Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Sil
mar.d
oc
Sil
mar.d
oc
2014
2014 --
2015
2015
La Roca d’en Manel La Roca d’en Manel -- BCNM0114 BCNM0114
Vilanova i la GeltrúVilanova i la Geltrú
Garraf Garraf -- BarcelonaBarcelona
Responsable de l’estació: Manel Laguna Carrasco
Voluntaris: Paula Ordoñez, Siscu Jiménez, Josep Pernau Miró,
Guillermo Bardera, Mar Vila, Miquel Maya, Laura Vilà, Carla Ba-drenas, Enric Esquius, Xavier Salvador, Judith Olivares, Miquel
Ventura i voluntarios asociación Promar.
Estació Silmar cofinanciada per la Fundació Mar
i Ports de la Generalitat de Catalunya
Puntuació obtinguda: 5,73
2
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
2. Introducció. Explica la llegenda que aquesta vila va
néixer perquè un senyor feudal de Geltrú
va promoure una ordenança segons la
qual, quan una jove es cases, tenia que
passar la primera nit amb ell per “dret de
pernada”. Amb aquest pretext, molts ciu-
tadans foren instal·lant-se prop del mar,
a Cubelles. Amb el temps els 2 pobles
van créixer fins a convertir-se en un, i al
1274 el Rei Jaume I li concedí a Vilanova
i la Geltrú la carta de poble. La llarga his-
tòria d’aquest poble es percep en nom-
brosos llocs dels seus carrers, que conte-
nen espais d’elevat interès històric. A
mitjans del segle XVIII el Rei Carlos III
va permetre que aquest municipi comer-
ciés amb Amèrica experimentant un ex-
cel·lent creixement econòmic que permet
un important desenvolupament de la ciu-
tat, de les seves infraestructures i de la
seva activitat cultural.
Vilanova i la Geltrú és una ciutat costane-
ra per excel·lència, amb el tercer port en
importància de Catalunya i un dels princi-
pals ports pesquers. La seva confraria de
pescadors deriva de la històrica i podero-
sa Germanor de Sant Elm fundada el
1579. El 1921 es va constituir la llotja
que ha anat evolucionant la seva forma
de vendre els productes marins fins avui, que és possible realitzat la compra directe a
través d’Internet. La connexió d’aquesta
ciutat amb el mar es manifesta també
amb la creació del Campus Universitari
del Mediterrani que té l’objectiu d’ajudar
a cobrir les limitacions de l’actual forma-
ció universitària en temes marítims que
existeix al nostre país. En aquest context
i des de l’edifici Neàpolis, construït al
2006, es promou una línea d’investigació
tecnològica i innovació amb l’estació OB-
SEA que comparteix amb la UPC
(Universitat Politècnica de Catalunya) i
l’Agència d’Innovació Pública de les TIC i
Multimèdia.
Fruit de la relació permanent del municipi
en front del medi marí, per la seva proxi-
mitat al centre urbà de Barcelona, per la
seva important infraestructura turística i
per tenir un privilegiat clima anual, fan
d’aquest lloc un seductor destí turístic i
comercial que al llarg de la seva història,
ha transformat profundament el seu en-
torn costaner. El creixement urbanístic de
la ciutat, del port i de les altres infraes-
tructures, així com la pressió turística,
unida a factors com la contaminació del
Mediterrani i de la seva sobreexplotació
pesquera, posen en perill la conservació i
qualitat ecològica de l’entorn costaner
d’aquesta zona, que en definitiva és el
principal actiu i capital econòmic de la
ciutat. És en aquest àmbit d’actuació que
el projecte Silmar promou la cerca del
coneixement permanent de l’estat de l’-
entorn marí per actuar per la seva millora
i conservació amb el suport i implicació
de tots els agents locals i de la societat. 3. Equip humà i voluntariat
L’equip de voluntaris que participa amb
l’estació Silmar de Vilanova i la Geltrú
està liderat per en Manel Laguna, ex-
cel·lent fotògraf i amant del mar que pas-
sa llargues hores del seu temps lliure
submergit a les seves aigües. L’estació
compte també amb el suport de busseja-
dors voluntaris de l’Associació PROMAR
de la mateixa localitat que a més partici-
pen en altres projectes d’estudi i conser-
vació del litoral del Garraf, com per
exemple el manteniment de l’estació sub-
marina OBSEA. Aquesta estació es va
instal·lar al 2008 fruit de la col·laboració
entre la Universitat Politècnica de Catalu-
nya (UPC) i la Unitat de Tecnologia Mari-
na (UTM) del Consell Superior d’In-
vestigacions Científiques (CSIC). L’es-
tació Silmar també té la col·laboració del
Club Nàutic Vilanova per donar-nos el
suport nàutic necessari amb les tasques
de seguiment del projecte i també del
Consorci Colls i Miralpeix per promoure
les activitats de divulgació i difusió anuals
dels resultats del projecte.
3
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
4. Descripció de l’estació El fons marí de Vilanova i la Geltrú es ca-
racteritza per ser predominantment sorrenc
i trobar zones amb extenses praderies de
Posidonia oceanica de baixa o mitjana den-
sitat allunyades de la costa. En aquest fons
marí també trobem petites zones de roca
molt disperses que concentren gran part de
la biodiversitat marina de la zona.
Després de realitzar diverses inspeccions
submarines en diferents punts de la zona
amb l’objectiu d’ubicar el transecte Silmar,
finalment es va decidir instal·lar-lo en un
tram de 500 m2 que integrava prat de Posi-
donia oceanica, fons sorrenc o de cascall i
un petit tram central de fons rocós d’uns
40 metres de longitud amb un ample mà-
xim de 6 metres (aquesta estructura roco-
sa va ser anomenada pel seu descobridor
“la Roca d’en Manel”). La profunditat de la
zona és constant, oscil·lant entre els - 17 i
-18 metres, en un fons de cascall i restes
de closques amb la presència de les prime-
res algues calcàries que conformen el ma-
ërl. Aquest hàbitat marí està protegit per
l’Annex I de la Directiva Hàbitats així com
dos de les espècies que el formen
(Lithothamnium corallioides i Phymatolit-
hon calcareum) que estan al llistat dins
l’Annex V.
