La Illustraci i el naixement de la cincia social

Lectura 2

Peter Hamilton PID_00142294

..

FUOC PID_00142294 3 La Illustraci i el naixement de la cincia social

ndex

1. Introducci ............................................................................................................................................................... 5 2. Qu va ser la Illustraci?..................................................................................................................................... 7 2.1. La ubicaci social, histrica i geogrfica de la Illustraci....................................................................... 8 2.2. LEncyclopdie ................................................................................................................................................... 9 2.3. Tradici i modernitat..................................................................................................................................... 10 2.4. Rangs socials i estructura social................................................................................................................... 11 2.5. La dona i la Illustraci: el sal .................................................................................................................... 12 3. La Illustraci com a recerca de la modernitat.............................................................................................. 12 3.1. Illustraci, cincia i progrs ........................................................................................................................ 13 3.2. La comunicaci de la Illustraci ................................................................................................................ 14 3.3. La Illustraci i les cincies socials .............................................................................................................. 15 4. La naturalesa humana i la societat humana ................................................................................................... 17 5. Revoluci i reforma ................................................................................................................................................ 18 6. El naixement de la sociologia: Saint-Simon i Comte .................................................................................. 20 6.1. Saint-Simon..................................................................................................................................................... 20 6.2. Comte .............................................................................................................................................................. 21 7. Conclusi................................................................................................................................................................... 22 Annexos .......................................................................................................................................................................... 23 Annex 1....................................................................................................................................................................... 23 Annex 2....................................................................................................................................................................... 25 Referncies bibliogrfiques ....................................................................................................................................... 29

FUOC PID_00142294 5 La Illustraci i el naixement de la cincia social

1. Introducci

Coneix-te a tu mateix, no pretenguis conixer Du. Lestudi propi de la humanitat s lhome. (Alexander Pope, epstola II, Assaig sobre lhome)

Aquest captol es proposa el segent: y Oferir una introducci crtica i analtica a les idees

clau del corpus descriptors i escrits coneguts com a Illustraci;

y Demostrar la centralitat dall que s social en les idees de la Illustraci i indicar la relativa inexistncia de lmits intellectuals entre les diferents disciplines;

y Analitzar i presentar les idees clau de la sociologia i les cincies socials de la Illustraci;

y Indicar la manera com es van incorporar algunes de les idees clau de la sociologia i les cincies socials de la Illustraci en els trets caracterstics de la sociologia i el pensament social del segle XIX;

y Presentar i contextualitzar la tesi que la Illustraci representa un moment clau en les idees de la humani-tat sobre la societat, que va crear una manera qualita-tivament nova de pensar preocupada per laplicaci de la ra, lexperincia i lexperimentaci en el mn natural i social.

En aquest captol em proposo examinar crticament laparici de la sociologia i de les cincies socials en general com una forma caracterstica de pensar en la societat moderna. El meu argument s que un dels mo-ments formatius daquest procs va arribar al segle XVIII amb lobra dun grup clau de pensadors: els filsofs de la Illustraci i els seus successors. La meva comesa principal s seguir el desenvolupament de les formes de pensament caractersticament moder-nes sobre la societat i el regne dall que s social. Enca-ra que les arrels ja es troben clarament en els segles XVI i XVII en els treballs de figures com Bacon, Hobbes i Loc-ke, aquestes idees van rebre lexpressi ms enrgica a mitjan segle XVIII en els escrits de diversos pensadors de la Illustraci. Aquests pensadors inclouen homes entre ells no hi ha prcticament cap dona destacada, per raons que veurem ms endavant com el Bar de Montesquieu (1689-1755), amb De lEsprit des Lois (Lesperit de les lleis) com a punt de partida del punt de vista actual dentendre la relaci entre la sociologia de la poltica i lestructura de la societat; Voltaire (1694-1788), els escrits del qual sobre la cincia, la llibertat de pensament i la justcia expressen perfectament lemoci generada pel racionalisme crtic i el secularisme tan caracterstics de la Illustraci; David Hume (1711-1776), que va formular la teoria duna naturalesa humana que defineix el to de la investigaci emprica moderna en psicologia i sociologia; i Adam Ferguson (1723-1816), els escrits del qual sobre la societat civil prefiguren la sociologia comparativa moderna. La meva comesa tamb s seguir la manera com alguns elements de la forma central de pensament sobre la soci-

etat moderna establerts per la Illustraci passen a la sociologia clssica del segle XIX en els escrits dHenri de Saint-Simon (1760-1825) i Auguste Comte (1798-1857), i sustenten laparici duna sociologia caractersti-cament moderna. En cert sentit, el llibre que teniu a les mans tracta sobre la formaci linvent i la reproducci duna forma moderna de pensar sobre la societat. Aquest tema apareix duna manera ms o menys explcita en tots els captols. I a-questa manera de reflexionar sobre la societat que, al cap i a la fi, s una entitat molt poc tangible s un dels trets caracterstics de les formes de pensament modernes en comparaci de les anteriors. Aquesta reflexi ens permet concebre una societat com una cosa que es troba per sobre de lindividu tal com va dir un dels primers socilegs, mile Durkheim (1858-1917), com una cosa nica, la societat com un fet social, sui generis. A nosal-tres ens interessa laparici dun nou grup didees sobre la societat i el regne dall que s social. Aquestes idees van oferir un reflex duna societat canviant i en evoluci, i al seu torn van ajudar la gent a pensar sobre la societat duna manera diferent, com una cosa oberta al canvi i a la transformaci. Aquesta nova manera de pensar sobre la societat va aparixer poc abans que comencessin a pro-duir-se alguns canvis molt significatius en lorganitzaci de les societats occidentals uns canvis simbolitzats per les revolucions americana i francesa, duna banda, i per les revolucions agrria i industrial, de laltra. Abans de seguir endavant he dassenyalar una dificultat en lintent de presentar encara que sigui duna manera esquemtica una histria dels orgens de la sociologia. Cap histria no pot escapar dels objectius del seu autor. Aix doncs, cal tenir en compte en tot moment que, en intentar establir connexions entre una disciplina tal com es practicava en lltima dcada del segle XIX i les obres dun grup dintellectuals europeus del segle XVIII, inten-tar assenyalar exactament aquelles connexions que em permetin presentar una histria coherent; s a dir, un relat que dibuixi nexes entre les idees dara i de llavors. Intentar mantenir sota control les possibilitats de distor-si daquest enfocament contextualitzant les meves ex-plicacions de la manera ms precisa possible i relacionant el que es va escriure amb lentorn en el qual es va escriu-re i amb el pblic a qui anava dirigit. Tal com es veur en arribar al captol 3, ls de lobra dAdam Smith com a precursora de leconomia moderna s un exemple especi-alment adequat de com pot distorsionar el fet de tractar un text del segle XVIII dins del context intellectual dels assumptes contemporanis de leconomia poltica. Quan lhistoriador americ Crane Brinton va dir que Sembla que hi ha bones raons per a creure que cap al final del segle XVIII es va dedicar ms energia intellectual als problemes de lsser hum en la societat, en compara-ci de qualsevol altre possible tema que pogus preocu-par la humanitat, que en cap altre moment de la histria (Brinton, 1930, pg. 129), s possible que exagers una

FUOC PID_00142294 6 La Illustraci i el naixement de la cincia social

mica, per el que sembla incontrovertible s la idea que aquest perode dintensa concentraci en all que s social va generar laparici duna cincia de la societat. En efecte, Crane Brinton fins i tot va sostenir, duna manera bastant convincent, que el terme philosophe, que sutilitzava per a descriure les principals figures de la Illustraci, shauria de convertir actualment en socileg, ats el sentit en el qual sutilitzava aquest terme en aquells moments. Al llarg daquest captol utilitzar aquest terme per a referir-me a les figures centrals de la Illustraci, i el seu significat sexplorar en ms detall en la secci 2.1. Per a entendre limpacte de la Illustraci sobre la socio-logia moderna i les cincies socials emergents, la meva tesi s que tamb hem dexaminar la manera com les idees de la Illustraci van passar al segle XIX. Potser lexemple ms eloqent s el projecte emprs original-ment per Henri de Saint-Simon i ms tard completat en ms profunditat pel seu deixeble, Auguste Comte, de construir una cincia positiva de la societat, s a dir, una sociologia la paraula que va encunyar Comte per a donar un nom a aquesta cincia completament nova. La sociologia de Comte i Saint-Simon no s, tal com han sostingut alguns (p. ex., Robert Nisbet, 1967), un simple reflex del programa de la Illustraci; una espcie de versi conservadora invertida al segle XIX del que havien intentat fer els philosophes. Tamb resulta molt difcil veure una fractura o un tomb radical entre una manera de pensar sobre la societat i laltra. En un sentit molt real, el projecte de Comte duna sociologia positiva s la continuaci de la Illustraci. Va preparar el cam per a laparici duna disciplina professionalitzada a Frana, Alemanya i Amrica al final del segle XIX. Per amb aix estem avanant uns fets als quals tornarem en la secci 6. Les preocupacions i els interessos de Saint-Simon i Com-te prefiguren els de la sociologia moderna, principalment encara que no exclusivament per mitj dmile Du-rkheim; per tamb estan profundament arrelats en les preocupacions de la Illustraci amb una forma de pen-sament particular. Aquesta forma de pensament pot rebre el nom de racionalisme crtic, ja que combina laplicaci de la ra en els temes socials, poltics i econ-mics amb una preocupaci pel progrs, lemancipaci i la millora i, en conseqncia, s crtic amb lstatu quo. El racionalisme crtic de la Illustraci s el precursor del positivisme de Saint-Simon i Comte, ents com lesfor per arribar a una cincia universal que, per mitj de laplicaci duna ra temperada per lexperincia i lexperimentaci, eliminaria els prejudicis, la ignorncia, la superstici i la intolerncia. Tamb resultaria difcil entendre lobra de Marx, especialment durant el que es coneix com el seu perode de jove hegeli, que va arribar aproximadament fins a lany 1850 i que tan important va ser per a certs conceptes centrals de la sociologia, com lalienaci i la ideologia, sense establir una connexi entre la seva versi del racionalisme crtic i la dels philoso-phes de la Illustraci, ja que aquesta ltima inspira els seus primers escrits i tamb ns la base. En aquest cap-tol no examinarem lobra de Marx, per s important tenir en compte que moltes de les idees que va desenvo-

lupar com a jove estudiant i filsof a Alemanya abans de 1845 estaven directament infludes per les idees centrals de la Illustraci. Abans destudiar el contingut i el context de les idees clau de la Illustraci, les exposarem primer duna mane-ra concisa. Aquestes conformen el que els socilegs anomenen un paradigma, un grup didees, valors, principis i fets interconnectats que ofereixen tant una imatge del mn natural i social com una manera de pensar-hi. El paradigma de la Illustraci la seva filosofia i lenfocament de les qestions clau s una combinaci de diverses idees reunides en un grup tancat. Aquest inclou alguns elements que fins i tot poden semblar incon-gruents, probablement perqu, igual que molts moviments intellectuals, aquest va reunir persones les idees de les quals tenien molts aspectes en com per diferien en cer-tes qestions concretes. Com a mnim, no obstant aix, tots els philosophes haurien estat dacord en la llista segent: 1 Ra. Els philosophes van subratllar la primacia de la ra i

la racionalitat com a formes dorganitzar el coneixe-ment, temperades per lexperincia i lexperimentaci. Van assumir el concepte racionalista de ra com a procs de pensament racional, basat en unes idees in-nates clares i independents de lexperincia, que es po-den demostrar en qualsevol persona intelligent i que havien estat exposades per Descartes i Pascal al segle XVII. No obstant aix, els philosophes van complementar la seva versi del racionalisme amb lempirisme.

