núm.155periòdic de comunicació popular

Imatges de Festa MajorPÀGINES CENTRALSDes de LA BURXA hem volgut dedicar les pàgines centrals d’aquest mes a la Festa Major deSants d’enguany i hem triat unes quantes imatges per tal d’intentar plasmar la setmana defestes que va viure el barri durant l’agost, però també de les de la primera setmana de se-tembre, quan se celebren les festes de la Bordeta.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualoctubre 2011

La Guàrdia Urbana anava entrant i sortint pel forat de la casa situada al carrer Vallespir. ALBERT GARCIA

La reforma de la renta mínima d’inser-ció (RMI) ha endurit les condicionsd’accés a aquesta prestació de serveissocials per a cobrir les necessitats mésbàsiques, i es reforça així un model de

renda mínima vinculat a la beneficènciai l’estigmatització.

El canvi en la forma de pagamenta través de taló nominatiu al domici-li durant el mes d’agost ha fet que

moltes persones no hagin pogut co-brar l’ajuda. Amb l’excusa de volercontrolar el frau i el dèficit, s’ha cul-pabilitzat i perjudicat a les personesmés pobres, les més perjudicades

per la crisi econòmica. Al districtede Sants-Montjuïc aquesta reformaafecta a 672 persones.

Jordi Esteban

Entrevistem Jordi Esteban, peda-gog, director del projecte Xe-rrem i soci de la CAL.

Retallades als serveis socials:menys drets i méscriminalització de la pobresa

Opinió

Més anys,menysprestacionsPÀGINA 2Les succesives reformes laborals hanafectat de ple el futur de moltes perso-nes. L’edat de jubilació i la seva presta-ció o les pensions són alguns exemples.

Enmoviment

La diada de l’11de SetembrePÀGINA 8Ens fixem en com es va celebrar la dia-da al barri, on el Casal Independentis-ta o Sants-Montjuïc per la Independèn-cia hi van dur a terme diversos actes.

Cultura

Els DivendresFaràndulaenceten novatemporadaPÀGINA 10El col·letiu Divendres Faràndula co-mença un nou curs amb Jazz compro-mès de la mà de Dácil López Quartet iel seu espectacle 4 WOMEN. Cantantscompositores del jazz.

ÚLTIMA HORAEls Mossos d’Esquadra ha començat les de-

tencions als activistes suposadament relacio-nats amb la jornada de mobilització davant

de les portes del Parlament el 15 de juny.Tresdels detinguts són del barri.

Pàgina 5

Octubre de 2011

Salt de plens

El banquetde la inde-pendència

Quel Ness

Les relacions entre l’exèrcit espanyol iels Països Catalans sempre han estatdesastroses, ja des del temps dels Sega-dors, quan el comteduc d’Olivares en-viava tropes que arrasaven el territori.De fet, des del 1707, després de la ba-talla d’Almansa, és clarament un exèr-cit d’ocupació. Per tant, el que seria es-trany és que les relacions fossin bones.Sipais, botiflers i venuts, a banda. LaChacón algun dia, més aviat del que espensa, farà córrer el tipex amb desficiper damunt del seu currículum vitae.

Editorials

02

Els canvis en el model derenta mínima d’insercióRMI ens demostren que enstrobem en un sistema que

genera crisi, desigualtat i pobresa,que retalla la protecció social i que,a més, criminalitza i estigmatitza ales persones més pobres i als immi-grants com a responsables d’una si-tuació que es vol presentar com unproblema individual. Partir de lapressumpció de culpabilitat contrales persones que estan cobrant laRMI és una forma més de dividir,d’atacar a la dignitat de les perso-nes, d’amagar responsabilitats,d’assenyalar les víctimes de la crisien comptes dels veritables culpa-bles. El frau no està entre els po-bres, sinó en l’evasió fiscal de quan-titats importants per part de lesclasses altes i grans empreses. Però

no es combat el frau fiscal, no esdemana responsabilitats als bancsque reben ajudes públiques o alspolítics corruptes... Es retalla l’edu-cació, la sanitat i fins i tot els fràgilsserveis socials, l’última ajuda mi-serable per combatre l’exclusió so-cial, mentre es perdona a les ren-des més altes l’impost de succes-sions. Retallades, ineficàcia,burocràcia, prepotència, injustí-cia... Aquesta vegada els més afec-tats han estat les persones quemenys ténen, però ens afecta a totsi a totes, perquè ni amb aquestesreformes, ni amb l’anterior modelde renta mínima, tenim dret a unavida digna.

Farts. A Catalunya estem fartsque, dia rere dia, se’ns trepitgiel cor, el cap, la boca i la llen-gua. Avui li toca el rebre a les

aules, amb l’anacrònica sentència delTSJC contra la immersió lingüística iper fer del castellà llengua vehicular. Sí,ja ens hem unit tota la ciutadania sotael crit «per un país de tots, l’escola encatalà», però no ens volen escoltar. Ésclar, no ens entenen... Nosaltres, encanvi, prou que els entenem, prou queendevinem quines són les aspiracionsde la vella Ibèria. Aquí, que tots somoberts, solidaris, bilingües, plurals imulticulturals... Aquí, que ens mos-trem sensibles al món, precisament peraixò també reconeixem el que som perdamunt de tot: som catalans! I això noens ho arrencarà ningú. Tant retallar, ai-xí els rellisqui una tisorada per la Fran-ja de Ponent i ens deixin fer la nostra!

Ens trobem en un siste-ma que genera crisi,desigualtat i pobresa.

Culpabilit-zant lapobresa,

retallant alsqui menys

tenen

Opinions

Visca Catalunya lliurede sentències absurdes

de tribunals encara mésabsurds! Visca

Catalunya lliure defeixistes entestats allimar la diversitatcultural fins a la

mínima expressió!Visca Catalunya lliure!

Català,a l’atac!

Treballarmés anysper tenirmenysprestacions

Àlex Tisminetzky

La Seguretat Social és un terrenyespecialment sensible, que desprésde molts anys de lluites popularsha aconseguit donar cobertura a lessituacions de risc dels treballadors.No fa gaire temps els empleats notenien cap ingrés en cas de malal-tia, maternitat, accident de treball,atur o simple edat avançada, res-tant per a grans capes de la pobla-ció l’única sortida de la indigència ila caritat.

Amb molta de suor i esforç elsnostres besavis, avis i pares van

CartesLa desigualtat

Nieves Simal VelezMembre de l’Associació Catalana per

la Defensa de la Sanitat Pública

Si em preocupa l’organització del’atenció sanitària és perquè veigque és fonamental pel tipus de sa-lut que promou i també per lesconseqüències socials que tindràuna organització que respon a unsinteressos econòmics que col·lidei-xen amb els interessos dels ciuta-dans del nostre país.

Des de l’any 86 tenim una sanitatpública universal per a tots amb unstrets específics. La salut pública estàmolt poc desenvolupada. Persistei-xen mútues per a alguns col·lectiusprivilegiats, algunes prestacions nos’inclouen com l’odontologia, d’al-tres són de difícil aplicació com l’a-vortament i sobre tot l’atenció socio-sanitària que la distribució patriarcaldel treball de cura de la vida fa re-caure encara sobre les dones.

L’equitat de totes aquestes pres-tacions depèn de l’organització dela sanitat pública. La globalitzacióeconòmica imposant unes reglesde mercat que intenten introduir-se en tots els àmbits en què hi hapossibilitat de benefici i que hanentrat a poc a poc en la sanitat, enscondueix a situacions d’inequitatprovocades per l’accés desigual alsrecursos. Es fa clara i palesa la difi-cultat de l’accés a drets que crèiemgarantits i per als quals hem apor-tat la nostra contribució amb elsimpostos.

Ens fem cada cop més conscientsde les desigualtats entre nosaltres.Amb aquesta consciència de la des-igualtat cada cop serà més difícilarribar a trobar el sentit de depen-dència mútua i de defensa d’objec-tius comuns que són l’eix de tota co-munitat.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

anar arrencant als empresaris i al’Estat un sistema que donés unamínima seguretat al treballador, ique li garantís uns ingressos enaquelles situacions en què per cau-ses alienes a la seva voluntat no po-dia treballar. Fins als anys 80 lesclasses populars van anar guanyantdrets, empesos encara per les mas-sives lluites a la mort del dictador.Però desgraciadament aquesta ten-dència ha canviat molt en els da-rrers anys, i en pocs anys ens hemvist retrocedir dècades. És un pastísmassa apetitós per als poderosos,han proliferat els plans privats depensions. Els resultats estan a lavista, i les mateixes dades oficialsno es ruboritzen en afirmar que ac-tualment el 58% dels pensionistesno arriben ni als pírrics 700 eurosmensuals, i ningú s’escandalitzaque tres de cada quatre treballa-dors no siguin ni mileuristes.

La gran afectada ha estat la jubi-lació. Recordarem que l’any 1980

es podia accedir havent cotitzat no-més 8 anys, límit que va augmentara 10 el 1985, a 12,5 el 1997, i queactualment està en 15 anys. Milersde treballadors s’han quedat pel ca-mí, i s’han vist abocats a la anome-nades «prestacions no contributi-ves».

Els grans titulars dels mitjans decomunicació han centrat l’atencióen l’augment de l’edat ordinària de

65 a 67 anys, fet evidentment im-portant, però sorprenentment nos’assenyala per exemple que lespensions mínimes s’han reduït de601 euros a 347, o que molts treba-lladors ja no podran jubilar-se anti-cipadament als 61 anys. Ràpida-ment el govern espanyol s’ha afan-yat a informar als «mercats» queaquesta dràstica reforma reduiràmés del 20% les prestacions.

