La Torre de Barcelona

OCTUBRE 2009 (II)

TENDÈNCIES DE TARDOR

FERRAN MONEGAL: “LA TV S’HA DE VEURE EN FAMÍLIA”

10 PROPOSTES PER FER AMB NENS

EL CRIM DEL CARRER SANTALÓ

REVISTA INDEPENDENT DE SARRIÀ, SANT GERVASI I LES CORTS

DELABARCELONA

La Torre 03.indd 1 27/10/09 11:39

La Torre · Octubre, 2009 (II)

STAFFDirector

Andreu Asensio

Redacció Mario Fort

Virgili [email protected]

Sumari

02

04

06

08

09

10

12

14

16

20

22

25

27

Nou multicinema a Sant Gervasi

Suspenen l’escola dels legionaris

El crim del carrer Santaló

MiraMiralls guanya el premi FAD

Fora les escales dels carrers estrets

10 propostes per fer amb nens

Tendències de tardor

Entrevista a Ferran Monegal

Salut: L’obesitat, un problema real

Agenda

Recomanacions

Guia de serveis

EditorialNova edició de La Torre de Barcelona. Poc a poc anem consolidant-nos en la zona alta i confiem que continua-rem creixent amb vosaltres. Estem preparant noves sec-cions informatives i culturals per tal d’oferir-vos un bon servei i que trobeu la revista útil i interessant. Com fem i farem sempre us convidem a participar en la redacció de la revista de la manera que cregueu més convenient.

En aquesta ocasió us oferim un número especial perquè incorpora notícies d’actuali-tat, temes de salut, de moda i una entrevista al Ferran Monegal, el crític de televisió més televisiu. Esperem que gaudiu llegint aquest número, i si trobeu a faltar alguna cosa serà un plaer esmenar les nostres mancances de cara als propers números. Fins el mes que ve.

PRODUEIXTriangulo Marketing Group

Esteve Terrades, 9 · 08023 BarcelonaT. 93 418 19 19

www.triangulo-msc.com

Disseny i maquetacióÁngela Hita

PublicitatMiquel Garriga · T. 93 418 19 19

Dipòsit legal: B-39384-2009

04

06 08

09

10 12

14

16

La Torre 03.indd 2 27/10/09 11:39

Octubre, 2009 (II) · La Torre

16

La Torre 03.indd 3 27/10/09 11:40


No és pas el primer cop que anunciem amb bombo i plate-rets un nou cinema al solar de l’antic auditori Joan Manén, a la cantonada entre el carrers Balmes i Castanyer. Però ara sembla que va de debò .

Segons va informar El Periódi-co de Catalunya el passat 10 d’octubre l’empresa de cine-mes Balañá hauria confirmat a l’Ajuntament la construcció en el termini de 24 mesos d’un multicinema d’11 sales a l’espai on estava l’auditori Joan Manén.

Segons la informació publi-cada Balañá hauria demanat aquest estiu una pròrroga de la llicència d’obres correspo-nent que l’Ajuntament ja hauria aprovat amb l’objectiu de veure finalment ocupat el solar. De tota manera, i com que no és

la primera vegada que passa, esperarem a veure el cinema fet abans de cridar victòria.

Fins a l’any 2000 encara romania dempeus l’estructura inacabada que va començar a construir Joan Manén abans d’arruïnar-se i que havia de convertir-se en un auditori per a gent selecta i amants de la música culta. Fou llavors quan els propietaris van decidir enderrocar-la per fer realitat la promesa del cinema que arrenca l’any 1988. I fins avui.

Notícies

04

Ara que ja estan prou avan-çats els treballs en el tram de la Ronda del Mig, comprès entre el carrer Balmes i la Pl. Lesseps, ha de començar la segona fase de la remodelació de la via que afectarà l’àrea situada entre la Via Augusta i el carrer Mandri.

Com en el primer cas es tracta d’ampliar voreres, limitar la velocitat, reduir trànsit i plantar nova vegetació, tot plegat per superar la barrera que ha su-posat la Ronda del Mig per als veïns d’ambdós cantons. Un cop enllestida, d’aquí a un any més o menys faltarà la darrera fase de les obres la remodelació del tram com-près entre Mandri i el carrer Balmes, especialment com-plex per la presència del túnel que passa per sota del carrer

Muntaner pel qual encara no hi ha cap solució. També que-da pendent el traçat entre la Pl. Lesseps i el carrer Esco-rial que no s’iniciarà fins que acabin les obres de la Línia 9 de metro.

Precisament CiU ha criticat que l’Ajuntament programi les obres de tram en tram i no hagi fet un estudi integral previ de la mobilitat a la Ronda del Mig. Per a ells no és més que una nova prova que el PSC no té un projecte global de districte.

Nou multicinema a Sant Gervasi

Segona fase de les obres a la Ronda

La Torre 03.indd 4 27/10/09 11:40


La Torre 03.indd 5 27/10/09 11:40


amb alguns informes tècnics necessaris.

En qualsevol cas la tramitació estava a punt d’aprovar-se per silenci administratiu fins que van aparèixer els veïns de la zona que van fer reaccionar l’Ajuntament. Ara el consistori ha paralitzat la construcció i ha requerit més informació als pro-pietaris perquè es modifiquin aspectes vinculats a la mobilitat de l’àmbit i a les característi-ques del centre docent abans que es torni a prendre en consi-deració la proposta.

Notícies

06

El Parc d’Atraccions del Tibi-dabo compta amb una nova instal·lació, però aquest cop no es tracta de cap atracció polèmica sinó del nou apar-cament municipal Sant Genís, situat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, al qual es pot acce-dir per la sortida 5 de la Ronda de Dalt.

És l’opció que els queda als visitants que vulguin arribar al parc en cotxe ja que des d’aquest estiu l’accés en vehicle privat al recinte està molt restringit amb l’objectiu de reduir el trànsit i promoure l’accés en transport públic.

D’aquesta manera ja no es poden deixar aparcats els vehicles en els vials que con-dueixen al cim, tal com s’havia pogut fer, i s’havia tolerat, des de sempre.

L’aparcament compta amb 500 places i costa 4 euros per dia als clients del Tibidabo i 2,44 euros per hora als visitants. A les mateixes guixetes del pàrquing es poden adquirir les polseres d’accés al Parc, al qual s’hi arriba mitjançant una llançadora que surt cada 30 minuts.

El nou aparcament respon als plans de l’Ajuntament de pacificar al màxim els carrers i fomentar l’ús del trasport públic per als trasllats dins la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha suspès finalment la tramitació del planejament urbanístic per a la ubicació de l’escola femenina Cumbres al carrer Pomaret 106-108. El cas s’ha fet famós perquè l’escola està adscrita als Legionaris de Crist, un moviment ultracatòlic que defensa posicions extremament conservadores i el fundador del qual va haver de dimitir després d’un escàndol de pederàstia.

Tot i això la suspensió no té res a veure amb la ideologia del col·legi sinó amb el fet que preveia l’aixecament d’un edifici de quatre plantes a la falda de Collserola, la construcció del qual hauria destruït una font d’aigua molt visitada pels sen-deristes. Per acabar d’adobar el projecte que ja va ser rebut-jat fa vuit anys, no comptava amb un pla de mobilitat ni

Suspenen l’escola dels legionaris

El Parc del Tibidabo estrena pàrquing

La Torre 03.indd 6 27/10/09 11:40

Octubre, 2009 (II) · La Torre 07

La Torre 03.indd 7 27/10/09 11:40

La Torre · Octubre, 2009 (II) 08

Dilluns, 9 de febrer de 2009, poc més de les vuit del matí. Félix Martínez Touriño surt com cada matí de casa seva, situa-da al carrer Santaló, per anar a treballar. Va carregat amb un maletí i una petita maleta. Camina carrer avall fins a la confluència amb la Travessera de Gràcia. Però no arriba més lluny. Un home encaputxat de complexió corpulenta li dispara dos trets al cap i acaba amb la seva vida. El director del Centre de Convencions Inter-nacionals de Barcelona (CCIB) mor a l’instant i queda estès a terra, al costat del maletí i de la maleta. Ningú no sap què ha passat. Pràcticament no hi ha testimonis.

El crim commociona Barce-lona, que viu immersa en notícies de crisi econòmica i acomiadaments massius. Les primeres investigacions apun-ten a l’obra d’un sicari experi-mentat que hauria desaparegut del mapa després de l’assas-sinat. I com sempre passa en aquests casos apareixen els primers rumors infundats. Que si la màfia, que si la víctima podria tenir negocis tèrbols, que si es tracta d’un ajusta-ment de comptes... Qualsevol infundi és bo per construir una teoria de la conspiració d’allò més rocambolesca.