2 Empirisme. La idea que qualsevol pensament i co-neixement sobre el mn natural i social es basa en fets emprics, coses que els ssers humans poden comprendre mitjanant els seus rgans.

3 Cincia. La noci que el coneixement cientfic, basat en el mtode experimental desenvolupat per la revo-luci cientfica del segle XVII era la clau per a ampliar tot el coneixement hum.

4 Universalisme. El concepte que la ra i la cincia es podien aplicar a qualsevol situaci i que els seus prin-cipis sn els mateixos en totes les situacions. La cin-cia, en concret, produeix lleis generals que regeixen tot lUnivers sense excepci.

5 Progrs. La idea que la condici natural i social dels ssers humans pot millorar mitjanant laplicaci de la cincia i la ra, la qual cosa resultaria en un nivell cada vegada ms alt de felicitat i benestar.

6 Individualisme. El concepte que lindividu s el punt de partida de tot el coneixement i de tota acci, i que la ra individual no pot estar subjecta a una autoritat su-perior. La societat, doncs, s la suma o el producte del pensament i lacci dun gran nombre dindividus.

7 Tolerncia. La noci que tots els ssers humans sn essencialment iguals, malgrat les seves conviccions re-ligioses o morals, i que les creences daltres races o civilitzacions no sn inherentment inferiors a les del cristianisme europeu.

8 Llibertat. Una oposici a les restriccions feudals i tradicionals sobre les creences, el comer, la comuni-caci, la interacci social, la sexualitat i la possessi de propietats encara que, tal com veurem, lampliaci de la llibertat a les dones i a les classes ms baixes va resultar problemtica per als philosophes.

FUOC PID_00142294 7 La Illustraci i el naixement de la cincia social

9 Uniformitat de la naturalesa humana. La creena que les caracterstiques principals de la naturalesa humana eren les mateixes sempre i a tot arreu.

10 Lacisme. Una tica que es fa visible la major part de les vegades en forma dun virulent anticlericalisme. Loposici dels philosophes a lautoritat religiosa tradi-cional va subratllar la necessitat dun coneixement se-cular lliure dortodxies religioses.

A aquesta llista es podrien afegir altres idees, i tamb es podria discutir la importncia relativa de cada una daquestes. No obstant aix, aquesta llista s un bon punt de partida per a entendre aquest moviment tan complex i per a establir connexions entre els seus interessos caracterstics i laparici de la sociologia. Cada una daquestes idees centrals sobre pas amb el relat que segueix i totes formen part de les noves cincies socials que van sorgir al segle XIX.

2. Qu va ser la Illustraci? Una resposta rpida a aquesta pregunta donaria com a mnim vuit significats diferents dIllustraci: 1 Un conjunt caracterstic didees (les que apareixen en

la llista al final de la secci l). 2 Un moviment intellectual. 3 Un grup o una xarxa dintellectuals. 4 Una srie de centres institucionals on es reunien

intellectuals: Pars, Edimburg, Glasgow, Londres, etc.

5 Una indstria editorial i un pblic per a la seva pro-ducci.

6 Una moda intellectual. 7 Un sistema de creences, una visi del mn o un Zeit-

geist (esperit de lpoca). 8 Una histria i una geografia. Tots aquests sn aspectes parcialment coincidents del mateix fenomen general i ens recorden que, en darrera instncia, resulta balder intentar identificar un nic grup definitiu, una srie didees o un conjunt de resul-tats i conseqncies que puguin entendres com la Illustraci. La Illustraci va tenir molts aspectes i molts philosophes; aix doncs, aix no s ms que un intent de traar algunes lnies generals, de posar algunes idees centrals dins del seu context i dindicar algunes conseqncies importants. En el sentit ms bsic, la Illustraci va ser la creaci dun nou marc didees sobre lsser hum, la societat i la natura-lesa que van posar en dubte els conceptes existents arrelats en la visi tradicional del mn, dominada pel cristianisme. Lmbit clau en el qual els intellectuals de la Illustraci van desafiar el clericat, que era el principal grup que dona-va suport als conceptes existents del mn, va ser el de la visi tradicional de la naturalesa, lsser hum i la societat defensada per lautoritat de lEsglsia i el seu monopoli sobre els mitjans dinformaci de lpoca. Aquestes noves idees van estar acompanyades de mol-tes innovacions culturals en lescriptura, la impremta, la pintura, la msica, lescultura, larquitectura i la jardine-ria, i tamb en altres arts, i al seu torn tamb hi van influir. Les innovacions tecnolgiques en lagricultura i les manufactures, i tamb en la manera de fer la guerra, conformen el marc de les teories socials de la Illustraci. Aqu no disposem despai per a explorar

aquestes qestions, encara que s que podem apuntar que va comenar a sorgir lentament la idea general duna disciplina professionalitzada basada en qualsevol daquestes activitats intellectuals o culturals i que, en conseqncia, els homes i les dones cultes del segle XVIII es van veure capaos de dedicar-se a algunes daquestes activitats o a totes les que van captar el seu inters. La noci que el coneixement de la Illustraci es podia compartimentar duna manera estricta en dominis perfectament delimitats, cadascun el terreny dexperts certificats, era una cosa absolutament aliena als pensadors de la Illustraci. Luniversalisme que va caracteritzar laparici daquestes idees i els seus homlegs culturals assumien que qualsevol persona culta podia saber-ho, en principi, tot. Aquesta era una creena clarament equivocada. Paradoxalment, la Illustraci va ser la precursora del procs la creaci de disciplines especialitzades presidides per experts certificats que sembla negar lobjectiu dun coneixe-ment hum universalitzat. Aquesta divisi del conei-xement en disciplines amb uns lmits definits es va produir en primer lloc en les cincies naturals, aquells models de coneixement illustrat tan estimats pels philo-sophes. La ra principal per a aix va ser que la cincia va produir llenguatges i terminologies especialitzats i es basava en particular en un llenguatge matemtic cada vegada ms complex, inaccessible fins i tot per al cava-ller philosophe illustrat. Denis Diderot (1713-1784), una figura clau daquest moviment, va comentar perspica-ment el 1756 que el llenguatge matemtic dels Principia Mathematica de Newton s el vel que als cientfics agrada posar entre la gent i la naturalesa (citat a Gay, 1973b, pg. 158). Per molt que volguessin estendre els avantatges del co-neixement illustrat, els philosophes van contribuir al pro-cs mitjanant el qual la vida intellectual secular es va convertir en el terreny dun grup amb unes caractersti-ques socials i econmiques molt concretes. Van ser els primers en la societat occidental que, sense estar vincu-lats a lEsglsia, van convertir la seva vocaci pel conei-xement i lescriptura en una manera de guanyar-se la vida. Tal com ho explica Roy Porter, la Illustraci va ser lera que va veure laparici duna intellectualitat secular prou important i potent per a desafiar per prime-ra vegada el clericat (Porter, 1990, pg. 73). En la secci segent intentar ubicar la Illustraci dins del seu context social, histric i geogrfic.

FUOC PID_00142294 8 La Illustraci i el naixement de la cincia social

2.1. La ubicaci social, histrica i geogrfica de la Illustraci Quan utilitzem el terme Illustraci saccepta de manera general que ens estem referint a un perode de la histria intellectual europea que sestn aproximadament des del primer fins a lltim quart del segle XVIII. Geogrfica-ment centrada a Frana, per amb llocs avanats impor-tants a la majoria dels grans estats europeus, la Illustraci est formada per les idees i les obres dun grup dintellectuals bastant heterogeni, els quals sovint es coneixen pel seu nom francs de philosophes. Aquest terme no es correspon exactament amb el nostre terme modern de filsof, i potser la seva traducci ms exacta seria la dhome de lletres que tamb s un lliurepensa-dor. Els philosophes es veien a si mateixos com a cosmo-polites, ciutadans dun mn intellectual illustrat que valorava els interessos de la humanitat per sobre dels dun pas o un clan. Tal com va escriure el philosophe francs Diderot a Hume el 1768: Benvolgut David, tu pertanys a totes les nacions, i mai no demanars a un home infeli la seva partida de naixement. Menorgulleixo de ser, com tu, un ciutad de la gran ciutat del mn (citat a Gay, 1973a, pg. 13). Lhistoriador Edward Gibbon (1737-1794) fa ressaltar la naturalesa marcadament europea o eurocntrica daquest cosmopolitisme universalista: El deure dun patriota s preferir els interessos i la glria exclusius del seu pas natiu i donar-hi suport; per un filsof pot ampliar la seva perspectiva i considerar Europa com una gran repblica, els diversos habitants de la qual han assolit prcticament el mateix nivell deducaci i cultura (citat a Gay, 1973a, pg. 13). Gibbon va arribar fins i tot a redactar algunes de les seves obres en francs, ja que creia que les idees amb qu volia treballar es podien expressar millor en aquest idioma que en el seu propi. La Illustraci va ser lobra de tres generacions de philoso-phes parcialment coincidents en el temps i estretament relacionades. La primera, representada per Voltaire (1694-1778) i Charles de Secondat, conegut com a Mont-esquieu (1689-1755), va nixer durant lltim quart del segle XVII, i les seves idees estaven clarament infludes per lobra del filsof poltic angls John Locke (1632-1704) i pel cientfic Isaac Newton (1642-1727), les obres del qual eren noves i controvertides mentre tots dos philosophes eren encara joves. La segona generaci inclou homes com David Hume (1711-1776), Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), Denis Diderot (1713-1784) i Jean dAlembert (1717-1783), que van combinar lanticlericalisme de moda i linters pel mtode cientfic dels seus predecessors en el que Gay denomina una visi coherent i moderna del mn. La tercera generaci est repre-sentada per Immanuel Kant (1724-1804), Adam Smith (1723-1790), Anne Robert Turgot (1727-1781), el mar-qus de Condorcet (1743-1794) i Adam Ferguson (1723-1816), i la seva gran fita s el desenvolupament ms profund de la visi illustrada del mn en una srie de protodisciplines ms especialitzades: epistemologia, economia, sociologia, economia poltica i reforma legal. A Kant devem el lema de la Illustraci sapere aude (atre-veix-te a saber), que resumeix el seu carcter in-tellectual fonamentalment secular.

