L’ASSEMBLEA DE CATALUNYA

DECLARACIÓ

Nosaltres, catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants, intel·lectuals, professionals i ciutadans en general, de Barcelona i de Comarques, reunits en Assemblea, malgrat que som conscients que les actuals circumstancies dificulten d’esgotar les possibilitats de representació, formulem la present Declaració:L’actual Crisi del Règim de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d’oposar-nos fermament a la maniobra continuista d’instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador, exigeixen l’adopció unitària d’una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representants a l’Assemblea, alguns dels

quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l’objectiu immediat de l’enderrocament del franquisme. Aquests punts de coincidència són els següents:1. La consecució de l’Amnistia general per als presos i els exiliats politics.2. L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació –inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l’accés efectiu del poble al poder econòmic i polític.3. El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats Catalunya, i com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació4. La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica

DECLARACIÓ

Com a objectius immediats, fem una crida a tot el poble català –i considerem catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya- perquè incorpora la perspectiva global del canvi democràtic a cada una de les seves lluites concretes, i perquè intensifiqui l’esforç per a una ràpida obtenció de.a. La unitat d’acció de totes les forces democràtiques.b. La solidaritat en la lluita en favor dels represàliesc. L’acabament de la repressió i la consecució de l’amnistia.Per tal de vetllar per l’aplicació dels acords de l’Assemblea, és elegida una Comissió Permanent, la qual impulsarà totes les iniciatives útils per aconseguir la mobilització popular, fomentarà accions unitàries i prepararà una nova sessió de l’Assemblea de Catalunya, més àmplia i

més representativa

CLASSIFICACIÓ DEL TEXT

-Text sociopolític de Font primària datat del 1971-L’Assemblea de Catalunya era una plataforma unitària en contra del franquisme-Reunia partits polítics, sindicats i entitats socials de caràcter democràtic-Pretenia establir les llibertats democràtiques, restablir l’Estatut de 1932, donar amnistia als presos polítics del franquisme i coordinar-se amb la resta de forces antifranquistes d’Espanya-El formaven, bàsicament: ERC, FNC, MSC, UDC i PSUC

MARC HISTÒRIC-Dictadura de Francisco Franco (1939 – 1975)-Moviments de protesta en contra del règim a tota Espanya-Dins de Catalunya els moviments van ser en contra del franquisme i, a més, a favor de la cultura catalana que havia estat censurada

IDENTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DE LES IDEES

-L’Assemblea de Catalunya era antifranquista.-Volia instaurar la democràcia a partir d’un poble unit i fort.

EL SEU PROGRAMA-Amnistia pels presos polítics.-Establiment de les llibertats democràtiques.-Restabliment de l’Estatut de 1932.-Coordinació amb les forces antifranquistes de la resta d’Espanya.

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

CAMPANYES O ACCIONS DE PROTESTA DEL 1959 AL 1970

 -Fets del Palau (1960): Liderat per Jordi Pujol amb el grup Crist-Catalunya. Va consistir en interpretar el Cant a la Senyera davant de diversos ministres franquistes.-Ommium Cultural (1961): Va ser una entitat fundada per diverses persones creada per fomentar la cultura catalana.-Serra d’Or i Cavall Fort (1961): L’església, a més de fer servir el català en les celebracions, va afavorir en les primeres publicacions periodístiques en català.-La Nova Cançó (1961): Un grup de cantants catalans (Els Setze Jutges) van iniciar una nova cançó moderna en català. Va ser presa com un moviment reivindicatiu.-Volem Bisbes Catalans (1966): Josep Benet i Jordi Pujol van promoure una campanya a favor del nomenament de bisbes catalans en totes les esglésies de Catalunya.

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA

Trajectòria de l’Assemblea:-El 1969 es crea Comissió Coordinadora de Forces polítiques-Formada el 7 de novembre de 1971-Convoca diversos actes pacífics-El 28 d’octubre de 1973 succeeix la “caiguda dels 113”-El 1977 es dissol l’Assemblea

COMENTARI

Les circumstancies actuals dificulten d’esgotar les possibilitats de representació:-L’Assemblea es crea durant el règim franquista-No serà fàcil aconseguir representació-No ho podrà intentar tot per tal d’aconseguir representació

Oposició de l’Assemblea respecte el nomenament de Joan Carles com a successor:-L’Assemblea és antifranquista-No volen què el règim duri més

Valoració del fet que l’Assemblea estigués formada per múltiples forces polítiques:-Potser no una Assemblea a partits de la mateixa indoles hagués fet una millor tasca