06 DILLUNS, 17 D’AGOST DEL 2015 ara 07ara DILLUNS, 17 D’AGOST DEL 2015

Trevorrow, de ‘Jurassic World’ a les galàxiesEl director de la taquillera Jurassic World,

Colin Trevorrow, ha estat confirmat com a

director de Star Wars: Episode IX. La seva

cinta arribarà a les cartelleres el 2019.

Abans, el desembre que ve, els fans podran

veure l’episodi VII, que ha dirigit J.J. Abrams,

i el VIII, que capitaneja Rian Johnson.

Una Fundació Tàpies sense l’obra de Tàpies?El nou director de la Fundació Tàpies de

Barcelona, Carles Guerra, ha explicat que

es planteja no exposar l’obra de l’artista en

períodes de 3 a 6 mesos “per tornar-lo a

desitjar i gaudir-ne”. Defensa que s’ha de

valorar Tàpies en altres dimensions com

l’arxiu, fotos, vídeos i articles a la premsa.

Disney obrirà dos parcs temàtics sobre ‘Star Wars’Disney ha anunciat que planegen construir

dos parcs temàtics sobre la franquícia

galàctica Star Wars als Estats Units, a

Disney World (Florida) i a Disneyland

(Califòrnia). Disney crearà un entorn que

“transportarà els visitants a un planeta de

Star Wars totalment nou”, han avisat.

estiu CulturaTWITTER: @ARAcultura

John SteinbeckPenínsula (1998)

Bruce ChatwinPenínsula (2014)

Aurora BertranaColumna (2000)

W.G. SebaldAnagrama (2008)

Claudio MagrisButxaca (1984)

Johann W. GoetheColumna (1996)

Josep PlaDestino (1990)

Rudyard KyplingLaertes (2011)

Josep Maria de SagarraEdicions 62 (2009)

La ruta blava

En la Patagonia

Viatge a Itàlia

El Danubi

Viatge a Rússia

Viatges amb Heròdot

Viajes con Charley

El Marrocsensual i fanàtic

Los anillosde Saturno

Viaje al Japón

Ryszard KapuscinskiEmpúries (2006)

iatges amb Heròdo

viatge a Itàlia”, diu Garolera, i afegeix: “Els romàntics són els que més han in-fluït en la literatura de viatges posteri-or. Han servit d’inspiració per a molts escriptors de finals del segle XIX i prin-cipis del XX, com els primers viatgers catalans: Jacint Verdaguer, Josep Ma-ria de Sagarra o Josep Pla. I fins i tot han marcat les bases dels llibres de viatges contemporanis”.

D’entre aquests i altres autors i lec-tures de viatges, hem fet una selecció de deu llibres que permeten fer la volta al món de la mà de periodistes molt fidels a la realitat o romàntics que s’han dei-xat endur per les seves sensacions. Viatjar pel veritable Tahití Seguint ‘La ruta blava’ per l’exili de Josep Maria de Sagarra Sagarra va viatjar l’any 1936 a Tahití en companyia de la seva esposa, Mercè De-vesa, mentre estava exiliat a París du-rant la Guerra Civil. A la Polinèsia, on va estar sis mesos, l’escriptor tenia la inten-ció de fugir de l’ambient opressiu de l’exili, però es va trobar amb un Tahití que, després de més de cent anys de co-lonització, era molt diferent del que l’ex-plorador Louis Antoine de Bougainvi-lle havia descrit al llibre Voyage autour du monde. “Aquests paisatges són bellís-sims i la vida que s’hi fa és dolça, trista i miserable, però és humana, i té un va-lor poètic, com totes les coses vives. Aquí els cineastes americans, utilitzant el pai-satge com a escenari, han volgut servir un Tahití fals, una embafadora disfressa per a senyores de certa edat”. Del dieta-ri que escrivia Sagarra durant el viatge, en va sorgir La ruta blava.