El transecte que s’ha seleccionat és ecolò-
gicament molt interessant per contenir roca
calcària molt antiga i colonitzada, per les
comunitats de cascall i per l’extens prat de
Posidonia oceanica de mitjana densitat. En
canvi, hem detectat la presència de l’alga
invasora Caulerpa racemosa sobre els fons
sorrencs que determinen un futur incert pel
manteniment de la qualitat ecològica de les
comunitats autòctones. Aquesta realitat
ens planteja la necessitat de realitzar estu-
dis sobre el seu creixement, la seva capaci-
tat d’expansió i sobre l'impacta ecològic
que exercirà sobre la vida d’aquests fons
marins típicament mediterranis. Actual-
ment, en el punt d’estudi només es localit-
za als extrems del transecte, sobre fons de
cascall i amb molt baixa cobertura (inferior
al 10%).
El transecte s’estructura en 3 trams, el pri-
mer s’inicia al límit extern del prat de Posi-
donia fins a la formació rocosa. El segon
passa per sobre la formació rocosa fòssil
que, al ser un fons dur altament perforat i
irregular, atrau a un gran número d’espè-
cies bentòniques, epibentòniques i peixos
proporcionant a l' indret una elevada biodi-
versitat. El tercer tram del transecte conti-
nua des de la zona rocosa enllaçant un al-
tre cop amb el prat fins arribar a una clari-
ana sorrenca amb les primeres comunitats
de Caulerpa racemosa.
Imatge 2. La esponja gris (Ircinia oros) també és abundant,
amb exemplars de grans dimensions.
Imatge 1. L’ascidi colonial Aplidium pseudolobatum és força
present a la zona.
4
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
4.1 inventari d’espècies i indica-
dors de qualitat ecològica.
A continuació es mostra un llistat d’es-pècies observades a l’estació de La Ro-ca d’en Manel que ens informa sobre la
riquesa i valor ecològic d’aquesta zona marina.
A. Fitocenosis: espècies marines que conformen la comunitat vegetal
ALGUES (13): Acetabularia acetabu-
lum; Caulerpa prolifera; Caulerpa race-
mosa**; Codium bursa; Codium cora-
lloides, Codium vermilara; Mesophyllum
expansum; Padina pavonica; Peyssonne-
lia sp; Phymatolithon calcareum23BIO;
Flabellia petiolata; Sebdenia rodriguezia-
na; Valonia utricularis.
FANERÒGAMAS MARINES (1): Posi-donia oceanica1234BIO
B. Zoocenosis: espècies marines que conformen la comunitat animal
ESPONGES (16): Aplysilla rosea; Aply-
sina aerophoba1; Ascandra contorta;
Chondrosia reniformis; Cliona viridis; Cli-
ona schmidti, Crambe crambe; Dysidea
fragilis, Dysidea avara; Ircinia oros;
Phorbas fictitus; Phorbas tenacior; Plera-
plysilla spinifera, Sarcotragus fascicula-
tus, Sarcotragus spinosulus, Spongia
officinalis1.
CNIDARIS (8): Aglaophenia elongata;
Aiptasia mutabilis; Anemonia viridis; Ce-
reus pedunculatus; Cerianthus membra-
naceus; Eudendrium racemosum; Lepto-
gorgia sarmentosaBIO; Sagartia ele-
gans.
MOL·LUSCS (13): Antalis vulgaris;
Cratena peregrina; Diaphodoris papillata;
Felimare picta; Felimare tricolor; Flabelli-
na lineata; Haliotis lamellosa; Quiton oli-
vaceus; Loligo vulgaris; Rocellaria dubia;
Octopus vulgaris; Semicassis undulata;
Thuridilla hopei. POLIQUETS (12): Filigrana implexa;
Protula intestinum; Serpula vermicularis.
PLATELMINTS (1): Prostheceraeus ro-
seus.
CRUSTACIS (5): Anilocra sp, Dardanus
calidus; Lysmata seticaudata; Pagurus
anachoretus; Scyllarus arctus25.
BRIOZOUS (6): Bugula calathus; Cabe-
rea boryi; Electra posidoniae; Pentapora
fascialis; Parasmittina rouvillei; Retepo-
rella grimaldii.
EQUINODERMS (6): Echinaster sepo-
situs; Paracentrotus lividus25; Holot-
huria tubulosa; Holothuria polii; Ophio-
derma longicada; Echinocyamus pusillus.
ASCIDIS (2): Aplidium conicumBIO;
Aplidium pseudolobatumBIO.
Imatge 3. Els calamars utilitzen restes de nanses per realit-
zar les postes i en algunes ocasions fins i tot en nanses que
encara són actives, com en el cas de la fotografia.
Imatge 4. Sorprèn la presència d’una parella de meros
(Epinephelus marginatus) que sempre estan presents en el
transecte.
5
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
PEIXOS (27): Apogon imberbis; Boops
boops; Bothus podas; Conger conger;
Coris julis; Chromis chromis; Dentex
dentex; Diplodus annularis; Diplodus vul-
garis; Epinephelus marginatus25BIO;
Gobius cruentatus; Gobius geniporus;
Labrus merula; Mullus surmuletus; Mu-
raena helena; Pagrus pagrus; Parablen-
nius rouxi; Parablennius pilicornis; Scor-
paena maderensis; Sarpa salpa; Serra-
nus cabrilla; Serranus scriba; Spondylio-
soma cantharus; Symphodus cinereus;
Symphodus mediterraneus; Symphodus
melanocerus; Symphodus tinca.
A continuació es mostra el signifi-
cat dels superíndexs de les espècies
amenaçades, en perill d’extinció o
protegides per alguna de les se-
güents mesures:
1: Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaça-
des (CEEA)
2: Annexos I i II del Conveni de Berna
2002
3: Directiva Hàbitats de 1992 – (Directiva
92/43/CEE)
4: Annex II del Conveni de Barcelona,
espècies amenaçades o en perill d’extin-
ció (1999).
5: Annex III del Conveni de Barcelona,
espècies d’explotació regulada (1999).
6: Annex II CITES (Convenció sobre el
comerç internacional d’espècies amena-
çades de fauna i flora silvestres).
7. Les espècies amb el super-índex -
BIO són utilitzades com a bioindicadors
de qualitat ecològica.
Imatge 6. Les baboses de mar també estan presents a la
zona, com és el cas d’aquesta Thuridilla hopei
Imatge 5. Al límit sud del transecte trobem ja petits claps de
l’alga invasora Caulerpa racemosa en mig del fons de cascall.
Imatge 7. Un altre babosa de mar abundant, Felimare picta,
que pot arribar a fer grans dimensions i presenta una gran
variabilitat de coloració.
6
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
4.2 Taula resum d’espècies protegides, bioindicadors i d’espècies exòtiques
i invasores:
En la següent taula es mostra el número d’espècies que estan incloses en convenis internacionals i directives europees. També es mostra el número d’espècies exòti-ques presents - espècies foranes que no es té constància que perjudiquin l’equilibri
de l’ecosistema - i sobre les espècies foranes invasores - sí que alteren l’equilibri de l’ecosistema.
