LA SEMIPRESENCIALITAT: EXPERIÈNCIES A LA UB I … · 1ª part.-Què s'entén per docència semi-presencial? 09.30h Grau en Informació i Documentació semipresencial : una experiència

11/02/2015

1

Facultat de Biologia

LA SEMIPRESENCIALITAT: EXPERIÈNCIES A LA UB I APLICACIONS A LA FACULTAT DE BIOLOGIA

09.15h Presentació a càrrec del degà

1ª part.-Què s'entén per docència semi-presencial?

09.30hGrau en Informació i Documentació semipresencial : una experiència pilot que ha deixat de ser-ho (Marina Salse Rovira)

10.00hDocència semipresencial alternativa en un grau presencial (l'experiència de Dret) (Max Turull Rubinat)

10.30h“Flipped classroom"... una metodologia per a la

semipresencialitat? (Joan Simon Pallisé)

11.00hDiscussió general

11.30hPausa


11/02/2015

2

2ª part.- Experiències: treball no presencial orientat pel professorat

12.00hEl mòdul lliçó de Moodle per l’aprenentatge basat en problemes (ABP), (Jaume Fernàndez Borràs)

12.20hQüestionaris i lliçons al Campus Virtual: eines per al guiatge de les activitats no presencials (Ignasi Ramírez Sunyer)

12.40hDocència semi-presencial en una assignatura: una experiència en Botànica (Carles Benedí Gonzàlez)

13.00hDiscussió general

13.30hCloenda



LA SEMIPRESENCIALITAT: EXPERIÈNCIES A LA UB I APLICACIONS A LA FACULTAT DE BIOLOGIA

11/02/2015

1

La semipresencialitat: experiències a la UB i aplicacions a la Facultat de Biologia

Docència semi‐presencial en una assignatura: una experiència en Botànica

Carles Benedí[email protected]

10 de febrer de 2015

Joan Simon (coord.) Carles BenedíCèsar BlanchéMaria BoschAna M. Rovira

Grup d’Innovació Docent Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF)

gibaf.org

11/02/2015

2

La docència semipresencial com a resposta als nous reptes universitaris(2010‐2017)

FASE 1 (2010‐2013): estudi sobre la docènciasemipresencial a la Xarxa Vives d’Universitats

FASE 2 (2014‐2015): estudi sobre la situacióactual i les iniciatives dutes a terme a la UB i proposta de disseny de bones pràctiquesdocents.

FASE 3 (2016‐2017): estudi sobre la situacióactual i les iniciatives dutes a terme a les universitats catalanes i disseny definitiu de bones pràctiques docents

REDICE 2010

REDICE 2014

?

«Experiència ? Prova pilot?»

Ensenyament: grau de FarmàciaAssignatura: Botànica Farmacèutica(troncal 6 ECTS: 7 grups‐classe)


OBJECTIUS• És possible fer docència semipresencial a Botànica?• Quina utilitat pot tenir?• Quina problemàtica organitzativa cal preveure?• Es equivalent la càrrega docent semipresencialitat / presencialitat• És ben vista per les autoritats acadèmiques i els col∙legues?• Es poden reaprofitar recursos ja dissenyats per a docència presencial?• Quins materials específics nous cal dissenyar?• Com plantejar l’avaluació continuada en el marc de la semipresencialitat?

11/02/2015

3


Ensenyament: grau de FarmàciaAssignatura: Botànica Farmacèutica(troncal 6 ECTS)

Pla docent (6 ECTS, 150 h)Activitats presencials (60 h)Treball tutelat (45 h)Aprenentatge autònom (45 h)


42 teoria (70 %)18 pràctiques (30 %)

Els límits de la semipresencialitat


11/02/2015

4


Adequació de la semipresencialitat


Pràctiques amb mòdul semipresencialOrganografia i morfologia botàniques

11/02/2015

5



Pràctiques amb mòdul semipresencialOrganografia i morfologia amb plantes medicinals

gibaf.org

11/02/2015

6

OCTUBRE 2014

Interessa la semipresencialitat en Ciències Biològiques ?


