Socials:L'ANTIGA GRCIA

Nom: Valeria Salas Professor: J. Fierro Classe: 1A

L'hllade

L'hllade s l'rea geogrfica en la que vivien els grecs: s un territori que presenta una CULTURA que comparteixen tots els grecs.

Orgens comuns: cultura minoica creta 2.600 a.C

cultura micnica pelopons 1.500 a.C

La seva llengua s el grec

Religi: La religi produeix mites, els grecs eren politeistes, i els dus que ms destacaven eren Zeus, Era, Hermes, Ares, Atenea, Afrodita, Artemisa i Apollo. Els dus eren antropomorfs i vivien al mont Olimp.

Mateixa forma d'organitzar el territori: Organitzaven el territori mitjanant petits estats independents anomenats polis. Cada estat independent (polis) tenia la seva prpia moneda, el seu propi exercit i les seves lleis prpies.

Estructura de la polis:Asty: s el nucli de poblament i est dividit en l'Acrpolis (zona elevada amb els principals edificis) i en l'gora ( plaa pblica i lloc de mercat)Chora: Sn les terres que envolten l'Asty i s on //es realitza// el conreu.

La polis es la ptria.

La poltica

En la poltica es diferencien 3 sistemes:La tirania:La tirania era com una dictadura, noms una persona tenia tots els poders.

L'oligarquia (Esparta):En l'oligarquia tot el poder el tenia un grup redut de persones. Aquestes persones solien ser els ms rics (terratinents)

La democrcia (Atenes al s.V a.C)Sn assemblees per governar la polis i prendre decisions. Noms hi poden assistir els homes que pertanyien a la polis i eren majors de 20 anys, no podien anar-hi els estrangers, ni les dones i tampoc els nens.Per poder votar votar i prendre decisions es necessitaven un mnim de 6.000 persones. Es feien 4 reunions al ms i les intervencions dels ciutadans per expressar la seva opinio estaven limitades per clepsidres.

La societat

Grcia era una societat esclavista i desigual.Classe social: Ciutadans:a) Magistrats: Els magistrats podien ser estrategues (dirigien l'exercit), arconts (governaven la ciutat) o tresorers (dirigien els diners).b) Jutges: Dirigien els tribunals de justciac) Consellers: Feien les lleis.

Metecos: Els metecos eren els estrangers, eren homes lliures que pagaven impostos per no podien decidir ni assistir a les assemblees de les polis.

Dona: Les dones es quedaven a casa i feien les tasques domstiques, no anaven a l'escola. Sempre depenien dels homes (matrimoni). Nens: Noia (igual que les dones)Noi (pot anar a l'escola a partir dels 7 anys fins als 16 anys)

Esclaus: La pitjor feina que et podia tocar si eres un esclau era que t'enviessin a les mines o trirems. Aquestes tasques noms les feien els homes.

Les ciutats gregues sn ciutats emmurallades sens aigua a corrent i sense clavegueram.

L'economia

- Activitats econmiques:Caa i recollecci.

Agricultura: vinya/blat/olivera.

Ramaderia: ovelles (ov), cabres (capr), porc (porc), vaques (bov) i gallines, oques i necs (aviram).

Comer (utilitzen la moneda):-Sobretot marn i sobretot de cabotatge (que van resseguint la costa del Mar Mediterrani i del Mar Negre.-Es desenvolupa entre la metrpolis i les colnies, les colnies al principi no sn independents. A les colnies normalment anaven a viure els morosos i la gent pobre que volia millorar. Les colnies es solen localitzar al magna de Grcia, a la pennsula Ibrica i al Golf de Lle.

Artesania.

Dus

Els dus ms importants vivien en el mont Olimp, per tamb hi havia altres dus i aquests no vivien al mont per hi eren. Els dus que vivien en l'Olimp controlaven el cel, el mar i la terra.

Els 12 dus Olmpics eren: Zeus, Hera, Hefest, Atenea, Apollo, Artemisa, Ares, Afrodita, Hestia, Hermes, Dmeter i Poseid.