5. IMPACTES I PRESIONS DE LA ZONA
Per realitzar la diagnosis mediambiental i ecològica de l’estat d’aquest entorn marí és
necessari analitzar el conjunt de paràmetres que, de manera sintètica, es mostren a la
següent taula amb l’objectiu d’exposar-los com a impactes o pressions als que la zona
està sotmesa, i també la seva àrea d’influència. Els impactes més destacables a conside-
rar en aquesta zona de la costa barcelonesa són el fondeig d’embarcacions sobre prats
de Posidonia oceanica i sobre els escassos fons de roca, amb hàbitats i espècies d’interès
molt fràgils a l’erosió mecànica. Per un altre costat, la contaminació crònica i difusa per
substàncies químiques i l’eutrofització de l’aigua marina costanera provoca la regressió o
desaparició de les espècies més sensibles que, juntament a la presència de la Caulerpa
racemosa, pot generar conseqüències negatives per la conservació i millora de l’ecosi-
stema marí. Finalment, la pesca professional i recreativa que s'exerceix de manera in-
tensiva des del port de Vilanova pot afectar l’estructura natural de les poblacions de pei-
xos, crustacis, mol·luscs i equinoderms entre d’altres.
En directives o annexos
Bioindica-dors
Exòtiques* Invasores**
Algues i plantes 2 1 0 1
Invertebrats 4 3 0 0
Vertebrats 1 1 0 0
* Espècies que no són natives de l’ indret sense impacte ecològic significatiu demostrat. ** Espècies que no són natives amb impacte ecològic sobre l’ecosistema.
Activitat Nivell de
pressió
Conseqüències per
la qualitat del medi
marí i la biodiversi-
tat
Estat de la zona
Fondeig
d’embarc-
acions
Moderat esta-
cionalment
- Erosió del fons marí i
impacte directe sobre el
bentos i les seves comu-
nitats.
- El fondeig sense control pot afectar als prats de Posidonia oceanica i a les comunitats de maërl ja de per sí comunitats
debilitades per altres im-pactes antropogènics i naturals.
A la zona d'estudi no hi ha fon-
deig intensiu aparent per la fal-
ta d’impactes visuals i la gran
distància de la costa, si bé a
l’estiu, aquest augmenta als
fons pròxims a les platges i la
costa.
7
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Navega-
ció
Alta estacio-
nalment, mo-
derada la res-
ta de l’any
- Contaminació de l’aigua d’origen
químic com a conseqüència de l’abo-bocament d'aigües de sentina, gasos de combustió i vessament d’hid-
idrocarburs. - Introducció d’espècies foranies que provenen d’aigües de llast i/o biofou-ling dels vaixells. - Contaminació acústica, degut a que l’aigua transmet el so unes 5 vega-des més ràpid i a més distància, pro-
vocant un impacte sobre la fauna marina.
L’estació està ubicada a
1,5 milles de distància del
Port de Vilanova i la Gel-
trú, però la gran activitat
pesquera i esportiva es
manté tot l’any i més in-
tensament als mesos d’-
estiu.
Pesca
professi-
onal
Elevada - Captures poc selectives que afec-ten principalment a les poblacions de peixos d’elevat interès comercial, afectant també a altres espècies de
baix interès comercial però sí ecolò-gic. En general aquest impacte pot afectar a la qualitat ecològica de l'entorn i reduir la viabilitat ecològica d’algunes espècies objectiu. Això disminueix la capacitat de l’ec-oosistema per a mantenir la produc-
tivitat i generar més capital natural
que mantingui les funcions ecològi-ques de la zona, mantenint els ser-veis ambientals i el seu valor econò-mic. - La pèrdua d’aparells de pesca ge-
nera captures fantasma fins que l’-aparell queda epifitat o inservible, i això afecta a algunes poblacions de peixos durant un temps.
Ens trobem en front a un
dels ports pesquers més
importants de Catalunya i
és habitual que en el
transcurs d’una jornada
s’observin més d’una des-
ena d’arts de pesca me-
nors escampats prop de la
zona d’estudi. També en el
propi transecte trobem les
restes d’una gran xarxa
abandonada, coberta per
biofouling i ja ha quedat
incorporada al medi. Tam-
bé hi ha evidències de
pesca il·legal per les xar-
xes trobades als biòtops
artificials que serveixen de
protecció de fauna a la zo-
na restringida de l’OBSEA.
Pesca
esportiva
Elevada a l’-
època estival i
moderada la
resta de l’any
- Reducció de les poblacions de pei-xos, provocant canvis en les talles i canvis a la seva estructura poblacio-nal, predominant talles juvenils per
excés de captures d’adults. - Pèrdua de grans reproductors, en molts casos a la seva època crítica de reproducció. Aquesta pressió pro-voca canvis en la maduració sexual del exemplars juvenils reduint la ca-pacitat reproductora de les espècies.
- Pertorbació i danys a les espècies bentòniques, com algues i colònies de coralls per l’acció de tall dels fils de pesca. - Espècies sobre explotades com l’ eriçó de mar, el corall vermell, espè-
cies de peixos, cefalòpodes i crusta-cis.
Hi ha una important pres-
sió pesquera, sobretot de
volantí per capturar petits
peixos de roca o lloritos
(Xyrichtys novacula) però
també hi ha casos de furti-
visme, trobant pescadors
de canya i pescadors sub-
marins dins de la zona res-
tringida de l’Obsea.
8
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Presència
humana
Baixa - L’elevada pressió humana sobre
els recursos naturals per extracció
directe d’espècies marines és im-
portant a tota la costa, però nul·la
a aquesta zona, tot i que la conta-
minació acústica és elevada per la
navegació.
- La contaminació indirecte per residus, bosses de plàstic, embol-
calls, envasos, crema solar diluï-da és baixa en aquesta zona.
A la zona del transecte,
la freqüentació humana
és baixa, per ser una
zona allunyada de la
costa i de difícil localit-
zació, essent quasi úni-
cament els voluntaris
els que es submergei-
xen allà.
