La Torre de Barcelona

OCTUBRE 2011

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

Especial Restaurants

Zona Alta -

Cuina per seduir

-

Quin és el teu vi preferit?

-

Carme Ruscalleda

“Cal que protegim la cuina com

protegim la llengua”

La teva revista de la Zona Alta

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep Garcia Director Continguts: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé [email protected] Disseny: Quim Castillo Publicitat: Josep Garcia - Robert Muñoz - Lluís Casanova - [email protected] Dipòsit legal: B-39384-2009 · www.latorredebarcelona.com

La Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

SUMARI

Vols rebre La Torre de Barcelona a casa teva? Subscriu-te per només 30 euros l’any (*)

Envia’ns un correu a [email protected] bé truca’ns al telèfon 93 418 19 19

(*) La subscripció és totalment gratuïta, els 30€ corresponen a les despeses de gestió i enviament

10Entrevista a Carme Ruscalleda

09 12 milions de tu-ristes a Barcelona

05 Mobilització per salvar el Parc Güell

19Especial Restaurants

06Tardor atrafegada per a l’alcalde Trias

35Els veïns no volen més antenes

13L’optimisme preveu l’infart cerebral

39Agenda d’activitats

Passen els dies i arriba l’hora d’intervenir. L’alcalde Trias té sobre la taula unes quantes patates calentes, i dotze d’elles a la zona alta, com a mínim. Toca arremangar-se i prendre decisions.

Davant la possibilitat que l’Ajuntament tanqui el Parc Güell i cobri entrada als visitants els barcelonins s’han començat a mobilititzar. Demanen que els veïns no hagin de pagar la mas-sificació turística de la ciutat.

Les bones notícies són bones per a la salut. Tant directa com indirectament prendre’s la vida amb bon humor i veure el got mig ple és saludable i està comprovat que evita problemes cardiovasculars.

Tecnologia o salut? Cruel dilema . Disposar de millors comunicacions exigeix col·locar més antenes a la ciutat però ningú no està disposat a sacrificar la seva salut per ampliar la cobertura dels altres.

Segueix-nos a Facebook i Twiter

Editorial La tardor fa venir gana, no us sembla? Amb els primers freds comencen a venir de gust els plats calents... Gràcies al canvi d’estació tornen a la cuina els ingredients de la tardor i creix en nosaltres el neguit de cuinar-los i oferir als de casa un bon tiberi. Per això publiquem en aquest número un especial sobre gastronomia, perquè tragueu el màxim profit de l’estació amb les idees que us proposem.

I qui millor per presentar aquest especial que una de les millors cuineres del món. És un gran plaer allotjar la Carme Ruscalleda entre les nostres pàgines, no només per ser qui és sinó per totes les coses interessants que té per explicar-nos sobre la cuina de la tardor, els productes de temporada i com el mejar bé ens converteix en homes i dones de profit, i ben saludables.

No us entretenim més... Bon profit!

Anuncieu-vos! La Torre de Barcelona T. 93 418 19 19 [email protected]

4 www.latorredebarcelona.com

La Generalitat avala el petit comerç però redueix les subvencions El pressupost destinat per la Generalitat de Catalunya a millorar la competitivitat del petit comerç ha patit un retrocés sever. S’ha reduït un 25% respecte al de l’any passat, dels 12 als 9 milions, un percentatge que correspon bàsicament a les subvencions directes a les inversions en comerços. El nou departament de Comerç, dirigit per Josep Maria Recasens, aposta per avalar el crèdit enlloc de subvencionar. L’objectiu és doncs facilitar l’obtenció de crèdit per part dels comerciants. La Generalitat negocia a hores d’ara amb la banca la posada en marxa d’una línia de 35 milions d’euros amb els quals

avalaria el 75% dels crèdits d’entre 10.000 i 90.000 euros sol·licitats pels comerços ja sigui per a invertir o per finançar el diner circulant.

L’avantatge d’aquesta mesura és que no significa una despesa directa per a l’erari públic ja que només caldria pagar els crèdits no retornats, és a dir, els fallits.

Poques subvencions

La crisi ha forçat un canvi de plantejament en les ajudes als comerciants però Comerç tampoc no ha volgut eliminar les subvencions sinó reduir-les al màxim i dedicar-les a problemes més específics. Així s’han posat en marxa les

subvencions de 1.500 euros€ per incentivar la reobertura d’establiments tancats, una mesura destinada a acabar amb el paisatge depriment que ofereixen algunes zones comercials amb nombroses persianes baixades i negocis abandonats. També hi haurà una subvenció directa de 1.000 euros per als comerços perjudicats per grans obres civils de llarga durada, que afecten especialment als petits comerços reduint l’accés i la

visibilitat a les botigues. La millora i modernització de tallers d’artesania, moda i obradors de comerç i l’edició de material audiovisual per a promoció també comptaran amb subvencions de fins al 50% de la inversió realitzada.

La principal partida del pressupost, gairebé la meitat, la gestionaran les associacions comercials, encarregades de dinamitzar i promoure conjuntament els comerços.

5www.latorredebarcelona.com

LOCAL

Mobilització per salvar el Parc Güell

Bus escolar i abonaments per evitar els embussos

Veïns de l’entorn del parc i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona han iniciat una campanya per evitar la privatització del Parc Güell. Amb l’objectiu de finançar les despeses de manteniment de l’entorn com a conseqüència de la massificació turística l’Ajuntament de Barcelona ha posat sobre la taula la possibilitat de tancar-lo i cobrar entrada als visitants.

Tot i que l’Ajuntament ha garantit als veïns el lliure ac-

cés hi ha preocupació per la voluntat de cobrar a la resta de barcelonins per accedir a un espai fins ara gratuït.Fa poc l’alcalde ha rebutjat de nou la imposició d’una taxa turística que serviria per finançar les despeses que ocasionen els visitants. La pregunta que es fan molts barcelonins és per què perdonem diners als turistes i castiguem els residents? Per què no són els turistes els qui paguen les conse-qüències de la massificació turística?

L’accés dels alumnes a les moltes escoles ubicades a Sarrià-Sant Gervasi provoca diàriament grans embussos, principalment a la Ronda de Dalt. El problema és difícil de resoldre perquè el provo-quen els pares i mares que porten els fils a l’escola en cotxe. Però amb l’objectiu de minimitzar-lo el Districte de Sarrià-Sant Gervasi està estudiant diverses solucions més o menys imaginatives.

La primera opció que es provarà és la posada en marxa d’un bus escolar que recollirà els nens en un punt determinat i els transportarà a les escoles respectives. D’aquesta manera els pares ja no hauran de pujar fins al col·legi sinó que podran deixar les criatures al punt de trobada. L’èxit de la mesurà però passarà perquè la majoria de pares i mares

s’hi avinguin, sinó acabarem pagant entre tots un autobús que circularà mig buit... I no reduirem els embussos...

L’altra opció, pensada per als pares que vulguin deixar els seus fills a la porta de l’escola a qualsevol preu, és la creació d’un abona-ment que permeti aparcar uns minuts, els necessaris perquè surtin les criatures. Així les vies no quedarien bloquejades per a la resta de vehicles.

En el rerefons de tot plegat hi ha la promesa electoral de CiU: la famosa T16, una targeta de transport públic gratuïta per als menors de setze anys. Aquest recurs hauria d’animar molts joves a traslladar-se en transport públic i permetria doncs alleugerir el trànsit per les zones conflictives.

La prostitució preocupa al barri gòticLa prostitució torna a en-capçalar l’agenda mediàtica del país després que El Periódico publiqués imatges de professionals i clients practicant sexe en públic al carrer Petritxol. Alcalde, oposició i opinió pública han clamat al cel de nou per un problema endèmic a la ciutat. Ja es torna a parlar d’eradicació (promesa elec-toral d’en Trias, per cert), le-galització, multes a clients... Les solucions hipotètiques que apareixen sempre en aquests casos.

El que sobta als veïns de Les Corts és que tots aquests prohoms del país només s’indignen i s’esquincen les vestidu-res quan les prostitutes es passegen pel centre, i ara pel barri gòtic, però ningú no diu res del festival que hi ha cada nit a l’entorn del Camp Nou.

No és un problema única-ment de Les Corts. A Sant Martí, l’Eixample o Sants-Montjuïc també hi ha punts “calents” però sembla que les autoritats, i sobretot l’opinió pública, només es mobilitzin quan la prostitució perjudica la imatge de la ciutat de cara al turista. Els veïns de Les Corts, com els altres afectats, fa temps que demanen una solució efecti-va per a totes les parts

Tradicionalment després de tant sarau s’incrementen les batudes i la vigilància policial als punts calents. El temps just perquè el tema desaparegui de l’agenda pública. Esperem que en aquesta ocasió els nous gestors no es conformin en aïllar el problema i siguin ca-paços de trobar una solució definitiva i bona per a tots, que passa naturalment per treure-les de la via pública.

L’Ajuntament de Barcelona impulsarà setze corredors verds que milloraran la connectivitat entre el parc i la ciutat i contribuiran a millorar la qualitat de vida dels veïns de Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Horta-Guinardó, Grà-cia i Nou Barris.

Els corredors són portes na-turals que facilitaran l’accés al parc des dels barris. Sarrià-Sant Gervasi comp-tarà amb cinc d’aquestes portes que són les de Sarrià, Vallvidrera, Les Planes, Be-llesguard i el Tibidabo.

Aquesta actuació integral als barris fronterers es veurà completada amb la fina-lització del passeig de les aigües, prevista per aquesta legislatura que suposarà la creació d’un corredor verd de més de vint quilòmetres de longitud.

De moment s’han convocat els concursos per als pro-jectes de connexió, durant el primer trimestre de 2012 es presentaran públicament els projectes guanyadors i el segon trimestre podrien co-mençar a desenvolupar-se.

Barcelona connectarà amb el Parc de Collserola


2

4

10

Tardor atrafegada per a Xavier Trias

REPORTATGE

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Pedralbes

Sarrià

Les Corts

la Maternitat i Sant Ramon

La Rotonda · Marxàvem de vacances amb centenars de veïns al carrer exigint que s’aturessin les obres a La Rotonda i que es cancel·lés la llicència d’obres concedida a Núñez y Navarro. Les protestes continuaran en breu fins que l’alcalde no prengui partit. Resoldre aquesta qüestió serà de nota per a en Trias.