Quatre mesos més tard, el 29 de juny, comença a fer-se l’alba sobre el cas. Els Mossos

d’Esquadra detenen Manuel Moreno Blancas, cap del servei d’audiovisuals del CCIB, la seva germana, María Pilar Moreno Blancas, i sis persones més d’origen colombià. Llavors comencem a conèixer detalls de la veritable història de l’assassinat de Félix Martínez Touriño.

Segons la investigació, Moreno Blancas, l’instigador del crim, aprofitava el seu càrrec al Fórum de la capital catalana per enriquir-se il·legalment. Feia negocis privats a es-

patlles del seu cap. Martinez Touriño va descobrir els seus tripijocs i va impulsar una re-estructuració del departament on treballava. Això suposava el cessament fulminant de Moreno Blancas. Aleshores va

ser quan el cap dels serveis audiovisuals del CCIB va deci-dir eliminar-lo definitivament de la partida.

Necessitava un sicari de con-fiança i no se li va acudir una altra cosa que cercar ajuda en la seva germana i el seu ger-mà, Said Sánchez, d’origen co-lombià. Ells li van parlar d’una suposada banda de criminals d’aquell país formada per dos homes i tres dones, tots ells professionals del crim.

Però Jorge Andrés Madrid

García, l’autor material de l’ho-micidi, no era pas un assassí professional com va creure inicialment l’opinió pública, i el propi Moreno Blancas. Tenia antecedents per delictes relacionats amb drogues però

Reportatge

del carrer SantalóEl crim

cap mort a les seves mans. Va fer un seguiment a la víctima, va executar el crim amb fredor i crueltat i va cobrar bitllo-bitllo els 12.000 € pactats, però va deixar pistes evidents que van permetre seguir el fil als investigadors.

Els Mossos d’Esquadra no van trigar a descartar qual-sevol hipòtesi no relacionada amb l’entorn professional de Martínez Touriño. La raó? Una sèrie de trucades al telèfon mòbil de la víctima va permetre establir una connexió entre la banda i ella. La policia va comprovar com Said Sánchez, també amb antecedents per drogues, havia contactat personalment per telèfon amb Martínez Touriño. Quan van descobrir que Sánchez era el marit de la germana de More-no Blancas els investigadors van tenir un mal pressenti-ment, que es va confirmar en descobrir que l’instigador havia rebut trucades dels mateixos números desconeguts i des de la mateixa cabina telefònica des d’on, tal i com es va saber posteriorment, havien vigilat el director del CCIB dies abans de la seva mort.

La policia va donar per tan-cada la investigació el 24 de setembre passat, quan les autoritats colombianes van de-tenir Sánchez al seu país. Els vuit detinguts estan engarjolats a l’espera de judici.

La Torre 03.indd 8 27/10/09 11:40


L’atracció dels MiraMiralls del Tibidabo ha estat un dels gua-nyadors dels premisd’arquitectura que cada any concedeix el Foment de les Arts i del Disseny (FAD).

Es tracta d’una instal·lació dis-senyada per l’arquitecte Dani Freixes, que remodela i moder-nitza la tradicional exposició de miralls del Tibidabo utilitzant les noves tecnologies. Consis-teix en un recorregut a través de més de 10 escenes amb l’objecte d’aprendre a mirar i a emmirallar-se.

Alguns dels mecanismes que s’utilitzen són periscopis, esferoscopis, pous paret, pous terra, làsers i altres elements sempre relacionats amb la perspectiva, l’òptica, la profun-ditat i la llum, que els fan molt més enginyosos i sorprenents.

El jurat d’aquesta 51ena edició dels premis FAD ha decidit atorgar el premi dins la categoria d’intervencions efímeres als MiraMiralls per “destacar la màgia, la ima-ginació i el domini de les il·lusions òptiques al servei d’aquesta atracció concebu-da per fer riure i pensar els nens”. A més, s’ha volgut premiar un projecte que acon-segueix “manipular la percep-ció de l’espai, provocant un espai màgic de perspectives impossibles i que destaca per la seva qualitat imaginativa.

Notícies

Nova escola bressol municipal Can Canet

La sala MiraMiralls està ubi-cada de manera preferent a prop de l’entrada principal del Parc. Els visitants troben un record de les lleis de l’òptica que ens ajuden a identificar moltes formes a la natura i a poder construir els nostres somnis. És també un home-natge a la història del Tibida-bo, vinculada als records dels antics miralls que, des de la seva aparició l’any 1905 van tenir molt d’èxit. Les seves imatges grotesques els van convertir en tot un clàssic entre les atraccions del Parc.

MiraMiralls guanya el premi FAD

Aquesta tardor s’ha estrenat per fi la nova escola bressol municipal Can Canet, situa-da al número 4-26 del carrer Canet. Ocupa set de les dotze cases i disposa de 81 places per a nens de 0 a 3 anys .

Té dos espais exteriors, un a la planta baixa de 215 m2 i una terrassa de 80 m2 al pri-mer pis. La resta de cases del carrer s’han destinat a associacions i entitats i allot-gen també la nova Oficina d’Habitatge del Districte.

Aquest curs escolar 2009-10, s’han posat en marxa quatre noves escoles bressol muni-cipals: La Fassina (districte de l’Eixample), Collserola (districte de Sants - Montjuïc), Galatea (districte de Gràcia) i Can Canet (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

La Torre 03.indd 9 27/10/09 11:40


Les conseqüències de l’estudi sobre els nombrosos obstacles amb què han de conviure els vianants de Barcelona han arribat també a Les Corts. El Districte es disposa a eliminar les terrasses a les voreres de menys de cinc metres d’am-plada per tal de facilitar la mobilitat de les persones.

De fet la pròpia normativa ja prohibeix aquesta circumstàn-cia però fins ara s’ha practicat certa tolerància que, com gairebé sempre, ha acabat convertint-se en abusos i denúncies. En qualsevol cas i abans de començar a repar-tir garrotades els tècnics del districte definiran quins són els casos exactes en què es poden autoritzar les terrasses i advertiran els infractors, que disposaran d’un termini d’un any per prendre mesures.

Si tot va bé l’Escola Paideia podría trobar aixopluc finalment en un solar adjacent al Parc de l’Oreneta just on s’havia d’ubicar la gossera municipal, projecte finalment descartat pel rebuig dels veïns.

Esquerra Republicana de Ca-talunya reivindicava la inclusió d’aquest solar al carrer Mare de Déu de Lorda dins el Parc de l’Oreneta i que tot l’espai tingués la qualificació de zona verda cosa que hauria impe-dit qualsevol altre ús per als terrenys. Però ni els partits del Govern ni l’oposició han donat suport a la proposta.

Així doncs els terrenys, prop de 7.000 m2, podran fer-se servir per a ubicar-hi equipaments municipals i podrien acollir les noves instal·lacions de l’escola d’educació especial Paideia,

una institució amb una llarga trajectòria a Les Corts que ha patit un augment del lloguer del seu local al carrer Panamà que posa en perill la seva supervi-vència.

En qualsevol cas les autoritats han donat garanties que qualse-vol pla urbanístic que es porti a terme al solar inclourà forçosa-ment un corredor biològic.

Val a dir que tot plegat suposa un nou enfrontament entre ERC i els seus antics socis munici-pals: el PSC i IC.

El reglament que preparen els tècnics també regularà el mobiliari de les terrasses, les cadires i els para-sols, i també les jardineres que només es podran col·locar longitudinal-ment per a protegir els clients dels vehicles que circulen per la calçada.

Els cartells ubicats al carrer, com per exemple els cartells de menú dels restaurants queda-ran prohibits a partir d’ara, com qualsevol altre element que pu-gui convertir-se en un obstacle per als vianants.

10

L’Escola Paideia al Parc de l’Oreneta

Notícies

Fora les terrasses dels carrers estrets

La Torre 03.indd 10 27/10/09 11:40


Vida

La Torre 03.indd 11 27/10/09 11:40


1

2 3

4

5

Pren nota: la família unida roman unida. I per això res millor que fer plans on tots ens ho passem bé i on sobretot els més petits gaudeixin com bojos de les activitats més divertides. Quedar-se a casa no és una opció. Surt, disfruta i riu. A més a més, no sempre cal rascar-se la butxaca per passar-ho d’allò més bé. Agafeu doncs paper i llapis i comenceu a fer lloc a l’agenda per a les següents propostes.

