Embed Size (px)
Citation preview
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
LA ROSA DEL FOC DE BARCELONA
@cooltur1 @twitcooltur
@_cooltur
#unmondecultura
RUTA TURÍSTICA DE COOLTUR TURISME CULTURAL
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
L'Anarquisme a Barcelona
Gadwin (a partir de 1793), Proudhon (a partir de 1840) i Bakunin (a partir de
1842) són considerats els “fundadors” i els teòrics més importants del corrent
anarquista. Proudhon és traduït al castellà per Francesc Pi i Margall i Bakunin
té una àmplia difusió arrel de la Revolució de 1868, quan els obrers catalans
s’afilien a la 1a Internacional i C. Fanelli és enviat per Bakunin a organitzar-los.
Per resumir breument la ideologia central de l’anarquisme del segle XIX podem
desglossar tres punts:
• Col·lectivització dels mitjans de producció.
• Condemna de tota mena d’Estat, el qual representa l’opressió social.
• Rebuig del tipus de partit polític obrer del Marxista.
Aquesta darrera circumstància produeix l’escissió, durant la 1a Internacional,
entre Marx i Bakunin. Com a resultat, a Espanya hi ha més seguiment cap a
Marx ( Pablo Iglesias funda el PSOE el 1879 i la UGT una mica més tard), però
a Catalunya els obrers i alguns intel·lectuals adopten l’Anarquisme; sobretot
influïts per Stirner, Kropotkin i Malatesta (al darrer terç del segle XIX). Tant és
així que el 1881 ja es funda la Federació de Treballadors de la Regió
Espanyola (FTRE) que va durar fins 1888.
La dècada dels 70 a Europa i a Amèrica ja hi ha atemptats contra monarques i
altres caps d’Estat (Alfons XII de Borbó per exemple, rep 2 atemptats).
A Espanya i a Catalunya, però, no serà fins als darrers 10 anys del segle XIX
quan l’anarcocomunisme (de Kropotkin i Malatesta) passa a l’Acció Directa a
causa de les divisions internes i la dura repressió a la que es veu sotmès. Cal
dir, per això, que a través de la mateixa repressió, aquest moviment va
aconseguir força propaganda. El cavall de batalla a Espanya va ser la
reivindicació de la jornada de 8 hores.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
El sorgiment del Noucentisme talla l’anarquisme intel·lectual català, que esdevé
essencialment obrer i evoluciona capa al anarcosindicalisme de Bakunin, fins
que el 1910 es funda la CNT.
La llista d’atemptats anarquistes farà que Barcelona sigui coneguda com “la
Rosa de Foc” o “la Ciutat de les Bombes”.
Des de COOLTUR us volem proposar un recorregut pels escenaris dels
principals atemptats amb reivindicació anarquista, seguint la doctrina de
l'Acció Directa, que hi va haver a Barcelona.
Començarem la ruta a la Via Laietana 32 on hi trobem l'edifici Foment del
Treball Nacional, encara avui seu de la Patronal. Aquest edifici, que
sortosament no ha canviat d'aspecte en més d'un segle, va rebre molt aviat
diversos atemptats i amenaces de
bomba. Entre els quals en
destaquem dos:
1 de Setembre de 1886: Una bomba
anarquista ocasiona importants
danys a la seu de la organització
patronal Foment de la Producció
Nacional.
4 de Maig 1890: Nou atemptat amb bomba a la seu de Foment de la Producció
Nacional
Dirigiu-vos a nord-oest per Via Laietana cap a Av. de la Catedral 31 m Gireu a l'esquerra per Plaça d'Antoni Maura 30 m Gireu a l'esquerra per Av. de la Catedral 150 m Gireu cap a l'esquerra per Plaça Nova 38 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Bisbe 76 m Gireu a la dreta per Plaça de Garriga i Bachs 3 m
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Plaça de Garriga i Bachs, 1
Porta del Claustre de la Catedral de Barcelona
El 24 de desembre de 1905, a la Catedral de Barcelona, el cardenal i bisbe de
Barcelona Salvador Casañas i Pagès pateix un atemptat a mans d'un
anarquista del qual sortirà sa i estalvi. Josep Sala, que així es deia l'agressor,
intentà apunyalar el religiós quan
aquest passava el llindar de la porta
del claustre, però els acompanyants
de Casañas, el degà Dachs i el
vicari general Pol, aturaren el braç
de l'anarquista. El guàrdia
municipal Antonio Vaquero, que
prestava servei als claustres de la
Catedral, i un vianant van reduir
l'anarquista, que també portava un revòlver i que patí una greu equimosi al nas.