La Rotonda. Pl. John Fitzgerald Kennedy

1

Monestir de Pedralbes En el seu programa Trias i CiU es van comprometre a retornar el Monestir de Pedralbes al districte de Sarrià, després que fos adjudicat a Les Corts quan la ciutat es va dividir en districtes al 1987. És una d’aquelles ddecisions polèmiques que porten cua. Hi haurà contestació per part dels cortsencs?

Monestir de Pedralbes. Baixada del Monestir, 9

2

Sant Gervasi · Sant Gervasi reivindica la seva identitat i el nou alcalde va prometre places públiques de referència i un ajuntament de barri que no obligui els ciutadans a traslladar-se a Sarrià. També va prometre valorar la possibilitat de convertir en plataforma única el carrer de Sant Gervasi de Cassoles.

Barri de Sant Gervasi.

3

Nous equipaments Una de les reclamacions més antigues dels barris de la zona alta. Trias va prometre reciclar alguns edificis històrics i convertir-los en equipaments de serveis: Can Ferrer (a Sant Gervasi), Casa Muñoz Ramonet, antiga clínica del Dr. Ripoll, la casa Hur-tado, la caserna del Bruc...Can Ferrer, Caserna del Bruc, Casa Muñox Ramonet, carrer Ciutat de Balaguer...

5

Barri de Vallvidrera.

4Vallvidrera · Després de reclamar la seva independència Vallvi-drera va esdevenir protagonista en els programes dels candidats a l’alcaldia. CiU també va prometre més serveis i soterrar les línies elèctriques, i també dotar-la d’equipaments necessaris i que els veïns reclamen des de fa molt.

Després de la pretemporada arriben finalment els partits de champions, és l’hora de la veritat per a l’alcalde Trias i el seu Govern. Després d’un lent procés de constitució i de les vacan-ces de rigor ha arribat el moment d’actuar. Ja hem vist algunes decisions últimament però ara toca posar fil a l’agulla amb els problemes del dia a dia, menys mediàtics i prou més complexos que fer baixar els mossos a les parades de metro o reduir la des-pesa de les festes de la Mercè. Fem un repàs dels temes més calents que haurà d’afrontar l’alcalde durant la tardor.

5

7

8


1

5

6

8 9

12

11

3

REPORTATGE

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Sant Gervasi Bonanova

les Tres Torres

Putxet Farró

Sant Gervasi Galvany

Barri del Farró

9

Ampliar àrea verda Per alleugerir els problemes d’aparcament CiU va prometre plans d’aparcament per a residents i zones comercials a tots els barris. També es va comprometre a ampliar l’àrea verda i fins i tot fer-la exclusiva per a residents al nord de Sant Gervasi, Bellesguard o Frare Blanc.

Al nord del Passeig de la Bonanova, Can Caralleu...

7

Anglesola, Colònia Castells...

10

La línia 9 de metro Trias no va prometre res concret sobre la línia 9 de metro però recentment ha declarat que és la prioritat més gran de la ciutat. Així ho veuen també els bar-celonins que no li perdonarien un retràs injustificat ni molt menys una reducció de les parades com es va arribar a proposar des del Govern de la Generalitat.

Punt d’atenció al Farró En un intent de contribuir a la descentralització dels serveis i donar servei als barris més allunyats Trias es va comprometre a instal·lar un punt d’oficina d’atenció ciutadana al Farró. També preveia pacificar el trànsit entorn de Príncep d’Astúries i construir un poliesportiu municipal al voltant de Guillem Tell.

Anglesola i Castells Hi ha un compromís ferm d’acabar el Pla Especial Europa-Anglesola i desenvolupar amb més sen-sibilitat el Pla Urbanístic per a la Colònia castells aprovat pel Govern Municipal. En aquests casos el primordial és definitivament s’acabin, i que s’acabin bé, sense perjudicis per als residents.

Del carrer Mandri a Zona Universitària.

8

11

Oci segur A banda d’ampliar els efectius de la guàrdia urbana Trias va prometre més policia a les zones de con-centració d’oci el cap de setmana, en particular a la part baixa de Sant Gervasi (Tuset, Santaló, Marià Cubí) per pacificar aquests itineraris d’oci nocturn i lluitar contra l’incivisme.

Tuset, Santaló, Marià Cubí...

6

12

7

Cobriments diversos · En el programa de CiU apareixien diversos projectes de cobriment i sorterrament de vies. Concretament la intenció és impulsar l’estudi per al cobriment de les vies de FGC per sobre del Pg. de la Bonanova i de la Via Augusta (Dolors Monserdà-Pl. Borràs). També hi ha previst un estudi de viabilitat per soter-rar la Ronda del Mig per sota la Via Augusta.

Comerç local · La voluntat de l’Ajuntament és promoure el comerç local, especialment en aquelles zones on s’han llançat menys iniciatives. Així s’impulsaran plans de revitalització de la zones comercials del triangle de l’avinguda de Pau Casals i dels carrers de Bori Fontestà i Ganduxer.

Via Augusta, Ronda del Mig, Pg. de la Bonanova

Av. Pau Casals, Bori Fontestà, Ganduxer...

55



BARCELONA

Barcelona, entre les 25 ciutats més cares del món

Barcelona rebrà 12 milions de turistes

Segons l’Informe Prices and Earnings, elaborat per la unió de bancs suïssos (UBS) i un dels índexs de referèn-cia a escala internacional, Barcelona es troba al nº 25 del ranking de ciutats més cares del món. Barcelona és més cara que Los Angeles, Chicago, Hong Kong, Miami o Madrid, entre altres. L’índex es calcula considerant 122 béns i serveis habituals a la bossa de la compra d’una família occidental.

En començar la crisi Barcelo-na es trobava al lloc vint, l’any passat va descendir fins al 30 i ara, de sobte, ha tornat a aparèixer al nº25. Però a banda d’aquestes estranyes fluctuacions el problema de Barcelona és la manca d’equilibri entre preus i salaris.

Aquest és el càlcul de Joan Gaspart, president del Co-mitè Executiu de Turisme de Barcelona. No ha fixat cap data per a l’arribada dels dotze milions però ha dit que no trigarem en arribar-hi. De moment anem per vuit milions anuals.

A banda dels atractius de la ciutat per a Gaspart poques ciutats europees poden oferir dos centres turístics com la Costa Daurada i la Costa del Maresme i Sitges, a poc menys d’una hora de Barce-lona.

Gràcies a això aquest estiu han visitat la ciutat 1,6 milions de turistes que no només han omplert els hotels de fins a tres estrelles sinó que també han ocupat moltes habita-

El nivell dels sous es manté per sota dels preus cosa el que significa una pèrdua de poder adquisitiu significati-va i provoca a més, que per aconseguir béns similars els barcelonins hàgim de treba-llar més hores que a d’altres ciutats, com a Madrid, per exemple. Però posats a comparar també val la pena preguntar-se com és possible que el nivell mitjà d’ingressos d’un barceloní sigui la meitat d’un novaiorquès.

La ciutat més poderosa, la número 1, és Zurich i les grans capitals Paris, Londres, Tokio, Roma, Viena també estan molt ben col·locades. També ho està Oslo, capital d’un dels països més pròspers del món i noves ciutats de països emer-gents com Sao Paulo.

cions dels establiments de gamma més alta. El creixement també es deu a la venda de paquets de creuers que inclouen nits a Barcelona i que segons Gaspart creixerà encara més durant els propers anys.

Pel que fa a les conse-qüències per als ciutadans Gaspart s’ha limitat a dir que gairebé un 90% dels barce-lonins veu el turisme com una cosa positiva. L’alcalde Trias, que deu comptar amb estadístiques més fidedignes, s’ha apressat a dir que nego-ciarà amb el Govern la cessió d’un percentatge de l’IVA que generen les activitats turístiques que serviria per finançar les despeses causa-des pels milers de visitants.


ENTREVISTA

Carme Ruscalleda

“Cal que protegim la cuina com protegim la llengua”

Quins són els ingredi-ents de la tardor?

Són ingredients que tenen un color tardorenc, les diferents tonalitats de l’ocre: castanyes, carbasses, mongetes de des-granar, calamars... I a hores d’ara ja intuïm l’arribada de molts altres: les primeres coli-flors, els bròquils...

Us ha perjudicat aquesta tardor tan càlida?

Ha afectat més aviat a la tria del menú, perquè els plats calents venen de gust quan fa fred i aquest any s’està allargant tant l’estiu que ens hem resistit a escalfar de-finitivament la cuina... Però

Sentir parlar a Carme Ruscalleda fa venir gana. Gana de menjar i de reivindicar la cuina catalana: els aliments de temporada, la barreja de cultures, l’elegància, la modernitat... La cuina és cultura i cal protegir-la activament, sobretot perquè menjar bé és salu-dable i divertit, una font de plaer com n’hi ha poques. Ruscalleda compta amb cinc estrelles Michelin, tres del restaurant de Sant Pol de Mar i dues més pel de Tòquio, però el que fa més feliç a una de les millors cuineres del món és seguir al peu del canó i veure el client feliç i satisfet.

els productes de la terra o del mar sempre treuen el nas quan és l’hora. Doncs els bolets de moment es resisteixen...

Sí però és bo que la naturale-sa mani una mica, ja manem nosaltres massa sovint...

Precisament ara mana més que mai. A Barcelona es multipliquen els comer-ços i supermercats eco-lògics. I molts pagesos et porten a casa cistelles de productes del temps...

Ara arriben coses de arreu del món, i tot l’any hi ha de tot. Però cal saber què toca

en cada moment, fins i tot els nutricionistes ens advertei-xen que és millor menjar els aliments de temporada. Això que dius dels pagesos està molt bé perquè el pagès és una persona que s’estima molt la seva feina i ens porta salut i plaer a la taula. Ell s’ha de reinventar comercialment i no-saltres l’hem de protegir.

