image (Manresa)- Cristeli (Manresa)

- Brunno Vassari- Creative- Martora- Maystar

54

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM FUSTA I MOBLE

• La formació en alternança

• Concurs de fusters de Catalunya

UN ALTRE PREMI PER AL CATÀ EN EL CONCURS DE FUSTERS DE CATALUNYA

El 19 de març passat, coincidint amb la diada de Sant Josep, patró dels fusters, es va realitzar com cada any a Sabadell el

18è Concurs d’estudiants de cicles forma-tius de la família professional de Fusta i moble, aprenents de taller, PQPI i FIAP de

Fusteria-ebenisteria de Catalunya. Aquest concurs, organitzat pel Gremi de la Fusta de Sabadell i comarca amb la col·laboració de

l’IES Escola Industrial de Sabadell, pretén estimular l’esperit de vocació professional i interrelacionar el món educatiu amb el del treball.

D’entre els 40 alumnes participants dels diversos instituts de Catalunya on es realit-za el cicle de Fusteria i moble, cal destacar l’assistència dels alumnes del Centre des Apprentis de Perpignan (Pirineu Oriental, França).

Els participants tenien quatre hores per fer un treball, que no es va fer públic fins a l’inici del concurs. En aquest cas, es trac-tava de fer una tauleta auxiliar seguint uns plànols. El concurs va ser molt competitiu, ja que els participants van demostrar molt bones tècniques i destreses.

55

FUSTA I MOBLE

El nostre CFGM de Fusta i moble estava representat per Benjamí Call i Andreu Reig. El primer d’aquests va ser premiat per se-gon any consecutiu, aquesta vegada amb un tercer premi.

Tots els participants van coincidir en el fet que, tot i haver passat nervis en algun moment, va ser una experiència molt positiva i a la vegada divertida.

Consol SelfaProfessora de Fusta i moble

EMPRESES QUE HAN FET CONVENI AMB ELS ALUMNES DE PRIMER CURS DEL CFGM FUSTA i MOBLE DURANT EL CURS 2009/10

- Treballs de Fuster Manel SCP (Navarcles)- Fusteria industrial Vilaró (Navarcles)

EMPRESES QUE HAN FET CONVENI AMB ALTERNANÇA (SEGON ANY AMB CONTRACTE LABORAL) AMB ELS ALUMNES DE SEGON CURS DEL CFGM FUSTA i MOBLE DURANT EL CURS 2009/10

- Fusteria Geli SL (Solsona)- Ortigués Decoració (Manresa)

56

CICLES FORMATIUS

57

FUSTA I MOBLE

58

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATSDEL CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

• Conferència sobre les lesions medul·lars associades als accidents de trànsit i el dia a dia de les persones afectades, a càrrec de Jordi Moles

• Conferència de representants sindicals sobre el conveni col·lectiu

• Visita a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan de Déu (Althaia)

• Visita a la clínica dental Sagrada Família

• Visita a la Fundació ONCE

• Sortida a l’IMAX per veure la pel·lícula Viaje al cuerpo humano

VISITA A L’HOSPITALSANT JOAN DE DÉU

Els dies 23 i 24 de març passats, els alumnes del CFGM de Cures auxiliars d’infermeria van visitar l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Van començar fent un recorregut per les diferents unitats i serveis d’aquest hos-pital. A continuació van fer una visita més detallada al Servei d’Esterilització, on els van explicar tot el procés de funcionament d’una autoclau.

Concepció Martínez Izquierdo

CENTRES ON HAN REALITZAT LES PRÀCTIQUES ELS ALUMNES DEL CFGM CURES AUXILIARS D’INFERMERIA

- Fundació Althaia (Xarxa Assistencial de Manresa) • Hospital de Sant Joan de Déu • Centre Hospitalari • Clínica Sant Josep • Centre de Salut Mental (CSAM)- Fundació Sociosanitària de Manresa • Hospital de Sant Andreu • Residència Font dels Capellans • Clínica Sant Cristòfol • Clínica dental Montserrat Batriu i Vilalta

59

SANITAT

60

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGS LABORATORI D’ANÀLISIS CLÍNIQUES

• Xerrada titulada Tractament de la sang i preparació d’hemoderivats, a càrrec del Dr. Ramon Salines, cap de zona de la Catalunya Central del Banc de Sang i Teixits de Catalunya

• Tres visites (una per trimestre) al laboratori del Centre Hospitalari

• Una visita al tercer trimestre al Banc de Sang del laboratori de Sant Joan de Déu

• Visita a la Clínica Veterinària Santpedor per realitzar una pràctica sobre la determinació de l’hematòcrit

• Visita al laboratori Biofar de Cardona per veure la manera de realitzar la tècnica de la PCR

• Sortida de tutoria per patinar al Palau de Gel de Barcelona

TÈCNICS DE LABORATORI AL CATÀ

Aquest curs hem estrenat en el nostre institut un cicle nou de sanitària: el CFGS de Laboratori de diagnòstic clínic. Els titu-lats en aquest cicle tenen la competència de realitzar estudis analítics de mostres biolò-giques humanes, interpretant i valorant els resultats tècnics com a suport al diagnòstic clínic o orientats a la investigació, actuant sota normes de qualitat, seguretat i me-diambientals, organitzant i administrant les àrees assignades en el corresponent labo-ratori de diagnòstic clínic, sota la supervisió corresponent.

Aquest cicle qualifica els alumnes per treballar com a tècnics superiors en labo-ratoris de diagnòstic clínic, en laboratoris d’investigació i experimentació, i en labo-ratoris de toxicologia. També els habilita

per poder exercir de delegats comercials de materials i productes de laboratori.

Aquest grau superior permet als alum-nes poder accedir a estudis universitaris de l’àmbit sanitari, tant per la via del batxillerat com per la via dels cicles formatius.

61

SANITAT

VISITA AL LABORATORI BIOFAR

El 28 de maig passat, els alumnes de primer de Laboratori de diagnòstic clínic vam anar a Cardona per visitar el laboratori ve-terinari BIOFAR on analitzen, entre d’altres, sang de porc i conill.

L’encarregat, el Sr. Jordi Serra, ens va ensenyar totes les instal·lacions i instruments de què disposen, especialment el termocicla-dor, aparell que determina les PCR o RCP (Re-acció en Cadena de la Polimerasa). Aquesta tecnologia permet amplificar la quantitat d’ADN que es pot extreure d’una mostra (sang, teixit...). En aquest laboratori la uti-litzen bàsicament per diagnosticar malalties porcines causades per virus d’ARN i virus d’ADN. L’encarregat ens va explicar també el protocol de la tècnica i, sobretot, la impor-tància de seguir les normes de seguretat per tal d’evitar contaminacions, perquè es tracta d’una tècnica extremadament sensible. El que ens va sorprendre més va ser el preu tan elevat d’aquells aparells tan petits.

