Embed Size (px)
Citation preview
Número 42 (juny 2019)
INICI / LECTURES 2.0: ELS CLUBS DE LECTURA VIRTUALS
! Metadades
Lectures 2.0: els clubs de lectura virtuals
" Versió castellana
Maria Delmàs Ruiz
BibliotecàriaNubilum
Joffre Lleal Ronda
DocumentalistaCentre de Producció de ProgramesTVE Catalunya
Esther Suriñach Vicente
Bibliotecària del Servei de BibliotequesDiputació de Girona
DOI: https://dx.doi.org/10.1344/BiD2019.42.6
Citació recomanada
Delmàs Ruiz, Maria; Lleal Ronda, Joffre; Suriñach Vicente, Esther (2019). "Lectures 2.0 : els clubs de lecturavirtuals". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 42 (juny) . <http://bid.ub.edu/42/delmas.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2019.42.6 [Consulta: 27-06-2019].
ResumObjectius: els clubs de lectura virtuals són una activitat idònia per fomentar la lectura, i alhora unaexcel·lent eina de prescripció lectora. Aquest article pretén obtenir una visió de la situació actual d'aquesttipus de clubs, amb l'objectiu de poder identikcar les principals característiques, punts forts, mancances ila seva projecció de futur.
Metodologia: enquestes enviades a conductors de clubs de lectura virtuals. S'han fet preguntes tant pelque fa als aspectes organitzatius dels clubs i el seu funcionament com també quant a la valoració que enfan els conductors. D'aquesta manera les dades quantitatives es complementen amb les qualitatives ipermeten copsar la situació actual d'aquests clubs.
Resultats: s'ha obtingut una visió general de quina és la situació real dels clubs de lectura virtuals, lesdinàmiques que es generen i s'han plantejat possibles propostes de canvi. Tot i que els clubs tenen un bonnombre d'inscrits i eines per funcionar, hi ha aspectes a millorar perquè aquesta experiència virtual siguisatisfactòria i perdurable.
ResumenObjectivos: los clubes de lectura virtuales son una actividad idónea para fomentar la lectura y, a la vez, unaexcelente herramienta de prescripción lectora. Este artículo pretende obtener una visión de la situaciónactual de este tipo de clubes, con el objetivo de poder identikcar las principales características, puntosfuertes, carencias y su proyección de futuro.
Metodología: encuestas enviadas a conductores de clubes de lectura virtuales. Se han hecho preguntassobre los aspectos organizativos de los clubes y su funcionamiento y también sobre la valoración de susconductores. De esta manera los datos cuantitativos se complementan con los cualitativos y permitencaptar vislumbrar la situación actual de estos clubes.
Resultados: se ha obtenido una visión general de la situación real de los clubes de lectura virtuales, lasdinámicas que se generan y se han planteado posibles propuestas de cambio. Aunque los clubes tienenun buen número de inscritos y herramientas para funcionar, hay aspectos a mejorar para que estaexperiencia virtual sea satisfactoria y perdurable.
AbstractObjectives: Online book clubs are an ideal way to encourage people to read and an excellent tool formaking book recommendations. This article offers an overview of the situation of online book clubs andidentikes their main features, strengths, weaknesses and long-term objectives.
Methodology: A number of book club hosts and organizers answered a questionnaire about how theirclubs worked and how successful they thought they were. In this way, the researchers were able tocombine quantitative and qualitative data to make a more comprehensive study of the current state of
online book clubs.
Results: The researchers draw some general conclusions about the current situation of online book clubsand the trends they are responsible for. They then suggest how clubs might improve their organizationaldesign to ensure that their popularity with the general public becomes more lasting.
Paraules clau: Espanya, Comunitats virtuals, Clubs de lecturaKeywords: Spain, Virtual communities, Book clubs
Rebut: 11/12/2018. Acceptat: 23/01/2019.
1 IntroduccióAvui dia, tombant cap a la segona dècada del segle XXI i amb un sistema bibliotecari tan arrelat com el nostre,poques persones hi deu haver que no entenguin el concepte de club de lectura. Per tant, evitarem deknicionsrepetides i generadores de soroll professional. És el moment d'analitzar no tant què és i com funciona aquestaconegudíssima activitat cultural —que té un paper destacat com a eina de prescripció lectora— sinó més aviatd'explorar nous camins per assolir l'objectiu de sempre en un nou entorn: el plaer de llegir sempre, de tot i ambtothom.
