l’autònoma 220

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA DESEMBRE DE 2008 / GENER DE 2009

ESTUDI SOBREELS GOSSOS SHAR-PEI

Investigadors de la UAB handescobert els mecanismesde la malaltia que provocaarrugues a la pell dels gossosshar-pei. És deguda a unaacumulació d’un àcida les estructures cutàniesprovocada per l’excésd’un tipus d’enzims. PÀG. 9

30.000 PERSONESA LA FESTA MAJOR

La 23a edició de la FestaMajor de la UAB va aplegarmés de 30.000 personesal campus en una jornadalúdica marcada per l’ofertacultural, la conscienciaciósobre la sostenibilitati les diferents actuacionsmusicals. PÀG. 14

Un instant de la votació, el 15 de desembre passat, a la Facultat de Ciències de la Comunicació. PÀG. 3 i 4

LA UAB APROVAUN PLA DE MOBILITAT

La UAB ha aprovat el Plade Mobilitat, un projectepioner entre les universitatsde Catalunya que incloumesures per tal de millorarl’accés i la mobilitat dins delcampus. Una de les mesuresés la creació d’una estaciód’autobusos. PÀG. 13

Ana Ripoll, elegidanova rectoraAna Ripoll, elegidanova rectora

CAUFA

PÉ

02

ELECCIONS

El 18 de novembre passat van te-nir lloc les eleccions al Claustrede la Universitat Autònoma deBarcelona. Reproduïm a conti-nuació la llista de les personesque han estat escollides com amembres del Claustre en repre-sentació de la comunitat univer-sitària.

PPrrooffeessssoorraatt ddooccttoorr aammbb vviinnccuullaacciióóppeerrmmaanneenntt aa llaa UUnniivveerrssiittaattETSEGlòria González AnadónEnric Martí GòdiaRamon Vilanova ArbósJosep Maria Basart MuñozDavid Jiménez JiménezEU d’Estudis Em pre sa rials de SabadellRosalía Gallo MartínezGlòria Estapé DubreuilEU d’Informàtica de Sa ba dellJordi Roig de ZárateDolores Isabel Rexachs delRosarioFacultat de BiociènciesJosep Vendrell RocaJosep Santaló PedroJordina Belmonte SolerAssumpció Malgosa MoreraAmadeu Creus CapdevilaFacultat de CiènciesJoan Francesc Piniella FebrerAnna Cima MolletJoan Torregrosa i ArúsM. Luisa Arboleya CimadevillaJaume Aguadé i BoverXavier Bardina SimorraIluminada Gallardo GarcíaAlbert Ruiz CireraJordi Mompart PeninaFacultat de Ciències de la ComunicacióEmili Prado PicóMatilde Delgado ReinaJosé Luis Terrón BlancoPere-Oriol Costa BadiXavier Giró MartíFacultat de Ciències Eco nò mi ques i Em pre sa rialsXavier Vilà i CarniceroXavier Martínez GiraltMontserrat Farell FerrerGuadalupe Souto NievesXavier Cussó SeguraFacultat de Ciències de l’EducacióCarme Armengol AsparóJordi Deulofeu PiquetAnna Cros AlavedraEnric Roca CasasJoaquín Gairín SallánFacultat de Ciències Polítiques i de So cio logiaFaustino Miguélez LoboAndreu Lope PeñaJoan Subirats HumetFacultat de DretEsther Zapater DuqueMaria Jesús Espuny TomásMaría Dolores Arias AbellánBlanca Vilà CostaEnric Fossas Espadaler

Nou Claustre de la UABSusagna Tubau MuntañàLaura Gimeno PahissaFacultat de MedicinaCarlos Martín CanteraRosa Corcoy PlaPere Jordi Fàbregas BatlleLuis Molina FerragutFacultat de PsicologiaJaume Vives BrosaFacultat de Traducció i d’InterpretacióWilhelm NeunzigFacultat de VeterinàriaLaila Darwich Soliva

EEssttuuddiiaannttss ddee ggrraauu ii ppoossttggrraauuEscola de PostgrauGloria García-Romeral MorenoJudith Jacovkis HalperinXavier Castells DomingoAdrián Crespo OrtizJulia Martínez AriñoETSEJoan Giner MiguélezCarla Bellera VilarManuel Portero LeivaAran Solé i GarrigósAlesander Hernández LizarragaGerard Sánchez GilEscola Universitària d’EstudisEmpresarials de SabadellMaite Guerra FuentesEU d’Informàtica de SabadellJosé Carlos Elías CalvoIsabel Benítez RomeroAxel Salceda RedondoRaúl Herranz BerzosaFacultat de BiociènciesJúlia Vallvé JuanicoJordi Almiñana DomènechMarc Daroca MilanGriselda Ribas MarzalLorena Càrdenas CorralesCarlos López AgullóFacultat de CiènciesAnna Espàrrach SallentSara Maestre AndrésJordi Demestre SoléAlfons Casalé GüellSandra Armengol VallMaria Àngels SubiranaManzanaresFacultat de C. de la ComunicacióGemma Sanahuja CastellaIvet Eroles PalaciosRicardo Naval VidallerNoura Aharchi AmgharMónica Vázquez RomeroMiquel Robles MartínezFacultat de CiènciesEconòmiques i EmpresarialsCarlos Pérez PadillaJavier Abad GarcíaSandra Tayan FernándezDavid Muñoz ValleJavi Montes LópezLídia Brun CarrascoAnna Campos Mariné Anna Comas GómezFacultat de Ciències de l’EducacióJúlia Morató GarrigóJoan Puigdellívol FerrerBernat Chueca i PlayàLaura Martínez Arbiol

Facultat de Filosofia i LletresDolors Poch OlivéJoaquim Pera i IsernTeresa Cabré MonnéHortènsia Curell i GotorJoan Carbonell ManilsPere Ysàs SolanesJoan Serrallonga UrquidiSílvia Carrasco PonsJoan Gómez PallarèsCarlos Sánchez LancisJosep Lluís Martín RamosJordi Cortadella MorralFacultat de MedicinaVicenç Fonollosa PlaManuel Armengol CarrascoPere Casan ClaràFernando Picatoste RamónEduard Escrich EscricheIsabel Illa SendraJosé Aguilera ÁvilaJoan Minguella MartíJaume Fernández-LlamazaresRodríguezAntonio Mur SierraFacultat de PsicologiaSunsi Martí CarbonellMaite Martínez GonzálezJordi Fernández CastroMaria Dolors Riba LloretTomás Blasco BlascoFacultat de Traducció i d’InterpretacióAlbert Branchadell GalloAmparo Hurtado AlbirSeán GoldenFacultat de VeterinàriaElena Albanell TrullásMaria Dolors Izquierdo i TugasMariola Baucells SánchezTeresa Rigau i MasArmand Sánchez BonastreJosepa Plaixats Boixadera

RReessttaa ddee PPDDII eenn ffoorrmmaacciióó qquueeeexxeerrcceeiixxii ffuunncciioonnss ddee ddooccèènncciiaaEscola Universitària d’EstudisEm pre sa rials de SabadellAlbert Martí PastorEU d’Informàtica de SabadellXavier Verge MestreFacultat de BiociènciesFernando García del PinoFacultat de CiènciesMaría del Mar Baeza LabatGonzalo Guirado LópezFacultat de Ciències de la ComunicacióDavid FernándezNúria Simelio SolàFacultat de CiènciesEconòmiques i EmpresarialsGabriel Izard GranadosFacultat de Ciències de l’EducacióÀngels Campà i GuillemDiego Castro CeaceroFacultat de Ciències Polítiques i de SociologiaFerran Izquierdo BrichsFacultat de DretJosep Cañabate PérezNúria Casellas CaraltFacultat de Filosofia i LletresDaniel Casals Martorell

Miquel Ruano i TorresArnau Aymerich CasasFacultat de Ciències Polítiques i de SociologiaAida Marzo MatencioRoger Ubach MusterniDavid Heredia CasanellaMarc Navarro VilaróFacultat de DretLaura-Ares Martínez BravoMaria Sirvent EscrigXavier Tell MartíArtur Fuente MartínezLídia Molano MañasRoger Parés GassullIrene Casas PadínFacultat de Filosofia i LletresNeus Roca MiróGerard Cantoni GómezGemma Amorós BovéJordi Pujol LizanaGuifré Bombilà MurilloJosep Palomer MallorquíCarles Suárez i GraellsElisabet Arenas GispertAdrià Hernando FrescoFacultat de MedicinaLuis Ensenyat MartínIgnacio Illán GalaCarlos Martínez ParraEncarnación Díaz Clemente-MorenoMartí Paré i CurellFacultat de PsicologiaVíctor García CasasAlba Rodríguez CiuróLaura Pérez PujolCatalina Pou MiquelMarc López ConesaNerea Miralles Aguilar

PPeerrssoonnaall dd’’AAddmmiinniissttrraacciióó ii SSeerrvveeiissPAS funcionariAugust García AlberoLluís Perarnau ReyesMaite Chordà SerranoAnna Borfo BachMercè Alborch LópezMarta Violeta Labrador Ernesto Castaños Moreno Trinidad Moraira ReinaTeresa Coll Torrellas Ernest Verdura i MilianNacho Ruiz Balmaseda Miquel Anguera LasherasYolanda de Maruri CasanovasPAS laboralJuanjo Bravo San JoséImma Gamo NietoJordi Hernández SánchezJordi Prieto FeliuJuan Montesinos Andrade Marta Ramírez Hidalgo Consuelo Gómez Sánchez Antonio Cadevall BelleraTrini Expósito RicoFrancisco Uriel GargalloDavid Sánchez SolbesCarlos Alonso MorenoLola Aguilar RudaFrancisco Javier Casas BarragánAndreu Pompas AlcarazBeatriz Marín FranconettiJuan Manuel Gómiz Rodríguez