Vam acabar la visita fent preguntes i pensant en aquest laboratori com a possible lloc per fer les pràctiques i per treballar.

Noemí Villa Alumna de 1r de Laboratori

DISSENYA EL TEU MILLOR SOMRIUREEN UNA ÚNICA SESSIÓ

ELS DEFECTES QUE PODEN PRESENTAR LES DENTS, TENEN FÀCIL SOLUCIÓ AMB LA NOVA TECNOLOGIA DE L’ESMALT ADHERIT

EL TRACTAMENT ÉS TAN SIMPLE COM APLICAR UN MODERN ESMALT SOBRE LA TEVA PRÒPIA DENT

SENSE NECESSITAT DE LLIMAR-LA,

SENSE ANESTÈSIA I DE MANERA INDOLORA

ABANS DESPRÉS

62

CICLES FORMATIUS

XERRADA SOBRE EL BANC DE SANG

El 12 de maig passat els alumnes de 1r de Laboratori van poder gaudir d’una inte-ressant xerrada a càrrec de l’hematòleg Dr. Ramon Salinas i Argente, que va venir acom-panyat del Sr. Alep i la Sra. Pilar Riquelme, membres del Banc de Sang. El Dr. Salinas vingué en representació del Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, del qual és el cap de la Catalunya Central, a cavall entre Manresa (a la Fundació Althaia) i Terrassa (a la Mútua de Terrassa).

La xerrada va tocar diferents aspectes relacionats amb la importància i el funcio-nament del Banc de Sang. La seva finalitat principal era que els alumnes poguessin conèixer les determinacions analítiques i processos que pateix la sang, des que és recollida en el punt de donació fins que és transfosa en un pacient. Durant la sessió, els aspirants a tècnics de laboratori van poder veure imatges dels diferents aparells i tècniques emprades en el fraccionament de la sang i en l’elaboració de productes sanguinis.

El BST no solament es dedica a la re-collida, conservació i subministrament de sang, sinó que funciona com a banc d’ossos, d’ulls, de pell, de vasos sanguinis, de fac-tors de creixement, d’immunohematologia

i, darrerament, de banc de llet materna (recollida que ja es fa en els hospitals de Manresa).

A banda del paper del BST com a centre d’obtenció i processament de teixits, es va parlar d’altres línies d’actuació que realitza l’entitat en el camp de la teràpia cel·lular i la medicina regenerativa. Així, es va fer es-ment del Programa de Cordó (sang i cèl·lules obtin-gudes de sang de cordó umbilical) i de la recerca que s’està portant a terme amb cèl·lules mare dirigides.

També es van comentar aspectes més anecdòtics i curiosos, com ara la complexitat del trasllat del BST des de l’antic edifici de la Vall d’Hebron a la nova seu del 22@.

El BST de Catalunya és referència, no tan sols a Espanya, sinó mundial (diversos països han vingut a copiar-ne el funciona-ment). Per això, és molt d’agrair que els professionals que hi treballen vagin venir al nostre centre educatiu a fer-ne difusió.

Xarxa Assistencialde Manresa

Ajudem a formarels professionals de la salut

Atenció Primària

Atenció Especialitzada

Atenció a la Dependència

Salut Mental

Medicina de l’Esport

63

SANITAT

Xarxa Assistencialde Manresa

Ajudem a formarels professionals de la salut

Atenció Primària

Atenció Especialitzada

Atenció a la Dependència

Salut Mental

Medicina de l’Esport

64

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGM ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

• Preparació i celebració de la Castanyada

• Preparació i celebració del Carnestoltes

• Preparació i posada en escena del Túnel del Terror

• Xerrada de l’Institut Guttmann

• Xerrada sobre el llenguatge de signes

• Visita a l’ONCE

• Visita al Centre de Disminuïts Físics de Manresa

• Visita de les protagonistes de la pel·lícula El Camí dels somnis (Núria i Alba)

Aquest darrer trimestre els grups de 1r d’Atenció sociosanitària i d’Educació infantil han vist la pel·lícula El Camí dels Somnis. Es va triar aquesta pel·lícula ja que tracta del viatge i estada a l’Índia de dues noies amb discapacitat visual, que van ser professores cooperants en una de les escoles per a in-vidents que la Fundació Vicenç Ferrer té a Anantapur. Aquesta pel·lícula és interessant perquè l’alumnat de TASS i EI potser haurà de treballar professionalment amb persones afectades d’aquesta discapacitat sensorial.

Posteriorment es va demanar a les dues protagonistes, la Núria i l’Alba, que vinguessin a l’institut a explicar-nos la seva

XERRADA DE LES PROTAGONISTES D’EL CAMÍ DELS SOMNIS

experiència. Totes dues hi van accedir. Tant la Núria, que és de Manresa, com l’Alba ens van explicar moltes coses referides al ro-datge de la pel·lícula, a la tasca que van fer a l’Índia, a la seva vida quotidiana, als seus estudis universitaris, a la seva feina, etc. Els alumnes d’ambdós primers els van fer moltes preguntes i la xerrada va ser molt interessant i agradable.

L’alumnat va valorar la xerrada molt positivament, tant pels continguts com per l’alta qualitat humana de la Núria i de l’Alba, que ens van saber transmetre moltes més coses que les que la pel·lícula mostra. Els estem molt agraïts.

65

SERVEIS A LA COMUNITAT

UN NADAL DE POR

El 22 de desembre passat, els alumnes de 2n d’Atenció sociosanitària, juntament

amb els de 2n d’Educació infantil, van or-ganitzar una festa de Nadal en què el tema principal era crear un túnel del terror. Els per-sonatges estaven molt ben caracteritzats i els actors van demostrar ser molt professionals fent bé la feina que els corresponia.

En la festa els concursants havien de superar diferents proves:

A la primera prova hi havia com a per-sonatges la nena de la maledicció i una iaia boja. S’havia de passejar la iaia amb cadira de rodes i s’havia de posar bolquers a la nena.

A la segona prova hi havia com a per-sonatges dos vampirs. S’havia de beure un got de gelatina i s’havia de posar el nom de cada grup concursant en un taüt.

A la tercera prova hi havia com a per-sonatges la nena de l’exorcista i un capellà,

que feia escriure als concursants un fragment del parenostre a la pissarra.

A la quarta i última prova hi havia com a personatges un pacient de laboratori i un metge boig, que obligaven els concursants a tocar cervells, ulls... i endevinar què era el que tocaven.

A part hi havia la Parca, que era l’encarregada d’agafar tots els grups que concursaven i portar-los per les diferents proves.