Evidentment, hi ha el perill daplicar el terme Illustraci duna manera massa flexible o mplia a tota la vida intellectual de lEuropa del segle XVIII, com si aquest moviment toqus igualment totes les societats i totes les elits intellectuals daquest perode. Tal com destaca Roy Porter en un excellent estudi breu sobre la Illustraci, aquesta s una entitat amorfa, difcil de definir i constantment en canvi (Porter, 1990). Resulta molt habitual referir-se a tot aquest perode com una era dIllustraci, un terme que implica un procs general de desvetllament de la societat del seu somni de la superstici i la ignorncia, i una noci fomentada sens cap dubte pels philosophes mateixos, encara que potser plantegi ms preguntes de les que respon. Kant va escriure lassaig Was ist Aufklrung? (Qu s la Illustraci?), en el qual diu Si alg pregunta: Vivim actualment en una era illustrada? la resposta seria: No, per... s que vivim en una era dIllustraci. Els philosophes francesos es refereixen a aquesta poca com le sicle des lumires (el segle de les llums), i els escrip-tors escocesos i anglesos daquella poca parlaven del pensament Illustrat. Sense cap dubte, la metfora de la llum de la ra que brilla intensament en tots els racons foscos de la igno-rncia i la superstici va tenir una gran influncia en aquesta poca. Per va tenir el procs de la Illustraci aquest mateix significat sempre i a tot arreu? Un estudi histric recent de lEuropa del segle XVIII suggereix que la Illustraci s ms aviat una tendncia envers una investigaci crtica i laplicaci de la ra que no pas un moviment intellectual coherent (Black, 1990, pg. 208). De fet, si observem indicadors com la producci i el consum de llibres i diaris, la Illustraci va ser en gran part una moda intellectual francesa i britnica (o, ms aviat, escocesa), encara que lefecte daquesta moda va arribar fins a Alemanya, Itlia, lImperi dels Habsburg, Rssia, els Pasos Baixos i Amrica. Per el seu centre va ser clarament Pars i va sorgir en la Frana de Llus XV (1710-1774) durant el primer quart del segle XVIII. Entorn de lltim quart del segle XVIII, les idees de la Illustraci prcticament ja shavien convertit en una espcie de nova ortodxia intellectual entre les elits cultivades dEuropa. Aquesta ortodxia tamb comen-ava a donar pas a un emergent preromanticisme, que emfatitzava ms en els sentiments en lloc de fer-ho en la ra i lescepticisme. No obstant aix, lesperit del racionalisme illustrat i crtic va ser un dels factors que ms van influir en la inquietud en la cada vegada ms gran inquietud sobre el govern de la Frana de lantic rgim, que es va comenar a consolidar al voltant de lany 1770 (Doyle, 1989, pg. 58). Aquesta inquietud va ajudar a crear la sensaci dimminent desastre que va portar inexorablement a la Revoluci Francesa de 1789, un tema al qual tornarem en la secci 5. Si calgus trobar un final histric a la Illustraci, es podria dir

FUOC PID_00142294 9 La Illustraci i el naixement de la cincia social

que va ser la Revoluci Francesa, encara que aix tam-b s una afirmaci controvertida. Encara que en realitat la Illustraci va ser ms una esp-cie de moda intellectual abraada per les ments

dintellectuals de tot Europa que un concepte consci-entment concebut amb una forma institucionalitzada, s que hi ha un exemple clssic desfor cooperatiu entre els philosophes: la gran iniciativa editorial coneguda com lEncyclopdie.

2.2. LEncyclopdie Per a explicar la influncia daquesta enorme publicaci, val la pena recordar que a mitjan segle XVIII el francs era lidioma de tota lEuropa educada, excepte a Anglaterra i Espanya i fins i tot en aquests dos pasos, qualsevol membre de lelit educada havia de tenir un bon coneixe-ment daquest idioma. En paraules duna comtessa viene-sa, en aquells dies, una part important de lalta societat de Viena podia dir: Parlo francs com Diderot i ale-many... com la meva mainadera (Doyle, 1989, pg. 58). La universalitat del francs com a idioma de la ra i les idees explica, en part, la popularitat en lmbit europeu de lEncyclopdie, en qu apareix en tota la seva dimensi la moda intellectual de tractar tots els aspectes de la vida humana i el mn natural com una cosa oberta a lestudi racional. La iniciativa cooperativa que va produir lEncyclopdie s parallela a una altra de les caracterstiques distintives de la Illustraci: la societat culta es va aplicar a la recerca del coneixement, els prototips del qual eren lAcadmie franaise (fundada el 1635) i la Royal Society of London (fundada el 1645). Aquestes organitzacions van ser les primeres institucions socials modernes dedicades a lestudi de les arts i les cincies. La ruptura ms destacada amb el passat es va produir pel fet que els membres daquestes acadmies creien que el coneixement shavia de basar en lexperincia i no en lautoritat secular, el dogma religis o el misticisme. Per als philosophes, la cincia era la forma ms elevada de coneixement, ja que semblava crear unes veritats slides basades en lobservaci i lexperimentaci. La seva confi-ana en el mtode cientfic era tal que creien que aquest era una fora per a la illustraci i el progrs: no hi havia, en principi, cap domini a qu no es pogus aplicar. Cre-ien que aquest mtode cientfic estava creant un nou home, un sser hum que entn i que amb els seus co-neixements domina la naturalesa. LEncyclopdie representava aquesta creena en els efectes beneficiosos de la cincia posada en prctica. Tamb va ser el producte duna societat intellectual, una societat dhomes de lletres i artesans tal com la va descriure Denis Diderot, un dels seus principals editors. La defini-ci que va fer Kant de la Illustraci resumia perfecta-ment el seu objectiu: Lsser hum s conscient del seu potencial per mitj de ls de la seva ment (citat a Gay, 1973a, pg. 21). El concepte de lEncyclopdie estava basat originalment en una obra anglesa, la Cyclopaedia o Universal Dictionary of Arts and Sciences (1728) dEphraim Chambers. Encara que

inicialment pretenia ser una traducci daquesta obra popular i coneguda, no va trigar a convertir-se en una obra original per dret propi quan Denis Diderot i Jean dAlembert un philosophe amb inclinacions cientfiques en van assumir la direcci per al seu editor, Le Breton. Prcticament tots els grans philosophes hi van fer aportaci-ons i la seva influncia va ser molt gran en lEuropa del segle XVIII. Segons la nostra opini, lEncyclopdie presentava dues ca-racterstiques notables. En primer lloc, en crear un pla per a aquesta iniciativa una forma de vincular totes les seves entrades duna manera coherent es va prendre la decisi de situar lsser hum en el centre; tal com va dir Diderot (en lentrada Encyclopdie de lEncyclopdie mateixa), el que ell i els seus socis volien per a lEncyclopdie era un pla o un disseny que fos instructiu i grandis, una cosa que orde-ns el coneixement i la informaci com una avinguda noble i imponent, que sestn en la distncia, al llarg de la qual hom troba altres avingudes, organitzades duna mane-ra ordenada i que menen a objectes allats i remots pel cam ms fcil i rpid (Encyclopdie, volum V, 1755). En segon lloc, lEncyclopdie t un enfocament veritable-ment universalista. Diderot i els seus collegues volien que fos una obra a partir de la qual es pogus reconstruir tot el coneixement hum en el supsit que ocorregus algun desastre que destrus la civilitzaci. Aix doncs, es tracta duna publicaci denormes dimensions; es van necessitar ms de vint anys per a publicar-la, de 1751 a 1772, i t disset volums de text i dotze dimatges. La preeminncia durant el segle XVIII del francs com a idioma de la cultura i de les idees va fer que lEncyclopdie fos una obra molt coneguda aproximadament el 50% dels 25.000 exemplars de diverses edicions que es van vendre abans de lany 1789 es van adquirir fora de Fran-a. Des dun punt de vista modern potser pot semblar que aquesta iniciativa reafirma la idea dun projecte de la Illustraci, la noci que al segle XVIII es va produir un moviment intellectual planificat i influent dissenyat per a popularitzar algunes nocions clau relacionades amb la cincia, la ra i el progrs. Per a partir del que se sap daquells que van comprar cpies daquesta obra, lEncyclopdie es va vendre ms per la seva notorietat crti-ca i irreverent que per qualsevol programa o projecte concret que pogus representar (Doyle, 1989, pg. 52). A ms, s molt clar que el terme enciclopedisme sutilitzava bsicament en aquella poca com a sinnim del rebuig dacceptar qualsevol cosa sense sentit crtic. Efectivament, una de les caracterstiques clau de tot el perode de la Illustraci s la influncia dun variat i

FUOC PID_00142294 10 La Illustraci i el naixement de la cincia social

ampli grup descriptors individuals sobre lopini educa-da i cultivada. Pensadors com Voltaire, Montesquieu, Diderot, Hume, Smith, Ferguson, Rousseau i Condorcet per esmentar noms alguns dels ms destacats van produir un gran volum de novelles, obres de teatre, llibres, pamflets i assajos, que es van convertir en xits de vendes entre un pblic vid didees noves i fascinadores i receptiu a la noci que laplicaci de la ra als assumptes humans estimularia un aven general de la civilitzaci. Tanmateix, aquest pblic no estava dominat pels nous grups socials, les emergents classes mitjanes de fabricants i comerciants, sin per membres dels grups delit ms tradicionals: nobles, professionals especialment, advo-cats, acadmics i el clericat. La idea duna demarcaci de les diferents disciplines era aliena a tots aquests grups, per als quals larquetip del coneixement conreat era lHome del Renaixement, una persona els coneixements i

cultura del qual li permetien agafar un llibre de fsica, llegir un llibre de Tcit, dissenyar una construcci palladiana, pintar una Mona Lisa o compondre un sonet sense cap tipus de problema. Aquest home havia rebut una formaci clssica en els collegis francesos de mit-jan segle XVIII, per exemple, es dedicaven quatre hores al dia a lestudi dels clssics, per tamb shavia format en les cincies. Aquests homes i un nombre molt inferior de dones formades al mateix nivell havien dentendre la divulgaci del coneixement sobre noves idees i participar-hi, ja fos en el camp de la filosofia moral o de la cincia fsica. Les dones, no obstant aix, encara que van tenir un paper molt important en el desenvolupament i la difusi de les idees de la Illustraci, es van trobar en una posici contradictria en laplicaci daquestes idees a la seva condici social. Tornarem a aquest aspecte en la secci 2.