ZEUS:

s el du del cel, en la mitologia grega, s el du mxim de l'Olimp. Governa establint l'ordre,la justcia i la destinaci de l'Univers. s el fill menor del tit Cronos i de la titnida Rea i germ de les divinitats Posid, Hades, Hestia, Demter i Hera.
Cronos , tement ser destronat per un dels seus fills, se'ls empassava quan naixien i segons la tradici, la seva mare Rea va embolicar una pedra amb bolquers per a enganyar a Cronos i va ocultar al du nen Zeus a Creta , confiant a les nimfes i als habitants de la regi.
Quan Zeus es va fer adult, Metis ( Prudncia ) , li va proporcionar una planta que va fer vomitar a Cronos tots els fills que s'havia empassat, que estaven desitjosos de venjar-se del seu pare.Durant la guerra els titans van lluitar del costat de Cronos, per Zeus i els altres dus van aconseguir la victria i els titans van ser enviats als abismes del Trtar. A partir d'aquest moment, Zeus va governar el cel, i els seus germans Posid i Hades van rebre el poder sobre el mar i el submn. Els tres van governar en com la terra.
Zeus descendeix de l'Olimp quan des de dalt veu alguna donzella que li agrada massa, ja que Zeus s molt propens a tenir romanos, tant amb deesses o nimfes, com amb mortals, per sempre t especial cura en amagar-ho a la seva dona Hera.

HERA:

s en la mitologia grega , reina dels dus, filla dels titans Cronos i Rea , germana i dona del du Zeus. Per Zeus no va ser molt fcil convncer a Hera del matrimoni , de manera que va utilitzat diverses estratgies, fins que camuflat d'ocell desvalgut va poder arribar al cor de la seva estimada i conquistar-la. Zeus va adoptar la seva forma natural i va tornar a demanar-li matrimoni a Hera . La deessa va sentir llavors que es casaria per donar l'exemple i continuar amb el paper de Mare dels Cels , tal com ho havien fet Rea amb Cronos.
Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades , ja que era l'esposa legtima de Zeus , aix la convertia naturalment a la protectora de les dones casades. Se la representava com gelosa, violenta i venjativa Era molt com que freqentment s'enfronts a Zeus, perqu les infidelitats del seu esps significaven per a ella veritables insults. Per aix va perseguir amb ira tant a les amants de Zeus, com a la descendncia extramatrimonial del du. Hera mai es va sentir en inferioritat de condicions ja que sempre va tenir present que ella pertanyia a la mateixa generaci divina que Zeus, per tant tenia el mateix rang jerrquic.

HEFEST:

En la mitologia grega s el du del foc i de la metallrgia, fill del du Zeus i de la deessa Hera o, en alguns relats, noms fill d'Hera . A diferncia dels altres dus, Hefest era coix i desmanegat . Poc desprs de nixer el van fer fora de l'Olimp : segons algunes llegendes, el va fer fora la mateixa Hera, qui ho rebutjava per la seva deformitat; segons altres, va ser Zeus, perqu Hefest s'havia aliat amb Hera contra ell. En la majoria de les llegendes, va tornar a ser honrat en l'Olimp i es va casar amb Afrodita , deessa de l'amor, o amb Aglaia, una de les tres grcies. Era l'artes dels dus i els fabricava armadures, armes i joies. Es creia que el seu taller estava sota la muntanya Etna, volc sicili.

ATENEA:

s una de les deesses ms importants en la mitologia grega. Deessa de la Saviesa, Atenea s la inventora de la flauta, la trompeta, l'arada, el jou per als bous, el carro, el vaixell i l'olla de fang per cuinar. A ms va ser la que va ensenyar als mortals els nmeros i les dones les va instruir a la cuina i el teixit i el filat. Atenea s la deessa que va nixer ja adulta, fruit de la uni de Zeus amb Mtis, la deessa de la Prudncia. Durant l'embars de Metis , Ur i Gea van advertir a Zeus que si Metis donava a llum a un home , aquest destronaria al seu pare del regne que tant treball li havia costat aconseguir. Sense desitjos de crrer riscos, Zeus es va empassar a Metis. Per quan va arribar el dia del part, un gran mal de cap va fer arribar a Zeus fins als lmits de tolerncia , llavors va cridar a Hefest I als crits li va demanar que li obrs el cap d'un cop de destral. Aix va sorgir Atenea, a punt per sortir a la batalla.
Va ser la filla preferida de Zeus. Ell li va confiar el seu escut, adornat amb l'horrors cap de la gorgona Medusa i el raig, la seva arma principal. En agrament al fet que Atenea els havia regalat l'olivera, el poble atens va aixecar temples a la deessa, el ms important era el Parten, situat a l'Acrpolis d'Atenes.

