La UAB destacal Saló de l’EnsenyamentLa UAB destacaal Saló de l’Ensenyament

l’autònoma 245

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA ABRIL DE 2011

EL PRESSUPOSTDE LA UAB S’APROVA

El Consell Social ha aprovatel pressupost de la UABper a l’any 2011: 322 milionsd’euros, que significa unareducció del 5,6 % respectedel pressupost del 2010.Tot i això, queda condicionata l’obtenció dels ingressosde la Generalitat. PÀG. 5

NOUS ITINERARIS PERRECÓRRER EL CAMPUS

L’Oficina de Medi Ambientha afegit quatre itinerarisnous als dos que ja recorrienel campus. Així, ara disposemd’una xarxa de caminsconnectats que s’endinsaper tres petites vallsi que permet conèixer indretsdesconeguts. PÀG. 13

Un any més, la UAB va despertar molt d’interès entre els assistents al Saló de l’Ensenyament, on va acudir amb un estand que va cridar l’atenció. PÀG. 3

ESCANEGENUNNEANDERTAL

La Universitat Autònomade Barcelona i l’HospitalGeneral de Catalunyahan escanejat l’esqueletde neandertal més complettrobat fins ara a Espanya,abans d’iniciar l’estudi deles restes antropològiques.PÀG. 9

PARETO

02

CAMPUS

La creació del Conselld’Estudiants Universitarisde l’Estat és la primeraacció derivada del nou marc

Jornades de formació sobre la participacióestudiantil per tal d’adaptar-se al nou Estatut

El 15, 16 i 17 de març es van dur a termeles Jornades de Formació sobre Partici-pació Estudiantil, organitzades per l’e-quip de participació de la Unitat d’Estu-diants i de Cultura de la UAB. A les jorna-des, hi van assistir estudiants de la UABamb algun tipus de càrrec representatiu,tant als centres com als òrgans centrals dela UAB. Aquests tallers es van fer amb laintenció que els representants s’adaptinal nou marc establert per l’Estatut del’Estudiant i que tinguin la informaciónecessària per intentar crear un Conselld’Estudiants de la Universitat.

Durant aquests dies van haver-hi dife-rents conferències al voltant de trestemes: l’Estatut de l’Estudiant i la partici-pació estudiantil; els models dels consellsd’estudiants universitaris i els òrgansterritorials de representació.

En la primera jornada, Joan Lluís PérezFrancesch, delegat de la rectora per aEstudiants de la UAB, va reflexionar sobrel’Estatut de l’Estudiant i va destacar punts

del text com ara la definició d’estudianto la llista de drets i deures d’aquestcol·lectiu. Mariona Ferrer, professora dela UPF, va destacar la importància departicipar-hi, sigui de la manera quesigui. Finalment, Salvador Cardús, degàde la Facultat de Ciències Polítiques i deSociologia, va parlar sobre les veritats iles mentides de la participació: la con-descendència i la desconfiança com amentides; i la responsabilitat, l’honeste-dat i el fet de participar dins d’uns límitscom a veritats. També es va parlar delsòrgans de representació en altres univer-sitats.

Com a continuació d’aquestes jorna-des, el dia 29 de març a la UAB es vanorganitzar dos tallers més de formació,

PRESSUPOST 2011S’aprova el Projecte de Pressupost de laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB)per a l’any 2011 (podeu ampliar aquestainformació a la pàgina 5 d’aquesta publica-ció).

APLICACIÓ DE LA LOMLOUS’acorda aplicar l’article 15 de la Llei orgà-nica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual esmodifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 dedesembre, d’universitats (LOMLOU, Leyorgánica de modificación de la Ley orgánicade universidades).

COMPLEMENTS RETRIBUTIUSAprovació dels complements retributiusautonòmics per al professorat funcionari icontractat.

MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DEL SAFS’aprova la modificació del Reglament delServei d’Activitat Física. Les modifica-cions afecten principalment l’estructuratècnica i administrativa del SAF i el perfilde les persones usuàries. Pel que fa a lesunitats tècniques i administratives, sesuprimeix la diferenciació de cadascunade les unitats.

REPRESENTANT DELS ESTUDIANTSS’acorda escollir provisionalment l’estu-diant Carlos Pérez Padilla com a represen-tant de la UAB al Consell d’EstudiantsUniversitaris de l’Estat, l’òrgan de delibe-ració, consulta i participació dels estu-diants universitaris, fins que la UAB triï elConsell d’Estudiants, el president del qualserà el representant definitiu.

RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALLS’aprova el document amb la relació dellocs de treball de la Universitat AB.

ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN DEL 2 DE MARÇ DE 2011

adreçats també als estudiants amb alguncàrrec representatiu. Es van tractartemes sobre els drets i deures dels estu-diants i sobre el Consell Generald’Estudiants.

CONSTITUCIÓ DEL CONSELLLa primera acció derivada de l’Estatut del’Estudiant Universitari ha estat la crea-ció del Consell d’Estudiants Universitarisde l’Estat, el 5 d’abril, a Madrid. Aquestòrgan, que representa més d’un milió imig de joves i que està presidit pel minis-tre d’Educació, Ángel Gabilondo, es vareunir per primera vegada aquest dia. Enrepresentació de l’Autònoma, va anar-hil’estudiant Carlos Pérez, elegit pelConsell de Govern el 2 de març.

En aquesta primera reunió es van elegirel vicepresident segon i els cinc mem-bres de la Comissió Permanent. La sessiótambé va servir per impulsar els canvisque la comunitat universitària volimplantar a l’Estatut. La creació delConsell d’Estudiants Universitaris del’Estat es va aprovar el 30 de desembre.Amb aquest nou òrgan es pretén que elsestudiants tinguin una interlocuciódirecta amb el Ministeri d’Educació, aixícom també donar visibilitat institucionala la participació dels estudiants.

03

La UAB exposa la seva oferta als salonsde l’Ensenyament i Futura de Fira de Barcelona

La doble titulacióde Física + Químicai el grau d’ADE en anglès,novetats per al curs vinent

relacionats amb les ciències i les bio-ciències, la tecnologia dels aliments, lafísica, la química, l’enginyeria i la com-putació.

Al Saló Futura, la UAB va informar elsvisitants sobre els estudis de postgrau iels màsters oficials per als titulats i pro-fessionals interessats a ampliar la sevaformació. Futura és l’únic saló interna-cional d’Espanya especialitzat en estudisd’aquest àmbit.

La UAB oferirà, el curs 2011-2012, propde noranta graus, entre els quals destacacom a novetat el primer grau impartit perla UAB íntegrament en anglès: Adminis-tració iDirecciód’Empreses. Amés, tots elsgraus oferiran un mínor en llengua angle-sa. Els mínors són un conjunt d’assignatu-res optatives quepermeten tenir una espe-cialització en acabar el grau. El títol espodrà aconseguir cursant trenta crèditsECTSquees comptabilitzarancomaassig-natures optatives. Serà necessari un nivellde coneixement d’anglès previ i es podrancursar a segon, tercer o quart curs.

L’aposta per la internacionalització escompleta amb el nou Grau de Dret com-binat amb la Licence en Droit francesa.Els estudiants cursaran els dos primersanys de la titulació a la UAB, i els altresdos, a la Universitat de París II o a laUniversitat de Tolosa I. En acabar, obtin-dran dos títols (el francès i l’espanyol) i elMàster 1 francès.

L’altra gran novetat del curs vinent seràel Grau de Física + Grau de Química.Amb la combinació d’aquestes titula-cions es proporcionarà una formacióque combini el domini de la física amb elconeixement profund de la química.

La UAB va ser present, un any més, alSaló de l’Ensenyament, que va tenir llocdel 23 al 27 de març, i al Saló Futura, elsdies 25 i 26 de març, al recinte deMontjuïc de Fira de Barcelona. Al llargd’aquests dies, la UAB va informar sobreels estudis i els serveis que oferirà el curs2011-2012. Entre les novetats de l’ofertaacadèmica destaquen l’aposta per lainternacionalització.

El Saló de l’Ensenyament és la citalíder a Espanya del món educatiu. Rep,cada any, la visita d’uns 75.000 jovesque busquen informació per decidir elseu futur acadèmic i laboral. Enguanyvan haver-hi 175 expositors i espaisespecífics per a l’aprenentatge de llen-gües, per a la formació professional iperquè els visitants prenguin contacteamb la ciència. A aquest espai científic,la UAB hi va fer tallers i experiments

Diferents moments del Saló. A la columna del mig, a dalt, la UAB al Saló Futura; a baix, l’estand de la UAB a Expo Recerca. A la dreta, la professora M. J. Espuny amb dues futures estudiants.