D'entrada, ens acollirem a la deknició de clubs de lectura de Carreño (2012) segons la qual "el club de lectura será,pues, un acto comunicativo alrededor de una lectura conjunta y como en todo acto comunicativo el desarrollo de lastecnologías de la información y comunicación plantea un nuevo marco que aumenta exponencialmente susposibilidades". Tindrem present, com assenyala el mateix autor, que els tres elements fonamentals de qualsevolclub de lectura són: el llibre, el lector i, peça clau, el conductor. Dit d'una altra manera, per club de lectura s'entén ungrup informal de lectors que es reuneixen per llegir un mateix llibre i posteriorment comentar-ne i discutir-ne elspunts de vista entre tots (Reitz, 2010).
Les noves tecnologies digitals i les múltiples eines relacionades amb el web 2.0 estan modikcant molts aspectes dela societat. Amplien i abarateixen les possibilitats d'oci, entreteniment, relacions socials, de lleure, etc. de lespersones que hi poden accedir. Els tradicionals clubs de lectura presencials també han evolucionat i han donat peua noves propostes de foment de la lectura. De la mateixa manera que el llibre en paper, clàssic i tangible, conviuamb el llibre electrònic en harmonia, la lectura 2.0 ha fet possible que sorgeixi la versió virtual dels clubs de lectura.Les seves característiques essencials, i diferenciadores, són el trencament amb les barreres espacials i lapossibilitat d'establir una comunicació asíncrona. Aquests clubs s'articulen per mitjà de plataformes virtuals, xarxessocials de lectors, blogs o aplicacions informàtiques (aplicacions dissenyades per ser utilitzades en telèfonsintel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils) que permeten, en temps real, una participació sense horarison la distància física desapareix.
Ferrándiz Soriano (2013) determina dues tipologies de clubs de lectura virtuals: en primer lloc, els basats en laparticipació textual asíncrona (els participants del club comenten la lectura a l'espai virtual); en segon lloc, els clubsbasats en la participació virtual sincrònica (per videoconferència). Nosaltres ens kxarem en la primera tipologia: elsclubs de lectura virtuals de comunicació asíncrona que es fan a Catalunya i també a l'Estat espanyol, uns clubs delectura que, com es desenvoluparà més endavant, ofereixen temàtiques diverses, ja sigui pel tipus de literatura opels temes presentats, per exemple, sèries de televisió, ciència o clàssics.
2 Objectius i metodologiaAquest article pretén plasmar la situació actual dels clubs de lectura virtuals del nostre entorn analitzant si
presenten característiques comunes i valorant-ne els punts forts i febles. Tot i que no són homogenis, volemesbrinar si tenen la mateixa projecció de futur i, sobretot, si són la panacea per a persones que no poden/volenassistir als clubs presencials o són, al contrari, un placebo. Val la pena dir que la seva existència és puramentanecdòtica en comparació amb la quantitat ingent de clubs presencials.
Amb l'objectiu d'obtenir una fotograka acurada i realista, s'ha treballat amb una mostra de deu clubs de lecturavirtuals de diferents tipologies de Catalunya i de l'Estat espanyol (concretament de Castella-la Manxa, la Comunitatde Madrid, Extremadura i Galícia).
Per fer la recerca s'ha combinat el mètode quantitatiu amb el qualitatiu, per mitjà d'una enquesta que s'ha enviat alsresponsables dels clubs durant els mesos de setembre i octubre de 2018. Per tant, cal tenir present que la font derecollida i anàlisi de les dades es limita al punt de vista dels mateixos conductors dels clubs. La mostra no ésaleatòria, sinó que es va fer una recerca dels clubs de lectura virtuals existents i es va enviar el formulari a tots. Així,doncs, s'ha treballat amb els deu clubs que el van respondre.
Pel que fa a la formació, els conductors que han respost a l'enquesta són: dos bibliotecaris (un dels quals és tambéklòleg), dos periodistes (una de les quals és també klòsofa), un auxiliar de biblioteca, una historiadora, una klòloga,dues escriptores/guionistes i un perkl multidisciplinari (un conductor professional de clubs, crític literari, narrador,escriptor i editor amb dues llicenciatures del camp de les lletres i una diplomatura de Treball Social).
L'enquesta constava de quinze preguntes: algunes de tancades per obtenir informació quantitativa (bàsicamentsobre aspectes organitzatius i de gestió) i d'altres d'obertes per recollir respostes de caire més subjectiu. A partir del'anàlisi i l'estudi de les dades rebudes es pretén donar resposta a les qüestions següents:
Quin patró de seguiment o participació hi ha en el club de lectura virtual?Quins són els punts forts/febles?Són viables aquestes propostes?Tenen projecció de futur?