Excursions: Al costat de Bar-celona ens trobem alguns dels més bells paratges del món. Per exemple, passejant pels camins del Parc de Collserola un té la sensació d’estar molt, molt lluny de la capital catala-na. Es fa estrany tenir una gran ciutat tan a prop i estar envoltat de tanta vegetació i espais boscosos. Fins i tot hi tenim

un pantà, el de Vallvidrera. Un indret màgic que es va inaugu-rar l’any 1864 per subministrar aigua al municipi de Sarrià. Tot i que durant molts anys va restar abandonat, ara s’ha convertit en un espai tranquil per on passejar i gaudir del paisatge i de la natura. Un dels millors camins per accedir-hi és des de la plaça de Mina Grott i el camí del pantà. Els camins de Collserola són gairebé tots assequibles i de nivell fàcil. Amb tot, sempre que porteu els més menuts a la muntanya prengueu precaucions: penseu les excursions abans de sortir i calculeu les distàncies, que no siguin massa llargues. Però sigueu previsors també amb vosaltres mateixos, i no us obli-deu de portar calçat adequat i una mica de menjar i beure.

Llocs on dinar: La imatge del nen avorrit com un funcionari moscovita preguntant insistent-ment: “mama, quan marxem?”, ha passat a la història. Molts restaurants de Barcelona i rodalies han deixat de ser un ‘rotllo’ per als més petits i s’han adaptat a les necessitats dels més menuts per poder oferir un millor servei als pares. Alguns dels establiments aptes per a la quitxalla més reeixits són: Can Castellví (La Rierada, Molins de Rei. T. 93 680 02 39), Els Pollos de Llull (Nàpols, 272. Ramon Turró, 13. Sant Roc, 24. T. 607 35 02 89), Tapiñas (Av. de Lluís Companys, 31. Sant Cugat del Vallès. T. 93 590 61 48), La Semproniana (Rosselló, 148, T. 93 453 18 20) El Mirador de Can Toy (Ctra. Canyet, km 6. Badalona. T. 93 564 75 94).

Teatres: Un dels clàssics per a la família. Les millors propostes escèniques per als més menuts es poden trobar al Teatre Po-liorama, TNC - Nacional Petit, Guasch Teatre o al San Andreu Teatre (SAT). Dissabtes i diu-menges al matí hi podeu gaudir de titelles, contes i rondalles i pallassos que faran les delícies dels marrecs.

Aventura: Es tracta d’una proposta per a nenes i nens majors de sis anys i amb espe-rit aventurer. L’Indoor Karting Barcelona (Ctra. Laureà Miro, 434 N-340. Sant Feliu de Llobregat. T. 93 685 75 00) us ofereix la possibilitat de viure l’emoció de la Formula1! Que tremoli Fernando Alonso!

Museus: El del Barça, el de cera, Cosmocaixa o Catalunya en miniatura són algunes de

Reportatge

12

10 propostesper fer amb nens

La Torre 03.indd 12 27/10/09 11:40


6

78

9

10

les propostes que us suggerim si voleu anar de museus amb els vostres fills. Són sortides fàcils, properes i bé de preu. Ells s’ho passen bé i a més a més aprenen.

Parcs d’atraccions: D’acord, en aquest cas l’activitat ens costarà uns euros més però ben segur que valdrà la pena. Anar a un parc d’atraccions és pels més petits com quan els pares poden celebrar un aug-ment de sou: alegria extrema. Si us decidiu per les munta-nyes russes, Port Aventura o el Tibidabo són les vostres millors opcions.

Coses per fer a casa: Jocs de taula, manualitats, tallers de cuina o explicar contes. Aquestes són només algunes activitats que podeu fer amb els vostres fills a casa i sense

gastar-vos ni un duro. Des de fer un pot per als colors a dissenyar un moneder amb un tetra-brik, o potser us ve més de gust cuinar llengües de gat o galetes de xocolata... A casa és on millor s’està.

Pel·lícules: Aquest pla es reco-mana com a última solució, mai com a una activitat habitual. Aprofitant el poder hipnotitza-dor que la petita pantalla té sobre els més petits encendre el reproductor de DVD i col·locar-hi una pel·lícula sempre és una bona activitat.

Les filmografies de Pixar i Walt Disney són inevitables però es poden combinar amb alguna pel·lícula d’animació més inno-vadora. En qualsevol cas les hores d’entreteniment davant el televisor estan totalment assegurades. D’altra banda, si voleu combinar l’experiència audiovisual amb una altra de més física podeu tancar la tele-visió i anar fins al cinema.

Fires, festes i mercats: Si sou persones previsores, amb una agenda i una connexió a Internet podeu visitar les

Reportatge

13

webs especialitzades (com per exemple www.firesifestes.com) que us indicaran quan i on se celebren les properes fires, festes i mercats. Són sortides plenes d’activitats per als més petits i moltes vegades una bona excusa per sortir fora de la ciutat. Tingueu en compte que, malgrat que molts no ho creuen així, hi ha vida més enllà de Barcelona. I una bona vida, val a dir.

Esports: Fer rutes en bicicleta (com per exemple la Via Verda del Vallès) o l’hípica (Casa Vilaformiu, per citar un lloc) són algunes de les propostes esportives que els més petits valoren amb més estima i exci-tació. Ara que ve l’hivern també podeu pensar en anar a alguna de les estacions d’esquí cata-lanes o andorranes i que els menuts aprenguin a esquiar.

La Torre 03.indd 13 27/10/09 11:40


Moda

14

Tendènciesde Tardor

Aquells temps en què una moda determinada imperava i tothom vestia igual, com si fos un uniforme, han passat definitivament a la història. Ara estils molt diferents entre si conviuen i cerquen el seu espai en el mercat. I per això mateix cada cop és més difícil saber què es porta i que no en cadascun dels estils. Us oferim a continuació alguns consells per a tota mena de gustos. I no oblideu que tots els productes i serveis que apareixen aquí els podeu trobar a les botigues de la zona alta de Barcelona.

Streetwear Entre els joves l’estil streetwear fa furor. Cada cop es desenvolupen peces de roba més sofisticades, la tecnologia ha possibilitat increïbles com cremalleres waterproof, llaçades invisibles o butxaques

que apunten cap endavant. Un miracle de la tècnica al servei dels streetwears.

Roba futuristaSeguim parlant de tecnologia perquè no és només una manera d’aconseguir dissenys impossibles sinó que és una finalitat en si mateixa. En ple S. XXI s’imposa un estil futurista i revolucionari: jaquetes de vinil negre, blau elèctric i vermell viu, combinades amb elements reflectants i un sistema innovador d’engranatge que permet entallar perfectament la roba al cos. També responen a l’estil futurista els híbrids de pell i vinil o les jaquetes de xarol. Extravagant però futurista al cap i a la fi.

Blaus i negres i vermellsSi es tracta d’anar elegant el color negre rigorós és

la referència d’aquesta temporada, jugant, això sí, amb volums asimètrics i contrastos. Combinat amb el blau obtindrem models extremadament sofisticats, ideals per deixar bocabadats als presents.

I grisos i vermellsSi preferiu un estil elegant però menys impactant podeu apostar per tota la gamma dels grisos amb detalls platejats o bé els colors torrats tan propis del temps que estem. Els més agosarats poden apostar pel vermell passió present en moltes col·leccions de dissenyadors atrevits.

ShortsSí, com llegiu, shorts per a la tardor. Cada cop els dissenyadors menystenen més les temperatures i el canvi

de temps. Si es volen portar pantalons curts, què més dóna que faci fred? Però com que es tracta d’anar a la moda sense agafar una pulmonia cada dos per tres el que s’ha de fer és combinar-los amb mitges opaques o leotards, que aportin una mica d’escalfor. Una manera de portar shorts i donar una apariència elegant és combinar-los amb una blazer.

Contrapunts masculinsPer a elles és clar. Per exemple jaquetes masculines

La Torre 03.indd 14 27/10/09 11:40


Moda

sobre vestits de nit o de còctel, o senzillament sobre els pantalons. Aquesta tardor veurem moltes noies amb la roba dels seus xicots (una tendència coneguda com boyfriend’s clothes), però no és pas per estalviar sinó per una qüestió de moda.

LleopardEn realitat no ha marxat mai però ara ha fet una embranzida per tornar als aparadors. Poques seran les dones que s’atreviran amb els vestits de lleopard però sí que podrem veure molt aquest motiu en complements.

CinturonsAmples, estrets, però sempre per fora, de la brusa, i fins i tot del pantaló.

Drapats o volants

Parlant de sofisticació i complexitat, si voleu donar la campanada aposteu pels drapats, però aneu en compte perquè precisament en aquestes peces de roba, amb plecs i formes impossibles, és on es distingeixen els bons dissenyadors i modistes dels, diguem-ne “barroers”.

Dark Veurem molta estètica dark en aquesta temporada tardor hivern: claus, imperdibles, roba apedaçada... La versió més fashion del punk torna per la porta gran. No cal dir que, només és apta per a incondicionals.