Els alumnes de 2n d’Educació infantil s’encarregaven d’entretenir els grups que no estaven en el túnel.

Al final, es va entregar com a premi una bossa de llaminadures al grup guanyador. El berenar va consistir en coca i xocolata per a tothom.

En conclusió, la festa va estar molt bé i va respondre a les nostres millors expectatives.

GRÀCIES PER VENIR A DIVERTIR-VOS!

66

CICLES FORMATIUS

VISITA A LA FUNDACIÓ ONCE

L’11 de març passat vam agafar el tren en direcció a Barcelona, ja que anàvem a la Gran Via de les Corts Catalanes per passar la tarda en el complex de l’ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols).

L´ONCE ajuda no solament les persones cegues o amb deficiència visual, sinó també les discapacitades en general, i les ajuda oferint-los els serveis que necessiten. Una de les seves funcions és donar-los informació perquè puguin treballar. Moltes persones amb discapacitats no relacionades amb la vista treballen en empreses de la Fundació ONCE.

El motiu de la visita és que en el crèdit de Comunicació Alternativa hem estat estu-diant el SAAC per a persones amb deficièn-cies sensorials. A la classe ja havíem fet la part teòrica i algun exercici pràctic; també havíem vist en imatges els materials que utilitzen aquestes persones, però era interes-sant visitar un centre on hi ha persones amb alguna discapacitat. Nosaltres vam treballar la de la vista.

A la Fundació ONCE vam fer tres tallers per familiaritzar-nos amb persones que tenen discapacitats visuals o ceguesa total.

a) Tècniques d’acompanyament a persones amb ceguesa

Aquest taller tracta de les tècniques per acompanyar una persona cega.

Ens vam haver d’organitzar per parelles. Un dels membres de la parella s’havia de posar una mascareta als ulls i l’altre havia de fer de guia. El guia ha d’anar una passa per davant i la persona cega s’ha d’agafar al colze del guia com si la seva mà fos una pinça.

b) TiflotecnologiaUn senyor cec ens va explicar la seva

vivència personal. Feia cinquanta anys que havia perdut la vista i, encara que era ben pe-tit, es recordava perfectament dels colors i de tot el que havia vist en la seva infància. Ens va recomanar que no ens fessin llàstima els cecs, perquè són persones que senten com nosaltres, amb els seus moments d’alegria, tristesa, felicitat, avorriment…

A més, ens va parlar dels aparells elec-trònics que utilitzen els cecs. L’ordinador és igual que el nostre, però amb una sortida auditiva del text i una sortida en forma de Braille. No fa servir el ratolí, però té una altra manera de situar-se sobre el cursor.

També ens va explicar el funcionament del Brailles´s speak, que és un aparell que et diu amb veu el que has escrit.

Ens va comentar que els nens fan servir dibuixos en relleu i tenen llibres escrits en Braille i llibres sonors, que no es llegeixen sinó que s’escolten.

c) Tècnica BrailleVam anar a la biblioteca, on hi havia

llibres normals i llibres escrits en Braille. També hi havia mapes en relleu.

Allà hi vam fer una activitat consistent a escriure el nostre nom en Braille amb una màquina Perkins, que s’assembla a una màquina d’escriure però només té sis pulsacions. Cada pulsació és un punt de la lletra. La lletra està separada per sis punts que es numeren de l’1 al 6, i cada tecla és un número.

67

SERVEIS A LA COMUNITAT

EMPRESES COL·LABORADORES EN LA FORMACIÓ ENC E N T R E S D E T R E B A L L D E L C F G M A T E N C I ÓSOCIOSANITÀRIA

- Escola Joventut (Callús)- Residència Geriàtrica Valldaura- Residència La Font dels Capellans- Residència Bell Repòs (Súria)- Residència Municipal El Lledoner (Sant Fruitós de Bages)- Residència del Patronat de la Caritat Vila d’Artés- Residència Vila de Moià- Residència Presseguer (l’Estany)

Conclusions

Considerem que les persones discapa-citades tenen un gran repte, ja que no és gens fàcil aprendre amb una deficiència i han de tenir molta força de voluntat i ganes de tirar endavant quan surten al carrer i es troben amb barreres arquitectòniques que, en teoria, no hi hauria d’haver.

Creiem que la Fundació ONCE fa una tasca social molt important, com ara donar als discapacitats formació per poder treba-llar, facilitar un professor a cada estudiant cec per seguir el ritme de les classes, ensinistrar gossos pigalls perquè guiïn les persones cegues, proporcionar llibres es-crits en Braille, etc.

68

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

• Dinamització de l’elecció de delegats als IES Guillem Catà i Lluís de Peguera

• Colònies a Can Server

• Participació en la difusió del concert en homenatge a Xesco Boix

• Visita a la Fira de la Mediterrània

• Organització de la trobada de delegats dels instituts del Bages a La Ruca (Moià)

• Activitats a les colònies dels alumnes de 1r d’ESO de l’IES Guillem Catà

• Representació de contes sobre els drets dels infants a les biblioteques veïnals de Manresa (organitzat per la Casa Flors Sirera)

• Viatge al Marroc

• Representació d’un conte al centre ocupacional Cafè del Canonge (AMPANS)

• Visita a la UAB (Portes Obertes)

• Activitats a la Residència i Centre de Dia Sant Francesc

• Acte d’homenatge a Xavier Madrid i Jordi Francesch (Jordi Francolí)

• Visita al CIO

• Difusió de l’obra La Glòria del Mercat (Joan Pera) i assistència com a públic

• Visita a la Mesquita de Manresa, a l’edifici dels sindicats i a l’Espai Jove

• Activitats a l’Espai Jove dins el Projecte +16

• Organització i participació en el concert de WIMO i Bonobos (Auditori Caixa Manresa)

• Col·laboració amb els Jocs Florals de l’IES Guillem Catà

• Assistència a la Jornada d’ASC celebrada a Barcelona

• Participació en la Moguda a l’Agulla organitzada pel CAE

• Participació en l’activitat Un passeig pel Bages (Projecte Lacenet)

• Activitats a les llars d’infants de Sallent

• Visita a la presó de Lledoners

XAVI I JORDI, US ENYOREMAra fa just un any, quan la revista ja

estava a punt de sortir, ens vam assaben-tar de la mort del Jordi. A corre-cuita vam afanyar-nos a fer-ho constar entre el cop dur i la perplexitat, però encara no havíem tingut temps d’enyorar-lo, de trobar-lo a faltar, de sentir la fredor del mai més. Després, al setembre, quan havíem bastit amb il·lusió el nou curs, el Xavier també se n’anava, vençut per una malaltia que no va poder superar.

