Els vinclesultres delnou fixatgedel ConsellLa socialista bascaGotzone Mora ha parti-cipat en conferències ixerrades organitzadesper organitzacions d’ex-trema dreta pàg. 10

COMARQUES

El difícil equilibri deMusharra aPakistanEls enfrontamentsentorn de la mesquitaLal Masdij mostren elsdesesperats intents delgeneral Musharraf permantenir-se al poder.pàg. 06

INTERNACIONAL

La Universitat d’Estiu de l’Hortase celebra a Torrentpàg. 08

+ Notícies

CULTURES

Rebrot 2007 pàg. 23

13 DE JULIOLEstiu 20071,5 euros

www.lavanc.com

#131

El socialisme valenciàse suma al PP en l’assalt a l’Ebrepàg. 11

Camps i l’Església unitspel nacionalcatolicisme

CROADA PER LA GRÀCIA DE DÉU I DEL PARTIT POPULAR

Esquerra i País pren la IniciativaEl corrent nacionalista d’Esquerra Unida li posa data a la seua constitució com a partit “per canviar Esquerra Unida”, mentre el PCPV aprova una resolució que aposta pel diàleg intern pàg. 16

La comunió entre el president de la Generalitat i l’alta jerarquia eclesiàstica va impregnant paulativament totes les esferes de l’administració valenciana pàg. 07

02 L’Avanç informació, 13 de juliol de 2007

OPINIÓALBERTO MORAVIA (novelista italià)

“Curiosament, els votants no se senten responsables

dels fracasos del govern al què han votat.”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Ahir vaig anar als Jutjats de Guàr-dia -no podia esperar més- perpatentar alguns invents. Primer

vaig aconseguir la patent exclusiva decaminar, i mitja hora després la de seu-re. Quan vaig patentar la segona la fun-cionària em cancel·là la mirada i adoptàun posat d'enuig, eren les 4 del matí iva haver d'acabar els tràmits tombadaal terra. Però ja ho tinc tot arreglat, lespersones no pagaran res, els ajunta-ments m'hauran de liquidar trimestral-ment per legalitzar aquestes dues acti-vitats dins el seu terme municipal. Elproblema, supose, seran les immigrantsil·legals. Ja imagine les promeses elec-torals del proper març: vota'ns, podràscaminar i seure gratuïtament. Ja m'hedeixat l'escola i de moment el banc m'hadonat un crèdit per comprar un bòlidde fórmula 2 i un veler americà. Sóc fe-liç. Ara sí que entenc a Ecclestone i so-bretot a Alinghi. El banc també m'ha fa-cilitat les entrades per al circuit el 24d'agost del 2008 i un vaixell de luxe ambpresència del rei espanyol per veure lafinal de la copa americana al juliol del2009. Com ja podeu imaginar la copa esquedarà a València però Alinghi que ésespabiladet ha creat l'expectativa d'u-na altra seu per tal de què Rita i Campspiquen -disculpeu l'expressió-. Cal dirque Alinghi és tot un cavaller, no comEcclestone que té la patent de fórmu-la 1 i ens obliga a pagar 26 milions d'eu-ros durant 7 anys. La copa americanaés molt democràtica, res de patentseternes, qui guanya té dret a l'organit-zació de la següent copa, per això en-tre 2003 i 2007 hem pagat a Alinghi 90milions d'euros entre les 3 administra-cions, però ara -com no arriba a finalsde mes- en demana 150 i avança a 2anys la competició. Si el nivell de vida

puja -i sobretot ell que va d'allà capací- és just que demane un sou més dig-ne. La reducció a 2 anys és una altra es-tratègia perquè la copa es quede aValència -gràcies Alinghi-, doncs en 24mesos no hi ha temps per adequar unaaltra ciutat. A més a més són molt en-certades les seues declaracions, una ac-tivitat comercial al port no és compati-ble amb el turisme nàutic. Està parlantel nostre amic suís -de somriure dentalconstant- de què el port comercial deValència no s'ha d'ampliar. A més -dicjo- al port comercial de segur hi hauràimmigrants i altres persones de l'ins-tant. D'altra banda l'Institut Valenciàd'Investigacions Econòmiques ha pre-vist que la copa repercutirà en la ren-da de la CV en 2.472 milions d'euros ique atraurà uns 2'6 milions de visi-tants que gastaran uns 70 milions d'eu-ros. Els comptes són brutalment favo-rables a aquesta terreta valenciana ifallera si mirem que s'invertiren 500 mi-lions -crèdit del govern central-. Percert, els interessos crec que els pagavaAlinghi. També hi ha polítiques male-ducades com Glòria Marcos -de Com-promís pel PV- que recomana a Rita iCamps no cedir al xantatge, en referèn-cia a les declaracions d'Alinghi i de Mi-chel Bonnefous -president de la socie-tat organitzadora de la copa- quan par-laren de què la continuïtat de Valènciacom a seu està condicionada per lesobres d'ampliació del port i el futur cir-cuit urbà de F-1. Confiem en què li ha-gen amagat aquestes desencertadesdeclaracions a Alinghi. Si s'entera jopropose que l'inviten a les falles deba-des i el facen faller major del regne. Novivim en un país lliure? doncs deixemque les persones responsables del móndels negocis ens assessoren lliurement!

Però la culpa de tot la té l'esquerra,sembla que el cessat ministre Sevilla lidigué a Rita en el seu dia que si es re-petia a València la copa s'hauria d'apan-yar ella i Camps a l'hora de pagar a l'i-nestimable Alinghi. Doncs, deixeu depatir perquè el Consell i l'Ajuntamentde València ja han manifestat que elsdiners no són un impediment per repe-tir seu. Felicite des d'aquest modestdiari ambdues administracions per tin-dre sempre diners en abundància i unaeconomia sanejada, molt envejada peradministracions esquerranes que dila-piden els diners en bilbioteques o visis-tes de Bakunin. Quan ha sigut Valèn-cia coneguda en tot el món? Ara, abansmai. I és que el mateix fullet ho diu. Lacopa americana és un trofeu impressio-nant per la seua senzillesa. Ací es tro-ba el motiu pel qual el PP ha arrasat,perquè són -som- senzills, a diferènciade l'esquerra que són orgulloses. I nocal que es malinterpreten les paraules.Ja estem preparats, Bonnefous, Valèn-cia té el millor camp de regates del món,és un orgull, deia Rita al març. Avui ésun dia de felicitat i de compartir, senserecels. (Ací està invitant a l'esquerra,llançant-li una mà). D'altra banda l'au-toritat portuària digué que es perdrien1000 milions si no s'ampliava. De segui-da les ecologistes de torn, que si pu-jarà el nivell de l'aigua, les arenes deles platges es ressentiran i altres capri-cis de l'instant. Sort que el seny ha im-perat i quan el Rainbow Warrior -elvaixell de Greenpeace- demanà permísper atracar al port de València se li negà.Imagineu-vos eixa colla de hipis caducsi perillosos muntant un numeret davantd'Alinghi. Ah! I diu Rambla que tot éscompatible, doncs ja està bé de patir.Mariscos i xampany a crits! ]

Visca la copa

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Aquestes últimes setmanes han aparegut duesnotícies sobre casos de corrupció a Xina i aPolònia. El primer dels dos casos, el cas xinès,

consisteix en l'execució de Zheng Xiaoiu qui fouMinistre d'Alimentació i Farmàcia del gegant asiàtic. Eldelicte: haver acceptat suborns per valor de 630.000euros per validar medicines que en el millor dels casosno sanaven i en el pitjor d'ells va acabar amb la vida de10 persones. El cas polonès no arriba a la contundènciad'una execució, però si a la destitució fulminant delViceprimer Ministre, Andrzej Lepper, a qui sense judiciprevi i sense encara proves, se li ha destituït del càrrecacusat de corrupció pels totpoderosos germansKacynski. Ambdós casos contrasten amb la realitat que vivim enl'Estat espanyol, on no dimiteix ningú, siga el que sigal'acusació a la qual s'enfronta. El País Valencià és, sensdubte, el cas més sagnant, tant per la quantitat com pelsfets que se'ls imputen, d'aquesta incapacitat delspolítics a dimitir o ser cessats quan planeja sobre ellscasos de corrupció. Si recorrem la nostra geografia de sud a nord enstrobem amb alcaldes i exalcaldes immersos en processosjudicials per diferents delictes i que en les recentseleccions no només no han estat apartats de les llistessinó que han estat abrigallats per les seues formacionspolítiques. D'aquesta manera ens trobem amb casos decorrupció a Oriola, Torrevella, Xàbia, etc. I el cas mésexpectacular el del President de la Diputació deCastelló, el senyor Carlos Fabra, acusat per un fum dedelictes als quals àdhuc està plantant cara als tribunals ique lluny d'abandonar la política és abrigallat pel PP iespentat de nou a la presidència de la corporacióprovincial. Però el cas més sagnant sens dubte, és el del'anterior conseller de Transports, García Antón, quedesprés de l'accident que commocionà a tot el país, idesprés de descobrir-se que amb una ridícula quantitatde diners (3.000 euros) podria haver-se evitat lamassacre, va continuar com a conseller i després de leseleccions del passat mes de maig ostentarà altraconselleria. Aquests fets marquen la diferència entreaquells que volen netejar el seu govern de corruptes, iqui conviu amb ells i fins i tot probablement esbeneficien d'aquestes fosques operacions. Un dels delictes que se li imputen a Fabra, és lacomercialització de productes fito-sanitaris que nocomplien la normativa vigent, aquest fet no vacomportar la pèrdua de vides humanes. Però l'actuació,o millor dit, la no actuació de García Antón si que vacomportar la mort de 43 persones en un accident que espodria haver evitat per una quantitat de diners més dedeu vegades inferior al pressupost que Ferrocarrils de laGeneralitat Valenciana gasta en propaganda. En definitiva, en aquest país no dimiteix ni déu, a quiper cert, se li deuria haver caigut la cara de vergonya eldia que el seu primer ministre celebrava una carísimamissa dalt del pont de Calatraba mentre que sota unaltre dels ponts del turia malviuen persones que sónignorades per les nostres institucions, i per descomptatper la jerarquia eclesiàstica.

Ací no dimiteixningú

L'excarceració dels sindicalistes asturians -Cándido i Morala,en els que es va basar Los lunes al Sol-, ha sigut una victòriade la mobilització i la solidaritat de classe sobre l'Estat i els

seus poders. I és que a pesar de ser sentenciats a més de tres anysde presó tan sols han pogut ser “segrestats”, com ells mateixosanomenan al seu empresonament, tres setmanes. Cándido i Morala,membres de la Corriente Sindical de Izquierdas, dissident delsindicalisme vertical hui dominant, van ser acusats perl'Ajuntament de Gijón de destrosses en les mobilitzacions contra eltancament de Naval Gijón. L'Ajuntament està governat pel PSOE iIU, i en el tancament de les drassanes asturianes s'entremescleninteressos empresarials, immobiliaris ja que es pretén construirpisos de luxe en el lloc que ocupen les seues instal·lacions, i políticsja que es pretén acabar amb un dels escassos focus de contestacióobrera de l'Estat. Per si no fóra poc els partits del consistori gijonéstenen part i art en la promotora que pretén construir en primeralínia de mar. No ésgens estrany així queforen detinguts en lesseues pròpies casesper a ser conduïts a lapresó de Villabona dela forma que Cándido iMorala descriuen encarta escrita a la presóel passat 2 de juliol:“Todos sabían, menosnosotros, que nos ibana meter en prisión, lo sabía la alcaldesa y lo sabía IU. El Delegadodel Gobierno telefoneó al PSOE y a IU en el momento de nuestradetención. Esperaron a que los concejales tomaran posesión de suscargos y se constituyera la corporación municipal del ayuntamientoy a que acabara la concentración para detenernos lejos de la plazadel ayuntamiento donde la Plataforma se había concentrado enseñal de protesta por la sentencia. Con lo cual queda claro que elingreso en prisión se produjo cuando les interesó y les convino a lospolíticos que nos gobiernan.” La pregunta que a continuacióplantegen en la pròpia carta és òbvia “. Potser veient estos diesprometre als nous ministres de Zapatero els seus càrrecs davantdels Reis, la Constitució del 78 i el crucifix quede contestada. Pel que ens toca per una vegada es va fer bé, el 5 de juliol, dia enquè van ser alliberats els sindicalistes, a València es vadesenvolupar una concentració davant de Delegació de Governconvocada per la recentment constituïda Plataforma per laLlibertat de Cándido i Morala. A iniciativa del PCPE es vaconstituir aquesta plataforma amb forces sindicals com laIntersindical Valenciana, CGT, COS i CAT i sociopolítiques queanaven des del Bloc de València i els sobiranistes de la “ConstantíLlombart” fins als equatorians del Moviment pel Canvi. La primeraacció de solidaritat de classe en anys va ser un èxit i va aconseguirajuntar diversos espais polítics. La resposta en la resta de l'Estatva ser semblant, a Astúries impressionant, com a conseqüència ales tres setmanes al carrer, encara que siga en tercer grau. Larepressió que en la naval asturiana va comptar amb infiltracionspolicials, espionatge, manipulació, mentides... els bitllets de larajola i l'acaçament de l'Ajuntament de Gijón i Jutjat han caigutcom un castell de naips. El que no han pogut milionsd'espectadors que van veure Los lunes al Sol ho han pogut unspocs milers de persones, en el cas d'Astúries desenes de mils. Hui,en ple retrocés dels drets i llibertats, els laborals i els que no hosón, tota victòria, per xicoteta que siga la batalla, és important.

LINA INSA L’alcaldessa d’Ontinyent ha decidit de manera uni-lateral, suspendre l’emissió d’Info TV al municipi,segons ella, per tal de garantir la pluralitat informa-tiva. Les emissions seran substituides per canalsextrangers com Eurosport TV. Hauria d’explicaraquesta senyora el qu enten per pluralitat.

FESLLOCH 07El festival organitzat per L’Avanç Informació,Escola Valenciana i el Benlloch CF, va ser unèxit d’assistència i d’organització. Desd’aquestes planes volem agrair a totes lesorganitzacions i grups musicals implicats laseua participació.

03OPINIÓL’Avanç informació, 13 de juliol de 2007

Cándido i Morala,lliures

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

“Todos sabían, menos nosotros,que nos iban a meter en prisión, lo sabía la alcaldesa y lo sabía IU. El Delegado del Gobierno telefoneó al PSOE y a IU en el momento de nuestra detención…”

La supèrbia de Camps

GUILLEM FONT

VICENT LUNA

El president Camps sembla queestà enfadat amb els seus com-panys de partit d'Andalusia. A

hores d'ara encara manté el recurs con-tra l'Estatut andalús, malgrat les apa-rents pressions del seu partit. Segura-ment tot quedarà en no res, en una es-cenificació, de cara a la galeria, per do-nar la imatge que el líder del PP valen-cià hi pinta alguna cosa a nivell estatal.Camps no hi està d'acord en la clàusulade finançament dels estatuts català iandalús, doncs està convençut que sónanticonstitucionals. Però en realitat noté res a fer, el mateix Mariano Rajoy hadit que el text andalús “ és inequívoca-ment constitucional”. I és que en aquesttema, com en tants altres, els valen-cians estem collint faves.Si recordem unamica, el president Camps, amb el visi-plau del socialista Pla, van tindre moltapressa per ser els primers en presentarla reforma de l'Estatut valencià. Llavorstot van ser lloances a un estatut que ha-via de ser model a seguir per la resta d'au-tonomies. Doncs bé, ara ha quedat de-mostrat que aquelles presses, aquella re-dacció no consensuada amb la societatcivil, aquell redactat que pretenia serprudent, poc ambiciós i que no molesta-ra l'Espanya profunda, ha quedat entrela resta de reformes estatutàries com l'úl-tim pet de l'orgue. De bell nou, els valen-cians tenim un estatut descafeïnat i hemperdut una oportunitat històrica per po-sar-nos al nivell de les comunitats histò-riques.Perquè anem a veure, de què ens ha ser-vit tanta prudència, tantes ofrenar no-ves glòries si resulta que qualsevol de laresta de comunitats tindran un estatut

més potent que nosaltres? En qüestió definançament, l'aspecte més important detot estatut, la majoria d'ells, per no dirtots, es basen en els mateixos criteris:autonomia , suficiència, garantia i auste-ritat financera, responsabilitat fiscal,lleialtat institucional solidaritat, anivella-ment..., però cadascun d'ells agrana capa sa casa. Així com l'estatut basc diu “La gestió, liquidació, recaptació i inspec-ció de tots els impostos les portarà a capcada Diputació Foral (article 41, b)”, elcatalà que “ la gestió, la recaptació, la li-quidació i la inspecció de tots els tributspropis de la Generalitat de Catalunya,corresponen a l'Agència Tributària deCatalunya (article 204,1)”, l'andalús “ perllei es crearà una Agència Tributària a laque s'encomanarà la gestió, liquidació,recaptació i inspecció de tots els tributspropis (article 181,2) i, a més a més, téla disposició addicional tercera, -aques-ta és la que suposadament ha empren-yat el president- que diu “ La inversiódestinada a Andalusia serà equivalental pes de la població andalusa sobre elconjunt de l'estat per un període de sisanys”, doncs bé, resulta que l'Estatut va-lencià el tema del finançament no el tésatisfactòriament resolt. Els bascos recapten tots els impostos,els catalans i andalusos tenen la seuaAgència Tributària autònoma i a més amés s'asseguren, fins i tot per un perío-de de temps concret, les seues inver-sions. I els valencians? El nostre esta-tut, a més de no recollir ni la meitat detributs que les altres comunitats tenencedits, ni d'assegurar-se unes inversionscom l'andalusa i catalana, parla molt va-gament del model de finançament.L'ar-

ticle 69 diu “ L'aplicació dels tributs dela Generalitat s'encomana al Servei Tri-butari Valencià, en règim de descentra-lització funcional” En poques paraules,no tindrem una Agència Tributària prò-pia ni unes inversions assegurades.El model de finançament basc, el millorde tots doncs són amos dels seus di-ners, es basa en els Concerts econòmics,el català en el PIB i l'andalús en el totalde la població, però i el valencià? Els va-lencians no tenim model, el nostre mo-del és esperar les engrunes, allò que ensvullguen donar, però, això sí, som i se-rem els més solidaris, els més prudents,els més lleials, els més….Aquesta guerra de models de finança-ment només acaba de començar.És el re-sultat de voler aplicar la regla del caféper a tothom, i no de caminar cap a unrègim de fiscalitat federal. Però al remat,la realitat és que molt omplir-se la bocade solidaritat i anivellament però des-prés cadascú agrana cap a sa casa.Si laconstitució parla de “regions i naciona-litats”, alguna diferència haurà d'haver-hi, no? Encara que no ho vullguen adme-tre el règim fiscal, així com la cessió decompetència no pot ser el mateix per atotes les comunitats autònomes. El pre-sident Camps tira les culpes al Governde Zapatero que, segons ell, ens discri-mina. Però la realitat és que els valen-cians vam estar, i estem discriminats enels governs del PSOE i en els del PP i vamtindre una oportunitat de resoldreu mí-nimament en la darrera reforma de l'es-tatut. Però, les genuflexions, la mancad'ambició i gosadia del nostres polítics iuna secular prudència ens han porta onsom. Això és el què hi ha.