APOLLO:Fill del du Zeus i de Leto, filla d'un tit . Era tamb anomenat Dlico, de Delos, l'illa del seu naixement, i Pitio, per haver matat a Pit, la llegendria serp que guardava un santuari a les muntanyes del Parns. En la llegenda homrica , Apollo era sobretot el du de la profecia. El seu oracle ms important estava a Delfos, el lloc de la seva victria sobre Pit . Solia atorgar el do de la profecia a aquells mortals als quals estimava, com la princesa troiana Casandra.
Apollo era un msic dotat, que delectava als dus tocant la lira. Era tamb un arquer destre i un atleta velo , acreditat per haver estat el primer vencedor en els jocs olmpics. La seva germana bessona, rtemis, era la guardiana de les noies, mentre que Apollo protegia de manera especial als nois. Tamb era el du de l'agricultura i de la ramaderia , de la llum i de la veritat, i va ensenyar als humans l'art de la medicina. ARTEMISA:

Era filla del du Zeus i de Leto i germana bessona del du Apollo. Era la rectora dels dus i deesses de la caa i dels animals salvatges , especialment els ssos Artemisa era tamb la deessa del part , de la naturalesa i de les collites. Com deessa de la lluna, la hi identificava de vegades amb la deessa Selene i amb Hcate .Encara que tradicionalment amiga i protectora de la joventut, especialment de les noies, rtemis va impedir que els grecs salpessin de Troia durant la guerra de Troia mentre no li oferissin el sacrifici d'una donzella. Segons alguns relats , just abans del sacrifici ella va rescatar la vctima , Ifignia. Com Apollo, Artemisa anava armada amb arc i fletxes , armes amb que sovint castigava als mortals que l'ofenien . En altres llegendes, s lloada per proporcionar una mort dola i plcida a les noies joves que moren durant el part.

HADES:
En la mitologia grega , du dels morts. Era fill dels titans Cronos i Rea i germ de Zeus i Posid. Quan els tres germans es van repartir l'univers desprs d'haver enderrocat al seu pare, Cronos, a Hades li va ser concedit el mn subterrani. All, amb la seva reina , Persfone , a qui havia raptat en el mn superior , va regir el regne dels morts. Encara que era un du ferotge i despietat , al qual no aplacava ni pregria ni sacrifici, no era maligne.
El mn subterrani sol ser anomenat Hades. Estava dividit en dues regions : reb , on els morts entren quan moren , i Trtar, la regi ms profunda, on s'havia tancat als titans .
En alguna part , enmig de la foscor del mn inferior , estava situat el palau d'Hades. Es representava com un lloc de moltes portes , fosc i tenebrs , ple d'espectres , situat enmig de camps ombrvols i d'un paisatge aterridor. En posteriors llegendes es descriu el mn subterrani com el lloc on els bons sn recompensats i els dolents castigats. ARES:

En la mitologia grega, du de la guerra i fill de Zeus i Hera. Ares s representat amb cuirassa, casc i escut. T un cos enorme i sol anar acompanyat dels seus fills Deimos ( Por) i Fobo ( Terror ). Agressiu i sanguinari, Ares personificava la brutal naturalesa de la guerra, i era impopular tant per als dus com per als ssers humans.
El tur d'Atenes que porta el nom de Arepag, on es reunia el tribunal que jutjava els crims d'origen religis. Va unit a Ares pel segent mite; els dus havien culpat Ares per la mort del fill de Posid, anomenat Halirrotio. Per Ares es va alliberar d'aquesta acusaci allegant que l'havia matat perqu va intentar violar la seva filla, Acipea. Era la paraula del du Ares contra el du Posid, ja que Halirrotio era mort. Ning confiava en el testimoni d'Ares, per finalment els dus, van haver de absoldre al du de la guerra, perqu Acipea va testificar a favor del seu pare.