2.3. Tradici i modernitat Els philosophes van adoptar una actitud molt clara en els seus escrits sobre certes transicions importants que sesdevenien en la societat europea. Aquestes transicions incloen el pas dun ordre social tradicional i una srie de creences tradici-onals sobre el mn a noves formes destructura social i maneres de pensar sobre el mn que eren clarament mo-dernes. La modernitat daquestes formes de pensament es basava en la manera innovadora com els philosophes volien ensorrar i substituir les formes establertes de coneixement dependents de lautoritat religiosa, com lexplicaci bblica de la creaci del mn, per noves formes de coneixement basades en lexperincia, lexperimentaci i la ra, s a dir, en la cincia. Fins al segle XVIII, el coneixement europeu sobre la creaci del mn, sobre el lloc de lsser hum al mn, sobre la naturalesa i la societat i sobre les obligacions i el dest dels humans estava dominat per les esglsies cristianes. El coneixement feia referncia contnua a les fonts bbliques i es transmetia mitjanant institucions religioses com universitats, collegis, ordes religiosos, escoles i esglsies. Una representaci visual tpica de la visi tradicional del mn mostra el cel i la Terra com una cosa fsicament contigua (vegeu la pgina 23). Fins i tot la Histoire Universelle (Histria universal) de Bossuet de 1681 comenava el seu relat de la histria humana dels ltims 6.000 anys amb la sortida dAdam i Eva del Jard de lEdn i no esmentava els xinesos ni una sola vegada. No obstant aix, tal como va assenyalar Voltaire en les Lettres Philosophiques, la Xina remuntava la seva civilitzaci a trenta-sis eclipsis de sol enregistrats fins a una data anterior a la que normalment atribum al Diluvi Universal. Els descobriments astron-mics dels segles XVI i XVII de Kepler i Coprnic sobre la naturalesa de lUnivers, les observacions de Galileu relati-ves als moviment dels planetes, les llions de cincia emp-rica i els relats com ms va ms habituals de societats re-motes i extiques disponibles per mitj dels escrits dels viatgers es van combinar per a oferir una efica base cient-fica i emprica a partir de la qual es podien posar en dubte les cosmologies tradicionals una cosmologia s una imat-ge intellectual o un model de lUnivers basades en les

creences cristianes, que situaven la Terra en el centre de lUnivers i la cristiandat en el centre del mn. Aquest va ser un terreny adobat per als philosophes, que soposaven a lautoritat religiosa tradicional i al fals coneixement que disposava. Aix doncs, la forma concreta que adopta lantitradicionalisme de la Illustraci s una desacreditaci dels conceptes de lUnivers, la Terra i la societat humana antiquats i basats en la Bblia. Encara que sha de dir clara-ment que molts dels philosophes creien en un Du, o com a mnim en una entitat divina, aix no els privava dexpressar en molts dels seus escrits el menyspreu envers lensenyament religis, i tampoc de ser virulentament anti-clericals. Els philosophes van desafiar el paper tradicional del clericat com a conservadors i transmissors de coneixement, ja que el que volien era redefinir el que era el coneixement socialment important per treurel de lesfera de la religi i donar-hi un nou significat i rellevncia. Com a resultat daix, presentaven generalment les visions del mn religi-oses tradicionals com un intent de mantenir la gent en un estat dignorncia i superstici i van reservar la major part dels seus aguts atacs intellectuals per al que ells considera-ven els elements clau de la faana ideolgica de lesglsia, com els miracles i les revelacions. Les idees i el coneixe-ment religiosos tamb donaven suport a les reivindicacions de poder absolut dels reis francesos, austracs i alemanys, i del tsar de Rssia, i tamb es van utilitzar, duna manera modificada, per a avalar la reivindicaci del tron britnic de la Casa de Hannover. Alguns dels philosophes eren categri-cament contraris al despotisme la paraula en clau de la Illustraci per a referir-se a labsolutisme; daltres eren ms equvocs respecte a les virtuts dun monarca fort: tant Voltaire com Diderot eren prcticament apologistes dels rgims absolutistes de Frederic el Gran de Prssia i de Caterina la Gran de Rssia. Les idees desenvolupades i divulgades pels philosophes tractaven de manera crtica prcticament tots els aspec-tes de les societats tradicionals en les quals sorgien i pretenien qestionar virtualment totes les formes adop-

FUOC PID_00142294 11 La Illustraci i el naixement de la cincia social

tades per aquesta societat amb la gran excepci, pot-ser, de la condici de les dones. Una de les bases prin-cipals del seu enfocament crtic a la societat tradicional es troba en el seu entusiasme per la cincia i en les

nocions de progrs i ra que aquesta semblava garantir. En la secci 3.1 tornarem a tractar el tema de la conne-xi entre la Illustraci i laparici de la cincia moder-na.

2.4. Rangs socials i estructura social Malgrat el seu radicalisme laic, les idees dels philosophes tpics no posaven excessivament en dubte lestructura tradicional de la societat en la qual vivien. I la causa s potser molt senzilla: linters propi. Lhistoriador angls Edward Gibbon es va descriure a si mateix com a afor-tunat pel fet que la loteria de la vida lhagus situat entre una elit culta i acomodada, els rangs refinats i illustrats de la societat, que ell compara amb la condici de les masses: La part ms nombrosa daquesta [la societat] es dedica al treball constant i til. Els pocs seleccionats, situats per fortuna per sobre de la necessitat, poden omplir, no obstant aix, el seu temps amb la recerca de linters o la glria, amb la millora del seu estat o dels seus coneixe-ments, amb les obligacions, els plaers i fins i tot les boge-ries de la vida social. (Gibbon, 1966, pg. 207) La majoria dels philosophes procedien dels estrats ms alts de la societat. Molts eren de famlia noble i daltres pro-cedien de lalta burgesia o dentorns professionals. Mont-esquieu, per exemple, era un gran terratinent de la regi de Bordeus. Diderot i Rousseau procedien de la classe mitjana tradicional el pare de Diderot era un mestre ganiveter i el de Rousseau era rellotger. Peter Gay descriu els philosophes com un clan de revolu-cionaris slid i respectable (Gay, 1973a, pg. 9). Molts pertanyien a una elit culta i, en general, les seves obres circulaven entre altres membres daquesta elit. No va ser fins a la viglia de la Revoluci Francesa, en els anys 1780, que va sorgir un nou grup social preocupat per popularitzar les idees de la Illustraci (Darnton, 1979). Aquest nou grup estava format bsicament per gasetillers de la classe mitjana baixa i altres escriptors que subminis-traven al nombre cada vegada major de diaris populars unes bones dosis descndol barrejades amb les idees de la Illustraci presentades duna manera simplificada. Els seus lectors eren les classes mitjanes baixes desafectes i sense propietats a les quals lestructura tradicional social probablement tenia molt poc a oferir. Lestructura tradicional de la societat de lEuropa del segle XVIII es basava principalment en la propietat de la terra i en els bns immobles. Era una societat composta per rangs o ordres socials ms que per classes definides econmica-ment, encara que ja comenaven a aparixer formacions de classe. Els grans nobles terratinents eren lordre social governant del qual un Llus XV o un Jordi III no era ms que el membre principal; encara que dins dEuropa hi havia unes diferncies importants quant al grau del seu poder poltic a Frana, per exemple, encara seguien vi-gents els drets feudals sobre la terra, mentre que a Rssia la

servitud era la regla per als grans patrimonis, aquests nobles dominaven una economia en la qual com a mnim el 80% de la poblaci treballava i obtenia els seus ingressos de lagricultura duna manera o una altra. Per sota de la noblesa terratinent hi havia un estrat dordres professionals tradicionals que havien canviat molt poc des del perode feudal advocats, clergues, funcionaris de lestat, etc. i tamb un estrat de petits propietaris o famlies benestants de grangers. A Frana, aquest ltim grup els hobereaux o alta burgesia era bastant nombrs, per normalment noms disposava duns mitjans modestos. Amb freqncia tenien una educaci bastant bona i va ser el grup social del qual van sorgir moltes de les figures menors de la Illustraci, ja que una professi acceptable daquest grup social era la descriptor. Hi havia una nova classe mitjana emergent i creixent dedicada a formes de producci i comer noves, a ms de lordre social tradi-cional dels comerciants del feudalisme, que incloa el considerable nombre dartesans urbans: des dels rics orfebres, perfumers o sastres que treballaven per a la noblesa, passant per una gran varietat dimpressors, fabricants de mobles o fabricants de carruatges, fins als modestos sabaters o paletes. Per sota daquesta classe mitjana urbana es trobava una classe molt nombrosa de servents domstics i una petita classe obrera urbana, alimentada cada dia o en funci de la temporada pels jornalers procedents del camp. Els camperols i els minifundistes formaven la part ms important de la poblaci en la Frana de mitjan segle XVIII eren pro-bablement uns divuit milions de persones duna pobla-ci formada per uns vint milions dhabitants. En la Frana del segle XVIII, aquests ordres o rangs soci-als estaven representats com tres estats: el clericat, la noblesa i el tercer estat, que incloa tots els altres, des dels burgesos ms acabalats fins als camperols ms po-bres. Alguns philosophes eren membres del segon estat, fet que potser tamb ajuda a explicar perqu posaven expl-citament en qesti lordre religis tradicional per no tant lordre social tradicional. La Illustraci no semblava haver doferir molt als rangs ms baixos de la societat europea del segle XVIII. Voltaire acostumava a descriure els camperols en uns termes que els situaven noms lleugerament per sobre de les bsties del camp, per a criticar aix el tipus de sistema social que redua lsser hum a un nivell tan baix dignorncia i bestialitat. No obstant aix, mostrava molt poc inters en un anivellament de les diferncies socials. En realitat, molt pocs philosophes estaven interessats en una implicaci ms gran de la gran massa de la poblaci en el govern de la societat, i majoritriament es mostraven partidaris dun

FUOC PID_00142294 12 La Illustraci i el naixement de la cincia social

sistema similar al de la Gran Bretanya, en el qual el poder poltic shavia ampliat a les classes acabalades i a lalta burgesia terratinent, per no ms enll. La Illustraci va difondre sense cap dubte els concep-tes digualtat, democrcia (limitada) i emancipaci, per en les societats en les quals van florir les seves implica-cions revolucionries no van arribar o no estaven pensades per a arribar a la gran massa de poblaci pobra i inculta. Tot i aix, les elits governants en parti-cular veien les idees de la Illustraci com una amenaa per a lordre establert. Veien en aquestes idees alguns

elements perillosos i revolucionaris, per la qual cosa les autoritats tant laiques com religioses van intentar con-trolar la difusi de la cultura de la Illustraci. No obs-tant aix, els mateixos philosophes es negaven a conside-rar-se com a rebels o revolucionaris; creien que el progrs era possible dins de lordre social existent mit-janant la divulgaci de les seves idees entre els homes influents. Tal com va dir Diderot una vegada, el seu objectiu era canviar la manera de pensar general, i era revolucionari noms en la mesura que buscava la revo-luci que tindr lloc en les ments dels homes (citat a Eliot i Stem, 1979, pg. 44).