3 Resultats
3.1 Naturalesa de les entitats organitzadoresDarrere dels clubs de lectura virtuals que hem analitzat sempre hi ha biblioteques (tant biblioteques públiques comuna d'universitària) o bé administracions públiques de diferent abast, com ara el Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya (via el Servei de Biblioteques i la Institució de les Lletres Catalanes), les diputacionsprovincials, Bibliotecas de la Comunidad de Madrid, Bibliotecas Municipales de A Coruña o la Consejería deEducación, Cultura y Deportes de Castilla La Mancha. En un dels casos, hi va col·laborar la FAPAC (Federaciód'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya).
3.2 Edicions i duradaLa majoria de clubs han dut a terme més de tres edicions (56 %) i la resta entre dues (22 %) i una (22 %). La duradamínima en cap cas és inferior als tres mesos i el 75 % dels clubs tenen una durada d'entre sis mesos i un any.
El 67 % dels clubs analitzats es mantenen actius. Dels inactius, un d'ells es va plantejar, ja d'entrada, una sola edició:"es van kxar un nombre tancat de lectures de bon principi", explica la seva conductora. En altres ocasions, lesentitats responsables no els van renovar. En dos dels casos, els conductors en desconeixien el motiu.
3.3 Idioma i tipus de lecturesLes llengües predominants dels clubs virtuals són el català i el castellà. S'ha de tenir en compte, però, que la meitat
dels clubs contactats són de Catalunya on no existeix cap problema amb el coneixement de les dues llengües. En elcas de Galícia, el club proposa les lectures tant en castellà com en gallec. L'anglès hi té una presència anecdòtica otestimonial.
Gràkc 1. Idiomes dels llibres dels clubs de lectura (font pròpia)
El tipus de lectures és ampli i variat. En els clubs de lectura especialitzats trobem, per exemple, els centrats enllibres que promouen el gust per la lectura "i que són útils per replicar a altres clubs de lectura", puntualitza laconductora, o els dedicats a un tema, com ara la família o el pensament. En els clubs de lectura de caire general(kcció i coneixements), trobem des de clàssics kns a llibres d'actualitat o de lectura fàcil.
Pel que fa als gèneres se segueix també una tendència variada (còmic, assaig, contes, poesia, teatre, biograka) ambpredomini de la novel·la. Hi ha, també, conductors que prefereixen seleccionar tot tipus de gèneres amb l'objectiu detenir més lectors: "intentem atreure diferents públics i oferir una gamma àmplia de gèneres; hem llegit des de JaneAusten a Truman Capote, els clàssics catalans, clàssics llatins, teatre, poesia…", detalla una conductora.
Gràkc 2. Gèneres literaris proposats en els clubs de lectura (font pròpia)
3.4 Nombre d'inscritsEl 60 % dels clubs superen amb escreix els cinquanta inscrits (en alguns dels casos sobrepassen els quatre-cents i,kns i tot, el miler) i cap d'ells té —o ha tingut— menys de vint persones inscrites. Un 40 % té entre vint i quarantainscrits. És interessant posar èmfasi sobre la diferència entre el terme d'inscrit i el de participant, tal com veurem enl'apartat "Discussió".
3.5 Seguiment de les activitats i participació activa dels inscritsEls clubs de lectura virtuals, de la mateixa manera que els tradicionals o presencials, combinen informació teòricasobre el llibre i l'autor amb un espai de debat i intercanvi, ja sigui per contestar o debatre preguntes que esplantegen com per deixar constància de l'opinió personal. En el cas dels virtuals, aquest espai de diàleg escomporta com un fòrum i sol ocupar la part més destacada de la pantalla.
L'essència del club, doncs, s'articula entorn del llibre i dels aspectes que el conductor va introduint en forma decomentaris oberts, preguntes o apunts. A més, les plataformes permeten fer activitats de seguiment paral·leles(enquestes amb preguntes tancades, valoracions en forma numèrica, etc.) i —a diferència dels clubs presencials—ofereixen l'opció d'enllaçar altres tipus de continguts, ja sigui amb xarxes socials o exposar continguts multimèdia ihipertext (entrevista en vídeo, per exemple, o enllaços web).
Els conductors enquestats consideren que l'assoliment, en la majoria dels casos és notable. Però cal tenir presentque hi ha casos en què és insukcient o no assolit.
Gràkc 3. Valoració del seguiment de les activitats proposades (font pròpia)
Pel que fa a la participació, els conductors la valoren, majoritàriament, de forma satisfactòria. Amb tot, també hi hacasos en què la participació es considera no assolida i, kns i tot, insukcient. Per contra, no trobem cap opinió d'unaparticipació excel·lent.
