L’amor romàntic i la violència de gènere

L’amor romàntic és l’eina més potent per controlar i sotmetre les dones, especialment en els països

on són ciutadanes de ple dret i on no són, legalment, propietat de ningú.

“Per amor” les dones s’aferren a situacions de maltractament, abús i explotació.

“Per amor” són capaces d’humiliar-se i a la vegada, de presumir de la seva intensa

capacitat d’estimar.

“Per amor” es sacrifiquen, es deixen anul·lar, perden la seva llibertat, perden les

seves xarxes socials i afectives, perden feines.

Les relacions amb violència de gènere

es caracteritzen, en part, per la

combinació del mal tracte i del bon

tracte per part del maltractador.

Els mites reforcen el cicle de la

violència.

Cicle de la violència

Coral Herrera Gómez. La

violencia de género y el amor

romántico

Fase 1. Acumulació de tensió

TENSIÓ

La gelosia és un signe d'amor

Fase 2. Episodi agut

AGRESSIÓ

La gent canvia per amor

Fase 3. Lluna de Mel o reconciliació

LLUNA DE MEL

La felicitat de la teva parella depèn

de tu

Aquest “amor romàntic” atrapa les dones en contradiccions absurdes: “Hauria de deixar-lo, però no puc...

― perquè l’estimo

― perquè amb el temps canviarà

― perquè m’estima

― perquè és el que hi ha”.

L’amor es viu de manera diferent segons es sigui home o dona a causa de la socialització diferencial de

gènere. La socialització diferencial de gènere és el procés pel qual s’aprén a pensar, sentir, valorar,

comportar-se i actuar com a dones o com a homes d’acord a unes normes, creences i valors que cada

cultura i cada època assigna a unes i a altres.

Nens i homes Nenes i dones

― Els homes i les “activitats masculines”

acostumen a estar més ben valorades. ― Les dones i “les seves activitats” ocupen un lloc de subordinació.

― Al nen se l’educa per a l’èxit i la

producció.

― A les nenes se les educa per a la reproducció i l’àmbit privat. La

seva llibertat i ambició és poc potenciada.

― Al nen se l’incita a reprimir la seva

expressió d’afecte i se l'insinua que

potenciï la seva masculinitat i virilitat.

― A les nenes se’ls hi promou comportaments “femenins”: passivitat,

delicadesa, evitació del conflicte, complaença, serveis a l’home i

necessitat d’autorització o aprovació per fer.

― Propicia el domini per als homes. ― Col·loca “naturalment” a les dones en una posició de subordinació.

Aquest “amor” està basat en una sèrie de mites que ens esclavitzen.

Els mites de l’amor romàntic i els seus perills

El gran mite 1: L’amor ho pot tot

Mites Perills i ...

1. L’amor ho pot tot i la gent canvia per amor

L’amor NO ho pot tot. L’amor sa NO ha de:

― Normalitzar el conflicte. Creure que tot el que succeeixi en les primeres fases de relació és propi del procés d’adaptació.

― Acceptar comportaments ofensius o d’abús de la parella, creient que els canviarà.

― Considerar que estimar és compatible amb fer mal i l’amor amb el maltractament.

― Perdonar ni aguantar-ho tot.

El fet de creure en aquest mite lliga a moltes dones amb parelles abusadores.

El gran mite 2: L’amor de veritat està predestinat

Mites Perills i ...

2. Els pols oposats s’atrauen

Les persones no són pols. Els pols magnètics s’atrauen, però l’atracció entre persones és un altre tipus d’atracció, és hormonal. Cal parlar amb propietat.

3. La meva mitja taronja existeix i en algun moment la trobaré. Sense parella no ets ningú

Les persones no són fruites.

Les mitges taronges només serveixen per fer suc. Ningú és una meitat, som éssers complerts. Esperar la teva meitat perfecta només et causarà frustració.

No tenir parella no et fa menys perfecte/a.

Si t’ho creus, et provocarà:

― Constricció de la vivència d’altres experiències.

― Sentiments de culpabilitat.

― Pressió social.

4. Les relacions amoroses han de ser heterosexuals

Tothom té dret a estimar qui vulgui i com vulgui: dones a homes, homes a dones, dones a dones, homes a homes, etc.

Si no hi estàs d’acord, pateixes d’homofòbia, però et pots curar.

5. La passió ha de durar per sempre

Això només ho aguanta en Superman o Wonderwoman i són ciència ficció.

I ho saps!

6. L’amor és cec i no té res de racional

L’amor NO és cec. L’amor sa NO ha de:

― Negar i/o justificar la realitat davant situacions d’abús.

― Buscar excuses.

Minimitzar la realitat.

El gran mite 3: L’amor és allò més important i requereix lliurar-s’hi

totalment

Mites Perills i ...

7. La felicitat de la teva parella depèn de tu

Hi ha coses que sí depenen de tu, com pagar les factures a final de mes com tantes altres coses, però la felicitat de la teva parella NO.

La parella NO ha de ser el centre NI la referència de la teva vida. N’és una part més, com les amistats o la família. El centre de la teva vida ets tu.

Si creus en aquest mite, això pot fer que t’oblidis de la teva pròpia vida, que depenguis de l’altra persona i t’adaptis a ella, oblidant-te de la teva identitat i renunciant a la teva intimitat.

8. La parella ha de ser el centre i la referència de la teva pròpia existència personal

El gran mite 4: L’amor és possessió i exclusivitat

Mites Perills i ...

9. La gelosia és un signe d’amor La gelosia NO és un signe d’amor. Només serveix per justificar comportaments de control, repressius i a vegades, violents.

10. Si s’estima de veritat, s’ha de renunciar a la intimitat i no pot haver-hi secrets. La teva parella ho ha de saber tot sobre tu

Si s’estima de veritat, NO has de renunciar NI a la intimitat ni als teus espais de privacitat. Tu decideixes que comparteixes amb la teva parella, sense pressions.

Si creus en aquest mite, justificaràs comportaments de control, repressius i fins i tot, violents.

Tot i que molts dels mites de l’amor romàntic entre parelles heterosexuals es traslladen a les parelles homosexuals, aquests mites no sustenten la violència intragènere. La violència entre parelles del mateix sexe no respon a una lògica estructural de dominació dels homes cap a les dones.

Andrea Momoito. Las otras violencias del patriarcado

I si substituïm l’amor romàntic per un altre tipus d’amor?

“En contraposició a l’amor romàntic, jo proposaria el concepte d’«amor sa», una visió més realista,

elàstica i igualitària, que es dissenya poc a poc, al gust de les parts”, apunta Ana Yáñez Otero,

psicòloga i sexòloga.

Una altra proposta és la de Coral Herrera Gómez, doctora en humanitats i comunicació i consultora

de gènere. Herrera proposa l’«amor company» o «acompanyament amorós» que es base en la

companyonia. En tractar-nos bé l’unx a l’altrx, en estimar-nos, ser honestxs, comunicar-nos amb

afecte, acompanyar-nos, divertir-nos i gestionar els conflictes des de l’amor, tractant sempre de no

fer-nos mal i expressar el que sentim”.

Rita Abundancia. ¿Qué falla en

nuestra idea de amor romántico?