Gòtic per a tots els públics No us preocupeu, no sembla que la moda gòtica vagi a convertir-se, de moment, en majoritària. Però a causa de

la gran popularitat d’aquesta tendència s’han posat de moda complements gòtics que es poden combinar amb la manera de vestir de cadascú.

Botes molt molt altes Les botes continuaran imposant-se aquesta temporada de tardor i hivern. Sobretot les mosqueteres o corsàries, que arriben fins als genolls. Per als joves que vulguin apostar per opcions ni tan sexis ni tan espectaculars, ni, val a dir, tan incòmodes, els dissenyadors han recuperat un

clàssic d’altres èpoques: les Dr. Martins.

Cuirs de tota mena Diuen que en èpoques de crisi la moda i les tendències es tornen més agresssives. Sembla que és per refoçar l’autoestima de les persones, que se senten més insegures... I quin teixit hi ha que sigui més agressiu que el cuir? Poseu peces ben atrevides de cuir al vostre vestuari i... Endavant les atxes!

MuscleresIncreïble però ben cert. Es tornen a portar les muscleres amples i punxagudes. Ara bé, després de veure excessos amb aquesta peça durant els 80 cal esperar que se’n faci un bon ús i que ningú sorti al carrer vestit com un dels membres de Locomía.

La Torre 03.indd 15 27/10/09 11:41


Ferran Monegal porta 30 anys treballant de periodista en di-ferents mitjans de comunica-ció i set a Barcelona Televisió presentant “TeleMonegal”, un dels programes amb més èxit de les televisions munici-pals de Catalunya. Expert en ornitologia televisiva i sempre acompanyat del fidel Papi-tu, Monegal mossega cada setmana les presentadores i presentadors que a diari veiem per la petita pantalla.

Com arriba un periodista clàs-sic a fer crítica de televisió?Doncs degenerant, ha estat una franca degeneració.

I això? Jo vaig començar en el món del periodisme seguint el teatre. Vaig estudiar direcció a l’Institut del Teatre i després vaig escriure sobre l’escena per a diferents

festivals. Em vaig especialit-zar molt en teatre. Redactava cròniques, seguia estrenes, feia de comentarista teatral, de crític a TeleXpress... Després va venir la meva etapa d’entrevistador a La Vanguardia, posteriorment de corresponsal, fins i tot vaig anar d’enviat especial a diferents parts del món... I finalment aterro en la crítica de televisió. La veritat és que va arribar un moment en què el teatre va perdre la seva força com a arma social. No es pot lluitar contra la televisió.

Sembla una evolució lògica...Sí, però és com allò del cavall del Calígula, que va arribar a ser governador. En un moment donat, li van preguntar a l’em-perador: “com ha arribat a ser governador el seu cavall?”. “Per degeneració”, va respondre. I aplicat al meu cas, per què faig

crítica de la televisió des del propi mitjà? Doncs perquè els periodistes bé hem de treballar. Sempre ho he fet en premsa i ràdio, i un bon dia em van donar la oportunitat de traslladar les pinzellades sobre el món de la televisió que oferia diàriament a “El Periódico de Catalunya”.

D’això ja fa set anys. Al principi el programa no arribava a 25 mi-nuts i ara dura una hora i mitja.

Suporta bé les crítiques al seu programa?Sí, és clar. De vegades hi ha gent que et pregunta: “Qui critica el crític?”. Doncs ho fa la gent que es mira el programa i que ens envia correus electrònics amb els seus comentaris.

I les crítiques dels companys de la premsa?També les encaixo bé. Estem en una televisió que no és una gran plataforma televisiva com pot ser Telecinco, Antena 3, La Primera o TV3. És un canal municipal. Els companys de la crítica, les poques vegades que s’han referit al programa, m’han deixat molt content. En qualsevol cas em mosseguen sovint a mi i no tant al programa en si.

Entrevista

16

Ferran Monegal

“La televisió s’ha de veure sempre en família”

La Torre 03.indd 16 27/10/09 11:41


“El teatre no pot llu itar contra la televisió”

17

Parlant del seu programa, es veu capaç de fer-ne una crítica...D’entrada criticaria l’ús de la llengua. Per això tinc uns crítics de capçalera que es dediquen a estudiar com parlo i m’ajuden molt a perfeccionar i a treballar millor la llengua catalana. Dic ‘fixeu-se’ en lloc de dir ‘fixeu-vos’; també dic ‘alfombra’ en lloc de dir ‘catifa’.

Doncs així no podria treballar mai de la vida a TV3...Alerta! Déu n’hi do també si en diuen de barbarismes lingüístics

a TV3. Jo entenc que he de parlar més acuradament però també és cert que la importància d’una llengua es mesura per la seva capacitat de prostitució. Les llengües més importants del món s’han enriquit al llarg dels anys amb molts sediments i d’aquesta manera s’han anat prostituint. Però el ca-talà va estar perseguit durant quaranta anys i en aquest temps va romandre en una mena d’urna, ningú no va fer-lo malbé però tampoc es va enriquir amb els sediments com seria natural.

Aquests canvis o mutacions arri-baran tard o d’hora al català i un dia s’acceptaran totes aquestes paraules que ara es consideren barbarismes.

Continuï amb l’autocrítica, si us plau...De vegades també m’equivoco a l’hora de mirar a la càmera, és cert. Però, alerta, jo no jugo a ser presentador de televisió.

Però vostè fa TV!Sí, però no faig el mateix que en Jesús Vázquez, Jorge Javier Vázquez o en Lorenzo Milà. Per entendre’ns: si jo demà deixo Te-

leMonegal, sincerament, no em veig conduint el “Pasapalabra”. La professió de presentador de televisió et porta a anar canviant

de feina sempre que faci falta, així passes de presentar el ‘Tú sí que vales’ a ‘Pasapalabra’ o a ‘¿Quieres ser millonario?’... En el meu cas particular jo sóc un periodista que fa exactament la mateixa feina que fa al diari, però enlloc de sortir impresa s’emet per televisió.

El periodisme queda lluny de la tasca d’un presentador de televisió...Clar, perquè són això, presenta-dors. Jo el que faig és el mateix que en premsa i ràdio però amb una càmera que em grava. Ja ho sé que em falta naturalitat

davant les càmeres, ritme televisiu i tot aquell grapat de vir-tuts que caracteritzen

a molts professionals, però és que tampoc no pretenc tenir-les. Mai m’he posat a l’orella el fa-mós pinganillo perquè em donin

Entrevista

Ferran Monegal

La Torre 03.indd 17 27/10/09 11:41


instruccions des de fora del plató, ni tampoc he fet servir mai un teleprompter on llegir el guió. Ben segur que seria un vertader desastre si ho fes...

Vostè es passa tot el dia mi-rant la tele?Sí, moltes hores. Afortunada-ment ara treballo amb un equip sensacional que m’ajuda en aquesta tasca.

I a casa, veu televisió?Sí, i en família. Mai sol. La televisió sempre s’ha de veure en companyia. Sinó pot crear éssers absolutament malaltissos. En dos mesos acabaria a Sant Boi. La televisió la veig en família i, sobretot, amb en Papitu.

En Papitu és qui té el coman-dament a distància?

Ell té una televisió petita dins la gàbia amb un petit DVD.

I què en diu el Papitu de la televisió per Internet? S’hi està començant a posar ara perquè ho troba còmode, és clar. Ja no cal ni programar el vídeo per enregistrar el nostre programa favorit quan no el po-dem veure, perquè ja ho fan les pròpies televisions, i així podem veure l’editorial d’en Gabilondo a la una de la matinada, per exemple. Entres a la web de

Cuatro, busques una mica i ja el tens. És una gran comoditat per al telespectador, i aquest serà un dels grans cavalls de batalla dels nous plantejaments televisius.

Com ha canviat la crítica amb

l’adveniment dels grans grups mediàtics?Els canvis no afecten només a la crítica en qualsevol cas. Qualsevol periodista que estigui submergit en un imperi mediàtic viu aquesta realitat. Ja us podeu imaginar la situació que viu un professional que ha d’escriure sobre una immobiliària, una companyia aèria o una fàbrica d’armes que són també propietat de l’amo de la capçalera. En el cas de la crítica televisiva els empresaris, que són intel·ligents,

permeten al crític fotre canya perquè així els programes acon-

segueixen un plus de popularitat bestial.

I de què s’hauria de preocupar l’empresari de televisió?S’hauria d’amoïnar perquè la crítica es fes correctament.