04 CAMPUS

LaFacultat deCiències de laComunicació fa 40 anysRamon Pellicer, Arturo

Pérez-Reverte, JacintoAntón i Joaquim MariaPuyal hi fan conferències

La Facultat de Ciències de la Comuni-cació de la UAB ha iniciat tot un seguitd’activitats per celebrar el quarantè ani-versari.

El cicle va començar el 3 de març ambla conferència del periodista RamonPellicer i el lliurament dels premis delconcurs convocat per escollir el logo ofi-cial de la celebració. Ramon Pellicer,periodista de Televisió de Catalunya,que es va formar a la Facultat i de la qualtambé ha estat professor, va oferir laconferència «Ser comunicador avui. Sounecessaris». En la seva xerrada va enco-ratjar els estudiants a treballar ambganes, constància, tenacitat i il·lusió; «ésl’únic camí per arribar allà on es vol», vadir.

El 9 de març va ser el torn d’ArturoPérez-Reverte i Jacinto Antón, que vanconversar sobre viatges, literatura iaventura. Els ponents van compartirles seves experiències com a reporters

amb els assistents, i van incidir espe-cialment en la relació entre la passió perla lectura i l’escriptura i la vocacióperiodística. Entre anècdotes, bromes ireflexions, van coincidir a afirmar que lacultura, el coneixement, és –en paraulesdel novel·lista– «l’únic mecanisme de-fensiu que tenim». Antón va afirmar queel periodisme és una «escola sensacio-nal per ser escriptor», idea en què vaaprofundir Pérez-Reverte en afirmarque el periodisme «és una magníficaporta a l’aventura» i «t’apropa al cor del’ésser humà d’una manera molt singu-lar».

Finalment, el 23 de març JoaquimMaria Puyal va compartir amb els estu-diants de la Facultat una distesa pràcticamagistral com a comunicador professio-nal. Puyal va centrar-se en la tasca de l’e-missor, que «ha de tenir voluntat perquèels receptors entenguin el missatge».

Va parlar de com ha d’actuar un emis-sor professional i va incidir en la necessi-tat de captar i mantenir l’atenció delpúblic i de «retribuir» aquesta atencióamb «continguts interessants». El popu-lar locutor també va fer una exposiciósobre com ha de ser una bona retrans-missió esportiva.

Joaquim Segalés, PremiBoehringer Ingelheim

El professor Albert Pastor,Premi Francesc Layret

Anne-Hélène Suárez, PremiStendhal a la millor traducció

Joaquim Segalés, professor del Departamentde Sanitat i d’Anatomia Animals de la UAB, haguanyat la quarta edició del Premi d’Inves-tigació Europeu PCV2, patrocinat per Boeh-ringer Ingelheim, pel seu projecte sobre l’efec-te de la immunitat derivada de la mare en ladinàmica de la infecció per circovirus porcí detipus 2 (PCV2) i paràmetres de producció enporcs vacunats contra el PCV2. Aquest premireconeix les propostes de recerca en l’àread’investigació immunològica aplicada de PCV2.En aquesta quarta edició, el guardó ha rebutun nombre rècord de sol·licituds, en concrettretze investigadors de deu països diferents.

La professora de la UAB Anne-Hélène Suárezha guanyat el XXI Premi Stendhal per la tra-ducció a l’espanyol de la novel·la de FredVargas La tercera virgen (Siruela). El Premil’atorga des de 1983 la Fundación ConsueloBerges a la millor traducció del francès al cas-tellà. La professora Suárez és una de les tra-ductores més reputades del país. És traducto-ra de xinès, francès, anglès i rus, i professorade Llengua i Literatura Xinesa i de Traduccióde Xinès a la Facultat de Traducció id’Interpretació de la UAB. El Premi Stendhales concedeix a una traducció del francès alcastellà publicada durant l’any anterior.

El professor Albert Pastor Martínez ha obtingutel Premi Francesc Layret per una comunicaciócientífica presentada a les XXII JornadesCatalanes de Dret Social, que van tenir lloc a laUniversitat de Lleida els dies 10 i 11 de març.Pastor és professor de la Unitat de Dret delTreball i de la Seguretat Social de la Facultat deDret de la UAB.La comunicació amb què ha guanyat, titulada

«Aproximació al nou marc jurídic del despenja-ment salarial. De les clàusules als acords d’ina-plicació salarial», fa una anàlisi de les novetatsque s’han introduït en aquesta figura arran de laReforma Laboral de 2010.

A l’esquerra, Arturo Pérez-Reverte i Jacinto Antón; a la dreta, Joaquim Maria Puyal i el degà de la Facultat, Josep Maria Català.

PREMIS

CAMPUS 05

La UAB redueix el pressupost per al 2011 un 5,6 %

El Consell Social de la UAB, reunit el 24de març, va aprovar un pressupost de laUniversitat Autònoma de Barcelona per al’any 2011 de 322.099.591 euros, que sig-nifica una reducció del 5,6 % respecte delpressupost de 2010.

El pressupost recull tots els ingressosprevisibles i la totalitat de les despesesestimades al llarg de l’exercici i es desple-ga en sis capítols de despeses i cinc d’in-gressos.

Quant a les despeses, el capítol deremuneracions de personal és el de mésimport, tot i que registra una reducciód’un 3,21 % respecte del de 2010. Són210,3 milions d’euros –un 65,39 % deltotal. Pel que fa als ingressos, les partidesmés importants són les transferènciescorrents, amb 218 milions d’euros (majo-ritàriament d’origen públic, amb gairebé203,3 milions d’euros procedents de laGeneralitat) i les taxes i altres ingressos.

AJUST FINANCERLa Universitat Autònoma de Barcelona haplantejat el pressupost de 2011 en unescondicions singulars d’ajust financer,amb unes previsions de creixementmínim de la subvenció pública dels prò-xims anys. Els criteris bàsics del pressu-post de la UAB per a l’any 2011 –consul-teu L’AUTÒNOMA del mes de març– reco-llien mesures per racionalitzar la despesai captar nous ingressos.

El pressupost aprovat preveu un aug-ment de tan sols un 2 % de la subvenció

L’execució quedacondicionada a l’obtenciódels recursos dependents delpressupost de la Generalitat

pública de la Generalitat de Catalunya–increment per sota del creixementvegetatiu de la majoria de partides del

L’escriptor Andreï Makine, als premis Mots PassantsEl 16 de març, el Departament deFilologia Francesa i Romànica de la UABva atorgar els premis Mots Passants detraducció. A l’acte, que va tenir lloc a laFacultat de Filosofia i Lletres, va ser-hipresent l’escriptor rus instal·lat a FrançaAndreï Makine, premi Goncourt 1995 perla novel·la El testament francès.

Durant l’acte es van lliurar els guardonsals estudiants de batxillerat i secundàriaque van presentar relats i curtmetratges

en francès. Aquests premis també handistingit enguany la traducció delfrancès al castellà que ha fet MariaTeresa Gallego d’El horizonte, de PatrickModiano, i la traducció del francès alcatalà d’Andreu Subirats de l’obra Lesbalades, del poeta medieval FrançoisVillon. El guardó vol dignificar, amb unreconeixement oficial, la feina dels tra-ductors i, alhora, la literatura de qualse-vol gènere de l’àmbit francòfon.

pressupost de la UAB– així com també ladesaparició del finançament addicional–el Pla de millora.

Davant de la disminució anunciada de la quantitat finalment finançada per la Generalitat –que potarribar a ser d’uns 30 milions d’euros, cosa que significaria passar d’un augment del 2 % de la sub-venció a una reducció del 10 %–, l’execució de les partides de despesa del pressupost de 2011 ha dequedar condicionada a la confirmació que obtindran els recursos pressupostats. La UAB, en unaacció de responsabilitat necessària, ha d’ajornar provisionalment i per un període breu de temps(juny de 2011) l’execució d’algunes mesures pressupostàries que impliquen despesa. Això es faràfins que la UAB es doti d’un imprescindible Pla de Sostenibilitat 2011-2014 i fins que la Generalitataprovi en seu parlamentària els seus Pressupostos 2011. És, per tant, només una mesura cautelar ide prudència fins que no se sàpiga com quedarà afectada la partida d’ingressos de la Universitat. LaComissió d’Economia i Organització estudiarà i adoptarà un conjunt de mesures provisionals queimplicaran l’ajornament de noves despeses. En cap cas no es veurà afectat el funcionament normalde la Universitat en cap de les seves accions fonamentals: docència, recerca i transferència, i gestió.