Però anem als fets. Resulta que pelparc de Collserola, no només hi corrensense ordre ni concert, manades deporcs senglars, no, també hi pul·lulensoldats espanyols armats fins a lesdents. Aquest xicots i alguna xicota,que cobren per això, juguen a fer elrambo sense cap tipus de discreció da-vant dels nassos dels sorpresos usuarisdel parc, ja siguin ciclistes, ja siguinsimples passejants. Es tracta del regi-ment Arapiles 62 de caçadors de mun-tanya, amb seu a la caserna del Bruc,que, a pesar del nom, no caçaran ni unsol porc senglar.

Però una pregunta: demanen per-misos per ocupar el parc? Qui els hodóna? El parc depèn de la Diputació deBarcelona, en la qual s’hi han instal·latels nacionalistes de CiU, però els es-panyols del PP també hi pinten algunacosa. El subgrup parlamentari de SI ha

presentat una proposta de resolució alParlament perquè que s’informi de lesactivitats militars que s’han fet al parcen els darrers deu anys i que se’n pro-hibeixi qualsevol més a partir d’ara. Ésevident que se’ls escoltaran amb un fla-biol sonant.

Bé, per si a algú encara li queda al-gun dubte que som una nació ocupa-da, que vagi a passejar pel parc de Coll-serola un dia de maniobres dels arapi-les i se li esvairà de cop, tot i que potserles cames li tremolaran una mica. Tro-bar-se de cara soldats amb actitud pocamigable, potser una experiència difícild’oblidar. Per cert, això d’Arapiles re-sulta que ve del nom d’un batalla de laguerra del Francès, en la qual l’exèrcitespanyol aliat amb l’anglès van guanyarels napoleònics. Deu ser de les darre-res victòries que recorden, ja que nocreiem que hi hagi cap regiment que es

digui Annual o Filipinas o Cuba, totesbatalles i guerres d’un temps que elsespanyols les comptaven per derrotes.

De fet, per molt que ens escarras-sem escrivint articles sobre l’exèrcit es-panyol, mai podrem superar les tres lí-nies del diàleg entre un paisà i un mili-tar que va escriure el dibuixantJunceda en un acudit que va donar llocal fets del Cu-Cut el 1905, quan mili-tars van assaltar i destrossar les redac-cions del setmanari satíric Cu-Cut i deldiari La Veu de Catalunya. En l’acudites parlava del banquet de la victòria. Lanostra, de victòria, la de la indepen-dència, la celebrarem només paisans,sense cap militar (com a màxim algunmosso d’esquadra de servei), però apartir d’aleshores, si hi haurà o no mi-litars a Collserola i arreu del territori, jaseran figues d’un altre paner.

MIKI

Opinió

03

SantsOctubre de 2011

La reforma legal que endu-reix les condicions d’accési de permanència a laRenda Mínima d’Insercióafecta a persones en situa-ció d’atur i d’exclusiósocial que pateixen elsefectes de la crisi econòmi-ca, la precarietat laboral,l’alt preu de l’habitatge i laretallada de serveis i deprestacions socials.

Gemma PareraSants

Aquesta ajuda mínima de supervi-vència entorn als 420 euros, varia-ble segons la situació familiar, s’hagairebé triplicat en els darrers tresanys. Actualment la cobren 34.000persones a Catalunya i en depenen110.000. Durant l’any 2010, 672persones s’han beneficiat de la RMIal districte de Sants Montjuïc.Aquesta xifra duplica la de les per-sones beneficiàries l’any 2008,quan van ser 336, i representa un10% de les persones ateses pels ser-veis socials del districte. Ara les re-tallades limiten també el pressu-post destinat a una minsa ajuda so-cial cada vegada més reclamadadeguda la crisi.

LA REFORMA LEGAL DE LA RMILIMITA L’ACCÉS I LA PROTECCIÓLes darreres modificacions legalsdificulten l’accés a la prestació, ja

La reforma de la RMIdeixa sense ajudesles persones méspobres

que, d’una banda, es passa d’un ados anys el mínim exigit de residèn-cia a Catalunya per sol·licitar-la, elque perjudica a les persones immi-grants. D’altra banda, es computenels ingressos obtinguts en els da-rrers dotze mesos, quan abans erensis, dificultant així l’accés a l’ajuda.

S’estableix ara una durada màxi-ma de cinc anys cobrant la presta-ció i es limita la RMI a les personesamb necessitats socials, no exclusi-vament laborals. Aquesta restricciódeixa a moltes persones en atursense un mínim de recursos.

Una de les modificacions mésgreus és que cada mes es decidirà sies poden ampliar el nombre de be-neficiaris en funció del pressupost.De manera que si no hi ha pressu-post suficient es deixaran de donarprestacions independentment deles necessitats.

Així mateix, si bé anteriormentpassats dos mesos des de la sol·lici-tud es considerava provisionalmentaprovada la prestació, ara si en qua-tre mesos no hi ha resposta s’ha deconsiderar denegada. De maneraque la lentitud en el procedimentadministratiu beneficia les financesde la Generalitat en detriment delsdrets de les persones.

EL CONTROL DEL FRAU CRIMI-NALITZA ELS MÉS POBRESEls canvis en la forma de pagamentdurant el mes d’agost de la RMI,per taló nominatiu al domicili encomptes de transferència bancària,han generat una forta polèmica, jaque amb l’excusa del control delfrau s’ha criminalitzat a les perso-

nes més pobres. L’ETT Randstat haassumit el control del frau, despres-tigiant així la feina dels professio-nals dels serveis socials dels ajunta-ments que gestionen el programa iconeixen la realitat de primera mà.

Malgrat ara s’ha rectificat tornantal sistema de pagament per transfe-rència, més de 15.000 famílies handeixat de cobrar o han tingut re-tards en el cobrament, amb el risc

d’impagament del lloguer i de ser-veis bàsics. Cal tenir en compte queles persones beneficiàries de la RMIténen una alta mobilitat residencialper les dificultats de fer front a l’altpreu de l’habitatge i, a més, es vautilitzar una base de dades desfas-sada per enviar els xecs. El governha afirmat que el frau és del 19%, elque representa uns 40 milionsd’euros a l’any, mentre el frau fiscala Catalunya suposa entre 15.000 i16.000 milions d’euros.

PER UNA RENDA CIUTADANAGARANTIDA I SUFICIENTDes de l’Assemblea de treballadorsi treballadores en atur de Barcelonas’han convocat diferents concentra-cions durant el mes d’agost per«exigir reparació pels perjudicisocasionats amb el canvi de la moda-litat de pagament, demanar l’a-nul·lació de la llei que empitjora laRMI i reivindicar una renda ciutada-na garantida i suficient». Han con-vocat una nova concentració el 13d’octubre a les 10 davant de Palaude Mar.

Segons Jordi Torelló, portaveude l’Assemblea, «cal lluitar al carrer.No es poden salvar els bancs i dei-xar que la crisi impacti en els mésfebles, en les persones amb menysrecursos que, a més, tenen poca ca-pacitat de mobilització i han patit lafalta d’informació davant tots elscanvis. Buscar el petit frau de lespersones que cobren la RMI és des-viar el problema, caldria controlarel frau de les grans fortunes».

D’altra banda, Entitats Catalanesd’Acció Social (ECAS) proposen unreplantejament de la RMI que ga-ranteixi la cobertura d’uns mínimsper a tota la població. Considerenla reforma ineficaç, injusta i des-proporcionada. «Convertir tot elsperceptors de la RMI en sospitososi posar en risc la seva subsistènciareflecteix una gran manca de sensi-bilitat i alimenta l’estigmatitzaciód’un col·lectiu que necessita tot elcontrari: recursos i vies de reinser-ció social».

Centenars de persones s’aplegaren al llarg de tot el matí a la porta de jutjats per donar suport al centre social. ALBERT GARCIA

Octubre de 201104

Sants

Mestres i associacions demares i pares d’alumnesde Sants es mobilitzen perfer front comú per evitarles retallades.

Martí Gutiérrez FarréSants

El líder en vendes literàries d’autoa-juda, Albert Espinosa, estaria proucontent de veure que pares, mares imestres de Sants llueixen vestimentagroga. No obstant el motiu d’aquestsdista molt del que promulgava enseu llibre, en el qual es replantejavael tipus de relacions humanes. La co-munitat educativa santsenca tambées replanteja, fonamenta i critica fe-nòmens, com l’educació pública delseus fills i la repercussió de les reta-llades iniciades en aquest camp perpart del govern de la Generalitat.

Una mostra clara d’aquesta inicia-tiva anomenada Assemblea Groga deSants, és la trobada que es va cele-brar el passat dimarts 13 de setem-bre a plaça de Sants. Les mobilitza-cions iniciades a principi del mes dejuny per l’aleshores embrionaricol·lectiu, només s’havien centrat enla convocatòria de cassolades a lamateixa plaça de Sants i aprofitant elfervor de les acampades d’indigna-des, mostrar el rebuig contundent ales retallades anunciades pel noucurs. El passat dia 13, totes aquestes

queixes es van concretar en objec-tius concrets, emmarcats en el movi-ment Catalunya es mou, iniciat a lesescoles de Badalona i posteriormentestès arreu del país.

XARXA D’AMPA I ESCOLESDe la mateixa manera que el seuscompanys grocs d’altres municipisdel Principat, des de l’AssembleaGroga de Sants es pretén crear unaxarxa d’AMPA i escoles per indagarsobre com afecten les retallades aSants i poder aturar-les.

