RESUM DE LA CONFERÈNCIA SOBRE L'AMÈRICA PRECOLOMBINA

Impartida per Gina Pascual Alberti,Llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Humanitats

(gina.pascual@gmail.com)

L'Amèrica Precolomina: Zona AndinaUniversitat de Lleida, Curs 2015 – 16

Aquesta conferència neix després d'un viatge de tres mesos que vaig començar a Xile, des d'on

vaig recórrer la carretera panamericana fins a Colòmbia, passant per Argentina, Bolívia, Perú i

Equador. En aquesta xerrada em dedico a reviure les cultures de l'Amèrica Andina (deixo per a

una altra ocasió Mesoamèrica -zona de Mèxic-). Amb fotografies, vídeos i anècdotes en primera

persona, repasso des de les primeres poblacions d'aquesta zona, fins al naixement i decaiguda de

l'imperi inca, que és potser la cultura més coneguda dels Andes; així doncs, també parlem de les

cultures ximú, xavin, tiahuanaco, valdívia, nazca, moxica...

1

Recorrem la serralada dels Andes.Parlem de cultures que han desenvolupat activitats properes al mar (i per tant a la pesca), o que s'han sabut adaptar a les grans alçades (fins a 3.000 – 4.000 metres).

Els europeus hem tendit a explicar la història des de la nostra arribada a terres d'altres pobles,

però l'antropologia s'ha encarregat de donar valor a les cultures existents en totes aquestes zones

que tenen un passat ric en tradicions, espiritualitat, vida en comunitat, comerç, etc. En aquesta

xerrada veiem com s'organitzaven els seus poblats, com cultivaven, com es relacionaven amb els

pobles veïns, com vivien la festivitat, la fertilitat, la vida, la guerra, la mort... O quins símbols feien

servir i com era l'art precolombí. Revisem com deurien ser els seus caps de tribu o d'estat, com de

petites civilitzacions en van néixer els inques, i com després aquests es van desenvolupar fins a

esdevenir el gran imperi de l'Amèrica Andina. Donem veu a velles llegendes i creences de la

zona... i imaginem la vida a terres americanes abans de l'arribada de les naus europees de

Cristòbal Colom (1492) i d'exploradors i conqueridors diversos.

La població d'Amèrica per part de l'home és de

les més tardies (entenent l'Àfrica com el bressol

de la humanitat). A través de l'Estret de Bering

en les èpoques glaciars (quan els dos

continents van estar units), primer van creuar

els animals i després les persones. EI

moviment migratori del continent Americà va ser

de nord a sud, com és de suposar.

2

Són quatre els grans focus de civilització de l'Amèrica del Sud: la zona andina, marcada per la

serralada dels Andes; l'Amazònia, que fonamentalment engloba Brasil i és bosc tropical; les terres

altes d'Argentina (“los grandes pastos o pastizales”); i la Patagònia (extrem Sud de Xile i

Argentina). Les cultures andines estan totes marcades per la presència dels Andes i totes elles

desenvolupen un culte a la terra entesa quasi com a ésser viu, la pachamama, una manera de

veure i de viure la terra que a dia d'avui podem recuperar de la mà de persones com Les àvies

dels Consejo de Abuelas (Llibre: “La voz de las trece abuelas”, de Carol Schaefer).

3

Quantes poden ser les cultures que habiten a l'Amèrica del Sud fins a l'arribada de Francisco

Pizarro a l'Imperi Inca? En repassarem les més emblemàtiques i de les que se'n conserva algun

tipus de vestigi. El recorregut que proposo és el de l'evolució des dels primers poblats que es fan

sedentaris, fins al naixement de petites civilitzacions, arribant fins a l'estat i, d'aquí, al supraestat o

imperi.

4

Al llarg de la xerrada repassem alguns dels trets més destacats d'aquestes cultures. Per exemple,

Valdívia es coneix per haver tingut una de les primeres horticultures, un centre cerimonial on

semblava ser que s'hi celebraven ofrenes i sacrificis, piràmides d'adobe i monolits. El debat sobre

el possible matriarcat que pogués haver estat aquesta cultura segueix obert. A diferència, la

cultura de Xavin es considera de les primeres civilitzacions, amb un sedentarisme més assentat i

amb la figura de responsables polítics (primeras jefaturas). Apareix ja el moresc a gran escala, la

ceràmica refinada, les classes socials, la domesticació de la llama...

