L'Enigma de Marco Polo Per Jordi Bilbeny 2

8/12/2019 L'Enigma de Marco Polo Per Jordi Bilbeny 2

1/4


2/4

versi francesa no ofereix capdubte: ho demostr plenament el1827 lerudit itali Comte BaldelliBoni en la presentaci de la sevaedici. De llavors fins avui, totsels entesos diuen que la llenguadel llibre s el francs. Un francsun pl macarrnic, carregat dita-lianismes, la qual cosa ha fet quees cregus que el llibre es va es-criure en un inexistent francoita-li.

Per el que a mi em sorprnencara ms s que la versi msantiga que es conserva en itali no

prov de cap manuscrit en aquestallengua, sin duna pssima tra-ducci del francs, en qu el tra-ductor demostra una incapacitattotal de penetrar el sentit del text.s a dir, que no hi ha cap manus-crit en la llengua de Marco Polo,sin que tots deriven dun textfrancs tamb molt poc escrupo-ls, carregat ditalianismes. Enaquest sentit, lhistoriador italiLuigi Foscolo Benedetto ha parlat

amb vehemncia de la nullitat li-terria i la incapacitat professionaldel primer copista de la versifrancesa, plena de faltes, llacu-nes, alteracions i retallades. El

professor de Cambridge A. C.Moule ha indicat que el text ha es-tat escrit per un escriv que no sa-

bia el que escrivia. I Philippe M-nard, responsable duna nova edi-ci crtica del text francs, ensaporta que li ha calgut procedir auna operaci quirrgica important

per donar sentit a certs passatges,

on el text francoitali s aberranti profundament alterat. Aix, nodubta gens ni mica que el manus-crit francs ha estat precedit al-menys duna altra cpia. Ara b,era una cpia tamb en francs oen una altra llengua?

Com que, segons ell, el copis-ta era ignorant de la llengua fran-cesa i, sens dubte, poc curs, i lesfaltes comeses no noms revelengreus modificacions de contingutsin que indiquen, sobretot, que

lescriv ha copiat coses que nocomprenia, sense pretendre corre-gir ni reescriure el text, em sem-

bla evident que haurem de ser da-vant dun original en una llenguaque no s la francesa. Per quina?

Algunes versions ens parlen alprleg que la primera cpia deltext la va dur a Frana monsenyorTibaut, cavaller de Cepoy , que lava rebre directament el 1307 delmateix Marco Polo. Per el fet certs que, des de lestiu del 1307, Ti-

baut de Cepoy era el cap de laGran Companyia Catalana dels al-mogvers. Per qu lautor, si eraveneci, lhavia triat a ell? O pot-ser no era veneci i per aquesta rano va escriure el llibre en aquesta

llengua? I si fos catal i per aques-ta ra fes arribar lobra als diposi-taris del poder catal a Orient?Aix explicaria duna banda le-nigma multisecular de la llenguaen qu va ser escrit loriginal per-dut dels viatges i, de retruc, apor-taria una gran llum al fet que la

primera cpia fos duta a Franaper Tibaut de Cepoy, que tot i estaral servei de la Gran CompanyiaCatalana, era vassall de CarlesdAnjou. Tamb ho explicarien,evidentment, el nombre ingent decatalanades del text francs quesn tingudes per inexplicables osn preses, atesa la semblana im-mensa, per italianismes i les irre-gularitats del text itali que portendirectament al catal i que requeri-rien un estudi a part.

Per, llavors, si sn certes lesmeves conjectures, qui va poderser aquest catal que, sortint dEu-ropa i desprs dentrevistar-se ambel Papa, va recrrer el regne croatde Jerusalem, Constantinoble,

Armnia i va arribar a la cort delgran kha? Nha quedat algun ras-tre histric?

Sorprn moltssim que els ma-teixos anys que Marco Polo diuque el seu pare va tornar de la cortdel kha de Prsia, lInfant Pere re-

bi, el 1265, uns llegats armenis,Jaume I envi ambaixadors aArmnia i, lany segent, segons J.