La indignació mostrada a princi-pis de juny per unes 150 persones

està prenent forma prescindint depolítics i sindicats majoritaris. I ésque l’objectiu principal de l’assem-blea és concretar un pla d’acció perveure com es tradueixen les retalla-des a cada centre i poder elaborarun llistat, registrant cada una de lesmancances que se’n deriven.

Per assolir aquesta finalitat s’hanconvocat assemblees mensuals aplaça de Sants, a les quals s’espera,segons una mare, que hi assisteixinmés mestres que a la darrera.També s’han adherit al manifest deCatalunya es mou i n’han redactatun de propi, que esperen que les

A PEU DE CARRER

Difon@laburxa

Bernat Costa

Entre manifestacions i asambleesindignades, ens hem adonat queLa Burxa no havia entrat a les xar-xes socials com Twitter i Facebo-ok... I això no pot ser! Problemaresolt... Perfils creats! Una pàgina aFacebook i un usuari a Twitter perpoder anar difonent el que anemfent, per estar més aprop de lagent que fa La Burxa, de les lecto-res...

Som una mica analògics, sompaper, pero a poc a poc ens anemdigitalitzant. Des de @laburxa in-tentarem donar cobertura a les di-ferents accions al barri, miraremd’apropar-nos al barri, el que im-plica fer un periòdic de comunica-ció popular. Demanar ajuda i sug-geriments. I per suposat, accepta-rem tantes crítiques com lectoresté La Burxa.

@laburxa ha de servir per feruna Burxa més propera, més parti-cipativa, però tot depén de vosal-tres, estimades lectores.

També volem aprofitar aquesteseines per als més nostàlgics. Podercompartir vídeos del passat, car-tells, tirar d’històries burxaires d’a-quests més de 13 anys sortint cadames.

Ja de pas, agrair la gran benvin-guda que hen tingut a Twitter... Deseguida les santsenques s’han po-sat a difondre’ns i en un momenttenim una pila de seguidores! Quebé que ens rebeu amb els braçosoberts! Moltes gràcies!

Ara només ens falta millorar laweb, per tenir una veritable pre-sència ens els móns dels bytes. Elpaper ja el coneixem, ara necesi-tem fer un salt endavant i teniruna burxa virtual a l’alçada.

.

Barrisants.orgSants

Dissabte 19 de maig de 2007 elsagents antiavalots dels Mossos d’Es-quadra van detenir il·legalment enRoger, veí del barri de Sants. El jo-ve era a la plaça d’Espanya entre elpúblic mirant com es desenvolupa-va una acció pacífica de la campa-nya Estatotfatal.net. Quan l’acció

consistent a aturar temporalment eltrànsit va finalitzar, uns antiavalotses va acostar al fotògraf de La Bur-xa Albert Garcia, que cobria l’acció.Els policies el van agafar violenta-ment pel braç i li van exigir que elsacompanyés a un racó. El jove veídel barri es va situar entre el fotò-graf iels antiavalots i els va recrimi-nar que el fotògraf tenia l’acredita-ció professional corresponent. En

Judici contra un veídel barri detingut il·legalment el 2007

Cartell per difondre el Dimecres Groc al barri. ARXIU

La marea groga es consolida al barri

escoles i AMPA de Sants s’hi adhe-reixin.

Per tal de continuar fent visible leslluites engegades i de trobar, a partde l’assemblea, punts d’encontre,s’establirà a partir d’ara els dimecresgrocs, que consisteixen en què cadaescola ha de vestir-se d’aquest colora l’epicentre de la setmana. L’últimareunió se celebrà el dimecres 28 desetembre i s’ha obert el compte decorreu electrònic informatiu sants-maresindignades@gmail.com per atotes aquelles persones que vulguinparticipar-hi o informar-se de les ac-cions que s’estan duent a terme.

qüestió de segons tres antiavalotsvan agredir i reduir al terra al jovesantsenc.

DETENCIÓ IL·LEGALEl jove va comunicar als mossos,amb la cartera a la mà, que si voliens’identificava voluntàriament peròque volia que els agents li donessinel número de placa. Els mossos s’hivan negar i van detenir il·legalment

el nostre veí, que es va passar sethores a les cel·les de la comissariade les Corts.

QUATRE ANYSDESPRÉS, EL JUDICIA finals del mes de setembre va arri-bar la citació judicial per a les 12del migdia de dia 1 de desembre. Eljudici se celebrarà a la Ciutat de laJustícia.

05Octubre de 2011

Els Mossos d’Esquadra deteniren sis persones el 6 d’octubre que van anar a comunicar aljutge de guàrdia que estaven assabentades del procediment. ALBERT GARCIA

Felip Puigenvia activistesa l’AudiènciaNacionalespanyola

Irene Jaume GambínSants

El 15 de juny es va fer una acció pa-cífica a les portes del Parlament deCatalunya sota el lema «Aturem elParlament», convocada per mostrarel rebuig a la votació i posterioraprovació de la Llei Òmnibus.

El dilluns 3 d’octubre van co-mençar les primeres detencions or-denades per l’Audiència Nacional(arran de la denúncia del sindicatManos Limpias) d’activistes suposa-dament relacionats amb l’acció del15 de juny. En el moment del tan-cament d’aquesta edició, ja s’handut a terme 16 detencions, 6 de lesquals a la Ciutat de la Justícia (fo-to). A més, tres de les persones de-tingudes són del barri.

Can Batlló començaamb força el nou curs

Joan CostaSants

Entre la calor i les vacances semblaque a l’estiu tot s’atura, però a CanBatlló encara han quedat veïns i veï-nes que, amb constància i treball, hanfet continuar la vida al bloc 11.

S’han dut a terme debats sobre elsusos i el disseny de l’espai, s’ha trac-tat sobre les expectatives de les activi-tats i projectes a fer de cara a la torna-da i s’ha continuat construint l’espaifent obres que facilitin l’accés i obrinCan Batlló amb més disponibilitat pera tothom; d’entre les més importantscal destacar la construcció d’un lava-bo adaptat per a persones amb mobi-litat reduïda i l’obertura de portes peraccedir al pis superior on s’hi podentrobar una quantitat de sales i saletesconsiderable per ajudar a omplir devida el recinte.

La biblioteca Josep Pons també hacontinuat engrandint-se gràcies a la lí-nia que segueixen els voluntaris, una

línia basada en la voluntat, el treball iles donacions dels veïns del barri finsal punt que l’espai on s’encabia haquedat petit.

També s’han dut a terme xerrades,conferències, vermuts, jocs d’aigua pera la canalla, entre d’altres activitats.

Després de la feina sorda dels me-sos d’agost i setembre, la força de latornada a Can Batlló sembla que re-cull l’entusiasme renovat de totsaquells veïns i veïnes que volen fer del’espai un lloc per al barri; així doncs,a l’octubre un tros de fàbrica —el bloc11—, una antiga productora de rique-sa per als amos i de misèria per alstreballadors, es convertirà en un es-pai d’oci i cultura, i de record de totsaquells que van sobreviure. La poesiaorientada a la vida a les fàbriques,l’art i la música ocuparan Can Batllóel dissabte 8 d’octubre.

Assembles, idees, autogestió... Elbloc 11 de Can Batlló continuaconsolidant-se, es va construint i vaprenen vida.

La creació d’assemblees detreballadors i treballadoresindignats és un dels objectiusde la Comissió Laboral del’Assemblea d’Indignadesde Sants.

Gemma PareraSants

La iniciativa ha començat a funcionar alGrup Expo Hoteles and Resorts queentre altres hotels té l’hotel Torre Cata-lunya situat a l’avinguda de Roma il’empresa Roda 5.000 de manteni-ment. A principis d’agost es va crearl’assemblea de treballadors i treballa-dores indignats de Roda 5.000 i a inicis

de setembre ja es va constituir l’assem-blea del Grup Expo Hoteles. L’objectiuque es plantegen és seguir creixent percomptar amb un veritable espai de re-presentació de tots els treballadors itreballadores del grup.

COMPARTIRI CERCAR SOLUCIONSSegons la comissió laboral aquesta ésuna bona oportunitat per posar en co-mú problemes i cercar solucions ambla participació del conjunt de treballa-dors i treballadores. «Estem mancatsd’un sistema organitzatiu de base as-sembleària que ens permeti decidir pernosaltres mateixos què volem i com hovolem aconseguir. El moviment del15M ha mostrat que és possible un ca-mí de participació obert a tothom».

Neix l’assemblead’indignats del GrupExpo Hoteles

L’Hotel de la Torre Catalunya és del Grup Expo Hoteles. INTERNET

lladors/res indignats/des el 8 d’octu-bre a les 17h a plaça Catalunya.

ALTRES COMISSIONSL’Assemblea d’Indignades de Santstreballa també des de les comissionsd’Educació, Habitatge, Salut, Difusiói Autosuficiència. Recentment s’ha

creat la comissió d’Universitat Indig-nada que està preparant diverses xe-rrades. sobre economia política, mit-jans de comunicació, cooperatives,energies, despesa pública i mètodesde participació del 7 octubre al 20 denovembre.

La proposta de crear i coordinarassemblees d’indignades d’empresaals barris, als polígons industrials ials diversos sectors amb característi-ques pròpies com la sanitat, l’ensen-yament, les administracions públi-ques o empreses com Telefònica seràpresentada a la III Trobada de treba-

La cultura mexicana i catalana s’apropenen el Vive México 2011

Gemma PareraSants

Barcelona Vive México 2011 neix ambla voluntat d’apropar la cultura mexi-cana i la catalana, quan s’acomplei-xen 201 anys de la independència.

