4
L’ARGILAGA Info BLOC Butlletí d’Informació Loca l Nº 1 Any I DESEMBRE 2007 EDITORIAL Albert Segarra i Micó Hui en dia, molta gent de Barxeta gaudeix de bones cases, de bons cotxes, de terres, de fills amb estudis. Tota aquesta realitat és la conseqüència del treball dels nostres pares. Tot això ha sigut possible gràcies a l’esforç realitzat per aquestes persones en l´estranger. Tots sabeu que en èpoques difícils, els nostres pares han tingut que emigrar. Han passat llargues i curtes estances en països estranys on no comprenien la llengua i era difícil adequar-se a una altra realitat, a una altra cultura. Hem passat de ser un país d´emigrants a ser un país d ´immigrants. Voldríem que estes persones no es sentiren estranyes. Elles participen, també, en el desenvolupament del poble, de la comunitat i del país i és, per això que voldríem fer-los partícips d´un espai en aquest butlletí on puguen expressar els seus problemes, les seues idees i no sentir-se barxetans de segona classe. I, encara podríem anar un poc més enllà, dedicar un dia a la festa de les nacionalitats. També vulguem reservar un espai a L’Argilaga per als nostres veïns i veïnes que es llancen a escriure la seua opinió, comentari, o fins i tot les poesies o els romanços de quan eren menuts i anaven a l’escola. Bon Nadal i un Feliç Any Nou de 2008, us desitgem des del BLOC a tothom. Salut i fins L’Argilaga de la primavera. CARTA OBERTA: UNA SALUTACIÓ IMPRESENTABLE EXECUTIVA DEL BLOC Hem llegit el butlletí de Nadal i hem arribat a les següents conclusions: 1a) El Bloc ha dedicat el seu espai a felicitar a tot el poble, com no podia ser d’una altra manera, deixant per més endavant la crítica política. Hem quedat com uns senyors, sense criticar políticament a ningú, perquè ni era ni el temps ni el lloc per a fer-ho. 2a) El nostre alcalde no ha canviat, segueix sent el mateix, primer tira la pedra i després amaga la mà, i açò en el butlletí pagat amb els diners de tots els contribuents. Però el Sr Alcalde ha pegat en penya. Sr Alcalde, quines són aquelles “ persones que volen trencar la convivència entre tots nosaltres...”? Som nosaltres els del BLOC? O els dels altres partits? Sr Alcalde, les seues majories absolutes, per sort, ja s’han acabat i ara cal què es pose a treballar i no ficar excuses i no emprar els butlletins de Nadal per a fer-se publicitat i sembrar zitzània, açò s’anomena abús de poder. Vosté coneixia per endavant la salutació del Bloc en el butlletí de Nadal i sabia que no hi havia cap crítica. Vosté no ha jugat net amb el BLOC, això que vosté ha fet, el desqualifica políticament. Sr Alcalde, vosté actua com els cacics i senyorets del segle XIX i vol que l’última siga la seua. En democràcia, discrepar és tindre llibertat d’opiniar, però una persona tan autoritària i totalitària com vostè, mai admetrà la més mínima crítica. Sr Alcalde vosté no vol recordar altres temps, però any enrere any sempre ens ve amb la mateixa cançoneta, primer les rialletes de bon xic i després, si no eres dels meus, tan sols ja t’has girat ja te l’ha clavat. D’açò últim, vosté ben bé sap per què ho diguem. No obstant tot això, aprofitem l’avinentesa per a desitjar-li un Bon Nadal i Feliç Any Nou de 2008. EL REBENTÓ Artur Sanz i Antolí A QUI CORRESPONGA Bibià Garcia La depuradora no té comptador d’aigua. Està gestionada per una empresa privada (EGEVASA) que l’Ajuntament si que li abona pels litres depurats. Per què no li se obliga a col·locar un comptador? Ah¡ el comptador famós ja l’han canviat, com eixe, altres, sense anar molt lluny. L’aigua és un bé escàs. REFRANYS TOPONÍMIA A la primera perdó; a la segona, bastó. Qui es gita amb xiquets, s’alça pixat. El carrer de la mitja galta: Comprén el carrer Sant Roc, entre Ausiàs March i Fermin Sanchis, fins la dècada dels setanta del segle passat, tan sols hi havien cases a una vorera del carrer En tot el poble de Barxeta tan sols hi ha dues cases en les quals no tenen accés en vehicle fins a la mateixa porta. Açò fa que tasques tan normals per els demés, com arribar en el cotxe i abaixar la compra, descarregar llenya per a l’estufa, entrar a casa el televisor o el rentaplats que ens hem comprat, siga diferent. Aquestes dues cases són les situades a la meitat del carrer Tetuan, on tenen el domicili les famílies de Pasqual Gomis i Eduardo Ferrando, respectivament. En tot el poble de Barxeta, tan sols aquestes dues cases NO gaudeixen dels avantatges de poder estacionar el vehicle propi davant de casa. Seria desitjable que en futures obres municipals es tinguera en compte.