Ara, els companys del Xavi i del Jordi ja han acabat el seu camí de formació. Ja han presentat els seus projectes i han teixit

una mica del seu futur com a animadors socioculturals. Mentre exposaven els pro-

69

SERVEIS A LA COMUNITAT

jectes, els professors no vam poder apartar la vista de les fotografies que encara hi ha de tots dos, i pensàvem quin hauria estat el seu projecte, què haurien imaginat per fer d’aquest món un lloc millor per viure-hi. Ara sí que els hem estat enyorant. Ara sí que es fa dur veure que els bons moments passats no es podran repetir.

No volíem que en el comiat com a alumnes del grup de la desena generació, n’hi hagués dos amb els quals no podrem quedar per veure’ns, no podrem preguntar-los com els va la vida. Tampoc no volíem que aquest número de la nostra revista passés

per alt la seva absència. Amics Jordi i Xavi, us trobem molt a faltar. Fins a sempre!

HEM TORNAT AL MARROC

Aquest any ha tornat a tocar anar al Marroc. La setmana de la Festa de la Llum, vam agafar un avió a Reus i vam fer cap a Marràqueix per iniciar una ruta que ens portaria a Ouzud, a Ouarzazate, al Todra, al Dades, a les muntanyes de Tamtatouch i a les dunes de Merzuga.

Cada vegada que hi anem, perfilem més les activitats per tal que siguin útils per a animadors en formació. Per això, ex-perimentem una manera de viatjar que ens permet aproximar-nos a la gent i als llocs amb la humilitat que correspon a gent que per naturalesa respecta l’altra gent.

Tant veiem els indrets que per la seva natura són dignes de ser viscuts, com ens aproximem a pagesos i miners, gent de pobles

i ciutats, nens i nenes de les places, alumnes d’escoles i de llars d’infants, associacions que treballen per a malalts crònics, etc.

Més enllà de portar-hi alguns materials que els poden ser útils, intentem compren-dre altres realitats i procurem que també ens coneguin i sàpiguen que hi ha joves interessats en la cultura i la societat que els envolta.

Ha estat un veritable plaer viatjar, com sempre, amb L’AMIC Pep Quintana, a qui vo-lem fer una abraçada ben forta perquè coneix la gent i els llocs com el palmell de la mà, i sap comunicar les vivències com ningú.

Hi ha escoles i associacions que ja ens coneixen i ens esperen, i nosaltres els co-neixem i els esperem a ells.

70

CICLES FORMATIUS

EN FEM DE VERDES I MADURESA Animació sociocultural fem la major

part de les activitats en forma de projecte, o almenys de manera pràctica, directa, de camp. Per això, no hi ha setmana del curs, o fins i tot no hi ha dia, que no practiquem algun tipus de dinàmica o no participem en qualsevol acte (encara que no en actes qualssevol). Tant podeu trobar-nos fent una performance per somoure el Nadal al mercat, fent tallers amb avis de residències, organit-zant concerts o debats, passant pel·lícules, organitzant colònies, animant professors dels instituts del Bages, coordinant trobades de

delegats, pujant muntanyes, viatjant, visi-tant instal·lacions culturals i socials, filmant pel·lícules, etc.

Hem treballat amb infants de dos o tres anys, amb nens i nenes d’escoles, amb joves d’instituts, amb adults, amb gent gran. Hem vist associacions socials i culturals. Hem estat en barris, pobles i ciutats. Tot això s’ha pro-duït fonamentalment a Manresa, però també a Bagà, a La Ruca, al Marroc i a Barcelona.

Vegem només una pàgina del que podria ser el nostre àlbum d’activitats de l’any.

71

SERVEIS A LA COMUNITAT

EMPRESES COL·LABORADORES EN LA FCT DEL CFGS ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

- Casal de Joves KATNA (Ajuntament de Navarcles)- Residència i Centre de Dia Sant Francesc - Residència Sant Jaume (Cardona) - Centre obert La Font (Ajuntament de Manresa)- Pla de Desenvolupament Comunitari La Font dels Capellans - Hospital de Sant Andreu- AMPANS (centres ocupacionals Cafè del Canonge i La Llum)- Associació Play and Train (esport per a persones amb discapacitat)- PRODIS (Prodisminuïts Fundació Privada Terrassenca)- Associació Familiars d’Alzheimer i altres demències (Bages, Berguedà i Solsonès)- Creu Roja (Ludoteca Ludugurus, JNA i centre obert Casal-Ot)- Projecte Puntal- CAE (Sapsk?)- Museu de la Tècnica de Manresa- Centre Excursionista de la comarca del Bages- Teatre Kursaal- Platea Jove El Galliner- Consell Comarcal del Bages - Ajuntament de Manresa - Ajuntament de Santpedor- Ajuntament de Sallent- Ajuntament d’Esparreguera- Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet - Ajuntament de Monistrol de Montserrat- Ajuntament de Terrassa

72

CICLES FORMATIUS

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CFGS EDUCACIÓ INFANTIL

• Xerrada de la FUB sobre els estudis de grau d’Educació infantil

• Visita a la Ludoteca Ludugurus

• Visita al Teatre Kursaal

• Visita a la llar d’infants Picarol de Manresa

• Visita a la UAB (Portes Obertes)

• Visita al Centre obert La Font (Ajuntament de Manresa)

• Preparació i celebració de la Castanyada

• Preparació i celebració del Carnestoltes

• Preparació i celebració de la Diada de Sant Jordi

• Desenvolupament d’activitats a l’escola de l’Hospital de Sant Joan de Déu

• Activitats en la festa final del projecte Sàlix i els sentits (Projecte Lacenet)

• Activitats a l’escola La Font (Projecte Puntal)

• Visita i activitats a l’aula d’entorn rural El Canadell

• Sessió de Conta contes

• Activitats i representació de contes a la llar d’infants Vallparadís (Terrassa)

• Representació de contes a la biblioteca Guillem de Berguedà (Puig-reig)

• Representació d’espectacles musicals a l’escola Alfred Mata (Puig-reig)

• Visita de les protagonistes de la pel·lícula El Camí dels somnis (Alba i Núria)

TALLER DE JOGUINES RECICLADES

Durant algunes setmanes, l’alumnat de 1r d’Educació infantil ha realitzat el que anomenem joguines reciclades, en el Mòdul 4, titulat El joc i la seva metodologia.

A partir de materials tan diversos com caixes de cartró, rotlles de paper higiènic, retalls de roba, fustes, paper de diari, taps d’ampolles, etc., l’alumnat ha creat una case-ta de nines, un cuc, una tortuga, un cotxe, un estel, un vaixell pirata (amb una illa inclosa), un tren i un mòbil.