Nord-amèrica amb caravana 16.000 quilòmetres de ‘Viajes con Charley’, amb John Steinbeck El 1960 John Steinbeck, acompanyat del seu gos Charley, va recórrer més de 16.000 quilòmetres i trenta-quatre es-tats a bord de la seva autocaravana, que

rebia el nom del cavall del Quixot, Roci-nante. Durant el viatge, l’escriptor co-neix persones de diferents classes so-cials, amb qui manté converses per in-tentar entendre la seva realitat. Aquest era bàsicament l’objectiu de l’autor quan va decidir emprendre el viatge. Considerava que com a escriptor nord-americà no podia parlar només del que sabia a través dels llibres, sinó que havia de conèixer de primera mà els racons del seu país. Sortir de Nova York. “La identitat nord americana és un fet de-mostrable i precís”, i és el que Steinbeck –premi Nobel de literatura del 1962– va a buscar en aquest viatge. Cap a l’exòtica Patagònia ‘En la Patagonia’, de Bruce Chatwin, clàssic de la literatura de viatges

El 1977, mentre Chatwin entrevistava una famosa arquitecta, Eileen Gray, a casa d’ella a París, l’escriptor britànic es va fixar en un mapa de la Patagònia que havia pintat l’arquitecta i que tenia pen-jat a la paret. “Sempre he volgut anar-hi”, va comentar. “Jo també. Vés-hi per mi”, li va etzibar Gray, que ja tenia 93 anys. Chatwin, que en aquell moment treballava per al Sunday Times Magazi-ne com a assessor d’art i d’arquitectu-ra, no s’ho va pensar dues vegades i un cop a Amèrica va enviar un telegrama a la revista: “He marxat a la Patagònia”. Aquest viatge, que va durar sis mesos, va donar fruit a En la Patagonia, un clàssic de la literatura de viatges que transita entre la realitat i la ficció: és probable que s’inventés detalls i personatges per afavorir la literatura en majúscules.

La volta al món

des de casaUn recorregut literari de Tahití al Japó

a través de deu llibres de viatges

Qui ha dit que s’ha de sortir de casa per viatjar? A través dels llibres de viatges podem recórrer gairebé tots els països del món sense aixecar-nos del sofà. Al llarg de la història, molts escriptors aventurers, temptats per la curiositat, han fet les maletes i n’han escrit les se-ves memòries o impressions. “Des de l’antiguitat hi ha hagut viatgers que han volgut transmetre les seves vivències i descobriments”, diu Narcís Garolera, autor del llibre Escriptura itinerant (Pa-gès, 1998) i professor de literatura a la Universitat Pompeu Fabra.

Retrocedim a l’antiga Grècia: l’Odis-sea d’Homer és el primer llibre de viat-ges, segons Garolera. “Tot i tenir ele-ments fantàstics, no deixa de ser un lli-bre que recorre els pobles del Mediter-rani”, explica el professor. A l’Edat Mitjana, el viatger més rellevant és Marco Polo: “Va fer la Ruta de la Seda, en què va arribar a la Xina, i després va dictar el Llibre de les meravelles del món, que va aportar les úniques dades cone-gudes de la geografia de l’Extrem Orient en aquella època”. Garolera explica que més endavant, al segle XVIII, els que vi-atjaven eren els il·lustrats i ho feien amb l’objectiu d’adquirir coneixements ci-entífics: “Escrivien memòries de mane-ra objectiva. Alí Bei, que va viatjar a la Meca, n’és un exemple”.

Després ja ens trobem amb el Viat-ge a Itàlia, de Goethe, un dels autors més rellevants de finals del segle XVIII. “Es considera el primer llibre de viatges literari. Va marcar el punt d’inflexió en-tre els viatgers científics i els romàntics, que van venir després”. El primer ro-màntic és Chateaubriand, amb el seu vi-atge a Terra Santa al segle XIX. “És el primer que escriu a partir de sensacions i impressions, d’una manera subjectiva. També és molt conegut Stendhal i el seu

BARCELONA

BERTA VILANOVA

El Marroc amb ulls de dona ‘El Marroc sensual i fanàtic’, segons l’aventurera Aurora Bertrana Aurora Bertrana era una dona moderna pel seu temps, i la prova d’això són els viatges que va fer. A principis del segle XX, que una dona visités altres països era estrany i sospitós, i encara més si ho feia sola. Era un fet insòlit. Però tots aquests prejudicis no van ser suficients per aturar l’escriptora, que va marxar al Marroc l’any 1935 “sense acompa-nyant”. L’objectiu del seu viatge era es-tudiar l’ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en tenia l’ho-me musulmà. “M’interessen especial-ment els harems, on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge...”, es-crivia la filla de Prudenci Bertrana, que poc després hauria de marxar a l’exili.