L'Argilaga Nº1_Desembre 2007

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista d'informació politica i municipal del Bloc de Barxeta

Citation preview

Page 1: L'Argilaga Nº1_Desembre 2007

L’ARGILAGAInfoBLOC Butlletí d’Informació Local Nº 1 Any I DESEMBRE 2007

EDITORIAL Albert Segarra i Micó

Hui en dia, molta gent de Barxeta gaudeix de bones cases, de bons cotxes, de terres, de fills amb estudis. Tota aquesta realitat és la conseqüència del treball dels nostres pares. Tot això ha sigut possible gràcies a l’esforç realitzat per aquestes persones en l´estranger. Tots sabeu que en èpoques difícils, els nostres pares han tingut que emigrar. Han passat llargues i curtes estances en països estranys on no comprenien la llengua i era difícil adequar-se a una altra realitat, a una altra cultura. Hem passat de ser un país d´emigrants a ser un país d´immigrants. Voldríem que estes persones no es sentiren estranyes.

Elles participen, també, en el desenvolupament del poble, de la comunitat i del país i és, per això que voldríem fer-los partícips d´un espai en aquest butlletí on puguen expressar els seus problemes, les seues idees i no sentir-se barxetans de segona classe. I, encara podríem anar un poc més enllà, dedicar un dia a la festa de les nacionalitats.

També vulguem reservar un espai a L’Argilaga per als nostres veïns i veïnes que es llancen a escriure la seua opinió, comentari, o fins i tot les poesies o els romanços de quan eren menuts i anaven a l’escola.

Bon Nadal i un Feliç Any Nou de 2008, us desitgem des del BLOC a tothom. Salut i fins L’Argilaga de la primavera.

CARTA OBERTA: UNA SALUTACIÓ IMPRESENTABLE EXECUTIVA DEL BLOCHem llegit el butlletí de Nadal i hem arribat a les següents conclusions: 1a) El Bloc ha dedicat el seu espai a felicitar a tot el poble, com no podia ser d’una altra manera, deixant per més endavant la crítica política. Hem quedat com uns senyors, sense criticar políticament a ningú, perquè ni era ni el temps ni el lloc per a fer-ho. 2a) El nostre alcalde no ha canviat, segueix sent el mateix, primer tira la pedra i després amaga la mà, i açò en el butlletí pagat amb els diners de tots els contribuents.

Però el Sr Alcalde ha pegat en penya. Sr Alcalde, quines són aquelles “persones que volen trencar la convivència entre tots nosaltres...”? Som nosaltres els del BLOC? O els dels altres partits? Sr Alcalde, les seues majories absolutes, per sort, ja s’han acabat i ara cal què es pose a treballar i no ficar excuses i no emprar els butlletins de Nadal per a fer-se publicitat i sembrar zitzània, açò s’anomena abús de poder. Vosté coneixia per endavant la salutació del Bloc en el butlletí de Nadal i sabia que no hi havia cap crítica. Vosté no ha jugat net amb el BLOC, això que vosté ha fet, el desqualifica políticament.