El detingut fou portat a la prevenció de Sant Felip Neri. El teixidor Josep Sala i
Comes havia nascut a Vic i era conegut per la
policia per haver participat en l'organització de
mítings llibertaris contra els processos de
Montjuïc i per haver presidit un temps un
centre de paletes a Vic. Després de prestar
declaració davant del jutge instructor
Fernández Argüelles, del fiscal Díaz Guijarro i
del president de l'Audiència, va ser traslladat
l'endemà a la presó. Josep Sala morí
oficialment emmetzinat a la seva cel·la aquest
mateix dia 25 de desembre de 1905, però
l'autòpsia revelà que no havia verí al seu cos.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Dirigiu-vos a nord-est per Plaça de Garriga i Bachs cap a Carrer del Bisbe 3 m Gireu a l'esquerra per Carrer del Bisbe 76 m Continueu recte cap a Plaça Nova. 39 m Continueu per Carrer dels Arcs 90 m Gireu a la dreta per Av. Portal de l'Àngel 210 m Gireu a l'esquerra per Carrer de Santa Anna 230 m Gireu a la dreta per Les Rambles 130 m Gireu lleugerament a l'esquerra. La destinació quedarà a mà dreta 11 m Carrer de Pelai, 13 Inici de Les Rambles. Assassinat del tinent Portas
4 de Setembre 1897: L’anarquista Ramon Sempau acabà amb la vida del tinent
Portas, cap de la Policia Judicial d’un tret al cor, quan aquest tornava del teatre
i es disposava a baixar les Rambles.
Dirigiu-vos a nord-est cap a Les Rambles 28 m Gireu a l'esquerra per Plaça de Catalunya 220 m Gireu lleugerament a l'esquerra per continuar per Plaça de Catalunya. 13 m Continueu per Ronda de la Universitat La destinació quedarà a mà dreta 14 m Ronda de la Universitat, 37
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Despatx i residència dels industrials Batlló.
17 de Gener de 1889: Bomba a la casa dels industrials Batlló de Barcelona
(Rambla Catalunya - Ronda Universitat)
Dirigiu-vos a sud-oest per Ronda de la Universitat cap a Carrer de Balmes 350 m Gireu a la dreta per Plaça de la Universitat 63 m Gireu a l'esquerra per Gran Via de les Corts Catalanes 250 m Gran Via de les Corts Catalanes, 578-588
Atemptat contra el general Martínez Campos a la Gran Via
24 de Setembre 1893: Atemptat de Paulí Pallàs contra el capità general de
Catalunya Martínez Campos. Per tal de festejar el dia del sant de la Princesa
de Astúries, Martínez Campos havia disposat una desfilada militar per la Gran
Via de Barcelona.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Pallàs va llençar una bomba a les potes del cavall del General, causant-li
ferides a ell i als generals Castellví i Clemente i matant al guàrdia civil Jaime
Tous.
Dirigiu-vos a nord-est per Gran Via de les Corts Catalanes/C-31 cap a Carrer d'Aribau 130 m Gireu a la dreta per Carrer d'Aribau 65 m Gireu a l'esquerra per Plaça de la Universitat 47 m Gireu lleugerament a la dreta per continuar per Plaça de la Universitat. 20 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Tallers 550 m Gireu a la dreta per Les Rambles 350 m Les Rambles, 89
Els urinaris explosius de Les Rambles
4 de Setembre de 1904: Als urinaris
públics per a homes instal·lats feia uns
anys a la Rambla de les Flors s’hi detecta
un artefacte explosiu de fabricació
casolana. Les autoritats el traslladen amb
tota cura al Palau de Justícia (A l’actual
Gravats de l'atemptat
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Passeig Lluís Companys). Esperant el
trasllat al Camp de la Bota (Fòrum de
les Cultures) per tal de detonar-lo. Va
explosionar dins l’edifici causant alguns
danys materials.
26 de Desembre de 1906: Cap a les
sis de la tarda atemptat amb bomba als urinaris de la Rambla de les Flors
(coneguda ja popularment com la Rambla de les Bombes). Només registrà un
ferit. El 24 ja s’havia desactivat un artefacte al mateix lloc. Va ser considerat el
darrer atemptat anarquista. La Vanguardia del dia 27 publicà: ”Sorprendiendo a
muchas personas que pensaban no volvería a estallar otra bomba lo menos
hasta mañana, después de la del
24, resultó que también hubo ayer,
en el lugar habitual, o sea la
Rambla de las Bombas (antes de
las Flores)”.
