13
LA CIVILITZACIÓ GREGA: la forma de govern, la societat, la religió i l’economia (II).

Grècia 2

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Grècia  2

LA CIVILITZACIÓ GREGA: la forma de govern, la societat, la

religió i l’economia (II).

Page 2: Grècia  2

3. EL GOVERN I LA SOCIETAT DE LES POLIS

La ciutat d’Atenes va dotarse de diverses formes de govern: 1.MONARQUIA: forma de govern que exerceix una sola persona, el monarca, rei o sobirà.2.OLIGARQUIA: Forma de govern que exerceix un grup reduït de persones d’una mateixa familia, classe social o grup econòmic.3.TIRANIA: forma de govern exercida per una sola persona de manera opressiva4.DEMOCRÀCIA: forma de govern que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.

Page 3: Grècia  2

• Les Altres polis van adoptar la Democràcia com a sistema de govern tret d’Esparta que va conservar la monarquia.

• Assemblea (Ekklesia): sol participaven els ciutadans majors de 20 anys i es reunien per escollir als governants, votar lleis i decidir sobre la guerra i la pau.els esclaus, les dones i els estrangers n.o podien votar.

• Aquí s’elegia; Magistrats:

• Els estrategs (dirigeixen l’exèrcit)• Els arconts (presideixen els tribunals i els rites religiosos).

Page 4: Grècia  2
Page 5: Grècia  2

SOCIETAT

• Dividida en ciutadans i no ciutadans• Ciutadans: participaven de la vida política, gaudien dels

drets i pagaven impostos. Posseïen terres.• No ciutadans: no podíen participar en política.• Forasters (metecs): persones lliures que pagaven

impostos i formaven part de l’exèrcit encarque no podien tenir terres . La majoria eren artesans o comerciants.

• Esclaus: procedien de les deudes o de las guerres i eren empleats en l’agricultura i en el servei domèstic.

• Dones: no tenien drets ni podien assistir a espectàcles públics.

Page 6: Grècia  2

GRUPOS SOCIALES

Page 7: Grècia  2

LA RELIGIÓ• Els grecs eren politeistes i cada poli tenia la seva propia

divinitat protectora a la que adoraven i resaven. • Els déus tenien aspecte i vicis humans encara que eren

immortals. • Els déus més importants van ser: Zeus, Hera, Poseidó, Hades i

Afrodita, Ares, Mercuri, Atenea, Minerva Apol·lo i Dionisi. Vivien en la muntanya que es deia Olimpo.

• Els herois eren fills de déus i d’humans (Aquiles, Hèrcules o Ulisses. S’els considerava fundadors de les ciutats i l’origen de les famílies importants.

• Els grecs van inventar mites que consistien en narracions fantàstiques que tenien com a protagonistes als déus i als herois que explicaven els fenòmens de la naturalesa.

• En honor dels déus s’organitzaven representacions teatrals y els jocs olímpics cada 4 anys a la ciutat d¡Olímpia.

• Els oràculs eren missatges dels déus que podien ser interpretats pels adivins (oràcul de Delfos)

Page 8: Grècia  2

DÉUS GRECS

Page 9: Grècia  2

Aventures d’Ulísses o Odisseu

Page 10: Grècia  2

4. L’ECONOMIA GREGA.

4.1. L’AGRICULTURA MEDITERRÀNEA.Els sòls mediterranis són pobres, secs i poc profunds.

L’agricultura grega es basava en el conreu de cereals, vinya i olivera.

De l’olivera s’obtenia oli. Un producte amb què es comerciava.

Page 11: Grècia  2

4.2. EL COMERÇ I LES COLÒNIES.• L’artesania i el comerç es van convertir en activitats

econòmiques alternatives a l’agricultura gràcies a la colonització iniciada al segle VII aC.

• L’activitat comercial va ser la principal font de riquesa de les polis gregues.

• Les ciutats gregues importaven esclaus, primeres matèries i productes de primera necessitat i exportaven vi, oli i productes d’artesania.

Page 12: Grècia  2

Les noves polis (colònies), tot i que eren independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi mantenien lligams comercials i culturals estrets.

Les colònies més importants van ser: Sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), Massalia (Marsella), Mar Negre (Bizanci), Nord d’Àfrica (Cirenne), Empòrion (Empúries)

Page 13: Grècia  2

4.3. LES RUTES COMERCIALS

Tres rutes per a travessar la mediterrània:1. La ruta del nord: que unia la península Balcànica, la

península Itàlica i la costa sud de França fins Ampúries.

2. La ruta del sud: que costejava el litoral africà fins l’estret de Gibraltar.

3. La ruta de les illes: travessa el Mediterrani pel centre seguint una cadena d’illes: Xipre, Creta, Malta, Sicília i Balears.