Després passa que algunes fruites i verdures no fan gust de res... S’han passat setmanes o mesos en cambres frigorífiques i han perdut propietats...

És veritat. I hem de fer protes-ta quan no rebem el sabor que esperem. A tots ens ha passat l’anar a comprar tomàquets al lloc de sempre i trobar-los de sobte flacs de sabor. Fem protesta. Perquè potser la botiga ha canviat de proveï-dor, o el pagès ha canviat de plantista. No estem parlant de poesia, els sabors que tenim a la memòria són molt tangibles. Sabem de què parlem i volem deixar els sabors en herèn-cia a aquests nens que estan pujant, que no es conformin amb un gust de nivell cinc, volem un gust de nivell 10. Ets una de les millors cuine-res del món, reculls premis internacionals i enlloc de de-dicar-te a fer conferències i viatjar per tot el món et trobem cada dia al Sant Pau, al peu del canó, cuinant i supervi-sant la feina del teu equip...

Si hem assolit aquest èxit és perquè sempre hem estat molt de veritat. Si ara fes una cosa diferent, si m’apartés de la cuina faríem coses diferents, ni millors ni pitjors. Però jo vull continuar en aquesta línia que ens ha portat un reconeixe-

ment internacional. També us he de dir que em costa molt poc ser-hi.

El que més m’agrada del vostre projecte és la natu-ralitat amb què ha crescut. Tu i el teu marit, l’Antoni Balam, treballàveu a la xar-cuteria delicatessen dels teus pares, vau obrir un hostal on servíeu menjars i fins avui...

Ha estat un creixement molt natural. Quan vam deixar la botiga dels pares, que estava just davant del restaurant, ho vam fer amb la voluntat de fer un treball de gran qualitat, i de poder fer la meva, que era el que més m’apassiona-va i m’apassiona. M’agrada el repte de fer recerca, desco-brir, no vull cuinar en sèrie.

“Els sabors que tenim a la memòria són molt tangibles”

I llavors un dia us cau del cel una estrella Michelin...

Nosaltres érem autodidac-

tes.Un autodidacta és algú que sap què vol fer i de quina manera però encara no sap com arribar-hi. Així doncs apreníem cada dia i ens anàvem corregint, amb molt d’esforç i molta honestedat. Quan vam obrir sabíem que ens exposàvem a fer molts zeros a l’hivern perquè no ens coneixia ningú. Llavors ja apostàvem per una cuina elegant, moderna, per plats sense ossos, sense espines, sense greixos... Servíem la mateixa quantitat de menjar però ens criticaven que els


nostres plats eren minsos... I llavors arriba aquesta estre-lla que premia la voluntat de fer-ho molt bé. És un premi que t’estén un camí, t’empeny, perquè et presenta al teu poble, a la comarca i al món sencer. I després la segona, la tercera, les dues del res-taurant de Tòquio... I amb elles la pressió...

Sento la mateixa pressió des del primer dia que vam co-mençar a parar taules. Les estrelles poden fer venir un senyor de Singapur, per exemple, que no hauria arribat mai de la vida a Sant Pol de Mar, però el compro-mís és veure un client feliç perquè ha trobat el esperava.

“Si hem assolit aquest èxit és perquè sempre hem estat molt de veritat”

Al 2003 vau obrir un altre Sant Pau a Tòquio. Què has après al Japó?

He après que si en aquest país fóssim capaços d’estimar-nos la feina com se l’estimen els japonesos seríem l’enveja del món. Ells, com a mínim els que es dediquen al meu sector, s’estimen el que fan. Hem de recuperar el valor de l’esforç i pensar que el treball no és només la manera de pagar les despeses sinó que ens dig-nifica. Si aconseguíssim això aquest país seria imparable. Sens dubte, tot i que caldria incorporar algunes coses més per comparar-nos amb Japó... I pel que fa a la cuina, has incorporat molts elements de la tradició japonesa?

Des del principi em va seduir la puresa del costum, el res-pecte. Tot estava molt net i res feia pudor... Per un moment vaig pensar que acabaria tornant-me japonesa... Vaig haver d’aixecar un mur per no condicionar-me, però amb el temps s’hi han obert esclet-xes. Algunes tan senzilles com rebre els clients amb l’oixi-

bori, una tovalloleta calenta o freda depenent de l’època de l’any. Altres més comple-xos com la manera de netejar el peix o la carn de porc... També hem incorporat a la cuina mediterrània algunes tècniques i fins i tot ingredi-ents japonesos però sense prendre mai la personalitat del Maresme. Som importants precisament per aquest caràc-ter de país, el caràcter català. Ara que parlem de país, et vam veure a tu i a d’al-tres cuiners, a la cerimònia de la Diada de Catalunya, llegint textos de Josep Pla. Va ser un autèntic home-natge a la cuina catalana.

Estem vivint un moment en què la cuina ha recuperat el paper que li pertoca. Els cata-lans som afortunats per tenir l’herència culinària de tots els pobles que hi han passat. Cadascun va deixar la seva empremta. Van arribar amb productes i tècniques que devien ser considerades an-ticulturals llavors però, com que tot suma, ens han ajudat a crear un receptari variat, ric, eclèctic, elegant i amb molt bon gust. La cuina havia de recuperar la seva importància i és per això que dono gràcies a l’acte de la Diada per comptar amb la cuina com a part ex-pressiva i cultural d’aquest país. Cal que protegim la cuina com protegim la llengua.

“L’estrella Miche-lin et presenta al teu poble, a la comarca i al món sencer” I per on comencem?

Culturitzant els nens. A les cases on la cuina és a la llista de coses importants els nens aprenen a menjar. Són nens que saben triar quan van pel món. No passeu ànsia per si un dia mengen pizza o hamburguesa, perquè sabran què els convé en cada moment i quan els toqui posar l’olla al forn per a la família sabran què han de cuinar. La cuina catalana també serveix per explicar Ca-talunya al món?

I tant! La cuina és una postal potent i atractiva d’aquest país. Penseu que quan tornem d’un viatge sempre ens pre-gunten Què has menjat? És interessant? I quan surts el primer que penses és en què donaran de menjar allà... La gastronomia és un motor eco-nòmic molt important, i quan dic gastronomia parlo d’excel·-lència: la d’un pa, un vi o un peix, i l’excel·lència de la cuina que remena tots aquests in-gredients.

Els cuiners també aneu de restaurants? Quina por per als col·legues, no?

No, no, no, de cap manera. Al professional que estima la seva feina li agrada que altres col·legues el visitin. Sempre que busquem personal per al Sant Pau preguntem als can-didats on han anat últimament a dinar o sopar, quins restau-rants l’interessen. Així veiem el seu grau d’interès per la cuina. T’ha d’interessar que es cou al sector, que fan els altres... I a més jo sospito molt del cuiner que no gaudeix menjant...

“La cuina és una postal potent i atracti-va d’aquest país” Els candidats deuen venir amb ganes d’apren-dre a fer filigranes, no?

De què serveix un cuiner capaç de fer piruetes fantàstiques si no sap cuinar al punt unes patates a la cassola o uns fideus? Malament! Abans de fer art abstracte cal dominar el figuratiu. Has de saber cuinar molt bé la mongeta del ganxet abans d’atrevir-te a fer-ne un gelat i oferir-la de postres.

• Text: Andreu Asensio

ENTREVISTA



Una de cada quatre persones sent xiulets

L’optimisme preveu l’infart cerebral

Ja hem sentit a parlar dels bons efectes de l’optimisme en casos d’estrès o malaltia, i fins i tot sabem que redueix el risc de patir un atac de cor: el que no sabíem encara és que el bon humor també pot prevenir l’infart cerebral.

El cert és que investigadors de la Universitat de Michigan han detectat menor nombre de casos d’ictus o infart cerebral en persones majors de 50 anys que eren optimistes segons un test a què s’havien sotmès pocs anys abans.

Abans de començar a buscar explicacions metafísiques val a dir que segons els directors de l’estudi una persona optimista, que veu les coses positiva-ment, tendeix a cuidar-se més i té hàbits més saludables, perquè vol estar bé en el futur.

En canvi la gent molt negativa, que no veu cap futur ni gaudeix de les coses tendeix a adquirir hàbits no tan saludables que serien els responsables més directes de problemes com l’ictus o els infarts.

Una de les conclu-sions del recent congrés d’otorrinolaringologia que ha acollit Barcelona és l’alarmant creixement de persones que senten contínuament xiulets o algun tipus de soroll.

Aquests sorollets que no pro-venen de cap emissió externa són coneguts com acúfens i s’originen en l’oïda després de sentir sorolls molt forts com petards o música amb un volum molt alt. Normalment els acúfens desapareixen al cap d’una estona però en alguns

casos poden convertir-se en permanents i molt molestos.

Concretament un 25% de la població catalana sent alguna mena de xiulets o sorolls de forma constant o esporàdica. Per això és bo recordar que cal protegir-se contra els sorolls forts i prevenir els joves que l’hàbit d’escoltar música alta amb els auriculars pot resultar molt perniciós per a la salut auditiva.

Si no voleu perdre oïda serà millor que abaixeu el volum.

SALUT

Quins avantatges ofereixen les residències?

Sovint parlem dels inconve-nients de viure en una residèn-cia, en canvi deixem de banda que viure en una residència té molts avantatges.

Per això li hem demanat a dues expertes que ens expliquin la part més positiva de viure en una residència. Són la Marisa Ríos, directora de Residencial

Augusta Park (Copèrnic, 30-32 T. 933 62 49 10) i Dolors Torquemada, directora de Be-llesguard Park (Valeta d’Arquer, 30-34 T. 932 54 05 70).

1.Atenció mèdica continua-da. El nostre personal sanitari (metges, infermers, fisiotera-peutes...) està professionalment preparat per poder cuidar-lo

aconseguint una millor qualitat de vida. Portar uns controls i seguiment (tensió arterial, pes, ingestes..) ens permet donar resposta immediata a qualsevol imprevist que surti. Donar vida als anys és el nostre objectiu.