Sr Alcalde, vosté actua com els cacics i senyorets del segle XIX i vol que l’última siga la seua. En democràcia, discrepar és tindre llibertat d’opiniar, però una persona tan autoritària i totalitària com vostè, mai admetrà la més mínima crítica.

Sr Alcalde vosté no vol recordar altres temps, però any enrere any sempre ens ve amb la mateixa cançoneta, primer les rialletes de bon xic i després, si no eres dels meus, tan sols ja t’has girat ja te l’ha clavat. D’açò últim, vosté ben bé sap per què ho diguem. No obstant tot això, aprofitem l’avinentesa per a desitjar-li un Bon Nadal i Feliç Any Nou de 2008.

EL REBENTÓ Artur Sanz i Antolí A QUI CORRESPONGA Bibià GarciaLa depuradora no té comptador d’aigua. Està gestionada per una empresa privada (EGEVASA) que l’Ajuntament si que li abona pels litres depurats. Per què no li se obliga a col·locar un comptador? Ah¡ el comptador famós ja l’han canviat, com eixe, altres, sense anar molt lluny. L’aigua és un bé escàs.

REFRANYS TOPONÍMIA

A la primera perdó;a la segona, bastó.

Qui es gita amb xiquets,s’alça pixat.

El carrer de la mitja galta:

Comprén el carrer Sant Roc, entre Ausiàs March i Fermin Sanchis, fins la dècada dels setanta del segle passat, tan sols hi havien cases a una vorera del carrer

En tot el poble de Barxeta tan sols hi ha dues cases en les quals no tenen accés en vehicle fins a la mateixa porta. Açò fa que tasques tan normals per els demés, com arribar en el cotxe i abaixar la compra, descarregar llenya per a l’estufa, entrar a casa el televisor o el rentaplats que ens hem comprat, siga diferent.Aquestes dues cases són les situades a la meitat del carrer Tetuan, on tenen el domicili les famílies de Pasqual Gomis i Eduardo Ferrando, respectivament. En tot el poble de Barxeta, tan sols aquestes dues cases NO gaudeixen dels avantatges de poder estacionar el vehicle propi davant de casa. Seria desitjable que en futures obres municipals es tinguera en compte.

Page 2: L'Argilaga Nº1_Desembre 2007

QUÈ PASSA A L’AJUNTAMENT? La secció de L’Argilaga que ens informa de tot allò que ocorre al nostre Ajuntament

ELS DINERS DEL NOSTRE AJUNTAMENT Enric Soler Regidor del BLOC

Anem a intentar explicar de forma molt clara la situació econòmica del nostre ajuntament i amb les xifres més significatives per endavant. La situació econòmica del nostre ajuntament, per tal d’entendre’ns és la d’una família molt humil, en la que tan sols guanya el jornalet l’home, i no es vol endeutar per tal de millorar, no tenen res i tampoc deuen res. Els veïns d’aquesta família tan humil, en un principi, tan o més humils, han demanat préstecs, se n’han anat a treballar on ha fet falta i poc a poc, han anat pagant. Ara tenen casa, estalvis, dos cotxes, un solar i els fills estudiant carrera, és a dir, han invertit, han treballat de fort i de calent i ara tenen un futur. Açò que vol dir? Doncs vol dir, que en efecte, l’ajuntament no deu res a ningú, però tampoc té res i no inverteix en res, perquè no pot. Si no rebérem subvencions, hi hauria tan sols per tal de pagar les nòmines i para de comptar. I els pobles veïns? Han invertit a Lloc Nou d’En Fenollet, i a El Genovés, i a L’Ènova, i a Novetlé i fins i tot, han invertit a Sant Joanet?