Espècies
exòtiques i
invasores
Elevat - Les espècies invasores són cau-sa directe del 40% de les extinci-ons conegudes, essent, després de la pèrdua de l’hàbitat natural i
la segona amenaça greu per als endemismes. - Els impactes de les espècies in-vasores són molt grans, i general-ment irreversibles. A escala glo-bal, és possible que siguin més perjudicials per les espècies i els
ecosistemes que la pèrdua i dete-
riorament de l’hàbitat. Les invasi-ons biològiques ocasionen a més durs perjudicis econòmics, que van des de la pèrdua d’ingressos fins als alts costos que exigeix el
seu control. - És molt important tenir en compte que per a garantitzar la qualitat i funció dels nostres eco-sistemes hem de treballar amb la correcta gestió de les aigües de llast, així com en els vectors i fac-
tors que afavoreixen l' introducció
i proliferació d’espècies invasores.
De les 6 espècies exòti-
ques d’algues potencials
que es poden detectar a
la costa mediterrània, a
La Roca d’en Manel, no-
més s’ha detectat Cau-
lerpa racemosa, una de
les que té més potencial
d’impacte pel seu poder
invasor. En algunes zones del
litoral de Vilanova,
aquesta ha cobert prop
del 100% de la superfí-
cie en fons sorrencs i de
maërl, podent fins i tot
cobrir parcialment algu-
nes comunitats de roca i
causar un impacte eco-
lògic sever.
Canvio Cli-
màtic
Puntual i pro-
gressiu
- L’augment de la temperatura mitja de l’aigua: 1. Afavoreix el desenvolupament de les poblacions d’espècies inva-
sores o exòtiques amb major crei-xement i expansió. 2. Afecta negativament el cicle biològic de les espècies autòcto-nes, com és el cas de les madrè-pores mediterrànies (Cladocora
caespitosa) o les gorgònies
(Eunicella sp i Paramuricea clava-ta). 3. Hi ha un domini de les espèci-es adaptades a viure en aigües amb temperatures més altes i una regressió de les espècies d’-
aigües més fredes. 4. Canvis en la distribució i abun-dància de les espècies marines a la columna d’aigua.
Diferents estudis apun-
ten que en el Mediterra-
ni la temperatura de
l’aigua augmentarà en-
tre 1 i 2,5 graus a finals
del segle XXI. Tot i això, no hi ha evi-
dències directes d’afec-
tació per canvi climàtic,
si bé les espècies pre-
sents tampoc són les
més indicades per de-
tectar aquest fenomen.
9
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Impactes
naturals
Puntuals i in-
tensos
- Afectació positiva sobre les
comunitats bentòniques pel gran
hidrodinamisme produït pels
temporals de llevant.
- Renovació del sediment, dissi-
pant així focus de contaminació
per acumulació de matèria orgà-
nica al fons.
- Regeneració de comunitats bentòniques que podrien resultar obstruïdes per aquesta sedimen-tació afectant positivament a les
praderies de Posidonia oceanica, zones bentòniques i comunitats
de maërl.
L’ecosistema marí d’aqu-
ta zona d’estudi està influ-
enciat positivament pels
forts temporals de llevant i
per les corrents marines
recurrents que, al llarg de
l’any es succeeixen.
Aquests comportaments
oceanogràfics de les mas-
ses d’aigua regeneren i re-
distribueixen el sediment
afavorint les comunitats
bentòniques.
Contami-
nació de
l’aigua
Baixa si ens
fixem en els
informes de
l’ACA sobre
paràmetres de
control de la
qualitat estàn-
dard de l’aigua.
La contaminació de l’aigua pot
provocar canvis a l’estructura
que afecta a les espècies més
sensibles (per exemple ascidis
vermells, madrèpores, entre d’-
altres) que desapareixen, gua-
nyant terreny les tolerants, ja
siguin invasores com el cnidari
Oculina patagonica o autòctones
com la bavosa de cresta
(Lipophrys pavo).
- La contaminació genera un
empobriment significatiu de la
qualitat biològica de les aigües i
de les estructures de les seves
comunitats. Així, la biodiversitat
es redueix com a conseqüència
del domini d’algunes poques es-
pècies més resistents i tolerants
a la contaminació.
Per les comunitats observa-
des a la zona del transecte,
es pressuposa que la con-
taminació es baixa, però
per al pròxim any 2016, es
preveu realitzar anàlisis de
les comunitats d’algues
mediolitorals de les comu-
nitats rocoses (Mètode Car-
lit) i també amb mostrejos
de macroinvertebrats ben-
tònics al sediment (Mètode
MEDOCC) per a determinar
amb més exactitud la quali-
tat de l’aigua a partir de
bioindicadors. Aquesta acti-
vitat està en consonància
amb les analítiques que l’-
ACA realitza per complir
amb la Directiva 2000/60/
CE d’un marc comunitari
d’actuació en l’àmbit de la
política d’aigües. Segons
les analítiques realitzades
per l’ACA aquest 2015, la
qualitat de l’aigua és ex-
cel·lent.
10
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Factors socioambientals de la zona objectiu
Demogra-
fia versus
territori
El número d’habitants i la seva densitat per km2
ens dóna una idea de la pressió que s’exerceix sobre el territori.
La superfície agrària i forestal respecte a la total és un indicador del grau d’artificialització, la pres-sió històrica que ha patit el municipi, de la seva capacitat de compensar la seva petjada ecològi-
ca, de la resiliència del medi ecològic per com-pensar els impactes i de les possibilitats de pro-
moure un model social més ecològic.
Comarca: Garraf
Superfície: 34 km2
Població (2014): 65.941 habi-
tants
Densitat: 1.940 hab/km2
Superfície agrària: 607 ha
(Dades de 2009)
Superfície forestal: 388.27 ha
(Dades de 2004)
Turisme
Aquestes dades ens informen sobre la pressió humana que pateix l’entorn litoral als mesos d’-estiu.
380 places hoteleres en 8 es-
tabliments.
3 càmpings amb 5.058 places.
No hi ha turisme rural.
Capacitat de gestió eficient d’aigües resi-
duals
EDAR VILANOVA I LA GELTRÚ
Saneja les aigües residuals del municipi de Vilanova i
la Geltrú més les de Les Roquetes del Garraf (Sant Pe-
re de Ribes).
Caudal disseny: 25.500 m3/dia
Caudal real (2008): 15.000 m3/dia
Població equivalent: 153.000 habitants
Tractament biològic (tractament secundari)
Destí efluent: Mar Mediterrani.
1 emissari submarí de 1.8 km de llargada que des-
emboca a 14 m de profunditat a la platja del
Far.
2 estacions de bombeig associades.