En la valoració personal de l’activitat, l’alumnat ha explicat que no esperava acon-seguir elaborar uns objectes tant o més atractius que els comercials. S’han adonat de la seva capacitat creativa, que obre un món de moltes possibilitats. De fet, un dels objectius de l’activitat és que no hi hagi límits per a la imaginació. Per això les professores no van posar gaires normes i van deixar que fos un treball molt lliure.

Com a futurs educadors/es, els alum-nes valoren positivament el fet de portar a terme una activitat d’aquest tipus, ja que permet la transmissió als infants de molts valors, entre els quals destaca fer servir materials usats, ja que evita el consumis-me excessiu de joguines i aconsegueix fer més sostenible el nostre món educant en

73

hàbits de reciclatge i tenint cura del medi ambient.

A més, posen de relleu que aquesta activitat permet a l’alumnat desenvolupar la motricitat fina, manipulació, experimentació, creativitat, imaginació i coneixement de di-ferents tècniques d’expressió plàstica, entre altres habilitats.

També pensen que la proposta de rea-litzar aquesta activitat en els centres edu-catius és una bona oportunitat per implicar les famílies, fent que aportin materials a la llar d’infants i que sàpiguen el que estan realitzant els seus fills amb l’ajut dels edu-cadors.

Finalment, l’alumnat considera que veure el resultat final del seu treball aporta als infants molta satisfacció i il·lusió quan l’ensenyen a les persones del seu entorn, aspecte que permet augmentar la seva au-toestima.

Com a professores del mòdul, estem molt satisfetes dels resultats obtinguts.

Ha estat una activitat cooperativa que ha permès potenciar entre l’alumnat les relacions d’amistat, el treball en equip, la resolució de problemes i la diversió. Aquest últim objectiu no ha de faltar mai en una activitat relacionada amb el joc dels infants, perquè en definitiva volem educar uns infants feliços que gaudeixin de la seva estada a les llars d’infants.

No oblidem que el joc és l’activitat privilegiada a la qual dediquen més hores els infants. És una activitat necessària per al seu desenvolupament integral, que els permetrà anar incorporant els diferents aprenentatges.

Alumnes de 1r d’Educació infantil Professores del Mòdul 4

SERVEIS A LA COMUNITAT

74

Per Sant Jordi es van passar als cur-sos de 1r i 2n les filmacions dels diferents contes representats, i el grup que quedava va representar el seu conte davant dels seus companys i d’un grup d’infants (fills/es d’alumnes) que, asseguts a primera fila, van gaudir d’allò més del conte.

L’alumnat també va crear un petit racó a l’aula amb tots els contes perquè tots els companys de 1r els poguessin veure bé.

Falta dir que alguns alumnes van repre-sentar els seus contes per a infants de 3 a 6 anys a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig i a l’escola Alfred Mata de la mateixa localitat. També a Terrassa, a la llar d’infants Vallparadís, es van representar dos dels contes per a infants de 2 a 3 anys.

Com a conclusió, pensem que, dins del crèdit Expressió i Comunicació, té molt sentit la representació de contes, perquè entren en joc la posada en escena, la realització de decorats, el maquillatge, les disfresses, la música, una petita coreografia en alguns…i la creativitat en tots.

Valorem l’esforç dels alumnes, així com la implicació i la il·lusió demostrades al llarg de tot el projecte.

L’alumnat de 2n d’Educació infantil, en el crèdit titulat Expressió i comunicació, ha desenvolupat un projecte de contes en dife-rents fases:

Primerament els alumnes van rebre la formació teòrica bàsica sobre el conte: el seu valor educatiu, font de màgia i plaer, una possible classificació…

Seguidament es van fer algunes ses-sions en què els alumnes portaven contes, que explicaven a l’aula i comentaven les seves característiques.

Més endavant, la professora va mostrar un conte fet de roba i es va fer una petita representació amb els diferents personatges que hi apareixien.

Després d’aquest exemple, es va en-grescar tot l’alumnat a realitzar el seu treball en dues fases:

En la primera fase, que va durar di-versos mesos, els alumnes, distribuïts en grups de quatre o cinc, havien de crear un conte i materialitzar-lo amb el disseny que volguessin.

La segona fase va consistir a fer l’exposició-representació de cada un dels contes creats per part dels diferents grups.

Els títols dels contes representats van ser: El meu amic Jerry, La fada i la bruixa, La Marieta que volia ser vermella, Els mú-sics de carrer, La Noa busca el tresor, El llop viatger, La Nadit espanta malsons, La Nerea i els cucs llefiscosos.

CICLES FORMATIUS

PROJECTE A TRAVÉS DELS CONTES

75

El 29 d’octubre passat els alumnes de 1r d’Educació infantil i d’Atenció sociosani-tària vam ser els encarregats d’organitzar i preparar la festa de la Castanyada.

Per tal de repartir-nos la feina, vam for-mar grups de treball, cada un dels quals es va encarregar de l’organització d’una part de la festa. Les comissions van ser les següents: disfresses, jocs, berenar i castanyes.

Les disfresses que vam elaborar consistien en caretes fetes amb cartolina que representaven alguns dels elements relacionats amb la Castanyada: panellet, castanya, fulles (en relació amb la tardor) i flames (necessàries per coure les cas-tanyes). Amb les plantilles de les caretes prèviament elaborades, cada alumne/a va realitzar la seva careta i la va decorar al seu gust. També hi va haver el personatge de la castanyera, representat per l’únic noi de 1r d’Educació infantil.

Un cop tothom va estar disfressat, es va passar a la fase de les danses i els jocs. Un grup d’alumnes va inventar-se els passos per ballar tres danses relacionades amb la Castanyada (la Castanyera, el Marrameu i la Tardor) i les va ensenyar a ballar a tothom.

Després de les danses es va fer una gimcana que consistia a superar diverses proves: el joc del mocador, cursa de sacs, agafar amb la boca caramels de dins d’un plat de farina, fer mímica, el joc del ja-ja-

ja, la caixa del tacte, la cadena (joc psico-motriu que consisteix a anar atrapant els contrincants per aconseguir fer una cade-na que no deixi passar ningú), el joc dels disbarats i rebentar globus per parelles. Per cada prova que se superava es donava una peça d’un trencaclosques, que tenia nou peces en total que representaven una castanya.

Paral·lelament a l’elaboració de les caretes i els jocs, s’anaven coent les cas-tanyes, que es ficaven a les paperines fetes amb paper de diari perquè es mantinguessin calentes. Al mateix temps, la comissió enca-rregada del berenar va escalfar la xocolata desfeta i va posar a punt les coques i els sucs. Un cop es van acabar els jocs, tothom es va reunir per gaudir del berenar que les companyes havien preparat.