Ensenyament semipresencials oficials de grau o postgrau

Ensenyaments presencials amb• Assignatures semipresencials• Assignatures amb mòduls semipresencials• Grups‐classe semipresencials

La tipologia de la semipresencialitat

11/02/2015

7

«Un crèdit ECTS es consideraràsemipresencial quan requereixi una presencialitat de l’alumnat inferior al 30 % » [CG‐UB, 2008]

Assignatura de 6 ECTS

50 h presencials

50 h treball dirigit50 h treball autònom

150 h dedicació de l’estudiant

< 30 %

< 15 h

< 45 h


Docència semipresencial: mín. 30 % i màx. 50 % del total d’hores presencials

Assignatura de 6 ECTSPRESENCIAL SEMIPRESENCIAL50 h presencials 16‐25 h [BF: 18 h pràctiques!!!] 50 h treball dirigit 84‐75 h50 h treball autònom 50 h

150 h dedicació de l’estudiant


AQU: assignatura semipresencial entre 25‐70 % = 13‐35 h

11/02/2015

8


Botànica FarmacèuticaProva pilot: GRUP T‐365 matricualts

ca.15 % repetidors

10 repetidorsPràctiques aprovadesSuspensos amb ca. 4 /10 (teoria)

Grup T‐ BF (2013‐2014)

Perfil de l’estudiant que demanda semipresencialitat: alumnes sèniors, de formació continuada, amb limitacions de disponibilitat, amb voluntat de rendibilitzar esforços

16

Avaluació continuada

Avaluació de classes de teoria: 60%Avaluació de classes pràctiques (lab. i camp): 20 %Avaluació d’activitats complementàries: 20 %*

Avaluació única (Campus Virtual-Espai Facultat de Farmàcia)Avaluació de classes de teoria: 60 %Avaluació de classes pràctiques (lab. i camp): 20 %Avaluació d’activitats complementàries: 20 %*

Cal aprovar (nota ≥ 5) les 3 avaluacions per separat(*) = Activitats pròpies del grup T3

ProgramaBf T3

Botànica farmacèutica T32013-2014

Es conserva la nota de les pràctiques aprovades en cursos anteriors

11/02/2015

9

Experiència semipresencial

Pla docent (6 ECTS, 150 h)Activitats presencials (60 h)Treball tutelat (45 h)Aprenentatge autònom (45 h)


42 teoria (70 %)18 pràctiques (30 %)

42 h (3 sessions de 1 h per setmana)

22 h (1 sessió de 1 h 30 min per setmana)

Això és semipresencialitat ???

GRUP PRESENCIAL60 h = 40 % h presencialsActivitats presencials (60 h)Teoria (42 h)Pràctiques (18 h)

Treball dirigit (45 h)Aprenentatge autònom (45 h)

GRUP SEMIPRESENCIAL40 h = 67 % h presencials ( > 50 %)](hores presencials NO entre 16 i 25Activitats presencials (40 h)Teoria (22 h)Pràctiques (18 h)


BOTÀNICA FARMACÈUTICA (6 ECTS, 150 h)


aGRUP SEMIPRESENCIAL

22 h = 37 % h presencials (30‐50 %)(hores presencials entre 16 i 25)Activitats presencials (22h)Teoria (22 h)Pràctiques (18 h)


b

11/02/2015

10

Font: gibaf.org


REQUISITS:• Signatura document de compromís• Assistència obligatòria (mínim 90 %)• Programació 13 sessions presencials de 1 h 30 m

ACTIVITATS:• Seguiment d’activitats no acreditatives• Lliurament i avaluació de les guies d’estudi• Realització de qüestionaris autoavaluatius• Autoavaulació i coavaluació a sessions presencials

RECURSOS:• Fòrum de dubtes• Qüestionaris autoavaluatius• Guies d’estudi• Presentacions utilitzades a classe

AVALUACIÓTEORIA 60 %PRACTIQUES 20 %ACTIVITAT 20 %


11/02/2015

11

Qüestionaris autoavaluatius


Guies d’estudi


11/02/2015

12

Nota mitjana examen de teoria:6,7 [5,2 – 7,2]


Ensenyament: grau de FarmàciaAssignatura: Botànica Farmacèutica(troncal 6 ECTS: 7 grups‐classe)


OBJECTIUS• És possible fer docència semipresencial a Botànica?• Quina utilitat pot tenir?• Quina problemàtica organitzativa cal preveure?• Es equivalent la càrrega docent semipresencialitat / presencialitat• És ben vista per les autoritats acadèmiques i els col∙legues?• Es poden reaprofitar recursos ja dissenyats per a docència presencial?• Quins materials específics nous cal dissenyar?• Com plantejar l’avaluació continuada en el marc de la semipresencialitat?