Un pressupost condicionat

Andreï Makine, en primer pla.

CAMPUS06

Del 15 al 18 de març, el Museu d’Històriade Barcelona va acollir el congrés inter-nacional Espai Urbà, Memòria i Ciuta-dania, organitzat pel Centre d’Estudissobre les Èpoques Franquista i Demo-cràtica (CEFID) de la UAB i el MemorialDemocràtic de la Generalitat. Aquestatrobada es va marcar l’objectiu de pro-moure l’intercanvi de coneixementssobre el tractament, la preservació i la«ressignificació» dels espais memorials,com també la seva inclusió en el patri-moni democràtic.

A la inauguració del congrés, van assis-tir-hi el vicerector d’Investigació de laUAB, Manel López; el director del CEFID,Pere Ysàs; el director del Museu, JoanRoca; i el director general de RelacionsInstitucionals de la Generalitat, JoanAuladell. López va felicitar per l’organit-zació del congrés el CEFID, que va definircom un «centre modèlic» pel seu caràcter«transversal, interdisciplinari i interuni-versitari». El vicerector va desitjar que lacol·laboració amb el Memorial Democrà-tic tingui continuïtat.

Els estudiosos analitzen elsespais de la memòria històrica

Debat sobre l’accidentnuclear al Japó

El congrés internacionalEspai Urbà, Memòriai Ciutadania acull expertsde diferents àmbits

Ysàs va parlar de l’augment de la«demanda de memòria» que s’ha produïtels darrers anys, especialment a «païsosque han patit dictadures o conflictes», ique «ha vingut acompanyat per la refor-mulació i l’aparició d’espais memorials»,que animen el debat sobre la relacióentre memòria i ciutadania. «Una ciuta-dania formada, informada i participativaés indispensable per al desenvolupa-ment democràtic», va dir.

EL PENSAMENT DE WALTER BENJAMINA la conferència inaugural, el prestigiósfilòsof i investigador del CSIC ManuelReyes Mate va dissertar sobre l’aportacióde la filosofia al concepte de memòriacentrant-se en el pensament de WalterBenjamin.Va explicar l’evolució de la filo-sofia fins que l’escola de Frankfurt vadeterminar que la memòria és coneixe-ment. Es va detenir especialment en l’o-bra de Benjamin El llibre dels passatges,en què el filòsof alemany proposa adqui-rir la personalitat del flâneur (passejant)que «s’entrega al reconeixement de lesforces que sorgeixen al seu voltant». I vaafirmar que el «deure de la memòria»–una altra idea benjaminiana– ens exigeixobservar els vestigis del passat per«repensar la barbàrie fent justícia a lesvíctimes».

El 17 de març, la UAB va acollir la provaCangur de matemàtiques, per a estu-diants de secundària i batxillerat que esfa simultàniament a centres d’arreud’Europa. Les facultats de Ciències, deMedicina i de Ciències de l’Educació il’Escola d’Enginyeria (al campus deSabadell) van rebre uns 750 alumnesprovinents de centres del Vallès, que hivan fer aquest examen.

La prova consisteix en problemes mésd’intel·ligència i enginy que no pas dematemàtiques. No es tracta de sabermoltes matemàtiques per aplicar-les,sinó de saber repensar les matemàti-ques que calen en cada cas. Els estu-

La UAB acull la prova Cangur 2011

El dilluns 21 de març, l’enginyer nuclearFrançois Díaz-Maurin, investigador del’Institut de Ciència i Tecnologia Ambien-tals de la UAB (ICTA), i Josep Puig, profes-sor d’Energia i Societat del Departamentde Geografia de la UAB, van aportar laseva visió experta en un seminari sobre lesconseqüències dels recents accidentsnuclears de Fukushima, al Japó.

L’activitat, organitzada per l’Institut deCiència i Tecnologia Ambientals, va tenirlloc a la sala d’actes de la Facultatd’Economia i Empresa i va ser moderadaper Jesús Ramos, professor del Departa-ment d’Economia i d’Història Econòmicade la UAB.

EXPOSICIÓ SOBRE FUKUSHIMADíaz-Maurin va fer una exposició detalla-da dels fets que van afectar la centralnuclear de Fukushima a causa delterratrèmol i del posterior tsunami que vaviure el Japó el divendres 11 de març. Pera l’investigador de l’ICTA, les anàlisis derisc en què es basen els experts per decidirla construcció o no d’una central nucleares corregeixen després de les catàstrofes isempre resulten massa optimistes. JosepPuig va afirmar que l’energia nuclear ésuna energia massa perillosa per manteniren funcionament les centrals nuclears, iva refutar els principals arguments queutilitzen els seus defensors.

diants s’hi apunten voluntàriament pergaudir afrontant reptes matemàticsnous. Aquesta prova s’ha estès per totEuropa i per països d’Àsia i Amèrica i jaha assolit prop de quatre milions de par-ticipants.

La Societat Catalana de Matemàtiquesparticipa des de 1995 a la prova, queimpulsa l’organització internacional LeKangourou sans Frontières. El Departa-ment de Matemàtiques de la UAB hi estàimplicat des de l’any 1999 i rep cada anycentenars d’alumnes que fan la prova. Amés, es fan classes preparatòries quepermeten als estudiants enfrontar-semillor als exàmens.

CAMPUS 07

Representants d’entitats de recerca id’innovació i alcaldes dels municipis del’eix de la B-30 es van reunir, el 23 demarç, en una sessió de treball a la UABper definir estratègies de futur. La recto-ra, Ana Ripoll, va obrir l’acte indicantque «el projecte amplia i fa més potentl’UAB Campus d’Excel·lència Inter-nacional», ja que facilitarà el lideratge alsud d’Europa del clúster d’innovació del’entorn de la B-30. L’alcalde de Sabadell,Manuel Bustos, va presentar el projecte,centrat en la dinamització de l’economiade la zona i en la creació de llocs de tre-ball «amb un lideratge compartit entreels ajuntaments i el món econòmic isocial».

Primera jornada de debatsobre el futur de l’eix de la B-30

Els representantsd’entitats de recerca i alcaldesdelsmunicipis de la zonaes reuneixen a laUAB

El redactor del Pla Territorial Metro-polità de Barcelona, Josep M. Carrera, vafer la primera ponència, en la qual vaexplicar les particularitats i potenciali-tats de la zona. El director de l’Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans deBarcelona, Joan Trullén, va repassar l’es-tructura econòmica del tram B-30. Elsvint municipis inicials del projecte, deMartorell a la Roca del Vallès, aglutinenindústries que concentren gran part deles exportacions i de la inversió en R + D+ I de tota la província de Barcelona.

IMPACTE UNIVERSITARI AL TERRITORIL’última ponència va ser del director delParc de Recerca UAB, Jordi Marquet, queva posar diferents exemples de l’impacteuniversitari i dels centres de recerca en eldesenvolupament territorial.

Antonio Franco, president de l’Associa-ció d’Amics de la UAB, va clausurar lasessió.

L’Informe Enciende alertade les mancances de l’educació

14èWorkshop i 10è Simposide l’EUTDH a l’Hotel Campus

Neus Sanmartí i Digna Couso, professoresdel Departament de Didàctica de laMatemàtica i de les Ciències Experimentalsde la UAB, han participat en l’elaboracióde l’informe Enseñanzas de las ciencias enla didáctica escolar (Enciende), que posa enrelleu les mancances de l’educació científicaa Espanya. Aquesta anàlisi és una iniciativade la Confederación de SociedadesCientíficas de España (Cosce) i ha estatelaborada per un comitè d’experts en didàcticade les ciències amb l’objectiu d’orientarels científics així com també altres agents iinstitucions. La reducció d’hores dedicades ales assignatures científiques sense reduccióde continguts, la necessitat d’acostar l’activi-tat científica als més petits i la poca formacióen didàctica de les ciències del professorat,en especial a infantil i primària, són algunsdels problemes destacats en l’informe.Les dades de l’informe recullen algunsresultats de PISA, com ara el fet que un 19 %dels estudiants es troben als nivells mésbaixos de competència científica, mentre quenomés el 4 % assoleix els nivells més alts.