Gràkc 4. Valoració de la participació (font pròpia)
La participació és un dels aspectes essencials dels clubs. Els conductors coincideixen a akrmar que el nombre departicipants és molt inferior al nombre d'inscrits al club. Ara bé, qui hi intervé activament ho fa amb implicació icompromís i d'aquí se'n deriva una valoració positiva. El conductor d'un club amb cinc anys de trajectòria destaca laimportància d'intercalar trobades puntuals presencials enmig de tanta virtualitat, perquè ajuden a fer comunitat iestimulen la posterior participació virtual. El seu club les proposa "amb l'excusa de la visita de l'autor, traductor o peracomiadar el curs. Això fa que tinguem una vintena de lectores kdels a qui reservem el llibre com un clubpresencial. Aquest nucli dur està actiu virtualment i afavoreix la participació dels esporàdics".
Un altre, també de llarga experiència (actiu des del 2008), explica com han descendit el nombre de visites icomentaris al llarg del temps, tot i les millores incorporades (podcasts, xarxes socials, etc.) i la plataforma(accessibilitat) el 2017. D'altres van més enllà i asseguren que el compromís dels participants "compensa laindiferència de l'administració, que llança el producte però no el potencia, només paga les factures". Els conductorscoincideixen que la seva participació gairebé diària és clau per mantenir l'activitat del grup i evitar que els inscrits"es desconnectin". Tot i la diferència entre inscrits i participants, la visió és optimista: "és veritat que hi tenim milersde registrats però que després els que participen activament són moltíssims menys i que costa de fer 'nousktxatges' però aquí estem, treballant per aconseguir-ho!".
3.6 Punts forts i febles dels clubs de lectura virtualsEls punts destacats pels conductors són:
Punts forts
Flexibilitat horària.
No es necessita un lloc kx.
Cadascú aconsegueix el llibre quan pot i s'hi incorpora quan vol.
Possibilitat d'apuntar-se (o participar) en algunes lectures i no en d'altres (�exibilitat).
S'arriba a usuaris més diversos (i s'incorpora un perkl més jove que als clubs presencials).
Els moderadors són experts en la matèria i la selecció de llibres funciona.
Eina de foment i prescripció lectora: els continguts perduren a la xarxa. El material està en línia i ésconsultable. S'acaba convertint en un repositori de recursos obert.
Possibilitat de compartir tot tipus de documents: audiovisuals, sonors, etc. que enriqueixen la lectura i elconeixement entorn de l'obra.
Club vinculat a Facebook: contacte ràpid i fàcil amb gent d'arreu, inclosos els autors, traductors, editors, etc. através de citacions i etiquetes.
Complicitats i facilitats de difusió: a través de les xarxes socials s'arriba a nous lectors.
Es genera un intercanvi d'opinió més elaborat i re�exiu (avantatges del llenguatge escrit i del temps perelaborar-lo) i que perdura en el temps. Es poden repescar kls anteriors. Això no va en detriment del'espontaneïtat.
Hi ha menys temptacions de desviar el debat cap a converses personals: "los comentarios se ciñen muchomás a lo que vamos leyendo, lo literario y artístico, lo que acontece en la trama, sus personajes, el estilo… ysabemos muy poco (o apenas nada) de la vida de quienes participan en el club".
Afavoreix la participació de persones tímides (fa menys vergonya escriure darrere una pantalla).
La virtualitat facilita una cosa meravellosa: sovint els autors més propers (o traductors, o editors) s'inscriuencom a lectors i participen entre el públic al seu ritme, sense desplaçaments ni despeses, pel simple gust deformar part de l'engranatge. Així ha estat en el cas de "Signatura 400" amb escriptors implicats com SilvanaVogt, Marc Romera i Jordi Lara, entre d'altres.
Punts febles
Plataformes poc desenvolupades tecnològicament.
Manca de control dels inscrits. La virtualitat facilita la inconstància.
El seguiment és desigual i és més fàcil deixar-ho o desconnectar-se.
Molta gent s'apunta perquè és gratuït i sense compromís.
No participació de tots els inscrits.
A llarg termini, els lectors es cansen perquè no existeix el vincle afectiu i personal dels clubs presencials.
Dikcultat de dinamitzar el grup i establir una comunitat.
La virtualitat impedeix kdelitzar els lectors. Això només ho aconsegueixen les universitats a distància perquè
hi ha una avaluació i molts diners pel mig.
Tenim constància que els inscrits llegeixen, o si més no agafen en préstec els títols programats (els préstecsal sistema de gestió bibliotecària augmenten), però els fa mandra connectar-se i opinar.
