Aquesta és la història d’un gran llop ferotge,al qual els seus afamats llobatons desperten d’un profund son hivernal.

—Pare! Tenim gana! —criden.—Però si avui és diumenge! Deixeu-me dormir! —gemega el pare llop.—Però pare, és que estem morts de gana! —es queixen els petits.

—Aaaagggghhh… Caca de conill! —remuga el llop tot estirant-se.Està bé, sortiré a buscar menjar.

El pare llop es vesteix d’una revolada i fa un petonet a la família.

—Podem venir amb tu? —De cap de les maneres.A fora hi fa molt de fred.Us quedareu aquí ben calentons,amb la mare.

I el pare llop s’endinsa en la nit d’hivern.

Fa fred, molt de fred,però el llop no tremola

perquè el llop ferotge no té mai fred.