Fins el 1908 esclatarien quatre
bombes més a la zona. En totes hi
semblà tenir alguna cosa a veure
Joan Rull “el coix de Sants”
anarquista confident dels cap de
policia Tressols i l'inspector
Memento. Malgrat fou executat el 1908, mai s’ha aclarit el paper de Rull en els
atemptats i, sobretot, si era la pròpia policia i el Govern Maura qui estava al
darrere de tot plegat.
27 de Juny de 1908: Pels volts de les
deu de la nit, mentre el públic
contempla la “Cavalcada de Jaume el
Conqueridor” que baixa per les
Rambles, hi va haver una explosió d'un
Urinari a la Rambla amb Plaça Catalunya
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
nou artefacte al mateix urinari de sempre. L’atemptat causa ferides a dos
guàrdies de seguretat, un dels quals morirà uns dies després a l’hospital.
Finalment, l’Ajuntament desmuntà l’urinari “de les bombes” el 7 de Juliol de
1908.
El setmanari humorístic “L’Esquella de la
Torratxa” publicà diverses vinyetes i articles
d’humor negre sobre els urinaris explosius de la
Rambla de les Flors, arribant a proposar de
traslladar-lo al Museu Arqueològic o fer un
monument als pixadors de la Rambla.
Dirigiu-vos a sud-est per Les Rambles/Rambla de Sant Josep cap a Passatge dels Coloms 110 m Gireu lleugerament a l'esquerra a Carrer de l'Hospital. 16 m Gireu a la dreta per Les Rambles 18 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Boqueria 190 m Gireu a la dreta per Carrer d'Avinyó 350 m Gireu a l'esquerra per Carrer d'En Gignàs 190 m Continueu per Carrer d'Angel J Baixeras 90 m Continueu per Carrer de Joan Massana 45 m Gireu a la dreta per Carrer de la Nau 14 m Carrer de la Nau tomba a l'esquerra i passa a dir-se Carrer dels Canvis Nous. 41 m Carrer dels Canvis Nous, 8
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Carrer dels Canvis Nous
7 de Juny de 1896: Durant la tradicional
processó del Corpus Christi al carrer Canvis
Nous de Barcelona, un anarquista va llençar
una bomba per una finestra d’un pis alt
ocasionant 12 morts i 44 ferits.
La repressió que es va dur a
terme no tenia precedents:
Barcelona estava esglaiada i
la policia va detenir més de
quatre-centes persones,
fonamentalment obrers, iniciant-se així la gran causa contra l'anarquisme
(coneguda com el procés de Montjuïc). S'hi van veure embolicats anarquistes,
sindicalistes, mestres laics, anticlericals, republicans i altra gent aliena al
terrorisme. Els presos foren tancats al castell de Montjuïc sota jurisdicció militar
i van ser víctimes de maltractaments
per tal d'aconseguir confessions de
culpabilitats irreals. Al Desembre un
consell de guerra dictà vuit penes de
mort i seixanta-set penes de presó
(reduïdes a cinc penes de mort i vint
de presó posteriorment), a banda de
deportacions al penal de Río de Oro.
Aquest procés tingué ressò
internacional i aconseguí solidaritats
de l'obrerisme mundial, qüestionant totalment el sistema polític i judicial
espanyol de la Restauració. Arrel d'aquests fets, l'agost de 1897 va morir
assassinat al balneari de Santa Àgueda (Guipúscoa)el president del govern
espanyol Antonio Cánovas del Castillo a mans de l'anarquista italià Agiolillo.
Afusellament a Montjuic
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Dirigiu-vos a nord-est per Carrer dels Canvis Nous cap a Carrer de Plegamans 35 m Gireu a la dreta per Carrer dels Canvis Vells 68 m Gireu a l'esquerra per Placeta del Palau 80 m Gireu a la dreta i seguiu per Placeta del Palau. 53 m Gireu a l'esquerra per Av. del Marquès de l'Argentera La destinació quedarà a mà dreta 61 m Avinguda del Marquès de l'Argentera, 2
Govern Civil
25 de gener de 1894 El manobre de
37 anys Ramon Murull va atemptar
contra el governador civil de
Barcelona Ramon Larroca i Pascual
quan aquest abandonava l'edifici del
Govern Civil en direcció al seu cotxe
de cavalls. Murull va disparar un tret
amb un revòlver, ferint al Governador
lleument a la galta esquerra. L'agressor va ser detingut quan es disposava a
efectuar un altre tret.