03

CAMPUS

Ana Ripoll Aracil, catedràtica d’Ar qui tec -tu ra i Tecnologia de Com pu ta dors, va serelegida rectora de la UAB amb el 56,09%del vot ponderat a les eleccions del 15 dedesembre passat. La candidatura de LluísTort Bardolet, catedràtic de de Fi sio logia,va obtenir el 43,91% del vot pon de rat.Ripoll esdevé, així, la primera dona elegi-da rec tora en els quaranta anys de la UAB.La participació en les eleccions ha estatdiversa. Així, mentre que en el cas de fun-cionaris doctors ha estat del 67,79%, elsestudiants han votat en un 8,20%. El per-sonal docent no doctor ha participat enun 24,80%, i el PAS, en un 40,31%.Lluís Tort va felicitar Ripoll i va demanar«tot el suport possible per a l’Ana. Un copenllestides les eleccions, el nou equiprectoral necessitarà el suport de tothom».I va afegir: «Les idees i els projectes nosón patrimoni de ningú i les que nosal-tres hem proposat les oferim perquèpuguin ser aprofitades». Ana Ripoll Aracil és catedràtica d’Ar qui -tec tu ra i Tecnologia de Computadors i ha

La candidatura d’AnaRipoll obté un 56% del votponderat davant el 44% dela candidatura de Lluís Tort

Ana Ripoll Aracil, elegida rectora de la UABEsdevé la primera dona en el càrrec en els 40 anys de la Universitat

Ana Ripoll és catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors i ha estat vicerectora de Professorat.

Resultats de les eleccions

EELLEECCTTOORRSS PPAARRTTIICCIIPPAACCIIÓÓ VVOOTTSS PPOONNDDEERRAATTSSAAnnaa RRiippoollll LLlluuííss TToorrtt

SSEECCTTOORR AA 1.394 67,79% 997,69 596,99

SSEECCTTOORR BB 2.093 24,80% 152,83 120,27

SSEECCTTOORR CC 31.436 8,20% 329,14 422,62

SSEECCTTOORR DD 2.218 40,31% 141,36 129,32

TTOOTTAALL 3377..114411 11..662211,,0011 11..226699,,2211

5566,,0099%% 4433,,9911%%

Sector A (51%): professorat funcionari doctor dels cossos docents universitarisSector B (9%): resta del personal acadèmic i personal investigador en formació que exerceixdocènciaSector C (30%): estudiants de grau i de postgrauSector D (10%): personal d’administració i serveis

estat vicerectora de Professorat durant elsegon mandat del rector Lluís Ferrer(2005-2008). Es va llicenciar en CiènciesFí si ques a la Universitat Complutense deMadrid l’any 1975, i es va doctorar a laUAB el 1980. Va ser becària d’investigaciódel Con sell Superior d’In ves ti ga cio nsCien tí fi ques i, del 1976 al 1978, professo-ra ajudant al De par t a ment d’Informàtica

i Au to mà tica de la Universitat Complu -tense de Ma drid.Es va incorporar al Departament d’In -for mà ti ca de la Universitat Autònoma deBar ce lo na l’any 1978, on va ser professo-ra ad jun ta, professora titular i, des del’any 1992, catedràtica d’Arquitectura iTec no lo gia de Computadors.

LÍNIES DE RECERCAHa treballat en diferents línies d’investi-gació dins l’arquitectura de com pu ta -dors i el processament paral·lel. Ha im -pul sat activament la creació de grupsd’in ves tiga ció en els temes d’assignacióestàtica de programes, balanceig di nà -mic de càrrega, models de programespa ral· lels i predicció del rendiment i ensistemes distribuïts per a aplicacions devídeo sota de man da.Ha publicat més de cent articles en re -vis tes especialitzades, ha participat enconferències in ter nacio nals de prestigireconegut i ha dirigit vuit tesis doctorals.Tam bé ha participat en diversos projectesd’investigació nacionals i internacionals iha treballat com a experta i avaluadoraper a diferents institucions pú bli ques.

per a l’A cre di ta ció de la Recerca i la RecercaAvançada de l’AQU; president del Comitèd’Huma nitats de l’ANECA per a l’A va lua ciódels Programes de Doctorat i Pro gra mesOfi cials de Postgrau.

Jordi Marquet CortésVicerector de Projectes Estratègics-Parc de RecercaDoctor en Química i Catedràtic de Quí -mi ca Orgànica. Ha estat o és membre cela Comissió d’Ordenació Acadèmica;mem bre de la Comissió d’Economia iSer veis; membre del Comitè de Salut i Se -guretat; director del Departament deQuímica; vicerector de Professorat i dePAS; vicerector de Projectes Estratègics idirector del Parc de Recerca UAB.

Montserrat Farell FerrerVicerectora d’Estudis de GrauDoctora en Ciències Econòmiques per la Uni ver si tat de Califòrnia a Davis. Pro fes -so ra titular de Fonaments de l’Anàlisi Eco -nò mi ca. Ha estat o és coordinadora de Re -lacions Internacionals; coordinadora de laTi tu la ció d’Economia; vicedegana d’Es tu -diants i Relacions Internacionals; vicede-gana d’Innovació Docent i membre de laComissió de Qualitat i d’Ava luació Docent.

Santiago Guerrero BonedVicerector d’Organització i FundacionsDoctor en Ciències Econòmiques i Em -presarials i catedràtic d’escola univer -sitària d’Economia Financera i Compta -bilitat. Ha estat o és director de l’EscolaUni ver si tà ria d’Estudis Empresarials deSa ba dell; responsable del programasuport a la innovació de la docència uni-versitària; vi ce rector d’Economia i direc-tor general de la Fundació UAB.

El nou equip de govern de la UAB

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Miquel Àngel Senar, Joan Gómez Pallarès, Santiago Guerrero, Jordi Marquet,Isabel Pont, Carles Jaime, Montserrat Farell, Magda Solà, Ana Ripoll i María José Recoder. No surten a la fotografiaperò també formen part de l’equip Mercè Unzeta i Bonaventura Bassegoda.

Isabel Pont CastejónSecretària generalDoctora en Dret i professora titular deDret Administratiu. Ha estat o és magistra-da de reforç del TSJC; secretària del De -par ta ment de Dret Públic i de CiènciesHis to ri co ju rí di ques; coordinadora deRelacions Ex te riors de la Facultat de Dret;consellera del CADS; as ses sora de l’Au -toritat Por tu à ria de Bar ce lo na; membre del’ICTA; mem bre de la Co missió d’Èticad’Ex pe ri men ta ció Ani mal i Humana;membre de la Junta de la Facultat de Dret.

María José Recoder SellarésVicerectora de Relacions InstitucionalsDoctora en Ciències de la Informació iprofessora titular de DocumentacióInforma ti va. Ha estat o és vicedeganad’Ordenació Aca dè mi ca de la Facultat deCiències de la Comunicació; coordinadoradel Campus Virtual de la UAB; coordina-dora del Doc to rat d’Informació i Do cu -mentació a l’Era Digital; membre de laComissió d’Afers Acadèmics; membre dela Comissió de Qualitat i d’A valuació; ad -junta als vi ce rec to rats d’Estu dis i de Qua li -tat i d’Or de na ció Acadè mica per a la Qua -litat de la Do cèn cia i les Escoles Adscrites.

Miquel Àngel Senar RosellVicerector de Personal AcadèmicDoctor en Informàtica i catedràtic d’Ar -qui tec tu ra i Tecnologia de Computadors.Ha estat o és secretari de l’Escola Uni ver -sità ria d’Informàtica i adjunt a la vicerec-tora de Personal Acadèmic.

Magda Solà TeyVicerectora d’EconomiaDoctora en Ciències Econòmiques i Em -pre sa rials i professora titular d’Eco no miaFi nan ce ra i Comptabilitat. Ha estat o és se -cre tà ria de la Facultat de C. Eco nò mi ques iEmpresarials i coordinadora de titulaciód’Administració i Di recció d’Em pre ses.

Mercedes Unzeta LópezVicerectora de R. Exteriors i CooperacióDoctora en Química i professora titularde Bioquímica i Biologia Molecular. Haes tat o és coordinadora dels programesd’intercanvi; directora del Departamentde Bioquímica i Biologia Molecular;mem bre electe del Claustre Constituentde la UAB; membre del Claustre de la Fa -cul tat de Medicina; membre de la Co -missió de Relacions Exteriors i de Coo -peració Interuniversitària i vicerectora deRe la cions Exteriors i de Cooperació.

04

Ana Ripoll, la nova rectora, encapçala unequip de govern format per dotze perso-nes, sis homes i sis do nes preparats perals reptes del nou període.

Bonaventura BassegodaVicerector de Transferència Social i CulturalDoctor en Història de l’Art i catedràticd’His tòria de l’Art. Ha estat o és coordina-dor d’Història de l’Art per a les PAAU; se -cre ta ri i director del Dep. d’Art; coordina-dor de doctorat d’Història de l’Art; di rec tordel Gabinet de Dibuixos i Gravats delMNAC; avaluador de projectes de l’ANEP iavaluador de centres i titulacions de l’AQU.

Carles Jaime CardielVicerector d’Estudis de PostgrauDoctor en Química i catedràtic de Quí mi -ca Orgànica. Ha estat o és coordinador deQuímica per a les PAAU; coordinador delCOU A; coordinador del 3r Cicle al Dep.de Química; membre de la Co mis sió deDoctorat; delegat del rector per a les Re -lacions amb l’Ensenyament Secundari iper al Doc to rat i membre de la Comissiód’Afers Aca dè mics.