Els antecedents d’aquesta propos-ta són l’Encuentro Mariachi de Barce-

lona, celebrat a la Plaça Reial, fruit del’agermanament d’aquesta plaça ambla Plaza Garibaldi, i les diverses edi-cions de la Setmana de Mèxic a Barce-lona, celebrades al Poble Espanyol.

JORNADES MOLT DIVERSESLes jornades han contemplat més de30 activitats durant el mes de setem-

bre, que han volgut donar a conèixeruna cultura heterogènia, rica i inte-gradora. S’ha celebrat una fira gastro-nòmica, balls tradicionals, diversesexposicions, conferències, teatre,concerts i dos cicles de cinema. Elcentre Cívic de les Cotxeres de Santsva acollir el cicle de cinema contem-porani mexicà del 5 al 9 de setembre

i un dels actes més originals va ser elconcurs de ranxeres en llengua cata-

lana que es va celebrar al Casinetd’Hostafrancs el 12 de setembre.

Imatge promocional del Vive México d’enguany. INTERNET

06 Octubre de 2011

Les festes majorsde Sants i la Bordeta

És difícil sintetitzar en vuitimatges la Festa Major d’en-guany, ja que és el momentd’eclosió de la feina quemoltes persones fan durant

l’any, a més de ser unimmillorable escenari per al’alegria i la cohesió social.Des de LA BURXA ho intenta-rem!

Cursa de carretons, èxit diürn.Enguany, 15 carretons es van reunir el diumenge per concloure la Festa Major Alternativa(FMA). La participació va ser un èxit, sobretot en la categoria infantil, amb tres carretons. Labaixada del carrer Sagunt fins Burgos, des d’Olzinelles, va servir per revalidar el duel dels da-rrers anys entre L’Spirit of Maula i els campions d’enguany, LA BURXA. Des de l’organitzacióes vol agrair la participació dels més menuts i lamenta la multa posada per l’ajuntament per«ús indegut de l’espai públic» .

CARME

Va per tu, Esteve!«El retorn d’un so màgic: Un espectacle. Un petit somni... d’un poble que per uns instants vol agrair-te i recordar-te dinsdel mar alegre de les teves tonades.» Per fer realitat aquestes paraules, la Companyia Elèctrica Dharma, els Diables, Taba-lers, Grallers i Castellers de Sants, el Casal Independentista, la comissió de festes del carrer Sagunt i l’Assemblea de Barrivan treballar i ballar plegats en l’Homenatge a Esteve Fortuny. Un cercavila de cultura popular, un correfoc infantil i unconcert de la Dharma —que enguany ha anunciat una aturada indefinida de la seva activitat artística— van servir per re-cordar i homenatjar el guitarrista de la companyia santsenca, mort ara fa 25 anys.

Els Diables de Sants, indignatsDavant la prohibició del correfoc de la Festa Major Alternativa per part deldistricte, els diables van organitzar una marxa de torxes en senyal de dol.Vestits amb capes negres i tocant la marxa fúnebre es van dirigir a la seudel districte on es llegí el comunicat de l’Assemblea del Barri.

JORDI SOLER

Les activitats de la seva 17a edició han congregat una important nombre de persones al parc del’Espanya Industrial. L’espai ha estat un escenari immillorables que ha permès consolidar activi-tats relativament noves, com les adreçades a infants, els vermuts al migdia, el concurs de paelleso la mostra de col·lectius i entitats socials, més enllà de les concurregudíssimes activitats de nit.

Gran assistència de públic a les activitats de la Festa Major Alternativa

ALBERT GARCIA

ORIOL RIGOLA

Octubre de 2011 07

La Farga guanya el concurs popular de guarnimentDels 14 carrers guarnits, el segon classificat al 12è concursorganitzat per Sants 3 Ràdio, va ser el carrer Valladolid, se-guit per Finlàndia. Tots tres celebraven enguany el 30èaniversari.

INTERNET

Els Castellers, lloc de trobada per Festa MajorEls Borinots afirmen estar contents perquè desprès de 6 anys s’han fet un lloc a les festes. Quan en-guany encaraven el repte de canviar de carrer, patien per si els trobarien o per si a gent hi continua-ria anant... Dubtes esvaïts! Afirmen haver tornat a gaudir de les festes perquè molts els han acom-panyat i els han donat rialles, alegria, disbauxa! I no ho dubteu l’any vinent més i millor!

BORINOTS

La Bordeta celebra la seva festa més multitudinàriaMés d’un miler de persones van participar a la tercera edició de La Bordeta en Dansa, el 17 de se-tembre als Jardins de Celestina Vigneaux. Les danses d’arreu, els tallers per als infants, la mostra gas-tronòmica i d’entitats del barri i un espectacular castell de focs consoliden una festa multiculturalde cloenda de la Festa Major de la Bordeta que els seus organitzadors esperen repetir i millorar.

INTERNET

Èxit de la tercera edició del concurs de paellesEl concurs de paelles de la FMA es va saldar amb un gran èxitde participació, consolidant l’espai diürn de les Alternatives.Amenitzat pel grup del barri La Màlaga Essència Rumbera, vafer un ball de sobretaula carregat de ritme i garrotins.

La programació infantil plenament consolidadaTitelles, música africana, grups d’animació, un mercat d’in-tercanvi i uns originals jocs d’aigua han estat algunes de lesactivitats de la Festa Major Infanil, que han tingut una altíssi-ma participació dels més petits i petites.

ERICA MARTÍ MIMULUS

NI DEPENDÈNCIA DELS ESTATS,NI DEPENDÈNCIA DELS MERCATSFinalment, la mirada de Bloc Negre esva fer palesa a partir de les 17 hores ala plaça Urquinaona.

El col·lectiu anarquista va clamard’aquesta manera tan contundent lesinjustícies que pateix el poble català:«Ni dependència dels mercats, ni de-pendència dels estats: independènciasense límits! Aquest any hem pogutveure com els mercats han guiat les po-lítiques arreu del món, i els pobles hanpatit les conseqüències de la seva cob-dícia per la seva submissió al ter-ror del’economia de lliure mercat. Retalladesa casa nostra dels pocs serveis bàsics dequè gaudíem, com a mera caritat, peramagar la misèria que provoquen: mésindefensió dels treballadors vers la pa-tronal, guerres globals per recursos na-turals i destrucció del territori en nomdel progrés. Totes aquestes mesurescollen més a les classes populars peraugmentar la seva dependència delsmés poderosos, únics beneficiaris d’a-questes situacions. També hem vist unaespurna d’esperança perquè semblaque el poble va despertant (...).

»Ens quedem amb la força dels mar-ginats, de com són capaços de posar elsistema contra les cordes, i de les ma-neres dels indignats, organitzant-sesense partits ni dirigents, assenyalantdes de la base els culpables a qui calcolpejar i derrocar. Tanmateix el des-pertar dels pobles porta la repressiódels estats, mà executiva dels poderseconòmics, quan cal amb l’exèrcit iquan no amb policia, però sempreamb la repressió. Les ganes de canvitraslladen la violència de la nostre vidadiària (desigualtats socials, explotaciólaboral, aïllament personal, abusos depoder, etc.) als carrers dels pobles i ciu-tats on la repressió intenta aturar-nos.Però la unió del poble sempre podràcontra els seus opressor (...).

»Cap estat ens donarà mai la lliber-tat ni amb el capitalisme serà possiblela justícia i la dignitat humana. L’únicaindependència real és la d’un poble au-togestionat, que impliqui la lliure fede-ració entre pobles, sense fronteres queels separin i els enfrontin, que lluiti perla igualtat entre totes les persones i lafi de les opressions. Mori l’estat i vis-ca l’anarquia!.

La manifestació de la tarda a Urqui-naona va aplegar unes 10.000 perso-nes, segons la Guàrdia Urbana, xiframés alta que la de l’any passat.

En moviment08 Octubre de 2011

FENT JUSTÍCIA

Els 3 de Gràciai Josep Mayoral

David Fernández

La passada Festa Major de Gràciava tenyir-se de dol i dolor rere lamort en accident de trànsit de Jo-sep Mayoral, jove activament com-promès amb la Festa Major Alter-nativa, els moviments socials i l’es-querra independentista.

Malauradament, hemerotecaabsurda sovint, alguns mitjans vanreproduir que en Josep pertanyiaals 3 de Gràcia i que havia estat jut-jat a l’Audiència Nacional per lacrema de caixers automàtics. Labrevetat d’un detall fals convidavaobertament a l’equívoc i la confu-sió. Els 3 de Gràcia no van ser maiun grup il·legal. Va ser el sobre-nom solidari que, el 2002, van re-bre tres joves graciencs detingutssense proves, maltractats a comis-saria i injustament acusats durantquatre anys d’un fals delicte de te-rrorisme.

Josep Mayoral mai va ser jutjatni condemnat. La mateixa Audièn-cia Nacional, a petició expressa dela fiscalia del tribunal especial, vaarxivar la causa el 2006 per faltad’indicis. Absolt del tot rere unprocés inquisitorial i kafkià, a Jo-sep se’l recorda a la Vila precisa-ment per aquest motiu: per haverestat una víctima de l’obsessió re-pressiva de García-Valdecasas i elsmuntatges del PP contra la dissi-dència. El 2005, més de 3.000 veï-nes de Gràcia s’havien autoincul-pat davant l’Audiència Nacionalper a córrer la mateixa sort que enJosep: aquesta sí és la seva histò-ria. I per això el dol compartit.