11/02/2015

13


CONCLUSIONS1. És possible fer docència semipresencial en Botànica del grau de Farmàcia2. Perfil d’estudiant: repetidors amb pràctiques aprovades3. Compromís de l’estudiant / infraestructures4. La càrrega docent en semipresencialitat ha de ser la mateixa que en presencialitat5. És ben vista per les autoritats acadèmiques i els col∙legues però de diferent manera6. Es poden reaprofitar recursos ja dissenyats per a docència presencial7. Com a materials específics s’han dissenyat guies d’estudi8. S’ha adaptat l’avaluació continuada però amb el mateix pla docent

OBJECTIUS1. És possible fer docència semipresencial a Botànica?2. Quina utilitat pot tenir?3. Quina problemàtica organitzativa cal preveure?4. Es equivalent la càrrega docent semipresencialitat / presencialitat5. És ben vista per les autoritats acadèmiques i els col∙legues?6. Es poden reaprofitar recursos ja dissenyats per a docència presencial?7. Quins materials específics nous cal dissenyar?8. Com plantejar l’avaluació continuada en el marc de la semipresencialitat?

La semipresencialitat: experiències a la UB i aplicacions a la Facultat de Biologia

Cal introduir semipresencialitat en els ensenyaments de Biologia?

Identificar el perfil de l’alumnat candidat

Diferenciar iniciatives institucionals d’experiències aïllades

Coneixement «d’experiències» pels consell d’estudis

Determinar com es fa el control acadèmic i el seguiment

11/02/2015

14

La semipresencialitat: com la paella

Gràcies de l’atenció

11/02/2015

1

Qüestionaris i Lliçons al CampusVirtual: Eines per al Guiatge de les

Activitats no Presencials

Ignasi Ramírez i Sunyer

Departament de Bioquímica i Biologia Molecular

La Semipresencialitat: Experiències a la UBi Aplicacions a la Facultat de Biologia


Activitats no presencials dirigides, per què?

per mantenir l’interès de l’alumnat

per estimular el treball continuat

per facilitar la preparació de les proves d’avaluació

11/02/2015

2

Qüestionari d’autoavaluació

Qüestionaris: 10-20 preguntes

Bancs: 35-170 preguntes / qüestionari

Qüestionari d’autoavaluació

11/02/2015

3

Activitat dirigida a preparar les proves parcials

100

80

60

40

20

0T1 T2 T3 T4 T5 T6 T7

10

8

6

4

2

0T1 T2 T3 T4 T5 T6 T7

Ús de les autoavaluacions al curs 2013-14

Percentatge que en fa ús

Intents / alumne

11/02/2015

4

Activitats no presencials dirigides, per què?

per mantenir l’interès de l’alumnat

per estimular el treball continuat

per facilitar la preparació de les proves d’avaluació

Lliçons

activitats de repàsaprofundiment de coneixementsresolució de problemes complexos

11/02/2015

5

Lliçons com activitats de repàs

11/02/2015

6

Lliçons per aprofundir els coneixements adquirits a l’aula

11/02/2015

7

Lliçons per la resolució no presencial de problemes complexos

11/02/2015

8

100

80

60

40

20

0P1 P2 P3 P5 P6 P11

Ús de les lliçons per l’alumnat

activitats de repàs

100

80

60

40

20

0P4 P7 P8

100

80

60

40

20

0P14 P15

aprofundimentde coneixements

resolució deproblemes complexos

Percentatge que en fa ús

Compleció de les lliçons per l’alumnat

100

80

60

40

20

0P4 P7 P8

100

80

60

40

20

0P14 P15

100

80

60

40

20

0P1 P2 P3 P5 P6 P11

activitats de repàs aprofundimentde coneixements

resolució deproblemes complexos

Percentatge de compleció

11/02/2015

9

Com valores la utilitat dels TEST D'AUTOAVALACIÓ / PROBLEMESpenjats als campus virtuals? De 0 (gens útil) a 5 (molt útil)

80

60

40

20

0

%

Baixa Mitja Alta(0-1) (2-3) (4-5)

Qüestionaris

Problemes (Lliçons)

GID-BBM

Maria Soley

Ignasi Ramírez Francesc López

Javier Casado

Miquel Llobera

11/02/2015

10

11/02/2015

11

11/02/2015

12

11/02/2015

13

Importància als eritròcits(5P)

Relació amb la malària(3P)

Adipòcits: paradoxa(2P)

NADPH: vies alternatives(3P)

Càlcul balanç energètic(5P)

Conclusions finals(1P)

11/02/2015

1

Coordinador:

Fernández-Borràs, Jaume [email protected]

Membres:

Blasco, Josefina [email protected]

Carbonell, Teresa [email protected]