Entrevista

18

L’altre dia parlava amb El Gran Wyoming i li preguntava què havia aportat la televisió en aquests anys, i ell em va contestar que ha fet de la fama un fet inqüestionable. A la petita pantalla no hi ha bona ni mala fama: hi ha famosos, i punt. Pots ser-ho en qualitat d’investigador guanyador del Nobel o bé com a assassí confés, això tant se val. La televisió no en té d’escrúpols. Es fotudíssim, i la crítica s’ha de posicionar al respecte. Sempre ha d’haver algú que ho critiqui encara que sigui per donar una sensació de pluralitat.

“La televisió pot crear éssers absolutament malaltissos”

Ferran Monegal

La Torre 03.indd 18 27/10/09 11:41


La Torre 03.indd 19 27/10/09 11:41


Prop del 17,5% dels homes i el 13,5% de les dones pa-teixen sobrepès a Espanya. És cert que encara estem lluny de les xifres dels EUA (on un de cada tres ciutadans té sobrepès) però Espanya és la capdavantera a Europa en taxa de població amb un índex corporal superior a 25.

I el més greu és que el pro-blema comença de ben petits. Segons l’Organització Mundial de la Salut, Espanya és un dels països de la UE amb més prevalença de l’obesitat infantil i juvenil i la darrera Encuesta Nacional de Salud 2006-2007 revela que l’índex d’obesitat infantil i juvenil, entre els 2 i els 17 anys, és del 8,9%, mentre que el sobrepès ascendeix al 18,7%.

Això significa que el 27,6% d’ells presenta un pes superior al recomanat. No són pas dades noves, l’any 2000 un estudi anomenat enKid revelava que un 26,3% dels nens i joves d’entre 2 i 24 anys patia excés de pes, o sigui que la prevalen-ça de l’obesitat i el sobrepès continua en augment. Un nen obès té moltes probabilitats de ser també un adult obès, aug-mentant així el risc de contreure malalties associades, de tipus cardiovascular o diabetis, a més de problemes psicològics d’adaptació, aspectes que redu-iran la seva qualitat de vida i fins i tot poden acurtar-la. La solució

no és fàcil. Passa per un canvi de model de vida i hàbits, per això administracions públiques i investigadors incideixen en la necessitat d’implicar tota la so-cietat en l’objectiu: pares, nens, professors, mitjans de comuni-cació, empreses...

Programes contra l’obesitatPer contrarrestar aquesta situa-ció s’han llançat projectes com el programa Thao, una iniciativa de prevenció de l’obesitat infantil que es desenvolupa en una trentena de municipis espanyols amb l’objectiu de mobilitzar i il·lusionar els ciutadans cap a un estil de vida saludable i s’emmarca dins de la filosofia i els plantejaments de l’estratègia NAOS, un document que recull les línies de treball principals de l’Estratègia per a la Nutrició, Ac-tivitat Física i protecció de l’Obe-sitat. Aquesta estratègia inclou els sis convenis signats amb les

organitzacions que representen a les indústries d’alimentació i distribució.

La geografia de l’obesitatSegons l’estudi enKid hi ha més risc de patir sobrepès en àrees rurals que a les urbanes i és

més freqüent entre la població que té menor nivell socioeco-nòmic i educatiu. A Espanya, les Comunitats Autònomes que pateixen les xifres més altes estan a la zona sud, en concret a Andalusia i Múrcia, i a les Balears.

Les causes de l’obesitatLes causes de l’obesitat i el sobrepès són variades i com-plexes. Certament els estudis genètics i metabòlics indiquen que hi ha persones més sus-ceptibles de guanyar pes que d’altres. Però en la majoria dels casos les causes es relacionen

Salut

L’ obesitat,un problema real

amb factors com hàbits alimen-taris inadequats, una dieta dese-quilibrada i la manca d’exercici físic combinats amb un estil de vida sedentari i passiu.

Prevenció i solucióMalgrat els esforços que s’estan fent als laboratoris per cercar solucions a l’obesitat en la majoria de casos un fàrmac no és la solució o, com a mínim, no és una solució màgica que faci desaparèixer els nostres problemes com per art de màgia. L’opció més realista i efectiva passa per reeducar en la cuina: consumir regularment peix, llegums, fruites i verdures, evitar els greixos saturats, més exercici físic, evitar llargs perío-des de dejuni i, atenció, seguir uns horaris més europeus, és a dir, esmorzar fort i dinar i sopar més d’hora. Cada any a Espanya es gasten 2.000 milions d’euros en fòrmules per a perdre pes però els especialistes adverteixen sobre la ineficàcia de molts d’aquests fàrmacs i tractaments. Per exemple les dietes basades únicament en proteïnes o hidrats de carboni que, certament, poden reduir eventualment el pes però que tenen perillosos efectes secundaris com la insuficièn-cia renal. Els fàrmacs tampoc no són la solució perquè les accions inhibidores de la gana o saciants poden tenir contra-indicacions.

La Torre 03.indd 20 27/10/09 11:41


Salut

La col·locació d’implants sense cirurgia ja és possible gràcies a la utilització dels últims avenços tecnològics aplicats a la implantologia. Aquesta tècnica permet que, un cop finalitzada la fase de col·locació dels implants dentals sense utilitzar ni bisturí ni sutura, ja es pot incorporar immediatament després la pròtesi corres-ponent. Actualment, ja no existeix el concepte d’odon-tologia sense els implants dentals, que milloren la qualitat de vida i les soluci-ons tècniques per tenir una dentadura perfecta.

Què és un implant?És com una arrel artificial, en forma de cargol de tità, que substitueix les arrels de les dents naturals absents d’una manera segura, eficaç i conser-

vadora.

El 95% de les persones poden posar-se implants i no existeix l’efecte rebuig ja que el tità es fusiona amb l’os dels maxil·lars. És molt eficaç ja que es pot substituir des d’una sola dent fins a un maxil·lar complet. No cal llimar cap dent (com, per exemple, es fa al posar un pont) i ajuda a mantenir l’os i la geniva que encara queda.

Quin és el procés?D’una banda, amb el procés d’implants amb càrrega imme-diata, el pacient té les dents fixades i col·locades a les 24 hores de la intervenció. Qui ja porta una pròtesi que es posa i es treu, com s’acostuma a dir, opta per aquest procés ja que el seu desig és el de tenir una dentadura fixa. Les proves complementàries (radiografia

panoràmica i TAC per valorar la qualitat de l’os i el grossor) es poden fer ja a la primera visita, doncs a Clinica Sveltia* dispo-sen de la millor i més avançada tecnologia odontològica.

D’altra banda, la cirurgia guiada per ordinador (cirurgia virtual) requereix realitzar un escàner de la boca del pacient a partir del qual s’aconsegueix crear el disseny definitiu. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix dur a terme la intervenció de forma virtual, mitjançant una guia que permet reproduir l’opera-ció sense haver de practicar cirurgia real. Per aquesta raó, no és necessari fer cap tall a la geniva i, per tant, tampoc punts de sutura. Gràcies a aquesta innovadora tecnologia s’acon-segueix un millor i més curt postoperatori.

Clínica Sveltia · El més nou en Odontologia Implants sense cirugia ni dolor i dents immediates

Quina durada tenen?Els implants dentals tenen una gran longevitat i, si estan ben integrats a l’estructura bucal i es manté una bona higiene, po-den ser de per vida. Gràcies a aquestes tècniques s’ha pogut atendre a pacients totalment esdentegats que els ha canviat la vida tan física com psicolò-gica.

Dades de contacte:Clínica Sveltia 902 41 41 22www.clinicasveltia.esC/ Sepúlveda, 125 (cantonada Urgell)08015 Barcelona

*Primera visita i consulta mèdica gratuïta

La Torre 03.indd 21 27/10/09 11:41


Agenda

SARRIÀ-SANT GERVASI

Biblioteca ClaràDoctor Carulla, 22-24. T. 93 280 15 47.

Biblioteca Collserola-Josep MiracleReis Catòlics, 16-34. T. 93 406 91 11.

Casa Museu i Arxiu Joan Maragall• Alfons XII, 79, bxs. T. 93 241 30 04.

Dilluns i dimarts de 10:00 h a 14:00 h. Dimecres de 10:00 h a 14:00 h i de 15:00 h a 20:00 h. Dijous i diven-dres de 10:00 h a 14:00 h. Entrada gratuïta.

Centre Cívic Can CastellóCastelló, 1-7. T. 93 241 78 74.• Dimecres, 28 d’octubre, 19 h. Xer-

rada: “Aposta per tu”, a càrrec de Francesc Fossas.

• Fins al 17 de desembre. Ex-posició ‘Construcció fotogràfica

d’arquitectura i paisatge urbà’. Selecció de fotografies dels alumnes dels cursos de Construcció Fotogràfica de l’UPC, dirigits per la professora, fotògrafa i publicista Lídia Carbonell.

Centre Cívic Casa OrlandaiJaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62.