N. Hillgarth, estava en contacteamb el rei cristi dArmnia, lem-

perador bizant i el khan trtarAbaga. Aix sexplica perqu, en

aquesta poca, el sold Baibars ha-via amenaat el reialme armeni. Elrei Hethum I dArmnia va dema-nar ajuda als mongols. Aquests iBizanci tenien una aliana militar,reforada pel casament del KhaAbaga amb Maria Paleologuina,filla natural de lemperador Mi-quel VIII Paleleg.

Llavors, com que JaumedArag es convert en linterlocu-tor privilegiat de Miquel Palelega Occident, davant dels interessos

61Nm. 117 15 de maig 2008 CANVI

Lagost del 1307 Polova lliurar el seu llibre

a Tibaut de Cepoy,que era el cap de laCompanyia Catalanadels almogvers

Eudxia, via de Jaume I, princesa bizantina.

P 58-61 cultura 16/5/08 18:13 Pgina 3


3/4

de Frana i el Papat docuparlImperi Bizant, el rei catal haviaesdevingut, alhora, una pea clauen lengranatge de lalianagrecomonglica. Larribada, el fe-

brer del 1267, dambaixadors delgran kha a la cort catalana de Per-

piny en seria la culminaci pol-tica. El rei Jaume explica amb de-teniment al Llibre dels Fets:Mentre era a Toledo, ens vinguun missatge que Jaume dAlarig,que era nostre, i ns lhavem en-viat al rei dels trtars, havia vingutdall i ens aportava un bon mis-satge; i amb ell venien dos trtars,homes honrats, per lun era mshonrat i tenia major poder. Des-

prs de comentar-ho al seu gen-dre, el rei de Castella, i que aquestli desaconsells el suport militar,el rei Jaume escriu: Que era cosavera i certa que el fet era gran, icap rei que fos de el mar no tin-gu paria ne amor amb aquells tr-tars: luna, que de poc temps enhavia comenat llur poder; laltra,

que ells no enviaren mai cap mis-satge a cap rei de cristians, perqutinguessin llur amor, fora de ns. I

puix que a ns havien enviat mis-satge senyaladament, entre els al-tres, semblava obra de Du, queell volia encomanar aix a ns,que ns ho fssim; i puix que ellho volia, ns, ni per respecte ni

per temor de la nostra persona niper molt que ens hagus de costar,no li defugirem que ns aquestacosa no provssim amb tot el nos-tre poder.

s a dir, Jaume I s plenamentconscient que s lnic rei dOcci-dent que pactar una aliana

polticomilitar amb el gran kha.Temps enrere li va enviar un am-

baixador, que ara tornava amb dosmissatgers mongols, per tancar el

pacte i fermar un croada conjuntaper a la conquesta del Sant Sepul-cre. Sembla que lambaixada delstrtars a la cort catalana deuria te-nir un cert ress entre les elits del

pas, ja que dos mongols sn es-

culpits segons mho fa veure Fer-

ran Margarit al claustre del mo-nestir de Ripoll. Acte seguit, el reies va desplaar a Valncia, on nar-ra el monarca: Ens vingu JaumeAlaric amb els trtars i un altremissatger de Grcia. I ens digue-ren de part del gran khan, que erarei dels trtars, que ell tenia inten-ci dajudar-nos; i que vingussima Alaias o a un altre lloc, i que elleixiria a ns, i per la seva terra tro-

barem all que haurem menester;i aix podrem amb ells ensemsconquerir el Sepulcre. I deia que

ell ens proveiria de ginys i ens pro-veiria de conduit.

Segons Ernest Marcos, com aresposta, Jaume dArag orden aun ciutad de Perpiny, el merca-

der Jaume Alarich, que acompa-

nys els enviats dAbaqa fins aPrsia per tractar en nom seu ambel sobir mongol lafer que aquestli proposava: la participaci delmonarca catal en una empresaconjunta a Terra Santa contra elsmamelucs dEgipte. Amb aquestainiciativa comena, doncs, dedeb la histria de la croada cata-lana a Palestina.

Aix, Jaume I comena les re-lacions diplomtiques per assegu-rar-se alhora el suport del Papa,que rep tamb, daltra banda, un

llegat mongol. Segons Marcos,hom ha pensat que el llegat mon-gol s el mateix dignatari que

port quatre mesos abans al Ros-sell la proposta de collaboraci

62 CANVI 15 de maig 2008 Nm. 117

cultura

Tant Marco Polo com Jaume Alarich fan dambaixadors a la cria papal al mateix any.