D’ON S´HAN RECAUDAT ELS DINERS: Contribució urbana: 135.593,47 €. Contribució rústica: 78.274,53 €. Impost de vehicles: 71.644,17 €. Rebuts d’aigua de reg i potable: 168.445,32 €. Recollida del fem: 61.841,16 €. Total municipal: 515.798,65. Subvencions: De l’Estat: 329.423,88 €. Autonòmiques: 91.550,3 €. Diputació: 100.493,41 €. Total subvencions: 521.467,59 €. TOTAL: 1.037.266,24 €. Com no es vol estar a males en ningú: Multes de trànsit tan sols 527,25 € (tot el mon respecta el codi de circulació) i en multes urbanístiques 1.015,66 €. No s’ha obrat gens pel camp?

EN QUÈ S’HAN GASTAT ELS DINERS: En despeses del personal: 320.995,71 €. En la recollida de fem: 144.597,62 € en les festes d’estiu: 58.163,85 €. Altres dades a saber: La furgoneta Renault Master V-1316-GK de José Selma 7.323,40 €, el rellotge de sol 12.416,64 € (Sí; és un rellotge de sol i no un quiosc de l’ONCE, encara que parega un contenidor rovellat per al cartó), pel lloguer de les instal·lacions de la cuadra 3.782,43 € en subvencions a entitats del poble 16.343.42 € (comparses, mestresses de casa, jubilats, música, colombaires, parròquia, etc), i en camins rurals 48.404,99 € (Sí, en arreglar camins i ho dic en serio).

Aleshores, els dos policies municipals segueixen al seu lloc de treball, Selma i Paneta, també; la casa de Víctor està en peu i la banda de Música gaudeix de bona salut. En canvi Ramón ja no és a la fàbrica de rajola, ara és el nostre tinent d’alcalde amb una nòmina de 1.663,02 € més l’augment corresponent al 2008 (per la gràcia d’EU i del PP).

Si algun veí vol consultar qualssevol data, ací estem al BLOC, per ajudar el que faça falta i posar llum on abans hi havia foscor.

Vamos a intentar explicar de forma muy clara la situación económica de nuestro ayuntamiento y con las cifras más significativas por delante. La situación económica de nuestro ayuntamiento, para entendernos es la de una familia muy humilde, en la que tan solo gana el jornal el hombre, y no se quiere endeudar para mejorar, no tienen nada y tampoco deben nada. Los vecinos de esta humilde familia, tan o más humildes en un principio, han pedido préstamos, se han ido a trabajar donde ha hecho falta y poco a poco, han ido pagando. Ahora tienen casa, ahorros, dos coches, un solar y los hijos estudiando carrera, es decir, han invertido, han trabajado duro y ahora tienen un futuro. Esto que quiere decir? Pues quiere decir, que en efecto, el ayuntamiento no debe nada a nadie, pero tampoco tiene nada y no invierte en nada, porque no puede. Si no recibiésemos subvenciones, habría tan solo para pagar las nóminas y para de contar. ¿Y los pueblos vecinos? ¿Han invertido en Lugar Nuevo de Fenollet, y en El Genovés, y en Ènova, y en Novetlé e incluso, han invertido en Sant Joanet?

DE DONDE SE HA RECAUDADO EL DINERO: Contribución urbana: 135.593,47 €. Contribución rústica: 78.274,53 €. Impuesto de vehículos: 71.644,17 €. Recibos de agua de riego y potable: 168.445,32 €. Recogida de la basura: 61.841,16 €. Total municipal: 515.798,65. Subvenciones: Del Estado: 329.423,88 €. Autonómicas: 91.550,3 €. Diputación: 100.493,41 €. Total subvenciones: 521.467,59 €. TOTAL: 1.037.266,24 €. Como no se quiere estar a malas con nadie: Multas de tránsito sólo 527,25 € (todos los coches y las motos respetan el código de circulación) y en multas urbanísticas 1.015,66 €. ¿No se ha construido nada por el campo?