L’Escola Universitària de Turisme i deDirecció Hotelera (EUTDH) de la UAB vacelebrar, el 9 i 10 de març, a l’Hotel Campus,la catorzena edició del Workshop, la trobadaanual que té com a objectiu establircontactes entre el sector i la universitat,i que facilita la inserció laboral d’un 80 % delseus estudiants. Al taller van participartrenta empreses, com ara grans cadeneshoteleres, agències de viatges i consultories,entre d’altres, i prop de dos-cents alumnes.Dins de les activitats del Workshop tambéva tenir lloc el 10è Simposi, un espai anualde debat i reflexió amb participació del mónprofessional turístic i hoteler. La crisieconòmica internacional, que ha repercutitnegativament en el sector turístic espanyol,va centrar les ponències, presentadesper membres d’institucions i empresescom l’Agència Catalana de Turisme,les diputacions de Tarragona i Girona iels establiments hotelers Termes Montbriói Silken Platja d’Aro. A la trobada, que duiacom a títol «La indústria hotelera en el segleXXI: competitivitat en temps d’expansiói crisi», hi van assistir 125 estudiants.

BREUS

Jornada sobre els Programes Europeusi la innovació docentEl 17 de març, la sala d’actes de l’Edificidel Rectorat va acollir la jornada tituladaEls Programes Europeus i la InnovacióDocent, organitzada per la Unitat d’In-novació Docent en Educació Superior(IDES) de la UAB. La jornada va oferir unaperspectiva general de les accions euro-pees adreçades a la innovació docent enl’àmbit de l’educació superior, els progra-

mes de mobilitat i els de cooperaciódocent. També va presentar els organis-mes i les agències de gestió implicades enels diferents programes.

Algunes de les accions europees de lesquals es va parlar són els programesErasmus, Leonardo Da Vinci, Grundvig,Comenius o Tempus, que cada any mobi-litzen milers d’estudiants universitaris.

CAMPUS08

http://www.uab.cat/treball-campus

Treball Campus, el servei de la UAB dedicat a facilitar la inserció al mónlaboral dels estudiants i titulats, estrena un nou web amb l’objectiu defer més fàcil la cerca de feina. Des de la pàgina principal, es poden con-sultar directament ofertes laborals i de pràctiques.Pel que fa als apartatsdel web, hi ha dos grans blocs adreçats als col·lectius als quals TreballCampus ofereix els seus serveis: els estudiants i titulats que volen trobaruna feina o fer pràctiques; i les empreses i institucions que volen contac-tar amb ells per incorporar nous professionals.Així, els estudiants i titulats trobaran tot tipus d’informació pràctica

per buscar ofertes i també consells per redactar els currículums o lescartes de presentació. Les institucions i empreses trobaran facilitats pergestionar les seves ofertes i informació sobre temes com ara les norma-tives laborals o les fires d’ocupació.

EL WEB

Projecte per acostar l’enginyeria

L’Escola d’Enginyeria de la UAB ha ende-gat la iniciativa «Ingenionautas», un con-junt d’activitats divulgatives adreçadesals instituts de secundària, amb la finali-tat de despertar vocacions cap a l’engi-nyeria i fer que els joves aprenguin mit-jançant l’experimentació.

L’activitat vol fer palesa la importànciade les enginyeries ara que estem envol-tats de tecnologia. Per aconseguir-ho esproposa una sèrie d’activitats relaciona-des amb els camps de les telecomunica-cions, la informàtica, l’enginyeria deprocessos, el medi ambient i la gestióaeronàutica. Un equip de professors dela UAB visiten els instituts i desenvolu-pen aquestes activitats, dirigides als

alumnes des de segon d’ESO fins a segonde batxillerat, en grups de fins a trentaalumnes. El programa acosta les engi-nyeries a 83 grups de secundària de 26IES diferents.

TALLERS MOLT DIVERSOSUna de les activitats que desenvolupenels estudiants com a exemple de procésbiotecnològic és un taller de fabricacióde iogurts per tal d’entendre’n els passosbàsics de la producció. Es fa reflexionarl’alumne sobre els reptes del procés aescala industrial. Les activitats tambéinclouen un taller de millora de la quali-tat ambiental de l’aigua amb tracta-ments fisicoquímics; un d’activitats degestió aeronàutica, en què es posen aprova les habilitats per gestionar la logís-tica de processos complexos, com ara elsque tenen lloc en la gestió de mercade-ries i passatgers als ports i aeroports; untaller de transmissió d’imatges per fibraòptica; un taller per controlar les accionsd’un robot autònom; i xerrades sobre l’a-bast de les telecomunicacions i sobrecreació de pàgines web.

El programa d’activitats disposa d’unequip de dinou investigadors delsdepartaments d’Arquitectura de Com-putadors i Sistemes Operatius, d’En-ginyeria Química, de Microelectrònica iSistemes Electrònics, de Ciències de laComputació, de Telecomunicació iEnginyeria de Sistemes, i d’EnginyeriaElectrònica.

Neix «Ingenionautas»,activitats divulgatives perdespertar la vocació cap al’enginyeria entre els joves

BREUS

La UAB participa en un nou programa debeques que permetrà que 15.000 estudiantsde grau i 3.000 professors i investigadorsrealitzin, durant els propers cinc anys, estadesacadèmiques a universitats de vuit païsosllatinoamericans, Espanya i Portugal.Els ajuts del programa Becas Iberoamérica,promogut per Banco Santander, tenenuna dotació de 5.000 euros per a jovesdocents i investigadors i de 3.000 eurosper a estudiants de grau.A la primera convocatòria, la del 2011,es beneficiaran d’aquest programa 250estudiants de grau d’universitats espanyolesi 750 alumnes d’universitats de l’Argentina,el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, el Perú,Portugal, Puerto Rico (EUA) i l’Uruguai.A més, Banco Santander ha obert una altraconvocatòria de 50 beques de mobilitatiberoamericana per a joves professorsi investigadors de les universitats espanyoles.L’import unitari de l’ajut és de 5.000 euros,destinats a finançar una estada mínimade dos mesos en un centre de recerca o enuna universitat iberoamericana. La UABtambé participa en el programa BequesFórmula Santander, que atorgarà ajutsde 5.000 euros per facilitar la mobilitatinternacional d’estudiants de grau i postgrauentre les universitats d’Espanya, el Regne Uniti el Brasil. A banda de l’Amèrica Llatina,estudiants i professors podran fer una estadao un projecte acadèmic internacionalen una universitat de la Xina a través del nouprograma Marco Polo.

Novaconvocatòriadebequesperaestadesa l’AmèricaLlatina

09

RECERCA

Investigadors de la Facultat de Vete-rinària de la UAB i del Centre de Recercaen Agrigenòmica (CRAG), del Centre deRegulació Genòmica (CRG) de Barce-lona, i de l’Institut Nacional d’Investi-gació i Tecnologia Agrària i Alimentària(INIA) de Madrid han publicat la prime-ra seqüència parcial del genoma d’unporc ibèric. En concret, utilitzant lesnoves tècniques de seqüenciació d’altrendiment, han seqüenciat i analitzat un1 % del total del genoma. Es dóna la cir-cumstància, a més, que aquesta és la pri-mera seqüència de porcí publicada. Eltreball, coordinat per l’investigador

Primera seqüència parcial del genoma del porc ibèric

ICREA Miguel Pérez-Enciso, s’ha publi-cat en l’edició en línia de la revistaHeredity. L’animal seqüenciat és unafemella de l’estirp Guadyerbas, una líniamolt particular que s’ha mantingut aïlla-da a Oropesa (Toledo), en una fincaexperimental de la Junta de Castella-laManxa. La línia Guadyerbas representa,per tant, una de les poques estirps origi-nals de porc ibèric que es mantenen aEspanya. Els equips de la UAB i de l’INIAhan emprat aquests animals en nom-brosos experiments per identificar labase genètica de la qualitat de la carn delporc ibèric.

La UAB i l’HospitalGeneral de Catalunyafan la prova abans d’iniciarl’estudi antropològic

La Universitat Autònoma de Barcelona,amb l’ajut de l’Hospital General deCatalunya, abans d’iniciar-ne l’estudiantropològic, ha escanejat l’esquelet deneandertal més complet trobat fins ara aEspanya.

L’objectiu ha estat analitzar l’estructuraòssia de l’esquelet, visible només parcial-ment perquè es troba dins d’un gran blocde massa cimentada, a fi de poder afron-tar amb més precisió i cura l’extracció irestauració de les restes, que s’iniciaranen breu a l’Institut de PaleoecologiaHumana i Evolució Social (IPHES) deTarragona.

