L�entrevista,conversa pares-docentsQui té la clau de volta en educació?

parlem de:parlem de:

Número 15 - segona època - Desembre 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

2 Entrevista.Fina Brunet

3 Reflexió entornde l�entrevista.Antoni Burgaya

4 Un pessebrediferent.Montserrat Cantó

5 L�entrevista en elmarc de l�escola.P. Esteve/M. Basseda -R. Calero - C. Massó -J.M. Vendrell

9 L�entrevistadirectius-pares.Esteve Federico

L’entrevista entre pares i mestres semprecrea neguit. Un entramat d’aspectes en-tren en joc i, tot i que el tema de la con-versa és la persona del fill -alhora alum-ne- es desvetllen un munt de matisos que,per provenir de mons diferents i llegitsdes de realitats també diferents, fan del’entrevista, si realment compleix el seuprincipal requisit, un moment clau de con-fluència i de contrast. Moment que és in-dispensable per anar equilibrant els en-torns d’un individu en procés de desvet-llament i de ple desenvolupament de totesles seves capacitats i possibilitats. Per tant,una visió i altra -ens referim a la dels paresi a la dels mestres- són complementàriesi no excloents. No és veritat que on un hiveu mandra, l’altre hi descobreix esforç?I on un remarca la manca d’interès, l’altrecomenta una possible dificultat? I on undestaca la deixadesa, l’altre hi veupreocupació? Quants neguits no hi halatents -sobretot en el mestre- fins que noes coneix l’altre punt de mira! Però, quina

gran sort poder comptar amb uns pares quecreuen en l’escola com un àmbit que afa-voreix i possibilita la fidel intervenció enl’educació del propi fill! Quinavantatge no és el de trobar uneducador i, al seu darrera, unaescola que entén que els paresno poden sols? I què en dieu sis’arriba a una bona sintonia, enuna relació amb tants d’interes-sos? Perquè, qui té la clau del’èxit en l’educació dels nostresinfants i joves? Existeix la va-reta màgica que tot ho pot? Aixòno hi és ni a l’escola ni a la fa-mília, només en els contes i en-cara! ¿No seria bo que entre unsi altres s’arribés a un pacte d’hu-militat entenent que ningú no ésposseïdor de la recepta infal·li-ble? I capaços d’acceptar la prò-pia limitació, s’aconseguís unveritable moment de cooperaciói d’equip? És somniar massa?

2

L�entrevista,col·laboració i debatParlem amb Fina Brunet.

Què és una entrevista?L’objectiu fonamental de l’entrevista ésconversar per conèixer la persona, bom-bardejant-la amb preguntes relacionadesamb el que tu vols saber. Cal documentar-te bé i no tenir cap idea preformada per-què, és amb l’entrevista, quan acabes dedescobrir qui tens al davant i pots satisferles curiositats que tens respecte l’altre.Creant un bon ambient i sense transgredirels límits de la privacitat, ho pots pregun-tar tot.

Com és una entrevista a l’escola?Aquí es produeix una reciprocitat. Pares imestres s’entrevisten mútuament. Uns i al-tres no es coneixen i l’important és la pre-sentació que fan d’ells mateixos. Per unabanda, l’escola ha de fer conèixer el seuprojecte i, per altra, quan els pares parlen,el mestre coneix si són uns pares obses-sionats pels coneixements o si volen queel seu fill es criï com a ésser humà, social-ment agradable i que tingui les eines quenecessita per arribar als estudis que li fa-cin falta.

Entrevista per informar o per debatre?Ha d’haver-hi informació i debat. Jo crecque, pares i mestres, han d’informar-se mú-tuament per contrastar què és millor peral fill i per a l’alumne, nexe entre uns i al-tres. Si escola i família no són dos monsmolt similars, el nen anirà perdut. No pot

Fina Brunet i Clopés, neix a Sant Gre-gori (Girona) el 1962. És mare del Polque té nou anys. El 1983 entra al móndel periodisme participant en progra-mes de ràdio i de televisió. Del 90 al93 edita i presenta “Xec en Blanc” aCatalunya Ràdio, programa que repdiferents guardons. Del 93 al 96 pre-senta a TV3, amb Gemma Nierga i Su-sanna Griso el programa Tres Senyo-res i un Senyor. Des del 1986, treballaa TV3 conduint diferents informatius.

ser que l’escola en-senyi coses i que,desprès, a casa esdespreciïn. Quinembolic, per al nen!