Quin model de finançament?

Francisco Camps és President dela Generalitat perquè ha sigut,amb molta diferència, el més vo-

tat pels ciutadans. Tanmateix seria unmiratge pensar que ha guanyat per go-lejada gràcies a una gestió, carisma o dotsd’estadista excepcionals. Probablementhaguera obtingut els mateixos resultatsqualsevol altre investit des del carrer Gè-nova de Madrid. Sembla, però, que s’hoha cregut i assistim a un altre cas depèrdua definitiva de perspectiva.La supèrbia acostuma a estar en la basede bona part dels errors polítics fona-mentals, d’aquells que fan perdre elec-cions. En tenim exemples de ben re-cents: Bush menystení les conseqüèn-cies de l’ocupació iraquiana i Aznar es

pensà que podia amagar a tot el mónl’autoria del pitjor atemptat terrorista aEspanya.Camps no pot cometre errors tan deci-sius perquè el “poder valencià” del qualell està tan cofoi encara és poca cosa(¿per què no aplica ja la “clàusulaCamps” i demana les competències depolicia i de presons que tenen fa anys aCatalunya?), però sí pot nomenar con-sellers de poca alçada i presidents de di-putació com Rus. Així es pensarà quenomés brillarà ell però no es guanyaràel respecte sinó treballa de valent perla qualitat de vida de la gent.Camps fou auspiciat per Zaplana perquèaquest preferí ser ministre que Presidentdels valencians (un gest que qualifica el

valor que dóna el PP a les institucionsd’autogovern) i aquell pot manar ací per-què Rajoy li ho permet. Per això ha po-gut netejar els zaplanistes del seu governi de les Corts. Però no passa de ser unpolític gris i mediocre que provoca ambla grandiloqüència bàsicament hilaritat.Ha gosat afirmar que a tota Europa ad-miren València: a Finlàndia admiren lanostra sanitat i educació?; a Holanda lesnostres exportacions?, fins i tot a Irlan-da, un país tradicionalment pobre, la nos-tra inversió en recerca?No faça el ridícul. La supèrbia, presidentCamps, i vosté que és “beato” ho en-tendrà perfectament, és un pecat capi-tal que sovint es paga tant en el cel comen la terra.

La punta de llança del Vaticà –la CEE: Con-ferència Episcopal Espanyola-, que ac-tua com a cavall de Troia, en la democrà-

cia de què ens hem dotat els ciutadans –catò-lics inclosos-, ens ha “obsequiat” amb una notade condemna de la nova assignatura d’ “Edu-cació per a la Ciutadania”. Ho fan en descara-da complicitat amb el PP, i pervertint la que hau-ria de ser tasca de la seua condició de pastors:la orientació –que no la imposició dogmàtica isectària- a les consciències dels catòlics i lacrida a la civilitat i la convivència de tots, catò-lics o no –que no a la revolta “popular”, ni a ladesobediència civil-, en la defensa dels valors idrets de les persones.Sembla que, com no poden fer ostentació delpoder de què gaudien altres temps, en un estatconfessional -com en la dictadura franquista-,els bisbes –alguns bisbes, almenys- ara es revol-ten contra el govern democràtic, amb l’excusade què és enemic (!) de la religió –catòlica, clar-i que pretén “adoctrinar” (?) les consciènciesdels ciutadans. Encara ara, als trenta anys llargsde la recuperació de la convivència democràti-ca, els bisbes –alguns bisbes, almenys- es tro-ben cada vegada més descol•locats, en una so-cietat laica i enmig d’un estat no confessional. Ien fan ostentació d’aquell desassossec, en for-ma d’oposició permanent al govern, espero-nats pels polítics de la seua corda ideològica –ésa dir els hereus del franquisme-.D’entrada val a dir que la CEE té tot el dret a nocompartir les decisions legítimes i sobiranes delgovern de l’Estat, encara que és lamentable queho faça –la CEE- de forma tan barroera, inco-herent i indocumentada, a més de falsària. Ba-rroera perquè està fora de lloc el to i les amena-ces maldestres al govern i als ciutadans, del seuportaveu. Incoherent perquè fa tres anys argu-mentaven en sentit contrari que no ara, per “obli-gar” a cursar l’assignatura alternativa a la reli-gió catòlica, en relació a l’ “objecció” que defen-sen. Indocumentada perquè ignoren, culpable-

ment, el contingut de la nova matèria i el fet queestà inspirada en La Declaració Universal delsDrets Humans, en la Constitució –que, curiosa-ment, ells han sacralitzat en la defensa de launi(formi)tat d’Espanya- i en les recomanacionsde la Unió Europea, que fan que ja en quinzepaïsos l’ “Educació per a la Ciutadania” és unamatèria específica del curriculum escolar. I falsària perquè no s’entén que es tinga la ba-rra d’acusar d’ “adoctrinament ideològic”, unaproposta curricular adreçada a “construir unaconsciència moral i cívica, d’acord amb els prin-cipis que regeixen les societats democràtiques,plurals, complexes i canviants, en les que vi-vim”, com es declara en la presentació de lanova assignatura. Adoctrinament ideològic elseu, que imposen als catòlics de forma asfixiant–amb condemnes inquisitorials sobre els méseximis seguidors de la doctrina de Jesús, comara el jesuïta Jon Sobrino-. I aleshores no cabenles objeccions de consciència, que ara reclamenper a la nova assignatura. Perquè, de què te porla CEE? De que les persones arriben a prendredecisions lliures i responsables? De que siguenrespectuoses amb el pensar dels altres? De querebutgen la discriminació i la violència, el racis-me o la xenofòbia? De que es comporten coma persones civilitzades? De que es comprome-ten en la defensa de la justícia i del be comú?De que respecten l’orientació sexual de cadas-cú? De que treballen pels valors democràtics?...Pot ser caldrà recordar a la CEE que qui té laresponsabilitat de legislar per al bé comú –és adir de tots: catòlics i no, creients i agnòstics,ateus i indiferents- és la societat democràtica-ment organitzada, en forma d’estats no con-fessionals i no la jerarquia d’una determinadaconfessió religiosa, digitalment estructurada.Però no: ells es creuen en possessió de dretssobirans d’exempcions fins i tot tributàries –finsara no pagaven l’IVA, com qualsevol altra asso-ciació o col•lectiu- i no accepten estar sotme-sos –com qualsevol altra associació o col•lec-

tiu- a l’imperi de la llei, en un estat democràtic.I ara la CEE es “despatxa” a gust, en descara-da complicitat amb el PP, oposant-se, frontal-ment, a la decisió legítima d’un govern democrà-tic, en un Estat no confessional. Com ho ha vingut fent –la CEE- amb totes lesmesures legislatives del Parlament –en con-nivència amb el PP-, adreçades a la recerca delbe comú i la pau social, per restituir els drets ila dignitat a sectors de la societat fins ara mar-ginats i perseguits. La CEE ha manipulat –comel PP- el sentiment majoritari en la societat, derebuig contra la violència, per demonitzar elsprocediments democràtics i pacífics de deci-sió col•lectiva, respecte al futur de territoris ipobles -com en el cas del País Basc-, “legiti-mant” una concepció nacional d’Espanya, unità-ria i monolítica. La CEE ha tergiversat i desau-toritzat –com el PP- els tímids intents del go-vern en recercar camins de pau, per acabar ambel terrorisme d’ETA. La CEE ha qüestionat–com el PP- la llei de la memòria històrica, per-què posa en evidència la complicitat de l’esglé-sia amb el genocidi de la dictadura franquista ila connivència dels “populars” amb aquell rè-gim, en no haver-lo condemnat encara. La CEEs’ha oposat –com el PP- al desenvolupament es-tatutari de Catalunya. La CEE ha criticat –comel PP-, la nova llei d’Educació –LOE- pels tímidsavanços que suposa en la laïcitat –és a dir en elrespecte a totes les religions, inclosa la incre-ença- del sistema educatiu. I un llarg etcèterade despropòsits, adreçats a fer caure el governlegítim de l’Estat, actuant com a corretja detransmissió dels “populars” i posant a l’abastd’aquella desestabilització, els media més ra-dicals i cavernícoles, atiadors de l’odi i de lesmentides, com és el cas de la COPE. I ara la CEE munta un “circ”, per la introduc-ció d’una assignatura que els bisbes haurien deser els primers en defensar, si de veritat tenenalgun respecte al missatge de Jesús, que sesignificà per la seua lluita per la dignitat de les

persones, especialment per les més desafavo-rides i marginades i que ja advertí molt clara-ment allò de “al Cèsar el què és del César i a Déuel què és de Déu”. Els bisbes, però -–alguns bis-bes, al menys- no ho han aprés encara i s’entes-ten en fer política partidista de la pitjor espè-cie. Una volta posats –a fer política- podrien cla-mar –i posar-se a treballar- contra les guerres iel genocidi de pobles i territoris, perpetratprecisament per polítics que no tenen rubor envisitar el Papa, fent-se “els bons”. O clamar –iposar-se a treballar- a favor dels desheretats delmón, que moren de fam i misèria per milers icada dia. O clamar –i posar-se a treballar- perla justícia social a favor dels explotats i en con-tra dels explotadors. O clamar –i posar-se a tre-ballar- contra la depredació del territori, queempreses sense escrúpols perpetren contra elmedi ambient i contra la disbauxa en l’esquil-mació de recursos, com ara l’aigua malbarata-da en camps de golf, parcs temàtics i urbanit-zacions salvatges. O clamar –i posar-se a treba-llar- per la igualtat dels éssers humans, co-mençant per la dona, a l’església i al món i se-guint pels immigrants, que fugen de la misèriai la persecució dels seus països d’origen. O cla-mar –i posar-se a treballar- contra els abusossexuals urbi et orbe, perpetrats lamentable-ment i escandalosament per alguns capellans ibisbes. O clamar –i posar-se a treballar- per tan-tes i tantes injustícies arreu del món, que po-drien trobar aixopluc, en les paraules, gestos iactuacions dels que suposadament són succes-sors dels apòstols, per oferir-los llum i espe-rança enmig la tribulació. Alguns cristians, però, no combreguem amb lesrodes de molí de la CEE i denunciem la imatgedeformada i caricaturitzada que presenten del’església de Jesús, que no es correspon amb larealitat de milers de catòlics i d’organitzacionscristianes, que no veiem incompatibilitat en lacondició de creients compromesos i en la deciutadans responsables.

Els bisbes i la política

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 13 de juliol de 2007

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

43 morts + 47 ferits = 0 responsables

Ara fa un any des que el 3 de juliol del 2006

és va produir el previsible i evitable ac-

cident del metro de la línia 1 de FGV. Ara

fa un any que van morir 43 persones, van resul-

tar ferides 47, i un total de 90 famílies van que-

dar desfetes.

Ara fa un any que l’administració del govern va-

lencià no ha donat cap explicació raonable als fa-

miliars afectats, malgrat que han demanat entre-

vistar-se amb el “nostre president” en varies oca-

sions. Sempre han obtingut un no per resposta.

Ara fa un any que aquelles promeses de recolza-

ment i suport incondicional anunciats pels res-

ponsables polítics al canal 9, s’han convertit en

ignorància, sordesa i silenci.

Les visites al tanatori, a la boca del metro de Je-

sús, als hospitals...han esdevingut oblit i menys-

preu quan tots els dies 3 de cada mes els i les fa-

miliars s’han concentrat per exigir explicacions i

responsabilitats i la “nostra televisió pública i va-

lenciana” no ha fet ni una breu menció d’aques-

tos nombrosos actes.

Soc usuària diària del metro des de fa molt de

temps perquè tinc el convenciment que cal utilit-

zar el transport públic com a opció de lluita con-

tra l’escalfament global del planeta, i és precisa-

ment per això que no puc sinó mostrar la meua

repulsa per la manca de resposta i solucions del

govern valencià. Un govern que és capaç d’orga-

nitzar una competició com la Copa del Amèrica

i, tanmateix, és incapaç de realitzar una investi-

gació en profunditat sobre què va passar realment

el 3 de juliol, qui són els responsables i, sobre tot,

quins mecanismes posar en marxa per a evitar que

torne a passar.

Com s’explica que hi haja diners per a muntar un

circuit de fórmula u a València i no hi haja diners

per a col·locar una balisa de 3.000 euros a la cur-

va de Jesús, necessària per a protegir la vida dels

milers de ciutadans que cada dia utilitzem i pa-

guem el metro?. S’haguera pogut evitar la mort

d’aquelles 43 persones amb 3.000 euros?. I si és

així, quí és el responsable?

Malgrat que no estic d’acord amb els projectes

faraònics d’aparador propagandístic que estan

destrossant la nostra terra, puc entendre que hi ha

molta gent que sí ho volen i així ho han demos-

trat a les urnes aquelles persones que votaren PP

per a tindre un circuit de fórmula u. Pel contrari

algunes persones preferim tindre una línia 1 de

campionat.

Però estic segura que aquestes persones també els

agradaria que el senyor Camps fera el necessari

per a donar explicacions als familiars que li ho

estan demanant des de fa un any i que no els done

l’esquena. Així ho demostren les 13.000 signatu-

res que l’Associació de Víctimes del Metro han

recollit entre la ciutadania i han entregat a les

Corts el 28 de Juny.

Considere un despropòsit que desprès d’un suc-

cés tan greu com aquest cap responsable haja di-

mitit ni haja alçat el cul de la seua poltrona, més

be al contrari, han tingut la cara de culpar al con-

ductor una vegada mort.

Si es realitza un seguiment de premsa es pot vore

que quasi totes les setmanes hi ha un incident o al-

tre al metro de FGV, incloses també les unitats no-

ves. A més la gent que l’utilitzem patim la manca

de freqüència dels trens, els retards horaris, la sa-

turació que ens obliga a anar com a sardines en llau-

na...els i les maquinistes es veuen obligats a anar a

molta velocitat per recuperar el temps perdut i com-

plir amb els horaris que marca l’empresa.

Els “gestors” d’aquesta empresa deurien saber que

totes aquestes deficiències no es poden solucio-

nar a costa d’explotar els treballadors ni a costa

de la seguretat de les usuàries, sinó amb inversions

suficients per a obtenir un metro segur, de quali-

tat i eficaç, de la mateixa manera que s’inverteix

en altres esdeveniments menys necessaris.

Durant aquest any hem pogut vore que els pro-

blemes i les deficiències al metro de FGV no s’-

han acabat, que les peticions dels familiar per a

obrir una nova investigació no s’han escoltat, que

el senyor Camps, que tantes palmadetes a l’es-

quena donava als familiars, s’ha oblidat d’ells una

vegada passat el morbo dels primers dies i l’in-

terès dels mitjans de comunicació... Tal vegada

pensaven que amb les indemnitzacions econòmi-

ques els familiars callarien i podrien omplir el buit

que provoca esperar a una persona estimada i no

tornar-la a vore mai.

Però no ha segut així, els familiars no han callat

i s’han concentrat els dies 3 de cada mes, igual

com ho faran també el 3 de juliol, un any després.

I també ho farem les persones que considerem

que el govern valencià te l’obligació de posar els

mecanismes necessaris per a tenir un transport

públic segur i de qualitat.

Ara fa un any que aquelles 43 companyes de viat-

ge van ser obligades a baixar en una parada que

encara no era la seua, per culpa de la incompetèn-

cia. Cal exigir que no es torne a repetir. Perquè el

passat no es pot canviar, però el futur sí.

3 de juliol, un any sense respostaEncarna Canet Benavent

05OPINIÓL’Avanç informació, 13 de juliol de 2007

La creu de la justícia

JOSEFINA JUSTE

Apesar del tempstranscorregut, finalment vacomençar el judici contra el

sacerdot Christian Von Wernich,capellà de la policia de la provínciade Buenos Aires sota la prefecturade Ramón Camps durant la dictadurade Videla i Masera. En la ciutatargentina de La Plata, una de lesciutats més castigades per larepressió dictatorial, la gent lluitaper no fer d'aquest dia una festa jaque l'única cosa que va a succeir ésque un més dels repressors és dutdavant la justícia, garantint tots elsseus drets de defensa en judici, cosaque mai el va propiciar per alsdetinguts que va ajudar a segrestar,torturar, assassinar i desaparèixerdurant la dictadura de 1976 a 1983 aArgentina. Per primera vegada és duta judici a Argentina un sacerdot del'Església catòlica, la qual cosa posaen el banc dels acusats també a lainstitució que va emparar i va donarasil al genocida. Encara s'esperen lainvestigació i el consegüent debatque és imprescindible emprendresobre el paper que va complirl'Església durant la dictadura ja que,fins al moment, ha pres la mateixaactitud que enfront de les acusacionsde pedofilia, o siga canviar dediòcesis al sacerdot acusat (que esva complir rigorosament en traure aVon Wernich de la seua diòcesi enacabar la dictadura enviant-lo a Xilefins que va ser localitzat pelsorganismes de Drets Humans, sentdeportat a l'Argentina per a ser jutjatpels crims comesos). Els retorspalotinos assassinats, el pare CarlosMujica, els bisbes Angelelli i Poncede León, així com els centenars decristians militants de base que vanser detinguts o desapareguts per ladictadura pertanyien a la mateixaEsglésia i, segurament, van estudiarles mateixes Escriptures, elsmateixos principis, la qual cosa duua pensar que, més enllà de laideologia política que encapçala lajerarquia eclesiàstica, hi ha altraideologia que té a veure amb elsdrets humans i el respecte a lavida...de tots. Els episcopats de Xile,Uruguai i Brasil van defensar la vidadels seus fidels, amb la qual cosa vanmarcar el camí de la diferènciaenfront de l'episcopat argentí, el quales va caracteritzar per acompanyar iconfortar als militars i policies queraptaven, torturaven i assassinaven.A dos anys de derogades les lleis de“punt i final” i d’”obediència devida”, aquest és el segon judici quese celebra contra un repressor. Lajustícia no ha de convertir-se, altravegada, en creu.