Classificació de les aigües de bany segons ACA:
Excel·lent (2015)
IN
FR
AES
TR
UC
TU
RES
6. Factors mediambientals
El projecte Silmar té l’objectiu de descriure amb el màxim rigor possible la situació mediam-
biental del municipi per conèixer la pressió que aquest exerceix sobre el medi i, més concre-
tament, sobre l’estació de control en detall. Per això és important conèixer els factors socio-
econòmics més destacats com la demografia, les activitats socioeconòmiques més destaca-
bles com el turisme, la navegació o la pesca i de les pròpies infraestructures vinculades al
desenvolupament i a l’activitat humana que afecten al medi. També és necessari conèixer
altres paràmetres com per exemple el rang i superfície de sòl no urbanitzables, les masses
boscoses existents la superfície d’espais protegits i, entre d’altres, el perímetre litoral per
poder saber l'impacta de la petjada ecològica del municipi o la quantitat de recursos econò-
mics invertits en conservació.
11
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Altres acti-
vitats
Les activitats desenvo-lupades a la zona que poden afectar directa-
ment o indirectament a la qualitat del medi marí: navegació,
trànsit de vaixells, contaminació de l’aig-ua i acústica, sobre-pesca, etc.
PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Dàrsena comercial:
Superfície total: 23.000 m2
Volum de mercaderies: (2012): 247.696 Tones.
Dàrsena pesquera:
- Superfície llotja: 1.809 m2
- Embarcacions: 74
- Volum pesca (2014): 4.249.930 kg
- Recaptació (2014): 12.375.927 €
Dàrsena esportiva:
- amarratges (eslora de 6-15m): 1.048
- amarratges per a grans eslores (25-100m): 49
La pressió Global es considera NO significativa sobre la
massa d’aigua segons dades de l’ACA*.
Espais
protegits i
altres figu-
res de pro-
tecció del
territori i
els recur-
sos natu-
rals
Informa del nivell de protecció territorial paisatgística i ecològi-ca del municipi (per exemple Espais d’Int-
erès Naturals o Xarxa Natura 2000) i quina implicació té el Munici-pi en la conservació de l’entorn i la biodiversi-
tat.
Espais protegits:
Xarxa Natura 2000: Serres del litoral central-Olèrdola
-Foix.
Zona del litoral: zona d’alimentació de la gavina d’Au-
udouin (Larus audouinii)
Protecció del medi aquàtic (prats de fanerògames ma-
rines).
Zona de restricció perimetral de l’estació marina
OBSEA.
12
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
EntitatEntitat ProjecteProjecte Pressupost anual en €Pressupost anual en €
Fundació Mar Silmar 6.000.-
Ports de la Generalitat Silmar 4.500.-
Generalitat de Catalunya—Departament de Territori i Sostenibilitat
Silmar 1.500.-
Pressupost total anual en conservació 12.000.- €
Imatge 9. Els fons de la zona dels biòtops són un autèntic
camp de Caulerpa racemosa, on hi ha una lluita per l’espai,
com és el cas d’aquesta jove gorgònia taronge (Leptogorgia
sarmentosa), intentant fer-se un lloc en mig de l’alga.
Imatge 8. Al mig del cascall apareixen les primeres algues
calcàries que formen els fons de maërl, inclosos com hàbitat
d’interès comunitari.
7. INVERSIÓ EN CONSERVACIÓ DE LA
BIODIVERSITAT MARINA LITORAL
En general, la inversió econòmica munici-pal destinada al capítol de medi ambient constitueix una amplia gama d’accions
vinculades principalment a la gestió i re-ciclatge de residus, la neteja de platges,
parcs i jardins, la depuració d’aigües i, entre d’altres accions, l’educació ambien-tal, la restauració de zones verdes i pun-
tualment d’accions vinculades a la gestió i conservació d’hàbitats naturals.
El propòsit del projecte Silmar de diag-nosticar la qualitat ecològica i mediambi-ental de les zones marines, de valorar les
tendències al canvi i de valorar quines
possibilitats de millora hi ha, és fona-mental conèixer— la inversió econòmi-
ca destinada a la conservació directe del ecosistema marí litoral. En aques-ta línea, ens referim específicament a les
mesures econòmiques, públiques o priva-des, de promoció i realització d’accions i projectes destinats a l’estudi, a la protec-
ció i/o a la gestió dels ecosistemes ma-rins i dels seus hàbitats, accions que, en general, influeixen positivament a la mi-
llora i conservació del patrimoni marí i permeten seguir obtenint serveis ecosis-
tèmics de manera sostenible i perdura-ble.
13
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
8. Diagnosis i valoració final
La valoració final que realitzem per l’estació
de La Roca d’en Manel del litoral de Vilano-
va i la Geltrú s’obté de l’anàlisi de totes les
dades disponibles al llarg del període d’es-
tudi i que es descriu de la següent manera:
De tots els punts mostrejats, es va triar “la
Roca d’en Manel” per instaurar l’estació de
control Silmar per tenir una major varietat
d’hàbitats típics del Mediterrani en compa-
ració amb altre punts, així com per integrar
espècies d’interès pesquer i detectar la pre-
sència d’espècies i hàbitats protegits per
normatives nacionals o per directives i con-
venis internacionals.
Les tasques realitzades durant aquest any
per ubicar i posar en funcionament el trans-
ecte han estat difícils per alguns factors
com la baixa transparència de l’aigua i la
dificultat de trobar cada cop el lloc objectiu
des de l’embarcació o un cop al fons en mig
del mar. Altres factors que han influït en la
dificultat de la tasca són les 1,5 milles de
distància de la estació Silmar respecte a la
costa i de la considerable profunditat a la
que es troba. En general hem treballat amb
visibilitats inferiors als 5 metres que han fet
més difícil l’òptima selecció de la zona, la
seva delimitació, així com la implantació
dels protocols d’estudi. Un altre factor ad-
vers és la profunditat de la zona d’estudi
que està entre -16 i -18 metres, factor que
ens fa entrar en el límit de descompressió
amb freqüència.
Una de les coses més destacables de la zo-
na d’estudi és l’elevada pressió pesquera a
la que està sotmesa, arribant a comptabilit-
zar més de 15 aparells calats entre el port i
la zona del transecte (el que correspon a
una mitja de 5 aparells per quilòmetre).
Molt a prop de la zona d’estudi s’hi calen
línies de nanses sobre el fons que quasi
sempre estan buides, el que ens fa suposar
que la zona sembla estar sobreexplotada a
nivell pesquer.