Com a mare, quèesperes de la con-versa amb l’edu-cador del teu fill?M’agrada de veureque l’escola coneixel meu fill i que noés un més de la classe. M’interessa de sa-ber què fa el nen a l’escola, perquè jo noho veig. Vull que l’escola em digui com elveu progressar i que em demostri quel’entén i si jo també l’entenc. Jo puc tenirproblemes amb el nen i l’escola em potajudar, i també a l’inrevés. Entenc aques-ta entrevista com un moment de col-laboració i de debat. El mestre –cara visi-ble de l’escola– no pot anar per lliure i jo,mare, tampoc. Les decisions sobre el nenles hem de prendre, conjuntament, pares imestres. La confiança mútua és el que faràtrobar la millor solució per al nen. Si no hiha confiança, malament!

Com veus el mestre?Crec que ha de ser una mica psicòleg.

Psicòleg? No tothom hi estaria d’acord!Ser una miqueta psicòleg vol dir saber lle-gir el nen i donar pistes d’ajuda i d’orien-tació. Penso que ser mestre és una de lesprofessions més vocacionals tot i la du-resa de la feina per l’exigència que com-porta. El mestre, crec, ha de ser un bonobservador dels petits detalls per tenir elmàxim d’informació. Una cosa és el queet diuen i l’altra és el que veus. Jo, com amare, faré el que digui el mestre. Ell és elprofessional. Si no confio en el mestre ma-lament, si no confio en l’escola malament.No m’interessa una escola que només vul-gui formar consellers i primers ministres,jo vull que el meu fill sigui una persona ia partir d’aquí que s’espavili.

entrevista

3

Una reflexióentorn de l�entrevista

Un instrument al servei de l�educació.

Les entrevistes són una oportu-nitat òptima per fer palès quel�educació és cosa de pares,alumnes i mestres. Cal aprofi-tar-les, hi guanyarem tots.

Una bona comunicació entre professors ipares és un dels elements clau per a l’èxitde la tasca docent, i l’entrevista és una deles eines més potents i un dels grans mit-jans de què disposem.En primer lloc, cal partir de la base quefamílies i docents tenim un mateix objec-tiu: el progrés integral de l’alumne. Mi-rant per al bé de l’alumne no ens equivoca-rem mai. Aquesta premissa ens donarà laseguretat que, molt sovint, ens manca. Pertant, l’hem d’entendre com una eina de co-operació entre pares i mestres, bàsica pera la tasca docent. Es tracta de posar encomú diferents aspectes i d’aprendre elsuns dels altres. Es tracta d’orientar i d’o-rientar-nos. Es tracta de conèixer els en-torns propers per on es belluguen els alum-nes per a poder interpretar diferents resul-tats, actuacions... i poder actuar més cor-rectament.

L�ENTREVISTA TRACTAD�ORIENTAR I ORIENTAR-NOS,DE CONÈIXER, D�INTERPRETAR

I DE PODER ACTUARMÉS CORRECTAMENT.

L’entrevista, que és un instrument que had’estar integrat en el Projecte Educatiu delcentre, respon a: què hem de dir o infor-mar? En quines ocasions i amb quina fre-qüència? Les que es realitzen habitualmenta les escoles són la d’inici o d’ingrés, lessol.licitades durant el curs per part dels pa-res o dels mestres i les lligades a les ava-luacions. En totes, hi ha un conjunt d’as-pectes que hem de vetllar especialment:1. Formació. Per fer entrevistes hi ha di-ferents tècniques. Estudiar-les seria, però,objecte d’un altre article. Les tècniques espoden adquirir, treballar i estudiar.2. Sistematització. Detalls a tenir encompte a l’hora de fer una entrevista:

– Anunciar el tema de l’entrevista en elmoment de concertar-la.