L’AMÈRICA

Em publicava recentment L’Avanç unarticle –““LL’’aannààlliissii ddee llaa rreeaalliittaatt ssuubbss--ttaanncciiaall””- en el qual venia a reclamar

als nostres polítics representants de lesesquerres, allò tan senzill de guaitar i ana-litzar la realitat. El seu entorn enfí, que amés de ser una qüestió lògica, es tracta a lafi d’una màxima leninista. I dic açò perquèarran d’aquest parell d’articles hom pogue-ra titllar-me de “moderat” o d’alguna cosapitjor.Es tractava en suma, de què atenguerenels nostres polítics a allò que pensava lagent, i donar-li a conèixer alhora, senserenúncies però pragmàticament, les nos-tres idees sempre vàlides. Tasca que debestreta reconeguem feixuga, però noimpossible, a condició de què sense egoïs-mes ni conveniències partidistes s’emprenles eines adients.Cal reconèixer a les primeries i en aquestsentit, que les denúncies de tantes i tantesprevaricacions, estafes i demés, com hapracticat la dreta sense cap d’escrúpols,s’han mostrat de cara a la ciutadania clara-ment insuficients i ni tan sols han arribat aarrapar el seu blindatge mediàtic, i devegades inclús judicial.Mentre paradoxalment i per afers molt mésinsignificants, es produeixen en uns altrespaïssos les immediates dimissions delspolítics afectats.A l’Estat espanyol, però, i més acussada-ment al País Valencià, tal vegada ens tro-bem orfes encara, o almenys insuficient-ment conscienciats, d’allò de “la cultura dela ética” que entre d’altres ensenyaval’Aranguren.Aquestes qüestions per tant, claramentcondemnables parlant en termes generals,és clar que a hores d’ara no afecten a la ciu-

tadania, la qual al nostre País hem deixatque la dreta l’encissara amb globus decolor rosa.“Som un exemple”, “L’espill on es mirentotes les regions d’Espanya”, “L’eix de laprosperitat”, etcètera, etcètera, oblidant-se d’aquella coneguda dita de “amb dinerstorrons”. Diners per cert de tots els valen-cians i valencianes, que tenen un deuteestimat que s’acosta als 3.000 euros perpersona.És clar, doncs, que tot açò, a més de nohaver-se sabut visualitzar convenientment,ha relliscat a més sobre del poble pla, ques’ha estimat molt més els estímuls al seuego. Potser com a conseqüència d’allò del“complexe d’inferioritat” del que ens parla-va el Ninyoles Una altra qüestió, errònia al meu enten-

dre, és allò del “no” pel “no” als projectesde la dreta, siguen els que siguen, amb unaabsència quasi total d’alternatives vàlides.Parlant l’altre dia amb un conegut i presti-giós socialista, dels que n’hi han, ara exalcalde del seu poble de motu propi, coin-cidíem pràcticament en tot el que caldriafer a l’hora d’enfrontar una contesa electo-ral i el quefer posterior.Creiem en principi, i em consta que moltamés gent, que no fòra just carregar leserrades comeses per les esquerres a sobredel treball electoral d’uns pocs dies, al mar-ge de què aquest hi hatja estat certamentdolent. Una campanya, a més de la possibleinfluència a la mateixa de determinadesmesures emprades a nivell estatal i de noconvocar-se per alguna raó eleccions anti-cipades, que no és aquest el cas, dura finsa quatre anys. Un temps més que suficientper a transmetre a la ciutadania idees i pro-jectes atraients, sense entrar a debatre, toti que fóra honest el fer-ho, aquells altres dela dreta que gaudeixen de l’estima i vist-i-

plau de la ciutadania.Per posar un exemple només, la construc-ció del nou estadi del València C.F. és pos-sible que aparelle problemes de tràfic, comdeien les esquerres, però això sembla nohaver importat a l’hora del vot tant a lesseues rodalies com fora d’elles. I és que no es pot anar en contra d’uncol.lectiu tan nombrós com el conformatpel futbol, com tampoc es pot anar en con-tra d’un altre com el món faller, tantesvegades titllat de reaccionari sense entrara analitzar aquesta afirmació. (Veges peron i tot i que és clar que no tots, ni moltmenys, són fallers o relacionats amb aquestmón, l’únic barri de València on no haguanyat la dreta ha sigut la Ciutat Fallera.)Cenyint-me al Cap i Casal i tornant a l’aferdel camp de futbol, –i no vull posar altresexemples que potser allargarien en excésaquest article: Copa d’Amèrica, Ciutat deles Arts i les Ciències, Circuit automobilís-tic, etcètera, amb algunes argumentacionsad hoc _ el que al meu entendre i al delmeu contertulià tenien que haver proposatles esquerres era l’habilitació dels pàrkingsnecessaris per a l’estacionament dels vehi-cles i l’increment del servei d’autobussosals dies de competició futbolística o dequalsevol altre tipus d’esdeveniment.Enfí, tot açò em trau a la memòria a un bonamic tristament desaparegut, companymeu que fou com assessor a l’Ajuntamentde València i un dels polítics intel.ligentsque he conegut, que quan veia que la dre-ta hi havia encertat als seus plantejaments–per sort no massa sovint des de la nostraòptica- encara que fora tocant la fibra sen-sible del poble, acostumava a dir allò delGroutxo Marx: “I dos ous durs”I és que entestar-se en rebutjar allò irre-butjable i a més impopular, potser siga totl’honest i legítim que es vulga, però no enté res a veure amb la política.

Fem política, o no?Josep Vicent Bergón

EX-ASSESSOR D’EUPV

Entrem ara en una nova legislatura, i hofem compartint un cert desencís, puix,algunes previsions s’han quedat curtes

i altres han fet fallida. No vull reiterar coses jadites, o allò que jo mateix ja he manifestat Elproblema en moments com el present és de de-pendre les lliçons que ens ha donat la realitati, també, buscar-ne línees d´ eixida. Una prime-ra qüestió esta precisament en que no tothomveu les lliçons d’igual forma, manca el debatsense apriorismes, òbviament, pot haver lectu-res diferenciades, i en ocasions interessades.Des de la meua visió de les coses estime, però,que els comentaris i actuacions no estan orien-tant-se pel camí del anàlisi, sinó per altre bendiferent. I quin seria el camí, diguem.-ne mi-llor?. Doncs bé, els agents que van crear el Com-promís pel País tenen, valga de redundància uncompromís amb la ciutadania que lis va donarsuport a saber : mantindre´s units i fer propos-tes creïbles, justes i clares.Hi ha una cultura ja superada que veu les ins-titucions com una simple tribuna de denúncia.Els votants no sols volen la denuncia, volem,sobre tot, l´ operativitat i l’efectivitat, fins i tot,des de la condició d´ oposició. Al municipis les

coses es concreten més, i, quan tens capacitatde govern les reformes deuen fer-se amb cri-teri i base tècnica si cal. Les reformes urbanís-tiques, que afecten als plans generals i als es-pecials, l’habitatge, la ostensibilitat, les politi-ques socials, i moltes àrees més poden ser unbanc de proba de la nostra gent i, per tant, deles nostres opcions..No podem plantejar-nos grans “ revolucions”,el que si podem és anar per la via de reformesqualitatives. Aquestes podem evidenciar altraforma de conviure i resoldre els problemes quo-tidians. En la conformació d’aquestes iniciati-ves o propostes, hi ha ciutadans que podemcol•laborar, en fórmules com podrien ser co-missions de recolzament, de suport, o d´ aju-da. Al país hi ha energies que poden aprofitar-se, experiències acumulades de bastant gent..Com he dit, dissortadament, tal és la meua per-cepció, s’estan gastant moltes energies en con-trovèrsies internes, en debats sobre personesi responsabilitats. Aquest desequilibri entre elque es pot oferir de positiu, d’integrador i ge-nerador d’iniciatives, estic apreciant-lo el quetinc més a prop, en Esquerra Unida. Per això,dubte de l’oportunitat d’algunes de les coses

que estan ocupant el temps del personal, aixòen recorda a anteriors experiències , les qualsposteriorment han estat efímeres i poc útils.Estem a l´ alçada de les circumstancies?. Con-serve una carta de Fuster que en va adreçar faja un moltó de temps i que ve prou al cas ac-tual, deia el nostre amic : “ Som pocs i escassa-ment “viables” . Ja saps que sóc un pessimistasistemàtic. Les meues ironies, tanmateix, te-nen aquest oritgen: la constatació que entre elsnostres projectes i les nostres “possibilitats” hiha un desfasament important...El problema dela nostra gent és de quantitat i qualitat”.Recuperant, doncs, el fil, i tenint present la citaanterior, ens cal augmentar en gent i credibili-tat social. El camí a seguir el trobarem doncs,a les baralles internes, a les solucions orgàni-ques?. Com podeu imaginar la meua modestaopinió no va en tal sentit, sinó en el de poten-ciar des dels llocs on tenim presència institu-cional iniciatives amb propostes i alternativesde canvis, de formes de gestió i participació. Ides d´ on estem fora, on no tenim presencia ins-titucional, cas de València, o Alacant, que caldràfer? Doncs, bé recuperar l´ espai perdut ambperspectiva.

El moment i les prioritats

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

06 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

INTERNACIONAL

TXENTE REKONDO*

Els enfrontaments entorn de lamesquita Lal Masjid (la MesquitaRoja) han mostrat amb tota la seuacruesa els desesperats intents delGeneral Pervez Musharraf per man-tenir la seua supervivència política.Després del seu pols amb el màximjutge del país, bona part dels mitjansde comunicació locals i una oposiciópolítica que aprofita cada conflicteper a cercar els seus propis rèdits po-lítics, unit a la forta pressió que Oc-cident manté perquè llance unaofensiva contra tota aquella nebulo-sa forjada entorn del moviment isla-mista radical, el president pakistanèsha optat per actuar amb mà fermaper a desactivar totes aquestes pres-sions.

I tot això sent conscient queaquesta mesura de força pot desem-bocar en un bany de sang per tot elpaís, tal com ja han avançat algunscercles jihadistes, que amenacenamb llançar atacs en les principalsciutats. A més, aquests grups han de-cidit trencar els acords de pau quemantenien amb el Govern central enles zones tribals. Els primers resul-tats ja s’han vist, atacs suïcides con-tra l’Exèrcit i atacs contra membresde l’Administració central. Tambél’atemptat contra l’avió del propiMusharraf ens mostra fins a on estandisposades a arribar aquestes orga-nitzacions.

En la capital pakistanesa circulennotícies que apunten també a un in-tent per part del president d’a-vançar-se a una espècie de cop de màque estarien preparant diferents sec-tors. Es parla que els dirigents de LalMasjid serien la punta de llança pera liderar la khurooj (mobilitzacionsde masses per a provocar el canvi derègim), i que després d’ella se situa-rien també part de l’elit militar queen els 90 del segle passat va planejarun colp d’estat de cort islamista, elpartit polític islamista Jamaat-i-Isla-mi, tota una xarxa d’organitzacionsclandestines jihadistes i part del pro-pi establishment.

Una de les claus per a entendrel’esdevenir de Pakistan radica en lautilització partidista de la religió perpart de les elits polítiques i militars.Una mica el que s’ha vist reflectit so-bretot en dos àmbits. D’una banda,està la seua utilització per part d’or-ganitzacions islamistes i jihadistesper a intervenir en l’exterior, amb Af-ganistan i Jammu & Kashmir comexemple. No obstant això, d’untemps a ara aquests grups han diri-git les seues protestes i accions con-tra el Govern, posant en seriosos des-trets als seus membres i mostrant laseua capacitat d’infiltració en tots els

sectors claus de la societat i l’Admi-nistració.

El segon pilar ho trobem en l’e-ducació. Si és indiscutible que el fe-nomen de les madrasses (escolescoràniques) és digne d’estudi, ambdiversos milers d’elles per tot el paísi, en moltes ocasions, omplint el buitdel propi Estat, també han servit devegades al règim per a assolir els seusfins, «com eina en els assumptesdomèstics i com suport cap a la po-lítica regional», i, al mateix temps,han servit com «movilitzadors de l’o-pinió pública, han produït impor-tants escrits ideològics, són centresde reclutament i ocasionalmentd’entrenament per als futurs jiha-distes».

Però seria un error creure que laradicalització ideològica és fruit ex-clusiu de les madrasses. Un recentinforme assenyala que «el sistemaeducatiu públic no té gens que en-vejar a les madrasses en quan a pro-pagar la intolerància religiosa».

Altres factors que es troben enl’actual conjuntura pakistanesa tam-bé permeten entendre el gir d’unpaís amb tal importància geoes-tratègica. El desenvolupament de lesmadrasses, la radicalització d’impor-tants sectors de la joventut, motiva-

da en bona mesura per la presènciadels EUA i els seus aliats en la regió,els recels de part de l’Exèrcit i elsserveis d’intel·ligència cap a l’aliançaestratègica del president Musharrafamb Washington i la important ca-pacitat de les xarxes jihadistes tei-xides per tot el país, són clau en ladelicada equació que representa Pa-kistan.

No és senzill anticipar l’escenaricap al qual es dirigeix aquest paísasiàtic, però la majoria d’anàlisi coin-cideixen a assenyalar que sigui el quesigui l’eixida a aquesta nova crisi, eldifícil equilibri que sosté Musharrafpugues acabar passant-li factura. Elsgoverns occidentals són conscientsd’aquesta situació, d’ací les seuesmaniobres per a cercar algun recan-vi consistent, però al no haver-lo tro-bat poden seguir donant suport alcada dia més afeblit Musharraf.

Un escenari que isca de la impo-sició de la força, produirà més violèn-cia i caos, i si aquestes mesurescompten amb el vistiplau dels EUA,la resposta islamista serà més viru-lenta encara, al mateix temps que l’a-lienació de bona part de la poblaciócontra els plans occidentals creixerà.Des d’Occident s’aposta per una ei-xida airosa para Musharraf, incitant-

li a liderar una «transició» juntamentamb l’oposició. No obstant això, lesforces que haurien d’acompanyar aMusharraf són el viu reflex del pas-sat més corrupte, i que rebutja bonapart de la població pakistanesa.

No és fàcil, per tant, anticipar eldesenvolupament dels esdeveni-ments, però no cal oblidar les pa-raules d’una important figura reli-giosa del país, que denunciava el se-guidisme del president cap als EUAi els seus aliats. Musharraf presentaal veí Karzai, president d’Afganistan,com una marioneta occidental i pera aquest religiós, el president pakis-tanès no està molt lluny d’aquest pa-per. «Ara veiem comunicats de con-gratulació del primer ministre brità-nic, mentre davant els nostres ullsveiem passar els cadàvers dels nos-tres germans (Exèrcit o militants deLal Masjid), al mateix temps que es-coltem les apreciacions i honors delpropi Bush». És evident que el pro-blema és l’agenda que volen instau-rar els EUA i els seus aliats en la re-gió, i no els importa el cost que hà-gen de pagar les societats civils, comhem vist a l’Iraq i Afganistan.

*Gabinet Basc d’Anàlisi Internacio-nal (GAIN). Rebelión.

El difícil equilibri del generalPervez Musharraf

ANÀLISI NOVA CRISI A PAKISTAN

Els enfrontaments entornde la mesquita Lal Masdijhan mostrat amb tota laseua cruesa elsdesesperats intents delgeneral Musharraf permantenir-se al poder

Una de les claus perentendre l’esdevenir dePakistan radica en lautilització partidista de lareligió per part de les elits

Seria un error creureque la radicalitzacióideològica és fruitexclusiu de lesmadrasses

El president de Pakistan es juga aquests dies la seua supervivència política.

07L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

COMARQUES

LLUÍS ADELL

Hi ha gestos que esdevenen totauna declaració d’intencions. El diade la seua renovació en el càrrec,Francesc Camps va demanar-li alsuxiers de les Corts que li portaren laseua Bíblia personal. Arribada l’ho-ra, hi posà solemnement les urpes ipronuncià les paraules reglamentà-ries que donarien inici al seu segonmandat com a president de la Ge-neralitat. El periodista i hagiògrafpresidencial Agustín Domingo Mo-ratalla glossa la litúrgia a Las Pro-vincias explicant que amb la inèditaelecció (el parlament valencià ja dis-posa d’una luxosa i asèptica ediciódel text bíblic per als juraments), elpresident pretenia tendir "un pontimportant entre les seues creencespersonals i els valors públics quealimenten el seu compromís polític".Un simple gest per enviar el missat-ge que, a diferència d'altres líderscatòlics "acomplexats", Camps no lité por a integrar la religió privada enla vida pública, i que -per fi- se sentlliure davant l'opinió pública per ex-pressar-se amb "autenticitat perso-nal". Tot un anunci dels temps ques’apropen.

L’article 16 de la Constitució es-panyola garanteix la llibertat de cul-te i estableix la separació entre l’Es-glésia i l’Estat. Però des del fran-quisme no s’havia donat al País Va-lencià una connexió tan íntima en-tre les autoritats civils i l’alta jerar-quia eclesiàstica, representada perl’inefable arquebisbe Agustín Gar-cía-Gasco. Fins el punt que moltesveus acusen el PP i l’Església depracticar un nacionalcatolicismeque poc a poc va impregnant totesles esferes de la vida pública.

Un simple exemple: Canal 9 haesdevingut l’única televisió de l’Es-tat que programa regularment pel·lí-cules religioses fora de la tempora-da “obligada” de Setmana Santa. Ladarrera, una biografia anticomunis-ta de Joan Pau II.

La construcció d’una església de-dicada només a les víctimes del bàn-dol franquista al costat de la Ciutatde les Ciències, a una de les naus de

l’antiga fàbrica Cross cedida per l’a-juntament de València, ha posat enel punt de mira aquesta estreta re-lació. S'acaba d'inaugurar, sobre3.200 metres cedits també per l'a-juntament de València, el primertemple dedicat a Sant José María Es-crivá de Balaguer, en la part més mo-derna de la ciutat, amb un retaule deRomano Cosci i la relíquia dental delfundador de l'Opus.Però la comunióentre la jerarquia eclesiàstica i Fran-cesc Camps és molt més que això.

La veu de García-Gasco pesa molta les institucions valencianes. N’hiha prou amb una queixa seua percensurar actes i cartells, com el dela presentació de l'Observatori 2006o el ninot indultat que enguany vaser apartat de l’Exposició del Ninotper representar unes monges en ac-titud suposadament lasciva. Com sid’un expert en cinema es tractés, laparaula de l’Arquebisbe serveix perapartar de la Mostra de Cinema delMediterrani la projecció de pel·lícu-les que puguen ser "ofensives". Coma crític d’art també ha aconseguitcensurar algunes exposicions de laBiennal de València.

La mà de l’Església s’ha colat fins

i tot en la nova composició del Governvalencià.L'àrea social, patrimoni tra-dicional dels progressistes, cau enmans de García-Gasco i l'Opus Dei, através de la vicepresidència de Be-nestar Social de Juan Cotino, cone-gut membre de l’organització funda-da per Escrivà de Balaguer. La mar-xa de Rafael Blasco de la conselleriade Sanitat s’ha produït després quela revista de l'Arquebisbat, Paraula,carregués contra ell per aconseguirel permís perquè el Centre d'Investi-gació Príncep Felip puga treballaramb embrions humans.