La zona presenta comunitats biològiques
estables, amb espècies en general, bastant
resistents a la sedimentació. Tota la roca
del transecte es troba coberta per una gran
varietat d’esponges, dominant l’esponja Ir-
cinia oros que tenen grans dimensions. Pel
que fa a la comunitat íctica, no hi ha molta
riquesa d’espècies i la biodiversitat està din-
tre de valors normals (tot i ser baixa). Tot i
així la pressió de la pesca recreativa es creu
baixar ja que hi ha presència d’exemplars
de nero de petit a mitjanes dimensions
(Epinephelus marginatus). També la pre-
sència de grans congres (Conger conger) i
morenes (Muraena helena). Es també des-
tacable la gran envergadura dels individus
de peixos de la família dels làbrids, especi-
alment els tords negres (Labrus merula), el
que ens indica que la pesca recreativa, i en
especial la submarina, és escassa o inexis-
tent a la zona del transecte.
Al realitzar els càlculs de l’índex de Shannon
amb la resta d’estacions per les quals tenim
dades en la mateixa franja estacional per
l’estació (s’ha seleccionat dades dels mesos
de juny, juliol i agost que coincidien amb les
de l’estació), obtenim un valor de 2,49, que
està dins de la normalitat.
A continuació es mostra l’ inventari de pei-
xos juntament amb la comparativa d’índex
de Shannon de la resta de transectes:
Peixos Abundància
Apogon imberbis 21
Boops boops 130
Coris julis 39
Chromis chromis 70
Diplodus annularis 3
Epinephelus marginatus 2
Gobius geniporus 1
Mullus surmuletus 3
Muraena helena 1
Parablennius rouxi 8
Scorpaena maderensis 2
Serranus cabrilla 4
Spondyliosoma cantharus 13
Symphodus mediterraneus 3
Symphodus ocellatus 2
Sarpa salpa 1
14
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
A continuació es mostra la taula amb els
diferents valors de Shannon obtinguts dels
inventaris en les comunitats de peixos. Els
valors ND corresponen a falta de dades (ja
sigui per aquell període de l’any o per no
complir els requisits de visibilitat mínima,
com és el cas de El Prat)
Observem que els valors de biodiversitat
més alts els trobem a Cala Vigatà (zona que
millora dia a dia i on l’Ajuntament inverteix
en conservació, en millores del camp de bo-
ies gratuït, accions de neteja, etc) i Aigua-
freda (amb una reserva pròxima i que cada
cop presenta un camp de boies en millor
estat, amb la retirada per part dels volunta-
ris de la majoria de deixalles, cadenes, en-
tre d’altres).
Pel que fa a La Roca d’en Manel, presenta
un valor dintre de la normalitat, tot i que
per ser una zona allunyada de la costa, s’-
esperaria que aquest fos més alt. Algunes
estacions amb les que es podria comparar
per posicionament serien la de La Cima, L’-
Emissari o Punta de la Mora (tot i que
aquesta última tan sols presenta fons sor-
renc amb Cymodocea nodosa i les dades
són difícilment comparables amb la resta de
transectes que tenen una diversitat d’h-
àbitats major).
La composició del fons sorrenc, format per
infinitat de petxines i restes de vida animal,
crea un bentos tou de cascall molt interes-
sant que permet l’aparició de les primeres
comunitats de maël (algues calcàries de
profunditat que recobreixen el substrat i
viuen amb molt poca llum).
En el fons sorrenc del sud-est del transecte
s’han detectat les primeres “taques” de
Caulerpa racemosa, un macròfit invasor d’o-
origen tropical que afecta severament les
comunitats bentòniques, tant rocoses com
els fons de Posidonia oceanica. Serà impor-
tant realitzar un seguiment de l’augment de
la seva cobertura i de capacitat d’invasió
sobre aquests fons sorrencs. Si comparem
la cobertura actual de Caulerpa a l’estació
de control Silmar de la Roca d’en Manel
amb l’existent als biòtops artificials de Vila-
nova, trobem que la cobertura a la zona és
casi el 100% (respecte el 10-15% que tro-
bem a la zona del transecte).
Durant els últims seguiments realitzats s’ha
observat per primera vegada Caulerpa race-
mosa creixent sobre roca dins del transecte.
S’haurà de fer un seguiment del creixement
de la taca i observar si hi ha afectació direc-
te sobre les especies que trobem dins del
transecte.
La zona del transecte és pobra en espècies
que utilitzem com a bioindicadors (com ara
gorgònies, ascidis com Aplidium conicum
que no trobem dins del transecte però sí en
zones pròximes, entre d’altres). Tot i així,
les espècies presents com ara els grans
exemplars d’Ircinia oros no semblen pre-
sentar un empitjorament en les seves con-
dicions a excepció d’un gran exemplar que
està començant a quedar epífita per algues.
Per tant, serà interessant establir un trans-
ecte a la “Barra 14” com proposa el Club
Nàutic i el Consorci Colls i Miralpeix per te-
nir una comparativa.
Estació Valor Shannon
Es Caials ND
Punta del Romaní 3,44
Cala Montgó 3,59
Aiguafreda 3,82
El Crit 3,57
La Caleta 3,61
La Cima 3,27
Secains 3,4
Cala Vigatà 3,9
La Mar Menuda 3,35
La Boia ND
El Pont del Petroli 2,42
El Prat ND
La Roca d'en Manel 2,49
L'Emissari 3,09
Punta de la Mora 2,38
Cala Llobeta 2,35
Cala Vidre 3,45
15
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Una altre metodologia basada en bioindica-
dors que no s’ha pogut realitzar per incle-
mències meteorològiques va ser la carto-
grafia d’algues mediolitorals mitjançant el
protocol conegut com a Carlit (Ballesteros
et al, 2007) que consisteix en realitzar un
mostreig de les comunitats d’algues medio-
litorals amb l’ajuda d’una embarcació i ma-
terial resistent a l’aigua per anotar aquelles
espècies que dominen la comunitat per
trams. Aquestes dades es passen a una
capa SIG per posteriorment calcular la pro-
porció que ocupa cada alga en el total del
litoral rocós del municipi, tenint en compte
que cada espècie té una qualitat ambiental
associada. Per aquest 2016, es preveu co-
mençar a realitzar-lo juntament amb el
protocol MEDOCC de mostrejos de ma-
croinvertebrats bentònics.
El prat de Posidonia és bastant homogeni
amb una cobertura mitja entre el 55% i el
38,75% (mitjana del 44%). Respecte la
densitat de feixos, trobem valors baixos
compresos entre els 168,75 feixos/m2 i
256,25 feixos/m2 (densitat mitja de 236,46
feixos/m2) considerant el prat de tipologia
III (Giraud, 1977) tenint en compte que la
tipologia I és de màxima qualitat ecològica
i V la de menor. Aquest resultat està una
mica allunyat de la mitja de densitats de
Mataró (amb 308,33 feixos/m2) però és
semblant a la mitja observada a La Caleta,
a Palamós, amb 235,42 feixos/m2, a una
profunditat de 14 metres (semblant) i a
molt poca distància del port, el que ens fa
pensar que la seva qualitat ambiental no és
la millor que podríem observar.