2. Companyia. No només es tracta d’estar sa. Tots necessi-tem sentir-nos acompanyats i els nostres grans també. Una residència en aquest sentit és com un casal d’avis, sempre hi ha algun entreteniment en marxa, un company per poder jugar a les cartes o al dòmino, fins i tot al bridge, un company per poder fer petar la xerrada o simplement algú que ens escolti.

3. Estimulació. Un aspecte molt important és l’estimulació cognitiva, mots encreuats, tallers de lectura i escriptu-ra, els nostres professionals

s’adapten a les necessitats de cada resident. 4. Aire lliure. Una de les peculiaritats de les nostres residències són els espais i els jardins adaptats que disposem. Aquests jardins ens permeten estar al aire lliure i passejar entre arbres en qualsevol moment del dia fins i tot jugar a la petanca. Ens omple de joia veure com els familiars dels residents també gaudeixen dels nostres jardins.

5. Una alimentació sana i equilibrada. I variada és clar! Convé que les persones grans segueixin una dieta adaptada a les seves necessitats. Tenim uns restaurants que al disposar de cuina pròpia, ens permet fer les dietes equilibrades, variades i també sense deixar de banda algun petit caprici que els met-ge ens autoritzi.

SALUT



Estética y salud dental Entrevista al Doctor Miravé

Doctor Miravé, Cada día es mayor la demanda en estética dental. Hoy en día cuando se trata de Salud y Estética Dental, oímos nombres como Implantes de titanio, fundas de Zirconio, Carillas, Ortodon-cia Lingual….y muchas veces no sabemos su significado y funcionalidad ¿Qué es un implante dental y cuándo está indicado?Un implante es una pieza artificial de titanio o zirconio con forma de raíz cuya función es crear una base estable para colocar encima una prótesis de una o varios dientes.

¿Cuánto tiempo entre los implantes y la colocación de los dientes?Hoy en día existen varias téc-nicas, tanto quirúrgicas como protésicas, que son empleadas según cada caso particular, de-pendiendo de la calidad ósea, numero de piezas a rehabilitar u otros factores, pero podemos colocar los dientes el mismo día de la cirugía o esperar has-ta 3 meses entre la colocación de implantes y prótesis.

¿Se puede reemplazar más de un diente con un solo implante?Si, cuando faltan varios dientes adyacentes distribuimos los implantes de manera que con el menor número de ellos se rehabilite el mayor número de piezas. Hoy en día incluso trabajamos con una técnica llamada “all on Four” que nos posibilita confeccionar

una dentadura completa y fija sobre solo 4 implantes y que se coloca el mismo día que los implantes.

Trabajamos con una técnica llamada “all on Four” que nos po-sibilita confeccionar una dentadura com-pleta y fija sobre solo 4 implantes y que se coloca el mismo día

Cuando el problema no es la falta de dientes, sino simple-mente la estética de nuestra sonrisa, ¿ qué tratamientos podríamos realizar?Dependiendo del caso, podría-mos hablar de solucionarlo con ortodoncia, carillas de com-posite, fundas de zirconio y/o cerámica, blanqueamientos o combinar varias de ellas.

¿Qué es una carilla estética y cuándo está indicada?Es una prótesis, que se puede realizar de varios materiales y cuya función principal es la de mejorar la anatomía, color y forma de los dientes para me-jorar la sonrisa. Actualmente empleamos en la mayoría de casos de carillas el composite, ya que nos permite modelar el diente y retocar el color directamente en boca, además de ser muy poco agresivo con el esmalte

¿Duele el tratamiento de carillas?Es un tratamiento muy poco agresivo, y en muchas ocasio-nes no empleamos ni anes-tesia, pero todo depende de la sensibilidad de cada uno. Siempre podemos anestesiar.

¿Qué duración tiene en boca?Dependerá del material, si es de cerámica o zirconio habla-mos de 15 o 20 años, si es de composite un poco menos, pero también es más sencillo de reponer. Pero como todo, dependerá en gran medida de cómo se cuide.

¿Cuántas sesiones son necesa-rias para realizar un trata-miento de carillas estéticas?Se pueden realizar todo en una sesión, según el número de piezas lo podemos dividir en dos, para que no sea tan cansado.

¿Se puede considerar a la Or-todoncia como un tratamiento simplemente estético?Si. En muchos casos se utiliza para realizar solo una correc-ción estética.

¿Se ha avanzado mucho en métodos de Ortodoncia en los últimos años?¿cuál tiene ma-yor demanda en sus centros?Hoy en dia disponemos de muchas técnicas de ortodoncia, como la lingual, invisaline, brackets de cerámica, damon, etc.. De estas, la que está requiriendo mayor demanda es la lingual y el sistema llamado damon.

¿ El método de la Ortodoncia lingual en qué se diferencia de los tradicionales?Principalmente en la estética, ya que en aproximadamente el mismo tiempo que la tradi-cional llegamos a los mismos resultados con la mayor estéti-ca posible, ya que los brackets van colocados por la cara interna de los dientes.

¿Está indicada solo para niños o también para adultos?Para ambos, pero la demanda es mayor en adultos.

Por último, háblenos de Odon-tología Holística y kinesiología.Esta rama ha sido el último servicio que abrimos en nues-tros centros hace ya 4 años, y consiste en la aplicación de las medicinas naturales y ciencias complementarias en el tratamiento y prevención de las afecciones bucodentales. Es un tipo de odontología natural, donde se utilizan materiales muy determinados y donde se procura ser mucho menos agresivos para con el cuerpo. La finalidad es llegar a solucionar determinados problemas considerando el cuerpo humano como un todo, y no centrándonos solo en los dientes

Doctor Miravé, cuál es la me-jor arma para combatir la, tan generalizada, “dentofobia”?Paciencia por parte de todos, empezar por pequeños trata-mientos que no precisen de anestesia y de corta duración, hablar mucho, venir acompa-ñados y no forzar la situación.

CENTRO ODONTOLÓGICODRS. MIRAVÉMuntaner 239, 1C 08021 Barcelona T. 93 201 79 42 T. 93 200 93 39

Industria,708037 BarcelonaT. 93 458 45 99

Dr. Francisco Miravé Mesegué y Dra. Maria Teresa Miravé Mesegué


SALUT


ESPECIAL

RestaurantsEns consta que us agrada menjar bé i és per això que us oferim una nova entrega del nostre Especial Restaurants dedicat al món de la gastronomia i amb nombroses propostes per gaudir del menjar a casa o a fora. Hi trobareu notícies sobre gastronomia, restaurants i receptes molt sucoses. Que vagi de gust.


RESTAURANTS

Ja ho sabeu que la millor ma-nera de menjar saludable és seguir les èpoques de l’any i menjar aliments de temporada. D’aquesta manera no només ens assegurem aliments en òptimes condicions de con-servació sinó que contribuïm a mantenir la nostra agricultura.

Durant la primavera i l’estiu ens hem alimentat de líquids i aliments frescos i hem deixat

de banda les proteïnes i els carbohidrats. Ara que torna el fred haurem d’anar invertint lentament el procés: menjarem més proteïnes i hidrats, verdu-res cuinades i fruites de tardor i d’hivern .

Verdures per escollirLa tardor, i particularment el mes d’octubre, és un molt bon mes per a la verdura. Després d’un estiu a base d’amanides

s’agraeix tornar a delir-se amb carxofes, bledes, api, albergí-nies, moniatos, carbassons, carbasses, cebes, coliflors, endívies, espinacs, monge-tes verdes, enciam, pebrot, porros, tomàquets o pastana-gues. Si en lloc de delir-vos esteu fent ganyotes de disgust us recordem que no cal menjar la verdura bullida i trista sinó que pot ser un acompanya-ment excepcional i també la base de receptes molt espe-cials: trinxat de la Cerdanya, crema de porros escalivats, sopa de ceba amb romesco, flam de carbassó...

Tornen els cítricsAra que ja comencem a estar farts del meló, la síndria o els préssecs arriba una gran varietat de fruites: alvocats, prunes, xirimoies, dàtils, kiwis, pomes, codonys, plàtans, peres, pinyes... Particularment important és la tornada dels

cítrics, que amb la seva vitami-na C, contribuiran a combatre els refredats tan habituals a principis d’hivern: taronges, mandarines, llimones i no us oblideu dels pomelos. I pel final deixem el més dolç, el raïm, que podeu prendre tal qual o en forma de vi, amb moderació això sí...

Temporada de bolets Una temporada més aviat pobra pel que indiquen les da-des, però que hem d’aprofitar al màxim perquè se’ns acabarà molt ràpid. Els bolets contenen un 90% d’aigua, poques calories i cap greix, per això són molt recomana-bles en dietes d’aprimament. Aporten vitamines B2, B3 i D2 i potassi, fòsfor, iode i calci. Recordeu que els bolets es poden congelar tranquil·lament per tenir-ne durant tot l’any. Enguany n’hi ha pocs per repartir o sigui que ja podeu

Aliments de tardor


Gallina Blanca i Meetic, una pàgina web on trobar parella, han promogut un estudi per descobrir si els espanyols lliguen molt gràcies a la cuina, i la resposta és un pèl desco-ratjadora: tot i viure el el país del bon menjar a preu barat els espanyols no fan servir la cuina per seduir.

I és una pena perquè segons l’estudi el 60% dels enquestats es deixaria enamorar per un autèntic cuinetes. Només un 21% afirma haver-ho intentat –no coneixem les dades sobre els resultats de l’intent- i un escàs 6% ho fa habitualment

Cuinar per seduir la parella, èxit garantit

com a mètode per seduir. Val a dir que els catalans estem entre els més actius en aquest sentit juntament amb els cana-ris i els balears.

Hi ha doncs un desequilibri entre com ens sedueix la cuina i la nostra escassa disposició a arremangar-nos. Com s’explica això? Doncs per la gran varietat de restaurants de què dispo-sem i que estan disposats a treure’ns la feina, i laresponsa-bilitat, de sobre.

Posats a triar entre sopar en un restaurant o a casa el 58% dels espanyols opta per sortir fora i

només 3 de cada deu confessa que li encanta que cuinin per a ell.