Boicot a Educació per la CiutadaniaFrancesc Camps s’ha sumat entu-siàsticament a la croada de l’Esglé-sia contra l’assignatura d’Educacióper la Ciutadania (EpC) establertapel govern de Zapatero. La conse-lleria d’Eduació prepara una ordreque li retalla els continguts perquèla nova assignatura s'assemble elmàxim possible a la de Religió, a laqual se li dóna cinc vegades més ho-res que EpC. Entre els objectius im-plantats des de l’Administració cen-tral per a l’ESO se supremeix, per

exemple, l’expressió “rebutjar elsestereotips que suposen una discri-minació entre homes i dones”, i tam-bé la de “conéixer i valorar la di-mensió humana i sexual en tota laseua diversitat”, per convertir-se en“valorar i respectar la igualtat dedrets” i “conéixer i acceptar el fun-cionament del propi cos i el dels al-tres”, respectivament.

Però els tractes de favor cap al’Església en matèria educativa sónmés abundants. Eduardo Zaplana vaaprovar la creació de la UniversitatCatòlica i Camps li ha concedit to-tes les llicenciatures que ha aques-ta ha demanat, en detriment de lesuniversitats públiques. Recentment,li ha aprovat impartir Medicina, pas-sant per damunt de la sol·licitud d’al-tres universitats i botant-se una or-dre ministerial que impedeix la cre-ació de noves llicenciatures.

Les subvencions a aquesta Uni-versitat estan a l’ordre del dia. La da-rrera, 60.000 euros al seu Observa-tori de Bioètica. Un organisme queté per única funció críticar les pràc-tiques científiques a les quals s'opo-sa l'Església i intentar crear un estatd'opinió pública contrari a totes

aquelles investigacions relacionadesamb embrions humans.

Les ajudes a l’educació privada decaràcter religiós cada volta són més.El primer dia de la passada cam-panya electoral Camps va aprovaruna ordre que extén a primer de Bat-xillerat la fórmula de concertació aaquellls centres privats que ja tin-gueren subvencionada l'EducacióSecundària. La immensa majoriadels beneficiats són centres d'idea-ri religiós, vinculats a organitzacionscom l'Opus Dei o els Legionarios deCristo.

Fa temps que l’arquebisbe Gar-cía-Gasco, un dels prelats més con-servadors de l’Estat, exerceix en lapràctica com un membre més del PP.Acompanya Camps en un nombrecreixent d’actes públics i contínua-ment fa campanya en favor de la dre-ta, carregant des de la seua atalaiaintegrista contra el laïcisme i elsatacs a la sacrosanta unitat d’Es-panya (els reals i els suposats).Camps sempre li ha retornat els fa-vors. Ara més. Un any després de lavisita del Papa a València, el seu reg-ne en la terra dels vius s’arrela cadavolta més.

Per la gràcia de Déu i de Camps

NNaacciioonnaallccaattoolliicciissmmee. La doctrina de l’Església va impregnant totes les àrees de l’administració valenciana. ARXIU

La construcció d’unaesglésia dedicadanomés als màrtirs delbandol franquista ésla punta de l’icebergde la comunió entreCamps i l’Arquebisbat

CROADA ESGLÉSIA I PP UNITS PEL NACIONALCATOLICISME

COMARQUES08 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

REDACCIÓ

La Universitat d’Estiu de l’Horta nas-qué l’any 2001 com una resposta mésa l’agressió que en aquells momentspatia l’horta de la Punta, una zona degran valor medioambiental, històric ipatrimonial condemnada a desa-parèixer pels plans d’ampliació delport de València. El col·lectiu Per L’-Horta va plantejar-se crear l’Escolacom una forma de donar veu als si-lenciats, de lluitar contra la dictadu-ra del formigó i del creixement insos-tenible; de cridar amb els veïns i lesveïnes que no els agradava el que vo-lien fer, el que feien, el que feren. “Erala nostra manera de dir que estimeml’horta, que necessitem l’horta i quevolem que l’horta no desaparega per-què té uns innegables valors ecolò-gics, paisatgístics, culturals, senti-mentals i perquè és la millor inversióque podem fer per caminar cap a allòque, a la boca dels polítics d’ofici, perdla seua innocència i ens deixa el re-gust de la fel: el desenvolupamentsostenible”, expliquen.

Aquest any organitzen la sisenaedició de nou a l’Horta Sud, a Torrent,conscients que “l’Horta és el que elsvalencians hem fet millor que cap al-tre poble, per a mostrar-ho, gaudir-ho, aprendre-ho i dir de nou que ésmillor no continuar perdent terresfèrtils de cultiu d’alt valor i amortit-zades. Es millor fer un esforç per re-viscolar l’Horta, també a Torrent”.

El mètode de treball de la Universi-tat d’Estiu de l’Horta se centra en l’en-torn més immediat. Pren el coneixe-ment i difusió de la realitat de l’hortacom a punt de partida per a planteja-ments més globals i com a problemà-tica i acció local que ens fa prendreconsciència d’altres problemàtiques illuites.

Torrent al divàLa població de Torrent no ha estat tria-da a l’atzar. L’actual ordenació urbanadata de l’any 1990 i a hores d’ara hi haun 30% de sòl sense executar:1.620.685 m2 destinats a 3.870 habi-tatges i 1.034.500 m2 a sòl industrial iterciari. No obstant això, l’ajuntamentplannifica la requalificació de 6.663.090m2 de sòl per a ús residencial i indus-trial. La proposta incrementa en un245% el sòl industrial actual i es pre-veuen 22.000 habitatges més, plurifa-

miliars de densitat mitja-alta. Són molts els aspectes que l’Esco-

la d’Estiu qüestionarà de la propostamunicipal, el propi creixement de laciutat a un ritme accelerat que situaràTorrent als 150.000 habitants i que lasuperfície proposada per a sòl indus-trial siga a costa del paisatge de secàa la zona entre barrancs amb un pre-visible impacte negatiu sobre aquests.

Però se centrarà sobretot en la re-qualificació per a sòl residencial detota l’horta històrica del poble, fins arapràcticament amb els mateixos límitsque a l’edat mitjana, llevat infrastruc-tures.

Cap a una ciutat sostenible

Quan de paraula la classe políticas’ompli la boca amb “sostenibilitat” enla pràctica copien el model d’urbanit-zació descontrolada d’arreu del País,gràcies a una llei urbanística que ensha fet avergonyir als valencians. Desdel punt de vista de la nostra asso-ciació, Torrent aquest creixement noel necessita, l’oferta d’habitatges vaper damunt de la demanda i ultra-passa el creixement natural de la po-blació. El que reclama la societat to-rrentina és millorar les condicions devida i habitatge del Torrent que te-nim, el Torrent consolidat, del dia adia.

El col·lectiu Per L’Horta hi plante-ja un model de creixement veritable-

ment sostenible que haurà de reple-gar necessàriament :

- Actuacions que eviten els conti-nus urbans amb els pobles veïns, arai en el futur.

- La promoció de l’horta històricaa Torrent: El Parc Agrícola El Safra-nar.

- Actuacions de millora urbanísti-ca i fiscals que posen en el mercat elshabitatges buits.

- La rehabilitació integral del cen-tre històric.

- Dignificar els barris: Marxadella,Xenillet, eixamples...

- Convertir en primera residènciaels nuclis rurals

- Protegir la totalitat de paisatges

que ens donen identitat: la serra, l’-horta, els barrancs, el secà...., així comel patrimoni material que alberguen.

Un problema comarcalL’Horta Sud, és una comarca densa-ment poblada, on l’entorn natural hadesaparegut i el secular paisatge decultiu que li dóna nom a la comarcaha estat valorat com el gran rebostd’on anar nodrint-se per fer créixerles ciutats, de fet ja hi ha pobles a lacomarca com ara Mislata, Benetússero Sedaví que ja tenen tot el terme ur-banitzat. Si l’Ajuntament de Torrentpretén consolidar el rang de capitali-tat de l’Horta Sud deu d’actuar enconseqüència i responsabilitat.

El Safranar deu continuar com sòlno urbanitzable i ser declarat d’espe-cial protecció agrícola, generant unasuperfície lliure, d’alt valor paisatgís-tic que sumat a la Serra Perenxisa alsbarrancs i al Vedat, composen un pe-rímetre verd, que integra els símbolsd’identitat que configuren el terme deTorrent.

És per tant un punt fort i una opor-tunitat per a Torrent, ser l’únic muni-cipi que encara compta amb una grandiversitat paisatgística: horta, secà,mont públic i barrancs i possibilitatsper tant de crear un model territorialequilibrat, on es conjugue la milloradels recursos i el desenvolupamentd’àrees amb elements de valor. El Sa-franar protegir és un atractiu, pels ha-bitants actuals de Torrent, pels quevindran i pels habitants de tota la co-marca.

A l’Escola d’Estiu de l’Horta saben“que eixe camí és difícil perquè su-posa anar a contracorrent del ‘todovale’ actual, però nosaltres entenemque val la pena transformar les ame-naces i les dificultats en oportunitatsper a la població d’avui i per a la dedemà, per a Torrent i per a la Comar-ca”.

La Universitat d'Estiu de L'Hortaanalitza els problemes de Torrent

SISENA EDICIÓ DEL 16 AL 20 DE JULIOL A L’IES TIRANT LO BLANC

La Universitat d’Estiu del’Horta és, des del seuorigen, un punt detrobada per a la reflexió,l’aprenentatge, el debat ila sensibilització alvoltant de la realitat i elsproblemes de l’horta

EEnn ppeerriillll. La façana de la ciutat es menja l’horta. AMADEU SANZ

09COMARQUESL’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

FRANCESC RÀFOLS

Que l’aigua serà un dels motiusprincipals que el Partit Popular es-grimirà en la pròxima campanyaelectoral espanyola és una qüestióque a les Terres de l’Ebre tenen as-sumida. Els presidents del País Va-lencià i de Múrcia, Francesc Campsi Ramón Luis Valcárcel respectiva-ment, a més, han trobat dos aliats,l’un més lògic que l’altre. El primersuport és el de la presidenta madri-lenya, Esperanza Aguirre, que, percoreligionària, no hauria de sor-prendre. Més difícil d’entendre és elque va mostrar el líder dels socia-listes valencians, Joan Ignasi Pla,que, en el recent debat d’investidu-ra va oferir al PP el seu suport aaconseguir el transvasament de l’E-bre.

La Plataforma en Defensa de l’E-bre (PDE) no va trigar gens a res-pondre al nou plantejament del so-cialisme valencià. Un dels porta-veus, Joan Antoni Panisello, en de-claracions a la premsa local, ha tit-llat el Partit Socialista del País Va-lencià (PSPV) d’«irresponsable».Panisello hi afegeix que «Pla ha pas-sat d’una postura ambigua a ser par-

tidari del transvasament». Un altredels portaveus de la PDE, ManoloTomàs, recorda que Pla «el que ensdemostra és que hi ha un sector im-portant del PSOE al qual la pro-blemàtica de l’aigua li rellisca bas-tant». Des de la plataforma es con-sidera que, en els darrers mesos, elcanvi de postura del PSPV «és l’ú-nica novetat, fins a cert punt, per-què en alguns congressos del partitja s’havia plantejat aquesta qües-tió», hi afegeix Tomàs.

El fet és que, a mesura que s’a-costen les eleccions legislatives dela primavera de l’any vinent si no es

convoquen de manera anticipadaper a la pròxima tardor, des deValència i Múrcia van pujant de tola seva pressió sobre l’aigua de l’E-bre. La presència de Camps i d’A-guirre a la presa de possessió de Val-cárcel com a president reelegit dela regió de Múrcia és un gest políticde cara al Govern espanyol per exi-gir, entre altres coses, la portada del’aigua. Els tres barons populars hohan disfressat afegint-hi tambéqüestions de seguretat ciutadana,finançament i d’altres infraestruc-tures, però la realitat és que el PPvol tornar a posar l’aigua a l’epicen-

tre del debat politicoelectoral. Lacreació d’aquest front comú va seresgrimit per Camps quan desprésde la investidura de Valcárcel vaafirmar que «no volem fer un frontcomú, sinó demanar el que és just».I els tres presidents autonòmics s’-han posat d’acord per fer-ho junts.Aguirre assegura que el «no» altransvasament de l’Ebre també re-percuteix a Madrid en allò que afec-ta el riu Tajo.

Per contrarestar aquesta ofensi-va, des de la PDE exigeixen que lesinstitucions catalanes i el Governespanyol adoptin les mesures ne-

cessàries per tancar per sempre l’ai-xeta d’un transvasament. En aquestsentit, la plataforma vol que elsgrups del Parlament donin suport auna moció conjunta que reforci i ra-tifiqui la que ja va prendre anys en-rere la cambra en favor de fixar uncabal mínim del riu que freni ja to-tes les especulacions sobre la pos-sibilitat de transvasar-lo o no. Lamateixa petició es traslladarà al Go-vern català perquè «es mulli» pú-blicament en contra del transvasa-ment i de la nova estratègia dels protransvasament.

La PDE també vol que l’Executiuespanyol que presideix José LuisRodríguez Zapatero posi a ratllaJoan Ignasi Pla i el desautoritzi pú-blicament. Tomàs diu que cal que escompleixin els compromisos adqui-rits en la derogació del transvasa-ment i que tant l’Estat com la Con-federació Hidrogràfica de l’Ebre(CHE) «assumeixin la proposta decabal mínim perquè això frenariamoltes especulacions».

Objectiu: deu mil signaturesLa Plataforma en Defensa de l’Ebreha iniciat una recollida de signatu-res de suport a una petició a pre-sentar al Parlament de Catalunya enla qual es requereix als grups de lacambra el seu suport en favor d’uncabal mínim del riu que faci inviableun transvasament de l’Ebre. LaPDE, en menys d’una setmana, jan’havia recollit més de 1.000, per laqual cosa confia que al setembre,quan preveu entregar-les al Parla-ment, ja hagi superat amb escreixl’objectiu marcat de reunir-ne10.000. La plataforma també vol queels diputats prenguin posició sobrela postura dels partits valencians.

El socialisme valencià se suma al PP en l’assalt a l’Ebre

REACCIONS ENFRONTADES DEMANEN A L’EXECUTIU ESPANYOL QUE DESAUTORITZE A PLA

El movimentantitransvasamentexigeix suport a lesinstitucions catalanes i alGovern espanyol perposar fi als intents de lesaltres comunitatsmediterrànies peraconseguir els cabals delriu

La lluita contra el transvasament encara és viva a les Terres de l’Ebre.

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

LLUÍS ADELL

El nou Govern de Francesc Campscompta amb un convidat sorpresa.La socialista Gotzone Mora ocu-parà la Secretaria Autonòmicad'Immigració i Ciutadania sota lesordres de l’etern Rafael Blasco, queara dirigeix una nova conselleriacreada amb el mateix nom. Amb elnomenament d’aquesta professorade Sociologia que va ser regidora aGetxo i és profundament críticaamb el govern de José Luís Rodrí-guez Zapatero, el Partit Popular havolgut donar un cop d’efecte con-tra els socialistes i, demostrar, enparaules de la mateixa Mora, que“són capaços de comptar amb gent

pel seu coneixement professional,per sobre de les sigles de partits,amb l'objectiu de donar respostaals problemes de les persones”. Elmateix Blasco, que ha format partdels successius governs del PP desde l’arribada de Zaplana a la Gene-ralitat el 1995, prové de les files so-cialistes i va ser conseller d’ObresPúbliques amb Joan Lerma.Tammateix, el nomenament deMora ha fet respirar moltes perso-nes a l’executiva del PSPV-PSOE.Des que s’escamparen els rumorsd’un possible fitxatge socialistasorpresa, eren molts els qui temienque el tapat fóra un rostre conegutde casa. La nova secretària au-tonòmica d’Immigració i Ciutada-nia no pertany a la federació socia-lista valenciana, i ja fa temps quees mou sota l’òrbita de la dreta i escaracteritza per les seues crítiquesfuribundes contra les sigles que fi-guren en el seu carnet de partit.L'exregidora de Getxo forma tàn-dem amb personatges com RosaDíez o Nicolás Redondo Terrerosper atacar públicament el PSOEpel procés de pau i la negociació

amb ETA. A més d'integrar el Fò-rum d’Èrmua, Mora va realitzar enles passades eleccions municipalstota una campanya per a demanarel vot per al PP, malgrat assegurarque ella segueix sent socialista. La seua relació amb el Govern va-lencià ve de lluny. El 2004 va serguardonada amb el Premi de Con-vivència que lliura la Fundació Ma-nuel Broseta, i al Congrès de Vícti-mes que es va celebrar a Valènciael 2006 va abandonar, junt amb al-tres assistents, la sala quan li va to-car el torn d’intervenció al llavorsAlt Comissionat per les Víctimesdel Terrorisme Gregorio Peces Bar-ba.

Vincles ultresEl nou càrrec de la Generalitat par-ticipa, en qualitat de “socialista re-presaliada”, en totes les manifes-tacions convocades per l’AVT del’extremista José Alcaraz, va assis-tir a l’acte de presentació de Ciu-dadanos i ha acompanyat el PP entots els actes que ha convocat percriticar la política de Zapatero ambEuskadi. Com a conferenciant, vaparticipar junt amb Nicolás Re-dondo Terreros en unes jornades aSòria convocades per la FundaciónYagüe, creada en memòria d’un mi-litar franquista, que són un centrede peregrinació de militants feixis-

tes de totes les edats. També haparlat en diversos actes d’Alterna-tiva Espanyola (AES), una forma-ció hereva de la Fuerza Nueva deBlas Piñar.L’agost de l’any passat Mora va as-sistir a la multitudinària trobadaque Comunió i Alliberament, unacongregació ultracatòlica i profun-dament conservadora, va celebrara la ciutat italiana de Rimini, i quetambé va comptar amb la presèn-cia de l’expresident d’Itàlia, SilvioBerluscconi. L’exregidora de Get-xo segueix declarant-se “socialis-ta”, però el seu perfil està més es-corat cap a la dreta que el d’algunsmilitants del PP.