Gallardo, MªÀngels [email protected]

Ibarz, Antoni [email protected]

Pagès, Teresa [email protected]

Torrella, J. Ramón [email protected]

Viscor, Ginés [email protected]

Alva, Norma V. [email protected]

Salvadó, Humbert [email protected]

Col·laborador:

Amador, Juan Antonio [email protected] Dept. Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic / Fac. Psicologia

“Anàlisis de les capacitats del mòdul Lliçó de Moodle per la formació en les competències de

l'aprenentatge basat en problemes (ABP)"

2-4 Febrer 2015Projecte REDICE-14 ref. 1342

Dept. Biologia Animal

Dept. Fisiologia i Imm. / Fac. Biologia

Context - Necessitat de l’actuacióMòdul Lliçó deActivitats implementades Anàlisi de l’ús d’un recurs LliçóObjectius del projecteFeina futura

“Anàlisis de les capacitats del mòdul Lliçó de Moodle per la formació en les competències de

l'aprenentatge basat en problemes (ABP)"

Índex :

Semipresencialitat ?

Anàlisis de les capacitats del mòdul Lliçó de Moodle ...Jornada Biologia “La semipresencialitat ...

11/02/2015

2

Dos aspectes importants del sistema universitari actualprecisen una substancial millora:

1) Formació en competències i la seva acreditació:

Context - Necessitat de l’actuació:

els estudiants no tenen consciència d'haver adquirit una competència genèrica (o transversal) ...

... si no hi ha una clara explicitació en el seu programari

cada vegada més demandades en l’accés al mon laboral


Dos aspectes importants del sistema universitari actualprecisen una substancial millora:

1) Formació en competències i la seva Acreditació

2) Reduir el temps de dedicació del professorat a la correcció de les activitats fetes pels alumnes:

Si les activitats tenen valor formatiu= > s’ha d’informar de la feina feta

retorn boi ràpid

... massa esforç per avaluacions formatives



11/02/2015

3

Amb l'experiència d’anys anteriors ...

es podrien preparar sistemes “automatitzats” d'informar als estudiants dels encerts en la solució a una tasca ...

... i també dels errors més freqüents.

Comparació de la qualificació de les activitats opcionals del campus virtual ( 13* )ambla dels 3 exàmens

* 9 autoavaluacions+ 4 lliçons


... tenim moltes respostes ja sotmeses a correcció :

Mòdul Lliçó de1) permet presentar a l'estudiant informació de manera estructuradaon la seva interacció possibilita no seguir un únic camí,sinó que pot recórrer branques diferents

en funció de l’avaluació de les seves respostes.

2) a cada pàgina /pantalla hi posem text amb un senzill editor, que també permet inserir imatges,

vídeos,objectes de Flash,wikis, etc.,

accessoris:+ un “menú" de la lliçó+ barra de “feina feta”/total+ informar de puntuació assolida

i3) al final de cada pàgina s’ofereix com continuar la tasca,

si passant a l’apartat següent oresponent una qüestió de la part analitzada


11/02/2015

4

Des del punt de vista docent serveix per:plantejar qüestions vinculades a un conjunt de recursos rellevants per • solucionar un problema,• guiar i desenvolupar un cas d’estudi,

o un projecte, etc.

Ajuda a aconseguir un aprenentatge autònom i (en part) auto-dirigit

la Lliçó subministrarà l’estructura més pedagògicament eficaç per aprendre la solució del problema

i presentarà el material de consulta personalitzat a les necessitats *de cada estudiant

Brabazon et al. (2012) Supporting Problem-based Learning in Moodle using Personalised, Context-specific Learning Episode Generation. Proceedings 1st Moodle Research Conference

http://research.moodle.net/mod/data/view.php?d=1&rid=87

* si es coneixen prèviament

Mòdul Lliçó de


assignatures de 1r i 2n cicle dels Graus EXEMPLE:FISIOLOGIA ANIMAL (Grau de Biologia: anual 12 crèdits i 200 alumnes)

Activitats implementades

nivell inicial són problemes senzills del funcionament animal on aplicar els coneixements teòrics per trobar la solució:

Lliçó Relació Taxa metabòlica / Temperatura ambient en un homeoterm:

S'ha determinat la producció de calor en el gat (Felis cattus) en condicions basals (repòs, dejuni i condicions ambientals òptimes) en funció de la temperatura ambiental, obtenint‐ne el següents valors experimentals:

Temp. ambiental

ºC 15,0 17,5 20,0 22,5 25,0 27,5 30,0 32,5 35,0 37,5 40,0

Consum d’oxigen

mlO2/Kg∙min 26 23 20,5 18 15 12,5 11 11 11 11,3 12,3

es demana:1r. Es pot conèixer la taxa metabòlica basal?2n. ¿I la temperatura corporal?3r. ¿I la temperatura crítica inferior?Comença per fer una representació gràfica dels valors i aplica‐hi els conceptes que s'han explicat a classe (Tema 21).