ESTUDI ANTROPOLÒGICL’estudi antropològic del neandertal eldirigirà la professora d’AntropologiaFísica de la Universitat Autònoma de

Barcelona Eulàlia Subirà, en col·labo-ració amb l’investigador Jordi Ruiz,també de la UAB, i antropòlegs i restau-radors de l’IPHES.

Les restes fòssils escanejades inclouendes del crani fins a la primera vèrtebrasacra. Tenen uns 40.000 anys d’antigui-tat i es van localitzar l’estiu del 2010 aljaciment de la cova Foradada a Oliva (laSafor). L’esquelet es trobava en posició

Escanegen un esquelet de neandertalLes restes fòssils són les més completes trobades a Espanya fins ara

de decúbit lateral esquerre dins d’unbloc de pedres cimentat pel carbonatcàlcic format pel sistema càrstic de lacova, que es va haver d’extreure tot enbloc per la fragilitat dels ossos.

Els investigadors, dirigits per l’arqueò-leg José Aparicio, responsable de la Sec-ció d’Estudis Arqueològics de la Dipu-tació de València, ja van destacar d’en-trada la importància de la troballa.

L’objectiu ha estat analitzar l’estructura òssia de l’esquelet, visible només parcialment perquè es troba dins un granbloc de massa cimentada.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Creat fa deu anys,està reconegut per laGeneralitat com a Grupde Recerca de Qualitat

Nanomedicina, CIBER-BBN, un dels noucentres de creació recent en l’àreabiomèdica. D’altra banda, des de 2001,és grup de recerca de qualitat de laGeneralitat de Catalunya.

El grup té dos objectius molt clars. Elprimer és estudiar i desenvolupar lesaplicacions de les microtecnologies(microelectrònica, micro i nano siste-mes) al camp biomèdic, cosa que implicarecerca en micro i nano tecnologies, enelectrònica i sistemes electrònics, desen-volupament d’instrumentació, recercabiomèdica i, fins i tot, recerca clínica.

El segon objectiu, que coordina el pro-fessor Jordi Roig, és estudiar l’ús dels sis-temes electrònics integrats en el desen-volupament d’aplicacions encaminadesa augmentar l’autonomia personal delsdiscapacitats i la gent gran.

A la foto, els membres del grup, que treballen a l’Escola d’Enginyeria de la UAB.

Grup d’Aplicacions Biomèdiques i Tecnologiesper a l’Autonomia Personal (GABiTAP)

El Grup d’Aplicacions Biomèdiques(GAB) es va crear fa més de deu anys comuna iniciativa de dos grups de recerca:un del Departament de Microelectrònicai Sistemes Electrònics de la UAB i l’altredel Departament d’Integració de Siste-mes de l’Institut de Microelectrònica deBarcelona, IMB-CNM, del CSIC, per aldesenvolupament d’activitats d’R + D enmicro i nano tecnologies aplicades alcamp biomèdic.

Més endavant, i sense perdre de vistal’objectiu inicial, el grup de recerca vaincorporar activitats de desenvolupa-ment de tecnologies per a l’autonomiapersonal. El grup, que dirigeix el profes-sor Jordi Aguiló, s’ha agregat al CentreCIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i

De tots els projectes europeus en quèha participat el grup, en destaquen:Microcard, multimicrosistema per a lamonitorització de la isquèmia miocar-dial durant la cirurgia a cor obert;Chronic, projecte consistent a monito-ritzar en línia paràmetres rellevants,com ara els ritmes respiratori i cardíac,la pressió parcial de l’oxigen, la pressióarterial, l’espirometria i l’activitatmotora en relació amb la malaltia deParkinson; Microtrans, desenvolupa-ment d’un sistema electrònic nou i fia-ble usat per avaluar la viabilitat d’unòrgan que ha de ser trasplantat, el qualmonitoritza durant el trasllat fins a ladestinació final; Medics, un centreeuropeu de competència d’aplicacionsmèdiques dels microsistemes, on s’hatreballat per divulgar i assessorar tècni-cament les empreses en aquest tipusd’aplicacions; Persona, que proporcio-na solucions AAL a la gent gran per ferun seguiment a casa seva de paràme-tres de la vida diària, del confort i de lasalut.

Dels projectes que han dut a terme aescala nacional, en destaquen: Calisto,un sistema d’alarma en forma de micro-xip col·locat als televisors de les perso-nes grans que viuen soles per controlar-ne l’activitat diària; Glauco, consistenten la monitorizació no invasiva de lapresssió intraocular; Abdomesh, quemesura l’esforç en malles abdominals;Ipsens, consistent en el desenvolupa-ment d’un microsistema per detectar

Elgrup tédosobjectius: investigarmicrotecnologiesperalabiomedicina

i estudiaraplicacionsperaugmentar l’autonomiapersonal

precoçment biofilms; Teclat PC-Braille,el primer teclat totalment compatibleamb el PC, amb les tecles substituïdesper tecles Braille. Aquest és un producteque comercialitza l’ONCE; DaisyMobile, aplicació per a telèfons mòbilsper reproduir llibres parlats en formatDaisy.

D’entre els projectes previstos o en desenvo-lupament hi ha:–NNoommss: projecte europeu consistent en undispositiu hàptic tipus tauleta en relleu dis-senyat especialment per a la gent invident,basat en l’ús de nous desenvolupaments enmaterials nanocompostos opticoactius. Elprojecte acabarà el 2012.–OOnnTThheeBBuuss: sistema de guiatge gratuït permillorar la mobilitat en autobús per la ciutat.És un projecte en desenvolupament queacaba enguany.–MMoobbiicc: Dispositiu intel·ligent basat en microi nanotecnologies per monitoritzar en 3Destructures biològiques sota l’acció d’anti-biòtics i de l’efecte bioelèctric.També duen a terme altres activitats de

futur. Per exemple, estan desenvolupant unprojecte capaç de detectar estrès en perso-nes; un altre capaç de detectar-hi depressió;col·laboren amb l’Hospital de Sant Joan deDéu a detectar la mesura de la pressió arte-rial no invasiva; i desenvolupen un projectesobre mesures d’osteointegració amb el BTI(BioTechnology Institute).

Projectes de futur

11RECERCA

El grup d’investigació, encapçalat per Jordi Surrallés, que ha dut a terme la recerca.

En les últimes dècades s’han observatmoviments de les masses forestals. A l’à-rea mediterrània, els científics han ob -servat que tant els boscos de fulla peren-ne com els formats per boixos i alzineshan anat guanyant terreny als boscos defulla caduca, com ara les fagedes o lesrouredes.

Fins ara es pensava que aquests movi-ments eren causats principalment perl’escalfament global i l’augment de tem-peratures. No obstant això, la considera-ció d’altres components del canvi global,com ara l’augment del CO2 atmosfèric, hafet replantejar aquesta hipòtesi. L’últimaedició de la revista Trends in Ecology &Evolution dedica la portada a un articleque dóna una nova perspectiva d’aquestfenomen i planteja noves idees per pre-veure com seran els boscos del futur.

Relacionen l’increment de CO2

amb el desplaçament dels boscos

Els autors de l’estudi, els professorsJosep Peñuelas, de la Unitat d’EcologiaGlobal del CREAF, Niinemets Ülo, del’Estonian University of Life Sciences, iJaume Flexas, de la Univer sitat de lesIlles Balears, presenten arguments querelacionen l’augment de la concentracióde CO2 a l’atmosfera amb el movimentd’aquests grans ecosistemes. Afirmenque les concentracions altes de CO2 pro-voquen una taxa de fotosíntesi més alta iun ús de l’aigua més eficient per part deles plantes. També assenyalen que, acausa de les diferències estructurals deles fulles, els arbres perennifolis presen-ten aquest fenomen molt més intensa-ment que els caducifolis. Això els dónamés competitivitat i facilitat per guanyarterritori en aquest nou escenari ambien-tal.

Els investigadors caracteritzen genèticamentgairebé tots els espanyolsafectats per la malaltia

Un consorci internacional d’investigadorsliderat per la UAB ha caracteritzat genèti-cament gairebé tots els espanyols afectatsper anèmia de Fanconi. El treball ha estatpublicat a Blood, la revista de la SocietatAmericana d’Hematologia.