NNOOUU GGOOVVEERRNN

El PP fitxa unasocialista bascavinculada al’extrema dretaLa Generalitat ha volgutdonar un colp d’efecteamb la incorporació coma número dos de la novaconselleria d’Immigració iCiutadania d’una militantdel PSE crítica amb elgovern de Zapatero

11COMARQUES L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

Escric aquestes línies, no honegue, més per obligació que

per gust. Després del climad’eufòria post electoral, al vore lacara semi plorosa de’n JaumeMatas i Rosa Estaràs, ha vingut laresaca de pactes i picabaralles desaló per repartir-se el pastís. Moltpoc pastís per a tants convidats,podria pensar algú, i no aniriaerrat. Per això ara no vull cen-trar-me en les negociacions es-mentades, ni en el paper de naMunar per afavorir el pacte, ni enel joc, sempre brut, del PSOE, al’hora de partir i repartir els cà-rrecs. No, vull recrear-me, i noamagaré que amb satisfacció, enl’espantada de’n Matas desprésdel fracàs electoral. Fracàs, enaquests casos, sempre hauria d’a-nar entre cometes, ja que el PPestigué rondant durant tot el re-compte la majoria absoluta. Fi-nalment, només un escó separàel triomf de la derrota, i si a açòsumem que el PP perdé la majo-ria en els quatre consells insulars,i l’alcaldia de Palma de Mallorca,podrem entendre que se li ator-gue el qualificatiu d’històrica.Ara bé, la sorpresa va sobtarquan en Jaume Matas anunciàque abandonava la política, i quedeixaria fins i tot Mallorca, peremprendre aventures de pirate-ria empresarial als Estats Units.Es comenta que potser ho farà alresguard del magnat de les co-municacions Rupert Murdoch,en companyia de Mr. Ansar.Però això ja és una altra histò-ria... Sobretot m’inspira, com amaterial poètic, la imatge del ca-pità que abandona la nau abansque ningú, a l’adonar-se que faaigües. Això mateix ha fet la divaMaria de la Pau Janer, que noprendrà possessió del seu seiental Parlament Balear; amb defen-sores com ella, la llengua catala-na té un futur incert. L’escalado-ra no ha arribat al seu objectiupromés, arribar a ser consellerade cultura, i tornarà al subven-cionat món de les lletres catala-nes. Hi ha qui diu que el seu per-fil perjudicà la campanya del PP,però jo buscaria més bé a lacampanya paral·lela d’El Mundo,que ha carregat amb l’odi habi-tual contra Unió Mallorquina perenfonsar-la, i garantir la majoriaabsoluta. Finalment ha condem-nat així a la solitud i el naufragi aen Jaume Matas. Sempre he ditque en Matas era de l’escola de’nZaplana, per a mi la dels escar-bats polítics, aquells que sobre-viurien a una catàstrofe nuclear.Per això no pare de pegar-li vol-tes al cap: Què ha vist en Matasper fer com el bestiar que fugeixdel Tsunami dies abans que latragèdia esdevinga?

Des de l’illa

Adéu Matas,adéu Mari Pau

MARC PERISProfessor

REDACCIÓ

El passat 19 de maig de 2005 l'AlbertGarcia Gallego, fotògraf del barri deSants, membre de La Burxa i de Ba-rrisants.org, col·laborador de mitjanscom El Punt, Vilaweb, Diagonal, LaDirecta, i afiliat al Sindicat de Perio-distes de Catalunya, va ser detingutper la secció número 6 de la BrigadaProvincial d'Informació de la PoliciaNacional.

En aquell moment, tant el detin-gut com el seu advocat en cap mo-ment van ser informats de quins fetsvan motivar la detenció, exceptuantuna declaració informal d'un dels po-licies en que s'afirmava tenir una em-premta seva vinculada a un fet oco-rregut feia any i mig. No va ser fins aldia següent, quan va passar a dispo-sició judicial, que es va saber l'acusa-ció policial: violació de propietat pro-fessional, coaccions, amenaces idanys. Després de declarar davant lajutgessa, el jove va sortir en llibertatamb càrrecs. El jutjat de Guàrdia ha-via mantingut coaccions, amenaces,i danys.

La detenció feia referència a unaacció pública de denúncia que es varealitzar al febrer de 2004 a la seu dela constructora Integral de Aparca-mientos S.A. arrel de les amenacesque van rebre els i les habitants d'u-

na casa okupada del barri de Santsdesprés que dita constructora com-prés la finca. L'Albert, com en moltesaltres ocasions, va ser-hi present fentfotografies. La policia basa la seua de-tenció en una empremta trobada enuna octaveta que es repartí en aque-lla acció.

Havent passat més de dos anys dela detenció, la data del judici va ser el12 de juliol. La petició fiscal és d'1 anyde presó per coaccions, 18 mesos depena multa per danys i una indem-nització de 660 euros. A més, en els

darrers sis mesos, l’Albert ha rebutconstants pressions i intimidacionsde mans del Cos de Mossos d’Esqua-dra, no només durant l’exercici de laseva feina, sinó també en la seua vidaprivada. Per aquest motiu, s’ha pre-sentat una querella que ja s’ha ac-ceptat a tràmit.

Davant d’aquest judici, s'ha cons-tituït una plataforma en defensa del'absolució del periodista. "Volemmanifestar la nostra preocupació versdeterminades actituds policials decoacció cap a la llibertat d’informa-

ció, així com el nostre ple recolza-ment cap a l’Albert. Ens trobem da-vant d’un dels darrers casos d’asset-jament policial de la Brigada d’Infor-mació cap a professionals de la co-municació vinculada als movimentssocials, assetjament que en cap cashauria de ser ratificat judicialment.Per tot això, demanem l’absoluciód’Albert Garcia Gallego", manifesten.

Podeu enviar la vostra adhesió, amb elnom i cognoms i DNI a: albertabsolu-cio@gmail.com

DDEENNÚÚNNCCIIAA RESTES DE LA ‘BRIGADA D’INFORMACIÓ’

Judici a un fotògraf independent percobrir un dessallotjament okupa

VVííccttiimmaa. Albert cobrint una manifestació.

La policia basa ladetenció del joveperiodista en unaempremta trobada enuna de les octavetesque van repartir-sedurant l’acció que vacobrir informativament

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

IGNASI PERELLÓ

El passat 16 d'abril, la ComissióMixta Congrés-Senat dels Drets dela Dona del Parlament va demanaral Govern que investigués els clubsd'alterne, els seus ingressos i elsproxenetes. Tot això després d'unperllongat debat en el Congrés delsDiputats que va acabar amb unamajoria en contra de qualsevol pro-jecte legal per regular la prostitu-ció en l'Estat espanyol. Encara queles actuacions policials contra em-presaris de la prostitució ja s'hanproduït amb anterioritat -com l'o-peració Night Moon de la GuàrdiaCivil al maig de 2006, que va acabaramb la detenció, entre altres amosde prostíbuls, de Marcos Montoya,

tresorer de l'Associació Nacionald'Empresaris de Locals d'Alterna-ció (ANELA)-, en les últimes set-manes la Fiscalia ha donat ordred'investigar aquestes xarxes d'em-presaris i especialment les seues in-versions en la construcció. Per alsexperts en delictes econòmics,enormes sumes de diners negres deles xarxes de prostitució són desti-nades a negocis aparentment nets.Segons els informes que manegenels investigadors, prop del 80% dels‘capos’ de la prostitució, tant amosde bordells com assessors, advo-cats i altres col·laboradors, estanimplicats en activitats immobilià-

ries.Una de les empreses que estan

sent investigades a fons és Levan-tina de Seguridad S.L., amb seu aValència, i altres empreses afins enel negoci de la seguretat, amb seusa Tarragona, Madrid, Granada i Cas-telló, l'administradora de les qualsés María Roberto Ramón, advocadai filla del dirigent d’ANELA, gerenti fundador de la citada empresa deseguretat i dirigent ultradretà, JoséLuis Roberto Navarro. Levantina deSeguridad és la punta de l'icebergde l'extens conglomerat empresa-rial dirigit per Roberto, que inclouels gimnasos, la prostitució, l'as-

sessoria jurídica i l'hostaleria.Fonts policials de tota solvència

assenyalen que les unitats de crimorganitzat i de delictes econòmicsde la Policia Nacional caminen rereels passos de l'empresa de Robertodesprés de la detecció de pre-sumptes irregularitats fiscals perpart d'Hisenda. El Ministeri de l'In-terior també investiga a diversosagents de la Guàrdia Civil, de la Po-licia Nacional i a policies locals queestan a sou de Roberto. Les vincu-lacions de l'empresari amb ele-ments policials s'afegixen a les de-núncies dels moviments socials va-lencians sobre la confecció de fit-

xes d'informació de militants d'es-querres per part del partit de Ro-berto, España 2000.

La recent campanya electoral deles eleccions autonòmiques va po-sar de manifest el finançament mi-lionari amb la qual compten partitsultradretans com España 2000. Ro-berto sempre ha assegurat que eralliure d'invertir on volgués els be-neficis obtinguts de la prostitució.El 27-M el seu partit va obtenir dosregidors en les localitats d'Onda(22.281 habitants) a Castelló i Silla(18.253 habitants) a València. A pe-sar de l'alegria pels resultats elec-torals -és la primera vegada que elseu partit accedeix a quotes de po-der municipal- Roberto té motiusper a inquietar-se. A part de les in-vestigacions policials, al maig, totsels partits del Parlament autonò-mic, excepte el PP, a més dels sin-dicats i d'associacions socials i cul-turals del País Valencià exigiren lafi de la seua impunitat i la il·legalit-zació del seu partit. En una roda depremsa representants de diferentspartits van vincular-lo públicamenta la prostitució reclamant que esposés fi als milionaris contractes deles administracions públiques ambla seua empresa, Levantina de Se-guridad, que molt generosament vaatorgar Eduardo Zaplana, en la sevaèpoca de president.

Un altre motiu d’intranquilitatpot ser la condemna a un any depresó, a inhabilitació especial du-rant aquest temps i a una multad'un jutjat posteriorment confir-mada per l'Audiència de València.Amb una sentència ferma per pre-sentar un testimoni fals en un judi-ci després de veure's implicat en unaccident de tràfic en 1997, nomésva poder interposar un recurs d'em-para davant el Tribunal Constitu-cional. Deu anys després, l'as-sumpte encara no s'ha resolt.

Empreses ultres sota investigacióDENÚNCIA NOMBROSES ASSOCIACIONS, SINDICATS I PARTITS EXIGEIXEN LA FI DE LA SEUA IMPUNITAT

CCaannvviiaarr ppeerr sseegguuiirr iigguuaall. L’Església debat el seu encaix en les societats occidentals del segle XXI.

Ultres, empresaris iadvocats, protagonistesdels secrets de lapatronal espanyola de laprostitució amb seu aValència, són investigatsper la policia. I en elcentre, el polèmic líderultra J. L. Roberto.

Una de les empreses queestan sent investigadesa fons és Levantina deSeguridad, del presidentd’España 2000

El ministeri d’Interiortambé investiga adiversos agents delscossos de seguretatvinculats a Roberto

15ESPECIALL’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007ESPECIAL14 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

Si agafes el sol de l'estiu i elmescles amb piscina, fira al-ternativa i el frescoret d'una

pineda i, a tot això, li afegeixes fes-ta entre amics i una bona dosi demúsica en valencià, el resultat nopot ser un altre que el Feslloch2007.

El festival que li fa lloc a la músi-ca en valencià va tindre lloc aBenlloch (la Plana Alta) elspassats 28 i 29 de juny. Orga-nitzat per Escola Valenciana,el periòdic L'Avanç, el CFBenlloch i l'Ajuntament d'a-quest acollidor municipi, elFeslloch ha servit de traca fi-nal per al Festival Itinerant deMúsica en Valencià, la Gira2007, i arriba amb la intencióde convertir-se en una de lescites indispensables del ca-lendari musical.

La fórmula consisteix en lapresència de noms consoli-dats de música el valenciàjunt amb un bon ventall denoves promeses i grups que esmereixerien una major aten-ció en qualsevol altre indretdel planeta, per passar un capde setmana estiuenc de pisci-na, acampada, convivènciafestiva, exposicions i con-certs.

Malgrat la novetat, la pri-mera edició del Feslloch vaduplicar la població que l’acullamb l'assistència de més de1.600 persones que gaudirendel que ha estat el primer fes-tival en valencià de l’estiu.

Durant dues nits hi desfila-ren 10 grups que en conjuntsumaren més de 80 músics,tot un repte per als organit-zadors, que eren novells en unespectacle d'aquestes carac-terístiques.

El divendres va ser el dia deles propostes més contun-dents amb l'ska de MalagänaSka, el rock dur d'Alimanya,Gargamboix i Aluminosis, i elsritmes més mestissos d'ArròsCaldós.

Mamajuana van ser els encarre-gats d'obrir les portes el dissabte,seguits del funk vitamínic de SoulAtac i uns esplèndids Obrint Pasque hi presentaren el seu 'Benvin-guts al Paradís'. La nota final la do-naren uns madurs Agraviats, ambla seua proposta d’ska i ritmes lla-tins.

La festa va seguir fins l'alba amb

els ritmes negres i jamaicans de DJMinino.

L'indret escollit per realitzar elFeslloch sembla haver estat mode-lat a propòsit per posar-hi un festi-val de rock. Zona d'acampada de10.000 metres quadrats, poblada depins alts i frondosos, al costat d'u-na piscina per donar-se un capbus-

só, fira alternativa i una zona deconcerts enorme amb moltes pos-sibilitats, on hi podrien cabre fins atres escenaris més en futures edi-cions.

Tot, en un ambient casolà, entreamics, on tampoc va faltar l’espaiper a la reivindicació.

Des de l’organització van qualifi-

car l’experiència “d’èxit” i ja treba-llen per consolidar el festival ambuna nova edició que situarà Ben-lloch com una cita ineludible per alsamants de la bona música en va-lencià.

El Feslloch acull la final del Fes-tival Itinerant de Música en Valen-cià, la Gira 2007, que des del mes de

març ha rodat per tot el te-rritori amb 19 concerts, 62actuacions de 46 grups, a lesquals hi han assistit 15.000persones, completant-se uncircuit de música en valen-cià que ha recorregt 5000km. La Gira 2007 ha estat tambéel reflex de l'excel·lent estatde forma dels musics i can-tants en valencià, en un anyon ja s'han presentat més de40 nous treballs dicogràficsen valencià.El circuit ha “girat” per Xàtiva,el Verger, Sueca, Puçol, Valld’Uixó, Alacant, Sagunt,Barcelona, Sallent, l’Alguer,València, València UPV,Beniparrell, Quatretonda,Catarroja, Cocentaina, laPobla de Vallbona, la VilaJoiosa i Benlloch.Els grups que hi han partici-pat representen el millor dela variada música que es vaactualment en la nostra llen-gua: Al Tall, Feliu Ventura,Pep el Botifarra, La TrobaKung-Fu, La Gossa Sorda,Sva-ters, Skalissai, Aspen-cat, Bonna Quenna, Lilit iDionís, Verdcel, Kave Ka-nen, Anguiles de Camal, Ma-majuana, C.R.I.M, Impresen-tables, Enderrock, The Ga-rrophones, Alikata Rock, Or-xata Sound System, ElsPets, In-Fusió, Oscar Briz,Garri Tapineria, Verdcel,Carles Enguix, POW, Arshe-ads, Arròs Caldòs, Mugro-man, Tinc Ladilles, Buscant,Si+No, El Corredor Polonés,Odi, Voltor i 121db.

FINAL GGIIRRAA 22000077

Feslloch 2007L’estiu canta en valencià

Imatges: Xavi Martí-nez, Gerard Fullana.El Feslloch 2007 vacomptar amb unes

instal·lacions impres-sionants: zona d’a-

campada amb ombra,piscina, fira alternati-va i un escenari ambbon a qualitat de so.

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

REDACCIÓ

Davant una assemblea de més de 200persones vingudes de tot l’àmbit te-rritorial del País Valencià, Esquerrai País va aprovar el passat dissabte 7de juliool, a la seu de CCOO, fer elCongrés Constituent com a partit enla primera setmana d’octubre.

La “Trobada de Debat” va ser pre-sidida per una Mesa que compagina-va l’experiència política, com els exparlamentaris Dolors Pérez i JoanAntoni Oltra, amb el dinamisme i larenovació, amb les diputades delCompromís Monica Oltra i MireiaMollà i la Diputada Estatal Isaura Na-varro, a més de diversos càrrec pú-blics i alcaldes.

Les salutacions dels convidats vaniniciar-se amb el recolzament per es-crit d’Acció Cultural del País Valen-cià, d’Izquierda Unida d’Aragó ambla persona de Jose Francisco Mendiresponsable de comunicació d’IU,així com la intervenció de Luisa No-tario del col·lectiu Lambda.

Josep Bort, fins ara Diputat pro-vincial per València, en nom de Pro-jecte Obert, Carles Arnal d'ElsVerds-Esquerra Ecologista, XavierHervas del corrent Bloc d'Esquerres

i Sobiranistes del Bloc i la destacadaintervenció de la direcció d’Izquier-da Unida en la persona de RubénFernàndez, junt a Jaume Bosch enrepresentació de la Comissió Exe-cutiva d’Iniciativa per Catalunya-Verds, varen tancar el torn de pa-raules dels convidats a l’acte.

Després, Vicent Alvarez i PasqualMollà han presentant dos documentsoberts de reflexió basats en la pro-posta de noves idees i l’estratègia po-lítica a seguir, que han sigut el motorque engegava el debat al llarg delmatí, "L'Esquerra del Segle XXI i elPaís Valencià" i "Recuperem la Ini-ciativa". Un debat obert on s’han fetaportacions i on tothom ha coinciditen que es monet de canviar les for-mes, els temps i la manera de fer po-lítica de cara a la societat valencia-na.

Segons EiP, hi ha un espai nítida-ment definit d’esquerres, verd i va-lencianista, a més de ser plural i al-ternatiu al bipartidisme, un espai queno esta basat en el dogmatisme i quedona cabuda a una novaEntesa/Compromís ampla i partici-pativa, fruit de la qual s’ha de mate-rialitzar un pacte de progrés de caraa les properes eleccions generals del

2008."Cal deixar enrere les polítiques

que s’han practicat fins ara per l’es-querra tradicional i apostar per unnou espai polític, diferenciat, que li-dere la iniciativa del segle XXI i quegenere noves il·lusions".

Aquesta renovació de persones ide idees que s’ha plantejat en la tro-bada d’aquest matí es materialitzaràen el Congrés Constituent com a par-tit que EiP ha aprovat celebrar aprincipis del mes d’octubre.

Per a EiP, el treball unitari que s’hadesenvolupat des del Compromís haestat positiu i cal reforçar-lo i am-pliar-lo per tal d’assegurar i projec-tar un tercer espai progressista alPaís Valencià.

"La presència de noves cares jo-ves ha estat la mostra de que cal des-terrar el sectarisme polític i oferirnous marcs amples i oberts de parti-cipació per tal de rentabilitzar el tre-ball social i institucional, amb la fi-nalitat de guanyar prestigi i recolza-ment entre la població cap a este es-pai de progrés alternatiu al biparti-disme".