Joan Gómez PallarésVicerector d’InvestigacióDoctor en Filologia Clàssica i catedràtic deFilologia Llatina. Ha estat o és coordinadorde Titulació a Filologia Clàssica; vicedegà idegà de la Facultat de Filosofia i Lletres;membre de la Junta Electoral Central de laUAB i de diferents comissions de la UAB;membre de la JPDI; vicerector de Doctorati de For ma ció Continuada i director del’Escola de Postgrau de la UAB; directoracadèmic de l’Institut Universitari dePostgrau; mem bre assessor de la Comissió

CAMPUS 05

L’Associació d’Amics de la UAB va cele-brar, el 21 de novembre, la seva fes ta anuala UAB Casa Convalescència, a Barcelona.El can tau tor Miquel Pujadó, exalumne dela Universitat, va conduir l’ac te amb lainterpretació de diversos te mes dels can-tautors Georges Bras sens i Jac ques Brel.El president de l’Associació, Xavier Mu -ñoz, va destacar tres projectes en elsquals treballen ac tu al ment: la vertebra-ció de la xarxa B-30, les Jornades Uni -versitat Opi na i el canvi a la nova seu del’Associació, la Torre Vila-Puig. Tot seguit,es van lliurar els premis extraordinaris dedoctorat del curs 2007-2008 i es va ator-gar el premi Col·lectiu UAB al Serveid’Activitat Física. El premi Universitat-Societat va ser per a la reconeguda actriui directora de teatre Anna Lizaran, mem-bre fundadora de la com pan yia Come -diants.En el transcurs de l’acte es van lliurar elspremis Amics dels Amics. El guardonatLluís Barbé, catedràtic del Departamentd’Economia i d’Història Econòmica, vamostrar la seva afecció a les arts escèni-ques amb una reflexió sobre el premi totentonant amb la música de My way«sempre he fet la meva... el mereixo?».Barbé va explicar que se sentia afalagatpel guardó i molt recompensat per haverdedicat tants anys a l’Autònoma.

En l’edició d’enguanyhan estat premiats LluísBarbé, María Josefa Yzuel i Pasqual Maragall

L’Associació d’Amics de la UAB celebra la seva festa anual

El dia 30 de novembre va tenir lloc al Palaude la Música Catalana la presentació d’Odainacabada. Memòries, que acaba de publi-car Pas qual Maragall. L’acte es va convertiren un sentit i multitudinari homenatge dereconeixença, simpatia i solidaritat amb elpo lí tic català. Uns dies abans, el 21 denovembre, a UAB Casa Convalescència,l’As so cia ció d’A mics de la UAB, que presi-deix Xavier Mu ñoz, va lliurar a PasqualMaragall el pre mi Amics dels Amics en unacte més íntim però no menys intens.Des de la incorporació de l’empresari i

es crip tor Xavier Muñoz com a president del’Associació, al final de l’any 2000, es vanins ti tuir els premis que han anat honorantpro fes sors distingits i personalitats delmón de la cultura i de la política, com Ber -nat Soria, Jordi Solé Tura, Paco Candel oJuan Marsé, entre molts d’altres.La relació entre la universitat i la societat

ha estat els últims anys una preocupacióge ne ra l tant per part dels membres de launiversitat com dels poders públics i de lamateixa societat. El Consell Social, creatpels poders polítics, n’és una bona mostra.«Els Amics» volen tenir un paper fonamen-tal en aquest camp, que ha estat una de lesmancances històriques de la Universitat.L’Associació d’Amics de la UAB va sorgir

d’una proposta de professors per potenciari dinamitzar les relacions entre els mem-bres de la comunitat universitària, alhoraque es volia que personalitats destacadesdel món empresarial i cultural participes-sin també en els debats que es feien en elsi de la Universitat.Els professors Josep Egozcue i Assumpta

Cros, en temps del rector Ramon Pascual,van fer múltiples propostes entre les qualsn’hi havia un parell que s’han consolidatamb força: la Festa Major, que s’ha trans-format en festa de benvinguda, i l’As so -ciació d’Amics. L’Associació es va crear el1989 i el seu primer president va ser l’em-presari Ra mon Gràcia, que amb el suportdel president del Consell Social, AntonCañellas, va im pul sar les primeres activi-tats. Amb la nova seu de l’Associació a la Torre

Vila-Puig s’ha cobert una etapa de consoli-dació que ara vol ser de més projecció imol ta més participació dels membres de lacomunitat universitària.En el transcurs de l’acte d’inauguració de

la nova seu, en un dels llocs més idíl·lics delcampus, algú va suggerir que es podriaanomenar Josep Egozcue al gu na de lessales de la nova seu com a ho me nat ge al’esperit universitari i cívic del desaparegutprofessor que va tenir la idea de crearl’Associació. Seria una bona idea.

AAnnttoonnii MMeerriinnoo

Amics de la UAB

LA COLUMNA DEL MIL·LENNI

P. Maragall i M. J. Yzuel, dos dels premiats.

El 10 de no vem bre passat,va tenir lloc la inau guracióde la no va seu de l’As so cia -ció d’A mics de la UAB, a laTor re Vila-Puig, situada alcamí de la Vila Univer -sitària que co men ça a l’es-tació de Be l la ter ra. Vanpresidir l’acte el rectorLluís Ferrer i el presidentde l’Asso cia ció d’A mics dela UAB, Xavier Mu ñoz, quevan fer uns parlaments,moment que recull la foto.

L’Associació estrena nova seu

El rector Lluís Ferrer va intervenir en l’acte de presentació de la nova seu.

La catedràtica del Departament de Fí si -ca, María Josefa Yzuel, també guardona-da, va tenir un agraïment especial per alsalumnes. Yzuel va fer un repàs a la im por -tàn cia de la ciència òptica en l’avenç de lanostra societat i va recordar la coinci dèn -cia del premi amb la celebració dels seusvint-i-cinc anys a la UAB.El tercer guardonat, l’expresident Pas -qual Maragall, va destacar el record queman té de la ruta Ho Chi Minh de quanim par tia classes d’economia a la UAB.Ma ra gall va reflexionar sobre la crisi ac -tual i va incitar els experts de laUniversitat a estudiar-la. L’expresident vatancar el seu discurs desitjant a la UAB«que si gui sempre autònoma».L’acte el va cloure el vicerector d’Es tu -diants i de Cultura, Joan Carbonell, qui vaoferir una taxonomia detallada dels dife-rents tipus d’amistat i va reflexionar so -bre el significat dels quaranta anys de laUAB, «anys d’abundància i d’alegria»,segons va deduir pel significat bíblic imatemàtic del nombre.

CAMPUS06

Trobada sobre ONG indigenistes

Radiografien l’estat de la ràdio a Catalunya

El 24 de novembre es va presentar dema ne ra oficial, a la seu del De par ta mentde Cultura i Mitjans de Co mu ni cació dela Generalitat, l’In for me sobre la Ràdio aCatalunya 2006-2007, que ha estat elabo-rat per l’Ob ser va to ri de la Ràdio aCatalunya del Grup de Re cer ca enImatge, So i Síntesi de la Uni ver si tatAutònoma de Barcelona. Aquest in for meés un projecte amb vocació anual quecerca esdevenir una radiografia al mésexacta possible del sector de la ra dio di -fu sió catalana.Aquesta primera edició mostra ambuna transparència fins ara inèdita les da -des del sector privat en inversió publici -tà ria i denuncia una excessiva estabilitatprogramàtica a les graelles de les emisso-res que emeten al país. L’estudi tambéas sen ya la Internet com el canal de futurimmediat per a la radiodifusió.L’acte va ser dirigit pel Conseller deCul tu ra de la Generalitat, Josep MariaTres ser ras, i pel director de l’Observatori

de la Ràdio a Catalunya, Josep MariaMartí. Van ser-hi presents els directors iels coordinadors de les principals emis-sores radiofòniques catalanes. TantTresserras com Martí van celebrar el pa -ra dig mà tic nivell de confluència que viuel sector radiofònic a Catalunya, on la re -la ció cordial en tre mitjans públics i pri-vats dóna em pen ta a iniciatives com laque ens pertoca.Martí va reclamar durant l’acte als res-ponsables dels mitjans radiofònics, una«estratègia integral que privilegiï la xar -xa». Per la seva banda, Tresserras va des-tacar l’anomalia que suposa el desequi-libri entre el sector públic i «un sectorprivat un xic escanyat i que s’hauria dedesplegar amb més comoditat». El con-seller va con si de rar que aquest desequi-libri «ha propiciat la sorollosa polèmicaentorn de l’atorgament de llicències perpart del CAC» i va defensar els procedi-ments de con ces sió catalans com els«més de mo crà tics de l’Estat».

Dolors Udina, rep el III Premi de Traducció Esther Benítez

PREMIS

Dolors Udina, professora del Departament deTraducció i d’Interpretació de la UAB, va rebreel III Premi de Traducció Esther Benítez per latraducció al català de Diari d’un mal any, de J. M. Coetzee. L’acte, organitzat per la SeccióAutònoma de Traductors de Llibres de l’As -sociació Col·legial d’Escriptors (ACE), va tenirlloc el 18 de novembre a Madrid. Aquest premi,dotat amb 3.000 euros, és atorgat pels so cis del’ACE a la traducció al castellà, al ca ta là, al basco al gallec d’una obra literària de qualsevolgènere escrita originalment en qualsevol llen-gua i publicada per primera vegada durant l’anyanterior a l’edició del premi.