L’anèmia de Fanconi és una malaltia raraque afecta una de cada 500.000 persones ique es caracteritza per una anèmia greu aedats pediàtriques, malformacions congè-nites i una predisposició alta al càncer. AEspanya hi ha un centenar de personesafectades, de les quals un 80 % té muta-cions al gen FANCA. El treball ha estudiatel 90 % d’aquests pacients, a més d’afec-tats del Brasil, Mèxic, l’Argentina, el Perú,els Estats Units, el Regne Unit, Portugal,Alemanya, el Pakistan i Nigèria.

També inclou la caracterització de mésde 130 mutacions patogèniques al gen

FANCA, que tenen dos de cada tres afec-tats per la malaltia en la majoria de païsosanalitzats, així com l’estudi dels orígens ila distribució mundial d’algunes de lesmutacions més freqüents. La mutaciópredominant és ancestral i d’origen indo-europeu. Es va estendre per Europa, vamigrar cap a Amèrica a través de l’Atlàntici va produir efectes fundadors en indretscom l’illa de La Palma i el Brasil.

Els investigadors també han analitzatl’impacte de les mutacions genètiques enel nivell clínic, i han comprovat que el fetque produeixin absència o disfunció de laproteïna implicada no determina l’evolu-

Nous avenços en l’estudi genèticdels afectats per anèmia de Fanconi

L’ICTA lidera un projecte sobrel’acidificació del MediterraniRecentment s’ha posat en marxa el projecteeuropeu Mediterranean Sea Acidification in a Changing Climate (MedSeA), liderat perl’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals(ICTA) de la UAB, amb l’objectiu d’investigarl’impacte ecològic i socioeconòmic de l’acidificació del mar Mediterrani causada per l’escalfament global. En el projecte, coordinat per Patrizia Ziveri, hi participen 86investigadors de 16 institucions de 10 païsosdiferents. El pressupost és d’uns sis milionsd’euros, dels quals tres milions i mig estanfinançats pel 7è Programa Marc de la UnióEuropea. MedSeA farà una prospecció delscanvis químics, climàtics i biològics que tenenlloc al Mediterrani a causa de l’increment del diòxid de carboni, amb atenció especial al’impacte de l’acidificació sobre els organismesmarins, i també n’estudiarà les conseqüènciessocioeconòmiques. Les investigacions, que es duran a terme interdisciplinàriament,serviran per recollir dades i elaborar un mapa de les zones més vulnerables.

ció clínica de l’anèmia ni la gravetat de lasíndrome malformativa.

L’estudi ha estat coordinat pel doctorJordi Surrallés, catedràtic del Departa -ment de Genètica i de Microbiologia,director del Grup de Recerca d’Inesta -bilitat Genòmica i Reparació del DNA imembre del Centro de InvestigaciónBiomédica en Red de Enfermedades Raras(CIBERER). Hi han participat onze hospi-tals d’Espanya i de Portugal, dos dels qualsvinculats a la UAB (Sant Pau i Valld’Hebron), i alguns centres de recerca iuniversitats tant nacionals com interna-cionals.

12 RECERCA

Les últimes setmanes han estat forçaintenses pel que fa a les activitats propo-sades en l’Any de la Química. En el marcdel cicle «Químics difonent Química», elmes de febrer va acabar amb la conferèn-cia d’Ernesto Carmona «Molècules díme-res amb enllaços metall-metall». Ja almarç, Santiago Álvarez va sorprendre ofe-rint la seva perspectiva sobre les rela-cions entre química i música amb laxerrada «Química i música, l’estranyaparella». D’altra banda, el cicle «La quí-mica t’envolta» va tenir una sessió dobleamb Josep Font i Xavier Duran i les res-pectives visions sobre les molèculesimportants a les nostres vides.

El professor convidat, Ernesto Carmo -na, va exposar a la sala de graus de laFacultat de Ciències un tast de la sevarecerca sobre compostos amb enllaçosmúltiples entre metalls. El catedràtic deQuímica Inorgànica de la Universitat de Sevilla va sorprendre molts dels assis-tents amb els seus compostos quasiimpossibles amb enllaços quàdruplesentre àtoms de zenc, molibdè o wolframi,i amb enllaços quíntuples entre àtoms decrom.

En el mateix cicle de conferències espe-cialitzades, Santiago Álvarez, professordel Departament de Química Inorgànicade la Universitat de Barcelona, va fer unrepàs històric de les relacions entre lamúsica i la química des dels temps delsalquimistes fins a l’actualitat. Álvarez vamostrar exemples de químics que eren

Intensa activitat dins l’Any de la Química

Es fan diferents cicles de conferències per analitzarla química en relació amb diferents disciplines

alhora grans músics, així com també demoltes lletres, noms de cançons i artistesque han relacionat aquestes dues disci-plines aparentment tan dispars.

LA QUÍMICA T’ENVOLTAI ja dins d’un ambient més distès, la sèriede conferències «La química t’envolta»,adreçades especialment a la comunitatdocent de secundària, va reunir elcatedràtic de Química de la UAB JosepFont i un alumne seu, el director del pro-grama de TV3 El medi ambient, XavierDuran.

Ambdues exposicions van girar entornde molècules que han canviat la nostravida. El professor Font, fent referència ala seva passió de joventut (la medicina),va abordar la qüestió amb l’exposició«Molècules que curen», en què va desco-brir les dificultats de la síntesi dels medi-caments. Xavier Duran va amenitzar lasessió amb «Molècules que han canviat(poc o molt) el món», amb bones dosisd’humor i d’erudició.

BREUS

El Centre de Recerca en Ecologia i AplicacionsForestals (CREAF) va celebrar al febrer la primera trobada entre els diferents socisdel nou projecte europeu GeoViQua i altresexperts internacionals. El projecte, coordinatdes del centre de recerca català, té per objectiu fer una estimació correcta de la qualitat, incertesa i fiabilitat de les dadesambientals de tot el món i fer-ne una difusióútil en cercadors i visualitzadors de dades.Així, quan es produeixi un esdevenimentcatastròfic, es podran obtenir ràpidamentdades geoespacials de qualitat que permetranavaluar-ne les conseqüències i mitigar-les.Els resultats del projecte tindran repercussionsmundials, com ara la millora en la presa de decisions per resoldre problemes globals:el canvi climàtic, les catàstrofes puntuals o la pèrdua de biodiversitat.

Dades ambientals del CREAF

Investigadors del Departament d’Enginyeriade la Informació i de les Comunicacions de la UAB han aconseguit millorar la qualitat de les imatges comprimides amb l’estàndardJPEG2000. Es tracta d’un dels estàndardsmés avançats en compressió d’imatges, que ha estat desenvolupat durant més dedeu anys per universitats i empreses d’arreudel món. Actualment s’utilitza en centres i institucions on es treballa massivamentamb imatges, com ara hospitals, centres de teledetecció i empreses de producció i d’edició de vídeos. Els avantatges principalsdel mètode proposat són uns costos computacionals pràcticament nuls i una contundent millora de la qualitat.

Millora en la compressióde les imatges

La UAB reconeix les millors contribucionscientífiques dutes a terme pels seus investigadors amb els Premis d’Excel·lènciaInvestigadora (Prei) des de l’any 2009. Totesles obres guardonades es poden consultar alDipòsit Digital de Documents de la UAB(DDD). Amb la segona edició dels Prei (2010), s’ha endegat el projecte de difusió de les obres guanyadores tal com estableixen les bases de la convocatòria. Per tal de materialitzar-ho, el Vicerectoratd’Investigació va encarregar al Servei de Biblioteques la creació d’un nou espai dins el DDD de la UAB que permet tenir en accés obert totes les obres guardonades.

Premis d’Excel·lènciaInvestigadora

El catedràtic de Química de la UAB, Josep Font, durant la seva exposició.

El periodista Xavier Duran.

13

COMUNITAT

Als itineraris blau i vermell,s’hi han sumat quatre rutesmés; ara hi ha una xarxa de camins per tres valls

Amb l’objectiu d’incrementar el coneixe-ment del nostre campus, valorar-lo i uti-litzar-lo per al nostre profit, l’Oficina deMedi Ambient ha dissenyat una xarxa decamins que recorre de punta a punta elcampus amb la intenció de donar aconèixer indrets singulars.

El disseny parteix de les dues rutesexistents: els itineraris de natura blau ivermell, els quals s’han complementatamb quatre itineraris més que s’inter-connecten entre si per tal de configuraruna xarxa de camins que s’endinsa perles tres petites valls conformades per lesrieres de can Miró, can Magrans i canDomènec, antigues masies que domina-ven la zona que actualment ocupa elcampus.