Per a Pasqual Mollà, es impres-cindible dotar de potència organit-zativa a les propostes unitàries de

progrés, d’entesa entre les correntsde l’esquerra transformadora, l’eco-logisme i el valencianisme polític, decompromís i de canvi que estos sec-tors representen, i tots junts, cons-truir una iniciativa política que donecabuda a totes les persones que s’i-dentifiquen amb este projecte i al-tres que poden anar sumant-se.

El PCPV aposta pel diàleg internPer la seua banda el Comitè Nacio-nal del PCPV, màxim òrgan entrecongressos d'aquest partit, va reu-nir-se alhora i va aprovar amb 25 votsa favor i una abstenció que “l'objec-tiu immediat del Partit en aquestaetapa és reforçar i consolidar el pro-jecte polític d'EU sorgit en l'Assem-blea de novembre, treballant per am-pliar la base de la majoria plural queaposta per EUPV com moviment po-lític i social i que situa el fil roig comprioritari i apostar per la integracióde totes les expressions polítiquesinternes en aquesta dinàmica”.

Segons Marga Sanz, secretaria ge-neral del PCPV, “açò significa enfor-tir el nostre projecte en la societat.Convertir a EUPV en l'eix vertebra-dor de la convergència de l'esquerrapolítica i social, dibuixant més níti-dament el seu perfil, en l'actuació enla societat, en el carrer i des de lesinstitucions, entre les quals ha de do-nar-se sempre una sintonia. Impul-sar els moviments socials, convidar-los a col·laborar a través de les àreesd'elaboració o d'altres responsabili-

tats concretes. Que es consideren béacollits i respectats”. “Des del Partithem de treballar per reforçar EUPVimpulsant l'actuació unitària d'es-querres en les institucions i en la so-cietat, enfront de les polítiques re-accionàries del PP i les actuacionscontemporizadoras del PSOE que esvan fer palesos en la sessió d'inves-tidura. Hem de treballar per estabi-litzar i enfortir el grup de Compro-mís, com referent unitari de la mo-bilització social”.

“En la perspectiva del rellança-ment intern i extern de EUPV, hemde situar l'enfortiment i adequació ales noves necessitats dels òrgans deEUPV, especialment la Permanentperquè s'incorporen qui vulguen as-sumir tasques de responsabilitat enla gestió diària de la mateixa sensemés condició que l'acceptació delsacords democràticament adoptatsen els seus òrgans” La secretària ge-neral del PCPV considera que “enaquest marc de diàleg intern és en elqual ha de donar-se eixida als pro-blemes com els econòmics que pa-teix l'organització. Aquest serà tam-bé la base d'un treball efectiu per aconsolidar tant el Compromís au-tonòmic com els Acords municipalsque han de ser referents unitaris dela mobilització social. La regularitaten la convocatòria de la Comissió deCompromís ajudarà sens dubte a do-nar major agilitat a les reunions delgrup parlamentari i facilitar elsacords”.

Esquerra i País pren la Iniciativa

EEssqquueerrrraa ii PPaaííss. La diputada Isaura Navarro aspira a repetir com a candidata a les eleccions de 2008. ARXIU

Esquerra i País, el corrent nacionalista d’EUPV, ha decidit constituïr-secom en partit “per canviar Esquerra Unida”. Una decisió que algunsinterpreten com a pas previ a la ruptura amb els seus companys mentreque el Comitè Nacional del PVPV aposta pel diàleg intern.

CONGRÈS NOVA FORMACIÓ POLÍTICA

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

R. T

El dimarts dia 3 de juliol va ser undia d’infart per a Ciutadans. No ha-vien passat encara 48 hores des deltancament del congrés i les aigüesbaixaven revoltes en la formació nonacionalista. Albert Rivera haviacopat els principals llocs de poderdintre del partit i el corrent críticmés important, liderat pel profes-sor Luis Bouza-Brey, es disposavaa presentar batalla per algunesanomalies detectades en el con-grés.

La cronologia dels fets no deixa-va lloc a dubtes de la tensió que vi-via Ciutadans: passades les dues dela matinada del dia 3, els críticsfeien públic un comunicat en elqual assenyalaven que havien de-tectat «errors significatius que pot-ser podien afectar els resultats» delcongrés. I s’hi especificava que,malgrat que les candidatures als di-ferents càrrecs tenien el mateixnombre de paperetes, en el re-compte no coincidien. En total,deien els crítics, el màxim nombrede vots emesos hauria de ser 5.707o 5.408 segons que el recompte fosde les vocalies o dels principals cà-rrecs; però en sortien 6.360. «La si-tuació és encara més greu si tenimen compte que molts delegats novan votar les 13 vocalies».

Així les coses, a les tres de la tar-da del mateix dia, els crítics anun-ciaven mitjançant un altre comuni-cat que, atesa la comptabilitzacióde gairebé 1.000 vots més per so-bre dels que s’haurien d’haveremès, impugnaven les votacions i

rebutjaven els resultats del con-grés. Aquesta mesura va obligar Al-bert Rivera a admetre que es fes unrecompte de paperetes, que es vainiciar aquella mateixa tarda. A lesset, els crítics feien pública un noucomunicat. «En aquest moment,s’està fent un recompte de vots a laseu sota la supervisió de Garanties,amb testimonis de diferents candi-datures, la qual cosa garanteix latransparència del procés. Fem arri-bar a tota la militància una crida ala calma i a no treure conclusionsapressades. Tan bon punt es recti-fiquin els errors, acceptarem els re-sultats», deien.

ReforçatsI el recompte els va donar la raó. Unerror en el programa informàtic vaprendre una vocalia en l’Executivaa Rivera i la va donar als crítics. Vaser l’únic canvi, però va significarmolt per als companys de Bouza-Brey. «L’Executiva deixa de ser mo-nolítica. Rivera no pot presumir detenir les vint places de l’òrgan», diuuna font del corrent crític.

En realitat, els crítics van sortirreforçats de la confrontació delcongrés, ja que, a part de consoli-dar gairebé un 40% de suports dels

delegats assistents, moltes de lesseves tesis van ser aprovades pelplenari, com la proposta de fer llis-tes obertes o el rebuig de l’informeeconòmic i de l’informe de l’Exe-cutiva.

En realitat, la presència d’altrescandidatures va perjudicar el sec-tor crític. «Creiem que alguna d’a-questes candidatures que ens hanpres vots van ser promogudes perl’entorn de Rivera. En les votacionsobertes, els nostres candidats vanquedar a pocs vots dels oficialistes.Si el vot no hagués estat dispers,hauríem aconseguit molt bons re-sultats», diu una font del sector crí-tic.

Cercant SavaterLa proa del vaixell de Ciutadans,però, està encarada a les eleccionsgenerals del 2008. La intenció ésarribar amb un partit cohesionat iarticulat en tot l’Estat. I per aixònecessiten complicitats en altresterritoris. Durant els últims mesos,el sector crític ha mantingut con-tactes amb el col·lectiu Basta Ya,que lidera Fernando Savater, i ambel qual flirteja també Rosa Díez.«Savater té un ideari molt semblantal nostre i podem ajuntar forces per

presentar un projecte potent. No-saltres estem per unificar-nos ambel partit que creï», diu una de lespersones que han participat enconverses.Rivera, però, aposta per fer una co-alició electoral sense arribar a la fu-sió. Malgrat tot, és conscient de lanecessitat d’establir contactespermanents amb Basta Ya, espe-cialment perquè en territoris comel País Basc i Madrid, Savater i Díezsón una marca que té empenta.

Per aquest motiu, el presidentde Ciutadans s’ha apressat a bastirponts amb Savater i ha demanat unfull de ruta per parlar de l’estratè-gia futura amb vista a les legislati-ves. Això és, el que també van ferdirigents del sector crític per noperdre protagonisme a l’escena po-lítica. I, en realitat, els millors con-tactes eren els que havien establertels crítics els darrers mesos, men-tre Rivera i els seus partidaris es-taven dedicats a fer de convidatsde pedra al Parlament.

A Basta Ya, hi ha dubtes sobre elpaper que ha de tenir aquesta pla-taforma, tot i que el mateix Fer-nando Savater l’ha reconegut coma interlocutor legítim. Els crítics deCiutadans havien previst que, en

últim extrem, podrien escindir-sede la formació no nacionalista i con-vertir-se en la delegació del partitde Savater a Catalunya.

«Ara, ens convertirem en unaplataforma, en un corrent crític. Itreballarem des de dins o des defora de Ciutadans, però no contraCiutadans», diu un crític, que as-segura que Bouza no entrarà a la di-recció perquè «Rivera no va volerparlar amb nosaltres abans delCongrés i després ens va oferir cà-rrecs de segon nivell». I afirma que«el Ciutadans d’avui és diferent delCiutadans que es va fundar fa unany».

La primera escissióCiutadans ja té la primera escis-

sió de la seva curta història: el co-rrent esquerrà Alternativa Ciuta-dana va anunciar que abandonavael partit d’Albert Rivera després deconstatar el continuisme de l’es-tratègia seguida amb posterioritatal congrés i que creu que portarà«els mateixos vicis i errors que finsara».

Aquest sector, minoritari, criti-ca àcidament que «l’actual Execu-tiva, liderada per un antic membrede Noves Generacions del PartitPopular, pretengui confondre l’o-pinió pública presentant la crisi deCiutadans com una rivalitat entrel’alternativa liberal i l’opció oficial,suposadament de centreesquerra.

Curiosament, aquesta escissióha estat encoratjada per Fèlix Pé-rez Romera, que va ser un dels fun-dadors de Ciutadans però que vadimitir de tots els seus càrrecs almarç de 2006. Pérez Romera re-presenta el sector més esquerrà dela formació no nacionalista. Aquestdirigent es va encarregar d’orga-nitzar, al Teatre Tívoli, la presenta-ció pública del partit. Fins a arribara aquesta formació, va passar perdiferents espais ideològics, coml’Asociación por la Tolerancia iForo Babel. La lluita interna (pelcontrol de l’aparell de Ciutadans)amb el periodista Arcadi Espada,un altre dels impulsors, va provo-car la seva dimissió hores desprésde l’èxit de la presentació de Ciu-tadans, una mesura que va sor-prendre tothom. I es va desmarcarde tots els esdeveniments poste-riors del partit. D’altra banda, tam-bé és curiós que una de les metesd’Alternativa Ciutadana sigui fu-sionar-se amb el partit de Fernan-do Savater, el mateix que els seusprincipals rivals, és a dir, l’ala méssuposadament dretana de Ciuta-dans, és a dir, la Regeneració De-mocràtica de Bouza-Brey. tita, famolta por. Si no, no es comprèn perquè se l’ataca de manera tan ferot-ge i amb tant de ressentiment».

Tots els corrents de Ciutadanspugnen per atraure Basta Ya

DIVISIÓ EL PARTIT ES TROBA A UN PAS DE LA RUPTURA

Els dirigents dels sectorsoficialista i críticdiscrepen sobre comabordar la relació amb laplataforma espanyolista,mentre RegeneracióDemocràtica anuncia quees constitueix en correntcrític del partit

AAllbbeerrtt RRiivveerraa. El desaprovat però reelegit president de Ciutadans.

Els crítics sospiten que Albert Rivera va promocionarcandidatures perpendre’ls vots

En poc de tempsCiutadans ha passat de donar la sorpresaelectoral a les lluites i la divisió interna

19COMARQUES L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

ANTONI OLIVER

Unió Mallorquina (UM) té vocacióde créixer dins un ampli espai na-cionalista de centreesquerra.Aquest plantejament ha estat el queha prevalgut a l’hora de fer un pac-te amb les forces progressistes.Carlos Morales, un dels fundadorsd’UM, destaca que «sempre que enshem acostat al PP, ha intentat fa-gocitar-nos». El dirigent d’UM as-segura que «hem d’aglutinar el na-cionalisme moderat i ocupar un es-pai central del nacionalisme, sem-blant al de CiU, a Catalunya».

Els dirigents de la formació hanassumit que aquest creixement enaquest àmbit ha resultat impossiblesi al mateix temps s’és aliat del Par-tit Popular. Aquest factor, doncs, hapesat molt a l’hora de fer l’acord decentreesquerra. El sociòleg AntoniTarabini, president de Gadeso, unaempresa d’estudis sociològics, re-corda que la fundació d’UM obeeixal fet que «el corrent liberal de l’an-tiga UCD volia formar un partit mésnacionalista, allunyat de les tesisdel PP». Així, l’any 1982 es va fun-dar UM, seguint la petja de l’expe-riència del que va ser Centristes deCatalunya, iniciativa que el llavors

líder ucedista, Landelino Lavilla, nova veure amb bons ulls de traslla-dar a les Balears. El còctel s’haviade completar amb unes espurnesde nacionalisme a la convergent.

Tarabini explica que «el plante-jament del nacionalisme que es fades d’Unió Mallorquina és d’un na-cionalisme econòmic». És a dir, «ar-ticula el discurs que les Illes sónmaltractades econòmicament desde Madrid i que és necessari un noumodel de finançament». Aquest so-ciòleg hi afegeix que aquest mis-satge va calant i el partit aconse-gueix una consolidació als pobles,on poc el diferencia del PP, però síque hi té una bona base electoral.El problema d’Unió Mallorquina «ésque no aconsegueix traslladaraquesta implantació als grans nu-clis urbans».

No obstant això, ara, el partit deMaria Antònia Munar sí que ha as-solit uns resultats significatius aPalma capital, on ha obtingut dosregidors, i això pot representar laconsolidació definitiva del partit.Tarabini, així mateix, destaca que,si «UM aconsegueix créixer fins aun 15% de l’electorat, en part a cos-ta del PP i, d’altra banda, fent forata l’ala més dretana del nacionalis-

me d’esquerra, com un sector delPSM, Entesa per Mallorca, etc., lasituació política de les Illes pot can-viar».

Bipartidisme imperfecteSegons el sociòleg, ara hi ha un «bi-partidisme imperfecte» on el PPobté prop d’un 45% dels vots, i elPSIB, un 32-33%. En cas que UMaconseguís situar-se en aquest es-pai central, i obtingués un 15% desuport electoral, es mantindria la si-tuació d’ara, és a dir, que hi ha pos-sibilitats que el pacte de centrees-querra governi bastant de temps.La mateixa UM ha insistit, en els da-rrers temps, a fer una obertura capal nacionalisme moderat, pescantvots entre els descontents del PSMi d’Entesa per Mallorca. La cam-panya, i fins i tot l’acceptació deMunar de la presidència del Parla-ment, indica que la intenció de la

presidenta és deixar el partit en po-sició de sortida, cap a aquest tercerespai nacionalista ampli.

Amb aquest nou escenari, podriadisputar un cert vot moderat, re-gionalista, que encara resta en el PPo en candidatures independentsque tenen un caràcter mallorqui-nista. Ara, amb la corresponsabili-tat en el Govern a tots els nivells,amb càrrecs en àrees tècniques,però també més «polítiques» comesport i joventut, els dirigents d’UMpensen que serà possible aquestaobertura del partit i guanyar te-rreny dintre «l’espai central» de lapolítica mallorquina.

Maria Antònia Munar ha declaratal Diari de Balears que "la gent d’UMvolia que el PP no governàs perquèho havia fet des de la prepotència ides d’una política agressiva amb elterritori i poc respectuosa amb lanostra llengua." En declaracions al

setmanari El Triangle sosté´que«UM som l’únic partit de Mallorcaque és de centre, liberal i naciona-lista equiparable a CiU a Catalun-ya». Munar afirma que «el nostreprincipal objectiu en aquests mo-ments és aconseguir la mateixa im-plantació a les Illes que la que té CiUa Catalunya perquè som qui millorpot defensar els interessos de totsels mallorquins».

Desembarcar a MenorcaL’orientació d’UM cap al centrees-querra era l’única sortida que teniaaquest partit. Pactar de nou amb elPP hauria significat, simplement, ladesaparició del mapa polític de l’i-lla. Un altre plantejament a curt ter-mini és intentar estendre aquestnacionalisme moderat cap a la res-ta de l’arxipèlag i aquí sí que el PPhi té molt a perdre. Sobretot a Me-norca.

PPEERRFFIILL

Unió Mallorquina,la via cap al centrenacionalista deMallorca

Unió Mallorquina neix de l’intent de traslladara les Illes la fórmula del centrisme català del’època d’UCD incorporant-hi gent del PP

LLííddeerr aabbssoolluuttaa. Maria Antònia Munar controla una formació que ara es mira en l’espill de CiU.

20 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

El PP té clar queha d'acceptar la legalització de TV3

BERNAT FERRER*

All lllliibbrree eess ddeeccllaarraa ccoonnttrraarrii aa ll''aa--rraa oo mmaaii,, ééss aa ddiirr,, eess mmoossttrraa oopp--ttiimmiissttaa.. MMaannttéé aaqquueessttaa aaffiirr--

mmaacciióó ddeesspprrééss ddeellss rreessuullttaattss ddeell2277MM??Em declare contrari a l'ara o mai per-què tinc un caràcter bastant pragmà-tic. No estem en una situació tant ter-minal com per creure's això de l'arao mai. Evidentment que tenim pro-blemes com a nació, des del momenten què estem sotmesos a dos Estats,però no estem en una situació ter-minal. Hem de saber desdramatitzarles coses.D'altra banda, no recorde que, al lli-bre, em declare optimista. Em con-sidere bastant realista, perquè hi habase per a treballar, el futur és obert.I això no vol dir que acabe bé o aca-be mal, simplement que el futur en-cara no està decidit. No estem en unasituació en què tot estiga encarrilat,continuem estant en perill com a cul-tura i llengua diferenciades, però, almateix temps, també hi ha possibili-tats de reeixir com poble.QQuuiinn oobbjjeeccttiiuu ttéé QQuuaann eell mmaall vvee dd''EEss--ppaannyyaa??El llibre intenta donar una miradadesacomplexada, lluny dels tòpics,

sobre el País Valencià i sobre el na-cionalisme en particular. Habitual-ment, a l'hora d'analitzar el País Va-lencià i el nacionalisme en particu-lar. Ens quedem amb imatges moltgenèriques, superficials i molt falses,generades pels mitjans de comuni-cació. Jo dic que cal matisar-les, calmirar la realitat amb cura.Al País Valencià i hi ha hagut uneseleccions autonòmiques i munici-pals. La imatge que queda és la de lamajoria absoluta del PP, però aquí hiha dos fets: una crisi greu de l'es-querra estatalista, tant al País Va-lencià com arreu d'Europa, perquè,des del meu punt de vista, hi ha unaemergència d'allò que en diuen lesnacions. El model de l'Estat central-sita està en crisi a tota l'Europa oc-cidental. I el discurs unitarista ja ésel discurs de la dreta, mentre quel'esquerra estatalista s'ha quedatsense discurs. En tant que s'apuntaal discurs de no-reforma de l'Estat,això explota. Al País Valencià, elPSOE va perdre les eleccions el diaque va votar la reforma de l'Estatutvalencià.El segon tema és que, a nivell muni-cipal, hi ha un espai de país que haaguantat. Ara mateix, el Bloc hamantingut els vots de fa quatre anys,

sense comptar els municipis en quèes va presentar en coalició, com aElx, amb EU, a València, amb elPSOE... Aquells van ser el millor re-sultat de la seva història. A més amés, Esquerra Republicana ha pas-sat de 7.000 a 12.000 vots, que en sónpocs, d'acord, però que no els ha lle-vat al Bloc. Amb tot això vull dir que,en l'àmbit municipal, el vot de paíss'ha mantingut. Ara hi ha un espai depaís que no existia fa 15-20 anys i ques'ha consolidat. Durant aquests 15-20 anys, és un espai que sempre haanat creixent, un creixement lent,això és cert, però que és real. A mésa més, eixe espai és l'únic que ha fetoposició al PP.