EN QUE SE HAN GASTADO EL DINERO: En gastos de personal: 320.995,71 €. En la recogida de la basura: 144.597,62 € en las fiestas de verano: 58.163,85 €. Otros datos a saber: La furgoneta Renault Máster V-1316-GK de José Selma 7.323,40 €, el reloj de sol 12.416,64 € (Sí; es un reloj de sol y no un quiosco de la ONCE, aunque parezca un contenedor oxidado para cartón), por el alquiler de las instalaciones de la cuadra 3.782,43 € en subvenciones a entidades del pueblo 16.343.42 € (comparsas, amas de casas, jubilados, música, colombaires, parroquia, etc.) y en caminos rurales 48.404,99 € (Sí, en arreglar caminos y lo digo en serio).

A día de hoy, los dos policías municipales siguen en su lugar de trabajo, Selma y Paneta, también; la casa de Víctor está en pie y la banda de Música goza de buena salud. En cambio Ramón ya no está en la fábrica de ladrilles, ahora es nuestro teniente de alcalde con una nómina de 1.663,02 € más el aumento correspondiente a 2008 (por la grácia de EU y del PP).

Si algún vecino quiere consultar cualquier dato, aquí estamos en el BLOC, para ayudar en lo que haga falta y poner luz donde antes había oscuridad.

CONTACTA AMB NOSALTRES;[email protected]

www.blocbarxeta.orgwww.blocbarxeta.blogspot.com

Page 3: L'Argilaga Nº1_Desembre 2007

EL NOSTRE POBLE La secció de L’Argilaga que ens informa de les nostres instal·lacions i llocs emblemàtics de la nostra Barxeta.

.

LA ZONA VERDA DE LES ERES Artur Sanz i Antolí

Vaig a encetar aquesta nova columna amb un lloc molt conegut per part de tot el poble i és la zona de les eres. Un lloc que no és i que podria haver sigut.

El periòdic Levante del 14 de juliol de 2004 a la pàgina 22 anunciava molt generós que “Barxeta rehabilitava la zona verda de les eres i creava un auditori al aire lliure”. Que “els barxetans podríem gaudir ja eixe mateix estiu de diverses actuacions de teatre, concerts de música i representacions dels alumnes del col·legi públic Carles Salvador”. I la corresponsal del periòdic en plena orgia periodística continuava; l’ajuntament va comprar aquests terrenys amb la intenció de crear un lloc recreatiu per els seus ciutadans; l’entrada al recinte és totalment gratuïta per a tot el públic i estarà oberta durant tot el dia.

Continue transcrivint: L’empresa encarregada de les obres es Arcillas Prats i el pressupost ha sigut de 63.198 euros. Per la reforma d’aquest paratge natural s’ha rebut una ajuda de 1.200 euros de la Diputació per a col·locar una gran varietat de plantes autòctones, flors i gespa ...

Què fem, riure’ns o plorar? On estan les flors? On està la gespa? I les actuacions de teatre? I els concerts de música? I fins i tot, on està el porlam del formigó? És un cas curiós aquest del formigó, fins un tram, el formigó és correcte, aleshores està impecable, molt bé, perfecte, res a dir, però, ahí està el però; a partir d’un cert tram és com si el porlam del formigó se n’haguera anat de vacances.

La zona verda de les eres i l’auditori va costar 63.198 euros, més els 1.200 euros per a plantes. Ja han passat tres anys i la gran majoria dels veïns encara estan escaldats. S’havia de llevar l’aigua, ara en beuen més que mai; s’havia de llevar la humitat, ara poden criar xampinyons, per cert, a un veí si que li varen llevar, però va ser un tros del seu terreny i gratis perquè no va poder demostrar la seua propietat amb unes escriptures.

Les obres costaren 63.198,34 € (10.515.319 ptes) dels quals, la Diputació va subvencionar 47.398,75 €, l’Ajuntament (és a dir, tots nosaltres) 7.475,48 € i els veïns, 8.324,11 € (A raó de 94,31 € el metro lineal).

Tot açò ens hauria de parèixer bé, però si veiérem les flors, la gespa, les plantes autòctones, el teatre, els concerts, la gent gaudint de la zona, el formigó amb el seu porlam. Per cert on estarà el porlam? L’ha vist algú?