La

cultura

Nazca

és

famosa

per les

seves

línies

aèries,

l'origen i

motius

de les

quals

són

motiu de

misteri i

llegenda.

5

La cultura Motxe ens parla ja del naixement de l'estat pròpiament dit, que ve de la mà de l'aparició

de fortificacions, tensions socials, estratificació social, incendis aparentment deliberats, augment

d'armes... Les seves tombes subterrànies i huaques (piràmides) ens parlem de les figures de

poder. És una cultura amb una ceràmica refinada i també amb clares referències a la fertilitat,

sexuals i eròtiques (també homosexuals).

6

La cultura de Tiahuanacu i Ximú ens parlen del naixement de l'imperi. Ambdues suposen un nivell

de civilització substancialment superior respecte les anteriors, en el sentit d'organització social,

econòmica, política, etc. No podríem concebre el nivell al que arriba l'imperi inca sense abans

mirar aquestes dues grans civilitzacions, amb una estructura de societat que a vegades s'ha

anomenat protoimperi, per ser gairebé imperials, sense arribar a l'àmbit supranacional al que sí

que arriben els inques.

7

Els inques creen l'imperi més extens de tota l'Amèrica Precolombina (arriben a controlar una

superfície de 2 milions de km2 i es creu que arriben a tenir 6 milions d'habitants). Formen una

monarquia on l'inca n'és el cap, el monarca, l'emperador, el rei, origen del qual es considera diví,

un enviat dels Déus, un home (sempre home, en masculí) mediador entre els homes i els Déus.

L'idioma vertebrador de tot l'imperi és el quetxua, encara que també se segueix parlant aymara.

Controlen les 4 direccions; és el que s'anomena el Tahuantinsuyu, amb tot el territori ben

comunicat per una xarxa de carreteres:

8

És un imperi sense fortificacions. No hi ha grans seus centrals, ni grans ciutats. De fet, és

eminentment rural, format a base d'aldees autosuficients, sí bé si que hi ha dos centres

d'organització: el Cusco (actual Perú) i Quito (actual Equador). S'aprofiten els recursos de cada

zona i es redistribueixen per a tot l'imperi. A la costa hi trobem més moresc, cotó i pesca; a

l'interior, patata i llana. Bàsicament és una societat dedicada a l'agricultura, però la propietat de la

terra és de l'estat, que la reassigna periòdicament entre els camperols i els alts càrrecs polítics. I

aquí és on radica un dels problemes de la societat incaica: a mesura que el territori augmenta de

tamany i, per tant, també hi ha més persones amb poder properes a l'estat, el nombre de terres

assignades a aquestes persones creix, en detriment de les que es concedeixen als camperols,

cosa que origina certes tensions socials.

En aquest resum de la conferència no vull deixar de recomanar dos autors. Per un cantó, el xilè

Pablo Neruda, qui té algun poema on qüestiona quina és la mà que construeix el Machu Picchu,

per tant, esdevé una veu crítica. Per altre cantó, l'argentí Federico Andahazi, qui al llibre El

conquistador juga al supòsit del “què hagués passat si...”. Sabem que l'imperi inca es troba amb

una conjuntura política crítica quan Francisco Pizarro arriba a la zona. Els dos fills de l'últim inca,

de mares diferents, es debaten l'herència del tro. I aquesta és la situació que aprofita el

conqueridor espanyol per acabar amb l'imperi inca. Tanmateix, què hagués passat si els europeus

no haguéssim interromput el desenvolupament dels imperis emergents a l'Amèrica Precolombina?

O, jugant amb Andahazi, què hagués passat si enlloc de que els europeus haguessim “descobert”

Amèrica, haguessin estat els americans qui haguessin arribat “primer” a Europa?

9

Els inques usen fertilitzants per a la terra i ideen tot un sistema de canalització de l'aigua. El sistema de terraces permet l'aprofitament de l'aigua per a l'agricultura.