2.5. La dona i la Illustraci: el sal Encara que hi va haver algunes dones acabalades i podero-ses clarament implicades en la divulgaci dels seus principis Caterina la Gran de Rssia va ser una de les partidries ms fermes durant un temps, la Illustraci va ser estimu-lada i impulsada, com a mnim en el seu perfil ms pblic, bsicament per una elit intellectual masculina. Les dones apareixien com a companyes silencioses en les iniciatives intellectuals dels seus famosos consorts Voltaire va dedi-car molt temps a fer experiments cientfics amb lajuda de la seva amant, Madame du Chtelet, mentre que bona part del que coneixem de la societat intellectual daquesta poca procedeix de la voluminosa correspondncia que Diderot va mantenir amb la seva amant, Sophie Volland; tamb apareixen com les amfitriones, sovint brillants, dels habituals salons i vetllades en els quals es reunien els philo-sophes i altres membres de les elits cultes. La instituci del sal havia comenat en el Pars del segle XVII com un invent de la marquesa de Rambouillet el 1623, que va crear un espai en el qual les dones de talent i erudites podien reunir-se amb homes en un nivell digualtat intellectual i no com uns prodigis excepcio-nals (Anderson i Zinsser, 1990, vol. II, pg. 104). Per el sal tamb va demostrar ser una arma de doble tall per a lampliaci dels drets de les dones. Encara que molts daquests salons que van aparixer com a imitaci del de

Madame de Rambouillet estaven presidits per dones que, igual que ella, rebutjaven les relacions sexuals per allibe-rar-se i poder exercir aix un paper ms enll del desposa o cortesana, molts salons eren tamb el lloc on sorgien les aventures amoroses entre homes de talent o amb ttols de noblesa i dones intellectuals, fet que va afectar negativament la reputaci de totes les salonires, tant si eren castes com no, ja que sassumia que les relacions entre homes i dones, per molt intellectuals o artstiques que poguessin semblar, no devien quedar-se noms en relacions platniques. En la lectura A examinem la insti-tuci social del sal de la Illustraci i estudiem algunes de les seves implicacions contradictries quant a la mane-ra com es percebien els drets de les dones.

Activitat 1. Llegiu ara lannex A, Les dones als sa-lons, dAnderson i Zinsser (al final daquest captol). Durant la lectura heu de prendre notes sobre les qestions segents: 1 Com explicareu les diferncies entre la cara p-

blica i la cara privada de la Illustraci respecte al paper de la dona?

2 Fins a quin punt la instituci del sal va confinar

les dones a lesfera domstica?

3. La Illustraci com a recerca de la modernitat A mitjan segle XVIII, les figures clau dels philosophes van forjar linters especficament modern per lsser hum concebut com a sser social, principalment a Frana i Esccia, per amb algunes aportacions importants per part de pensadors dItlia i Alemanya. Malgrat la diversitat dopinions que van adoptar els philoso-phes, en lnies generals hi ha quatre grans rees que distingei-xen el pensament dels philosophes del daltres intellectuals daquest perode i dels enfocaments dintellectuals anteri-ors: x Anticlericalisme. Els philosophes no suportaven

lEsglsia especialment lEsglsia catlica ni la seva obra una perspectiva resumida en la frase de Voltai-

re crasez linfame (aixafem linfame, entenent per infame lautoritat de lEsglsia catlica). Soposaven en especial a la persecuci religiosa i, encara que alguns van anar fins i tot ms lluny i van arribar a negar lexistncia dun Du, la majoria acceptava que la ra indica la probable existncia dun Du, per no dun que ha ofert una revelaci de si mateix mitjanant les Sagrades Escriptures, la vida de Jesucrist, els mira-cles o lEsglsia.

x Creena en la preeminncia del coneixement empric i materialista. El model en aquest sentit era el que aportava la cincia.

x Entusiasme pel progrs tecnolgic i mdic. Con-sideraven els cientfics, els inventors i els metges com els sanadors dels mals de la societat.

FUOC PID_00142294 13 La Illustraci i el naixement de la cincia social

x Desig duna reforma legal i constitucional. En el cas dels philosophes francesos, aix es va traduir en una crtica a labsolutisme francs i una admiraci per la constituci britnica, amb les seves llibertats establer-tes.

Aquesta forma de pensament qualitativament nova sobre lsser hum i la societat, els inicis de la qual es remunten a la revoluci cientfica del segle XVII i la difusi posterior a partir de lany 1700 dels conceptes i mtodes cientfics, va portar a la creaci dun petit grup de cincies morals, tal com les va batejar David Hu-me, que incloen el que actualment anomenarem sociolo-gia. La paraula sociologia com a descripci duna cincia no apareix fins al segle XIX, per aix no t cap impor-tncia, ja que en lobra de diversos philosophes de mitjan segle XVIII es poden identificar ja clarament algunes preocupacions tpicament sociolgiques sobre lorganitzaci i el desenvolupament de les societats i sobre les relacions socials humanes. Aquestes cincies morals estan centrades a assolir una comprensi ms profunda de la condici humana com a pas previ perqu lsser hum es pugui alliberar dels lligaments de la superstici, la ignorncia, la ideologia i les relacions socials feudals, van constituir el punt dinflexi per a la sociologia i altres cincies socials i, amb el temps, van acabar formant la base de disciplines pro-fessionalitzades al comenament del segle XIX.

Com a part daquest inters per reformular la filosofia moral com una cincia moral, la comprensi de la naturalesa humana es va considerar la clau per a una cincia de lhome objectiva. De fet, tamb va ser la clau per a establir uns fonaments slids per a totes les cincies, ja fossin naturals o socials. Citant David Hume: la cincia de lhome s lnica base slida per a totes les altres cincies i la naturalesa humana s lnica cincia de lhome (Hume, 1968, pg. XX i 273). En el seu afany per destruir la visi cristiana de la natura-lesa humana i del seu lloc en el mn, els philosophes van atorgar a una noci particular de la psicologia humana una posici cientfica central i estratgica. El supsit bsic era que la naturalesa humana t una uniformitat essencial, encara que exhibeixi una mplia variaci emp-rica. Seguint en part el filsof John Locke (1632-1704), els philosophes van adoptar les seves idees empriques: la ment de lsser hum en nixer s, en diversos aspectes importants, comparable a un full de paper en blanc, i tots els coneixements i emocions sn producte de lexperincia. En aquest sentit, Locke es pot considerar el fundador de la filosofia de lempirisme, que sost la doc-trina que diu que el coneixement procedeix nicament de lexperincia. La cincia de lhome que van desenvolupar els philosophes de la Illustraci era clarament emprica; i s per aix que les cincies socials que van crear reflectien tant aquest inters per entendre els fenmens socials sobre la base de lexperincia humana com un enfoca-ment cientfic a aquests fenmens.

3.1. Illustraci, cincia i progrs Tal com ja hem vist, per als intellectuals de la Illustraci, la cincia era el paradigma de la ra illustrada. Totes dues eren vehicles que junts farien avanar la societat humana cap a endavant i cap a dalt fins a un estat ms illustrat i progressista. Els conceptes fundacionals de la cincia social estaven ntimament relacionats amb el concepte de progrs de la Illustraci, la idea que amb laplicaci dun coneixement raonat i empric es podien crear-se institucions socials que permetrien a lsser hum ser ms feli i alliberar-se de la crueltat, la injustcia i el despotisme. La cincia era una pea clau dins daquest procs per a lsser hum del segle XVIII, ja que semblava oferir la perspectiva dun control cada vegada major per part de lsser hum sobre aquells aspectes de la naturalesa ms perjudicials per als interessos humans. La cincia podia garantir una agricul-tura ms eficient i productiva, i amb aix podia eliminar la gana; podia portar a la invenci de processos i mqui-nes que convertirien les matries primeres en bns que serien beneficiosos per a la humanitat; podia assegurar la reducci de les malalties i les afeccions; i oferia la pers-pectiva duna poblaci ja no sotmesa a la ignorncia i la superstici a causa de la creena popular en el mite cristi de la creaci i els conceptes religiosos de causa i efecte. El descobriment que la verola es podia evitar mitjanant una senzilla inoculaci va ser noms un dels molts avenos cientfics que semblaven esfondrar les

fronteres duna naturalesa fins a aquell moment molt hostil a lsser hum. El gran impacte dels assoliments de la cincia, i especial-ment lobra de Newton, va portar els philosophes a creure que el mtode cientfic es podia aplicar a la societat, i que la cincia es podia convertir en la base duns futurs valors socials que es podien seleccionar racionalment en relaci amb uns objectius predeterminats. En efecte, fins i tot el mateix Newton compartia aquesta opini. En el seu Opticks (1663) havia escrit: si la filosofia natural, en totes les seves parts, seguint aquest mtode, pot perfeccionar-se finalment, els lmits de la filosofia moral tamb sampliaran. Lenginys dramaturg, historiador, novellista i filsof Voltaire va tenir molt a veure molt amb la creaci i la difusi de la moda de la cincia dins del pensament illustrat. Voltaire va adoptar certes idees i principis que lhavien impressionat durant la seva visita a Anglaterra en els anys 1720: lempirisme de Locke, amb la seva noci de la nostra flexibilitat psicolgica a les impressi-ons que rebem; les idees de Bacon sobre ls dels m-todes emprics; els grans assoliments de Newton en el coneixement cientfic de lUnivers i el pluralisme religi-s i la tolerncia que va trobar en la societat britnica. Voltaire va refondre totes aquestes idees en una persu-asiva barreja didees noves que va publicar en els seus Lettres Philosophiques de 1732. Aquest llibre va ser im-