La prestigiosa col·lecciód’obres de referència per aalumnes i professors de laUAB arriba al número 50

Vint anys de «Manuals»

Aquesta tardor acaba de pu bli car-se elnúmero 50 de la prestigiosa col·lecció«Ma nuals de la UAB», la qual co sa vol dirque fa vints anys que se’n va pu bli car elnúmero 1. El primer volum, publicatl’any 1988 pel Servei de Publicacions de laUAB, duia per títol Àlgebra lineal i geome-tria, i els seus au tors van ser els professorsMa nuel Cas tel let i Irene Llerena, amb lacol· la bo ra ció de Carles Casa cuberta.Àlgebra lineal i geometria va ser el pri-mer manual universitari escrit en ca ta làde l’època. Ha estat un manual molt uti -lit zat, amb diverses edicions, traduït mésendavant al castellà i particularmentindicat per al primer curs d’àlgebra line-al o geometria de qualsevol llicenciatura,enginyeria o diplomatura, especialmentles científiques i tècniques.A tall de curiositat, val a dir que elsarxius històrics han fet palès que la

Universitat Autònoma de Madrid va ferdues comandes consecutives, en llenguacatalana, de més d’un centenar d’exem-plars els dos primers anys.«Manuals» és una col·lecció concebu-da per editar obres de referència per aestudiants i professionals que vulguinobtenir una visió clara i general de l’es-tat de la qüestió dels temes que s’hiexposen.

Coberta de la col·lecció.

El 17 i el 18 de novembre, el De par ta -ment d’Antropologia Social i l’Institutd’Es tu dis Internacionals i Interculturalsde la UAB van organitzar unes reeixidesjornades d’estudi sobre les ONG indige-nistes, titulades «Organitzacions del ter-cer sector, les polítiques públiques i elspo bles indígenes». Antropòlegs socials,ju ris tes, ONG i organismes públics vanvalorar els efectes de la ratificació delCon ve ni 169 de l’OIT i l’aprovació de laDeclaració Internacional sobre els Dretsdels Pobles Indígenes.Es va fer balanç de les polítiques desti-nades als pobles indígenes i es va estu-diar la influència de les organitzacionsdel tercer sector. Alguns dels temes trac-tats van ser l’au to re co nei xe ment i au to -de sen vo lu pa ment indígena, la relaciód’entitats governamentals i po bles in dí -ge nes o la formació des del bi lin güis me.Les jornades han estat coordinades perMònica Martínez Mauri i Laura Mameli,de l’Institut d’Estudis Internacionals i In -ter cul tu rals, amb el suport de la Ge ne ra -li tat, de la FAS i del Departament d’An -tro po lo gia Social i Cultural.

CAMPUS 07

Barcelona, capital de tres governs

Durant un període de la Guerra Civil,Barcelona va acollir els governs de Ca ta -lun ya, d’Espanya i del País Basc. Per talde commemorar aquest fet singular, del18 al 21 de novembre es va fer a Bar ce lo -na el congrés «Barcelona, 1938. Ca pi talde tres governs: política i cul tu ra». ElCentre d’Estudis sobre les Èpo ques Fran -quis ta i Democràtica (CEFID) de la UABva participar en l’organització.Al llarg de la trobada, van tenir lloc una sèrie de ponències entorn de temescom els camps polític i sindical, els go -verns, els conflictes sectorials o la vidaciu ta da na. El congrés va començar ambla conferència inaugural «El govern ca ta -là i l’autonomia l’any 1938», a càrrec deRi card Vinyes, professor de la UB. A més,

la Filmoteca de la Generalitat va organit-zar una taula rodona sobre el cinemadurant el període bèl·lic i revolucionari ila projecció d’una sèrie de do cu men tals i noticiaris de l’època.Aquest congrés es va emmarcar en elpro jec te «Barcelona, 1938. Capital de laRepública», organitzat pel CEFID, per la Fundació Carles Pi i Sun yer i per l’A -jun ta ment de Barcelona. La cloenda delpro jec te va tenir lloc el 25 de novembre,al Saló de Cent de l’A jun ta ment.L’acte va voler ser un testimoni del re -co nei xe ment de l’Ajuntament de Bar ce -lo na envers els representants dels tresgoverns que van ser presents a la ciutataquell any i envers tots els ciutadans quevan patir la dura vida de la rereguarda.

Mobilitzacions al campus contra el «pla de Bolonya»

Des del mes de novembre passat, un sec-tor d’estudiants ha protagonitzat unseguit de mo bi lit zacions en contra delpro cés d’adaptació de la UAB a l’espai eu -ro peu d’e du ca ció superior, l’anomenat«pla de Bolonya». Aquests actes s’emmar-quen en el seguit de mobilitzacions en el sistema universitari català, entre lesquals destaca la manifestació a Bar ce lo nadel 15 de novembre i l’ocupació del Rec -torat de la Universitat de Barcelona.Els rectors de l’Associació Catalana d’U -ni ver si tats Públiques (ACUP), d’acordamb la comissionada per a Universitats iRe cer ca de la Generalitat, van emetre uncomunicat en el qual es manifestaven«dis po sats, com sempre, al diàleg sobretotes les qüestions que concerneixen l’a-plicació de l’EEES», alhora que aclarienque «aquest diàleg no començarà mentrees mantinguin ocupacions forçades d’es-pais als campus universitaris» i que, «encap cas, no s’aturarà el procés de desen-volupament de l’EEES ni es realitzarà capre fe rèn dum vinculant respecte d’aquest».A la UAB s’han fet ocupacions a di ver sesfacultats i al Rectorat. Les reivindicacionsdels estudiants mobilitzats se sin te tit zenen els tres punts següents: la realitzaciód’un referèndum vinculant sobre l’adap-tació de la UAB a l’EEES; el reconeixe-

ment del seu dèficit econòmic; i la retira-da d’expedients i de processos ju di cialsoberts arran dels fets ocorreguts els dies18 d’abril i 29 i 30 de maig a la Fa cul tat deFilosofia i Lletres i al Rectorat.L’Equip de Govern, en diversos comu-nicats públics, ha puntualitzat que unre fe rèn dum com el que es reivindica,d’acord amb la legislació general vigent iamb la normativa de la Universitat, nopot tenir un caràcter vinculant. Tal comhan fet altres universitats catalanes, s’haofert suport logístic per fer una consultapública sobre l’EEES.D’altra banda, el dèficit pressupostariacumulat de la UAB ja és conegut pelConsell de Govern, pel Consell Social,per la Generalitat i per la Sin di ca tu ra deComptes, així com ho és el Pla d’a jus ta -ment pressupostari per fer-hi front.Finalment, pel que fa als expedients, el17 de desembre passat, el Consell deGovern va donar suport, un cop se’n vaassabentar, a la resolució segons la qualsis estudiants seran expulsats entre un itres anys de la UAB i 22 rebran una amo-nestació pública. Quant als processosjudicials, la UAB va comunicar al Jutjatde Cerdanyola, per decisió del rector,que renuncia a l’exercici de l’acció penali a comparèixer en la causa.

Una classe d’òperaen línia entreSabadell i València

Un moment de la prova a l’EUI de Sabadell.

El 12 de desembre, l’Escola Uni ver si tà riad’Informàtica de Sabadell va oferir la se -va infraestructura per acollir la primeraprova pilot d’una classe de cant d’òperaen línia entre Sabadell i València. Laprova va consistir a cantar des d’u na salad’actes situada a la Universitat Po li tèc ni -ca de València i fer una classe des del’EUI a Sabadell, impartida per Ana LuisaChova, que va consistir en sessions detrenta minuts amb una soprano, untenor, una mezzosoprano i un baríton.Fins ara, la presència dels intèrprets idel pú blic ha estat imprescindible, peròun projecte in no va dor ha apostat per lain te gra ció de les noves tecnologies de lain for ma ció i de la comunicació en la for-mació musical. En aquest «laboratorid’in ves ti gació» van participar-hi l’A jun -ta ment de Sabadell, la Fun da ció I2CAT(In ter net i Innovació Digital a Catalunya)i el Laboratori d’A pli ca cions MultimèdiaLAM-UPC. La UAB va facilitar la infra -estructura logística i tec no lò gica perquèes pu gui dur a terme el curs de cant d’ò-pera en línia entre dues ciutats.Amb aquest experiment es va verificarla qualitat de la transmissió del so i de laimatge des dels dos punts: el punt d’e-missió (alumnes) a València i el punt re -cep tor (professor) a Sabadell. Aquestaprova pi lot servirà per valorar els avan-tatges i les dificultats de la tecnologia i elsmètodes pedagògics usats per resoldretotes les ne ces si tats que sorgeixin.

CAMPUS08

www.uab.cat/bolonya/

Teniu dubtes sobre el «pla de Bolonya»? La UAB ha creat un web decon sul ta especialitzat en l’espai europeu d’educació superior orientata la comunitat universitària. La informació està classificada en dosapar tats: un per atendre les necessitats del personal docent i investiga-dor (l’estructura dels estudis, la formació continuada, sistemes d’ava-luació, etc.) i un altre per als alumnes (com són els estudis, el sistemade beques, les possibilitats de mobilitat que obre l’EEES, etc.). D’altrabanda, hi ha un glossari amb terminologia clau sobre el tema i una sec-ció sobre «mites i llegendes» on s’aclareixen algunes de les creenceserrònies al voltant de l’EEES. En consonància amb el projecte de web2.0 de la Universitat, aquest portal inclou una àrea multimèdia quedóna accés als blocs, als wikis i als vídeos en línia de la UAB.

EL WEB

Experts de diferents disciplines analitzen lesreformes legislatives des dela creació de la titulació

La Diplomatura de RelacionsLaborals arriba als quinze anys

El dies 24, 25, 26 i 27 de novembre vantenir lloc, a l’aula magna de la Facultatde Dret de la UAB, les IX Jornades In ter -dis ci pli nà ries d’Es tu di, organitzadesper la Di plo ma tu ra de RelacionsLaborals i coordinades per Maria JesúsEspuny i Olga Paz Torres, professoresdel De par ta ment de Dret Pú blic i deCiències His to ri co ju rí di ques.Aquestes jornades s’organitzen, desdel curs 2000-2001, la darrera setmanade novembre i proposen el de bat aca dè -mic d’un tema d’actualitat (Cent anysde legislació social, Empresa i res pon sa -bi li tat, Reptes d’Internet, Vells i nousdrets socials, Treball infantil i de me -nors, Segona República i món jurídic,La Ins pec ció de Treball, Trenta anys dela Llei d’amnistia) des de la visió delsespecialistes en les diferents àrees deco nei xe ment. El resultat d’aquestes jor-nades és la publicació de sis llibres querecullen les ponències i alguns dels tre-balls elaborats pels estudiants assis-tents.Les Jornades d’enguany s’han dedicata les reformes legislatives produïdes des

Rosa Maria Pujol Vilallonga ha estat escollida degana de la Facultat de Ciènciesde l’Educació de la UAB. Pujol és professoradel Departament de Didàctica de laMatemàtica i de les Ciències Experimentals.