Seguint la costa anglesa a peu El desassossec de W.G. Sebald i ‘Los anillos de Saturno’ El 1992 Sebald empren un viatge a peu per la costa de Suffolk, a l’est d’Anglater-ra, per omplir el buit interior que li ha quedat “després d’acabar un treball im-portant”, diu. Mentre passeja en soledat per aquests paisatges bucòlics, l’autor reflexiona sobre el passat europeu, la tragèdia humana i l’escriptura. Sebald també parla sobre la seva pròpia vida i va descrivint els paisatges i les petites po-blacions que es troba. “Rares vegades m’he sentit tan independent com lla-vors, caminant hores i dies sencers per les comarques, en part poblades només escassament, a la vora del mar”. Un relat melancòlic que mostra que un viatge sempre porta implícita una reflexió.

Un viatge reflexiu i erudit ‘El Danubi’ de Claudio Magris, geni dels viatges literaris “En el món administratiu i organitzat a escala planetària, l’aventura i el mis-teri del viatge semblen acabats; els viat-gers de Baudelaire, que marxaven a bus-car l’inaudit i estaven disposats a nau-fragar durant el viatge, troben en l’ig-not, tot i qualsevol desastre imprevist, el mateix tedi que han deixat a casa”, es-criu Magris a la primera pàgina del lli-bre. “De totes maneres, moure’s és mi-llor que res”, afegeix l’autor, que per ai-xò emprèn aquest viatge. En el relat –a mig camí de la novel·la, l’assaig, l’auto-biografia i el llibre de viatges–, hi fa un recorregut des de les fonts del riu Danu-bi fins al mar Negre, mentre reflexiona sobre el veritable significat del viatge.

El primer viatge a Itàlia La felicitat del ‘Viatge a Itàlia’ de J.W. von Goethe Goethe narra detalladament la seva es-tada d’un any i mig a Itàlia. El viatge, que va emprendre als 37 anys, el 1786, va su-posar per a l’escriptor una autèntica alliberació dels sentits i el retrobament amb la seva ànima d’artista. Com ell re-petia, es tracta dels anys més feliços de Goethe, i això traspassa a les pàgines d’aquest llibre, impregnades de curiosi-tat, reflexió i passió. Una crònica d’Àsia a Àfrica Els decisius ‘Viatges amb Heròdot’, de Ryschard Kapuscinski Durant els anys 50, Kapuscinski només somiava a travessar les fronteres de Po-lònia. El desig es va fer realitat quan el diari on treballava el va enviar a l’Índia. El reporter, després de guardar a la ma-leta el llibre Història d’Heròdot –que li va regalar la cap de redacció–, va em-prendre la seva primera aventura. Du-rant el viatge va visitar molts països d’Àsia i d’Àfrica, i va escriure diverses cròniques. El resultat va ser aquest lli-bre, que, a més d’un relat de viatges, és un homenatge a Heròdot, un autor que serà decisiu per a la vida professional i personal del futur autor d’El imperio, Un dia més de vida o Eben.

Descobrir Rússia amb Pla Cinc setmanes de ‘Viatge a Rússia’ amb Josep Pla “Probablement he nascut per escriure papers sobre les taules fredes i indife-rents dels hotels i dels establiments de pas”, escriu Pla mentre viatja per Euro-pa als anys 20 i 30. Era un viatger nat pe-rò quan el 1925 La Publicitat li va encar-regar anar a Rússia per descriure els canvis produïts per la Revolució del 1917, s’hi va negar perquè no sabia rus. Pla va acabar acceptant quan va saber que faria part del viatge amb el seu amic Eugeni Xammar. L’aventura va ser de cinc setmanes, durant les quals Pla va visitar quatre ciutats russes. El llibre és un retrat del país i de la política europea del moment. Tot i l’estil, precís i objec-tiu, que caracteritza l’autor, ell va con-siderar que no s’havia desprès de les emocions tant com hauria volgut. Viatjar al Japó de Meiji Un occidental infiltrat de ‘Viaje al Japón’: Rudyard Kipling Kipling només tenia 23 anys quan va em-prendre el viatge pel Japó l’any 1889, pe-rò ja era un escriptor reconegut. Era an-glès, tot i que havia nascut a l’Índia. Va ser un dels pocs escriptors occidentals que va poder contemplar el Japó mo-dern, en ple període revolucionari de Meiji. L’autor contrasta la cultura tradi-cional del país amb les reformes moder-nitzadores i els models occidentals que estava començant a adoptar, sempre amb un toc d’humor. Kipling deixa en-treveure la seva fascinació per la bellesa i l’originalitat de la cultura japonesa i veu amb recel els canvis que l’assetgen.e

Fo

nt:

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia /

Grà

fic:

M. O

rio

l