FUOC PID_00142294 14 La Illustraci i el naixement de la cincia social

mediatament prohibit i cremat pblicament, i grcies a aix es va convertir, evidentment, en un enorme xit editorial. Aquest llibre va ser en gran part el responsa-ble de la rpida expansi del coneixement sobre el nou mtode cientfic i va convertir Locke i Newton en unes persones conegudssimes entre els cercles cultivats. La coneguda histria que conta com va descobrir Newton la fora de la gravetat com a resultat duna poma que li va caure al cap, que Voltaire es va inventar per ajudar els no-cientfics a entendre aquest concepte, s tpica de lafany de Voltaire per popularitzar i divulgar la nova filosofia natural. Lxit de Voltaire no solament va ser resultat del seu do de lletres. La seva obra suscitava en els lectors un gran desig de noves idees, dentendre com la societat podia progressar mitjanant laplicaci dels coneixements ms elevats disponibles en els camps de les arts i les cincies. La creena en la novetat, en el progrs i el canvi amb laplicaci de la ra i el coneixement va representar un canvi qualitatiu en les actituds de lelit alfabetitzada encara que cal anar amb compte en assumir que la capa-citat de llegir i escriure es limitava noms a lelit culta, ja

que, quan Llus XVI va pujar al tron de Frana el 1774, aproximadament una tercera part de la poblaci del pas sabia llegir i escriure. Podrem descriure aquest canvi com unes noves nsies de modernitat en totes les seves formes possibles. Tal com assenyala Peter Gay en el seu clssic estudi de la Illustraci: En el segle de la Illustraci, els europeus cultes van des-cobrir un nou sentit de la vida. Van experimentar una gran sensaci de poder sobre la naturalesa i sobre ells mateixos; els despietats cicles depidmies, fam, riscos i mort prema-tura, guerres devastadores i pau precria la rutina de lexistncia humana semblaven cedir finalment davant de laplicaci de la intelligncia crtica. La por al canvi, fins a aquells moments una cosa prcticament universal, donava pas a la por a lestancament; la paraula innovaci, tradicio-nalment un terme sinnim dabs, es va convertir en un concepte positiu. La aparici mateixa didees conservado-res era el preu que calia pagar per lobsessi general per la millora, ja que una societat immbil no necessita conserva-dors. Tot just hi havia dubtes sobre el fet que, en la lluita de lsser hum contra la naturalesa, lequilibri de poder estava canviant a favor de lhome (Gay, 1973b, pg. 3).

3.2. La comunicaci de la Illustraci Tal com ja he comentat en la secci anterior, laparici dunes cincies socials prototpiques es deu en gran part a la fascinaci dels philosophes per les cincies naturals i laplicaci dels seus mtodes a la medicina, lagricultura i la indstria. Els philosophes veien la cincia com una aliada en les seves nsies comunes de combatre la intolerncia religiosa i la injustcia poltica, i les seves obres sn plenes de discussions sobre la manera com la cincia posa en dubte les representacions teolgiques de la histria de la Terra, la constituci humana i els drets divins. No obstant aix, la Illustraci no va ser nicament un conjunt didees. Tamb va ajudar a crear una nova in-tellectualitat secular i a donar al paper de lintellectual una base social i cultural independent de les institucions tradicionals com lEsglsia. Daltra banda, va representar potser duna manera ms important un gran canvi cultural i social en la manera de crear i difondre les idees, i va ser un moviment intellectual plenament modern en el sentit que la seva propagaci va dependre de la creaci de formes de comunicaci laiques i transculturals. La Illustraci va forjar les condicions intellectuals en les quals podia prosperar laplicaci de la ra als assumptes prctics especialment amb la invenci dinstitucions modernes com lacadmia cientfica, la publicaci especi-alitzada i el congrs. Tamb va ajudar a crear un pblic modern per a les idees socials, poltiques, filosfiques i cientfiques, i aix va crear les circumstncies en les quals una classe dintellectuals podia viure descriure sobre aix. El cas de Frana, el centre de la vida cultural i in-tellectual europea, demostra perfectament aquesta ex-plosi de formes de comunicaci noves. Durant el segle XVIII va aparixer i es va distribuir per tot Europa una

autntica allau de publicacions dedicades a assumptes literaris, notcies, art, cincia, teologia, filosofia, dret i altres qestions dinters contemporani. Entre 1715 i 1785, el nombre daquestes revistes va crixer de les vint-i-dues a les setanta-nou (Doyle, 1989, pg. 45). Les publi-cacions ms audaces, aquelles amb les idees ms radicals o perilloses, es van publicar fora de Frana. Algunes, com la Correspondance Littraire del bar Grimm, que es distribuen per tot Europa, resultaven molt cares i arriba-ven noms a persones com governants i monarques desitjosos de mantenir-se al dia de lemocionant vida dels salons parisencs i destar al corrent dels nous coneixe-ments. Encara que tcnicament un sistema de censura supervisava estrictament totes les publicacions, existien moltes maneres de publicar sense el privilegi oficial llibres i revistes contraris al govern, a la moral i a la reli-gi, i molt pocs daquests eren prohibits. A partir dels anys 1770, la publicaci de llibres i revistes va crixer enormement i tamb van comenar a sorgir diaris. El pblic potencial daquesta gran explosi de material imprs era molt gran. No obstant aix, laccs a aquest material quedava molt restringit per dos factors: el preu una subscripci a una revista podia costar entre 20 i 50 livres cada any en un moment en el qual els salaris dels artesans ms preparats no solia superar els 30 livres per setmana i la majoria guanyava la meitat o menys; i la disponibilitat restringida de leducaci cultural necessria per a entendre els debats sobre noves idees i poder parti-cipar-hi. El rpid creixement, desprs de mitjan segle, de les biblioteques de subscripci i les sales de lectura, amb unes quotes per als membres que costaven aproximada-ment el mateix que la subscripci a una nica revista, va facilitar laccs a llibres i revistes als mancats de diners. Algunes daquestes biblioteques i sales tamb incorpora-

FUOC PID_00142294 15 La Illustraci i el naixement de la cincia social

ven sales de conversa, per en general aquests colloquis tenien lloc en una instituci diferent i igualment popular: la societat literria. Aquestes tamb tenien biblioteques en les quals podien llegir-se revistes, per a ms tamb celebraven sessions pbliques regulars en les quals els seus membres podien llegir els seus treballs propis o debatre temes dactualitat. Organitzaven concursos dassajos, conferncies pbliques i altres actes culturals i van ser molt populars entre les classes cultes de totes les ciutats franceses: Es poden veure societats daquest tipus en prcticament totes les ciutats del regne [...] un recurs molt adequat per a una classe privilegiada de ciutadans de totes les professions i condicions, va assenyalar un diari de Dijon el 1787 (Doyle, 1989, pg. 47). I les acadmies eren encara ms selectes. Els seus membres eren electes, les condicions per a entrar-hi com a membre eren molt restrictives i la seva constituci estava reconeguda per una cdula reial. A part de les tres principals acadmies pari-senques fundades al segle XVII, lany 1700 noms hi havia set acadmies provincials; aquest nombre havia crescut en els anys 1780 fins a les trenta-cinc, encara que el nombre total de membres de totes aquestes al llarg de tot aquest perode noms van ser duns sis mil, dels quals un 37% eren nobles. Les acadmies eren entitats internacionals culturalment preeminents, ja que incloen en les seves llistes distingits socis i corresponsals estrangers Adam Smith era un corresponsal de lAcadmia de Tolosa de Llenguadoc, per exemple. Lxit en els seus freqents concursos dassajos podia impulsar carreres el triomf de Rousseau en el concurs de lAcadmia de Dijon de 1750 s un dels exemples ms clars (Doyle, 1989, pg. 47-48).

Els consumidors daquesta cultura intellectual eren bsica-ment nobles, clergues i la burgesia professional membres dels rangs socials tradicionals. Eren bsicament habitants de les ciutats, i especialment de les menys infludes pel comer o la manufactura. Les noves classes mitjanes modernes de comerciants i fabricants no semblaven tan interessades en el mn de les idees; no crec que en vengui cap aqu, escrivia un llibreter de Bar-Le-Duc, una ciutat de lest de Frana dedicada a la manufactura txtil, als editors que promocio-naven una nova edici de lEncyclopdie el 1780: Desprs dhaver-la ofert a tothom, no ha vingut ning a buscar-ne cap exemplar. Estan ms vids de negocis que de llegir i la seva educaci s bastant descurada [...] els comerciants prefereixen ensenyar als seus fills que 5 ms 4 sn 9 menys 2 igual a 7 que explicar-los que han de refinar les seves ments (citat a Doyle, 1989, pg. 48). Dins daquest context, potser no resulta sorprenent que per als philosophes, igual que per als consumidors de les seves obres, el domini del pensament illustrat no estava subdividit per una frontera entre les disciplines que estu-diaven els mons naturals i socials; les implicacions daix per a una sociologia i altres cincies socials emergents sn molt importants. No va ser fins al final del segle XIX i al comenament del XX que va comenar a sorgir un abisme entre les cincies naturals i les socials, exemplifi-cat en particular pel gran methodenstreit o argument meto-dolgic que va arrasar a Alemanya a partir dels anys 1880 i que va plantejar la qesti de si les cincies que estudien la histria, la societat i la cultura comparteixen els matei-xos mtodes cientfics que les que estudien la matria.