Voy a inaugurar esta nueva columna con un lugar muy conocido por parte de todo el pueblo y es la zona de las eras. Un lugar que no es y que podría haber sido.

El periódico Levante del 14 de julio de 2004 en la página 22 anunciaba muy generoso que “Barxeta rehabilitaba la zona verde de las eras y creaba un auditorio al aire libre”. Que “los barxetenses podríamos disfrutar ya ese mismo verano de varias actuaciones de teatro, conciertos de música y representaciones de los alumnos del colegio público Carles Salvador”. Y la corresponsal del periódico en plena orgía periodística continuaba; “el ayuntamiento compró estos terrenos con la intención de crear un lugar recreativo por sus ciudadanos; la entrada en el recinto es totalmente gratuita para todo el público y estará abierta durante todo el día.”

Continuo trascribiendo: “la empresa encargada de las obras es Arcillas Prats y el presupuesto ha sido de 63.198 euros. Por la reforma de este paraje natural se ha recibido una ayuda de 1.200 euros de la Diputación para colocar una gran variedad de plantas autóctonas, flores y césped ...”

¿Qué hacemos, reír o llorar? ¿Donde están las flores? ¿Donde está el césped? ¿Y las actuaciones de teatro? ¿Y los conciertos de música? E incluso, ¿Donde está el cemento del hormigón? Es un caso curioso este del hormigón, hasta un tramo, el hormigón es correcto, incluso ahora, está impecable, muy bien, perfecto, pero, sin embargo, aquí está el pero; a partir de un cierto tramo es como si el cemento del hormigón se hubiese ido de vacaciones.

La zona verde de las eras y el auditorio costó 63.198 euros, más los 1.200 euros para plantas. Ya han pasado tres años y la gran mayoría de los vecinos que dan a la zona aún están escaldados. Se debía quitar el agua, ahora beben más que nunca; se debía quitar la humedad, ahora puedan criar champiñones, por cierto, a un vecino si que le quitaron, pero fue un trozo de su terreno gratis porque no pudo demostrar su propiedad con unas escrituras.

Los obras costaron 63.198,34 € (10.515.319 pts) de los cuales, la Diputación subvencionó 47.398,75 €, el Ayuntamiento (es decir, todos nosotros) 7.475,48 € y los vecinos, 8.324,11 € (A razón de 94,31 € el metro lineal).

Todo esto nos debería parecer bien, pero si viésemos las flores, el césped, las plantas autóctonas, el teatro, los conciertos, la gente gozando de la zona, el hormigón con su cemento. Por cierto ¿Donde estará el cemento? ¿Lo ha visto alguien?

CONTACTA AMB NOSALTRES;[email protected]

www.blocbarxeta.orgwww.blocbarxeta.blogspot.com

Page 4: L'Argilaga Nº1_Desembre 2007

ELS NOSTRES VEÏNS La secció de L’Argilaga que recull els records, els articles i les opinions del nostres veïns i veïnes.

ROMANCE DE LA CONDESITA Asunción Canet Tormo CARTA ABIERTA Rosa DaveyGrandes guerras se publicanPor el cielo, por la tierra y por el marY al conde Flores le nombranPor capitán generalLloraba la condesita, lloraba sin cesarAcaban de ser casados y se tienen que separar-¿Cuántos días? ¿Cuántos meses? Piensas estar por allá-Deja los meses condesaPor años debes contarSi a los tres años no vuelvoViuda te puedes llamarPasan los tres y los cuatroY nuevas del conde no hayOjos de la condesitaNo cesaban de llorarUn día estando en la mesaSu padre le empezó a hablar:-Nuevas del conde no lleganNuevas vidas tomarasCondes y duques te pidenHija, te debes casar-Carta en mi corazón tengoQue Don Flores vivo estáNo lo quiera Dios del cieloQue yo me vuelva a casarDame licencia mi padrePara ir al conde a buscar-La licencia tienes hijaMi bendición ademásSe retiró en su aposentoLlora que te llorarásSe quitó medias de sedaDe lana las fue a calzarSe quitó los zapatos de raso y se los puso de cordobáAnduvo siete reinados,Moreria de cristiandadHa corrido por mar y tierraY no pudo al conde encontrarCansada va la romeraQue no puede andar másY bajando una pinadaGran vacada fue a encontrar-Vaquerito, vaquerito, te quería preguntar¿De quien llevas tantas vacas?Todas de hierro y señal-Del conde Flores romeraQue en aquel castillo estáDespués de la guerra vino rico