– Preparar-la correctament. Consultantamb els companys i especialistes quecalgui.

– Utilitzar la tècnica adequada per a l’ob-jectiu que volem aconseguir. Hi ha mol-tes tècniques: l’analítica, la conductis-ta, la no-directiva... Però, unes actitudssón bàsiques: cordialitat, trencar el gelamb alguna anècdota positiva de l’a-lumne, demostrar interès per l’alumnei escoltar els pares, parlar clar per aju-dar i orientar, ser prudent i delicat enles confidències que ens fan.

– Arribar a acords. Determinar els puntsmés importants i les pautes d’actuació.

– Escriure els acords. Penso que pot anarbé de tenir un petit formulari amb pa-per de còpia per a escriure’ls i signar-los conjuntament. És una idea!

– Crec, també, que val la pena considerar«quan ens tornarem a veure si no hi hares de nou». Serà en la propera entre-vista on es tractaran els acords presos.

– Finalment, cal informar l’alumne decom ha anat i de com hem quedat.

3. Convenciment. Cal acabar convençutsque l’entrevista era necessària i que haestat molt profitosa per a tots. No podempermetre que resulti un mer tràmit a pas-sar per «obligació», ni que, després del’entrevista, no quedi clara l’actuació decadascú.Per acabar, algunes idees per reflexionar:– entrevistes amb més d’una família o

més d’un professor ...– entrevistes sistemàtiques amb alumnes,

portant-ne el control i el registre– entrevistes amb tota la família.– entrevistes per donar el primer informe

del curs (aclarir dubtes, parlar amb to-tes les famílies el primer trimestre).

– entrevistes quan una famíliao un alumne deixa el centrea 6è, a 4t d’ESO o a 2nbatxillerat.

– ...Antoni Burgaya - E.P. Terrassa

escola pia

4

Deixem el mónuna mica millorTestament.

S’acosta Nadal, un dels moments de l’anyen què les tradicions semblen més arrela-des. També l’escola viu i participa delsseus costums. Hem après a conviure ambPares Noëls i avets decorats, però les can-tades de Nadales, les felicitacions i el pes-sebre es mantenen vius entre nosaltres.Si bé l’escola és caliu de tradicions, tam-bé ho és de fantasia, d’ecologia i de moltsd’altres valors educatius. Per tant, quanpensem en fer el pessebre per ajudar a re-viure el moment del naixement de Jesús,per què no li donem un aire nou?Pot ser innovador pel que fa al concepte.Aquí en teniu un exemple: Sota el lema«Tots els pobles de la terra volen encami-nar-se a Betlem» es fa el pessebre només

Un pessebrediferentCal fer volar la imaginació.

Aquestes són les últimes paraules meves que sentireu;per tant, mediteu-les.

La meva vida ha estat molt feliçi voldria que es pogués dir el mateix de cada u de vosaltres.

Crec que Déu ens ha posat en aquest món perquè siguem feliçosi gaudim la vida.

Però la felicitat no prové de la riquesa, ni de tenir èxit en la carrera simplement,ni de donar-se gust a si mateix.

Un pas vers la felicitat és fer-se sa i fort des d’infant,per poder ser útil i alegre arribat a home...

Mireu sempre el costat bo de les coses i no el dolent.Però la vertadera manera d’obtenir la felicitat és fent feliços els altres.

Mireu de deixar el món en unes condicions més bonesque les que hi havia quan hi vau entrar.

D’aquesta manera, quan us arribi l’hora de morir,podreu fer-ho feliços

perquè almenys no heu perdut el tempsi heu fet tot el que ha estat a la vostra mà per fer el bé.