3.3. La Illustraci i les cincies socials Per als philosophes, la cincia era el paradigma de la ra perqu feia possibles les afirmacions objectives que ana-ven ms enll de la disputa filosfica, teolgica o ideol-gica. En efecte, linters dels pensadors de la Illustraci per la cincia no era en cap sentit ladherncia simple a uns mers principis, sin que en molts casos procedia duna completa immersi en el coneixement i les prcti-ques cientfiques. Tal com ja hem comentat, Voltaire, que va visitar Anglaterra de 1726 a 1729, va generar una exposici lcida i popular dels grans assoliments cient-fics de Newton. Voltaire va idealitzar Newton com una espcie de nou heroi; un heroi ms apropiat per a una poca interessada en la ra, el progrs i el futur: Si la verdadera grandesa consisteix a haver estat dotat pel cel dun geni poders, i a utilitzar-lo per a illuminar-se un mateix i els altres, llavors un home com Mr. New-ton resulta gaireb impossible trobar-ne un altre com ell en deu segles s lhome realment gran, i els poltics i conquistadors dels quals nhi ha hagut en tots els se-gles no sn normalment ms que dolents famosos. (Citat a Gay, 1973b, pg. 128-129) La deficaci de Newton va ser, de fet, un tema com de la Illustraci. Jean-Jacques Rousseau va ser batejat en un moment donat per Kant com el Newton del mn moral, i ser un Newton era el ms afalagador

que es podia dir dun philosophe (Gay, 1973b, pg. 129). Diverses figures centrals de la Illustraci David Hu-me, Jean dAlembert, tienne de Condillac i Emmanuel Kant van fer aportacions importants a la interpretaci filosfica de la cincia i, amb aix, a lacceptaci del mtode cientfic com la base per a entendre la naturale-sa humana. Els assoliments de la cincia van ser duna importncia notable, ja que apuntaven a la possibilitat dun mtode racional i empric per a la creaci duna forma de conei-xement que no estigus condicionada pel dogma religis o la superstici. Els philosophes estaven interessats en les qestions morals, per volien alliberar la filosofia moral de la seva dependncia de la teologia, collocar-la sobre una base cientfica i racional i extreuren un coneixement objectiu. El seu racionalisme crtic i la seva passi per la cincia van ser, en certs aspectes, una confusi de dues facetes intellectuals diferents, i ladopci progressiva per part de les cincies dels coneguts com a mtodes positivistes, que feien una distinci molt rgida entre els fets i els valors, els va acabar provocant a la llarga alguns proble-mes filosfics. Volien utilitzar la cincia i la ra per a contrarestar la creaci dinstitucions socials sobre uns valors que ells consideraven repressius, derivats del cris-tianisme o el feudalisme, per no van preveure que la separaci del fet i el valor implcita en el mtode cientfic

FUOC PID_00142294 16 La Illustraci i el naixement de la cincia social

faria que fos molt difcil crear una base cientfica per als valors socials i culturals que van abraar. Si la cincia s neutra pel que fa als valors, llavors el coneixement que crea no confereix cap estatus especial a cap organitzaci social, per molt illustrat que pugui semblar. No obstant aix, el llarg idilli dels philosophes amb la cincia va ser molt important per a laparici de la cincia social. Les cincies socials prototpiques exigien dues condicions bsiques per a poder desenvolupar rees destudi i mtodes dinvestigaci coherents, que es van extreure de lexemple de les cincies naturals: naturalisme i control dels prejudicis. El naturalisme, el concepte que les seqncies de causa i efecte del mn natural ms que dun mn espiritual o metafsic expliquen completa-ment els fenmens socials, estava determinat per lmfasi que posava la Illustraci en el mtode cientfic. El con-trol dels prejudicis s necessari en les cincies socials com a mitj per a evitar que els judicis de valor tinguin una influncia indeguda sobre els resultats de lestudi empric. Es pot discutir si s possible o no eliminar com-pletament els prejudicis o els judicis de valor en la selec-ci dun tema dinvestigaci, per s que s clar que en avaluar o analitzar les proves i les dades els cientfics socials han devitar que els seus prejudicis influeixin en els resultats. Els philosophes encara que en molts casos van ser presa dels prejudicis en les seves obres (i en cap aspecte no queda tan clar aix com en el tractament donat als drets i la condici de les dones) volien que fossin els fets, i no els valors, els que posessin a prova les seves teories. La presncia daquestes dues condicions en el clima intellectual de la Illustraci va impulsar el crei-xement de les cincies socials, per tamb va crear diver-ses dificultats filosfiques importants que van quedar essencialment sense resoldre. Laccent global que posaven els philosophes en el raciona-lisme, lempirisme i lhumanitarisme va ser el gran res-ponsable que el seu treball en les noves cincies socials tingus dues caracterstiques molt clares i definides: 1 ls de mtodes cientfics en intentar justificar la

reforma de les institucions socials; i 2 el relativisme cultural: molts philosophes trobaven

que la societat europea en la qual vivien no represen-tava la forma dorganitzaci social millor o ms des-envolupada.

La primera daquestes caracterstiques queda demostrada per la creena generalitzada entre els philosophes que el coneixement cientfic dels assumptes humans es podia aplicar directament a la transformaci de les institucions humanes. En creure, tal com ho va expressar Voltaire, que lsser hum estava corromput per els models do-lents, la mala educaci, les males lleis, els philosophes van confiar en gran manera en les funcions del coneixement en si mateix com un agent de canvi social. La innocncia natural de lsser hum i la seva dependncia en si mateix com a adult oferirien el material, i el coneixement objec-tiu permetria rebutjar les influncies corruptes. Diderot va escriure una obra, Est-il Bon? Est-il Mchant? (s bo? s malvat?), que resumeix encertadament la manera

totalment moderna com la Illustraci tractaria les qes-tions sobre la moral humana: com a problemes que shavien de solucionar mitjanant la investigaci in-tellectual i no mitjanant la imposici duna autoritat externa. La segona gran caracterstica de les noves cincies socials era el seu nou tarann de relativisme cultural: la noci que no existia cap cultura, i menys encara la cultura cristiana, que es pogus posar com un model de perfecci a partir del qual es podien jutjar els altres. Aquest tarann no era, ni de bon tros, un tret universal entre els philosophes, per s que era una caracterstica destacada de lenfocament que associem a la Illustraci francesa. Les figures de la Illustraci escocesa, especialment Hume, Smith i Fergu-son, eren partidries dun model de desenvolupament hum a diferents nivells, en el qual la societat europea semblava ms avanada. Els philosophes francesos solien usar lestratagema literria de fer una crtica dalgun aspecte de la societat europea amb qu no estaven dacord mitjan-ant un relat escrit per alg que en la seva poca hagus estat considerat com un brbar no europeu. Les Lettres Persanes de Montesquieu, una crtica a la monarquia absolu-ta practicada per Llus XIV i Llus XV, s un clssic daquest gnere. Aparentment escrit per un viatger persa, aquest llibre fa la volta al supsit clssic occidental que diu que el despotisme noms es practica a lOrient. Els philosophes van ser usuaris assidus, encara que sense sentit crtic, dels relats de viatgers, exploradors o fins i tot missioners sobre terres llunyanes i altres cultures (un tema explorat en ms detall per Stuart Hall en el captol 6). Els utilitzaven per a reforar el seu important argu-ment que la naturalesa humana era bsicament uniforme i que variava noms en resposta a certes condicions locals i circumstncies particulars que podien ser des decolgiques fins a poltiques. En paraules de Montes-quieu, la mxima de la Illustraci sobre el relativisme cultural funcionava de la manera segent: No shan de jutjar les maneres daltres persones, sin que shan dintentar entendre dins del context de les seves circums-tncies, i desprs utilitzar-ne el coneixement per a millo-rar el coneixement dun mateix (Porter, 1990, pg. 63). Encara que amb freqncia eren una mica crduls en el seu s dalguns dels relats ms dubtosos daquests viat-gers, lapassionat inters dels philosophes per altres cultures va tenir una importncia crucial per al desenvolupament dun component bsic de les cincies socials: la compara-ci transcultural. Un dels principis metodolgics centrals de les cincies socials s que les teories i les hiptesis shan de formular de manera que en permetin ls en estudis comparatius. s important separar aquest relati-visme cultural de la creena en el progrs: la idea que laplicaci de la cincia i el pensament illustrat a la millora de la sort de lsser hum podia convertir les societats europees en les quals vivien els philosophes en les ms avan-ades del mn. I tamb hem de ser conscients que, in-tellectualment, les figures clau de la Illustraci soposaven a la dominaci de les cultures i civilitzacions estrangeres i especialment a lesclavitzaci de les seves poblacions. s important observar que el tractament daltres cultures s un dels camps en qu apareixen ms clarament les

FUOC PID_00142294 17 La Illustraci i el naixement de la cincia social

contradiccions i incongruncies de la Illustraci. Diver-sos philosophes francesos van utilitzar lexemple daltres cultures per a assenyalar la barbrie de lEstat francs. Alguns, com Rousseau, van utilitzar lexemple de la so-cietat salvatge per a demostrar com la civilitzaci fa que lsser hum subverteixi la seva humanitat natural i que cre desigualtats. La seva idea del salvatge bo, la noci que els humans sn bons per naturalesa i que s la socie-tat la que el converteix en dolent, encaixa a la perfecci en el concepte de la Illustraci de la uniformitat de la naturalesa humana. Al contrari, la Illustraci escocesa va desenvolupar diversos models de fases de les poques histriques a travs de les quals se suposava que la hu-

manitat havia anat evolucionant. Aquests models situen normalment la societat escocesa del segle XVIII com el cim del desenvolupament hum, amb les societats sal-vatges o brbares descobertes per lexploraci coloni-al al continent americ i en altres parts del mn en la part ms baixa de lescala. Encara que aquestes dues maneres dutilitzar altres cultu-res en lemergent cincia social de la Illustraci diferei-xen duna manera clara, tenen una caracterstica impor-tant en com: la necessitat de comparar la societat europea amb la daltres cultures i entendre les seves caracterstiques i histria dins dun context ms ampli.

4. La naturalesa humana i la societat humana Es pot defensar que les idees sociolgiques desenvolupa-des per la Illustraci estaven lligades a una preocupaci per laven de la llibertat i la humanitat. En aquesta secci analitzarem laparici dun enfocament especficament modern en lestudi cientfic de lsser hum en la societat, tal com apareix principalment en lobra de dos escriptors de la Illustraci: Montesquieu (Charles de Secondat) i Adam Ferguson. Abordarem aquest tema en lannex 2, La cincia de la societat, de Peter Gay.

Activitat 2. Una vegada arribats a aquest punt, heu de llegir lannex 2, La cincia de la societat, de Pe-ter Gay. Aquesta lectura s part dun captol del cls-sic estudi de Gay The Enlightment: An Interpretation, publicat originalment en els anys seixanta. En aquest llibre, Gay presenta una reinterpretaci de la Illustraci com un fet de gran transcendncia en la histria de la ment occidental, i el seu enfocament es basa en el fet que hi ha una unitat integral en el pen-sament de la Illustraci ms enll de levident desu-ni dels seus molts protagonistes. Gay discerneix un programa de la Illustraci i el seu punt de vista daquest moviment s essencialment positiu.

Durant la lectura de lextracte del captol del llibre de Gay suggerim que prengueu breus notes sobre les qestions segents: 1 Com ho van fer els philosophes per a formular les

seves idees sobre la societat? En concret, quin ti-pus de fonts van utilitzar?