Debilitats tècniques: "la gent més gran té algun problema tècnic, de vegades, però el 95 % dels casos es resolsatisfactòriament".
4 DiscussióEns proposàvem esbrinar si els diversos clubs de lectura virtuals del nostre entorn tenien un patró comú deseguiment i participació per tal de determinar-ne la viabilitat i projecció de futur. A partir dels resultats obtinguts éspossible establir uns punts de coincidència sobre els quals aprofundirem.
4.1 Si t'inscrius, participa!Un dels punts crítics dels clubs de lectura virtuals és la gran diferència entre el nombre d'inscrits respecte al nombrede participants reals. En aquest sentit, hi ha diversos aspectes externs que poden determinar aquestcomportament, com ara la fractura digital, entesa com les diferències que hi pot haver entre persones segons lacapacitat per utilitzar les noves tecnologies (TIC) i internet de forma ekcaç. També el clic compulsiu o facilitatd'entrada fa que el nombre d'inscripcions sigui molt més elevat en els tradicionals clubs de lectura que, en moltscasos, tenen un aforament limitat. Per entrar a un club virtual només cal registrar-se: omplir un breu formulari enlínia, triar un àlies i una clau d'accés. No es demana mostrar cap document acreditatiu, no calen presentacions ni feracte de presència en cap sessió.
Així conviuen perkls diversos: lectors participatius, els que s'inscriuen i van seguint els debats o activitatsproposades sense prendre-hi part (hagin llegit, o no, el llibre), els que no hi participaran mai o, per contra, els que enun club presencial no gosarien participar però que en un club virtual perden la vergonya i s'hi llancen. Amb tot, el fetmés destacable és que la participació és escassa i que el nombre d'inscrits, en molts casos, no es correspon amb laparticipació knal en les activitats o debats que es generen. No és una crítica, sinó una manera de copsar que hi ha,potser, interessos més enllà de la participació activa en el club.
Imatge 1. Captura de pantalla de la plataforma del club de lectura "Llibre de família"
També és cert que, com detalla una de les conductores, "els usuaris dels clubs de lectura virtuals acostumen a serlectors que per raons diverses (horaris, distància, novetat, etc.) es decanten per aquesta opció. Tot i això, hi ha unsusuaris que hi arriben indirectament. Per exemple, en casos de biblioteques on els clubs de lectura presencialstenen un nombre limitat de membres i queda gent fora". Un dels clubs analitzats utilitza el Facebook de la bibliotecaper vehicular-lo; és obert pel que fa a la consulta però cal demanar-ne l'accés per poder comentar. El conductorignora els motius pels quals més de dos-cents cinquanta inscrits s'hi han interessat i no estan actius, però hoatribueix al comportament mateix de la xarxa.
Molts usuaris fan el pas sense haver-se plantejat, individualment, participar en un club virtual. Alguns s'hi podransentir còmodes però d'altres segurament no aniran més enllà de la inscripció. D'aquí podem extreure que els clubsde lectura presencials sovint omplen les places disponibles i els clubs virtuals s'han de veure com una oportunitat.Caldria buscar fórmules per establir ponts de col·laboració entre totes dues propostes per potenciar la participació iaugmentar la visibilitat social del club virtual.
4.2 Jo desvirtualitzo, tu desvirtualitzes, nosaltres desvirtualitzemMolts conductors destaquen la importància d'introduir elements presencials en els clubs de lectura virtuals:trobades que serveixin tant per estimular la participació com per motivar i kdelitzar els lectors. Al cap i a la k, somhumans i volem socialitzar.
Una de les conductores ha observat que "a llarg termini, els lectors es cansen perquè no existeix el vincle afectiu ipersonal dels clubs presencials". Un valor afegit pel club de lectura virtual seria programar trobades presencials perconèixer l'autor en persona o el traductor de l'obra, debatre amb l'editor, valorar la feina del llibreter o (per què no?)per comprovar si els companys del fòrum són tan interessants en directe com en fotograka i establir algunaamistat.
En altres paraules, es poden pensar noves propostes o organitzar diverses activitats relacionades amb la lectura:rutes literàries relacionades amb la temàtica del llibre, sortides al cinema per comparar la pel·lícula amb el llibre, okns i tot viatges per visitar biblioteques singulars fora de les nostres fronteres.