La seva elevada cobertura ens indica que
presenta pocs impactes de fondeig directe
respecte Mataró (més a prop de la costa),
amb una cobertura mitja del 31,33 %.
A continuació es mostra la taula amb les
dades de cobertura de l’estació:
Durant les immersions de control realitza-
des a la Roca d’en Manel en el marc del
projecte s’han arribat a trobar, fins ara, un
total de 101 espècies marines diferents en
una superfície de tan sols 500 m2. Es calcu-
la que aquest valor és tan sols un 10 % del
total d’espècies que potencialment poden
existir en una comunitat de Posidonia com
la del nostre transecte i atenent a altres
estudis de referència (Borg et al. 2006).
Això ens dóna informació de la riquesa bio-
lògica, científica i econòmica que conté
aquesta petita porció de mar del municipi.
Conscients d’aquesta realitat i amb l’obj-
tiu d’obtenir dades i informació fidedigna
sobre tot allò que involucra aquesta zona
litoral per a millorar la seva conservació i
gestió, Ports de la Generalitat, el Club Nàu-
tic de Vilanova, l’Associació Promar i l’A-
juntament a través del Consorci Colls i Mi-
ralpeix,donen suport al projecte aportant
part del pressupost necessari, suport logís-
tic, material i voluntariat.
En general la zona té una qualitat ecològica
acceptable atenent els nombrosos impactes
existents derivats de les accions antropo-
gèniques que durant segles s’han realitzat
a la zona i que directament han afectat al
seu funcionament ecològic. Els impactes
més destacables són la construcció del port
i de les seves successives ampliacions que
han generat una modificació de la dinàmica
litoral dels sediments al llarg de la costa.
També, com a conseqüència de la intensa
activitat marítima del port, la pesca profes-
sional i la navegació en general han esta-
blert una pressió sobre el mar i els seus
recursos. Altres factores són l’important
creixement de la ciutat, la seva proximitat
a la conurbació de Barcelona, la influència
del riu Llobregat, entre d’altres, han deter-
minat la qualitat de les aigües marines que
avui tenim a Vilanova.
Lloc Tª Prof Cob 1 Cob 2 Cob 3 Cob 4 Dens 1 Dens 2 Dens 3 Dens 4 Densitat m²
Vilanova 20 40 40 70 60 7 9 10 13 243,75 16,7
40 50 30 50 8 13 10 9 250
30 40 50 35 10 12 10 7 243,75
75 25 40 50 17 5 8 11 256,25
20 35 40 15 5 8 10 4 168,75
50 90 30 50 8 15 7 11 256,25
16
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
(1) Factors de l’entorn que influeixen en el bon desenvolupament dels hàbitats,
ecosistemes i sobre l’esser humà.
(2) Número d’espècies i la seva abundància a l’entorn.
Valors Ambientals Puntuació parcial3
Qualitat ambiental1 7
Biodiversitat2 5
(*) El grau d’afectació es treu d’una escala de valor de Baix (B), Moderat (M) i Alt (A)
(**) La puntuació parcial es dóna en una escala de valors de 0 a 10 i en base a l’impacte exercit
en el medi natural i a l’ecosistema en general: a més impacte, menys puntuació.
PUNTACIÓ ESTACIÓ BCNM0114 – La Roca d’en Manel
Factors Grau d’afectació sobre la zona d’estudi
Puntuació parcial
Artificialització del medi A 4
Freqüentació humana B 8
Contaminació B 7
Impactes directes sobre la bioce-nosis
M 5
Grau d’extracció de recursos A 2
PUNTUACIÓ 5,2
En un context més ampli és també neces-
sari fer una valoració ecològica i ambiental
del mar Mediterrani per entendre que exis-
teixen importants impactes ambientals, al-
guns més ponderables que altres, que en el
seu conjunt també determinen la condició
actual i de futur de la zona marina que es-
tem caracteritzant. Aquests factors són el
canvi climàtic, la introducció d’espècies fo-
ranies, la sobrepesca o la contaminació
crònica i difusa de l’aigua i de l’aire que,
sumat als impactes locals transformen l’e-
torn i augmenten la vulnerabilitat de l’eco-
istema marí litoral (Ventura, M. et al, 2012,
Balance de la red Natura 2000 de Girona,
dades no publicades).
És per tant imprescindible que les adminis-
tracions competents tant a nivell local, re-
gional i estatal prevegin els possibles im-
pactes i actuïn de manera efectiva per fre-
nar la degradació de les zones costaneres i
del mar en general. En aquest procés la
premissa “actuar localment pensant global-
ment” és oportuna i necessària per avançar
cap a la conservació perdurable de l’ecoo-
istema Mediterrani. A més, serà crucial
promoure altres models de desenvolupa-
ment econòmic que, basats en la bioecono-
mia i el turisme sostenible, el desenvolupa-
ment dels quals ha d’afavorir la inversió
econòmica en conservació, la millora i pro-
tecció dels recursos naturals i potenciar la
qualitat dels ecosistemes per seguir gene-
rant riquesa econòmica.
La valoració general que es dóna a l’estació
Silmar de La Roca d’en Manel és bastant
bona, tot i que l’elevada pressió pesquera
que hi ha a les seves aigües i la presència
de l’alga invasora Caulerpa racemosa, que
en alguns punts recobreix quasi el 100%
del fons. La biodiversitat no és molt eleva-
da, ja que es tracta d’un ecosistema molt
monòton. Per millorar l’avaluació de la seva
qualitat ambiental, realitzarem mostrejos
de les comunitats d’algues mediolitorals.
Per un anàlisis més complet de l’estat de conservació del litoral municipal i la valo-
ració de la seva tendència en el futur, s’incorpora un nou factor a considerar: la
voluntat de conservació del municipi, tenint en compte la inversió econòmica al medi ambient i en la preservació dels va-
lors ambientals del medi litoral i marí.
17
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
(4) Estratègia que té l’ajuntament en conservar el seu patrimoni marí. (5) Implicació social en conservar el seu patrimoni marí.
(6) Pressupost que es destina a projectes o accions de conservació del medi marí. (7) El grau d’afectació es valorarà en una escala categòrica
des de nul (N), baix (B), moderat (M) o alt (A). (8) L’ escala de valors del 0 al 10 en base a la implicació: a més implicació, més puntuació.