Nova degana a la Facultat de Ciències de l’Educació

NOMENAMENTS

Joaquim Coll Daroca va ser reelegit degà de la Facultat de Medicina en el decurs deles eleccions del 18 de novembre passat. El doctor Coll és cap del Servei de MedicinaInterna de l’Hospital del Mar de Barcelona.

Reelegit el degà de laFacultat de Medicina

F. J. García, M. J. Espuny i J. M. de Dios.

dels inicis d’aquests estudis el curs1993-1994 al campus de Bellaterra ambla participació, des de la reflexió acadè-mica, de gairebé totes les àrees deconeixement de la Facultat de Dret.A la conferencia inaugural, «De lesescoles socials a la Di plo ma tu ra de Re -lacions La borals», va participar-hi elCol·legi de Gra duats Socials de Bar -celona. Un dels ob jec tius de la Fa cul tatde Dret per al curs 2008-2009 és la cele-bració del quinzè ani ver sa ri de la titula-ció en diferents ac ti vi tats adreçades al’alumnat ac tual, als antics alum nes i alstu tors de les pràctiques externes.A la taula rodona final de la Jornada hihan participat antics alum nes de la pri-mera promoció que han respost a unaqüestió transcendental com és la prepa-ració de la universitat per al mercatlaboral. Aquesta activitat s’inscriu en l’i-nici del programa Alum ni/A lum naepromogut pel Vi ce rec to rat d’Estudiantsi d’Extensió Cultural.

09

RECERCA

Els gossos de raça shar-pei tenen caracte-rístiques úniques. Van sorgir al sud de laXina fa més de dos mil anys, amb la di -nastia Han, com a gossos de guarda i depastura. Van estar a punt de desaparèixerdesprés de la revolució de Mao Tse-Tung,però un criador de Hong Kong va enviar,a principis dels anys setanta, els úl timsexemplars reproductors als Estats Units,on es va iniciar la seva recuperació.Els shar-pei es van fer populars a Eu ro -pa i als EUA a partir dels anys noranta. Alllarg de la seva recuperació, les arruguesca rac te rís ti ques dels antics shar-peis esvan potenciar i van aparèixer individusamb un engrossiment cutani important iamb múl ti ples plecs. L’augment del gruixde la pell i la formació excessiva d’arru-gues cons ti tuei xen una malaltia, la muci-nosi cu tà nia hereditària, ca rac te rit za daper una acumulació de ma te rial mucinósa la pell. Fins ara, es desconeixia el meca-nisme que conduïa a aquest dipòsit. Un equip d’investigadors de la UAB, di ri -git pels professors Lluís Ferrer i Anna Bas -

Segons l’estudi, l’origende la malaltia es troba en l’acumulació d’un àcida les estructures cutànies

Un equip d’investigadors de la UAB descobreixl’origen de les arrugues dels gossos shar-pei

sols, ha descobert els mecanismes d’a -ques ta malaltia. La mucinosi dels shar-peis és deguda a una acumulació d’àcidhialurònic a les estructures cutànies, quetambé fa que els ani mals presentin nivellselevats d’aquest àcid a la sang. Estudisamb cultius de cèl·lules aïllades de la pellde shar-peis han per mès de mos trar quela síntesi de l’àcid hialurònic es produeixen quantitats anormalment elevades acausa d’un excés en l’ac ti vi tat de l’enzimHAS2, un dels tres enzims responsablesde la síntesi de l’àcid en ma mí fers.Ara, els investigadors treballen en la lo -ca lit za ció precisa de la mutació genèticaresponsable d’aquesta alteració, en col -la bo ra ció amb els investigadors ArmandSán chez i Olga Francino, del De par ta -ment de Ciència Animal i dels Aliments

Un exemplar típic de gos shar-pei.

fa als centres de recerca, als instituts d’in-vestigació i a les empreses derivades ubi-cades al campus de Bellaterra i alsterrenys de la Granja Torre Marimon. Unequip d’investigadors de la UAB, de laUniversitat Jaume I i de la Universitat deValència va guanyar el premi I+D+i delsaló, dins la categoria de química, per unprojecte sobre nous catalitzadors biolò-gics. Aquests possibilitaran que els pro-

cessos industrials si guin més respectuo-sos amb el medi am bient. Els autors sónJ. Bertran (UAB), E. Silla i I. Muñón(Universitat de Va lèn cia) i S. Martí, J. M.An drés i V. Moliner (Universitat Jau me I).

Del 20 al 24 d’octubre, el Parc de Recercava disposar d’un estand a la fira Ex po qui -mia 2008. El Parc va donar a conèixer a laindústria química tota la seva oferta tec-nològica i de serveis en els àmbits de laquímica, la bioquímica, la biotecnologia,l’enginyeria química, la ciència i la tec-nologia de materials, la nanotecnologia ila tec no lo gia dels aliments. Així, es vadonar informació sobre l’activitat que es

El Parc de Recerca UAB exhibeix la sevaoferta tecnològica a Expoquimia 2008

de la UAB, juntament amb les investiga-dores de la Universitat d’Uppsala (Suè -cia) Mia Olson i Kerstin Lindblah-Toh.Els resultats tenen moltes aplicacionspràctiques. La raça shar-pei, a causa del’elevada consanguinitat, presenta nom-broses malalties, moltes d’elles heredi -tà ries. Conèixer les bases genètiques ihe re di tà ries de la mucinosi permetràdissen yar programes de reproduccióori en tats a millorar la salut dels animals.

MALALTIES HUMANESA més, aquesta raça és un mo del moltvaluós per a l’estudi de malalties huma-nes, com la febre mediterrània o les mu -ci no sis hereditàries. Per això, la re cer capot tenir aplicacions contra aquestesma lal ties. D’altra banda, conèixer elsme ca nis mes moleculars de la mucinosiajudarà a entendre millor la biologia deltei xit que envolta les cèl· lu les, la matriuex tra cel· lu lar, i processos com el reconei-xement en tre les cèl·lules i l’envelliment.En la recerca, publicada a Ve te ri na ry

Der ma to logy i Journal of He re di ty, hi hanparticipat els investigadors del De par ta -ment de Medicina i Cirurgia Animals idel Departament de Bioquímica i de Bio -lo gia Molecular de la UAB Lluís Ferrer,Gior da na Zanna, Do lors Fon de vi la, An naBassols i María José Do cam po.

10 RECERCA

Estudia els componentsde les cèl·lules posant èmfasien les propietats de les proteïnes i les membranes

GRUP DE RECERCA

biològiques desenvolupades per les bio-membranes. El grup estudia el paper dela dinàmica lipídica en la capacitació i enla reacció acro sò mi ca dels espermatozoi-des, procés que, segons els resultats, vaacompanyat de la reorganització dels do -mi nis lipídics de les biomembranes.

Membranes artificials i aplicacions bio -mèdiques. El grup estudia les propietatsfisicoquímiques de diferents membraneso agregats macromoleculars, com liposo-mes, micel·les, saponines, dispersions iles seves aplicacions biomèdiques. Tambéinvestiga noves aplicacions de la radiacióde sincrotró en me dicina. La UAB li va

El Grup de Biofísica de Macromolècules de la UAB, creat el 1981, està ubicat a la Facultat de Medicina.

encarregar la redacció d’un projecte d’es-tació bio mè di ca per al sincrotró ALBA.

Agregats proteics i membranes bio lò gi -ques. El plegament d’una proteïna ésdes crit en termes del que es coneix per«mapa energètic», segons el qual l’es-tructura de l’estat natiu s’assoleix a tra-vés de vies a partir de diferents interme-diaris conformacionals. Les estructuresdels intermediaris estructurals pateixenfluctuacions que, en certs casos, donenlloc a agregats proteics que poden for-mar estructures fibril·lars ca rac te rís ti -

El Grup de Biofísica de Macromolèculeses va fundar el 1981 i va esdevenir grupde recerca consolidat el 1993. Ac tu al mentté una vintena de mem bres. Està ubicat ala Fa cul tat de Medicina, dins la Unitat deBio fí si ca, i comparteix instal·lacions ambel Cen tre d’Estudis en Biofísica. En for -men part Es te ve Padrós, res pon sa ble delgrup, i Antoni Morros, Joan Ma n yo sa, Jo -sep Cladera, Manel Sabés i Ci lai ne-Ve ro -ni ca Teixeira, tots ells caps d’una línia derecerca. Tzvetana La za ro va és in ves ti ga -do ra visitant i Víctor Lórenz-Fon fría ésinvestigador postdoctoral.L’activitat del Grup se centra en l’estudidels components de les cèl·lules des d’unpunt de vista biofísic, posant èmfasi enles propietats de les proteïnes i les mem-branes. S’utilitzen principalment mèto-des espectroscòpics i de difracció ambllum de sincrotró associats a mètodes debiologia molecular per estudiar diversossistemes i processos. El grup s’estructuraen les sis àrees d’estudi següents:

La rodopsina i els receptors acoblats a laproteïna G. La rodopsina és el receptor demembrana responsable de la fotorecep-ció a la retina dels vertebrats. En els dar -rers anys, el grup ha centrat les recerquesen diferents aspectes de l’estructura de larodopsina i en els me ca nis mes d’activaciói desactivació de la fototransducció visualen condicions normals i patològiques.