AFRODITA:
s la deessa de l'amor i la bellesa. La deessa que es va donar a conixer emergint a travs doni les ones del mar, era tan bella que tots els habitants de la mar es van reunir per admirar-la. Quan, la deessa va veure la llum del sol per primera vegada, muntada en un carro fet amb una petxina de mar, tots els ssers van comenar a gaudir de la bellesa, l'alegria i l'amor amb veritable plenitud. Afrodita va ser conduda des del mar pels Cfiros primer fins a la costa de Citera, i desprs a l'illa de Xipre. All va baixar del carro completament nua, es va escrrer la seva llarga cabellera i l'aigua en caure sobre la sorra es va transformar en bellssims caragols. En Cnosos es va aixecar un santuari en el seu honor i el pis estava completament recobert de corals, pedres precioses i petxines marines.
Afrodita s la dona d'Hefest, el lleig i coix du del foc. Entre els seus amants figura Llauris, du de la guerra, que en la mitologia posterior apareix com el seu marit. Ella era la rival de Persfone, reina del mn subterrani, per l'amor del bell jove grec Adonis.
La notcia del naixement de la criatura ms bella que va trepitjar alguna vegada la terra i ser acariciada per les ones del mar, es va divulgar rpidament en l'Olimp. Les qualitats de la deessa es van comentar entre tots els Olmpics i, com a conseqncia totes les divinitats masculines cremant de desig i les femenines, incrdules i curioses alhora, van voler conixer a aquesta bellesa sense igual. Abans de ser presentada davant els immortals, les Hores, van collocar al cap d'Afrodita una garlanda de flors eternes i van acompanyar per l'aire a la deessa, que es va presentar a l'Olimp . Naturalment Afrodita va superar les expectatives masculines i va aixecar un corrent de gelosia entre les altres deesses.

HERMES:
En la mitologia grega, missatger dels dus, fill del du Zeus i de Maya, la filla del tit Atles. Com especial servidor i correu de Zeus, Hermes tenia un barret i sandlies alades i portava un caduceu d'or, o vareta mgica, amb serps enrotllades i ales en la part superior. Guiava les nimes dels morts cap al submn i es creia que possea poders mgics sobre el son. Hermes era tamb el du del comer, protector de comerciants i pastors. Com divinitat dels atletes, protegia els gimnasos i els estadis, i l'hi considerava responsable tant de la bona sort com de l'abundncia. Malgrat les seves virtuoses caracterstiques, tamb era un perills enemic, engalipador i lladre.
El dia del seu naixement va robar el ramat del seu germ, el du del sol Apollo, enfosquint el seu cam al fer que la rajada camins cap a enrere. A l'enfrontar-se amb Apollo, Hermes va negar haver robat. Els germans van acabar reconciliant-se quan Hermes li va donar a Apollo la seva lira, acabada d'inventar.

POSEID:
En la mitologia grega, du del mar, fill dels titans Cronos i Rea, i germ de Zeus i Hades. Poseid necessitava una dona per compartir el regne dels mars, es va fixar primer en la Nereida Tetis i la va festejar amb gran cavallerositat, omplint-la de regals preciosos. Per Temis va advertir al du que havia de tenir cura, perqu la descendncia que tingus amb Tetis arribaria a ser ms important que el mateix Posid. Aix va fer desistir immediatament al du de la seva idea de matrimoni amb Tetis i va comenar a posar la seva atenci en una altra nereida anomenada Amfitrite (el nom significa "la que flueix al voltant"). No obstant aix, va ocrrer aquesta vegada que la nereida va rebutjar abruptament els requeriments del du i quan va comprovar que Posid no deixaria de cortejar tan fcilment, Amfitrite es va escapar cap a la muntanya Atles. Per al cap i a la fi Posid era un du i desprs del repartiment dels regnes amb els seus germans, havia aprs que havia de lluitar per all que desitjava, llavors va enviar uns missatgers perqu portessin a la nereida de tornada, on es va destacar la Delfina, en aconseguir el matrimoni amb Posid. Com a agrament la Delfina es va transformar en la constellaci Dof.
Posid, per, va tenir altres nombrosos amors, especialment amb nimfes dels brolladors i les fonts, i va ser pare de diversos fills famosos pel seu salvatgisme i crueltat, entre ells el gegant Ori i el cclop Polifem. Posid i la gorgona Medusa van ser els pares de Pegs, el fams cavall alat.
A Posid s'el representava de peu sobre les onades o en un carro de rodes d'or format per un cargol gegant i condut per cavalls marins; sempre era seguit per peixos, dofins, nereides i animals marins. L'emblema que va triar el du va ser el cavall, ja que sempre va dir que aquest animal havia estat creat per ell. La seva nica arma era el trident, amb el que agitava les aiges i podia fer naufragar els vaixells.