- canvia la informació subministrada amb les respostes que tria l'alumne

EXEMPLE

a 3 nivells de complexitat: inicial, mig i alt

11/02/2015

5

A nivell mig de navegació complexa però encara bastant pautada

assignatures de 3r i 4t curs dels Graus

a 3 nivells de complexitat: inicial, mig i alt

desenvolupar casos d’estudi després presentem un exemple del què hem avaluat l’ús

Activitats implementades

preparar seminaris presencials EXEMPLE:BIOLOGIA ANIMAL APLICADA (Grau de Ciències ambientals: semestral 6 crèdits i 50 alumnes)

tres blocs :

3. Rèptils en hipòxia

2. Humans en hipòxia

1. Aclimatació i adaptaciópresentació PowerPointRespostes fisiològiques a l’altitud

vídeo youtube: Hypoxia"Reading between the genes"

A cada bloc una sèrie de qüestions relacionen dades reals amb els conceptes teòrics relacionats,

establint‐se un debat de solució de dubtes

article:J. Exp. Zool. 319A: 117‐123 (2013)


A nivell alt navegació complexa amb guies d'actuació molt oberta,per alumnes de Màster (de Fisiologia integrativa) :

a l’assignatura INICIACIÓ A LA RECERCA (6 crèdits i 25 alumnes), ia la de RECERCA AVANÇADA (6 crèdits i 25 alumnes).

es pretén que els alumnes treballant en grup(a partir de pautes de casos treballats en cursos anteriors)creïn un itinerari de solució d’un problema- aportant els continguts,- les qüestions,- la retroacció,- i l’avaluació

La seva tasca formativa ens permetrà crear recursos – Lliçó de nivell inicial o mig per aplicar-los en els altres cursos

Activitats implementades a 3 nivells de complexitat: inicial, mig i alt


11/02/2015

6

tema bàsic => problemes de comprensió en l’assignatura Fisiol. Ani. Ambiental:confusió entre les respostes de l’animal ( adaptacions ) i

l'estratègia funcional ( conformista o reguladora ) que empra.

Anàlisi de l’ús d’un recurs Lliçó:

Tasca en un pdf al campus-virtual demana que, a partir d’unes dades experimentals 1 es faci un gràfic que relacioni les variables d’interès2

i una sèrie de preguntes els guia per aprendre a diferenciar els conceptes implicats3.

misconceptions

consultes relacionades :1 guió pràctica Consum d’oxigen en animals

aquàtics2 tema 1 Generalitats3 tema 2 Adaptacions a l’oxigen ambiental

recurs creat amb l’ajut 2014PID_UB/037



quan l’estudiant considera que té el problema resolt,“penja” un fitxer al campus i ha de validar la feina feta

per aixòemprarà la lliçó,que el va guiantamb la solució de cada part fins al final

tema bàsic => problemes de comprensió en l’assignatura Fisio Ani Ambiental:confusió entre les respostes de l’animal ( adaptacions ) i

l'estratègia funcional ( conformista o reguladora ) que empra.

Anàlisi de l’ús d’un recurs Lliçó: misconceptions

11/02/2015

7


al final del cursels registres de l'ús de la lliçó d’exemplees van exportar a un fitxer Excella informació és molt abundant,

s’han d’ordenar les activitats per individusi diferenciar-lessempre es llarg i costós en temps:detalls del full ordenat : preparació recurs / inici

resposta correcta d’un “alumne” de provaresposta molt bona d’un alumne

alumne que no ha acabat el recorregut


per una activitat optativa d’un curs de 34 alumnes => “ocupava” 4 fulls Din-A4


Total d’ alumnes: 34

Alumnes amb avaluació 30 %Alumnes que no han avançat

fins al final 32 %Alumnes que no apareixen al

registre 38 %


Conclusions principals de l’avaluació de l’ús del recurs:

alumnes de tipus “inquisitiu”: es preocupen per poder consultar-ho tot

¿ volen arribar a tots els possibles errors que estan pautats i saber perquè són errors ?