Y mañana se va a casarYa están las gallinas muertasY están amasando el panMucha gente convidada de lejos llegando van-Vaquerito, vaquerito, por la Santísima TrinidadPor el camino más cortoMe tienes que encaminar alláY jornada de todo el díaEntre las uvas la fue a acompañarY dejó a la romera delante del ventanalAllí arriba estaba el conde y le pidió una limosna-Por Dios y por caridad-¡Oh que ojos de romera! en mi vida los vi tal-Si que los has visto conde, si en Sevilla has estado-¿Que se cuenta de por allá?Pues poco bien y mucho malMetió la mano en su bolsilloY un real de plata le da-Para tan grande señor, poca limosna es un real-Pués que pida la romera, que lo que pida tendrá-Yo pido ese anillo de oro, que en su dedo chico estáY abriose de arriba a bajo el hábito de sayal-¿No me conoces buen conde?¡Mira si conocerás!El brial de seda verde que me diste al desposarEl conde al oír estas palabras cayó muerto hacia atrásNi con vino ni con agua se le puede retornarSino con palabras dulces que la romera le daBajó la novia llorando, al ver al conde mortal-Maldiga a esta romera, ¿quien la trajo por acá? -No la maldigáis ninguno que es mi mujer naturalCon ella vuelvo a mi tierraY quedaros con Dios, con la novia y sin casar-Que los amores primeros, son muy malos de olvidar.

MY LIFE HERE IN BARXETA

Hello, my name is Rosa. I am an English woman and nowadays I am living in Barxeta. I have lived here in Barxeta since 2004.

I am very happy that I chose Barxeta because it´s a really nice village to live. The village has many facilities for example banks, post office and a good selection of shops; but the most important thing is the people who live here. If you try to integrate they will do anything to help.

I take Spanish lessons in the village with a very good tutor. I also go to painting classes at the House of Culture. In this place, I have known a lot of women who are very nice and they help me with the Spanish language.

When I first came here I did not know anyone, but now I know lots of people and I enjoy my life very much.

Wishing you all the happiness that Christmas will bring.And for the year ahead 2008 the best of everything.

An English woman in love with Barxeta: ROSA DAVEY

MI VIDA AQUÍ EN BARXETA

Hola, mi nombre es Rosa. Soy una mujer inglesa y actualmente estoy viviendo en Barxeta. Vivo aquí desde el año 2004.

Estoy muy contenta de haber elegido Barxeta porque realmente es un pueblo bonito para vivir. En el pueblo puedes tener muchas comodidades como por ejemplo bancos, correos y una gran variedad de tiendas, pero lo más importante para mí es la gente que vive aquí. Para que te integres, ellos harán todo lo posible por ayudarte.

Yo voy a clases de español con una buena maestra, también voy a clases de pintura en la Casa de la Cultura, clases en las que me divierto mucho y lo paso muy bien. Allí he conocido a muchas mujeres, las cuales son muy simpáticas y me ayudan con el idioma.

La primera vez que yo llegué aquí, no conocía a nadie, pero ahora yo conozco a muchas personas que me hacen aquí la vida muy agradable.

Os deseo toda la felicidad que trae la Navidad y para el próximo año 2008, lo mejor de todas las cosas.

Una mujer inglesa enamorada de Barxeta: ROSA DAVEY.

CONTACTA AMB NOSALTRES;

[email protected]

www.blocbarxeta.blogspot.com