Dinàmica lipídica de biomembranes. Elslípids de membrana tenen un paper moltimportant en les nombroses funcions

Grup de Biofísica de Macromolècules

El Grup de Biofísica de Macromolècules fa servirmètodes espectroscòpics i dedifracció amb llum de sincrotó

ques dels «amiloides» relacionats ambmalalties conformacionals, com la ma -lal tia d’Alzheimer o les malalties priòni-ques. Aquesta línia estudia els meca nis -mes moleculars pels quals els pèptidsami loi des s’agreguen i el paper de lesmembranes bio lò gi ques.

Estructura i funció de transportadors ireceptors de membrana. Aquests trans-portadors catalitzen la transferència ointercanvi d’ions i molècules petites a tra-vés de les membranes. En aquesta línia,s’estudien dos sistemes de transport: elmecanisme de transport de protons de lamembrana púrpura del bacteri Ha lo bac -te ri um salinarum i el cotransport delsucre melibiosa i Na+, fet per la permeasade melibiosa del bacteri E. coli. Tambés’estudien els me ca nis mes moleculars dela interacció neuropèptid-receptor, impli-cada en molts processos biològics.

Caracterització de nanomaterials perdispersió de raigs X d’angle petit (SAXS).La tècnica SAXS és idònia per estudiarl’estructura dels sistemes col·loïdals, uti-litzats es pe cial ment en catàlisi o allibe-rament controlat de fàrmacs. La recercainclou els estudis es truc tu rals d’un ten-sioactiu natural i bio com pa ti ble, les inte-raccions amb altres components queper me tin usos com a vehicles allibera-dors de fàrmacs o com a agents directorsen la formació de materials mesoporo-sos, i els es tu dis ci nè tics de la for ma ciód’aquests materials a partir de diferentstensioactius. El grup estudia l’estructura de les proteïnes.

11RECERCA

BREUS

Les telecomunicacions en banda ampla, a estudi

Una tradició educativa procedent dels païsosanglosaxons arriba a les nostres aules. Es diu peer tutoring i es basa en la interaccióentre els alumnes com a mètode d’aprenentatge. En una parella d’estudiants,un fa de tutor i l’altre fa de tutelat. DavidDuran i Carles Monereo, del Departament dePsicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació dela UAB, treballen en el projecte i, de moment,als centres on s’ha posat en pràctica elsresultats són molt bons: l’aprenentatge i l’autoestima dels alumnes milloren i elsprofessors poden aprofitar les diferènciesentre els alumnes i convertir les aules encomunitats d’aprenents. La recerca ha estatpublicada a School Psychology International.

Assaig d’un mètode docenton els alumnes fan de tutors

Tractar residus orgànics per obtenir un compost és un procés complex però ambmoltes aplicacions. Aconseguir-ho amb èxitdepèn del fet que el compost tingui certescaracterístiques químiques i biològiques.Per això, quan aquestes no hi són, existeix la possibilitat de compensar-les mitjançantl’addició de cosubstrats al residu original.Investigadors del Departament d’EnginyeriaQuímica de la UAB han dut a terme proves al laboratori afegint proteïna, greix i cel·lulosa per separat a fangs de depuradora d’aigües residuals urbanes. Els resultats han estat força positius i s’han publicat a la revista Biodegradation.

Assaig d’un compost per depurar aigües residuals

El Centre d’Economia Industrial va presentar,el 30 d’octubre, l’estudi «L’economia de les telecomunicacions en banda ampla»,realitzat pel professor de la UAB FrancescTrillas. L’estudi analitza l’estat del mercat de les telecomunicacions de banda ampla a Espanya des de diferents perspectives i estudia els principals entrebancs per a la seva consolidació. Segons l’autor,entre les polítiques públiques que afavoririenuna major penetració de telecomunicacionsper banda ampla, es troben una regulaciógeogràficament diferenciada; l’atorgament de subsidis de manera transparent i neutral i la reducció de les barreres d’entrada a les telecomunicacions sense fils.

«Polèmiques» al VI CongrésInternacional Lope de Vega

Foto de grup dels participants en el Congrés.

important contribució a l’estudi de laliteratura espanyola d’aquest grup derecerca que, des de l’any 1989, centra lesseves activitats en l’edició crítica de lesobres dramàtiques de Lope de Vega, dequi n’ha estudiat i n’ha editat aproxima-dament la meitat.Un dels moments més emotius delCongrés va ser la commemoració del 25èaniversari de la publicació del Manualde crítica textual (Madrid: Castalia,1983), del Dr. Alberto Blecua, consideratun dels experts en filologia espanyolamés prestigiosos del nostre país, cate -dràtic del Departament de FilologiaEspanyola de la UAB i un dels directorsde grup de recerca Prolope.

Més de setanta hispanistes experts en l’o-bra de Lope de Vega es van reunir, del 13al 15 de novembre, a la sala d’actes delRec to rat de la UAB i a l’Acadèmia de lesBo nes Lletres de Barcelona, amb motiudel VI Congrés Internacional Lope deVega, organitzat pel Centre d’Estudis id’In ves ti ga ció Prolope, del Departamentde Fi lo lo gia Espanyola de la UAB. En -guany, el Congrés es va celebrar sota el tí -tol «Lope polemista» i es va centrar enl’estudi dels episodis de caràcter méscon trover tit que van ser importants en latrajectòria personal i professional de l’es-criptor i que ofereixen perspectives inte-ressants per comprendre millor el sentitde les seves obres i opinions.Els investigadors van donar a conèixerels nous estudis realitzats i van aportarno ves troballes documentals reflexionantsobre la influència de l’escriptor en el tea-tre europeu contemporani i sobre la in ci -dèn cia de les polèmiques en el terrenypo lí tic i ideològic dels segles XVI i XVII. En el transcurs del Congrés, es va pre-sentar la Séptima Parte de Comedias rea-litzades per l’escriptor madrileny, editadapel Centre d’Estudis i Recerca Prolope.Una obra que engrandeix encara més la

Els dies 22 i 23 d’octubre es va celebrar aBarcelona el Fòrum Gestió de la Im mi -gra ció i la Diversitat al Quebec i alCanadà, organitzat per la UAB, que vaaple gar més de dos-cents especialistesen aquest àmbit per reflexionar sobre lamil lo ra de les polítiques concretes degestió de la immigració i la diversitat aCa ta lun ya i a Espanya, i contribuir a es -ta blir ponts de connexió i sinergia entrel’àmbit acadèmic i el politicotècnic.El Fòrum, fundat i dirigit pel professorDan Rodríguez, del Departament d’An -tropologia Social i Cultural, i en el qualvan participar quinze experts cana-dencs, va permetre tractar a fons temesclau en l’àmbit de la immigració, com elmarc com pe ten cial, la gestió de fluxos, lain ser ció laboral, la política lingüística, la convivència i la transversalitat univer- Acte d’inauguració del Fòrum.

sitats/administració/societat civil. L’es -de ve niment també va servir per pro-moure la reorientació en diversos àmbitsde la po lí tica d’immigració a Catalunya apartir de l’experiència del Canadà i elQuebec. Així, es va reclamar més com-petències autonòmiques per conèixerdades d’entrada; una política més depermanència que de temporalitat o l’afa-voriment de la reagrupació familiar.

Catalunya i el Quebec parlen sobre diversitat

12 RECERCA

S’estudia el risc de càncer a baixes dosis de radiació

La UAB ha participat en el projecte euro-peu RISC-RAD, que ha ampliat el conei-xement sobre els efectes biològics de lesdosis baixes de radiació ionitzant. Elsequips de recerca de la UAB implicats enel projecte han investigat el paper delstelòmers i de les vies genètiques defec-tuoses en síndromes rars de predisposi-ció al càncer en resposta a la radiació.Aquests grups han estat liderats per ladoctora Anna Genescà, del Departamentde Biologia Cel·lular de la UAB, i pel doc-tor Jordi Surrallés, del Departament deGe nè ti ca i de Microbiologia de la UAB idel Centre de Recerca Biomèdica en Xar -xa de Malalties Rares (CIBERER).El consorci de recerca és format pertrenta-sis la bo ra to ris que han enfocat elsseus es for ços en l’estudi del risc de càncera cau sa de la radiació, i abasten un ventall

ampli d’experteses, des de la radiobiolo-gia bàsica fins a la modelització del riscde càncer. El projecte va començar elgener de 2004 per millorar la gestió delsriscos en la salut que s’atribueixen a lesexposicions a dosis baixes de radiació.RISC-RAD ha estat finançat pel progra-ma Euratom de la Comissió Europeaamb una contribució de 10 milions d’eu-ros. El projecte ha sumat els recursos de31 institucions, 90 investigadors sènior,28 investigadors postdoctorals i 53 estu-diants de doctorat, i un pressupost de 30milions d’euros per afrontar el problemade la quantificació del risc de càncer re -la cio nat amb dosis baixes de radiació.Al llarg del projecte s’han publicat 163articles científics i s’han supervisat 51 es -tu diants de doctorat. La difusió entre lacomunitat d’experts en protecció ra dio -lò gi ca ha estat molt àmplia gràcies a laimplicació dels membres del projecte enreu nions i congressos sobre protecció ra -dio lò gi ca i radiobiologia, com UNSCE-AR, IRPA, Radiation Research, ESRB,con sells de salut nacionals, i el congrésdels EUA sobre baixes dosis de ra dia ció.

Carlos Sánchez Laín, en el moment de signar l’acord.