Voluntat de conservació
Factors Grau d’afectació sobre la zona
d’estudi7
Puntuació parcial
Voluntat política4 M 6
Voluntat social5 A 9
Inversió econòmica en conserva-
ció marina6
B 3
Puntuació estació BCNM0114 – La Roca d’en Manel
Puntuació final 5,73
9. Propostes d’acció per una con-
servació perdurable.
L’objectiu del projecte Silmar és el de con-
tribuir a millorar la qualitat de l’entorn ma-
rí a escala local a partir de la divulgació del
coneixement adquirit, la realització d’-
accions de conservació activa i de promou-
re el concepte de custodia marina amb el
suport de les entitat locals, les empreses i
la societat en general. SILMAR, a més rea-
litza també el seguiment periòdic d’unes
altres 22 estacions de control repartides pel
litoral català i balear, això ens permet ob-
tenir un informe global de l’estat ecològic
del medi litoral i oferir a la societat en ge-
neral i als medis de comunicació informació
per saber, opinar, decidir i actuar en la
conservació activa.
En aquest context, és imprescindible esta-
blir, a cada zona de treball del projecte Sil-
mar i després de manera més global, pro-
postes de millora que, integrant la realitat
socioeconòmica i cultural de cada lloc i
també del conjunt de les regions costeres,
ens ajudin a avançar en la conservació
efectiva del medi marí i ens garantitzen els
serveis ambientals que necessitem per
mantenir la nostra qualitat de vida. És im-
prescindible millorar el nostre model de
desenvolupament cap a sistemes més sos-
tenibles i respectuosos amb el mar i també
treballar de manera compromesa per de-
fensar els drets de les futures generacions
a viure de manera digna, sana i feliç.
L’estació de La Roca d’en Manel, situada en
el municipi de Vilanova i la Geltrú, experi-
menta una important pressió estacional du-
rant el període estival, però la seva aïllada
ubicació li confereix excel·lents possibilitats
per seguir mantenint els seus actius natu-
rals i manifestar el seu potencial de resili-
ència ecològic amb la finalitat de recuperar
i mantenir la seva qualitat mediambiental i
la seva biodiversitat.
Aquesta zona pot millorar la seva qualitat
ecològica de manera significativa si els im-
pactes directes com la pesca i la contami-
nació difusa de les masses d’aigua milloren.
També, és molt important que els impactes
externs que tenen un gran poder per influir
negativament en la qualitat i atractiu de
l’entorn com l’augment de la temperatura
mitja de l’aigua, la introducció d’espècies
foranies potencialment invasores o la con-
taminació general es redueixin, minimitzin
o gestionin adequadament per evitar im-
pactes sobre les zones marines.
Si aconseguim gestionar, mantenir i prote-
gir aquestes comunitats marines en poc
temps la seva funcionalitat ecològica millo-
rarà i podran tenir un major nombre d’esp-
ècies que contribuiran al funcionament na-
tural del sistema i a estendre la riquesa bi-
ològica i potenciar la biodiversitat a la zona
objectiu i adjacents.
18
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
Imatge 11. Una planaria (Prostheceraeus roseus) passeja pel
fons, que ja comença a estar cobert de Caulerpa racemosa.
Imatge 10. Les xarxes abandonades són habituals a la zona,
ocasionant un empitjorament de les comunitats per efecte
de pesca fantasma i danys a espècies bentòniques.
En aquest àmbit, és necessari promoure
acords entre l’equip de govern, les admi-
nistracions publiques competents, la socie-
tat civil, els centres educatius, les universi-
tats, els centres d’investigació i les empre-
ses per promoure un nou model de gestió
local del mar basat en la comunitat.
Aquest nou model de gestió local del medi
marí és fonamental per garantitzar la millo-
ra i la conservació perdurable del patrimoni
natural i, a la vegada, afavorir el desenvo-
lupament d’un model socioeconòmic soste-
nible que ha d’assegurar la inversió en con-
servació d’aquesta zona marina i per ex-
tensió, contribuir a la conservació integra-
da de tota la costa mediterrània.
9.1 Propostes d’acció per la conser-
vació, són les següents:
1. Realitzar sessions informatives i de coor-
dinació amb l’equip de govern municipal
per impulsar accions de conservació de
la costa i en el marc de la custòdia mari-
na – Creació de Zones Marines pel Bio-
coneixement.
2. Promoure i consolidar les activitats prò-
pies del projecte Silmar incorporant:
Una millor coordinació amb l’e-
quip de voluntaris, les empreses
i la societat local.
Un protocol de control perma-
nent de qualitat ecològica del
litoral rocós i l’aigua marina a
través del Mètode Carlit i ME-
DOCC (Directiva Marco del Agua
- Directiva 2000/60/CE del Par-
lamento Europeo – ACA / CSIC,
2007)
Integrar la informació obtinguda
per l’estació OBSEA en el marc
del projecte Silmar.
Realització de 3 audiovisuals
curts per Facebook - You Tube –
Vimeo amb l’objectiu de donar a
conèixer al món les riqueses del
patrimoni submarí municipal i
de sensibilitzar a la societat per
que contribueixi activament a la
seva conservació.
3. Realitzar una campanya d’informació i
sensibilització a les escoles i instituts de
la zona per transmetre el coneixement
adquirit en el marc del projecte Silmar i
de promoure en un futur les accions de
custòdia marina que són imprescindibles
per la conservació global i perdurable del
mar i la seva biodiversitat.
4. Proposar un estudi de control o prova
pilot d'eradicació de Caulerpa racemosa
sobre fons rocós.
19
Silmar.doc - 2014 - 2015 - La Roca d’en Manel—Vilanova i la Geltrú
10. Calendari d’accions 2015-2016
A continuació es presenta un calendari d’accions pel pròxim període d'activitat del projec-te Silmar.
El Projecte Silmar és possible gràcies al suport econòmic de les següents empreses i organitzacions
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Acció Calendari
1 Presentació de resultats a l’administració local Setembre 2015
2 Presentació informe Silmar.doc i Informe Global Silmar 2014-15 Setembre 2015
3 Disseny i programació d’accions 2015-16 Projecte Silmar Novembre 2015
4 Difusió dels resultats a les xarxes Octubre 2015—Març 2016
5 Projecte Silmar 2015-2016 Novembre 2015—Agost 2016
6 Programa de captació i formació de voluntaris i estudiants universitaris Juliol—Octubre 2016
7 Presentació informes Silmar.doc i Informe Global Silmar 2015-16 Setembre 2016