PPeerròò eenn mmoollttss mmuunniicciippiiss,, eell BBlloocc hhaappaaccttaatt aammbb eell PPPP..Sí, però la línia general del Bloc,anunciada pel seu secretari general,és la de prioritzar els pactes d'es-querra. De fet, allà on havia pactatamb el PP, ho ha pagat. Crec que sónconscients d'això.En qualsevol cas, el que vull dir ésque la realitat del País Valencià ésmolt més matisada del que sembla aprimera vista. Governa el PP per ma-joria absoluta, cert, però a les IllesBalears també hi governava fins ara.Realment ha canviat la societat a lesIlles Balears? No. Fa 20 anys que es-tan a un escó de la majoria absoluta.Sí que el PP ha caigut, però l'espainacional com ha quedat? El PSOE hiha crescut.Al País Valencià, hi ha una base mu-nicipal que no ha parat de créixer ique té expectatives de poder fidelit-zar eixe vot. Quan vas als pobles, ho

veus. A Xàtiva, per exemple, EU hadesaparegut i el Bloc va estar a ungrapat de vots del tercer regidor.

PPeerròò aaqquueesstt eessppaaii ddee ppaaííss tteenniiaa ll''eexx--ppeeccttaattiivvaa ddee ttoommbbaarr eell PPPP..Jo diria que no. Hi havia una certaexpectativa, és cert, però jo semprehavia opinat que el PP mantindria lamajoria absoluta. Sí que pensava queseria per menys escons dels que hatret. El que ha perdut vots no ha es-tat l'espai nacional, sinó l'esquerraestatalista.La majoria absoluta del PP em preo-cupa, però tot depèn de com ho en-cares. De vegades, situacions moltcomplicades, si les agafes com a rep-tes, podem fer que es convertesquenen positives. Per exemple, el PP haintentat segregar la Filologia Valen-ciana de la Catalana. Açò va provo-car que Acció Cultural ho recorreraen vàries ocasions, i ara ens trobemque tenim unes catorze sentències afavor de la unitat de la llengua i de lalegalitat de dir ‘català' a la llengua,també al País Valencià. Fa 20 anys,el més normal de la dreta espanyolaera dir que el valencià i el català erendues llengües diferents. Ara, eixediscurs l'hem tombat. El senyorCamps diu que al valencià se li ha dedir ‘valencià' perquè ho diu l'Estatut,però ja no afirma que és una llenguadiferent. És un avanç, perquè s'hadesdramatitzat el reconeixement dela unitat de la llengua. Cada cop hi hamés gent que considera normal re-conèixer la unitat de la llengua. Aprincipis de la transició, la conselle-ra de Cultura Amparo Cabanes va in-tentar oficialitzar una normativa se-

TONI GGIISSBBEERRTTCoordinador d’ACPV“

Toni Gisbert (Alzira, 1967) és llicenciat enGeografia i Història per la Universitat deValència, de la qual va ser membre del Claustrei de la Comissió d’Estudiants. Acaba depublicar el llibre ‘Quan el mal ve d’Espanya’. ElPaís Valencià més enllà dels tòpics (Columna),que vol trencar els prejudicis que envolten laimatge que es projecta del País Valencià.Actualment, és coordinador d’Acció Cultural delPaís Valencià (ACPV). Gisbert exposa que, tot ila majoria absoluta del PP, les forcesvalencianistes han conservat el seu espai, unfet que a les Illes Balears no ha passat, tot ique el PP ha caigut. Gisbert apunta que cadacop és més normal que qualsevol ciutadà delPaís Valencià reconega la unitat de la llengua iaccepti que ha de mantenir relacionsinstitucionals amb Catalunya.

Durant els governs deLerma i Pujol,pràcticament no hi vahaver ni una reunió entrePaís Valencià i Catalunya

El PSOE va perdre leseleccions el dia que vapactar amb el PartitPopular la reforma del’Estatut valencià

21COMARQUES L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

cessionista des de la institució. Avui,fins i tot el PP, escriu amb la normati-va correcta.

PPeerr ttaanntt,, ssóónn pprreeffeerriibblleess eellss rreessuullttaattssddeell 2277MM aa uunn PPPP qquuee ddeeppeenngguuééss ddeellssvvoottss dd''aallgguunn ppaarrttiitt bbllaavveerr??La desaparició d'un partit blaver éspositiu, perquè el blaverisme, ja ni tansols el defensa la dreta espanyola. Elpresident ja no parla de llengua dife-renciada, la normativa de la Genera-litat és estàndard... A més, els atacs ala llengua ja no queden emmascaratsper cap mena d'identitat valenciana.No hi ha ningú que diga: ‘jo sóc va-lencià i punt'. I tres, deixa tot el campde les reivindicacions en l'àmbit depaís. Si vols defensar que el valenciàno és català, només ho pots fer des depostures explícitament de dreta. Noés que siga preferible, però sí que ésbo que es clarifique.

EEll lllliibbrree ppaarrllaa ddee mmoollttss ttòòppiiccss ii ssíímm--bboollss tteerrggiivveerrssaattss,, ddeess ddee llaa sseennyyeerraa aallaa ppaaeellllaa oo lleess ffaalllleess.. EEllss vvaalleenncciiaannss ss''--hhaann ddeeiixxaatt pprreennddrree aaqquueessttss ssíímmbboollss??No. Els símbols, en realitat, es fabri-quen, estan fabricats pel poder socialdominant. La muixeranga, per exem-ple, s'ha recuperat. Tant la músicacom les construccions estaven desa-paregudes als anys seixanta. En elsúltims deu anys, la recuperació i l'e-levació a himne nacional el coneix tot-hom. Fa vint anys, la muixeranga s'as-sociava al nacionalisme més radical.Ara ha passat a ser un símbol quepràcticament es considera l'himne delPaís Valencià. I les torres s'han multi-plicat: si abans es podien considerarun símbol nacionalista, ara, en una

processó o una festa del PP, et trobesmuixerangues amb normalitat. I lasenyera... fa vint anys, el que es pen-java als balcons de València per falleseren banderes espanyoles! Era la ban-dereta de festa. Ara, és raríssim veu-re banderoles espanyoles. L'any pas-sat, quan el Barça ho guanyava tot, elsafeccionats van tallar el carrer prin-cipal del Cabanyal per celebrar-ho, ti-rant petards...El que vull dir és que el País Valencià,en els últims vint anys, ha canviatmolt. Ha fet un canvi econòmic, hi hahagut una evolució en el tema de lallengua. El secessionisme s'ha aturat.Està tant aturat que ja ningú no pen-sa en repetir-ho. Ara estem en una al-tra fase del particularisme.

EEnn aaqquueessttaa nnoovvaa ffaassee,, eenn qquuèè llaa lllleenn--gguuaa jjaa nnoo ééss eell ccaavvaallll ddee bbaattaallllaa,, ppoott--sseerr ppaassssaa sseerr--hhoo TTVV33??Crec que aquí s'han equivocat. En elpitjor dels casos, hi hem guanyat. ElGovern valencià té clar que ha d'ac-ceptar la legalització de TV3 al PaísValencià, i per això està parlant d'al-guna manera amb la Generalitat deCatalunya. Ara bé, en aquest camí,miraran de fer el màxim de mal pos-sible a Acció Cultural: ens imposaranuna multa, intentaran tancar els re-petidors... Mai no guanyes al 100%,però la Federació Llull ja està parlantde la reciprocitat de totes les televi-sions públiques en català, de la possi-bilitat que es tinga accés a tota la pro-ducció en català, és a dir, que es vajamés enllà de la reciprocitat TV3-Ca-nal 9... En aquest tema, també faremun pas endavant.Durant els governs de Lerma i Pujol,

pràcticament no hi va haver ni unareunió entre País Valencià i Catalun-ya. Si no recorde malament, crec quepassen catorze anys sense que hi hajacap reunió. Ara és molt normal que hihaja reunions entre els consellers d'in-fraestructures català i valencià. Perquè? Perquè la realitat social s'hanormalitzat. Fa vint anys, els queparlàvem de l'Arc Mediterrani éremuna minoria. Ara és un tema que estàsúperpopularitzat. Tothom té clar, finsi tot la gran patronal, que hi ha d'ha-ver algun tipus de relació entre Cata-lunya i País Valencià. Fa vint anys, no.

EEll nnaacciioonnaalliissmmee ccaattaallàà eessttàà mmééssaaccoommpplleexxaatt qquuee eell vvaalleenncciiàà,, qquuaann eessrreeffeerreeiixx aallss PPaaïïssooss CCaattaallaannss??No. El nacionalisme és bastant un. Elque passa és que a la Catalunya es-tricta hi ha més nacionalisme, mésbase social, però els problemes i elsreptes són bastant semblants. Hi hael mateix nivell d'acomplexament res-pecte els mateixos temes: la relacióentre nosaltres i la subordinació res-pecte el Govern espanyol. Al nacio-nalisme, en el seu conjunt, li costa en-tendre que el que ha de reivindicarprimer és l'articulació del seu territo-ri i un projecte propi. I això ho tenenmolt clar els bascos i els escocesos.Nosaltres ens preocupem de reformarl'Estat espanyol. Ho hem fet i ho con-tinuem fent, i continuem veient quel'esquerra estatalista continua apos-tant pel model estatal, per enèsimavegada, i continuem sense tenir clarque la clau de volta és l'articulació te-rritorial dels Països Catalans. Com éspossible que tots els partits naciona-listes que han tingut pes a Madrid no

hagen obligat a que hi haja un text le-gal que done una categoria estatal alfet que el català és valencià? Per quèno han obligat a què hi haja una líniad'alta velocitat Tarragona-Castelló?

IInniicciiaattiivveess ccoomm lleess ddee ll''EEuurroorreeggiióó,,ppeerròò,, nnoo ccoommpptteenn aammbb llaa ppaarrttiicciippaacciióóddeell PPaaííss VVaalleenncciiàà..Amb el tema de l'Euroregió, s'ha d'a-cabar amb el tòpic de la reticència va-lenciana. Hi ha tanta reticència va-lenciana com de la resta de territoris.A totes les iniciatives que existeixende Països Catalans, hi ha presència va-lenciana: a l'Institut Joan-Lluís Vives,al Triangle Jove, a l'Assemblea de Re-gidors... Que el senyor Camps no vaparticipar al projecte de l'Euroregióde Maragall? D'acord, però el senyorMarcelino Iglesias també se'n va reti-rar, i és de la Franja, i ningú no va dirque la Franja no-sé-què. O el senyorMatas també es va retirar de l'InstitutRamon Llull, i ningú va dir que els ba-lears no-sé-què-més... El Govern ca-talà vol convertir l'Institut RamonLlull en una eina de Països Catalans?Quan puga, que es relacione amb elsgoverns autonòmics i, quan no, queopte per integrar governs de rang me-nor, si hi ha una voluntat real de país.Per exemple, l'ajuntament d'Elx, o elde Gandia, segur que estarien encan-tats de ser-hi. Bé que mantenen rela-cions amb l'Ajuntament de Perpinyà.Si vols articular els Països Catalans,no pots aturar-te per problemes deformalitats institucional, o per pro-blemes que hi haja amb un altre par-tit polític que tinga un projecte polí-tic contrari al teu, com el del Governespanyol, que té el projecte de cons-truir la nació espanyola.

AA qquuaattrree aannyyss vviissttaa,, eess vveeuu uunnaa ssoorrttii--ddaa aa nniivveellll ppoollííttiicc??L'esquerra estatalista, si continua tan-cada en el mateix model nacional queel PP, continuarà patint una deriva devot cap a la dreta. L'única esquerra es-tatal que ha sabut renovar-se i gover-nar a l'Europa recent ha sigut, preci-sament, la que s'ha plantejat tambél'agenda nacional: el laborisme brità-nic. Mentre que als Estats francès i es-panyol l'esquerra estatalista no esplantege això, crec que estarà en cri-si.

VVeeuu ppoossssiibbllee uunnaa ffoorrmmaacciióó ccoomm NNaaffaa--rrrrooaa BBaaii aall PPaaííss VVaalleenncciiàà??Crec que Esquerra Unida acabarà perdesaparèixer. Si no canvia radical-ment la seva posició respecte el temade país, crec que el projecte estatald'Izquierda Unida està fent aigües.D'altra banda, hi ha un espai de paísque continuarà creixent en l'àmbit lo-cal i podrà consolidar-se a nivell de lesCorts. Ara bé, encara s'ha de fer moltde treball. Seria perillós que aquestespai de país s'institucionalitzaramassa, que caiguera massa en el pa-rany de la gestió institucional. Enca-ra ha de guanyar molta base social.Encara ha de fer visible que hi ha unprojecte de país diferent a l'espanyol.La seva tasca prioritària no ha de serla gestió. Quan el teu país està en unasituació de subordinació política, elque cal és aconseguir majors quotesde poder. I eixes quotes de poder nos'aconsegueixen per la via de la ges-tió.*www.tribuna.cat

A les Illes Balears sí que ha caigut el PP, però l’espai nacional com ha quedat? NomésPSOE hi ha crescut

Seria perillós que aquestespai de paíss’institucionalitzaramassa i caiguera massaen el parany de la gestió

L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

EXPOSICIÓ DE FRANCESC JARQUE AL JARDÍ BOTÀNIC

El passat dimecres 11 de juliol s'inaugurava al Jardí Botànicl'exposició de fotografies de Francesc Jarque “El Bosc ina-nimat i la natura viva”. Es tracta de la reflexió de l'autor so-bre l'ús abusiu i poc sostenible que ve fent-se des de fa tempsdels nostres boscos, posant en perill un important recurs ifont de beneficis de tots els tipus. "L'exposició és un intentd'envoltar l'observador en un bosc fictici poblat per arbrestalats, amuntegats, ferits per la mà de l'humà", comenta Jar-que, i per això s'ha preparat un muntatge suggeridor I sor-prenent que atraparà l'espectador I el farà reflexionar.

A la inauguració es va contar amb la presència de l'autor, delRector de la Universitat de València i del director del JardíBotànic de la Universitat de València L'exposició està orga-nitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valèn-cia i el Jardí Botànic. El conjunt de fotografies es recullen aun catàleg amb el mateix títol de la mostra.

Francesc Jarque ha dedicat gran part de la seua vida a la fo-tografia, amb la qual va començar a treballar i a expressar-se als anys 60. Al llarg dels anys ha acumulat una trajectòriaartística on ha tractat els temes que l'inspiraven amb un toirònic i de denúncia. Finalment, el 1999 fou el primer fotò-graf nomenat Acadèmic de Belles Arts de San Carlos.

La mostra es podrà visitar fins el 23 de setembre a la Salad'Exposicions del Jardí Botànic. De 10 a 21h. L'entrada ésgratuïta i el dilluns està tancat.

+ info: www.jardibotanic.org

L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

REDACCIÓ Després de sis edicions a Berga, elseté Rebrot arriba amb un canvi delloc: enguany, el lloc de trobada deljovent independentista i revolucio-nari serà la vila d'Argentona, a lacomarca del Maresme. “El que nocanvia és la voluntat de crear unespai on la festa i la lluita es trobeni es complementen durant quatredies de juliol, un espai de trobadade les lluites i resistències que diaa dia i any rere any van bastint-seals Països Catalans”. En aquestsentit, el Rebrot d'enguany serviràper a donar a conèixer les diferentslluites juvenils que es donen al nos-tre territori, amb la presència dediverses realitats que serveixen per canalit-zar l'esforç revolucionari del joventconscienciat en l'acte del diumen-ge, com el treball i els resultats deles CUP, etc. Tambè es parlarà deles lluites de transformacions aSud-amèrica amb les Brigades ca-talanes de solidaritat internaciona-lista Ali Primera (Veneçuela) i Ven-ceremos (Cuba) i sobre drogode-pendències amb Iñaki Gil de SanVicente. A més, els tallers del di-vendres al matí: per què cal utilit-zar el progamari lliure, la insubmis-sió a les multes com a forma de re-sistir la repressió, autodefensa perevitar agressions i atacs i acció di-recta, per aprendre noves einesper la nostra lluita diària. I tot aixòbarrejat amb música, festa i culturapopular: al Rebrot no tan sols espodrà gaudir d'activitats polítiquesde formació personal i per enriquiren perspectives i visions el movi-ment independentista, sinó que hofaran passant quatre dies de festaentre companyes vingudes des d'a-rreu dels Països Catalans al Mares-me. A més es divertiran jugant abitlles catalanes i a pilota valencia-

na, veient els bastoners i els dia-bles, a més dels concerts a la PlaçaNova: enguany passaran pel RebrotEn Belda i el conjunt Bababadoc,Cesc Freixas, Pau Alabajos o Fili-busters. Els concerts a la nit repre-sentaran una bona mescla d'estils:al Rebrot tindran des de Piperrak aAntiherois, passant pel hardcoredels madrilenys Habeas Corpus, elparticular estil d'Obrint Pas, el folkbarrejat amb música electrònica deGadegang, els sards Ariabàscia, elsbascos Trikizio, etc. i els grupsguanyadors de l'Esclat. En definiti-va: el Rebrot vol ser un espai detrobada que ofereix Maulets, el jo-vent independentista revoluciona-ri, a totes les joves catalanes, peròtambé a les diverses organitzacionsrevolucionàries i transformadoresque treballen als Països Catalans;vol ser una plataforma des d'on po-tenciar i donar a conèixer les diver-ses lluites que trobem al nostre te-rritori, enmig d'un ambient alegre ifestiu, i també un lloc de debat i re-flexió on crèixer com a militants icom a organització i moviment.Amb aquest objectiu treballen aMaulets des de fa set anys, per se-guir construint, des de Berga abansi des d'Argentona ara, independèn-cia i revoluciò.