Que Déu us hi ajudi. El vostre amic:

Baden-Powell

pregària

experiència

amb cases diferents agrupades per estils:iglús, masies, tendes d’indis, cabanes detroncs, gratacels..., i de cada grup en sor-tia un camí i tots s’unien davant la covade Betlem.O bé un altre: «El futur i Nadal». On elsReis arribaven amb unes naus fantàstiques,i la molsa i el suro es canviava per un es-pai sideral.També pot ser innovadora la tècnica deconstrucció de les figures, fetes amb cadi-res, amb material de rebuig, maniquís defusta... Només cal fer volar laimaginació i recolzar les pro-postes que els nostres nois inoies són capaços d’enginyar.Montserrat Cantó-E. P. Calassanci

5

L�entrevistadins el marc escolar

Una eina d�acció tutorial.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE ENUNA ENTREVISTA AMB ELS PARESPilar Esteve i Montserrat BassedaEscola Pia de Caldes

L’entrevista, tant amb pares com ambalumnes, és una eina d’acció tutorial i coma tal l’hauríem de considerar. Cal que tin-guem en compte diferents aspectes:• Motiu de l’entrevista.• Objectius.• Lloc.• Marcar un temps per a la seva realitza-

ció.• Manera de concertar-la.Un cop definits aquests paràmetres hemde contemplar les fases que té tota entre-vista:• Preparació: Previ a l’entrevista, caldrà

conèixer les característiques generals del’alumne en l’àmbit personal i escolar,saber quines dades volem obtenir (ob-jectiu) i com plantejar preguntes. Endefinitiva, tenir un bon recull d’infor-mació de l’alumne.

• Realització: Inici de l’entrevista. Elsmotius i l’objectiu de l’entrevista hande ser explicitats com més aviat millor.Les dilacions afavoreixen les falses in-terpretacions.

• Conclusió: Quan es creu que el tempsde l’entrevista ha finalitzat s’ha de sermolt clar. Cal fer un resum dels aspec-tes tractats, definir les línies a seguir iarribar a un compromís. S’acordarà con-juntament la data d’una propera entre-vista.

Les entrevistes, segons el moment tempo-ral en què es realitzen, les podem classifi-car de la següent manera:• Entrevista inicial (és molt important la

primera impressió per a una futuracol.laboració).

• Entrevista de seguiment.• Entrevista final.Pel que fa referència a les entrevistes ambels pares, a l’hora del seu enregistramentcal evitar d’acumular les dades que no si-guin prou significatives.

Hem de contemplar-hi els següents punts:• Dades personals de l’alumne: Nom,

edat, qui sol.licita l’entrevista, motiu,qui ve a l’entrevista, situació familiar,treball pares, nombre de germans.

• Dades evolutives significatives. Feranotacions sobre el procés en aspectespersonals, motrius, afectius... impor-tants.

• Dades acadèmiques rellevants: Adqui-sició de continguts curriculars, actituds,procediments i conceptes, segons l’edatde l’alumne.

• Adaptació: Al grup-classe i als profes-sors; als hàbits, a les incidències, a lesreaccions emocionals.

• Observacions.• Conclusions.• Pla d’acció a seguir. Compromís.• Data per a la propera entrevista.Pel que fa referència a les entrevistes ambels alumnes d’acord amb l’edat i el mo-ment evolutiu:

• Educació Infantil. Entrevistes infor-mals. Són molt espontànies i és millorde fer-les dins de l’aula mitjançant di-buixos i jocs.

• Educació Primària. En aquesta franjad’edat els nois i noies no manifestenmassa emotivitat i algunes vegades pre-senten certa resistència. És bo de fer-les a través d’un dibuix, d’històries isempre fora de l’aula.

entrevistes

6

• Educació Secundària. Adolescència.Tenen molta capacitat de comunicar vi-vències. Algunes vegades és molt con-venient de fer una entrevista amb paresi alumnes conjuntament: en aquestesedats s’han d’implicar els mateixos noisi noies per prendre consciència de la si-tuació i poder assumir els canvis.