Una vetllada perfecta Com a mínim la gran majoria dels enquestats, un 69%, té clar que no n’hi ha prou amb el menjar, l’ambient ha de ser en-grescador. L’èxit d’una vetllada romàntica rau en la combinació d’espelmes, un bon vi, o més d’un, i una música ambiental agradable i escaient.

Després del sopar, per cloure la vetllada, cal un postre que no grinyoli entre tant romanti-

cisme. I aquí tornem a tirar de tòpics i manca d’imaginació: més de la meitat aposta per les clàssiques maduixes amb nata i el segueix de lluny el pastís de xocolata.

Molt important! Les vetllades romàntiques no s’improvisen. Cal comprar els aliments frescos i tenir preparats tots els detalls. I cal preparar els plats amb amor i dedicació. I en això guanyen les dones que són capaces de dedicar més d’una del seu temps per seduir la seva parella. Si hem de fer-ho fem-ho bé, i sinó potser que marxem a un restaurant...



La temporada de bolets de tardor de 2011 està a punt de començar en algunes comar-ques, principalment en aque-lles on les tempestes de finals de juliol i principis d’agost han estat generoses, com és el cas del Ripollès. De fet, ja s’han trobat bolets als Pirineus tot i que les temperatures elevades d’aquestes darreres setmanes, l’escassetat de precipitacions i el vent poden paralitzar o retar-dar la fructificació dels bolets, segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Les prediccions climàtiques a llarg termini fan preveure una tardor una mica més plujosa, principalment a les comarques del Pirineu i Prepirineu, i una mica més fresca que la mitjana dels darrers anys, i per aquesta raó, s’espera que la campanya de bolets 2011 sigui superior a la mitjana dels darrers 16 anys, estimada en 46 quilos de bolets per hectàrea a l’any (55.200 tones de bolets a tot Catalunya).

Aquest any, entre 60 i 80 quilos per hectàrea

L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets.

La producció variarà en funció de la distribució de les pluges, de com siguin d’espaiades, i del vent, de manera que no totes les comarques tindran les mateixes produccions.

La producció a Catalunya serà de 84.000 tones, 3.600 de les quals seran de rovellons.

Menys bolets que l’any passat

Juan Martínez de Aragón, Dr. Enginyer de Forests i inves-tigador del Centre, incideix en què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distri-buïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys.Aquests models tenen en compte la variabilitat en la pro-ducció de bolets que hi ha en-

tre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la dis-ponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini ob-tingudes del National Centers for Environmental Prediction.

Els rovellons i la pluja de set-embre

La predicció de la producció de cada espècie és més difícil

de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir entre 2 i 4 quilos per hectàrea, que suposen un total de 3.600 tones de rovellons a tot Catalunya.

• Textos: LaMalla.cat


RESTAURANTS

Un vi per a cada gust

Negres fins i persistents

Si cerqueu vins minerals, amb molta concentració de sabor i profunditat, on predomini la fruita i no la fusta us agradaran els vins de vinyes velles. Tard o d’hora acabareu passant pel Priorat. No són vins barats però quan els tastes entens com n’és de bona la relació qualitat/preu. Paga la pena que els proveu amb algun plat contundent de carn, procurant d’evitar els bolets i les verdu-res. Elegants i amb tocs de fusta

Tendim a pensar que la criança en fusta sempre és bona. Però, oi que no envelleix de la ma-teixa manera George Clooney que qualsevol de nosaltres? Doncs el mateix passa amb els vins. La criança en bóta li ha d’aportar al vi tocs torrats i es-peciats però no ha de dissimu-lar la fruita, perquè en definitiva el vi és fruita. S’han fet tan fa-mosos els vins de Rioja i el seu

toc secant que moltes vegades ens empassem autèntiques infusions de fusta només per-què venen etiquetades com a D. O. Rioja. Proveu negres amb criança del Penedès o Costers del Segre, estan molt ben fets. I en qualsevol cas desconfieu d’un vi que només té gust de fusta i no trobeu la fruita per enlloc.

Vins molt femenins

Moltes dones no estaran pas d’acord amb aquesta classifi-cació. Ni molts homes tampoc. Però tots entenem fàcilment el concepte: vins blancs, perfu-mats, afruitats, lleugers però amb fonament. Si us agraden aquests vins us recomanem que us allunyeu dels succe-danis i vins dolços de su-permercat i cerqueu vins de varietats com garnatxa blanca, macabeu, xarel·lo o verdejo, o els més extremats malvasia i parellada. Són autèntiques delícies. Busqueu-los, sobre-tot, al Penedès. Si els busqueu amb cos i profunditat aposteu fort pel xarel·lo.

Blancs amb cos

Molts creuen que els vins blancs són sempre lleugers i per combinar amb el peix. De cap manera. Hi ha varietats blanques com Chardonnay, albariño o godello tant consis-tents com molts vins negres. I fins i tot hi ha cellers que fan fermentar o envellir els vins en bótes de roure precisament per dotar-los de més cos i potència en boca; la garnatxa blanca, per exemple, dóna molt bons resultats amb criança. Són vins ideals per a plats de carn blanca o peixos greixosos com el salmó. Als qui no us agradin els blancs per lleugers, proveu-los. Us endureu una grata sorpresa.

Vins amb potència

Estan de moda els vins tan potents que a voltes resulten agressius Tan intensos i pro-

RESTAURANTS

Qui ha dit que hàgim de triar el vi segons les marques o les regions? Per què no triem el tipus de vi que ens agrada? O el més adequat al sopar que tenim a taula? La millor manera de gaudir del vi és deixar de banda els típics i tòpics, baixar el volum dels presumptes entesos i deixar-nos portar pel que ens ve de gust. Us oferim dons avui una petita guia de supervivència que us ajudarà a orientar-vos en la selva dels vins.


vocadors que o els estimes o no els pots suportar. No són ni millors ni pitjors que els altres, senzillament estan de moda. Són vins negres amb elevades concentracions de raïms po-derosos com la garnatxa, tem-pranillo, cabernet sauvignon, o els vins de Toro. N’hi ha bons exemples al Priorat i sobretot al nord d’Espanya.

Negres senzills i afruitats

Negres senzills i afruitatsSi no voleu que el vi prengui excessiu protagonisme en el sopar i us agraden els vins poc complexos, com els de tota la vida us recomanem que opteu per un vi jove mediterra-ni, del Penedès, la Terra Alta, Montsant, l’Empordà o Llevant. Les varietats característiques són la garnatxa, l’ull de llebre, syrah o monastrell a Llevant que donen vins joves molt sucosos. Si voleu més matisos proveu les mateixes varietats amb una mica de criança.

Escumosos

Creiem equivocadament que els caves i champagnes són per brindar al final dels àpats. Doncs no. Un escumós és més indicat per un plat de peix o carn blanca. El cava tradicional es fa amb macabeu, xarel·lo i parellada però darrerament s’estan fent vins rosats molt interessants amb garnatxa, trepat o pinot noir. Recordeu que el cava no té perquè ser jove i refrescant, també pot ser complex i refinat: proveu els caves amb criança. Busqueu petits productors i fugiu de productes massius.

Vins dolçosnaturals

Els licors sintètics s’estan men-jant el terreny dels vins dolços tradicionals. Tampoc no ajuden

alguns vins dolços infumables mal anomenats moscatells que corren per les taules d’alguns restaurants. El secret és triar-ne un que no només sigui dolç sinó natural. Aquests solen ser fins, mesurats. Un bon exem-ple és la malvasia de Sitges o alguns vins dolços naturals de Tarragona o Llevant. Al nord de Catalunya i al sud de França també hi ha una gran tradició de vins dolços, negres i blancs: els més destacables són la garnatxa de l’Empordà i els muscats de Rivesaltes.

Amb complexitat

Si us agraden els reptes hi ha algunes rareses que us interes-sa tastar. Que siguin diferents no significa que siguin millors, només que són diferents, que ens ofereixen sensacions pro-vocadores per als sentits. Un bon exemple són els vins de Xerès. Sovint són menystinguts i considerats vins d’aperitiu

però poden ser autèntiques delícies per als afeccionats als vins blancs complexos, alco-hòlics i amb solera. Proveu-los amb pernil i embotits però demaneu consell perquè n’hi ha de molts tipus, un per a cada moment.

Vins francesos

Si teniu l’oportunitat de tastar un vi francès, de les grans regions de Borgonya, Bor-deus, Alsàcia, el Roine o el Loira descobrireu que són molt diferents als mediterranis. La frescor dels climes nòrdics dota els vins d’una gran acidesa i equilibri i el resultat són vins extremadament fins i elegants però que molts iniciats acostu-men a trobar poc intensos. En això resideix la seva gràcia, en cercar l’equilibri, la profunditat i l’harmonia enlloc de la consis-

tència i la potència. Al nostre país ja hi ha viticultors i productors que elaboren vins, diguem-ne, a la francesa.

Regions per reivindicar

Les Denominacions d’Origen són marques per a les regions. Algunes tenen tant de pres-supost que poden finançar-se campanyes de promoció mentre altres, més modestes o desconegudes, semblen els parents pobres del món del vi. Per això a banda de Riojas, Penedès o Priorats cal reivindi-car regions on s’estan fent les coses molt bé com Costers del Segre, Terra Alta, Montsant, Alella, L’Empordà o Pla de Bages.

• Text: Andreu Asensio


Bellagio Trattoria

Igredientes:

600 gr. de gnocchi. 400 gr. de tomate triturado tamizado. 1 cebolla. 250 gramos de mozzarella. Queso parmesano rallado. Albahaca. Aceite y sal.

Preparación:

Comenzamos cortando la cebolla finamente en juliana y la rehogamos en el aceite con un poco de sal. Cuando esté transparente, agregamos el tomate picado y dejamos cocinar a fuego lento una media hora, removiendo de vez en cuando.

En una olla con agua salada hirviendo, cocemos los gnocchi hasta que suban a la su-perficie, señal de que están listos. Los escurrimos bien y los mezclamos con la salsa de tomate. Añadimos hojas de albahaca y un poco más de aceite y removemos.

Ponemos los gnocchi en una fuente de horno, los cubrimos con la mozzarella a rodajas y espolvoreamos con el parmesano rallado. Gratinamos hasta que se fundan y doren los quesos.