Investigadors de la UABparticipen en un projectede recerca finançat per la Comissió Europea

El director de l’Agència per a l’Oli d’Olivadel Ministeri de Medi Ambient i MediRu ral, Carlos Sánchez Laín, i el rector dela UAB, Lluís Ferrer, van signar, el 13 denovembre, un conveni de col·laboracióper tal de fomentar la re cer ca sobre elsbeneficis de l’oli d’oliva en la salut. L’ob -jec tiu de la recerca serà de ter minar els

Nou conveni amb el Ministeri de MediAmbient per a la recerca sobre l’oli d’oliva

me ca nis mes moleculars dels efectes sa -lu da bles de l’oli d’oliva ver ge extra sobreel càncer de mama, així com les accionsque diferencien aquest tipus d’oli ambd’altres obtinguts a partir de llavors.La recerca estarà finançada per l’A gèn -cia per a l’Oli d’Oliva i es durà a terme alslaboratoris del Grup Multidisciplinariper a l’Estudi del Càncer de Mama, sotala direcció del doctor Eduard Escrich,pro fes sor del Departament de BiologiaCel· lu lar, de Fisiologia i d’Immunologiade la UAB. Resultats recents de l’esmen-tat grup de recerca mostren que la in ges -ta moderada d’oli d’oliva verge frena laprogressió d’aquest càncer per l’acció demecanismes que contraresten el possi-ble efecte perjudicial dels greixos. Con -trà ria ment, els investigadors han obser-vat que l’oli de blat de moro és perjudi-cial si es consumeix en excés.

Del 14 al 23 de novembre, la UAB va or -ga nit zar diverses activitats dins el marcde la Setmana de la Ciència. Una de lesac ti vi tats destacades, or ga nit za da pelPort d’Informació Cien tí fi ca (PIC) i l’Ins -ti tut de Física d’Altes Energies (IFAE), vaser la difusió del Gran Col·lisionadord’Ha drons (LHC). Es va organitzar unasèrie de xerrades in for ma ti ves sobre elsdetectors que hi ha a l’LHC i la computa-ció GRID, i els assistents van gaudird’una visita guiada al PIC.També destaca el taller «Fer arqueolo-gia: detectius del passat», organitzat pelCen tre d’Estudis de Patrimoni Ar que o lò -gic de la Prehistòria (CEPAP). L’activitatestava dirigida a familiaritzar els partici-pants amb les característiques del mèto-de de recerca arqueològica com a casparticular del mètode científic.El Centre de Visió per Computador(CVC) també va oferir una jornada depor tes obertes i visites guiades amb de -mos tra cions interactives per tal d’ense -nyar de manera pràctica què és la visióartificial i com està implicada en moltsprocessos de la nostra vida quotidiana.

La recerca a la UAB,a la Setmana de la Ciència 2008

Més de tres-cents joves de 27 països eu -ropeus es van reunir a França a finalsd’octubre per elaborar conjuntament undocument amb vint propostes per a laconstrucció de la Societat Europea delCo nei xe ment. El projecte «Els Joves cap ala So cie tat Europea del Coneixement» haestat creat per la Presidència Francesa dela Comissió Europea i impulsat pel Cen -tre National de Recherche Scientifique il’Associació Les Petits Débrouillards.El comitè espanyol ha estat organitzatper l’Observatori de la Difusió de la Ci -ència de la UAB amb el suport del Mi nis -te ri Espanyol de Ciència i Innovació, laGeneralitat, l’Ambaixada de Fran ça i elConsolat de França a Bar ce lo na. Un grupde quinze joves representants de la nos-tra diversitat cultural i social van partici-par en els actes amb l’aportació de lesseves propostes.

Vint propostes per al’Europa del futur

13

COMUNITAT

La Universitat Autònoma de Barcelona va aprovar, l’11 de novembre, un pla demobilitat, un projecte pioner entre lesuniversitats de Catalunya. El pla inclounombroses mesures per tal de millorarl’accés i la mobilitat al campus de la UAB.Destaca, entre d’altres, la futura construc-ció d’una estació d’autobusos que farà delcampus un punt d’interconnexió entrediferents línies. Aquesta estació estaràsituada al costat de les instal·lacions delServei d’Activitat Física (SAF), entre lespistes de tennis i la B-30, i es preveu queentri en funcionament l’any 2011.El pla ha estat aprovat pel rector, LluísFerrer, i pel secretari per a la Mobilitat dela Generalitat, Manuel Nadal, i l’Autoritatdel Transport Metropolità, a més delsdiferents col·lectius d’usuaris que partici-pen en la Taula de Mobilitat de la UAB.La potenciació del transport públiccol·lectiu, dels desplaçaments a peu i amb

Entre les mesures preseshi ha la construcció d’unanova estació d’autobusosd’interconnexió entre línies

La UAB aprova un pla pioner de mobilitatAl campus es fan cada dia prop de 220.000 desplaçaments

bicicleta i de l’ús racional dels vehiclesprivats i la conscienciació de la comuni-tat universitària envers aquest tema sónels objectius principals del tema.

LES ACCIONS DE MILLORATambé es preveu crear una xarxa de viesciclistes per accedir al campus des delsmunicipis propers, millorar la freqüèn-cia de pas del servei dels Ferrocarrils dela Ge ne ra li tat de Catalunya, estudiar lapossibilitat de fer un nou vial que reculliel trànsit de pas de l’eix nord, senyalitzarels itineraris a peu, etc. Altres propostes

Dibuix de la futura estació d’autobusos al campus.

aquest terreny. Divuit ponents de di fe -rents nacionalitats van pronunciar lesconferències per a les més de 500 perso-nes inscrites. A més, 64 institucions di fe -rents van presentar treballs sobre re cer caen cooperació al desenvolupament i ex -pe rièn cies de projectes concrets.Paral·lelament, va tenir lloc una firad’ex po si tors i d’instituts de cooperació il’exposició «Algèria, un país també deno-minat Al-Jaza’ir», de la Xarxa Vives.A l’acte de cloenda, Rafael Grasa, presi-dent del comitè científic i secretari gene-

ral de la UAB, va concloure: «Molts delsreptes del III Congrés ja s’han fet realitattot i que estem en un punt d’inflexió onencara queda molta feina a fer».

El IV Congrés Universitat i Cooperació alDe sen vo lu pa ment, coorganitzat per lesuniversitats catalanes, va tenir lloc del 12al 14 de novembre a la UAB amb una par-ticipació satisfactòria. Més de 500 perso-nes van debatre sobre les oportunitats iels rep tes de la cooperació universitàriaper al desenvolupament compartintexperi èn cies i analitzant-ne la qualitat.Es van fer cinc actes plenaris en què esva tractar el concepte de cooperació uni -ver si tà ria per al desenvolupament, el seuestat i el foment de la recerca vinculada a

Les universitats debaten el seu paper en la cooperació al desenvolupament

recollides al document afecten la gestióde les places d’aparcament, la millora del’activitat logística i la mobilitat de lesmer ca de ries.El pla ha estat elaborat per l’Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans deBarcelona per a la Taula de la Mobilitatde la UAB, de la qual formen part lamateixa Universitat, l’Autoritat delTransport Metropolità i la Generalitat.

XIFRES DE LA MOBILITAT A LA UABAl campus de Bellaterra, l’any 2006, el56% dels desplaçaments d’accés es vanfer en transport públic col·lectiu i el 39%,en vehicle privat. Cada dia hi arribenmés de quinze mil vehicles per a prop deset mil places d’aparcament a l’espaipúblic. Això suposa una indisciplina enl’aparcament, emissions, sorolls, acci-dents, etc. A aquest fet s’ha d’afegir lesexternalitats que genera el trànsit de pasque discorre per les vies del campus(carretera de Cerdanyola a Bellaterra) oproperes (AP7, B30 o C58). Els plans de mobilitat d’empresa sónun instrument bàsic perquè els centresgeneradors de mobilitat tinguin una einade planificació de la seva mobilitat.

Un moment de la inauguració de les jornades.

COMUNITAT14

Ciències i Biociències celebren Sant Albert

Les Facultats de Ciències i de Biociènciesde la UAB van celebrar la diada de SantAlbert, el 19 de novembre, amb una con-ferència a càrrec del doctor José Casas-Vázquez, catedràtic del Departament deFí si ca. En la seva conferència, «La termo-dinàmica: una ciència d’ampli repertori.Alguns escenaris insòlits», el doctorCasas-Vázquez va repassar la història dela termodinàmica per con tex tu a lit zar laimportància de la termodinàmica irre-versible ampliada. Va mostrar sis escena-Lliurament de diplomes de la promoció 2007-2008.

ris on la termodinàmica té un paper im -por tant: l’estudi dels huracans, la cos-mologia i la història tèrmica de l’Univers,el paper de les màquines tèrmiques eneconomia i en ecologia, l’estudi dels fo -rats negres, l’estudi de les màquines mo -le cu lars que relacionen la termodinàmi-ca amb la vida, i l’estudi de l’entropialluny de l’equilibri. A la tarda van tenirlloc els lliuraments de diplomes i premisextraordinaris de la promoció 2007-2008de Ciències i de Biociències.

El 6 de novembre es va celebrar la 23aedició de la Festa Major de la UAB, que vaaplegar més de trenta mil persones. Elbon temps i les ganes de passar-ho bévan fer de la jornada lúdica un gran èxitde par ti ci pa ció i diversió. La Solana, àreacom pre sa entre l’aparcament de l’edificidel Rectorat i la Facultat de Veterinària, vator nar a ser l’espai principal de la festa, jaque va acol lir més de trenta mil personesi nombroses activitats al llarg del dia.Aquest any, els alumnes van posar vui-tanta paradetes on es van vendre alimentsi be gu da per a diverses finalitats, peròsobretot per guanyar diners per als viat-ges de fi nal de carrera o de pas de l’equa-dor. A més, la paradeta més ben decoradai la més soste ni ble van tenir la recompen-sa d’un premi de l’organització de la festa.