Falta de motivació?Saben la solució?Problemes informàtics?Fugen de ser “enregistrats”?

11/02/2015

8

1r, implementar lliçons per guiar en l'aprenentatge basat en la solució de problemes (ABP), establint les ramificacions i les qüestions que regularan la navegació

2n, proporcionant una informació personalitzada als estudiants (retorn) sobre els resultats del seu aprenentatge en ABP;

3r, analitzar els resultats de l'ús del recursos

4t, valorar la capacitat informativa dels recursos sobre la formació i competències assolides

5é, analitzar l'adequació dels recursos amb la progressió dels alumnes al llarg de la carrera;

6é, establir la "transferibilitat" dels recursos a d'altres assignatures o àmbits.

Objectius del projecte:


Feina futura:

Vista la diversitat d’actuacions dels estudiants proposem un programa d’informació :perquè una major implicació dels estudiants en les activitats implementades

ha de incidir positivamenten el seu procés d'aprenentatge,

però a més, per als professors,l’estadística de què van fent* ens serveix per avaluarel procés de millora de les activitats :- validant els aspectes que són positius, i- mostrant on hi ha aspectes a canviar.

*(que no serà un procés fiscalitzador)


11/02/2015

9

Semipresencialitat:

Model UB 1ª LLEI DE LA SEMIPRESENCIALITAT:Tota activitat en format no presencial que comporti retorn, demanda més temps de feina de l’estudiantat i del professorat.

COROL·LARI:... que esperem sigui reconeguda.


11/02/2015

1

...una metodologia per a la semipresencialitat?

JORNADA: "La semipresencialitat: experiències a la UB i aplicacions a la Facultat de Biologia"


Joan Simon

El perquè del títol de la xerrada…

11/02/2015

2

Què és...això del Flipped Classroom o aula invertida?

Un xic de publicitat ;-)

11/02/2015

3

Ús intensiu de les tecnologies?

Menys activitats presencials?

Una metodologia explícita i diferenciada?

Què caracteritza la semipresencialitat?

Redefinir el model pedagògic cap a la construcció compartida del coneixement

Alguns canvis de paradigma en l’EEES

flexibilitat

• El professorat afavoreixi un aprenentatge més actiu

• Els estudiants ha d’assumir el seu propi procés de formació

11/02/2015

4

Activitats en l’EEES

Activitats PRESENCIALS(a l’aula)

Activitats DIRIGIDES(fora de l’aula)

Treball AUTÒNOMde l’estudiant(fora de l’aula)

L’EEES es decanta (de manera natural) cap a metodologies que ens acosten a la

semipresencialitat???

11/02/2015

5

La fase presencial és fonamental per garantir la resolució de dubtes, i la part no virtualitzablecom, per exemple, les pràctiques de laboratori

Procés d’E-A en l’EEES

La fase no presencial ha d’assegurar digitalitzar la part més descriptiva i cognitiva del curs, fer activitats en línia competencials i el treball independent dels estudiants

fase presencial fase no presencial

«Caldria considerar la

semipresencialitat com una

variant del model presencial i no

caure en el parany de repensar‐la

com una derivada de la modalitat

e‐learning no presencial. Per tant,

la premissa és que tenim elements

essencials dins la presencialitat i

com a elements modulables aquells

que es poden substituir per

activitats virtualitzades»

11/02/2015

6

La semipresencialitat pot ser una bona oportunitat per redissenyar la manera com es desenvolupen els cursos a través d'una combinació d'instrucció física i virtual. Quan aquesta mescla és exitosa, el resultat potencial podria ser un ambient educatiu altament propici per a l'aprenentatge dels estudiants

Algunes coincidències més dels vicerectors/es

Aquesta modalitat mixte requereix d'una metodologia docent ben diferenciada i de manera absolutament explícita, i no d'una simple readaptació o translació de metodologies ja existents

Si bé la semipresencialitat implica flexibilitat, això no hauria de convertir‐se en improvisació del disseny metodològic per la mala organització dels ambients virtuals que solen comportar experiències pedagògiques poc profitoses

i què té a veure tot això amb l’aula invertida?

I del Flipped Classroom... quan en parlem?

11/02/2015

7

La base del CONSTRUCTIVISME

FASE VIRTUALITZABLE

FASE NOVIRTUALITZABLE

+ hores de classe presencial

‐ hores de classe presencial

Habilitats cognitives d’ordre superior

+ hores de classe presencial

11/02/2015

8

+ temps / + esforç

ensenyar i aprendre impliquen un cost

Repàs conceptes complexes

Resoldre dubtes

Resolució de problemes

Activitats col∙laboratives

Treball en petit grup

Grups de discussió i debat

...............