Centre Cívic Casa SagnierBrusi, 61 (Jardins Brusi). T. 93 414 01 95.• Dijous, 29 d’octubre, 19 h. Activitats

puntuals: III Jornada Joves Cooper-ants

• Divendres, 30 d’octubre, 19 h. Tots Sants 2009: Nit d’ànimes

• Dimecres, 4 de novembre, 19.30 h. Concert de música barroca, a càrrec de Clara Hernández i Mireia Hernández

• Dimarts, 10 de novembre, 18.30 h. Cicle de cinema contra la violèn-cia de gènere: “Offside”, de Jafar Panahi.

• Fins al 20 de novembre. Exposició ‘Sota un sostre aliè’. Exposició sobre la realitat de les nenes trebal-ladores al sector domèstic al Marroc (Petites Bonnes) a càrrec de ‘Save de Children’.

• Dimecres, 18 de novembre, 19.30 h. Concert de guitarra ‘Els ritmes espanyols i sud-americans’. A càrrec

de François-Xavier Nicolet i Ramón Dordal, guitarres.

• Fins al 19 de desembre. Ex-posició ‘Diagonal dia/Diagonal nit’. Fotografies fetes a la Diagonal de Barcelona durant diverses hores del dia, a càrrec del Grup Fotogràfic de Sant Lluc.

Centre Cívic L’ElèctricCtra. Vallvidrera-Sant Cugat, Km. 6. T. 93 205 40 09.

Centre Cívic Vallvidrera-Váz-quez MontalbánReis Catòlics, 16-34. T. 93 406 90 53. • Dimarts, 6 octubre, 19.30 h. Cinema

jove: Esquetxos de la sèrie Flying Circus de Monthy Python.

• Divendres, 23 octubre, 21 h. Concert jove i sopar.

• Divendres, 6 de novembre, 21 h. VI Campionat de futbolí.

Centre Cívic Vil·la FloridaMuntaner, 544. T. 93 254 62 65.• Dimarts, 27 octubre, 18 h. Xerrades:

Beneficis de la gimnàstica a l’aigua. • Fins al 31 d’octubre. Exposicions:

Espejos de Agua. A càrrec de Carmen Escudero. Les fotografies dáquesta exposició són ele-ments reflectits a láigua. Imatges abstractes retallades de la realitat. La imatge perseguida per lúll,

retallada, capturada i robada de látzar, arriba a la càmera completa, evidenciant una vitalitat plena de possibilitats.

• Dijous, 29 d’octubre, 20.30 h. Entre bambalines (teatre de petit format): “La Botiga dels horrors”. A càrrec del grup de teatre “Els 4 arreplegats”.

• Dijous, 5 de novembre, 20.30 h. Entre bambalines (teatre de petit format): “La Mö-nología”. A càrrec de Carlo Mô.

• Dimecres, 11 de novembre, 19 h. Xerrada: Degustació d’aigües. Diferències entre aigua de xarxa, envasada o filtrada.

• Dijous, 12 de novembre, 20.30 h. Entre bambalines (teatre de petit for-mat): “Los abrazos pochos”. A càrrec Cia. Antiestètica. Teatre Cabaret.

• Dissabte, 14 de novembre, 18 h. Cinema. Pel.lícules d’aigua: Life Aquatic, de Wes Anderson (V.O.S.).

• Dimecres, 25 de novembre, 19 h. “El somni de l’aigua”. Passi del vídeo documental “El somni de láigua”, que ens parla de la relació de cinc infants de països diferents amb láigua. Fòrum explicatiu sobre el documental.

• Dissabte, 28 de novembre, 18 h. Cinema: “La joven del agua”, de M. Night Shyamalan.

• Fins al 8 de gener. Exposició: “Racons”, pintures de de Glòria

NOVEMBRE 2009

La Torre 03.indd 22 27/10/09 11:41


ESPECIAL NÚVIES

AgendaVives Xiol.

Centre Parroquial Sant Vicenç de SarriàRector Voltà, 5. T. 93 203 09 07.• Fins al 31 d’octubre. Exposició:

“Protagonistes de Barcelona Acció Solidària”.

CosmoCaixaIsaac Newton, 26. T. 93 212 60 50. • Fins al 10 febrer de 2010. Exposició:

“Nombres de bona família”• Fins al 31 desembre. Exposició:

“Parlem de drogues”• Fins al 31 desembre. Exposició:

“Darwin observador”.

Espai putgetMarmellà, 13-21. T. 93 418 60 35.• Dissabte, 24 d’octubre, 12 h.

Titelles, màgia i música ... especta-cles per tota la familia: “Animalets”, a càrrec de la Cia. Galiot Teatre de Titelles.

• Dissabte, 11 de novembre, 19 h.

Concert de música clàssica a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música Sant Gervasi.

• Dissabte 21 de novembre. Titelles, màgia i música ... espectacles per tota la familia: El “Retorn del Mago Vago”, a càrrec del mag Luis Egea.

• Dimecres, 25 de novembre, 19 h. Concert de música de cambra a càrrec dels alumnes del Centre d’Educació Musical Diaula.

Fundació Privada Foto Colectania• Fins al 16 de gener. Exposició

‘Trabajos de campo’

Institut d’Estudis Nord-americansFins al 23 de novembre. 41è Voll - Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona: Cicle de conferències i trobades.

Institut Français de BarceloneMoià, 8. T. 93 567 77 77.• Fins al 16 octubre. Exposició: “Crò-

niques fotogràfiques”, instantànies sobre l’impacte causat pels grans vis i traumatismes de la història política econòmica i social dels segles XIX i XX.

Museu VerdaguerVil·la Joana. T. 93 204 78 05.• Dissabte, diumenge i festius, de 10

a 14 h. Gratuït. Visites concertades

per a grups de dimarts a divendres.

Parc de l’OrenetaRonda de Dalt, sortida 9.• Diumenges i festius , d’11 a 14

h. recorregut amb “El tren de l’Oreneta”. Preu: 1’50€

Espai Cultural Pere PrunaGanduxer, 130. T. 93 418 65 37.• Dijous, 5 novembre, 19 h. Cinema:

“Bird”, de Clint Eastwood. • Dissabte, 7 de novembre, 18 h. Es-

pectacle de circ a càrrec de Toniton.• Divendres, 27 de novembre, 19 h.

Cicle de concerts joves: Concert de cambra a càrrec del centre d’educació musical Diaula.

Museu Antic Car Club CatalunyaVia Augusta, 182. T. 93 209 55 23.• Dimarts i dijous excepte festius de

17:00 h a 21:00 h. Entrada Gratuïta

LES CORTS

Biblioteca Can RosésDeu i Mata, 57. T. 93 419 19 29.

Biblioteca Miquel LlonguerasRiera Blanca, 1-3. T. 93 291 64 62.

Centre Cívic Can DeuPl. Concòrdia, 13, 21 h.

Centre Cultural Les CortsDolors Masferrer, 33-35. T. 93 291 64 62.• Dissabte, 7 de novembre, 21.30 h.

Teatre ‘El ventall de Lady Wind-ermere’ de Oscar Wilde. A càrrec d’ACTAC.

• Diumenge, 8 de novembre, 18 h. Teatre ‘El ventall de Lady Wind-ermere’ de Oscar Wilde. A càrrec d’ACTAC.

Centre Cultural Riera BlancaRiera Blanca, 1-3. T. 93 448 04 99.• Del 2 al 27 de novembre. Exposició:

NOVEMBRE 2009

La Torre 03.indd 23 27/10/09 11:41


Agenda

“Després de 5 anys”. Pintures de Cora Vidal i Judith Salgado

• Diumenge, 8 de novembre, 18 h. X Cicle Clàssica a Les Corts: “Del classicisme a la contemporaneïtat”. Maria teresa Sierra interpreta al piano obres de W.A. Mozart, L.M. van Beethoven, P.I. Tchaikovsky,F. Mompou i P. Sancan.

• Diumenge, 22 de novembre, 18 h. X Cicle Clàssica a Les Corts: “En bloc, quartet de flautes de bec”. Andreu Brunat, Joan Escoda, Eloi Fuguet i Eulàlia Galofré interpreten obres de G.H. Händel, J.A. Amargós, J.M. Serrat, H. Mancini, C. Gervaise, M. Locke, A. Ramirez i W.A. Mozart

Palau de Congressos de Catalunya Av Diagonal, 661-671. T. 93 364 44 00.• Del 29 al 31 d’octubre. Saló de

la Borsa i Mercats Financers ‘Borsadiner 2009’. Saló dirigit al petit accionista i als professionals. Borsadiner és l’única fira que se cel-

ebra a Catalunya dedicada al món de l’estalvi, la inversió i al món de la gestió del patrimoni personal.