1

2

3

RESTAURANTS

Gnocchi a laorrentinaS


Los mejores cocineros del año

Guerra abierta por el café espresso

La Academia de Gastronomía Catalana ha hecho entrega de sus premios anuales, toda una referencia en el panorama gastronómico.

El premio al mejor restaurante del año ha recaído en las ca-zuelas de Can Jubany, dirigido por el chef Nando Jubany, por su cocina tradicional y su atención humilde y cordial al cliente.

Respecto a la mejor promesa para el futuro, el mejor cocine-ro joven, el premio ha sido para

Llegó la competencia para Nespresso. La empresa Mar-cilla ha lanzado al mercado las cápsulas monodosis L’Arome Espresso compatibles al 100% con las cafeteras Nespresso. El objetivo es comercializar-las en supermercados y a un coste inferior a las “exclusivas” de Nespresso.

Estas cápsulas “alternativas” ya se comercializan en Francia y Holanda aunque hay sendos procesos judiciales abiertos por violación de patente, procesos iniciados por Nestlé,

Dani Lechuga, un especialista en carnes que cuida al máximo la materia prima en el restau-rante Caldeni de Barcelona.

Otros premiados han sido Anna Bellsolà, un reconoci-miento al mundo de la pana-dería, Francesc Fortí por su trayectoria en el mundo de la cocina y Cristina Jolonch i el comunicador y gastróno-mo Jordi Estadella, a título póstumo, por su trabajo de divulgación de la cocina y la gastronomía.

propietaria de Nespresso.

Los responsables de Sara Lee en España, propietaria de Marcilla, confían en que las sentencias sean favorables ya que insisiten en haber desa-rrollado un producto diferente en forma, cuadrada, y compo-sición, de plástico en lugar del alumnio.

Mientras tanto en Nespresso reivindican la calidad de su producto y se reservan la posi-bilidad de denunciar de nuevo a la competencia.


RESTAURANTS

Mercats de tardor a Sant Benet

Els caps de setmana d’octubre podeu gaudir de la tardor al Món Sant Benet. Hi troba-reu parades de productes de temporada (dolços, bolets, embotits, formatges, castan-yes, vins...), activitats familiars i gastronòmiques, degusta-cions de productes, animació... Especialment interessants són els tallers familiars: De l’hort al plat, Llepolies de Sant Benet, Dolços de tardor, Empremtes de Sant Benet i Tasta els gustos de la tardor.

Cal reserva prèvia per als tallers familiars. Trobareu tota la infor-mació a www.montsantbenet.com T. 938 759 401.

Cuina del bolet a Berga

Fins a finals de novembre el Berguedà celebra la campa-nya gastronòmica de la Cuina del bolet. 25 restaurants ofer-eixen un menú tancat basat en els bolets, des dels entrants fina a les postres. El Berguedà és la comarca de referència si parlem de bolets: des de fa 55 anys celebra un concurs de boletaires i compta amb un museu ben original Montma-jor: el Museu de l’Art del Bo-let. Hi ha prou garanties doncs per als visitants que arribin disposats a aprendre-ho tot.

Trobareu tota la informació so-bre activitats i restaurants al web www.cuinadelbolet.com

MOST, Festival de cinema i vi

Ha nascut una nova cita inelud-ible per als amants del vi: el MOST és un nou festival de ci-nema d’abast europeu que re-cull la millor producció audiovi-sual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava. La cita és del 10 al 13 de novembre a diferents espais del Penedès. Oferirà una programació di-vidida en seccions oficials, Collita 2001 i Gran reserva, Premis Honorífics, mostra de curtmetratges, sessions per a públic infantil, jornades profes-sionals i activitats paral·leles.

Informeu-vos sobre la program-ació i les activitats al web: www.mostfestival.cat

Mercat de la patata del Bufet

La patata del Bufet és un d’aquells productes autòc-tons que s’han anat perdent per culpa de la globalització i de les presses amb què vivim, i cuinem. És una patata tradi-cional d’aparença boteruda però amb grans qualitats gas-tronòmiques pel seu sabor i la seva cremositat. Tant és així que a Orís (Osona) la con-sideren l’elit de les patates i li dediquen cada any un mercat molt especial. Teniu temps per visitar-lo i tastar les patates in situ fins al 30 d’octubre.

Trobareu informació sobre el Mercat de la Patata del Bufet d’Orís al web www.oris.cat


Os presentamos uno de los platos con mayor aceptación de nuestra cocina, “tacos de atún marinado con soja y jengibre”. Se trata de unos sencillos tacos de atún marinados con un toque asiático, que pueden prepararse anticipadamente y componer un elegante y sofisticado aperitivo.

El atún es un pescado muy valorado por su textura y sabor para comer en crudo y marinado. Muy apreciado por los japoneses, combina a la perfección con el jengibre, la soja y el wasabi.

Presentación de la tapaPara presentar el atún marinado con soja y jengibre utilizaremos un poco de sésamo y cebollino. Sacar los tacos del aceite y dejarlos escurrir, ponerles por encima un poco de cebollino picado y un poco de sésamo. Pinchar los tacos con un palillo y servir.

Tiempo: 10 minutos si ya se tiene el aceite infusionado.

Dificultad: Fácil.

Ingredientes para 6 personas:

250gr de atún.

500ml de aceite de girasol.

250gr de jengibre.

125ml de salsa de soja.

Cebollino picado.

Sésamo blanco y negro tostado.

Preparación:

Pelar y cortar en láminas el jengibre. Poner a calentar en un cazo el aceite de girasol. Añadir el jengibre al aceite tibio y dejar infunsionar fuera del fuego durante unas dos horas y media.

Cortar el atún en dados de unos 2 cms aproximadamente.

Mezclar la mitad del aceite infusionado con la soja. Añadir los tacos de atún y dejar ma-cerar durante unos 5 minutos. Sacar los tacos de atún, escurrirlos bien, y conservarlos en la otra mitad del aceite infusionado.

1

2

3

con soja, jenjibre y sésamo.

tacos de atún

arinadosMLa Cave

La Cave Avd. J.V. Foix nº 80 · 08034 Barcelona · 93.206.38.46 · [email protected]


www.latorredebarcelona.com


SALUT

Aquest és un bon moment per renovar la pell del rostre i preparar-la per a la tardor. T’expliquem un tractament revitalitzant per a pells ma-dures que presentin seque-dat, impureses, acne recu-rrent o estiguin danyades.

La pell del rostre necessita cada canvi de temporada una ajuda per a eliminar impureses i cèl·lules mortes i enfrontar-se neta i revitalitzada a la nova estació. Una bona manera de aconseguir-ho és realitzar un tractament estètic en cabina

com el Priori, específic per a pells madures amb proble-mes com la falta d’hidratació (sequedat), presència d’impureses o que estiguin danyades després de l’estiu.

Es tracta d’un tractament en dues fases: exfoliació i hi-dratació, que basa els seus efectes en el poder dels AHA (alfahidroxiàcids). Aquests úl-tims són àcids d’origen natural que eliminen les capes més superficials de la pell gràcies a la seva acció química (pe-eling químic). Entre els AHA

pre us diem a Bellesa Activa, qualsevol actiu produeix una reacció, que en algunes pells pot ser beneficiosa però en altres pot ser contraproduent.

Amb la exfoliació amb AHA s’aconsegueix netejar en pro-funditat la pell, eliminar les capes irregulars de la su-perfície, i per tant allisar, i fer aparèixer pell nova que, òbviament, té millor color, és més suau i lluminosa.

Després la pell necessita hidra-tació per recuperar la humi-tat perduda, moment en què s’incorporen nutrients essen-cials i antioxidants per esti-mular les funcions vitals de les cèl·lules cutànies, lluitar contra l’envelliment i revifar la cara. Perquè els actius pene-trin en profunditat, es realitza un massatge facial específic.

• Text: Àngels Marín i Elisabet Parra (www.bellezaactiva.com)

més coneguts i tradicionals es troba el vinagre de vi o de poma, algunes fruites i la llet, per això els banys de llet de Cleopatra. El que aconse-guia la reina egípcia amb ells era exfoliar suaument la pell.

De vegades els alfahidroxiàcids s’enuncien en els tractaments d’estètica o en els cosmètics com àcids fruiters o directa-ment s’assenyala que el pro-ducte conté fruites com poma, taronja, aranja, etc. Com que és un àcid, els AHA no ras-quen la pell, però en algunes pells sensibles poden produir reaccions indesitjades, per la qual cosa sempre és conve-nient realitzar un diagnòstic de pell abans d’aplicar-ho. Això és important, ja que de ve-gades s’enuncien cosmètics o tractaments com naturals assenyalant que no poden pro-duir reaccions perquè només contenen fruites. Com sem-

Revitalitza el teu cutis



L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, té previst modificar l’ordenança municipal perquè les companyies instal·lin més antenes per millorar la cober-tura del servei de la ciutat. Un canvi que permetria a la capital catalana erigir-se com a capdavantera de la implantació

Els veïns no volen més antenes

de noves tecnologies i que té previst fer ben aviat, ja que, tal com va anunciar el director general de Telefònica a Cata-lunya, Kim Faura, l’aportació de l’alcalde és “total”. A més, dotaria de major qualitat de cobertura a zones amb proble-mes com la Vall d’Hebron, la

Meridiana amb Aragó, el barri Gòtic, la Zona Franca, Via Júlia, Sagrada Família i Montjuïc.

Aquesta mesura, que estava inclosa en el programa electo-ral del nou alcalde, ha provocat la reacció dels veïns que avisen de l’impacte que pot suposar per a la salut de les persones la sobreexposició als camps electromagnètics que despre-nen i demanen que els opera-dors comparteixin antenes per evitar posar-ne de noves.

Al·leguen, a més, que a la ciutat hi ha 27 antenes il·legals i que la norma vigent estableix uns valors màxims de densitat de potència i obliga als ope-radors a posar-se d’acord per fer ús de les antenes i evitar trobar-ne una cada 300 metres.