Segons la premsa, l'obrer havia
atemptat contra el governador civil en
considerar-lo un dels responsables
principals de la forta repressió contra
els cercles anarquistes i de les
tortures infligides als detinguts arran
de l'atemptat contra el Gran Teatre del
Liceu del 7 de novembre de 1893.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Dirigiu-vos a nord-est per Av. del Marquès de l'Argentera cap a Carrer de la
Duana 210 m
Avinguda del Marquès de l'Argentera, 16
Estació de França
El 22 de Juliol de 1910 a l'Estació de
França, Antoni Maura, llavors
President del Consell de Ministres,
baixava de tren provinent de Madrid
per agafar un vaixell cap a Palma. Un
jove li va disparar dos trets que li
tocaren una cama i un braç. Sembla
ser que era un seguidor de Lerroux,
fundador del "Partido Radical",
avalotador de les masses obreres.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Dirigiu-vos a sud-oest per Av. del Marquès de l'Argentera cap a Carrer del Comerç 280 m Continueu per Passeig d'Isabel II 230 m Gireu a la dreta per Via Laietana/Plaça d'Antonio López 42 m Gireu a l'esquerra per Plaça d'Antonio López 60 m Gireu a la dreta i seguiu per Plaça d'Antonio López. 14 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Mercè 260 m Gireu a la dreta per Plaça de la Mercè La destinació quedarà a mà esquerra 15 m Plaça de la Mercè, 1
Plaça de la Mercè
12 d’Abril de 1904: L'anarquista Joaquín Miguel Artal atemptà contra el
President del Consell de Ministres espanyol Antoni Maura a Barcelona, sortint-
ne pràcticament il·lès.
Maura i el Rei assistien a un acte
oficial a Barcelona. Anava en un
cotxe descobert i quan el carruatge
es trobava davant l’Església de la
Mercè, un jove es va avançar amb un
sobre a la mà. Llavors va saltar al
estrep mentre es treia la gorra. El
president pensava que es tractava de
una petició i allargà el braç per agafar
el sobre, però el jove va treure un
punyal i li clavà al costat esquerre de
Maura, qui mirà d’agafar-li el braç. Els
plecs del uniforme que vestia van
impedir que el punyal penetrés, i tot va
quedar en una ferida.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
L’agressor, que havia cridat «¡Viva la Anarquía!» mentre corria per a escapar
pel carrer Serra, va ser detingut i identificat com a Joaquín Miguel Artal, de 19
anys, natural de Barcelona.
Dirigiu-vos a nord-oest per Plaça de la Mercè cap a Carrer Ample 17 m Continueu per Carrer d'En Serra 150 m Gireu a l'esquerra per Carrer de la Rosa 32 m Gireu a la dreta per Carrer dels Còdols 5 m Gireu lleugerament a la dreta per continuar per Carrer dels Còdols. 41 m Gireu a l'esquerra per Carrer dels Escudellers 92 m Gireu a la dreta per Carrer del Vidre 130 m Gireu lleugerament a l'esquerra a Carrer dels Tres Llits. La destinació quedarà a mà esquerra 47 m Plaça Reial
Plaça Reial
9 de Febrer 1892. Una bomba en un parterre de jardineria proper als porxos de
la plaça fa explosió cap a les 5 de la tarda. Segons historiadors, era un lloc de
reunió habitual de la policia secreta. L'atemptat va causar un mort i diversos
ferits.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Dirigiu-vos a sud cap a Carrer de Colom 12 m Gireu a la dreta per Carrer de Colom 54 m Gireu a la dreta per Les Rambles/Rambla dels Caputxins 150 m Les Rambles, 74
Teatre del Liceu
7 de Novembre de 1893: Atemptat al
Liceu de Barcelona. Durant el segon
acte de la òpera “Guillem Tell”,
Santiago Salvador va llençar, des
del cinquè pis de butaques, dues
bombes a la platea (on hi havia la
burgesia). La primera va causar 20
morts i una vuitantena de ferits. La
segona va caure a les faldilles d’una de les víctimes mortals i no va explotar
(avui en dia es guarda al Museu d’Història). Aquest fet va provocar la
persecució dels anarquistes i l’execució, el 1894, de Santiago Salvador i
diversos anarquistes més a Montjuic. Els altres sis van ser condemnats sense
proves.
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
Sembla ser que Salvador va actuar per
represàlia a l’afusellament de Paulí Pallàs,
pocs dies abans. Recordem que Pallàs va
ser l'autor de l'atemptat contra el general
Martínez Campos a la Gran via. L’any 1893 a
la ciutat de Barcelona van tenir lloc 14
atemptats amb bomba.
Des de COOLTUR desitgem que hàgiu gaudit d’aquesta ruta turística, i que
tingueu molt bon dia.
Segona bomba Orsini, que no va explotar
Gravat de l'atemptat
#unmondecultura
www.cooltur.org © COOLTUR Turisme Cultural