Museu Disseny Hub BarcelonaPalau de Pedralbes. Diagonal, 686. T. 93 256 34 65. Dilluns tancat (festius inclosos).De dimarts a diumenge de 10 a 18 h.Festius de 10 a 15 h.• Fins al 31 de gener. Exposició

‘Elegància i minimalisme. Porcellana imperial xinesa de les Col.leccions Baur de Ginebra’

Facultat de Física Av. Diagonal, 647. T. 93 402 13 22.• Exposició: “Magnetisme: de la pedra

màgica a la brúixola molecular”.

Museu de la Farmàcia CatalanaAv Joan XXIII, 31, 06. T. 93 402 45 55.

Museu Monestir de Pedralbes Baixada Monestir, 9. T. 93 203 92 82. De dimarts a diumenge i festius de 10

a 14 h. Preu: 4€ (gratuïta el primer diumenge de mes).

Museu del BarçaCamp Nou. Arístides Maillol, s/n. T. 902 189 900. De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h. Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h. Preu: 8,50€

FIRES AL CARRER

Art DirecteJardins Clara Campoamor. Segon dissabte de mes. D’11 21 h.Artistes de SarriàPl. de Sarrià. Primer diumenge de mes. De 9 a 15 h. El Petit ArtesàPl. Bonanova. Primer divendres de mes, de 10 a 21 h. Espai d’Art i AlimentacióPl. Comas. Primer dissabte de mes, de 10 a 21 h. Fira artesanalPl. Concòrdia. Tercer diumenge de mes, de 10 a 21 h. Fira de BrocantersPl. Sarrià. Tots els dimarts, de 9 a 18 h. Joves creadorsJardins Clara Campoamor. Divendres, de 12 a 21 h. Mercat J. V. Foix del llibre vell i del col·leccionismePl. Sarrià. Divendres, de 9 a 20 h. Mercat VienèsJardinets de Gràcia. Primer divendres de mes.

NOVEMBRE 2009

La Torre 03.indd 24 27/10/09 11:41


Propostes

exposicions

Urtain va ser un boxejador tan medio-cre com ho era l’Espanya franquista de finals dels anys 60 i principis dels 70 del segle passat. No obstant això (o potser gràcies a això) va arribar a tenir una gran fama i es va conver-tir en un dels grans personatges “mediàtics” del nostre país. La com-panyia madrilenya Animalario proposa un viatge a través d’una Espanya que es mou per un camí marcat per la sang, la política, la innocència i la possibilitat sempre fugaç de l’èxit.

Teatre Romea. Hospital, 51. T. 93 301 55 04. Fins al 22 de novembre. www.teatreromea.com.

Arturo Fernández torna a Barcelona amb una obra escrita expressament per a ell però que s’escapa de les obres que normalment representa. La gran sorpresa final és una mostra que rere el cràpula que interpreta sobre els escenaris i a la televisió hi ha un fons humà, àdhuc vulnerable. Així doncs, si tradicionalment diríem que és una obra és únicament acceptable per a incondicionals, avui li concedi-rem una oportunitat i la recomanarem per a tots els afeccionats al teatre.

Teatre Condal. Avinguda Paral·lel, 91 T. 93 442 31 32. Fins al 13 de desembre.

El Museu d’Història de Barce-lona presenta l’exposició itinerant “Imatges i memòria de Mauthau-sen”, impulsada per les Amicals de Mauthausen de França i Espanya i pel Ministeri Federal de l’Interior d’Àustria, amb motiu del 60è aniver-sari de l’alliberament dels camps de concentració nazis. Es tracta d’una mostra de més de 700 fotografies realitzades per mem-bres de les SS i rescatades gràcies a l’esforç i el coratge d’un grup de deportats republicans espanyols.

Capella Santa Àgueda. Pl. Rei, 9. Fins al 20 de novembre.

Amb el nom de “Silenci Explícit”, el nou cicle d’exposicions de l’Espai 13 de la Fundació Miró, explora la capacitat del silenci de comunicar i la fascinació d’artistes contemporanis per la buidor.

La primera artista en exposar és la creadora de Blanes Mayte Vieta, que ha realitzat una instal·lació fotogràfica expressament per a aquest cicle. L’exposició Cossos de Llum és un tríptic fosc que transmet la fragilitat humana.

Fundació Joan Miró. Av. Miramar, 1. Fins al 26 de juny de 2010.

Animalario recupera a Urtain

La montaña rusa de l’Arturo Fernández

Imatges i memòria de Mauthausen

Cossos de Llum a l’Espai 13

La Torre 03.indd 25 27/10/09 11:41


fires

Propostes

26

L’exposició “Els mons de l’Islam a la col·lecció del museu Aga Khan” porta a Barcelona els tresors preuats que aplega l’entitat, tots peces valuoses i significatives de pràcticament cadas-cuna de les dinasties històriques del món musulmà, de les quals l’exposició presenta un conjunt de 180 objectes que inclouen uns 1.400 anys d’història i que resumeixen, en fusta, pedra, or, bronze, ivori, vidre, ceràmica, teixit, pergamí i paper, les millors fites artístiques del món islàmic. CaixaForum Centre Social i Cultural. Av Marquès de Comillas, 6. T. 93 476 86 00. Fins al 17 de gener.

Nova edició de Barcelona Meeting Point que es manté ufana malgrat la crisi que assota el païs i que castiga especialment el sector de la construcció i immobiliari. Rússia serà el protagonista de l’edició d’enguany. Moscou comptarà amb un stand de 350 metres quadrats i el Ministeri de Ciutats i Regions de la Federació Russa disposarà d’un espai ben lluït on s’exposaran els projectes més destacats que s’estan portant a terme a les principals ciutats russes.

Barcelona Meeting Point. Av. Reina Mª Cristina s/n. T. 93 223 40 50. Del 27 d’octubre al 9 de novembre.

No cal dir que la propera edició del Saló Nàutic Internacional de Barcelona serà una bona oportunitat per als afeccionats a la nàutica que hagin resistit la crisi. Tot fa pensar que hi haurà una munió de gangues en l’edició d’enguany si tenim en compte que el sector ha vist rebaixades con-siderablement les seves vendes en el darrer any. Com ja ve sent habitual la mostra es repartirà en dos escenaris: la Gran Via i el Port Vell que acolliran els productes de les grans drassanes. Saló Nàutic Internacional de Barce-lona. Av. Reina Mª Cristina s/n. T. 93 223 40 50. Del 7 al 15 de novembre.

Selecció d’art islàmic a Barcelona

Una fira immobi-liària descafeïnada

Poseu un vaixell a la vostra vida

teatre

Tortell Poltrona i el seu Circ Cric cele-bren l’aniversari al millor lloc possible: a la pista de circ, amb un espectacle trepidant farcit d’esquetxos que ja han passat a la història del circ combinats amb d’altres inèdits i espaterrants. Trapezistes, equilibristes, acròbates, músics, ballarins i saltadors ofereixen autèntics poemes visuals fets amb la col·laboració del públic. Tortell Poltrona és un dels més grans, dels que molts anys després seran recordats. Apro-fiteu ara que podem anar-lo a veure.

Teatre Lliure. Envelat Margarida Xirgu. Plaça Margarida Xirgu, s/n. T: 93 228 97 47. Fins al 22 de novembre.

35 anys fent el pallasso!

La Torre 03.indd 26 27/10/09 11:41


de Sarrià,Sant Gervasi i les Corts

Clinica Dental SeptimàniaDr. J.M. Casanellas. Septimània, 41-1ª-2ª. T. 93 217 68 01- 93 41 56 96. www.clinicadentalseptimania.com

Instituto de Microcirugía ocular Clínica especializada en el tratamiento de enfermedades oculares y todo tipo de problemas visuales. Munné, 10.

Ríos de bienestar Mejora física y mentalmente. Terapias naturales y masajes. Prof. expertos. T. 619 473 232.

1.SALUD

Clínica de implantologia estéticaClínica de implantología estética. Dr. Julián Cuesta. Dr. Roux, 106-108 (Pg. Bonanova). T. 93 417 86 56.

Dr. Jaume SendrósCirurgia plàstica, estètica i reparadora. Horari: 9 a 13 i 16 a 20 h. Pg. Sant Gerva-si, 3 1er 2a T. 93 417 17 19

Clínica Mandri Es medicina y cirugía estética avanzada. Mandri, 63. T. 902 370 371. www.clinica-mandri.com Clínica dermatológica y capilar Beautyderm expertos de la piel y el cabe-llo. Pl. Eguilaz, 3. www.beautyderm.es T. 93 206 87 86.