CONSUM

Tanmateix, tot i la lluita dels veïns, la instal·lació s’acabarà duent a terme, entre altres coses, segons paraules de Faura, perquè els serveis de quarta generació mòbil (4G) no podrien funcionar adequada-ment sense aquestes antenes i són necessàries després del nomenament de Barcelona com a capital mundial de la telefonia mòbil.

A més, tal i com assenyalen els experts del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions, “hi ha massa alarmisme” per part de la societat envers la sobre-exposició als camps electro-magnètics i indiquen que són més perilloses per a la salut les radiacions que desprenen els mòbils.

• Text: Joan Solé


Clínica Aparicio y sus Especialistas.

El Dr. Carlos Aparicio está considerado uno de los mayo-res expertos mundiales en implantología, específicamen-te en campo de los implantes zigomáticos. Es referente mun-dial y ponente habitual en los foros más reputados en esta materia. Además, es autor de una técnica propia que mejora los resultados para la coloca-ción de implantes zigomáticos en bocas con poco hueso.

Clinica Aparicio es un hospital dental con especialistas en todos los campos orales. For-man un equipo multidisciplinar e internacional, son un centro modélico para sus colegas y alumnos dentistas de toda Europa. Si la complejidad del caso lo requiere, el paciente es estudiado en sesión clínica por los doctores para confeccionar

un plan de trabajo consensua-do. El resultado: la excelencia.

También son un centro de investigación reconocido, por ello sus publicaciones cientí-ficas se recogen en revistas de difusión internacional. Imparten cursos de formación para dentistas postgraduados. Son un modelo de formación preferente a nivel nacional e internacional, ello les pro-porciona la oportunidad y obligación de incorporar los últimos avances científicos en el centro.

¿Qué ofrecen? Solución a Casos Complejos. Todo en un solo Centro.

Desde el año 1985, realizan rehabilitaciones dentales de gran complejidad y ofrecen tratamientos punteros en todas las especialidades de la odontología moderna. Por ello, son un centro de referen-cia europeo para la resolución de los casos más complejos, tales como: 1. Los proble-mas derivados de la pérdida extrema del hueso maxilar; 2. La necesidad de interactuar diferentes especialistas en el mismo paciente o 3. La resolu-ción de fracasos de tratamien-tos anteriores de implantes.

Implantología Extrema para bocas con poco hueso: Implantes Zi-gomáticos.

En Clínica Aparicio son expertos en solucionar con im-plantes zigomáticos la atrofia severa del maxilar superior sin injertos óseos y en un solo día. El procedimiento incluye: la eventual extracción de los di-entes considerados inservibles; la colocación de los implantes

y la entrega en unas 24 horas de una prótesis dental fija que se sujeta mediante tornillos sin paladar.

CLÍNICA APARICIORda. Gral. Mitre, 72-74 bajos 08017 BARCELONATEL. (+34) 93 209 43 42 www.clinicaaparicio.com [email protected]

Clínica Aparicio Implantología extrema y solución a casos complejos

Dr. Carlos Aparicio Director Médico Clínica Aparicio

38

AGENDA

Les fulles de la tardor Amb l’ajuda de fulles seques els infants fabricaran estalvis de tardor per poder esmorzar i dinar al da-munt. Activitat gratuïta.

Data: Dissabte 12 de novembre,11 h.Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida.

MÚSICA

Converses musicalsSorpreses musicals on veureu una manera ben diferent d’interpretar música.

Data: Divendres 21 d’octubre, 20 h, amb la soprano Rosa Mateu i Divendres 18 de novembre, 20 h.Lloc: Espai Putget.

........................................................

L’Alternativa de Sarrià Cicle de música a Sarrià.

Data: Divendres, 28 d’octubre, 22 h. “Estúpida Erikah”, grup revelació 2010 segons la revista EnderrockLloc: Centre Cívic Casa Orlandai.

........................................................

Concert de guitarraEl guitarrista clàssic Alan Shaw proposa una vetllada d’allò més suggerent resseguint els clàssics des de Bach a Villa Lobos. Cal reservar entrada.

Data: Divendres 28 d’octubre, 20 h. Lloc: Espai Putget.

........................................................

Espirituals negres a cappella The BlackBirds interpreten un repertori basat en gospel amb pinzellades de doo wop, jazz i barbershop.

Data: Divendres 4 de novembre, 20h. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

NATURA

Matinals de Collserola Recorreguts guiats al Parc de Vall-vidrera, Santa Creu d’Olorda i Can Coll. En grup. Cal reserva prèvia. .

Lloc: Consorci del Parc de Collserola Crtra. de l’Esglèsia, 92 Tel. 93 280 35 52 TEATRE

Noies decents“Las chicas decentes no salen sin medias” un espectacle narratiu on Inés Grimland ens evoca per mitjà d’històries còmiques, emotives i reflexives una època en què n’hi havia prou de vestir diferent per ser considerada bruixa, meuca o boja.

Data: Dijous, 20 d’octubre, 20.30 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida.

Fotografiant l’espaiSabíeu que l’obtenció d’imatges astronòmiques és a l’abast de tots els ciutadans. Només cal un cert temps i alguns materials no molt cars. Ho podeu veure a l’Exposició fotogràfica Aster.

Data: Del 20 d’octubre al 4 de novembre. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna.

INFANTIL

Contes dels germans GrimmSessions de contes per a públic infantil i familiar.

Data: Dimarts 18 i dijous 20 d’octubre,18 h. Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier.

........................................................

Matinals en família Data: Dissabtes 22 d’octubre, 5 i 20 de novembre, 11.30 h. Lloc: Centre Cívic Casa Orlandai.

........................................................

Cantant sota el mar Espectacle infantil. A càrrec de Companyia Tatoina. Preu: 3,50 €

Data: Dissabte 22 d’octubre, 12 h. Lloc: Espai Putget.

........................................................

La rateta que… Edat recomanada a partir 3 anys. Una versió tendra i divertida, ex-plicada des de la mateixa merceria on la rateta es va gastar el dineret que la va convertir en àpat. Preu: 3.50€

Data: Diumenge 23 d’octubre, 12 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida.

Mooladé Un film del prestigiós director nigerià Ousmane Sembene sobre quatre nenes que fugen de les cases per no patir l’ablació i busquen socors a casa d’un renegat.

Data: Dissabte 22 d’octubre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida.

EXPOSICIONS

El Raval dels anys 50Com era el barri del Raval els anys 50? La Fundació Foto Colectania presenta una mostra inèdita amb 76 fotografies d’època de Joan Colom. Per acompanyar la mostra també s’ha editat un llibre facsímil.

Data: Fins al 29 d’octubreLloc: Fundació Foto Colectania. Ju-lián Romea, 6 D2. T. 93 217 16 26

........................................................

Dones de vida alegre? Exposició dins el projecte “El tràfic de blanques esclavitza, la llibertat és un dret. Tracta de veure-ho”.

Data: Fins al 3 de novembre Lloc: Centre Cívic de Sarrià.

Chocolate MuffinEspectacle còmic d’improvisació a càrrec de la Companyia Dejabugo. Activitat gratuïta per a adults.

Data: Dijous 27 d’octubre, 20.30 h.Lloc: : Centre Cívic Vil·la Florida.

........................................................

Les prunes del rei Lectura dramatitzada de “Les Prunes del rei de França” de Josep Pedreira organitzada per l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure. Activitat gratuïta però cal reserva prèvia.

Data: Dissabte 5 de novembre, 18 h.Lloc: Centre Cívic Can Castelló. XERRADES

L’ús correcte dels medicamentsSi tens dubtes sobre els medica-ments, aquesta xerrada t’interessa! Pots portar l’envàs del teu medica-ment per fer la part de taller més real. Places limitades. Cal inscripció prèvia a la recepció del centre.

Data: Dimarts 18 d’octubre a les 18h.Lloc: Centre Cívic de Sarrià.

........................................................

AcupunturaSessió informativa sobre els be-neficis de l’acupuntura a càrrec del fisioterapeuta Aitor García Limia.

Data: Dimecres 19 d’octubre, 19 h. Lloc: Espai Putget.

I MÉS...

Casa Arxiu Joan MaragallAprofitant que enguany és l’any Maragall podeu gaudir d’una visita a la Casa on va viure el poeta. Activitat gratuïta.

Data: Dimecres 19 d’octubre, 10 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida.

........................................................

Fundació Privada Rocamora Visita al palauet isabelí que fou residència de D. Manuel Rocamora Vidal. A càrrec de Teresa Serra-clara. Inscripcions al centre cívic fins una setmana abans. Preu: 5,48 h. Trobada al carrer Ballester, 12

Data: Dimecres 26 d’octubre, 11 h.Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

El circ dels malsons Portes que grinyolen, pallassos diabòlics, crits en la nit, la dona barbuda... I a les 22 h. espectacle de por a càrrec de Lalo López. Data: Divendres, 4 de novembre,19h. Lloc: Centre Cívic de Sarrià

Sarrià-Sant Gervasi

CINEMA


Guerra Civil al cinema En commemoració del 75è ani-versari de la Guerra Civil s’inicia un cicle de cinema que compta amb documents extraordinaris editats per Laya films. En aquest programa, hi ha Noticiaris ben diversos, rodats entre 1936 i 1938, que ens acosten a doloro-sos paratges de la guerra, però que no s’obliden de la diplomà-cia, ni de la indústria i l’artesania ni la cura i preservació de la infantesa. Data: “L’enterrament de Durruti; Les Corts de la República Espan-yola prossegueixen la seva tasca legislativa a València; Jornades de Voctòria: Teruel; Batallons de Muntanya i Catalunya Màrtir”, divendres, 21 d’octubre, 19 h. Els tapers de la costa; Aragón 1937; Conmemoración del XIX Aniversario de la Revolución Rusa; Refugiados de guerra i Catalunya màrtir. Divendres, 28 d’octubre, 19 h. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

Una mirada matemàtica CosmoCaixa acull Imaginary una exposició que ens ajuda a comprendre la complexitat de les matemàtiques. I com? Doncs convertint els números abstractes en formes concretes i tangibles que ajudaran a grans i petits a visualitzar les matemà-tiques.

Data: Fins al 20 de novembre

Lloc: CosmoCaixa. Isaac Newton, 26. T. 93 212 60 50.