Què es fa en una classe SP?

11/02/2015

9

I què és doncs el FLI ED classroom?

Consisteix a assignar als teus estudiants les tasques menys actives per fer a casa ‐bàsicament conceptuals‐ i reservar per al treball a l'aula les activitats que tenen més dificultat o requereixen una major participació i interacció

“voltejar” la classe?

11/02/2015

10

Originalment, el professor gravava les classes en vídeos de 10‐15 minuts per tal que l’alumne els visionés ABANS a casa de manera online

1. Transfereix el treball dels processos cognitius menys complexes FORA de l’AULA

2. S’utilitza el temps alliberat de classe presencial per a treballar les consultes o els aspectes en que es més necessari l’ajut i l’EXPERIÈNCIA del DOCENT

11/02/2015

11

Perfecte!.... Hem inventat la roda!!!

No és res nou!

Aplicar el sentit comú en l’educació del segle XXI

Els puristes defensen que

NO és una metodologia sinó un model pedagògic integral

11/02/2015

12

No en els continguts ni molt menys en les tecnologies

Model centrat en l’alumne

... i amb els mateixos fonaments pedagògics del que hem comentat al principi?

En qualsevol cas.... no sembla EL MATEIX...

11/02/2015

13

... una mica d’història

El 2007, Jonathan Bergmann i Aaron Sams, dos professors de química a Woodland ParkColorado van idear una solució per evitar que els alumnes perdessin classes o s'avorrissin: gravaven els continguts a impartir

... va resultar un model amb més èxit acadèmic!

11/02/2015

14

Aprenentatge significatiu:

• 10% del que es llegeix

• 20% del que s'escolta

• 30% del que es veu

• 40% del que es veu i s'escolta

• 60% del que es diu i es discuteix

• 70% del que es diu i després es realitza.

• 90% del que s’és capaç d’explicar als altres

PA

SS

IUACTIU

Actualment els continguts es fan arribar als estudiants en diferents formats i on el component tecnològic principal és Internet i –sobretot‐ els materials en format vídeo

Taxonomia de Bloom (habilitats d’ordre superior)

El professor continua sent l’element essencial del procés d’E‐A, però ha de centrar‐se en els processos més complexes

11/02/2015

15

New Teacher Style: orientador i “curator” de continguts a través de la selecció i filtració de fonts documentals

BlendedLearning

Flippedclassroom

en RESUM...

11/02/2015

16

Dos recursos bàsics de l’aula invertida

reutilització de vídeos

Feedback directe

11/02/2015

17

Retroacció constant dins la classei autoavaluació

Clickers?

Socrative és una eina que pot utilitzar per conèixer la resposta dels alumnes en temps real a través de dispositius mòbils.

http://socrative.com

11/02/2015

18

Pots descarregar‐te l'aplicació per tu mòbil o tablet o treballar des del teu ordinador a classe.

El procediment és molt fàcil:

1. Entrem en Socrative teacher i ens registrem i ens assignen un número de classe.

2. Ells entren en Socrative students i introdueixen el nostre número de classe.

Els resultats poden rebre en Excel a través del correu electrònic, guardar‐los a GDrive o disposar‐ne des de la pròpia aplicació

Admet tres tipus de preguntes (amb o sense imatges)‐ veritat/fals‐ resposta múltiple‐ resposta simple/oberta

11/02/2015

19

...i els vídeos?

Ja sigui en l'aprenentatge mixt o en l’aula invertida, el vídeo jugarà un paper fonamental

pastilles d’informació de màxim 2-3 minuts

11/02/2015

20

EXCEL·LENTSrepositoris de vídeos

Carles Benedí, Cèsar Blanché, Maria Bosch, Ana M. Rovira, Joan Simon

Grup d’Innovació DocentAplicada a les CiènciesFarmacèutiques (GIBAF)

http://gibaf.org

11/02/2015

21

Moltes gràcies i…

BONA SORT!

Twitter: @simonjoan2

11/02/2015

1

Barcelona, 10 de febrer de 2015

Marina Salse Rovira

Cap d’estudis del Grau en Informació i Documentació

[email protected]

Grau en Informació i Documentació semipresencial :

una experiència pilot que ha deixat de ser-ho

Grau ID semipresencialBarcelona 5 de febrer de 2015

D3. Punt de partida

D4. Desenvolupament

D5. Futur

D6. Estructura D7. Classes presencials

D8. Campus virtual

D9. Materials

D10. Tutories de seguiment

D11. Avaluació

D12. Conclusions

Tema 1 Sumari

2

11/02/2015

2

Vessant professionalitzadora dels estudis en Informació i documentació.