L’entrevista és una situació interpersonalentre l’entrevistador i l’entrevistat. La in-teracció és un factor molt important: unaactitud empàtica, acollidora i facilitadoraafavoreix la col.laboració. Hem d’usar unllenguatge comprensiu i ser respectuososamb el temps dels pares.

L�ENTREVISTA. UN MOMENT PERSUMAR ESFORÇOSRemei Calero - Escola Pia d’Igualada

Hi ha un equilibri i una delicadesa en to-tes les entrevistes pares-tutor. Els paresexpressen la gran estima pels seus fills, elprofessor ha de trobar com explicar lescoses d’aquest món tal com són; els pareshan de posar la voluntat d’acceptar el noital i com és, amb les seves qualitats i de-

fectes. Amb tot això el professor pot aju-dar-hi perquè explica, orienta, convida aldiàleg, gràcies a anys de reflexió, d’expe-riència, d’observació i de preparació.L’exposició en una entrevista té diferentsobjectius:– obrir les portes de la discussió pares-

fills en el terreny humà i professional-acadèmic. La tasca tutorial no és dir:“tu hauries de fer...” sinó explicar totallò que es pot fer;

– despertar la necessitat familiar de man-tenir una via de comunicació indefini-dament oberta. Les grans xerrades, elssuperdiscursos... no serveixen. És la tas-ca del dia a dia, la voluntat i perseve-rança allò que els nois i noies podenaprendre de nosaltres;

– introduir alternatives: nous elements detreball, referències en diferents àmbits,informacions per proveir de nous siste-mes de treball aquesta comunicació pa-res-fills;

– intercanviar material de treball i infor-macions referents al rendiment, les il·lu-sions, problemes i angoixes, comporta-ment dels nois amb molta sinceritat;

– arribar a un consens i a un pla de treballconjunt, on pares i tutor declarin el seuinterès pel projecte i es comprometin acol·laborar-hi i a fer-ne un acurat segui-ment dels progressos de l’alumne.

Aquest és un esquema de treball personal,diferent per a cada família. És un pla fet amida i en funció de les característiques decada alumne, repartint, però, les respon-sabilitats entre els nois, pares i tutor demanera proporcional. Al llarg del curs s’had’anar fent una valoració de tot el procés.Els nois són importants tant per als parescom per als professors, i cada alumne ésun repte. Ells justifiquen l’ús de tots els

mitjans de què disposemper dur a terme la nostrafeina; educar i orientar-losen el seu desenvolupamentpersonal, dins d’un marcde llibertat i d’il·lusió queels hauria d’acompanyarsempre com alumnes del’Escola Pia.

QUAN ELS MÉS PETITSENTREN A L�ESCOLAMª Carme Massó - E. P. Sant Antoni

Per als nens i nenes d’educació infantil,l’entrada a l’escola suposa la primera se-paració física i afectiva del seu entorn fa-miliar. Per als qui ja han anat a la guarde-ria, l’escola significa un marc físic dife-rent del que fins ara estaven acostumats ies troben formant part d’una comunitat

entrevistes

7experiència

entrevistes

més nombrosa de la qual, ells en seran elsmés petits.Per tal d’afavorir una bona adaptaciód’aquests nens hem previst un dia de visi-ta perquè els pares, juntament amb els seusfills puguin veure l’escola i conèixer laseva classe.

– ENTREVISTA INICIAL PER ALS NENS I NE-NES DE P3

En començar el curs hi ha un primer con-tacte pares-nen-mestres amb la finalitatd’establir una relació personal i de crearun clima de confiança. Aquesta entrevistaserveix, també, per recollir les dades sò-ciofamiliars, lingüístiques i de desenvo-lupament maduratiu del nen i nena durantels primers anys de la seva vida. És con-venient que els pares assisteixin a l’en-trevista amb el seu fill o filla, ja que es potaprofitar la seva presència perquè el nenconegui la seva mestra i que prengui unprimer contacte amb alguns dels materialsque utilitzarà.En aquesta entrevista es tracta també de:– la incorporació progressiva dels nens i

nenes a l’escola a fi de facilitar-los l’a-daptació,

– la participació dels pares en el procéseducatiu i d’aprenentatge del seu fill,

– la importància de valorar qualsevol ac-tivitat que faci el nen i la nena a l’escolai l’esforç que li comporta.