4.3 Millores, millores! (Idees per millorar)
Tècniques: els clubs analitzats es vehiculen a través de plataformes virtuals (ReadGroups), blogs oFacebook. Qualsevol millora tècnica de les aplicacions esmentades ajudaria a incrementar la participació i elseguiment. Per exemple, a ReadGroups no es generen avisos de les converses, la interfície no ésespecialment atractiva, no poden adjuntar-se imatges als comentaris, etc. En aquest aspecte, les xarxessocials tenen avantatge respecte de les plataformes, ja que són senzilles, omnipresents i no necessitenmanual d'instruccions. Tot i això, hi ha persones que per temes de privacitat no volen formar part d'aquestesxarxes. Millorar la comunicació equival a compartir idees i atreure més usuaris. De tota manera, no hem depensar en aquestes millores tècniques només per captivar nous participants sinó (i sobretot) per millorarl'experiència dels que ja hi són.
Administració, activeu-vos: qui organitza o dona peu a iniciatives d'aquesta mena hauria d'implicar-s'hi perassegurar-ne el funcionament i no deixar-les caure en l'oblit o en la rutina.
Les dades, si us plau: l'empresa que gestiona la plataforma rep estadístiques quantitatives (hores deconnexió) a les quals no tenen accés ni els conductors ni els lectors, que s'han de conformar amb inputs méssubjectius, com ara l'ambient general que es respira en el debat (entusiasme, comentaris dels participants anivell qualitatiu) i a valorar l'extensió i la freqüència de les aportacions.
Conductors, accelereu: en tot club de lectura, virtual o presencial, el paper del conductor és fonamental.Reivindiquem la kgura del bibliotecari com a professional receptiu als gustos i necessitats de la ciutadania,persones amb un bon bagatge de lectures, capaces de transmetre la seva passió, acostumades a tractar elslectors amb diplomàcia i sensibilitat. No fan falta grans esforços, però tampoc cal pensar que tot està fet: elpúblic és exigent.
Lectors, saludeu: potser s'hauria d'inventar una mena de norma no escrita segons la qual tothom es presentiquan entra i s'acomiadi quan no vulgui seguir (explicant els motius).
Anglès, why not? Seria interessant potenciar la lectura en altres llengües, oferint obres en versió original. Enplataformes com ReadGroups, o xarxes socials com Facebook, no suposa cap complicació triar lavisualització de pantalla en anglès, per exemple. Si a això hi afegim unes lectures i uns debats en la mateixallengua, s'aconseguiria un club amb un valor afegit. És una llàstima que no es potenciïn iniciatives d'aquesttipus per a l'aprenentatge d'idiomes.
Imatge 2. Captura de pantalla de la plataforma del club de lectura "Alonso Quijano"
4.4 I més enllà, què?Si mirem més enllà, trobem experiències d'èxit a altres llocs que tenen com a nucli el foment de la lectura en formade clubs virtuals. Barbarossa (2018) explica que els grups de lectura amb més èxit de GoodReads (pàgina web de
"catalogació social" que permet als usuaris crear i compartir lliurement la seva base de dades de llibres,preferències, anotacions i ressenyes literàries) els condueixen persones famoses: Emma Watson, actriu anglesa(l'Hermione de les pel·lícules de Harry Potter basades en la sèrie de novel·les homònima de l'escriptora J. K.Rowling) porta un club de lectura feminista amb més de 221.000 inscrits, o Oprah Winfrey (presentadora detelevisió, actriu, empresària, productora i crítica literària dels Estats Units) té el seu propi club de lectura amb mésde dos milions de seguidors i una activa botiga de llibres al seu web.
Bona part dels clubs analitzats fan servir la plataforma ReadGroups. Aquesta plataforma està dissenyadaespecialment per cobrir les necessitats bàsiques dels clubs de lectura virtuals, característica que la diferencia deles xarxes social d'ús comú. A més de qüestions d'organització de continguts (per exemple, apartats diferenciatsper a aspectes teòrics i per a debats) ofereix opcions personalitzades que permeten donar-li un aspecte genuí(incloure-hi logos, imatges de les portades dels llibres, etc.). Amb tot, cal destacar que les xarxes socials presentenuna �exibilitat, un nivell de personalització i una usabilitat bastant superior a la plataforma ReadGroups.
És per aquest motiu que en relació amb els clubs virtuals hi ha hagut una notable proliferació i desenvolupament deplataformes, aplicacions informàtiques, comunitats, xarxes socials i pàgines web que promouen la interacció de lespersones a través dels llibres i la lectura. Julián Marquina (2015) presenta una llista que inclou, per exemple:
Entrelectores, xarxa social de recomanacions de llibres.Lecturalia, comunitat de lectors, comentaris de llibres i ressenyes d'obres.ANobii, comunitat formada per lectors que permet trobar, arxivar, revisar i compartir llibres.BiblioEteca, comunitat per descobrir nous llibres, valorar, comentar o anotar els teus llibres perferits.Librote, xarxa social en la qual es poden conèixer, guardar i compartir llibres.BookLikes, plataforma de blogs dissenyada per akcionats a la lectura.