Durant aquesta setena ediciò delRebrot, que se celebrarà els pro-pers 26, 27, 28 i 29 de juliol, hanvolgut centrar els esforços en dostemes concrets: la problemàticaque suposen les drogodependèn-cies en l'actual model de consum ioci capitalista, i tambè la preocu-paciò pel fet que fins i tot aplecscom el Rebrot acaben convertint-se en grans centres de consum dedrogues; i en els diferents proces-sos revolucionaris i lluites de trans-formació que s'estan vivint a

l'Amèrica del Sud.

Els dos actes més importants d'a-quest Rebrot 2007 a Argentona gi-raran, doncs, al voltant d'aquestsdos temes: el divendres 27 tindràlloc la xerrada sobre les drogode-pedències amb Iñaki Gil de San Vi-cente, membre de Batasuna i ex-pert en el paper de les drogues enl'actual fase del capitalisme i lesconseqüències que aquestes hantingut històricament sober els mo-viments revolucionaris. D'altrabanda, el dissabte 28 tindrà lloc laxerrada amb representants de larevoluciò bolivariana i de les Briga-des Catalanes de solidaritat inter-nacionalista Ali Primera (amb Ve-neçuela) i Venceremos! (ambCuba).

Entorn també dels mateixos temes,durant el Rebrot les barres i para-des disposaran de material infor-matiu sobre els diferents tipus dedrogues i les seues conseqüències,i el dissabte de vesprada hi hauràl'acte amb les diferents delega-cions internacionals de joves, queaprofitaran el Rebrot com a espaide trobada i reflexiò per a les dife-rents lluites d'emancipacis popularde cadascun dels seus països.

L'acte polític del diumenge 29 secentrarà en les lluites juvenils alsPPCC, del qual participaran Mau-lets, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l'Assem-blea de Joves de Vic, Agasalla (Ca-talunya Nord), els Joves per l'Alli-berament Gai dels Països Catalans(JAG) i la Coordinadora d'Assem-blees de Joves de l'Esquerra Inde-pendentista (CAJEI).

+ info:www.rebrot.org

EL REBROT DE MAULETS ES TRASLLADA A ARGENTONA

HABEAS CORPUS I OBRINT PAS CAPS DE CARTELL DEL SETÉ REBROT QUE ENGUANY ES TRASLLADA A LA COMARCA DEL MARESME

24 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

REDACCIÓ CASTELLÓDes d’un principi es va decidir quela manera més sòlida de duraquest projecte endavant a llargtermini seria fent sòcies i socisque aportaren una quota. Va serllavors quan es va començar a bus-car-ne, alhora que es realitzavenactivitats en altres espais de laciutat. Quan a finals d’abril es vaveure que hi havia suficient gentque confiava en el projecte comper poder mantenir econòmica-ment un espai d’aquestes caracte-rístiques, es va començar ja a fun-cionar amb un local llogat, un es-pai físic propi que és la seu desd’on venien funcionat fins el diad’avui, al carrer Jordi Joan 37.

El Casal Popular és defineix comun espai obert, participatiu i asembleari. A les seues assembleespot participar tant la gent associa-da com la gent que no ho està. Elcompromís de l’assemblea amb lagent que paga les quotes es trobaen comunicar les activitats que esdesenvolupen al Casal. En aquestsentit, des del Casal es destacaque pel fet d’aportar diners no su-posa cap tipus de privilegi sobre laresta de gent que hi participa; se-ria contradictori amb el seu rebuiga les jerarquies. L’assemblea és elseuòrgan de decisió, d’igual a igual,sense jerarquies i utilitzant el con-sens per a la presa de decisions.Des del Casal Popular es pren l’as-semblea com a espai des del qualgestionar tot allò que te relacióamb el Casal. Per a d’ells, l’assem-blearisme és el mitja més adientper a l’autogestió assegurant untreball col·lectiu basat en l’horit-zontalitat; alhora no tenen cap de-pendència de cap partit polític,empresa, sindicat o qualsevol altraorganització. Prenen la nostra au-tonomia com una qüestió a treba-llar en el dia a dia i com a garantiade la seua independència. Aquestfet, aquesta total autonomia, tro-ben com ha estat un dels puntclaus per tal que el projecte delCasal Popular no s’haja estancat, iamb el transcurs d’aquests més de3 anys de funcionament, s’haja do-nat una evolució ascendent com apunt de trobada heterogeni i espaidinamitzador de diferents indivi-dualitats, iniciatives i col·lectiussocials. A l’actualitat, el Casal Po-

pular de Castelló conta amb gaire-bé 100 persones associades queamb les seues quotes permetenpagar el lloguer de l’espai. Ambaquestes, compartint local, trobemcom el Casal Popular queda con-format per diversos i heterogeniscol·lectius que treballen a dife-rents camps de l’ecologisme, lacultura i contracultura, o la trans-formació social. El Grup per la Re-cerca de la Memòria Històrica deCastelló, Salvem el Desert, el Sin-dicat d’Estudiants dels Països Ca-talans, Ànima Llibertària, Maulets,Endavant, Coordinadora per la te-rra, Coordinadora Obrera Sindical,Col·lectiu Crítics, les editores i dis-tribuïdores alternatives Comú i Ja-maican Memories, Indymedia laPlana i el Centre de Documentaciódels Moviments Socials de la Pla-na, són tots els col·lectius que con-formen part del Casal Popular; totun enriquidor calidoscopi de dinà-miques i moviments. A l’hora, elCasal Popular, des del seu posicio-nament obert també ha servit coma espai col·laborador per altres en-titats i col·lectius com ara el BlocAnticapitalista, l’Assemblea d’A-teus, Plataforma per la III Repúbli-ca, Brigades antifeixistes, etc.Com a resultat, el treball i sinèr-gies de tots aquests col·lectius hasuposat una revalorització del Ca-sal Popular en diferents aspectes.D’una banda, s’ha consolidat unespai i projecte estable: passats 3anys, es manté un bon ritme d’ini-ciatives i alhora, la gestió econò-mica i de recursos és del tot acordamb el que se suposa un espai au-togestionat i assembleari. Paral·le-lament, des dels diferents col·lec-tius i individualitats del Casal Po-pular s’ha assolit mantenir unagenda d’activitats amb uns crite-ris propis, amb desig d’intervenir iteixir complicitats amb altrescol·lectius crítics amb la realitatde les nostres comarques. Presen-tació de llibres, campanyes, actesde solidaritat i de suport econòmica diferents causes (ecologisme,cultura i llengua, persones empre-sonades, barris en lluita,...), actua-cions teatrals i musicals, tallers,etc. han omplert gairebé setmanal-ment l’agenda del Casal. Per altrabanda, tampoc podem oblidar l’o-bertura del Casal en altres aspec-tes, més a nivell intern i humà,com per exemple el nivell de l’edat

de les persones involucrades alCasal Popular. En aquests més de3 anys de trajectòria, s’ha assolittrencar la imatge inicial de“col·lectiu de joves” -amb les con-notacions encertades o no queaixò pot tenir-, quan el marge d’e-dat podia situar-se entre els 17 iels 30 anys, per parlar en l’actuali-tat d’una franja d’edat molt mésoberta i rica, situant-se entre els17 i els 55 anys. Un fet que generadinàmiques i complicitats ben en-riquidores entre persones ambtrajectòries i experiències di-frents.

Tenint en compte el context polí-tic, social i cultural que travessa elPaís Valencià, i en concret les co-marques de Castelló, el panoramano és com per tirar coets. Ofensivaurbanitzadora i especu lativa; im-punitat per la corrupció política ila destrucció ecològica; precarit-zació del treball i la vida; despres-tigi de la cultura pròpia i crimina-lització de la reivindicació d’aques-ta;... en definitiva, progressiva im-posició del model-espectacle “Pa-sión x Castellón”. Ara bé, malgrataquest medi hostil on ens ha tocat

viure i el desgast emocional queaquest pot suposar, cal veure comel Casal Popular resulta un projec-te que continua sumant persones iiniciatives, amb desig d’avançar iafrontar nous reptes: Donem elsalt!. La seu del Casal Popular deCastelló, funcionant des de l’abrildel 2004 com a centre social i es-paidinamitzador, degut a l’efer-vescència d’activitats i punt detrobada dels diferents col·lectiusha arribat un moment que s’haqueda xicoteta, limitant en part elseu desig d’incidència. Aquest fet,unit al fet que s’ha trobat un altreespai molt més gran, més cèntric,amb més potencialitats i visibilitatpública, els ha fet plantejar-se unamudança. Es tracta d’un edifici dequatre plantes, en perfecte estat ibon equipament, al carrer d’A-munt. Ara bé, hi ha un xicotet es-cull per solucionar: els diners. Lescondicions econòmiques de lanova seu amb un lloguer evident-ment més alt i, sobretot l’assump-ció immediata del traspàs que de-manen les antigues propietàriesdel nou local, els aboquen a feruna campanya de recollida de di-

ners, per tal d’evitar caure al pa-rany des préstecs bancaris. I comho faran això? L’assemblea obertadel Casal Popular de Castelló vaacordar iniciar una campanya desubscripció popular mitjançantbons de suport (d’un mes de dura-da) per tal de replegar diners iveure realment si tenien la força iel compromís suficient per afron-tar aquest repte, o d’altres sem-blants. Aquests bons de suport, nocal dir-ho, seran de caràcter total-ment voluntari poden ser subscritstant per gent que siga sòcia comper gent que no ho siga. Respecteal seu import, tot i que van parlard’una xifra orientativa de 100 perbo de suport, no cal dir que cadapersona aportarà el que vulga ipuga, tant per dalt com per baix.Els bons de suport també es po-den aconseguir passant-se pel Ca-sal Popular. D’igual manera, perparticipar de l’actual debat, estaral corrent i decidir sobre el nouprojecte l’assemblea setmanalcontinua sent tots els dimarts a les20 hores.

++ iinnffoo::casalpopular@moviments.net

A CASTELLÓ ELCASAL POULARDONA EL SALT !El Casal Popular ve funcionant des de l’abril del 2004,quan un grup de persones que venien de diferentscol·lectius de Castelló vam tenir la necessitat d’obrir unespai autònom on realitzar les seues activitats.

L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007 25

PROGRAMACIÓ rrààddiioo ii tteelleevviissiióó

SocarratsCanal 9| A partir del 23 de juliolA començat el rodatge de “Socarrats” la novacomèdia creada per Albena Teatre i ContaConta Produccions que es podrà veure perCanal 9 a partir del dia 23 de juliol. L'acció giraal voltant d'un bloc d'apartaments d’estiueig ones troben les dues famílies protagonistes, elsPuchades i els Martí.

Televisió

L’Ajuntament d’Ontinyent, en mans del PP, talla les emissions d’INFO TV INFO TV| www.infotelevisio.com

L’Ajuntament d’Ontinyent hadecidit prescindir del senyald’InfoTV, una televisió queconsidera “polititzada”. Segonsestà informant la televisió des delsseus informatius de Juli Esteve,"els ontinyentins estan a partird’ara privats d’un canaldemocràtic, progressista ivalencianista que oferia una visiódel món i de la vida diferent a lade la resta de mitjans i per eixaraó constituïa un complement

necessari i equilibrador. El mapaaudiovisual a Ontinyent era finsdivendres més complet i mésplural que el d’ara, mutilatinnecessàriament per qui detentael poder però que alhora, ambesta classe d’iniciatives, perdl’autoritat. Estranya la decisiómolt més fins i tot venint com ved’un partit, el Popular, que haconsiderat casus belli eltancament d’una televisió privadaper part del govern d’Hugo

Chávez, el president veneçolà".Per això, constitueix una burla alsentit comú i a la intel·ligènciadels ciutadans la raó al·legada perl’Ajuntament per justificar el talld’emissions. De fet, la nota depremsa emesa per l’Ajuntamentdivendres passat, diu que canviarInfoTV pel senyal d’Eurosport iEuronews “amplia l’ofertainformativa” i “dóna una majorpluralitat”. I no s’entén coms’amplia res i hi ha més pluralitat

si es prescindeix d’un mitjàvalencià, en valencià i ambcontinguts valencians, l’únic quehi ha d’estes característiques.L’única explicació comprensible ésla que l’ajuntament d’Ontinyent novol reconéixer: que tallen InfoTVperquè, des de l’ètica professionali des de l’escrupolositatdemocràtica, manté posicionscrítiques amb el govern del PP idenuncia els abusos verbals ifàctics que comet.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

RInfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi)21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NNOOTTEESS1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol·laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

DDeell 1166 aall 3300 ddee jjuulliiooll ddee 22000077Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe·lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol·lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 13 de juliol de 2007

REDACCIÓ VALÈNCIAPell de pruna, de Joan Olivares, ésla novel·la guanyadora del XIV Pre-mi de Literatura Eròtica La Valld’Albaida. Es tracta d’una obra quecombina l’humor amb l’erotisme, iens descobreix les aventures i des-ventures d’un professor de se-cundària amb una vida professio-nal i una d’amorosa estretament lli-gades. El premi es va lliurar el di-vendres 29 de juny, en el transcursd’un espectacle a la finca SantaElena d’Ontinyent. És la segonavegada que l’escriptor Joan Oliva-res guanya aquest guardó, que java aconseguir l’any 1997 amb lanovel·la Dies de verema, amb laqual es va estrenar en el món lite-rari. Deu anys després, Olivares,plenament consolidat com un delsescriptors valencians amb més èxitde l’actualitat, ha tornat a recollir-lo, quan el certamen també és ple-nament consolidat. Silveri és elprotagonista de Pell de pruna, no-vel·la que Bromera publicarà en lacol·lecció «L’Eclèctica». En prime-ra persona, aquest professor ensrelata amb ironia i bon humor elseguit de circumstàncies que l’hanportat d’una situació convencional,funcionari i amb una parella esta-ble, a la seua situació actual, prò-fug de la justícia espanyola i habi-tant d’una illa exòtica perduda ique no apareix als mapes. A poc apoc, anirà desvelant-nos com di-verses històries sentimentals enca-denades, molt relacionades amb elseu lloc de treball, han estat lescausants.En aquesta edició del premi, dotatamb 4.600 per la Mancomunitatde Municipis de la Vall d’Albaida, eljurat ha estat format per BernatBataller, Toni Ibàñez, Emili Marín,Emma Piqué i el conseller de Cul-tura de la Mancomunitat de Muni-

cipis de la Vall d'Albaida, per dele-gació del president, que l’ha presi-dit. Pell de pruna ha estat lanovel·la escollida entre les vint-i-una obres presentades, de pro-cedència molt diversa, com aral'Alcúdia, Tarragona, Barcelona,València, Gandia, Múrcia, a més dela comarca valldalbaidina. El juratha destacat l’excel·lent qualitat deles obres concorrents, especial-ment d’aquelles que han arribatfins a la selecció final, que han es-tat –a més de Pell de pruna–, Uncor de ciment fresc i La flor de Ha-nako. Joan Olivares (Otos, 1956)és llicenciat en física teòrica i tre-balla de professor de matemàti-ques a l’IES Josep Segrelles d’Al-baida. Ha publicat les novel·lesDies de Verema (Bromera, 1998),

V Premi de Literatura Eròtica laVall d’Albaida; Vespres de sang(Bromera, 2000), XI Premi de No-vel·la Ciutat d’Alzira; L’estrep, Pre-mi Andròmina de Narrativa delsPremis Octubre 2005, i Pana ne-gra, Premi Ciutat de València, queBromera publicarà el pròxim mesd’octubre. També és autor, entrealtres llibres, de Cent anys d’imat-ges, Rellotges i calendaris solars ala Vall d’Albaida, El Regne d’Alba-ríssia i El llenyater del Benicadell, iha publicat nombrosos articles so-bre gnomònica, matemàtiques i et-nografia en revistes especialitza-des. També és autor de diversosrellotges solars ubicats en dife-rents parcs i jardins dels pobles dela seua comarca.

L’ERÒTICA DE “LA PELL DE PRUNA”

REDACCIÓ VALÈNCIADaniel Magraner ésactualment Dissenya-dor gràfic, va tenir aprincipis dels 90 uninici en els graffitis, acausa de el seu in-terès i coneixementsper les formes i elscolors d'aquests, vadecidir formar-se enArts plàstiques ambla intenció de focalitzar aquesta motivació en una professió. Inte-ressat en diverses disciplines de l'art i el disseny: pintura, il·lustra-ció, tipografia... no podia faltar la fotografia (sense arribar a pro-fessionalitzar-se), l'antecedent de la qual es remunta a quan tansolament pretenia immortalitzar les seues pròpies pintades, En elsúltims anys i a causa de la proliferació de l'art urbà en la nostra en-torn, s'ha dedicat a cercar qualsevol acció humana o erosió sobreels murs que li cridara l'atenció, aconseguint gràcies a la seua mi-rada i a un enquadrament determinat una obra en si mateixa. El 4d'Abril de 2006 s'inaugurava una exposició de fotografies de Da-niel Magraner en la Sala “Josep Renau” de la Facultat de BellesArts San Carlos com col·laboració amb el Festival d'Art Urbà “Poli-niza 06”, en ella es presentaven detalls que es troben en la ciutatde València i que mostra la diversitat dels seus racons i de la inter-minable combinatòria de les fórmules gràfiques i de les estratègiesque relacionen la pintura, l'escriptura, l'escultura i l'arquitecturagenerant resultats híbrids. Aquests es constitueixen com emis-sions comprimides de subjectivitat i descriuen un espectre que vades d’allò subversiu a allò poètic. Tenint com eix principal elsmurs, suport que conté una infinitat de: pintades, cartells, planti-lles, icones, gargots, adhesius, cartells, taques, esquerdes... En de-finitiva retratant les seues textures, que per diversos motius sónde caràcter efímer i que composen l'atmosfera densa i ombrívolade la ciutat, cercant l'atractiu d'aquestes petjades que descriuenl'activitat orgànica del col·lectiu. A conseqüència d'aquesta expo-sició el Vicerectorat de Cultura va decidir editar part de la sèrie Vaser llavors en el Poliniza 2007 quan es presente el llibre Titulat “De cara a la paret” amb textos de Joan Canales i José LuisCueto. i editat pel vicerectorat de Cultura de la UPV. Ara aquestesimatges al costat d'algunes noves es presenten en la galeria “Mon-tana Shop & Gallery”, del 12 de juliol fins al 13 d’agost, en el carrerConvent de Jerusalem nº34 de València. El llibre es pot adquirir amontana Shop & Gallery” per 16 euros aprox. o en la llibreria d'e-dicions de la Universitat Politècnica de València.

DE CARA A LA PARETGRAFFITIS I ALTRESTEXTURES A VALÈNCIA

LLIBRES