Per als alumnes d’Educació infantil i Atenció sociosanitària les festes populars poden servir de recurs educatiu per aprendre tradicions culturals, danses, cançons i jocs sobre una temàtica concreta. Però, al ma-teix temps, els permeten conèixer-se més entre ells i aprendre a treballar en equip, a organitzar-se , a prendre decisions... entre moltes altres capacitats.

SERVEIS A LA COMUNITAT

FESTA DE LA CASTANYADA

76

CICLES FORMATIUS

En el mòdul titulat El joc infantil i la seva metodologia de 1r d’Educació infantil ens van proposar programar una activitat i portar-la a la pràctica amb infants. Els diferents con-textos proposats van ser els següents:

- Llar d’infants Vallparadís (Terrassa)- Escola Sant Joan de Déu (Manresa)- Projecte Puntal de l’Escola La Font (Manresa)- Aula d’entorn rural El Canadell (em- presa de serveis educatius Tirotella)

Cada alumne/a va triar el projecte que més el va atreure i, d’aquesta manera, es van anar formant els grups.

Durant diverses sessions de classe, cada grup va pensar i preparar les activitats que portaria a terme i va elaborar tots els ma-terials necessaris. Paral·lelament, va anar a visitar el centre on portaria a terme l’activitat i es va reunir amb els educadors per tal de resoldre dubtes i rebre recomanacions.

Els nou alumnes que vam portar a terme el projecte a la llar d’infants Vallparadís vam desenvolupar dues activitats diferents:

El primer grup va programar diverses proves, com ara experimentar amb la sorra, fer puzles, pescar, tenyir l’aigua de colors…, que tenien com a objectiu final ajudar el per-sonatge del Bruixot Adrià perquè pogués anar a la platja. El joc va acabar amb un mural i una foto de record per a tota la classe.

El segon grup va representar un conte inventat, en què s’utilitzava com a eix prin-cipal el personatge del Pop Ventosa, que viatjava per tot el món per visitar els seus amics. Els personatges del conte portaven unes disfresses molt elaborades i, com a activitats proposades, cada animal tenia un mural del seu entorn que els infants havien de pintar amb els dits.

Durant els dies 19, 20 i 21 d’abril un grup de deu alumnes vam portar a terme activitats a l’escola de l’Hospital Sant Joan de Déu. Cada dia hi va anar un grup d’entre dues i quatre persones que vam desenvolu-par les activitats, preparades prèviament a classe, amb els infants ingressats amb ànims de participar.

Entre les activitats que vam preparar, hi podíem trobar des de jocs fins a tallers, alguns dels quals relacionats amb la Diada de Sant Jordi. Els infants van poder fabricar-se collarets amb macarrons prèviament pintats, fer boles de llana, jugar al memory amb personatges de dibuixos animats o al bingo amb animals. Dos dies abans de Sant Jordi van poder elaborar una rosa de Sant Jordi o decorar un escut, un barret de princesa i una vareta màgica.

El 19 de maig dos alumnes de 1r d’Educació infantil vam anar a l’escola La Font per posar en pràctica les activitats que havíem organitzat anteriorment per als nens i nenes del projecte Puntal. A través

EL JOC INFANTIL I LA SEVA METODOLOGIA

77

ESO

SERVEIS A LA COMUNITAT

d’aquest projecte, els infants que tenen alguna dificultat d’aprenentatge, els dilluns i els dimecres de tot el curs, es reuneixen després de dinar per realitzar una sèrie d’activitats amb els seus tutors. Habitual-ment comencen jugant una estona al pati amb els companys que s’han quedat a dinar i després realitzen altres activitats, normal-ment partint del joc.

Uns dies abans ja havíem anat a l’escola per tenir un primer contacte amb els infants. D’aquesta manera el dia que realitzéssim les activitats es mostrarien més receptius perquè ja ens coneixerien.

En primer lloc, vàrem realitzar una acti-vitat de presentació titulada El joc de la pilota, que va tenir bastant èxit perquè els infants es van mostrar molt participatius. Després els nens i nenes van realitzar l’activitat Els sons dels animals, que va despertar el seu interès ja que els van cridar molt l’atenció les imatges dels diferents animals.

El grup de cinc alumnes que vam escollir l’aula d’entorn rural El Canadell hi vam anar dos dies. El primer dia, 6 de maig, vam ser-hi amb trenta infants de P1 i P2. Al matí vam tenir l’oportunitat de fer d’observadores i ajudar les monitores a fer les activitats sobre el tema de la granja, que l’escola havia escollit per a aquell dia d’excursió. Els infants van poder observar i tocar els animals tot repassant les seves característiques. Un cop acabada la ruta dels animals, els nens van anar a dinar amb les mestres i nosaltres, amb les monitores. Després vam estar una estona amb els nens fent joc lliure al bosc.

Finalment, vam realitzar la nostra ac-tivitat, que consistia a explicar un conte, inventat per nosaltres, que es referia als animals de granja. Tots els nens tenien el dibuix d’un animal i, quan sentien el nom del seu, havien d’enganxar-lo al mural que havíem preparat.

El segon dia, 10 de maig, vam anar a El Canadell només a la tarda. Vam ser-hi amb cinquanta nens i nenes de P5. Els vam preparar una gimcana de sis proves diferents al bosc d’El Canadell. A través de dibuixos d’animals, vam dividir els infants en cinc grups de deu, de manera que cada grup tenia un animal per identificar-se. Cada una de nosaltres dirigia un dels grups. Les activitats eren les següents: una cursa de globus, les caixes màgiques (en què havien d’identificar diferents objectes a través del tacte), mossegar maduixes, memory dels animals de granja, quin animal sóc (joc de dinàmica) i joc amb aros de colors. La fina-litat de la gimcana era intentar trobar cinc animals que prèviament havíem amagat al bosc amb l’objectiu de fer un mòbil.

Com a conclusió, cal dir que considerem que va ser una experiència molt positiva per al nostre aprenentatge com a educadores. Vam posar en pràctica els coneixements adquirits durant el curs i, a més, vam veure una altra manera d’actuar amb els infants, com ara l’educació en el lleure, l’aula en un hospital, l’educació més personalitzada a l’escola o en una llar d’infants.

Alumnes de 1r d’Educació infantil

78

CICLES FORMATIUS

SÀLIX I ELS SENTITS

El Sàlix és un personatge creat per ex-plicar els sentits als nens i nenes d’Educació infantil. Moltes escoles de diferents indrets, especialment del Bages, participen durant tot el curs en aquest projecte i treballen els sentits amb diferents activitats que hi ha penjades a Internet. En totes apareix el Sàlix, important personatge que els infants coneixen en una festa que se celebra a final de curs.