El 2009, l’inspector de la poli-cia que va ordir l’operació fou em-presonat per corrupció, acusatd’associació il·lícita i proxenetis-me. La història posa cadascú al seulloc. I en Josep té el seu, guanyat apols contra els temps de tanta in-fàmia, a la Vila de Gràcia, a la me-mòria col·lectiva i a la lluita pelsdrets civils als Països Catalans. Se-guim, seguirem. Amb tu. Gràcies,Josep.

D’Onze de Setembre aOnze de Setembre tiremperquè ens toca. Ens tocareivindicar què som, quèvolem, i sobretot, què novolem. Amb permís de la fide la democràcia Xilena deSalvador Allende, i evident-ment dels 3.000 morts a lestorres bessones als EUA,l’Onze de Setembre és elnostre crit.

Àngel Bravo AlmirallSants

Queda clar que, acumulant càrreguesen forma de papers de Salamanca, desentències en contra de l’Estatut, d’in-tents de castellanització de l’escola ca-talana, el que passa és que, batec a ba-

tec, el nostre cor cada vegada se sentmés distant de l’Estat espanyol.

LA DIADA AL BARRILes diverses entitats santsenques apro-fiten els Onze de Setembre, però, peremfasitzar en les peculiaritats dels seushoritzons.

Així, enguany, el Casal Independen-tista de Sants Jaume Compte sent laDiada Nacional com un dia en quècommemorem la «pèrdua de les nos-tres llibertats nacionals enmig de fortesretallades dels drets socials adquiritsamb la lluita de les treballadores». Peraixò, aquest any el seu lema ha estat:«Que no ens retallin la nació: Indepen-dència, Països Catalans». A banda departicipar en els actes que es desenvo-lupen al centre de Barcelona l’Onze deSetembre, el casal sempre ha dutaquesta commemoració al barri unsdies abans de l’efemèride. Aquest anyl’acte de la Diada va ser el divendres 9de setembre al mateix Casal (c. Munta-

das, 24), un sopar en què vam poderescoltar els parlaments del Casal, la veud’un militant de l’esquerra indepen-dentista del País Valencià i l’actuaciódel cantautor Pau Alabajos.

ACTE DE SM×ISants-Montjuïc per la Independència(SM×I), per la seva banda, va muntarel dia 10, de 18 a 20 hores, una paradaa la plaça de Sants, des d’on es va re-partir el manifest fet per l’AssembleaNacional Catalana (ANC) per la Diadad’enguany. Al final, i davant unes qua-ranta persones, es va llegir l’esmentatmanifest.

SM×I és un dels nuclis més actiusde la ciutat, que ha recollit gran partdel col·lectiu de gent que va organitzarla consulta sobre la independència aldistricte. D’altra banda, l’entitat inde-pendentista va participar també a lamanifestació de la tarda de la Diada,amb un bloc encapçalat per la pancar-ta: «Pel nostre futur, independència».

Tenim les clausper obrir horitzons

El passeig del Born durant la manifestació de l’Onze de Setembre de la tarda.ALBERT GARCIA

La tardor i l’hivern es presentenmolt calorosos, temps de lluites,de sortir al carrer per defensarels nostres drets.

• 1 d’octubre a les 17 h: as-semblea general a plaça Cata-lunya per preparar la manifesta-ció internacional.

• 15 d’octubre: manifestació in-ternacional per mostrar la nostraindignació.

• Actualment: marxa cap a brus-

sel·les per part de columnesd’assembles d’indignats de totEuropa.

• Des del 31 d’agost: activitatsde la Universitat Indignada. Con-sulteu el web per veure les acti-vitats que es portaran a terme.

Per veure totes les mobilitza-cions podeu consultar el web:http://www.acampadadebarce-lona.org/

Mobilitzacions

Octubre de 2011 09

LA BORDETAMON AMOUR

El 8 d’octubrei l’auditori

Comissió de Veïns de la Bordeta

El barri de La Bordeta torna a enge-gar el comptador de la reivindicacióde Can Batlló davant l’incompli-ment continuat de les promeses del’ajuntament.

El passat 11 de juny, després demés de 35 anys d’espera, els veïns iveïnes del barri van poder posarmig peu a dins de Can Batlló recu-perant part d’una nau, el bloc 11,per a usos veïnals. Les claus de laresta de la nau seria lliurada alsveïns 10 dies més tard perquè enaquell moment s’estava treballanten un rodatge d’una pel·lícula i es-tava muntat tot el decorat.

Han passat més de 3 mesos i elsveïns encara estem esperant lesclaus d’aquesta nau que s’ha deconvertir en el futur auditori de l’e-quipament i hem decidit prendre lainiciativa: El 8 d’octubre guanyareml’auditori de la Bordeta. Serà una deles activitats de la jornada de portesobertes que s’està organitzant.

I és que els veïns i veïnes, encontraposició de la provisionalitatdels polítics i els partits que van pas-sant per l’ ajuntament, sempre sónpermanents i tenen la necessitat deque se solucionin els seus proble-mes i, sobretot, que les promeses escompleixin i no depenguin dels in-teressos puntuals d’una administra-ció cada vegada més allunyada de laciutadania.

Els veïns sí que no hem parataquest estiu. Portem condicionantel bloc 11, netejant-lo a fons, traientruna, instal·lant-hi lavabos, projec-tant la rehabilitació, etc. No hem pa-rat cap dia des de l’11 de juny i l’ac-tivitat ha estat frenètica i productiva.La Biblioteca Popular Josep Ponsfunciona a tota marxa gairebé desdel primer dia. Més de 5.000 llibressón el resultat de la col·laboració detot el veïnat.

Veniu a la jornada de portesobertes del dia 8 d’octubre i, entretots i totes, guanyarem l’auditoriper la Bordeta

Una membre del 15-M ensdóna la seva visió sobre lasituació actual, sota uncontext de crisi, que hanprovocat els mateixos a quiara estan rescatant elsgoverns, el gran capital.Però el problema no és lacobdícia d’uns pocs, el pro-blema és això que en diemcapitalisme. Ens fa un repàsdels atacs per part del capi-tal contra els drets bàsicsdels ciutadans, i ens anun-cia les futures mobilitza-cions.

Núria ComermaMembre de l’Assemblea de Gràcia

Històricament qualsevol victòria deles classes populars ha esdevingut através de l’autoorganització. Maigoverns, especuladors i empresarishan cedit sense trobar resistència icontrapoder. El moment actual téuna força determinada que ens potdonar alguna victòria que motivi ala resta a lluitar pels drets i lliber-tats de totes.

POLÍTICA D’AUSTERITAT,POLÍTICA DE RETALLADESLa boira, però, enterboleix tot Euro-pa de feixisme i de l’eufemisme del’austeritat. Ells ataquen fort i inten-sifiquen les desigualtat socials sotael pretext que és l’única manera desortir de la crisi. Tanmateix, les se-ves receptes no funcionen, el casgrec n’és l’exemple paradigmàtic.

Com més retallades (austeritat)més dificultats de sortir de l’atzu-cac on ens han fotut. Política gover-namental clientelar de saqueig del’erari públic per donar-lo a gransempreses i bancs, preparant-se elseu futur.

L’estratègia del poder és clara:desprestigiar la funció pública —parlen de dèficit a la sanitat o a l’e-ducació, però no dels diners queens costa l’exèrcit i els cossos re-pressius— per reconvertir-la a tra-vés de la lògica empresarial en unnegoci; i, alhora, empènyer a la po-blació a comprar els drets socials ales escoles concertades, a les immo-biliàries i a les mútues de salut pri-vades. Mentre els lobbies empresa-rials afincats a Brussel·les augmen-ten la seva influència i els seusbeneficis, la misèria s’intensifica:més de 2 milions de persones viuensota el llindar de la pobresa als Paï-sos Catalans.

AIXÒ NO ÉS UNA CRISI,ÉS UNA ESTAFAReforma laboral, reforma de lespensions, destrucció dels conveniscol·lectius, retallada del 5% delsous dels funcionaris, precarietatlaboral, manca de recursos en edu-cació i sanitat públiques, robatoridels mercats financers als més vul-nerables, tendència cap a una so-cietat més dèspota i injusta, con-centració del poder econòmic i po-lític en poques mans, atur,desnonaments, pèrdua del poderadquisitiu de les classes popularssón conseqüència de la fal·lera deperpetuar el sistema capitalista. Ésun programa intencionat i esta-blert: «refundar el capitalisme» cos-ti el que costi.

Estem obrint els ulls i sota el pa-raigües de la indignació cridem benfort que «això no és una crisi, sinóuna estafa».

VÉNEN TEMPSDE SORTIR AL CARREREns espera una tardor i un 2012 deretallades en els àmbits que satisfanles necessitats bàsiques, però tam-bé els espera a ells una tardor ca-lenta.

Les mobilitzacions i les protestescontinuen. Des de l’estiu hi ha am-bulatoris ocupats pels veïns i lesveïnes, el 18 de setembre s’han ma-nifestat milers de persones arreude l’Estat espanyol per defensar elsserveis públics per totes, sota el le-ma: «Per uns serveis públics per to-tes. Banquers i polítics: traieu lesmans del que és públic».

El 25 de setembre la manifesta-ció pel dret a l’habitatge i contra elsdesnonaments fou el tret de sortidaa una intensa campanya per defen-sar el dret a un sostre. El 15 d’octu-bre prendrem els carrers a nivell in-ternacional demostrant que la in-dignació no és només un estatd’ànim sinó que s’acciona per de-fensar la dignitat, els drets i les lli-bertats de totes.