AGENDA

Clàssica a Les Corts El violoncelista Oleguer Aymamí i la pianista Gemma Ganzer interpreten obres de Beethoven, Schumann i Shostakovich. Preu: 5€ Data: Diumenge 23 d’octubre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca.

........................................................

Diumenges Musicals Concert a càrrec del Duo Vimas José Enrique Bagaría (pianista) i Albert Julià (saxòfon), Cristina Masferrer i Raül Viana. Preu: 5,84€ Data: Diumenge 30 d’octubre, 18.30hLloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

Clàssica a Les Corts El tenor Gabriel Lezcano i el pianista Pablo Olivares interpreten obres de Schubert. Preu: 5€Data: Diumenge 6 novembre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca.

XERRADES

Després de l’estiu Després d’un estiu ple de sol, com podem cuidar la nostra pell? Una pell neta, hidratada i protegida del sol, juntament amb una bona alimentació i exercici físic són sinònims de bona salut i benestar. A càrrec de Fina Carnice.

Data: Dimarts, 18 octubre, 18.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Feng shui a l’àgoraCarme Mompó ofereix unes xerrades d’introducció al món del feng shui: “L’energia de l’aigua: la realització en el treball, la por i el viatge per la vida”.

Data: Dimarts 25 d’octubre, 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

........................................................

Sentir-se bé menjant Àngels Sierra ens dóna tots els se-crets de com sentir-se bé mitjançant l’alimentació.

Data: Dijous 27 d’octubre, 19 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

I MÉS...

Els cafès de Barcelona Si ets un amant del cafè no et per-dis aquesta ruta pels millors cafès de la nostra ciutat. Recorrerem els establiments on han existit els cafès amb més història i els que, encara avui dia segueixen vius. Preu: 9€

Data: Dijous 17 de novembre, 11 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

INFANTS

Castanyada en família Celebrem la castanyada en família.

Data: Divendres 4 novembre, 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

Animalia Si t’agraden els animals vine a realitzar les diferents activitats pro-gramades per aquesta setmana. Activitat gratuïta dirigida a infants de 3 a 6 anys acompanyats.

Data: Dilluns 14 novembre, 17.30 (El cuc Hug), Dimecres 16 novembre, 17.30 h. (El pop), Dijous 17 novembre, 17.30 (La granota).

........................................................

IV Mercat d’IntercanviMercat d’Intercanvi de joguines.

Data: Dissabte 12 novembre, 10.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

MÚSICA

Concert solidari a Les Corts Nou concert solidari organitzat per l’entitat Per l’altre Cor Cremat a benefici de l’anomenat quart món, les persones que han de viure sense re-cursos a les societats occidentals. El Cor Ariadna, dirigit per Gemma Tatay, interpretarà obres de Mendelssohn i músics catalans de tots els temps. Aportació: 6€

Data: Dissabte 22 d’octubre de 2011, 20.30 h.Lloc: Parròquia de Santa Maria del Remei. Pl. Concòrdia, 1.

CinefòrumVisionat i discussió assegurada entorn de la pel·lícula American History X del director Tony Kaye i protagonitzada per Edward Norton, sobre els grups de extrema dreta i la xenofòbia.

Data: Diumenge 16 d’octubre, 17.30h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

La claqueta Projecció de la pel·lícula “Les meves tardes amb Marguerite” de Jean Becker.

Data: Dimarts 25 d’octubre, 19 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca.

........................................................

Cinema a la carta Cicle dedicat als musicals dels anys 60: “Tómbola”, amb Marisol.

Data: Divendres 28 octubre, 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. EXPOSICIONS

Japó: Atípics tòpics Fotografies de John Lambroa

Data: Fins al 28 d’octubre.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca.

Les Corts

CINEMASarrià-Sant Gervasi

Les Corts

Bibl. Collserola-Josep Miracle Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 91 11................................................................................................

Bibl. Clarà Dr. Carulla, 22-34. T. 93 280 15 47................................................................................................

Bibl. La Llotja Ciutat de Balaguer, 17. T. 417 38 40................................................................................................

Centre Cívic Can Castelló Castelló, 7. 93 241 78 74................................................................................................

Centre Cívic Casal de Sarrià Eduardo Conde, 22-42 T. 93 205 02 29................................................................................................

Centre Cívic Casa Orlandai Carrer Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62................................................................................................

Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 61 (Jardins Brusi) T. 93 414 01 95................................................................................................

Centre Cívic l’Elèctric Ctra. Vallvidrera Planes, 98. T. 93 205 40 09................................................................................................

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 90 53................................................................................................

Centre Cívic Vil·la Florida Muntaner, 544 T. 93 254 62 65................................................................................................

Espai Cultural Pere Pruna Ganduxer, 130. T. 93 418 65 37................................................................................................

Espai El Putget Marmellà, 13. T. 93 418 60 35

Bibl. Can Rosés Deu i Mata, 57. T. 419 19 29 ................................................................................................

Bibl. de Les Corts Miquel Llongueras. Riera Blanca, 1-3 T. 93 499 31 07................................................................................................

Centre Cívic Can Deu Pl. Concòrdia, 13 T. 93 410 10 07................................................................................................

Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart Comandant Benitez, 6 T. 93 339 82 61................................................................................................

Centre Cultural Les Corts Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 T. 93 291 64 62................................................................................................

Centre Cultural Riera Blanca Riera Blanca, 1-3 T. 93 448 04 99

DIRECTORI D’ADRECES


Murals sota la lupa Una exposició que mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota la lupa cada centímetre d’una obra mestra: les pintures de la capella de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes, pintades per Ferrer Bassa al S. XIV. Són obres inspi-rades per les devocions francis-canes que representen la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu i diverses figures de sants , una obra mestra de l’italianisme hegemònic en la pintura gòtica del segle.

Data: Fins al 31 de gener de 2012.

Lloc: Monestir de Pedralbes. Baixada del Monestir, 9 . T. 93 256 34 34.

Castanyada a Can Deu Festa grossa al Centre Cívic Can Deu per la Castanyada. Tallers de carbasses, màscares encantades, panellets i sessió de contes i cançons. Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament.

Data: Taller de carbasses: 24 i 26 d’octubre, 17.30 h.; Màscares encan-tades: Dimarts 25 d’octubre, 17.30 h.; Fem panellets: Dijous 27 d’octubre, 17.30 h.; La paradeta.

Lloc: : Centre Cívic Can Deu

I ENCARA MÉS

AL WEB!


Cop de rock

Un musical de Dagoll Dagom que recupera el rock català, les cançons que van marcar a tota una generació. Si els Setze Jutges van ser els pioners Sau, Els Pets o Sopa de Cabra van completar la “normalització” del panorama musical a Catalunya. La banda sonora d’aquesta història d’amor la posen Sopa de Cabra, Lax’n Busto, Gos-sos, Sau, Els Pets, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn’s, Elèctrica Dharma, Duble Buble, Ja t’ho diré i Marc Parrot.

Teatre Victòria. Av. Paral·lel, 67-69. T. 933 299 189. Temporada limitada.

CULTURA

La ciutat de Sagnier

Enric Sagnier va ser un dels ar-quitectes de referència d’entre finals del segle XIX i principis del XX. Va dissenyar el Palau de Justícia, el Sagrat Cor del Tibidabo i el contractaven per construir fàbriques, esglésies i habitatges, sobretot a la zona alta. Malgrat tot sempre ha passat desapercebut rere els grans genis modernistes. Per això és molt benvinguda una exposició que ens recorda la seva extensa obra i el món burgès on va viure i treballar.

CaixaForum Barcelona. Av. Mar-quès de Comillas, 6-8. T. 93 476 86 00. Fins al 8 de gener.

Saló d’Antiguitats

Nova edició del Saló d’Art i An-tiguitats del Gremi d’Antiquaris de Catalunya un dels més an-tics del país amb una tradició de més de 50 anys. És una cita obligada per als amants de l’art i les antiguitats, amb més mo-tiu si es poden permetre com-prar alguna peça valuosa tot i que hi ha preus per a totes les butxaques. En qualsevol cas el Saló d’Antiguitats podria con-siderar-se un veritable museu així que la visita serà molt en-riquidora.

Drassanes Reials de Barcelona. Av. Drassanes, s/n T. 93 237 96 56. Del 15 al 23 d’octubre

Festival l’Alternativa

Barcelona es converteix per uns dies en capital europea del cinema independent. Enguany la mostra ofereix una mirada especial al cinema documen-tal argentí, que en les últimes dècades ha fet un salt impor-tant. També es farà un revisió a la situació del documental a Turquia. L’Alternativa aposta per obres que representen noves maneres de mirar i rep-resentat el món explorant i investigant tots els recursos del llenguatge cinematogràfic.

Diversos espais. Consulteu pro-gramació http://alternativa.cccb.org De l’11 al 19 de novembre.

EXPOSICIONS MUSICAL FIRA CINEMA



1.SALUD

Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, industrial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

Mª José Jaular Psicóloga Clínica Psicoterapeuta. Adults i adolescents. Pl. Gal·la Placídia, 2. T. 673 328 458

GUIA COMERCIAL més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts a www.latorredebarcelona.com

DE LA ZONA ALTA


2. ESTÉTICA

3. HOGAR

Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts www.latorredebarcelona.com


4. MODA

Joyas- Relojes- OroCompra, venta, subastas. Muntaner, 501 esquina Gral. Mitre. T. 93 212 39 58. Bus 16-17-58-64-74. L7-Putxet

5. DECORACIÓN


45

6. REFORMAS

7. ABOGADOS Y ASESORES

8. ENSEÑANZA




9. GASTRONOMÍA

SUDOkU

2 7 5

8 9 3 2

7 3 8 1 6

4 3 8 51 4

6 1 3 8

3 5 9

6 1 4 9 8 7

9 2 1 5 6

5 9

8 3

1 6 7 3

2 9

1 5 9 8 2 4

7

3 9

5 8 9 4 2

7

NIVELL: FÀCIL NIVELL: MIG

Muchos más sudokus en www.sudokuweb.com

PASSATEMPS



Documents

La Torre de Barcelona