Un grup d’alumnes del CFGS d’Educació infantil, juntament amb alumnes del Grau d’Educació infantil de la FUB, ens vam apun-tar per col·laborar en aquesta festa final del projecte. El dia abans de la trobada amb el Sàlix, vam anar cap al pavelló del Congost per preparar l’arribada dels nens; vam po-sar cartells per ubicar les diverses escoles i vàrem repartir tovallons, aigües i bosses d’escombraries per totes les grades.

El 29 d’abril passat, a les 9 del matí, vam tornar a anar al Congost per esperar l’arribada de les diferents escoles. A tots els voluntaris ens van donar una samarreta gro-ga amb el nom del Sàlix, per tal que tots els nens i nenes ens poguessin reconèixer com als ajudants d’aquest personatge. Un cop arribats els autobusos, cada grup de volun-taris va acompanyar els nens de l’escola que li corresponia fins a l’interior del pavelló. Allà els vam repartir coca i aigua per esmorzar. A continuació va començar la festa.

Els nens i nenes van baixar a la pista i es van asseure per poder entrar dins el somni del Sàlix, un conte inventat i representat per

alumnes de 2n d’Educació infantil. Es tractava d’un follet que havia pres els sentits al Sàlix i els infants, seguint les instruccions dels personatges (l’orella, el nas, la boca, la mà i l’ull), van ajudar el Sàlix a recuperar-los tots. Un cop acabat el conte, va arribar un grup d’animació i vam començar a ballar al ritme de la música.

Quan va acabar la festa, tots els infants van tornar a les grades i el Sàlix va fer-se una foto amb els nens i nenes de cada escola. Quan s’havien fet la foto, acompanyàvem els nens cap als autobusos.

La festa va estar molt bé i els nens es van divertir molt, ja que tots ells estaven molt emocionats esperant poder veure el personatge del Sàlix.

Van participar en aquesta festa les alumnes d’Educació infantil següents: Mari-na Vega, Sheila Bustos, Tere Antón, Sandra Martínez, Raquel Bellmunt, Sandra Luceño, Sara Casòliva i Núria Tatjé.

79

SERVEIS A LA COMUNITAT

EMPRESES COL·LABORADORES EN LA FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL DEL CFGS D’EDUCACIÓ INFANTIL

- Llar d’infants Picarol de Manresa- Llar d’infants Les Oliveres (Sant Fruitós de Bages)- Llar d’infants Tinet (Navarcles)- Llar d’infants La Baldufa (Avià)- Llar d’Infants Barrufets (Sant Joan de Vilatorrada)- Llar d’infants Quitxalla (Navàs)- Llar d’infants Viladomiu Nou (Gironella)- Escola Anunciata (Gironella)- Escola Doctor Ferrer (Artés)- Escola Bages (Manresa)- Escola Santa Maria d’Avià (Avià)- Escola L’Espill (Manresa)- Col·legi Presentació de la Mare de Déu CEDAC (Prats de Lluçanès)- Projecte Puntal- Saura Serveis SCCL- Serveis educatius Cavall de Cartró (Gelida)- Serveis educatius Tirotella

80

PQPI

El projecte de Formació i Aprenentatge Professional (FIAP) s’insereix en el marc dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i es desenvolupa en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu.

D’acord amb els objectius dels PQPI, els cursos del projecte FIAP tenen com a objectiu general facilitar una qualificació professional de primer nivell als joves majors de 16 anys sense graduat en Educació Secundària Obli-gatòria (ESO), que els faciliti la incorporació al mercat laboral o la continuïtat del seu itinerari formatiu.

L’objectiu dels PQPI és que tots els alumnes assoleixin competències professio-nals pròpies d’una qualificació de nivell u dins l’estructura actual del catàleg nacional de qualificacions professionals i de la formació professional, com també que tinguin la possi-bilitat d’una inserció sociolaboral satisfactòria i ampliïn les seves competències bàsiques per prosseguir estudis en els diferents en-senyaments.

Els aprenentatges assolits es reconeixen en l’àmbit acadèmic, tant en les proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà (CFGM) com en les proves per a l’obtenció del graduat en ESO. També es reconeixen en l’àmbit laboral (obtenció dels certificats de professionalitat).

Quant a les proves d’accés a cicles for-matius de grau mitjà, el fet de cursar amb aprofitament el PQPI permetrà sol·licitar l’exempció de l’àmbit cientificotecnològic:

tenir una qualificació positiva inferior a 8 in-crementarà en un 25% la qualificació rebuda i obtenir una qualificació igual o superior a 8 suposarà l’exempció total i ja no caldrà examinar-se.

AUXILIAR EN TREBALLS DE FUSTERIA I INSTAL·LACIÓ DE MOBLES

Aprendràs a operar amb equips de me-canització per a la fabricació d’elements de fusteria i moble; ajustar i embalar productes i elements de fusteria i moble i col·laborar en el muntatge i la instal·lació; aplicar pro-ductes d’acabat, condicionar la superfície per a l’aplicació del producte final i controlar-ne l’assecat.

Com hi pots accedir? Cal tenir 16 anys o més i no haver ob-

tingut el graduat en ESO.

Quina durada tenen els estudis? 1 curs acadèmic

Què estudiaràs?

1) Formació professional específica • Mecanització de fusta i derivats • Ajustament i embalatge de mobles i

elements de fusteria • Muntatge i instal·lació d’elements de

fusteria i moble • Preparació dels equips i dels mitjans

d’aplicació • Aplicació de productes d’acabat su-

perficial amb mitjans mecanicomanuals en fusteria i moble

• Condicionament de la superfície per a

CINC CÈNTIMS SOBRE EL FIAP

81

FIAP

l’aplicació del producte final i controlar l’assecatge en productes de fusteria i moble

2) Formació pràctica en empreses

Formació general • Orientació i recursos per al desen-

volupament personal • Coneixement de l’entorn social i del

món laboral i professional • Llengua, matemàtiques i tecnologies

de la informació i de la comunicació

On treballaràs?En empreses dedicades a la fabricació de

mobiliari i d’elements de fusteria i a l’aplicació de productes d’acabat en general.