En aquesta proposta trobem el recupe-rat antic camí a can Miró (ruta marró),seu de l’Escola de Postgrau. Aquesta rutaressegueix el camí original de Bellaterra ala masia i coincideix en la primera part dela ruta Ho Chi Minh, per on els primersuniversitaris accedien a les facultats desde l’estació de Bellaterra dels FGC. Quanes va obrir l’estació del campus, el noutraçat de la via dels FGC va tallar la rutaHo Chi Minh just a l’entrada de les casesSert, des d’on el camí seguia cap avall perla vora del torrent de can Miró fins a gai-rebé sota la plaça Cívica. L’antic camí acan Miró segueix per darrere de les casesSert fins a la masia.

A la masia de can Miró hi conflueixtambé una ruta interior (ruta magenta)que ens porta per racons singulars de lazona acadèmica del campus resseguintles dues vessants de la vall de canMagrans, i que ens fan gaudir de mira-dors alçats, de zones enjardinades ambllocs d’interès, com el jardí orientald’Educació i el jardí kokoro de Traducciói d’Interpretació, de les obres escultòri-ques de diversos autors escampades al

Nous itineraris pel campus

Dins la iniciativa «L’Autònoma camina», que volendegar el Club Alpí Universitari, s’organitza la caminada UAB-Montserrat per al 7 de maig.L’objectiu d’aquest esdeveniment és iniciar i consolidar propostes de senderisme obertesa la comunitat universitària. Es volen proposarsortides de més de deu quilòmetres que comencin al Campus per complementarels petits recorreguts que es poden fer diàriament dins del campus usant la xarxa de camins.

L’Autònoma camina

Durant tot el mes de març s’ha pogut veurel’exposició «Fosses comunes: un passat no oblidat», a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. A més de les fosses comunes de soldatsmorts al front o en hospitals militars de la rereguarda, també s’han analitzat les fosses de persones que no tenien res a veure amb la Guerra Civil i que se’n van convertir en víctimes. L’exposició ha mostrat, a partir de fotografies, objectes personals, documentació original o entrevistes,com, quan i on van sorgir les fosses comunesa Catalunya. També ha tractat de respondreper què han continuat fins avui, així comd’explicar les diferents opcions d’actuacióque existeixen: des de la dignificació fins a l’exhumació i l’anàlisi de les restes a laboratoris. La mostra ha estat elaboradaper la historiadora Queralt Solé i l’antropòlogafísica de la UAB Assumpció Malgosa.

Exposició sobre les fossescomunes a l’Hemeroteca

BREUS

Un dels aspectes rellevants del nostre campus és disposar d’àmplies zones on predomina elverd i que ens permeten relaxar els nostres sentits mentre passegem. Els beneficis d’aquestaactivitat, coneguda com a exercici verd, han estat comprovats en estudis recents portats aterme per investigadors de la Universitat d’Essex, en els quals s’ha posat de manifest que elcontacte amb el verd mentre es passeja millora notablement la salut fisiològica perquè redueixels nivells d’estrès i incrementa el bon humor i l’autoestima (www.greenexercise.org). Aquestsefectes beneficiosos per a la salut física i mental ja apareixen només caminant cinc minuts,sobretot en la gent jove i en persones amb problemes mentals.

XXaavviieerr DDoommèènneecchh,, ddeelleeggaatt ddee llaa rreeccttoorraa ppeerr aa llaa SSoosstteenniibbiilliittaatt

L’exercici verd

llarg del recorregut, i contemplar, segonsl’època de l’any, les orquídies silvestres.

Al lloc d’entrada al campus per la carre-tera que uneix Bellaterra amb la zona delRectorat, s’hi troba el punt més alt delcampus (185 m), que és on conflueixendues rutes: l’itinerari de natura blau i laruta groga. La ruta groga és una nova pro-posta que segueix el GR-173, una ruta degran recorregut que travessa el VallèsOccidental i que passa pel campus. Laxarxa la completen les dues rutes, la blaucel i la vermella, a la vessant del torrentde can Domènec. Totes les rutes es podenrecórrer en 25-35 minuts a bon pas.

Més informació: www.uab.cat/mediambient

COMUNITAT14

El 10 de març va tenir lloc a la UAB la sisena jornada institucional amb motiudel Dia Internacional de la Dona. Ladirectora de l’Observatori per a laIgualtat de la UAB, Carolina Gala, vapresentar la memòria de l’entitat quedirigeix. Va destacar que les dones enca-ra no han assolit prou representació enles escales professionals elevades, tot ique la UAB és un referent en les accionsper corregir aquests desequilibris.

María Josefa Yzuel, catedràtica deFísica de la UAB, va rebre el Premi dereconeixement UAB 2011 per la seva tra-jectòria i per la defensa dels drets de lesdones. Presentada per la professorad’investigació del CSIC Pilar LópezSancho, Yzuel va mostrar dades sobre labaixa presència de dones en l’àmbit dela ciència. A la universitat ingressen mésnoies, però la relació s’inverteix a mesu-ra que avança la carrera acadèmica. Vaafirmar que, per corregir aquestatendència, cal actuar en finalitzar el bat-xillerat per orientar els estudis supe-riors, i en llegir la tesi doctoral, quan lesresponsabilitats familiars poden influiren la carrera acadèmica.

La catedràtica emèrita de QuímicaInorgànica, Pilar González, presentadaper la vicerectora de Relacions Insti -tucionals i Comunicació, María JoséRecoder, va pronunciar la conferència«Dones químiques excepcionals», un

El 16 de març va tenir lloc l’acte centralde celebració del vintè aniversari delServei d’Assistència i de Formació Reli -gioses (SAFOR) de la UAB. David Jou,catedràtic de Física de la MatèriaCondensada de la UAB, va pronunciarla conferència «El sentit de la presènciadel fet religiós a la universitat: la qüestióciència-fe».

L’acte va començar amb les interven-cions de María José Recoder, vicerecto-

ra de Relacions Institucionals i Comu -nicació de la UAB, i de Josep Àngel SaizMeneses, bisbe de Terrassa. Després dela xerrada hi va haver una actuació delCor de la UAB. La celebració de l’aniver-sari va incloure el curs «La dignitat de lapersona» i el concurs bíblic de Cata -lunya per a universitaris.

El SAFOR, que s’adreça a qualsevolmembre de la comunitat universitària,s’ha marcat com a objectius comple-mentar la formació des del pensamentde l’humanisme cristià, crear un espaide convivència i sensibilitzar la comuni-tat universitària en el compromís social.Organitza xerrades, cursos de caràcterteològic, celebracions (principalmenteucaristies) i sortides lúdiques.

El SAFOR celebra els vint anysEl bisbe de Terrassa

participa en l’acte centralde la celebració d’aquestservei religiós de la UAB

La UAB premia la professora M. JosefaYzuel per la defensa dels drets de les dones

BREUS

David Daura i David Gutiérrez, estudiants de laFacultat de Dret de la UAB, han quedat segonsen la Lliga de Debat Universitari. La setenaedició d’aquesta lliga, organitzada per la XarxaVives d’Universitats, va tenir lloc del 22 al 25de març a la UPC, al voltant del tema«Lideratge i emprenedoria, qualitats principalment masculines?». L’objectiu de la Lliga és fomentar l’ús de la paraula entreels estudiants de les universitats de la Xarxa.Durant aquests tres dies van competir equipsd’estudiants d’un total de 12 universitats: AbatOliba CEU, Alacant, Autònoma de Barcelona,Barcelona, Illes Balears, Internacional deCatalunya, Jaume I, Lleida, Miguel Hernándezd’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica deCatalunya i Ramon Llull. David Daura i DavidGutiérrez van esdevenir els representants de la UAB en guanyar, el 25 de febrer, la III Lliga de Debat Universitari de la UAB.

Lliga de Debat Universitari

L’11 de març es va presentar el llibre La UABcom a espai viscut: el relat de la gent gran,un projecte d’Universitat a l’Abast que recullrelats de persones grans que han tingut un paper rellevant en els orígens i la històriade la UAB. El llibre és el fruit d’un projectede recerca que ha tingut el suport delConsell Social de la UAB. Aquesta publicaciófa un recorregut per la història de la UAB desde l’inici, narrada a partir de les vivències,les reflexions i els records de les personesgrans del territori que de maneres diverseshan estat vinculades a la UAB. La presentació de la jornada va anar a càrrecdel vicerector Bonaventura Bassegoda;Mercè Pérez, directora del programaUniversitat a l’Abast; i Xavier Verge, membredel Consell Social. Hi van intervenir la coordinadora del projecte, Regina Martínez, la professora Marisela Montenegro i els investigadors del projecte.