Jaume I s conscient de ser lnic reidOccident que pactar una alianapoliticomilitar amb el gran kha. Alarich tornaa Perpiny amb dos ambaixadors mongols

P 58-61 cultura 16/5/08 18:13 Pgina 4


4/4

militar dAbaqa. En estreta relaciamb aquest fet, sha suggerit tam-

b que el qui sendugu a Tabriz lalletra del pontfex era Jaume Ala-rich, el mercader de Perpinyencarregat de negociar directa-ment amb lil-khan en nom deJaume dArag.

Els parallismes entre un per-sonatge de novella anomenatMarco Polo i que, segons els ente-sos, no es correspon amb la hist-ria, i el nostre Jaume Alarich sncolpidors. Per comenar, Poloviatja amb dos parents (el pare i unoncle) i Alarich, amb dos embai-xadors mongols. Els Polo arribendun viatge a lsia el 1269 i pre-

paren el segent, que ser al capde dos anys, desprs daconseguirun guiatge papal. Alarich tornaduna ambaixada a la cort del grankha i al cap de dos anys, el 1269,obtinguts el permisos del Papa,sembarca de tornada cap al pasdels trtars en lexpedici delscroats a Terra Santa.

Diversos passatges del text deMarco Polo ens presenten aquestcom a missatger del gran kha, am-

baixador, diplomtic, desimbolt entasques de govern. El fet ha cridatlatenci de Heers, que escriu:Marco Polo apareix com un ho-me de la cort, apassionat per lacultura de la cort mongol i lorga-nitzaci de lEstat i que els inte-ressos de lautor no coincideixenamb els dun negociant. Segonsell, realment, Les Meravelles nos el llibre propi duns comer-

ciants, sin dun funcionari vincu-lat a lestat i dedicat a servir-lo. Iho acaba darrodonir dient que elseu periple formava part dunasrie de missions dndole di-

plomtica i que els tres viatgers,evidentment, formaven part du-na ambaixada. Per es dna elcas que lnica ambaixada cone-guda documentalment i histrica,en els mateixos anys, s la de Jau-me Alarich.

Veiem tamb que Marco Polo

s a Acre, la capital del regne cro-at, i a Jerusalem, i daqu passar aArmnia, on es relaciona amb elrei Hethum, abans de desplaar-sefinalment cap a la cort del kha.Doncs b: Jaume Alarich desem-

barca a Acre, amb les naus croa-des, on el trobem descrit com aplenipotenciari de la CoronadArag davant de lil-khanat i oncontinua acompanyat dels ambai-xadors mongols. I veiem, alhora,que els contactes de Marco Polosn exactament els mateixos queels dels aliats poltics del rei Jau-me. Per aix, doncs, no ens hauriade sobtar que el llibre de MarcoPolo deixi ben explcit que elgran kha envi moltes ambaixadesal Papa, al rei de Frana i al reidEspanya, que no s altre que elmonarca catal.

A ms a ms, sabem que el reiJaume I i Miquel VIII Paleleg

eren parents. Ambds descendiendun avantpassat com: lempera-dor de Bizanci Joan II Comm, lanta del qual, Eudxia Comm, vaser lvia materna del rei catal.Roger Alier ha ressenyat que peraix els reis catalans descendiende la casa imperial de Bizanci.

Llavors, ats que el kha Abaga erael gendre de lemperador Miquel, ique Miquel i Jaume eren parents,el monarca catal tamb estavaemparentat amb el gran kha, cosaque possibilitava que un ambaixa-dor reial pogus viure a la cortmongol i ser tractat pel kha comun dels seus ambaixadors, di-

plomtics i homes dEstat. Els ma-teixos crrecs que tenia JaumeAlarich.

63Nm. 117 15 de maig 2008 CANVI

cultura

Dos mongols esculpits al monestir de Ripoll.

Jaume I i el gran kha eren parents, cosa

que possibilitava que un ambaixador reialpogus viure a la cort mongol i ser tractatpel kha com un dels seus homes destat

P 58-61 cultura 16/5/08 18:13 Pgina 5

Documents

L'Enigma de Marco Polo Per Jordi Bilbeny 2