5 ConclusionsReprenent les qüestions que es plantejaven a l'inici de l'article, es pot concloure que els conductors dels clubsvaloren positivament la participació i el seguiment en els clubs de lectura virtuals.
Destaquen que, malgrat que el nombre d'inscrits als clubs no correspon al nombre de membres que hi participen, espot constatar que els usuaris que s'impliquen i hi participen, ho fan activament. Per pocs participants que hi hagi, sisón actius val la pena.
Tot i que hi ha, segur, alguns aspectes que es poden millorar, els clubs de lectura virtuals gràcies a les possibilitatsque ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l'ús generalitzat d'internet, tenen camíper recórrer (i llarg!). Actualment, són moltes les administracions i biblioteques (públiques i universitàries) queaposten fermament per aquest tipus de clubs: per moderns, accessibles i perquè com a opció de promoció idemocratització de la cultura són una bona eina i a molt bon preu. Però no n'hi ha prou amb bones intencions; el quecompten són els fets. Per aquest motiu, és el moment de reclamar inversió i que s'apliquin millores tecnològiquesen moltes de les plataformes o interfícies. Amb tot, també s'ha de predicar amb l'exemple, ja que un club de lecturavirtual requereix el mateix compromís personal que un club presencial. Llegim, participem, fem pujar lesestadístiques. Presumim del que tenim, nosaltres li donem vida.
Per molt que els elements fonamentals de qualsevol club de lectura són, evidentment, el llibre i els lectors (la sevaraó de ser), bona part de l'èxit d'un club virtual es deu al conductor, que aporta un valor afegit al club per l'excel·lentfeina de prescripció lectora que fa seleccionant les lectures amb cura. Cada programació sol tenir un kl conductor ino es limita a ser un llistat, sinó que es ramikca, es treballa i es justikca, aportant tots els recursos possibles.
És important recordar que, malgrat molts esforços i millores tecnològiques, encara no s'ha inventat un mitjàperfecte per poder compartir tant la passió per la lectura com que d'aquesta passió se'n pugui gaudir a tot arreu, atotes hores i entre persones realment vinculades. Potser el que més s'hi assembla és un grup de WhatsApp "friqui",
una pàgina a Facebook o algun perkl de Twitter especialitzat. Aquestes xarxes socials permeten un accés obert idirecte, són senzilles i de fàcil manipulació. A més, són conegudes i presents a la vida de la majoria dels usuaris.Com a mostra, amb l'ús de les xarxes socials s'aconsegueix una immediatesa i popularitat més elevada, sensenecessitat d'una gran inversió tecnològica. Ara bé, això implica assumir uns certs sacrikcis, com ara no poder kltrarcomentaris inapropiats, la conservació dels continguts (que queden en mans de la xarxa social) i, sobretot, elsrelatius a la privacitat.
Finalment, un punt clau és el de l'accés: obert o restringit. De la mateixa manera que als clubs presencials hi ha unsistema d'inscripcions i es reserva el dret d'admissió, en els virtuals també és imprescindible que els usuarisemplenin un breu formulari de registre i que l'administrador del grup pugui moderar la participació. Ja no és unaqüestió de capacitat d'una sala sinó de garantir un mínim nivell de qualitat. De totes maneres, tant de bo la dinàmicade creixement dels clubs virtuals anés en augment i es donés el fet que hi hagués tanta a�uència que fos del totnecessari haver de restringir el nombre de peticions. Malauradament, no creiem que aquest sigui el cas.
6 Línies d'investigació futuresCom a línia d'investigació futura seria interessant conèixer el punt de vista dels lectors. Una nova enquestapermetria obtenir una visió acurada sobre els clubs virtuals des de la perspectiva personal dels usuaris inscrits. Ensagradaria tenir la resposta a les preguntes: què els va portar a inscriure's en un club de lectura virtual?, quina és laseva motivació?, han participat en el passat en un club de lectura presencial?, quant temps hi dediquen?, llegeixenels llibres proposats?, en fan un seguiment actiu?, on troben/demanen els exemplars?, interactuen amb la restad'usuaris o amb el conductor?, quina és la valoració que en fan?, repetirien?, per què?