Per moltes pretén ser l’inici d’uncicle de lluites que es preveu in-tens, complicat i esperançador. Ales universitats, a l’escola, als am-bulatoris, als hospitals, als centresde treball, a la casa a punt de serdesnonada, als pisos buits es viu-ran moments intensos de vida co-muna, de lluita compartida i deconstrucció d’una altra sortida —ala que ens volen imposar i fer creu-re com a única— a la crisi. Del «Jun-tes ho podem tot» del Banc de Des-crèdit a una resistència global, co-ordinada i organitzada contra ells.

LA CORDA S’HA TRENCATNingú sap quin és el futur queespera al moviment 15M però sique podem dir que s’ha obert unaesquerda entre el Nosaltres i ellsque ens fa posicionar: per noperdre allò que tants anys de lluitaha costat, per recuperar la nostravida i per intentar canviar un siste-ma capitalista salvatge. Ara toca ser-hi, toca dir ja n’hi ha prou i comdeia una pancarta de plaça Catalu-nya: «Hem pres la humil decisió deno retrocedir».

LA TARDOR QUE ENS ESPERATindrem una tardor on es multipli-caran les assemblees de treballa-dors i treballadores als centres detreball i on les ocupacions delsCAP, dels hospitals, de les universi-tats, dels instituts seran l’eina deconsciència i pressió política. Ladescentralització a través de les as-semblees populars als barris, po-bles i viles ha d’anar acompanyadaper la proliferació d’assemblees alscentres de treball.

I així entre totes definir una es-tratègia compartida que ens porti auna aturada de l’economia quepressioni realment a les institu-cions que juguen amb el que és detots i totes.La inèrcia és la que ensha portat a aquesta situació d’asfí-xia i d’angoixa permanent. Quan elfutur es preveu tant negre és obli-gació de totes parar. Si ara no,quan?

Concentració per aturar un desnonament, una resposta contra l’especulació immobiliària pròpia del capitalisme. ALBERT GARCIA

Ara és el moment:nosaltres o ells?

Cantants compositores del jazz»,basat en l’obra, la veu i l’esperit dequatre vocalistes cabdals de la his-tòria del jazz: Billie Holiday, NinaSimone, Abbey Lincoln i JeanneLee.

Un viatge impregnat de la força isensibilitat característiques de lacantant Dácil López, que ens mos-tra la vessant més compromesa de

Billie Holiday, coneguda, entred’altres proeses, per l’al·legat anti-rracista «Strange Fruit», Nina Simo-ne, feminista amb peces com «FourWomen», Abbey Lincoln, contràriaals estereotips femenins de l’època,i Jeanne Lee, precursora del jazzd’avantguarda.

Totes les cares, els matisos i elsanhels de quatre autores irrepeti-

bles a les mans d’una de les veusmés singulars i inquietes del nostrejazz.

Divendres Faràndula oferiràmensualment diferents propostesde circ, de dansa i de música.

En format de cafè-teatre, tambéhi trobareu espais de difusió de di-ferents plataformes i col·lectius delbarri... Seguirem informant.

Núria AlcoberSants

Aquest proper divendres 14 d’octu-bre, s’inicien de nou les vetlladesdel Divendres Faràndula al Casinetd’Hostafrancs. Dácil López Quartetserà l’encarregada d’obrir la tempo-rada amb l’espectacle «4 WOMEN:

Cultura10

DivendresFaràndula obretemporadaamb jazzcompromès

Cooperes o competeixes

Els projectes que formempart de l’espai Sants Coo-peratiu estem redactantun manifest sota el nom«Per un model econòmic

solidari i redistributiu» que expres-sa la posició del col·lectiu front l’a-provació dels pressupostos de laGeneralitat de Catalunya i de la LleiÒmnibus i fa una crida a recolzarl’economia cooperativa. Això és unextracte del document complet quetrobareu al domini sants.coop.

RETALLAR DRETS SOCIALS ÉSUN ERROR QUE PAGAREM CARLa reducció de 1.000 milions d’eurosen Sanitat significarà tancar equipa-ments, empitjorarà les condicions la-borals dels professionals del sector i

agreujarà la ja de per si precària aten-ció sanitària de la població.

Les retallades en Educació equi-valdran a un augment del númerod’alumnes per professor en tots elsàmbits acadèmics; suposarà una re-ducció de les activitats formativescomplementàries; i implicarà la su-pressió de la formació per a forma-dors, la reducció del temps dedicata la recerca i l’eradicació del finan-çament públic en màsters oficials.

La rebaixa en Cultura no afectaràúnicament les inversions en equi-paments, sinó també a la recerca icreació artística. Reduir la inversiópública vol dir escurçar l’activitat ila programació i, alhora, obligarà aapujar el preu de les entrades, fentla cultura encara més inaccessible.

Manifestde les coo-perativesde Sants

Projecte BarriCooperatiu

Pensem que la situació actual reque-reix uns pressupostos solidaris amb elconjunt de la població, així com amb elteixit econòmic productiu que apostapel manteniment de l’ocupació, l’arre-lament al territori i la lleialtat a la situa-ció social que el contextualitza.

Interpel·lem el govern de la Ge-neralitat i als ajuntaments a pro-moure l’economia cooperativa –si-gui de treball, consum o estalvi-adoptant mesures concretes perdonar suport econòmicament i dis-criminar positivament aquest mo-del d’empresa que pertany als tre-balladors, es vincula al territori idesenvolupa una activitat econòmi-ca que combina la creació d’ocupa-ció amb l’interès per la comunitat.

Fem una crida a la participacióno només en les alternatives, sinótambé a les mobilitzacions previstesper a la #tardorcalenta.

Actuació del grup a Sant Hipòlit de Voltregà. INTERNET

La Bordeta en Dansa, cloendade la Festa Major de la Bordeta

Adéua la ciutatdels oficis

Núria GurinaSants

«Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis»és una exposició fotogràfica creada perXavier Corbella i David Román que re-córre l’antic recinte fabril de Can Batllóa la Bordeta cartografiant els tallersdels cada vegada menys nombrosospolígons industrials dins la ciutat, unvestigi de l’arquitectura fabril i la indús-tria del segle XIX que resisteix ben en-trat el segle XXI. La mostra fotogràfica,que ha estat exposada al bloc 11 deCan Batlló des de que el passat 11 dejuny els veïns van entrar al recinte, ro-mandrà a la Biblioteca Vapor Vell del 3al 28 d’octubre. El 6 d’octubre a les19h es farà una xerrada-presentació enquè hi participaran els creadors de l’ex-posició, un extreballador del recinte iun membre de la plataforma veïnal.

El parc de l’EspanyaIndustrial va acollir el diu-menge 4 de setembre lasegona edició del Triatló dela Dona

Gemma PareraSants

La prova va consistir en 300 metresde natació al llac de l’Espanya Indus-trial, 8 quilòmetres de ciclisme enuna ruta per Sants-Montjuïc i 2 quilò-metres de cursa pel barri de Sants.

Aquesta prova està coorganitzadapel Secretariat d’Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta i per la tria-

Arriba la segona ediciódel Triatló de la Dona

tleta Pilar Hidalgo, que va impulsarla iniciativa l’any passat amb duescondicions: que es realitzés a Sants ique fos una prova exclusivament fe-menina.

L’experiència va ser molt ben aco-llida per les participants, com NúriaFonts per qui va ser el seu primerTriatló. «Va ser una amiga, la Lídia,que em va animar a apuntar-m’hi i laexperiència va ser molt satisfactòria.Feia temps que no sentia les pessigo-lles a la panxa de la competició; lle-var-te d’hora, esmorzar fort, marxarde casa. Em va encantar l’ambientque es respirava i a més vaig conèixergent molt maca amb la que podercompartir properes activitats».

Octubre de 2011

El dissabte 17 de setembre, ala plaça Celestina Vigneaux,se celebrà la tercera edició de«La Bordeta en dansa», unaforma de cloenda de les festesmajors del barri.

Mercè EstebanLa Bordeta

La festa, ja consolidada, està orga-nitzada pel Centre Social de Sants,la comissió de Veïns de la Bordeta,el Secretariat d’Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta, i Sants 3Ràdio.

Va començar a les 17.30 horesamb una xocolatada i uns tallers in-fantils. Després de veure ballar elsGegants de Sant Medir, diversosgrups dansaires inciaren el seu re-petori; entre ells actuaren Alma Pe-ruana, Urban Dance, Abada Capoei-ra, La people del Fènix, la Comissióde la Plaça Súria, Ibtisama, Swing-maniacs, Danzantes de Tijera, Fà-brica de somnis, Associació culturalCaporales Centralistas Puno-Perú,Esbart Ciutat Comtal i la companyiade ballet clàssic.

Durant la festa, els veïns van po-der fer un tast per la mostra gastro-nòmica, composta per cuina xinesa,pakistanesa, libanesa, panjabi, ita-

liana i catalana. I és que un dels fetsque caracteritza aquest acte unitariés la trobada de persones d’arreuque conviuen als nostres barris ique mostren la seva cultura a travésde la gastronomia i les danses flo-klòriques del país d’origen.

Per acabar es va gaudir d’un ballde diables i un gran i festuós castellde focs preparat per la Colla deDiables de Sants que enguany hasuperat l’exhibició de les dues edi-cions anteriors.

D’aquesta jornada es pot desta-car l’afluència del públic, que va serde milers de persones, i la partici-pació de més entitats del barri queen altres ocasions.