Aquest primer intercanvi s’aprofita perquèels pares puguin comentar allò que desit-gin i aclarir els seus dubtes i preocupa-cions.

– ALTRES INTERCANVIS

Al llarg del curs i sobretot durant els pri-mers dies, és convenient que el mestre de-diqui una estona per poder intercanviar

informació puntual amb els pares sobre elseu fill o filla.

– ENTREVISTES PER A TOTA L’ETAPA D’EDU-CACIÓ INFANTIL

Tots els mestres tenen una trobada mésllarga i aprofundida amb els pares de cadaalumne, com a mínim una vegada per curs.En aquesta entrevista es parla del nen, delseu comportament, de la relació amb elsseus companys i la mestra, de la seva acti-tud davant de les diferents situacions, delprocés en els aprenentatges...Si es fa un cop lliurat l’informe escolar,aquest pot ser el punt de partida de l’en-trevista: comentar la interpretació que s’hafet de l’informe i la coincidència o no ambl’actitud del nen o nena a casa. Un copfeta l’entrevista, cal deixar constància delstemes tractats i dels acords presos i in-cloure-ho en el dossier de l’alumne.Sempre que s’observi, tant per part delspares com de l’escola, un canvi significa-tiu en l’actitud del nen o nena, cal parlar-ne conjuntament, al marge de l’entrevistaprogramada.

ELS PARES, L�ALUMNE I EL TUTOREN UNA ENTREVISTAJosep M. Vendrell - E. P. de Tàrrega

En el nostre col·legi estem convençuts quetant les reunions com les entrevistes sóndues bones vies per afavorir el coneixe-ment entre pares i mestres. Ja que són lesúniques ocasions de contacte entre famí-lia i escola s’han de planificar amb cura

8

entrevistes per aconseguir un bon diàleg i col·labora-ció i poder ajudar els nois i noies en laseva educació.La primera reunió es fa en començar elcurs, procurant que sigui el mes de setem-bre i s’intenta que hi assisteixi la majoriade pares. El mestre-tutor hi dóna les líniesd’actuació del nou curs:– els objectius que es volen aconseguir,– la metodologia de treball,– la importància de les actituds i dels va-

lors, situant en el seu lloc les notes,– les activitats extraescolars,– les excursions obligatòries,– les dates de convivències i d’avaluació– la dinàmica de la tutoria.Aquesta dinàmica, en el cicle superior deprimària, suposa que el tutor per arribar alconeixement de l’alumne necessita, tam-bé, l’opinió dels educadors de cursos an-teriors, a més de la de cada alumne i ladels seus pares. D’aquesta manera tothomqueda implicat.En la primera tutoria els alumnes han decontestar el més àmpliament possible iamb tota sinceritat, assegurant-los la con-

fidencialitat, un seguit de preguntes sotael títol genèric: Qui sóc jo?:- Qui sóc jo com a persona?- Qui sóc jo com a estudiant?- Quines expectatives tinc per a aquest

curs?D’aquesta manera, en la primera entrevis-ta, prèviament concertada i en la qual sem-pre hi assisteix l’alumne, es llegeixen lesrespostes i les famílies poden ampliar-leso matisar-les del tot o en part. És molt en-riquidora per a tots ja que els pares desco-breixen aspectes del seu fill que no sabienEs comenta, també, com ha començat elcurs, com treballa, si cal un canvi d’actitudo que es comprometi més... El tutor anotaels acords, que es revisaran en la properaentrevista.Abans d’acabar l’entrevista el tutor acon-sella els pares que escoltin i acompanyinels fills en la seva educació, seguint-losde prop en el seu treball escolar. Finalment,se’ls recorda que el col·legi està obert alsseus suggeriments i que mantinguin el con-tacte amb l’escola i que no dubtin a dema-nar una nova entrevista amb el tutor.

què podem llegir?què podem llegir?