En aquest sentit, també, seria molt interessant fer un estudi extens sobre les noves propostes que ofereixen l'ús deles tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i internet en relació amb el foment de la lectura i la lecturasocial. Com a possible línia d'investigació futura es podria plantejar un estudi amb relació a la indústria editorial 2.0,amb noves oportunitats per als llibres en paper o en digital, com també comparar el funcionament dels eventualsclubs de lectura virtuals organitzats o promoguts per llibreries per avaluar-ne el funcionament. Finalment, també,seria interesant valorar si la gratuïtat dels clubs virtuals afavoreix el seu èxit o si, al contrari, l'aspecte econòmic nohi té cap mena d'in�uència o relació.
BibliograeaArana Palacios, J. (2016). "Clubes de lectura". En: Millán, J. A. (coord.). La lectura en España. Informe 2017. [Madrid]:Federación de Gremios de Editores de España, p. 141–153. <http://www.fge.es/lalectura/2017/>. [Consulta:05/09/2018].
Barbarossa, L. (2018). Come creare un gruppo di lettura online su GoodReads. <https://gruppodilettura.com/2018/11/21/come-creare-un-gruppo-di-lettura-online-su-goodreads/>. [Consulta: 20/11/2018].
Carreño, O. (2012). Clubes de lectura. Barcelona: Editorial UOC.
— (2015). El eco de las lecturas: introducción a los clubes de lectura. Santiago de Chile: Dirección de BibliotecasArchivos y Museos. <http://plandelectura.gob.cl/recursos/el-eco-de-las-lecturas-introduccion-a-los-clubes-de-lectura/>. [Consulta: 25/10/2018].
De la Cruz-González, I.; Saurín, J. (2008). Un viaje virtual por los Clubes de Lectura. <http://eprints.rclis.org/12561/>.[Consulta: 12/10/2018].
Ferrándiz Soriano, J. L. (2013). "Clubes de lectura virtuales: el modelo por videocoferencia". Tejuelo: revista deANABAD Murcia, n.º 13, p. 26–35. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5215446>. [Consulta:12/10/2018].
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Club de lectura Llibre de família. <http://www.readgroups.com/gencat/clubs/36>. [Consulta: 24/11/2018].
Gobierno de Castilla-La Mancha. Cultura. Club de lectura Alonso Quijano.<http://clubesdelectura.castillalamancha.es/clubes-lectura/alonso-quijano>. [Consulta: 24/11/2018].
Huysmans, F.; Vráblová, T. (2016). Promoting reading in the digital environment: report of the working group of EUstate's experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg:Publications O�ce of the European Union. <http://bit.ly/28Oxf1E>. [Consulta: 29/09/2018].
Marquina, J. (2015). 14 redes sociales y comunidades online para fanáticos de la lectura.<https://www.julianmarquina.es/14-redes-sociales-y-comunidades-online-para-fanaticos-de-la-lectura/>. [Consulta:20/11/2018].
Moreno-Mulas, M. A.; García-Rodríguez, A., Gómez-Díaz, R. (2017). "Conversando en la nube: cómo organizar un clubde lectura virtual". Revista general de información y documentación, n.º 27, p. 177–200. <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/56566>. [Consulta: 25/10/2018].
Reitz, J. M. (2010). Odlis: Online Dictionary for Library and Information Science. Santa Barbara, Ca: ABC-CLIO.<http://www.abc-clio.com/ODLIS/about.aspx>. [Consulta: 14/11/2018].
Facultat de Biblioteconomia iDocumentació (UB)(http://www.ub.edu/biblio) Carrer Melcior de Palau 140, 08014-
Barcelona
Graus (http://www.ub.edu/biblio/futurs/)Màsters (http://www.ub.edu/biblio/masters/masters.html)Doctorat (http://www.ub.edu/biblio/doctorat-dinformacio-i-documentacio-./doctorat-dinformacio-i-documentacio-en-la-societat-del-coneixement.html)Altres estudis (http://www.ub.edu/biblio/cursos-de-formacio-continuada/altra-oferta-formativa.html)Recerca (http://www.ub.edu/biblio/recerca/7.html)
Estudis de Ciències de la Informaciói de la Comunicació (UOC)(http://www.uoc.edu/portal/ca/estudis_arees/ciencies_informacio_comunicacio/docencia/index.html)Rambla del Poble Nou, 156, 08018-
Barcelona ([email protected]
(mailto:[email protected]))
Oferta formativa (http://www.uoc.edu/portal/ca/estudis_arees/ciencies_informacio_comunicacio/docencia/okcials/index.html)Coneix la UOC (http://www.uoc.edu/portal/ca/universitat/index.html)Recerca i innovació(http://www.uoc.edu/portal/ca/recerca-innovacio/index.html)Viu la UOC (http://www.uoc.edu/portal/ca/viu-la-uoc/index.html)Estudia a la UOC(http://estudis.uoc.edu/)