SOLIDARITAT

No es retallaen seguretatDavant l’allau de documents vi-suals que acrediten la brutalitatamb que actuen els Mossos d’Es-quadra, Felip Puig porta replicantdes de fa uns mesos que des d’In-terior és troben en una situació in-justa perquè no poden aportarproves per contrarestar la informa-ció. Així que Puig ja ha anunciatque a partir del 2012 els agents dela Brigada Mòbil dels Mossos d’Es-quadra aniran equipats amb càme-res de vídeo per enregistrar imat-ges en directe. Que vigilin els delshelicòpters, que potser els treuenla feina. Mentre veiem tots els ser-veis públics del nostre país esquin-çats per les tisorades, Puig ensmostra la veritable cara d’aquestgovern i les seves prioritats a l’ho-ra d’administrar els nostres diners.L’excusa del conseller no val, ellmateix ens acusa de penjar vídeostendenciosos, de cop i volta s’haconvertit en el garant de transpa-rència i la llibertat d’expressió?Sembla que això se li oblida quanes tracta de portar ben identificatsels seus agents. La transformaciódels agents policials no s’acaba.D’aquí un temps potser veuremcanons d’aigua a pressió o gasoslacrimògens a les manifestacions,així com patrulles amb armilles an-tibales. Això sí, tot depèn del pres-supost.

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Pau Vázquez Bu-jeda va nèixer elpassat 9 de se-tembre, contratot pronòstic, alnúmero 33 delcarrer Premià.

La geganta Nú-ria Feliu ha nas-

cut a finals desetembre, ja fe-ta i ben grossa,per ballar amb

els geganters deSants pels ca-

rrers del barri.

... i d’altres gegants

Uns neixen petits...

La Xarxa d’Intercanvi de Sants canvia paraules per robaA Can Batlló intercanvem roba per unpoema. Els motius són clars: la parau-la és el bé més valuós que tenim. Enaquesta ocasió, així doncs, la Xarxad’Intercanvi de Sants et canvia un po-ema, un pensament o un dibuix peruna peça de roba en bon estat!! Elsnens i nenes també poden participard’aquest intercanvi ja que també dis-posem de roba infantil.

El dissabte 8 d’octubre, de 16 a 21

hores ens podreu trobar al recinte fa-bril de Can Batlló, al bloc 11, ambmolta roba i amb moltes ganes decanviar-la pels vostres poemes.

I és que la tarda d’aquest mateixdissabte podrem gaudir de la festa dela poesia a Can Batlló; així, compta-rem amb la presència de conta con-tes, la «instal·lació» infantil de l’espaide criança, diveros racons poètics perdins la nau, exposicions, boscos de

poesia a la biblioteca, pastissos caso-lans, beguda, audiovisuals, intercan-vis i sorpreses de les de veritat per to-tes.

Ara, no s’acaba tot aquí, la festa dela paraula continua!!

El dimarts 11 d’octubre a partir deles 18 hores ens tornarem a trobarper intercanviar poemes per roba; amés, al capvespre, a les 21 hores, hihaurà un concert de Jamm Session

Octubre de 2011 11

Un dels parcs eòlics de Terra Alta. INTERNET

Terra Alta, centralde producció energètica

Aleix Carbó i Rafel SanmartínVeïns de la Terra Alta

Terra Alta

La Terra Alta té 743 km2 (2% de Cata-lunya), està formada per 12 munici-pis i té uns 12.800 habitants. És la se-gona comarca més pobra de Catalun-ya, una de les menys competitives ide les més necessitades de revitalitza-ció econòmica en un entorn emi-nentment rural. Inicialment les em-preses volien implantar 500 molins idues línies d’alta tensió. Després,amb l’aprovació per decret del go-vern, es va pactar amb l’empresa laimplantació de 327 molins i dues lí-nies (25% de Catalunya). Si sumem ales comarques de l’Ebre, el Priorat iel Baix Camp veiem que produïm el73% de l’energia de Catalunya, quannomés en consumim el 13%.

LA SITUACIÓAlguns projectes de centrals produc-tores d’ energia que utilitzen fontsrenovables com les centrals eòliqueses troben envoltats de conflictes, i ésimportant entendre el perquè, a vol-tes, una energia a priori neta pot aca-bar sent perjudicial si no es projectai s’aplica amb seny. El Pla d’energia2005-2016 de la Generalitat preveuperpetuar un model basat en ener-gies fòssils i renovables centralitza-

des, lluny dels centres de consum isense una voluntat real de substitu-ció progressiva d’unes per altres, icap previsió de reducció d’un con-sum que comença a resultar insoste-nible. Per tant, el dubte que te ésim sical pagar un preu tant alt sense unaprevisió realista i que aquestainstal·lació posi les bases per a unnou model energètic.

MOVILITZACIONS SOCIALSEls moviments socials en contra d’a-quests projectes, basant-se amb elscriteris de la Plataforma per la TerraAlta, van comprovar que per tal defer una comarca autosuficient enenergies renovables farien falta la xi-fra de 12 aerogeneradors combinatsamb energia solar i biomassa. Amb ai-xò la Terra Alta podria ser un exem-ple per al país, i fins i tot esdevenirun reclam. Però tenim la sensacióque aquestes propostes no interes-sen, ja que el que prioritza la Genera-litat és el benefici d’unes grans em-preses, a les quals no els hi surt acompte una producció descentralit-zada de l’energia, el més a prop pos-sible dels llocs de consum. A més, elsinformes d’impacte ambiental s’hanfet per separat amb cada central, ig-norant l’impacte conjunt del globalde parcs eòlics. Per tant, no és un te-ma d’energia eòlica; sinó que és un

«sí» a les energies renovables, peròles que es fan amb seny, amb un ob-jectiu final clar i adaptades a les reali-tats de cada zona. D’altra banda, s’hadenunciat de forma repetida la man-ca de debat produït a la zona. Hi hanhagut unes grans empreses que, ambl’ajuda de la Generalitat, s’han dirigita una de les zones més rurals i desha-bitades del país. Enmig d’amenaces,coaccions i de debat zero els ciuta-dans s’han trobat amb uns projectesque ja no es podien tirar enrere. L’ú-nic referèndum que es va fer fou aHorta de Sant Joan i comptà amb unamplíssim no a la instal·lació del parceòlic al terme municipal.

Quan es van iniciar les obres almunicipi de Corbera d’Ebre el go-vern tripartit va fer recollir ràpida-ment les fosses de la Guerra Civil pertal de construir les centrals. Fins i totes va arribar a donar la paradoxa que,enmig d’una gran campanya de pu-blicitat governamental per la tasca fe-ta pel memorial democràtic, s’esta-ven construint molins damunt de fos-ses comunes amb una sentènciajudicial en ferm que va prohibir deforma expressa la continuació de l’e-xecució de l’obra. Tot plegat vessad’hipocresia.

Si un govern i unes empreses sóncapaces de maniobrar així no enshan de sorprendre que moltes de les

obres s’iniciessin il·legalment, senseprojecte signat ni tràmits necessaris,amb una transparència que brillavaper la seua absència i amb una ocul-tació d’informació i projectes moltgreu, per no parlar de la campanyade coaccions i desprestigi personalcap als caps visibles de la protesta.

NECESSITATSCal que hi hagi un debat entre elsagents socials de la Terra Alta i deci-dir què és més important: ser unacomarca basada en turisme històric(va ser un dels escenaris principalsde la batalla de l’Ebre), paisatge, vi ioli de qualitat, o ser una central deproducció energètica. Pensem quecal apostar per la primera, sense tan-car la porta a la instal·lació raonabled’energies renovables.

Cal adaptar els projectes energè-tics a les necessitats dels territoris idel país, però mai a les necessitatsde les empreses. Aquí és on rau eldrama: la voluntat. L’exemple méstrist el tenim quan comprovem queAlemanya produeix més energia so-lar que Espanya. Per què? Perquè ales grans empreses no els interessaun model basat en la instal·lació in-dividual de plaques solars a cadaedifici. Això, per nosaltres, seria unmodel positiu a desenvolupar. Peròtenim la sensació que no interessa,una sensació que fa que els terral-tins ens haguem mobilitzat en la di-ta «cultura del no», tot i que no dei-xa de ser un miratge fals, ja que l’e-rrada està en el fons de com s’estanfent les polítiques energètiques imedi ambientals.

A TALL DE CONCLUSIÓLa cultura del no és completamentrebutjable. Però és una fal·làcia queaquesta cultura és la que imperi enla Plataforma per la Terra Alta i elsdiferents col·lectius contraris alsprojectes —Maulets, Jóvens de l’E-bre, la Plataforma en Defensa de l’E-bre, l’Ecomuseu d’Horta o el CentrePicasso. La proposta és la contrària;és la d’un gran sí: el sí a un un mo-del de producció d’energies renova-bles distribuïda prop dels llocs deconsum i a petita escala, acompan-yada de forma paral·lela d’una re-ducció de consum; sí a un futur dela nostra comarca basat en el turis-me de qualitat, la producció de vi ioli i la potenciació dels espais de labatalla de l’Ebre.

que continuarà amb DJ (punxa-dis-cos) a partir de les 23 hores.

Per aquells qui no s’enrecordin,l’adreça concreta de Can Batlló és: re-cinte fabril de Can Batlló, Constitució19, cantonada Amadeu Oller.

Bona paraula i bons intercanvis!Més informació:

http://intercanvis.sants.org/

fals, un bilingüisme per als catalano-parlants que sigui monolingüisme perals castellanoparlants.