2 Quina forma va adoptar la seva cincia social? Per exemple, les seves propostes es formulen de tal manera que poden comprovar-se mitjanant al-gun tipus dinvestigaci social? O b sn essenci-alment idees literries?

3 Quines creieu que sn les principals diferncies i similituds que Gay identifica entre les idees de Montesquieu i Ferguson?

Laccent que posa Gay en la naturalesa crtica i progra-mtica del racionalisme de la Illustraci s de gran im-portncia per a entendre laparici de les cincies socials. La mera curiositat, lescepticisme i la creena que els principis cientfics es podien aplicar als assumptes hu-mans no eren suficients. El carcter inconfusible de les cincies socials emergents est determinat pel comproms dels seus practicants amb el canvi social, amb una trans-formaci dels assumptes humans mitjanant lampliaci del coneixement que tenia lsser hum de si mateix.

5. Revoluci i reforma Les transformacions socials i poltiques que es van produir amb les revolucions americana i francesa de 1776 i 1789 semblen estretament relacionades amb laparici dunes societats caractersticament moder-nes. Aquestes es presenten mpliament com els llin-dars entre la societat tradicional i la moderna, i simbo-litzen el final del feudalisme i de labsolutisme i lapogeu de la burgesia com la classe dominant dins de la societat capitalista, i tamb com uns avenos impor-tants en el cam envers la democrcia liberal i tamb envers al totalitarisme. Per quina s la naturalesa exacta de la relaci entre la Illustraci i les revoluci-ons americana i francesa? Aquest tema ha estat objecte dun intens debat durant els ltims dos-cents anys i en

aquest captol no arribarem a cap conclusi definitiva. El que ens interessa sn algunes de les repercussions que van tenir aquestes revolucions en laparici de la sociologia i les altres cincies socials com a disciplines institucionalitzades. La Revoluci Americana i la guerra de la Independn-cia que la va seguir (1776-1783) van semblar demostrar que era possible crear una nova repblica, que aquesta podia derrotar una poderosa monarquia i que podia contenir les idees de la Illustraci. Diverses figures centrals de la nova Repblica Americana principalment Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams i Alexander Hamilton eren philosophes en

FUOC PID_00142294 18 La Illustraci i el naixement de la cincia social

el sentit que formaven part de lampli cercle dintellectuals que estaven en contacte amb les figures clau de la Illustraci. La constituci de la Repblica incloa diversos preceptes centrals de la Illustraci: la uniformitat de la naturalesa humana (igualtat), la tole-rncia, la llibertat de pensament i expressi o la separa-ci de poders. Aquesta constituci devia molt a les idees de Montesquieu sobre la base social de lordre poltic, al concepte de Hume de la universalitat de la naturalesa humana i a linters de Voltaire per la lliber-tat de pensament. Per, igual com molts dels productes de la Illustraci, aquesta tamb tenia el seu costat fosc, ja que, paradoxalment, lesclavitud continuava essent legal Jefferson mateix era propietari duna plantaci i possea esclaus a crrec seu. Lxit de la Revoluci Americana amb lajuda gens insignificant de lEstat francs com a part de la seva llarga lluita contra la Gran Bretanya pel domini dEuropa va animar els que a Frana desitjaven el final del despotisme de la monarquia absoluta a Europa. En aquells moments es creia de manera generalitzada que la Revoluci Francesa era en part una conseqncia de les perilloses idees proposades pels philosophes. Tal com va expressar Caterina la Gran de Rssia el 1794 en una carta per al Bar Grimm: Recordeu que el difunt rei de Prssia va dir que Hel-veci li havia explicat que lobjectiu dels philosophes era enderrocar tots els trons, i que lEncyclopdie va ser escri-ta amb lnica finalitat de destruir tots els reis i totes les religions? Recordeu tamb que vs mai no vau voler ser incls entre els philosophes? Doncs b, teneu ra... lnica finalitat de tot aquest moviment, tal com de-mostra lexperincia, s destruir. No obstant aix, tal com ja hem observat, els philosophes creien majoritriament que el progrs podia tenir lloc dins de lordre social establert. Tal com va dir una vegada Diderot, el seu objectiu era revolucionari noms en la mesura que buscava la revoluci que es produir en les ments dels homes (citat a Eliot i Stern, 1979, pg. 44). De fet, Voltaire creia en la necessitat dels monarques absoluts com Llus XV, del qual es va convertir en historigraf reial perqu noms ells tin-drien el poder per a posar fi a les institucions i a les lleis antiquades que mantenien lsser hum en un estat dignorncia i superstici. A la Gran Bretanya, Edmund Burke (1729-1797), un teric poltic del Partit Liberal, va proposar el que seria una interpretaci conservadora i de gran influncia de la Illustraci, la qual ell considerava una conspiraci intellectual i filosfica fomentada per un contuberni literari dissenyat per a destruir el cristianisme i, amb aix, enderrocar lEstat francs. Per a donar suport a les seves explicacions va utilitzar lexemple dels Illumi-nati de Baviera. Lany 1787 hi havia hagut una conspi-raci molt coneguda organitzada per un grup dintellectuals bavaresos influts per la Illustraci els Illuminati, que volien utilitzar la francmaoneria per a

enderrocar el govern del principat alemany, dominat per lEsglsia. En el seu molt llegit Reflexions sobre la revoluci a Frana (1790), Burke va responsabilitzar directament daquesta revoluci els philosophes. Va dir als francesos que no hi havia res intrnsecament dolent en lantic rgim i que no hi havia cap necessitat denderrocar la monarquia: Vosts tenien els elements duna constituci gaireb tan bona com podria desitjar-se [...] per van decidir actuar com si mai no haguessin estat modelats per la societat civil i tot hagus de fer-se de nou (citat a Doyle, 1989, pg. 166). Les idees de Burke van ser rebatudes enrgicament per Thomas Paine (1737-1809), entre daltres, en el seu Drets de lHome, una gran defensa de les raons republi-canes i una obra en la qual posava laccent en el fet que els francesos estaven creant una nova constituci sobre la base de les idees de la Illustraci: racional, equitativa i basada en la llei natural i en els principis cientfics. El debat entre Burke i Paine es va vincular estretament a una lluita poltica ms mplia sobre la reforma parla-mentria a Anglaterra i va continuar aproximadament fins a lany 1800. Encara que les idees de Paine van tenir una gran influncia a la Gran Bretanya, a Europa largument de Burke segons el qual les societats actua-ven duna manera molt imprudent en abandonar la seva herncia i les tradicions establertes va tenir un gran impacte, especialment entre les elits cultes i dirigents que veien lexemple de la Revoluci Francesa com una amenaa per als seus interessos personals. En cert sentit, els philosophes van ser un factor clau en la Revoluci Francesa. Tal com va dir Albert Sorel un segle ms tard: La situaci revolucionria va ser el resultat dels errors del Govern, per els philosophes li van donar lders, estructures, una doctrina, una direcci, la temptaci de les illusions i lirresistible mpetu de lesperana. Ells no van crear les causes de la Revoluci, per s que les van posar de manifest, hi van actuar a sobre, els van donar una fora emotiva, les van multiplicar i van acce-lerar-ne el ritme. Les obres dels philosophes no van ser les responsables de la desintegraci de lAntic Rgim; va ser pel fet que es desintegrava ell mateix que la seva influncia va estimular la Revoluci. (Sorel, 1969, pg. 238-239; publicat per primera vegada el 1885) Tal com han deixat molt clar des de llavors tant Sorel com molts altres historiadors, les condicions per a la revoluci ja existien com a mnim des del regnat de Llus XV; noms una certa sensaci doptimisme en la possibilitat que el seu successor ho arreglaria tot, fun-dada en la legitimitat residual de la monarquia per a la majoria dels francesos, va demorar els fets que final-ment van acabar succeint el 1789. Malgrat les declaraci-ons dels mateixos philosophes en sentit contrari, la Illustraci va ser una fora radical en la soscavaci de la legitimitat de lantic rgim. El factor principal va ser la gran popularitat del pensament de la Illustraci entre les elits cultes. Ja hem esmentat laparici prolfi-

FUOC PID_00142294 19 La Illustraci i el naixement de la cincia social

ca de nous llibres, diaris, revistes, societats literries i biblioteques de subscripci entre 1725 i 1789. Aix va provocar un creixement en el nombre de censors de lEstat, de 41 el 1720 a 148 el 1789. Lexpulsi de lorde dels jesutes el 1764 com a resultat duna llarga disputa entre aquest orde i els Parlements francesos un fet que va afectar greument el sistema educatiu francs, ja que aproximadament una quarta part dels collegis universi-taris francesos estaven dirigits pels jesutes tamb va representar un nou impuls per a la marea cada vegada ms important dirreligi i per a les demandes duna major tolerncia religiosa, que procedien bsicament dels philosophes. LEsglsia va tractar de detenir aques-ta marea publicant refutacions dimpietats filosfi-ques i collocant seglars pietosos en crrecs dautoritat per suprimir la dissensi, per, evident-ment, lnic que va aconseguir va ser estimular un debat ms ampli de les qestions centrals del pensa-ment de la Illustraci. La Revoluci Francesa es va convertir, tal com va afir-mar lhistoriador William Doyle, en una oportunitat per als homes illustrats de provocar una organitzaci ms racional, justa i humana dels assumptes de la hu-manitat. LAssemblea Nacional, que va iniciar la Revo-luci el 1789, incloa la intellectualitat ms selecta del pas, que, conscientment, es veia a si mateixa com el producte i linstrument del triomf de la Illustraci. A tot Frana, homes amb una formaci similar es van concentrar al seu voltant inspirats pels mateixos ideals (Doyle, 1989, pg. 393). La constituci revolucionria que va redactar lAssemblea el 1791 es basava directa-ment en les idees enunciades per primera vegada a De lesprit des lois de Montesquieu, i especialment en les relacionades amb la separaci del poder executiu, legis-latiu i judicial. Tot i aix, seria erroni veure la Revoluci Francesa simplement com la posada en prctica dels principis intellectuals de la Illustraci. Tal com va sostenir ms tard Mounier, el lder monrquic moderat de 1789, no va ser la influncia daquests principis el que va crear la Revoluci, sin que, al contrari, va ser la Revoluci el que va crear la seva influncia (citat a Hampson, 1969, pg. 256). Com a esdeveniment sociopoltic, la Revoluci France-sa se situa en el llindar del mn modern, i aquest mn s absolutament inconcebible sense aquesta, ja que va transformar la perspectiva humana sobre la naturalesa i lorganitzaci de la societat. Aix doncs, si mirem els principals arquitectes daquesta Rev