Demanda potencial existent

Poca oferta a Catalunya

Baixa matrícula al juliol

Docents habituats a l’ús de les tecnologies

Inici : 2011-2012

Prova pilot de 2 anys

Oferta de 35 places (cobertes el primer any)

Punt de partida

3Grau ID semipresencialBarcelona 5 de febrer de 2015

Primer any (2011-2012) – Primer curs implantat Alt abandonament inicial

Bons resultats de rendiment acadèmic.

Perfil : Dones adultes (+ de 35) que treballen, sovint amb segona titulació o retitulades.

Excel·lents resultats en les enquestes d’opinió del professorat.

Segon any (2012-2013) – Segon curs implantat Increment de taxes No cobertura de places

Despoblament del 2n curs per domini de l’itinerari parcial.

Excel·lents resultats en les enquestes d’opinió del professorat.

Tercer any (2013-2014) – Tercer curs implantat No davallen les taxes No cobertura de places.

Obertura del grup semipresencial als alumnes de presencial

Modificació del perfil. • Afegiment d’alumnes repetidors amb problemes d’horari

• Alt abandonament al llarg del curs

• Disminució del rendiment acadèmic.

Excel·lents resultats en les enquestes d’opinió del professorat

Quart any (2014-2015). Quart curs implantat No davallen les taxes No cobertura de places.

3r i 4rt tarda passen a impartir-se només en format semipresencial• Increment de l’alumnat en els cursos superiors

• Els perfils dels graduats s’equilibren.

Desenvolupament


11/02/2015

3

2015-2016 Polarització de les dues modalitats

Matí : Modalitat presencial

Tarda : Modalitat semipresencial (demanda de semipresencial superior a la

demanda de tarda)

Futur


Eines (aprovades per consens)

Classes presencials

Campus Virtual

Materials docents

Tutories de seguiment

Tutor de PAT específic per al grup

Avaluació final presencial.

Estructura


11/02/2015

4

Característiques Quinzenals

Concentrades en un dia a la setmana per curs.

Classes no magistrals i no obligatòries

Intervenció activa del professorat del grau semipresencial entre classes.• 48 h per respondre correus electrònics.

Classes presencials extres en assignatures pràctiques.

Classes presencials


Dia Curs

Divendres Primer

Dimarts Segon

Dijous Tercer

Dilluns Quart

Dimecres Activitats i visites

2 espais al campus virtual Metacurs Espai de trobada del grup semipresencial

• Participants : tots els alumnes i tots els professors.

• Fòrums separats per professors i alumnes

• Xat

• Materials d’interès al conjunt de l’alumnat i del professorato Calendari de sessions

o Plantilles de documents per als professors.

o Instruccions de treball

Espai per a cadascuna de les assignatures• Presencia d’elements mínims obligatoris

o Cronograma i pla docent

o Guia de treball

o Fitxer de contingut amb el guió o els apunts de les assignatures

o Activitats

Campus virtual


Creats a partir de plantilles

11/02/2015

5

Segueixen plantilles

Volen fomentar l’aprenentatge autònom i reflexiu

Documentació penjada en bloc.

Documentació penjada en ordre de lectura

Activitats variades, no només per puntuar

Important activitats d’autoavaluació.

Materials


2 per assignatura

Obligatòries

Permeten comprovar l’activitat de l’alumne

Tutories de seguiment


11/02/2015

6

Plans docents adaptats a la modalitat

sistemes adaptats d’avaluació.

Prova final presencial amb un mínim de dues

hores de duració.

Avaluació


Conclusions

12

L’increment de les taxes ha perjudicat la demanda del semipresencial, on dominen retitulats i segones titulacions

El semipresencial és una opció molt vàlida per als alumnes que treballen

En l’actualitat hi ha més demanda de semipresencialque de presencial tarda

L’alumne de semipresencial pur presenta unes característiques molt diferents dels alumnes que provenen de presencial.


11/02/2015

7

Gràcies !

13

Alguna pregunta?

Marina Salse Rovira

[email protected]


Documents

LA SEMIPRESENCIALITAT: EXPERIÈNCIES A LA UB I … · 1ª part.-Què s'entén per docència semi-presencial? 09.30h Grau en Informació i Documentació semipresencial : una experiència