LA DONA A GRCIA

A Grcia les dones no acostumaven a sortir, excepte per portar aigua o visitar la casa d'una altra dona. Els homes s'encarregaven de les compres i de tots els assumptes familiars, esperant que les dones es quedessin a casa i mantinguessin l'ordre. A ms de cuinar i netejar les dones gregues havien de teixir la roba de tota la seva famlia.

Des del dia del naixement fins al de la seva mort, una dona de l'antiga Grcia vivia sota el control dels homes. El seu pare, els seus germans (fins i tot els seus fills) prenien decisions que alteraven la seva vida. Les dones no podien votar ni tenir una ocupaci pblica, heretar o posseir propietats... Ni tan sols comprar alguna cosa que costar ms que un preu determinat. No obstant una dona no tenia totalment de poder: dirigia la casa i controlava els diners de la famlia. Alguns homes importants, com Pricles, escoltaven acuradament els consells de les seves dones.

Els deures de les dones rurals van incloure alguna cosa del treball agrcola, com el collir d'olives i de fruita.

Ja que els homes van passar la majoria del seu temps lluny de casa seva, la vida casolana grega va ser dominada per les dones. La dona estava a crrec de criar els nens, de teixir i de cosir les robes de la famlia. Ella va supervisar el funcionament diari de la casa. En una economia basada en l'esclavitud, l'abundant quantitat d'esclaves femenines estaven disponibles per cuinar, netejar, i per portar l'aigua de la font. Noms a les llars ms pobres l'esposa realitzava tots els deures per si sola. Les responsabilitats d'un esclau home estaven per a la major part limitada a ser majordom i professor particular als nens masculins.

El costum va dictar que una dona grega limita el seu temps fora de la casa a visitar els seus venes femenines ms properes. Les excepcions a aquesta convenci social rgida eren casaments, els enterraments i indiquen els festivals religiosos en els quals s'esperava que les dones exercissin papers pblics prominents. A part d'aquests moments, les reunions femenines ms comuns (i diries), succeen quan es trobaven les dones d'un mateix sector en el pou d'aigua, que en general eren comunitaris; noms la gent molt rica tenia pous privats.

Per la vida de la dona Grega transcorria gaireb la major part del temps al jard de la casa, on teixien i cuinaven; l'equip de cuina grec era petit i lleuger i es podia installar fcilment. En temps assolellat, les dones es protegien del sol amb barrets o mantes, perqu l'ideal en bellesa femenina era una pell pllida.

La Dona EspartanaEn l'antiguitat tots temien a l'exrcit espart, els soldats s'havien entrenat en rgids campaments militars des que eren molt petits. Per els espartans s'asseguraven tamb de que les seves dones fossin fortes i saludables perqu poguessin tenir fills forts per l'exrcit. Les joves espartanes creixien a l'aire lliure, aprenent a crrer, lluitar i llanar el disc i la javelina, igual que els homes.

Les joves espartanes portaven faldilles curtes, ja que els donava llibertat de moviment per fer exercici i practicar l'atletisme. Aquests vestits van haver de resultar escandalosos a Atenes.

Els jocs heraicos.Eren competncies esportives femenines que es realitzaven cada quatre anys, en honor a la Deessa Hera, eren els nics jocs on podien participar les dones.

L'ESCULTURAL'escultura s la manifestaci artstica en qu ms van destacar els grecs. El tema que ms van repetir va ser el del cos hum, que va servir per representar herois, divinitats i mortals. Igual que en la seva arquitectura, els grecs valoraven especialment la proporci, l'equilibri i l'ideal de bellesa. Els materials que ms van utilitzar van ser el marbre i el bronze.

Es poden distingir diferents etapes:

- L'poca Arcaica (s. VII i VI a. C.)Durant aquesta etapa les figures eren representades normalment de manera esttica (sense moviment), de front (llei de la frontalitat) i en postures rgides. Els seus ulls eren grans i expressaven un somriure forat. En elles s'aprecia una clara influncia de l'escultura egpcia. Sn molt representatius d'aquest perode els anomenats "Kuroi" (joves atletes).

- L'poca Clssica (s.V i part del IV a. C.)Les figures es van fer ms naturals i expressives, adquirint ms moviment i postures menys forades.Va desaparixer la llei de la frontalitat. Els escultors es van afanyar en la recerca de la perfecci i la bellesa ideal, aplicant estrictes cnons o regles en les seves obres. Fidias, Tafaner, Policlet i Praxteles van ser els escultors ms importants.

Web grafia:

Wikipedia

Classes d'histria