Trenta mil persones a la Festa Major 2008

De fet, com altres anys, la sostenibilitati la solidaritat van ser uns dels eixosimportants de la festa: gots reutilitzables,l’espai de reciclatge creatiu de la com-panyia Katakrak o la Fira d’En ti tats orga-nitzada per la Fundació AutònomaSolidària (FAS), etc. També la salut i laprevenció van tenir-hi cabuda, amb elsespais Chill-out i Punt de Salut, ambdósorganitzats per la FAS i Somnit de la CreuRoja, on la gent s’informava sobre temesrelacionats amb la salut, com el sexe, lesdrogues o la beguda responsable.Però els epicentres de la festa van ser elsescenaris musicals. Va haver-hi concertsper a totes les orelles: des dels estrepito-sos ritmes roquers fins als ritmes méssuaus com l’ska o el reagge, passant pelpop i l’electrònica. L’es ce na ri l’Au tò noma

va acollir els grups formats per gent de laUAB: Pura Vida, Unama, Pro jecte Mu -sical, Trip to Kynop sia, The Ho lybuttons.També va tocar-hi el grup convidat TheGruixuts, em por da ne sos de melodies derock & roll en ca ta là, guanya dors de l’edi-ció 2007 del So na 9. A l’escenari Elec tro -tech- no? es va poder escoltar músicaelectrònica i hip-hop a càrrec de grups iDJ es tu diants de la UAB, i tampoc no vafaltar l’escenari de col·lectius amb lesparadetes i els concerts de les assemble-es de les diferents facultats.A més, es van veure es pec ta cles de circ,dansa, castellers i hi va haver la possibi-litat de participar en futbolins hu mans,torneigs poètics o concursos de rock.Resumint, un any més, la Festa Ma jor dela UAB va tornar a ser tot un èxit.

Els estudiants van muntar les seves paradetes.Com cada any, van haver-hi diferents concerts, per a tots els gustos, al llarg de la jornada.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

REESCRIBIENDO EL GÉNESIS. David Jou Mi ra bent. Barcelona: Destino, 2008.No hi ha cultura que no hagi intentat explicarcom va ser creat l’espai que habita. El llibre reuneix les set fites més grans del pensament humà sobre l’origen del’Univers i inclou aspectes de la cosmologiaactual. David Jou Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la UniversitatAutònoma de Barcelona i ha desenvolupatuna extensa obra d’investigació en termodinàmica de processos irreversibles. Té una prestigiosa trajectòria com a poeta en llengua catalana i com a autor de llibresde divulgació científica.

AL FONS, BARCELONA. Anna Masip. Bella -terra: Servei de Publicacions de la UAB,2008. Col·lecció Gabriel Ferrater. Aquesta obra és la guanyadora del PremiValldaura de Novel·la «Memorial PereCalders» 2008. Escrita en tercera persona,alterna el present d’un viatge real en aviód’Oslo a Barcelona l’estiu del 1990 amb elsrecords del passat recent i llunyà que evocala seva protagonista, en un moment en quèha de prendre decisions sobre el seu futur.Durant el viatge reflexiona sobre l’evolucióque ha fet el món, el país i una ciutat que janomés existeixen en el seu record.

Coincidint amb el DiaMundial de la Discapacitat,la UAB presenta els reptes iavenços en aquesta matèria

La UAB va donar a conèixer, en un actecelebrat a l’edifici del Rectorat l’1 dedesembre passat –en el marc de la cele-bració del Dia Mundial de la Disca pa -citat–, els resultats de les principals líniesd’actuació que, en matèria d’atenció a ladiscapacitat, ha desenvolupat durant elsanys 2007 i 2008, així com també els nousreptes per als pròxims cursos acadèmics.A l’acte, hi van intervenir la vicerectora deRelacions Exteriors i Cooperació i presi-denta de la Fundació Autònoma Solidà -ria, Mercedes Unzeta, i representants deles entitats que donen suport al projecte. Durant l’acte es va fer una valoraciódels resultats del Primer Pla d’Acció d’I -gualtat d’Oportunitats dels Estudiantsamb Discapacitat, de la creació del centrede recursos i del projecte pilot d’assis-

La discapacitat, protagonista

tents personals. L’acte va acabar amb laprojecció d’un reportatge fotogràfic d’es-tudiants de la UAB usuaris del PIUNE iamb una interpretació musical a càrrecde l’estudiant Mar Garriga.L’any 2007 es va posar en marxa a laUAB el primer centre de recursos tec-nològics adaptats per a persones ambdiscapacitat, el Servei d’Assessorament iel Servei d’Adaptacions i Préstec d’Equipsals Estudiants. Una de les línies del pro-jecte era habilitar espais d’estudi on elsestudiants amb discapacitat poguessinestudiar i treballar de forma autònoma.En total, sis cabines de feina i estudi ubi-cades a la quarta planta de l’Hemero teca.Com a projecte de futur, es va presentarel Programa Impuls, que, finançat pelConsell Social de la UAB, proposa crearuna línia de beques d’ajut a l’estudiadreçades als estudiants amb discapaci-tat amb dependència per facilitar ques’insereixin en el món laboral un copacabats els estudis. Només el 23% de lespersones amb discapacitat accedeixen aun lloc de treball.

FOTONOTÍCIA

La UAB va agrair la tasca dels EPA (Equips de Primers Auxilis), el 30 de setembre pas-sat, amb un dinar i un sorteig de viatges. La figura dels EPA es va crear el 2002 ambl’objectiu de disposar de personal preparat per actuar, fins a l’arribada del personalsanitari del Servei Assistencial de Salut, en cas d’urgències mèdiques. Actualment, enformen part cinquanta-quatre persones, totes PAS, distribuïdes per edificis i reparti-des en dos torns diaris (matí i tarda). Els EPA reben formació continuada en horarilaboral mitjançant sessions semestrals de reciclatge de dues hores i cursos biennalsde deu hores de durada. També, dins el programa d’incorporació de deu aparells des-fibril·ladors externs automàtics finançats pel Comitè de Seguretat i Salut, s’imparteixun curs bàsic per saber utilitzar-los.

Reconeixement a l’equip d’EPA

L’AUTÒNOMA ha parlatamb una de les expertes mésprestigioses del món sobre la literatura del Segle d’Or

L’ENTREVISTA16

Mereix Lope de Vega un congrés biennal?Absolutament sí. Lope de Vega suposa ununivers literari molt complex i els argu-ments per celebrar un congrés surten al’en con tre dels filòlegs a mesura que es -tu diem la seva obra.

Enguany estudien el paper de la polèmi-ca en la seva obra...Sí, perquè la polèmica va ocupar bonapart de la seva vida. Cal tenir en compteque al Segle d’Or convivien les tres perso-nalitats literàries més grans del moment:Lope de Vega, Francisco de Quevedo iLuis de Góngora, que es disputaven elsdi ners dels mecenes i dels nobles, perquèd’ells depenia la seva supervivència i quepoguessin viure d’escriure. I les seves dis-putes transcendeixen les seves obres.

Blanca Periñán

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Miguel Ángel Linares, Octavi López,Anna Mas, Antoni Merino, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos i Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Pierre Caufapé, JordiPareto, Juanma Peláez, J. M. Fritz

Desembre de 2008. Núm. 220Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

I Lope de Vega no gaudia del favor dels poderosos?Acostumat a grans èxits teatrals, en lama du re sa va ser ob jec te de censura i se livan ne gar drets per editar els seus llibresi representar les seves obres de teatre.

Per què?D’una banda, era crític amb les situa-cions de la vida cultural o social, queconsiderava injustes i les denunciavapúblicament. De l’altra, no va amagarmai ni la seva fascinació per les dones nila vi da llicenciosa que va fer. Va mantenirrelacions amb dones casades, les va ferpúbliques i va viure escàndols enormes.Això el va enemistar amb gent poderosa.Ell era jove llavors i no va calibrar lescon se qüèn cies dels seus actes.

Es pot atribuir a les seves vivènciespersonals el fet que fos tan prolífic?No. És evident que tenia un do amb l’es-criptura. Va escriure moltíssim, però laxifra exacta no se sap, perquè algunes deles seves obres no han ar ri bat als nostres

dies. La seva obra no més es pot compa-rar amb la de William Sha kes pea re envolum i qualitat. Era un fora de sèrie.

Quin paper tenia la literatura a l’època?Tenia una presència molt important enqualsevol activitat d’oci i de celebració.Es vivia la poesia d’una manera molt in -ten sa, en les festes religioses, en els nai-xements de les persones il·lustres..., s’or-ganitzaven premis assíduament.

Ara la literatura i les filologies no sembla que interessin gaire...Actualment es considera que tots hemde produir riquesa, però els filòlegs nopodem produir màquines, ni petroli, iper això se’ns considera un luxe de lasocietat. Nosaltres produïm cultura, quevol dir sensibilitat, humanitat, afinamentde les capacitats crítiques de l’individu iconeixement del nostre passat. I hem dedonar-li la importància que mereix, per-què estudiar disciplines com la filologiaevitarà que siguem tots ro bots i queanem cap a un futur sense història.

«No produïm màquines, però infonem humanisme i sensibilitat» Blanca Periñán és una de les expertes

més prestigioses del món en literaturaespanyola del Segle d’Or. Fa més de quaranta anys que viu a Itàlia, on imparteix classes de literatura espanyola a la Universitat de Pisa i fa recerca sobre els diversos corrents literaris dels segles XVI i XVII. Ha estudiatla poesia de cançoner del segle XV, el conceptisme cançoner del barroc, les comèdies burlesques i els disbaratsliteraris de l’època. En aquests moments,està immersa en la traducció a l’italià de La Dorotea, una obra complexa, per la seva riquesa literària, que Lope deVega va escriure al final de la seva vida.Ha participat en el VI CongrésInternacional Lope de Vega, organitzatpel grup d’investigació Prolope de la UAB. En aquesta edició, el Congrésha estudiat el paper de la polèmica en la vida i l’obra de l’escriptor espanyol.

ZAMORA