Universitat a l’Abast presenta unllibre sobre la història de la UAB

Eleccions a la Junta de PDI

El 3 de març de 2011 van tenir lloc les eleccions per renovar els representantsdel personal docent i investigador a la Juntade PDI funcionari i al Comitè d’Empresa del PDI laboral. Pel que fa a la Junta de PDIfuncionari, els resultats van ser: CC.OO. 9;CGC, 3; CSIF 5; UGT 6. Pel que fa al Comitèd’Empresa del PDI laboral, els resultats vanser: CC.OO., 10; CGT 7; CSIF 6; UGT 4.

repàs històric a la falta de reconeixementque han patit dones com Marie Curie oRosalind Franklin. Per acabar, la rectora,Ana Ripoll, va cloure l’acte reivindicant elpaper de les dones en la presa de deci-sions de les organitzacions i animant lesuniversitats a fer accions comunes enaquest àmbit.

La professora Yzuel, amb la rectora.

En primer pla, la directora de l’Observatori, Carolina Gala.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

PÍNDOLES O FREUD. Remeis per als neguits de l’ànimaAdolf Tobeña. Barcelona: Columna, 2011La confessió de sofà funciona o ha estat des-plaçada per les càpsules psicoactives? Aquestaés la pregunta amb què parteix l’obra que haescrit el professor Adolf Tobeña. L’assaigrepassa els darrers episodis de la «fricció crò-nica i potser insalvable» entre l’ús cada copmés diversificat dels fàrmacs per als mals del’esperit i la «necessitat humana de confessio-nari per acostar-se a les fondàries dels pati-ments o del desconcert». El director delDepartament de Psiquiatria i de MedicinaLegal de la UAB conclou que el divan no nomésaccepta píndoles i placebos, sinó també imat-ges cerebrals i analítiques sofisticades.

FELICIDAD FLEXIBLE.Jenny Moix. Aguilar, 2011.La professora de Psicologia de la UAB Jenny Moix afirma en aquest llibre que només si arribem a ser flexibles ambnosaltres mateixos, amb els altres i amb la vida aconseguirem viure plenament. El filargumental de l’obra és que la flexibilitat ésla capacitat clau per aconseguir la felicitat.Per això ens mostra els camins per arribar-hi parlant de les nostres emocions, la nostra forma de pensar, les nostres relacions, els nostres dubtes, els nostresressentiments... Les pàgines estan escritesamb un llenguatge clar i amè, ple d’exemplesquotidians, anècdotes, contes, metàfores iexercicis. L’objectiu és que el lector s’atreveixia trencar els seus propis esquemes.

El dia 6 d’abril, la UAB, seguint el progra-ma PAFES (Pla d’Activitat Física Esport iSalut), de la Secretaria General de l’Es -port, i amb el suport del Departament deSalut de la Generalitat de Catalunya, vaorganitzar un seguit d’activitats saluda-bles per commemorar el Dia Mundial del’Activitat Física (6 d’abril) i el DiaMundial de la Salut (7 d’abril).

El Servei d’Activitat Física (FAS), en elmarc dels actes del 25è aniversari, vaorganitzar una caminada saludable decinc quilòmetres pels circuits de naturadel campus que va resultar un èxit de par-ticipació, igual que la classe magistral de

El 10 de març va tenir lloc, al campus de la UAB, un simulacre d’accident de trànsit. Estractava d’una exhibició de caire formatiu adreçada als estudiants d’Infermeria. Hi vanparticipar els Bombers de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja i il·lustrava com tre-ballen els serveis sanitaris i d’emergència. Aquesta demostració, que simulava el xoc dedos cotxes amb cinc víctimes, va mobilitzar dues ambulàncies, un camió de bombers,un vehicle d’intervenció ràpida i una quinzena de participants.

Moure’s per trobar-se millor

Simulen un accident per formar infermers

La UAB celebra el DiaMundial de l’Activitat Físicai el de la Salut organitzantdiferents activitats

ciclisme en sala, organitzada pel progra-ma de Salut de la Fundació AutònomaSolidària (FAS), que es va fer a la plaçaCívica. Altres activitats van ser la gimca-na «Què fas, de festa?», sobre seguretatvial, alcohol i sexualitat; la presènciad’estands sobre sexualitat i drogues i quepromocionaven la donació de sang; unmercat de material esportiu i de muntan-ya de segona mà; una exhibició de boccia(esport per a persones discapacitades,reconegut com a esport paralímpic); l’ex-hibició castellera de la colla Ganàpies dela UAB; un taller d’exercicis abdominals,o les 25 hores d’esport a la UAB que vantenir lloc els dies 7 i 8 d’abril.

Totes aquestes activitats van tenir lacol·laboració, entre d’altres, de l’Ajunta -ment de Cerdanyola del Vallès, del res-taurant de la plaça Cívica i del deCiències i Biociències, que van oferirmenús saludables.

L’AUTÒNOMA ha parlat ambel Premi Nobel d’Economia,que ha vingut a la UAB a fer una conferència

L’ENTREVISTA16

Quin és el resultat més important de la seva recerca sobre la desigualtat?Les investigacions mostren que la famíliaté un paper molt important en els orígensde la pobresa i que la desigualtat té unenorm component familiar. Estemcomençant a entendre quina és la contri-bució de la família en el futur de les capa-citats i comportaments dels infants i ambquins mecanismes exerceix aquestainfluència.

Aquestes capacitats i comportaments no estan influïts en gran manera per la genètica?Sí. Les investigacions fetes en el camp dela genètica del comportament estimen

James J.Heckman

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Mireia Aguado, María JesúsDelgado, Miguel Ángel Linares, OctaviLópez, Jordi Mora, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos.

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto,Christian Ribas, Montserrat Benito

Abril 2011 Núm. 244Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

que el 50 % de la variabilitat entre lespersones és deguda a la genètica. L’altre50 %, però, té l’orígen en factors no genè-tics molt diversos.

En les famílies sense grans problemeseconòmics o d’integració, quins problemes poden perjudicar el futur d’un nen? L’entorn del nen és el més important peral seu desenvolupament, però hem dedistingir entre la qualitat de la criança i elnivell econòmic. La gent rica pot propor-cionar als nens un ambient pobre. Hi hanens d’entorns pobres amb molt bonacriança dels pares, i a l’inrevés. L’im -portant és una bona criança, no pas elnivell econòmic. S’han d’atendre lesdemandes del nen, no ser massa dur oviolent amb ell, cultivar-ne la curiositat irespondre a les seves necessitats.

L’actual crisi econòmica pot afectar el futur dels més petits?

Sí, de diferents maneres. En primerlloc, la qualitat de l’entorn familiar espot veure molt compromesa a causa del’estrès. En segon lloc, es pot produirun entorn advers associat a la disminu-ció dels ingressos de la família quetambé pot afectar la qualitat de lacriança dels fills. I, per acabar, la faltade temps per compartir amb ells tambéels pot fer més pobres.

Hi ha estudis on vostè demostra queinvertir en la millora de l’entorn delsnens petits pot ser rendible econòmica-ment. Gaire rendible? Sí, hi ha estudis meus i també d’altresinvestigadors en què calculem elretorn econòmic d’aquest tipus d’in-versió. El resultat és una rendibilitatque oscil·la entre el 7 % i el 10 % anual.Una rendibilitat molt més elevada quela dels fons d’inversió o la de la majo-ria de les inversions en el mercat devalors.

«Invertir a millorar la infànciaté una rendibilitat del 10 % anual»

Premi Nobel d’Economia de l’any 2000,és especialista en economia de la salut,de l’educació i de la família, i ha posat les bases per a una avaluació científica deles polítiques econòmiques. És reconegutpel seus models, empírics i teòrics, deldesenvolupament humà i de l’adquisicióde capacitats al llarg del cicle vital. Els seus estudis més recents han fetèmfasi en el paper econòmic d’una bonaeducació durant les etapes inicials de l’educació infantil. Ha analitzat l’efecte,durant l’etapa infantil, d’aplicar polítiquesper millorar l’entorn dels infants en edatpreescolar, especialment en famílies amb problemes d’integració als EUA.Heckman ha participat en el taller sobre economia familiar organitzat pelcentre de recerca MOVE, consorci entrela Generalitat de Catalunya i la UAB.

RIBAS