De què treballaràs? • Muntador/a de productes d’ebenisteria

en general • Muntador/a de mobles de fusta o simi-

lars • Muntador/a de productes de fusta • Acabador/a de mobles de fusta • Envernissador/a de parquet • Envernissador/a i lacador/a d’artesania

de fusta i de moble de fusta • Operador/a d’acabats de mobles de

tren

POSSIBILITATS EN ACABAR EL PQPI A més d’accedir al món laboral, pots

obtenir el graduat en ESO (mòduls C). També pots fer la prova d’accés per a un cicle de grau mitjà; si en vols estudiar un de la ma-teixa àrea pots escollir entre els següents:

• Fabricació a mida i instal·lació de fus-teria i moble (GM)

• Fabricació industrial de fusteria i mo-ble

• Transformació de fusta i suro (GM) • Desenvolupament de productes en

fusteria i moble (GS) • Producció de fusta i moble (GS)

Joan Rubio i Sonia Camprubi

82

PQPI

PPAS

PROVES D’ACCÉS A CFGS

Aquest curs 2009/10, l’institut Guillem Catà ha fet per tercer any consecutiu un curs de Preparació a les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior (PPAS). Igual que en els dos cursos anteriors, s’ha fet en horari de tarda per dues raons: facilitar als estudiants compaginar treball i estudi, i evi-tar la saturació del centre en horari d’ESO.

Hi ha hagut moltes més preinscripcions que places i, per tant, el curs ha tingut el màxim d’alumnes matriculats (concreta-ment 34), cosa que confirma la tendència a l’increment de la formació professional de base (cicles de grau mitjà) i la consolidació posterior de la formació professional més especialitzada, mitjançant la consecució de la prova d’accés corresponent.

Aquesta prova d’accés s’ha realitzat per quarta vegada en el nostre centre. Solament s’hi han fet les proves de la part comuna, és a dir, la de matemàtiques i les de les tres llengües (català, castellà i anglès). Aquesta vegada el Departament d’Educació ha esta-blert amb bon criteri que la prova es fes en divendres. La data elegida ha estat la tarda

del 7 de maig de 2010.L’afluència d’examinands ha superat

totes les previsions, ja que ha arribat al doble del curs anterior. Concretament, el nostre centre ha passat de 80 aspirants en les proves de 2009 a 160 aspirants en les de 2010.

Observem que les notes són similars a les de les edicions anteriors: els aprovats superen el 61% i amb notes altes. La novetat de les proves d’aquesta edició es troba en la baremació del curs PPAS: s’ha duplicat, passant del 20% al 40%, en els alumnes que l’han superat.

La valoració de conjunt del curs PPAS i la prova d’accés confirma que el fet de donar la possibilitat de passar dels cicles de grau mitjà als de superior és un pas definitiu per a la consolidació de la formació professio-nal, amb l’avantatge afegit d’obtenir dues titulacions pel camí, la qual cosa incrementa les possibilitats de l’accés al món laboral de manera més fàcil i especialitzada.

Mariano Gómez

83

AMPA

INFORMACIONS DE L’AMPA

Ja hem arribat altre cop a la fi de curs. Aquest 2009/10 ha estat de canvi per a l’AMPA de l’institut Guillem Catà: la presiden-ta dels darrers dotze anys va deixar el càrrec perquè els seus fills ja no estan escolaritzats en aquest centre. Per això, una nova junta està treballant des del principi de curs. A les reunions de cada primer dilluns de mes s’han tractat diferents temes, i s’han dut a terme un seguit d’activitats que resumim a continuació.

S’ha continuat amb la proposta d’activitats extraescolars que des de fa anys porta a terme l’AMPA. S’han realitzat els tallers següents: de deures per a l’alumnat d’ESO (es va ampliar el nombre de grups a causa de la demanda d’inici de curs), de guitarra, d’anglès oral, de teatre i de repàs de física, química, mates i anglès per a alumnes de batxillerat. Valorem positivament cada una d’aquestes activitats, encara que som conscients que sempre es pot millorar i aquest serà el nostre objectiu any rere any.

També hem mantingut el cicle de xe-rrades organitzades per les AMPA dels cinc instituts de Manresa. Aquest curs, però, hi ha hagut la novetat d’incloure aquest cicle dins del PEC (Projecte Educatiu de Ciutat). D’aquesta manera, com que està encapçalat per l’Ajuntament de Manresa, hem guanyat en organització, gestió i difusió.

Alhora, hem continuat sent membres de la CODEP (Coordinadora de Defensa de l’Ensenyament Públic), la Xarxa d’Inclusió Social i el Consell de Districte de Llevant. Hem assistit a totes les seves reunions per fer sentir la nostra veu des d’un centre d’educació secundària i defensar els nostres interessos. En aquest sentit, estem treballant a través del Consell de Districte de Llevant per ampliar els serveis de reforç escolar de la ciutat per tal que la forta demanda existent quedi més ben coberta.

Un altre programa que s’ha mantingut és el de reutilització de llibres d’ESO, amb gran èxit en aquest curs que acabem. La majoria d’alumnes d’ESO ha optat per aquest sistema i considerem que ha tingut bons re-sultats. De cara al curs vinent se’ns planteja un nou repte: la introducció de l’ordinador portàtil en els cursos de 1r i 2n d’ESO. L’AMPA continuarà donant suport a l’institut en la gestió, però és evident que això suposa un canvi important i que cal estar preparats.

Per poder donar continuïtat a la tasca de l’AMPA de l’institut Guillem Catà, cal la suma dels nostres esforços per a l’educació de fills i filles. L’AMPA és la forma més efectiva que els pares i mares tenim per organitzar-nos dins del centre escolar i per reivindicar tots les millores necessàries en l’educació per tal d’aconseguir, juntament amb els professors/es, la millor formació dels nostres fills i filles, basada en els principis propis d’una societat democràtica.

Per aconseguir aquestes millores és bàsica la participació de forma activa en les tasques de l’institut, ja sigui a través de l’AMPA o a través del contacte amb el centre escolar. És la forma més eficaç que tenim per fer sentir la nostra veu en forma de pro-postes, opinions, queixes i suggeriments. En temps difícils com aquests que estem vivint és quan més hem de demostrar el nostre paper actiu com a ciutadans implicats. Per això, us engresquem a posar-vos en contacte amb nosaltres ja que necessitem la vostra col·laboració.

Us desitgem un bon estiu i fins al set-embre!

JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA

President: Ramon PonsVocals: Hugo Ariza Antònia Cuenca Dolors Farré Trini Medina

Laura Oller Alícia Pladellorenç Antònia Requena Ester Sáez Ana Segura Isabel Vidal

PPAS

ESTUDIO AQUÍ.

ALTRES ESTUDIS

POSTGRAUSI CURSOS ESPECIALITZATS

ESTUDIS DE CIÈNCIES DE LA SALUT

INFERMERIAFISIOTERÀPIAPODOLOGIALOGOPÈDIA

ESTUDIS DE CIÈNCIES SOCIALS

GESTIÓD’EMPRESES

EDUCACIÓINFANTIL

Av. Universitària, 4-608242 ManresaT. 93 877 41 79www.fub.edu

TITULACIONS