A Catalunya, un alumne té dret aser educat en castellà o en una altrallengua? Si és així, l’escola catalanad’avui garanteix l’aprenentatge delcastellà?Els drets no sónmai individuals; si unapersona té un dret és perquè pertany aun col·lectiu; el col·lectiu de ciutadansde Catalunya tenen el dret i l’obligacióde poder-se desenvolupar en la llen-gua pròpia del país, el català, i tambéel dret i l’obligació de saber i poderusar el castellà com a llengua oficial,dos drets i dues obligacions que jas’assoleixen amb el model actual. Hau-ríem d’anar més per polítiques que esafavorissin, en primer lloc, que la po-blació del país tingués la llengua prò-pia com aquella que desenvolupa i, ensegon lloc, que garantís l’aprenentatgede llengües en plural. Aquesta recla-mació que fem a Catalunya no és par-ticular; sinó que està contextualitzadaen un segle en el qual de les 5.000llengües existents, la majoria són enperill d’extinció, fet que pot portar auna reducció brutal d’una immensa ri-quesa de la humanitat. La nostra apor-tació, aleshores, és universal: volemque es permeti utilitzar als kurds el seullenguatge propi dins dels cinc estatson es troben; que els quítxues, els sua-hilis i els amazics, entre tantes d’altresllengües del món, puguin mantenir laseva llengua i es conformin com a po-ble. No és un missatge de tancamentsinó justament d’obertura de mentarreu, sobretot en aquells estats queidentifiquen estat i nació.

Arran de la situació actual ha sorgitla iniciativa Som escola, li dones su-port?I tant! És una unificació que cerca ma-neres d’actuar majoritàries i apropia-des al moment actual gràcies al treball

Jordi Esteban, soci de la CAL,director del projecte Xerrem iautor de diveros llibres pergarantir l’aprenentatge oraldel català, és un pedagog quefa temps va prendre cons-ciència de la pertinença aCatalunya i de la importànciade la llengua en la comunica-ció. El seu intent d’aconseguirque l’aprenentatge de la llen-gua catalana parlada es con-verteixi en adquisició ensporta a fer-nos un tast de laimportància de la immersiólingüística que ara es veuamenaçada.

Mercè EstebanSants

La immersió lingüística ha sigut i,per ara, continua sent una formad’assolir l’adquisició de la llenguacatalana; creus que és adequada?Va ser un encert molt gran iniciat enl’època de la transició per fonamentarel català a Catalunya; hi havia, enaquells moments, un domini socialclaríssim del castellà que s’hauria man-tingut si no hi hagués hagut immersiólingüística. Es va aconseguir que nensi nenes, fossin de la llengua que fossin,aprenguessin i es desenvolupessin encatalà; i a més en castellà, perquè aixíés com estava establert pels coneixe-ments que es donaven a les assignatu-res i perquè el castellà, pel que fa al’adquisició lingüística ja tenia, fora del’aula, els àmbits en els quals es podiadesenvolupar; i per tant, aquesta erauna solució bona i ho continua essent.

[DISSABTE 1 d’octubre]Tot el dia | Jornada de treballveïnal per adequar la biblioteca[Lloc i organització: Biblioteca JosepPons, Bloc 11 Can Batlló]

[DIJOUS 6 d’octubre]19.00 | Inauguració de l’exposi-ció fotogràfica: «Can Batlló.Adéu a la ciutat dels oficis», deX. Corbella i D. Román [Lloc: Biblio-teca Vapor Vell, 3r pis. Fins al 28 d’octu-bre]

[DIJOUS 6 d’octubre]19.30 | Jaume Compte i els fetsdel 6 d’octubre, amb AgustíBarrera i Joan Rocamora [Lloc iorganització: Casal Independentista,c. Muntadas, 24]

[DIVENDRES 7 d’octubre]Fins al 20 de novembre | Univer-sitat Indiganda de Sants(tardor) [Organitza: Assemblea deSants]

[DISSABTE 8 d’octubre]12.00 | Exposició especial delfons poètic [Lloc i organització: Biblio-teca Josep Pons, Bloc 11 Can Batlló]

[DIJOUS 13 d’octubre]19.00 | Conferència: «Parecón, lavida després del capitalisme»,per Michael Albert [Lloc: EspaiObert, c. Violant d’Hongria 71, 1r. Orga-nitza: CNT]

[DIVENDRES 14 d’octubre]19.00 | Debat Obert[Lloc: Biblioteca Vapor Vell, passatgeVapor Vell, 1. Organitza: Àmfora]

21.00 | Divendres Faràndula. 4WOMEN. Cantants compositoresdel jazz: Dácil López Quartet[Lloc: Casinet d’Hostafrancs. Organitza:Divendres Faràndula. Entrades 5 euros,en venda al Casinet el mateix dia]

[DISSABTE 15 d’octubre]10.00 | Esmorzar tertúlia [Lloc: Seudel Grup d’Opinió Àmfora, c. Masnou, 9.Organitza: Àmfora]

[DIMECRES 19 d’octubre]19.00 | Documental «Erhtal -Diari de la plaça Tahrir» [Lloc: CanBatlló (per confirmar). Organitza: Assem-blea de Sants]

[DISSABTE 22 d’octubre]Tot el dia | Excursió a Pals ambautocar [Lloc: Informació a la Seu delGrup d’Opinió Àmfora, c. Masnou, 9.Organitza: Àmfora]

[DISSABTE 29 d’octubre]19.00 | Festa de la Castanyada[Lloc: Seu del Grup d’Opinió Àmfora,Masnou, 9. Organitza: Àmfora]

FESTESMAJORS

REIVINDICATIVES DE LES CORTS

[DIVENDRES 7 d’octubre]21.00 | Concert: EAM, At Versarisi Los ChiKos del Maiz.

[DISSABTE 8 d’octubre]14.00 | Paella Popular i atuacióde sobretaula amb el cantautorJordi Montañez i Quinto Popu-lar, cultura popular.

20.00 | Concert: Otro ViernesMás, Poca Broma, La Terrasseta iTabaloko

[DIUMENGE 9 d’octubre]19.00 | Activitats de tarda dediumenge, el remei per passar laressaca

20.00 | Sopar de carmanyola

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Muntadas, 24 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

Ara, però, ens trobem en un mo-ment en què la immersió lingüísti-ca trontolla. Per què creus que pas-sa?Sembla que no hi ha una consciènciaclara de la diferència en els usos so-cials que hi ha a Catalunya i es mantéla idea de la igualtat de dret de lesdues llengües, una igualtat que consis-teix simplement que el català no arribia avançar en el domini social i en el co-neixement i ús de la gent que viu a Ca-talunya ja que el castellà ha continuatsent a nivell social totalment domi-nant; per tant, el català encara necessi-ta tenir aquest suport en les genera-cions joves, que facilita i possibilita laimmersió lingüística. A més, com a pa-ís que som, hi hauria d’haver el predo-mini del català respecte del castellà, fetque es veu amb molts mals ulls des dela resta de l’Estat, ja que s’identificaamb estats que s’han convertit en es-tats-nació, on la llengua és un elementdefinitori i, en canvi, no s’han acostat aaltres estats en què el plurilingüismeés una realitat definitòria. L’acceptacióde la pluralitat lingüística a l’Estat es-panyol és molt fluixa i ara, segons latendència política, es fa força per anara parar a fer un tipus de bilingüisme

de col·lectius que s’han ajuntat per do-nar una resposta unitària. Si finalment,però, s’hagués de complir la sentèncias’hauria d’actuar amb desobediènciacivil, ja que és totalment legítim defen-sar un model avalat per la Constitucióespanyola i que garanteix la cohesiósocial; amb la immersió no hi ha esco-les diferenciades per raó de llengua, si-nó que tots els que vivim en aquest pa-ís, Catalunya, anem a parar als matei-xos centres i per tant ens relacionemuns i altres en un sol lloc.

La independència seria la solucióper defensar la llengua catalana?La independència és un camí que bus-quem com a solució, no solament dela llengua, sinó de la situació actual, jaque considerem que tenim prou ma-duresa i suficiència com per viure in-dependents, sobretot sabent que Es-panya ens vol simplement súbdits sen-se res propi; evidentment que s’hi lligala defensa del català, tot i que això notraurà —i penso que no haurà de treu-re— la presència de persones castella-noparlants, que no s’ha de concebrecom una trava per a la independència.No hem d’actuar com estan fent ellsamb nosaltres, hem de donar aquestaprioritat a la llengua catalana perquèés la llengua del país, però amb la pre-sència de totes aquelles llengües quehi hagi en aquell moment. La indepen-dència seria un camí bo per legislar elsusos de la llengua i poder anar a pararun model de país on la pluralitat lin-güística no sigui un destorb sinó unimpuls.

Jordi Esteban. MERCÈ ESTEBAN

«La presènciade castellano-parlants no s’hade veure com unatrava cap a laindependència»

«Segons latendència política,es fa força cap aun bilingüismeper als catalano-parlants que siguimonolingüismeper als castella-noparlants»

«L’acceptació de lapluralitat lingüísticaa l’Estat espanyol ésmolt fluixa»

JORDI ESTEBAN:

Octubre de 2011 LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera, Laia Sánchez Amat, Ester Rams,Albert Ricart Sanjuan, Agus Giralt, Irene JaumeGambín, Martí Gutiérrez Farré, Àngel Bravo Almirall,Elba Mansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban, Quel Ness,David Vázquez, Anna Farré, Jordi Soler, Sergi M.Huete, Miki, Ass. Can Vies, XIS, Albert Garcia, CasalIndependentista, Comissió de Veïns de la Bordeta,XIS, Projecte Barri Cooperatiu,Àlex Tisminetzky, JoanCosta, Núria Comerma, Marc Amigó, Mimulus, JordiSoler, Carme, Barrisants.org, Oriol Rigola, EricaMartí, Borinots, David Fernández, Núria Alcober,Núria Gurina, Aleix Carbó i Rafel Sanmartín.