Stress ZeroL’únic centre dedicat a la flotació i a l’aïllament sensorial. Riera Matamoros, 109 Badalona. T. 934 64 64 62.

Guia de Serveis

La Torre 03.indd 27 27/10/09 11:41


Perruqueria canina i felinaDorican. Nau Santa Maria, 2-8 (Prop d’Av. Sarrià, 135). T. 93 205 81 42 · 654 538 291.

Castillejos, 239.5. DECORACIÓN

Amarilys FlorsNaixement, Núvies, Corones, Plantes. Entrega a domicili. Visa per teléfon. Av.Vallcarca, 125. T. 93 417 50 10.

Senneh alfombras y tapicesSenneh alfombras y tapices. Restaura-ción, lavado y guarda. Sant Joaquim, 28-30 (Gràcia). www.senneh.com T. 619 35 00 03

Decoración, obras, proyectosPatricia Sánchez. Vilana, 9.

Enrique Llopis Interiorismo, construcción y reformasArquitectos profesionales con las últimas tecnologías proyectan y diseñan interiores y realizan todo tipo de reformas. Balmes, 229

Visual shopGran variedad de complementos y mani-

Tejidos CornejoMayorista textil. Confección a medida, todo tipo de ropa de hogar y profesional. Casp, 33 bajos.

Flora AlbaicínEl comercio dedicado al flamenco más ve-terano de Barcelona. Situado en el casco antiguo. Canuda, 3.

4. HOGAR

SICECortines, tendals, estores, tot tipus corti-nes d’interior, vànoves, cobrellits. Mitre, 125. T. 93 211 73 31.

Pintores profesionales eficientes Rápidos y económicos. Pisos, locales, comunidades. T. 93 247 70 97 · 615 07 05 04.

Pintura MuralHabitaciones infantiles. Pintura y person-alización muebles. Sant Hermenegild, 15. T. 93 414 50 07 · 687 87 95 81.

2. ESTÉTICA

Clínica Sanza Cirugía estética. Dr. Fernández Sanza. Dolors Monserdà, 54. T. 93 206 65 40. www.clinicasanza.com

HolovitalAdelgazamiento. Método natural. Sin pa-sar hambre. Basado en técnicas orienta-les. Rápido y duradero.

Dr. Marín (www.dmarin.com) Instituto de Cirugía Plástica y Medicina Estética. Rosselló, 283 bis. T. 93 476 11 22.

Clínica PlanasCirugía plástica y estética. Todo tipo de tratamientos: antiaging, estética dental, láser, medicina estética. Pere de Montca-da, 16. PelostopClínicas médicas especializadas en de-pilación láser. Larga experiencia en este campo y garantía total. Consulte gratuita-mente. Vía Augusta, 80.

No más velloExpertos en fotodepilación y rejuvenecimi-ento. Asesoramiento profesional y últimas tecnologías. Clínicas en toda España.

3. MODA

Azzar ComplementosTiendas de novias. Todos los complemen-tos necesarios para las vías y colecciones exclusivas. Avinguda Pau Casals, 5

ÉpocaCompre o alquile el vestuario para sus espectáculos y shows. Gran oferta de disfraces. Fontrodona, 31, bajos.

Guia de Serveis


28

La Torre 03.indd 28 27/10/09 11:42


Teresa Traveria-Decoració,rehabilitacions i refomes. Minimitzem duració obra. Folgueroles, 8. T. 656 609 651.

6. REFORMAS

Instal·lacions Bonavasi, S.L.Cuines, banys, reformes en general. Calefacció i Aire Condicionat. Teodora Lamadrid, 50. T. 93 434 05 78.

Zenit verticalSoluciones verticales. Fachadas, tejados, bajantes… Trabajos con y sin andamio. Premià de Dalt.

Reformas Nueva ImagenTodas las reformas que necesita en su casa. Presupuesto sin compromiso.

Reformes RuanoRehabilitació: habitages, locals i oficines. Bisbe Sivilla, 38-40 T. 93 254 09 99.

OTAAIReformes en general. Cardenal Reig, 20 entl. 1r 2a. T. 93 440 84 04.

RenovaProductos y servicios paraonstrucción y rehabilitación. Prats de Motlló, 16.

Re-nova solucionsTodo tipo de productos y servicios para la construcción y reformas de pisos y loca-les. Productos de primeras marcas. Prats de Molló, 26.

Mavitecsa InstalacionesTodo tipo de trabajos en el hogar. Aire acondicionado, calefacción, telecomunica-ciones, domótica… Marina, 94.

7. ABOGADOS Y ASESORES

Representación futbolistasBufete jurídico experimentado. Especialis-tas en derecho deportivo. T. 93 253 05 70

Detectiu PrivatInvestigo per a empreses i particulars. Garantia. Progrés, 150. L’Hospitalet de Llobregat. T. 93 456 78 65

Bonafonte y AsociadosAbogados y gestores con amplia expe-riencia. Valencia, 293, 2 1. T. 933 239 125

Assessoria jurídica i gestió fiscal


29

Guia de Serveis

comptables i laboral. Cercle. Canet, 37. T. 93 280 39 51

RepresentacionesBufete jurídico experimentado especialista en representaciones. Av. República Argen-tina, 13. T. 93 253 05 70

Ernst & YoungProfesionales auditores. Asesores fiscales y legales. Transacciones. Avenida de Sarria, 102.

8. CULTURA Y OCIO

Auditori WinterthurGran oferta de concerts i activitats relacio-nades amb la música. Pl. Francesc Macià, 10. T. 93 290 11 02.

Cercle Cartòfil de CatalunyaDedicats a la recerca, promoció i divulga-ció de la targeta postal. Col·leccionisme. www.cerclecartofilcatalunya.com

Triangulo EditorialEdición de libros, revistas y memorias para empresas, organizaciones y particu-lares. Precios muy ajustados y posibilidad de autofinanciación. T. 93 418 19 19

Observatori FabraObservatori, s/n Les millors vistes de Bar-celona i de l’espai barceloní. Consulteu horaris i activitats. T. 93 417 57 36.

9. ENSEÑANZA

British CouncilInstitut Britànic. Cursos generals i intensius d’anglès. Amigó, 74-83. T. 93 241 99 77.

quíes para escaparates. Especialistas en exposiciones y escaparatismo. Pau Claris, 105.

Piedra artificial Sánchez e hijosPiedras artificiales, mobiliario de jardín. Todo lo necesario para equipar casa y jardín. Granollers.

ItdamTodo tipo de falsos techos y estructu-ras de pladur. Mamparas, estanterías. Soluciones para decoración. Sant Feliu de Llobregat.

La Torre 03.indd 29 27/10/09 11:42



30

Guia de Serveis

IEN-Institut Nord-AmericàCursos d’anglès a nord-amèrica. Via Augusta, 123.

Supervisió dirigida a Psicòlegs i Mestres.Dra. Anna Gassol. Tel. 93 425 56 05. For-mada a Barcelona, EEUU i Japó.

Aula de MitreFormació, servei tècnic informàtic. Rda. General Mitre, 21 baixos.

Kingsbrook Cursos d’idiomes, estades a l’estranger,

au pair i traduccions. Muntaner, 260. 08021 Barcelona.

CazcarraEscuela superior de imagen personal. Compte Borrell, 230.

10. INMUEBLES

Fincas BarrantesEspecialistas en la zona alta. Todo tipo de pisos y casas. Major de Sarrià, 12

Inmobiliaria PetrusLe conseguimos la vivienda de sus sue-ños en un tiempo récord. T. 93 456 78 90

CafurGestión inmobiliaria. Administración de comunidades y patrimonios. Toda clase de servicios inmobiliarios. Balmes, 30.

Qualitat de vidaCtra. De Collblanc, 103. Visiti pisos de mostra sense cita prèvia.

11. GASTRONOMÍA

Restaurante Sant Ignasi Especialista en carnes. Menús entre se-

mana a precios muy competitivos. T. 93 453 56 78.

Cata de vinos en casaSesiones de cata de vinos a particulares y grupos a cargo de sommeliers. Disfrute de una noche especial. T. 696 13 27 33.

Taula seleccióGran varietat de vins, caves i destilats per als amants del bon menjar i el bon beure. Ptge. Serra i Arola, 2-4. [email protected]

Caves BerdiéElaboració i venda de vins i caves. Una altra manera de veure el món. T. 93 891 97 35. www.berdieromagosa.com

Sommelieralumni.org Comunitat web sobre vins. Aprèn i com-parteix el que saps amb altres amants del vi i dels destilats.

La Torre 03.indd 30 27/10/09 11:42


Guia de Serveis

La Torre 03.indd 31 27/10/09 11:42


La Torre 03.indd 32 27/10/09 11:42

Documents

La Torre de Barcelona