Amb lletra petitaJaume Cela

Edicions 62. Barcelona, 1996Ressenya feta per Marian Baqués

122 pàgines, escrites amb gràcia, on capítol rere capítol hi són tractats elsmés diversos temes que afecten els mestres: l’encís i el desencís d’algunseducadors, la formació del professorat, el món afectiu, els mètodes, els nensdifícils, les relacions amb les famílies, la imaginació, la diversitat, l’ofici demestre, la lectura, l’aprendre a parlar i escriure..., són alguns dels plats ser-vits a la taula del lector. «Aquest llibre no és una altra cosa que una cartad’amor. Per tant, no em fa cap por ni cap angúnia semblar ridícul». Així estanca el darrer paràgraf d’un llibre escrit amb el cor des de la més sentidavocació de mestre.

Parlar i escriure per aprendreJaume Jorba, Isabel Gómez i Àngels PratICE de la UABSèrie «Eines i Estratègies».Barcelona, 1998Ressenya feta per Agnès Boixader

El marc teòric en el qual se sustenta el llibre parteix de la consi-deració que «l’escola és el lloc on es reelabora l’experiènciapersonal, on es construeix el coneixement i s’estructura de ma-nera que es converteixi en útil per a la identificació i interpreta-ció de les dades que ens arriben del món extern». Un altre puntfort és la teoria de la comunicació. Si hi ha comunicació, hi haaprenentatge. I, també, que la llengua, imprescindible en totesles àrees, no pertany només al mestre de llengua sinó que ha deser una tasca compartida. Davant la constatació de les mancan-ces lingüístiques a tots els nivells, millorar l’ús de la llenguaafavoreix l’aprenentatge.

9

L�objecte de l�entrevistaés molt variat

Els directius amb els pares.

D�entrevistes en fem moltes.Cadascuna és diferent. Cal unabona preparació i cal evitard�estar a la defensiva. Hem deser capaços d�escoltar.

L’atenció a la diversitat. No és el tema del’article, ja ho sé. Però és una de les con-clusions a què arribo després de reflexio-nar i d’intentar d’ordenar aquestes quatreidees sobre les entrevistes entre els direc-tius i els pares. I és que no hi ha cap entre-vista igual i, per tant, no disposem de gai-res receptes. L’anàlisi de la tipologia d’en-trevista que mantenim en el dia a dia aixího confirma: ens les demanen, a vegadesexigint immediatesa en la resposta, per-què els aclarim dubtes, per presentar re-clamacions o quei-xes, fer sol.licituds,propostes, agraï-ments... Nosaltrestambé els convo-quem amb dife-rents finalitats: in-formar-los, dema-nar col.laboració,donar suport alsprofessionals quan s’escau, entrevistesd’inici de curs o d’etapa, aspectes disci-plinaris, agrair col.laboracions ,...L’objecte de l’entrevista esdevé, doncs,molt variat. Però molt més ho pot ser elcamí que pot prendre perquè sovint apa-reix l’inesperat. I és aleshores quan hemd’estar més alerta: què ens vol dir real-ment un pare que ve a queixar-se d’un fetpuntual? Quina informació en podem treu-re de la xerrada, que ens permeti avaluarmillor algun aspecte de l’escola?És clar: una entrevista no és res més queun procés de comunicació entre dos indi-vidus que intercanvien informació. Pertant, hi ha dos objectius que destaquen: elprimer és entendre que l’entrevista, per aun directiu, és una font d’informació dequalsevol àmbit de l’escola i, l’altre, sa-ber transmetre als pares una resposta sa-tisfactòria a la demanda plantejada.

És important de tenir en compte:– El lloc on es fa l’entrevista, que ha de

ser acollidor, còmode i ordenat.– El tipus de llenguatge a emprar: Planer,

gramaticalment correcte i sense exces-sius tecnicismes que puguin despistarels pares; però amb precisió en el llen-guatge de l’educació i adequat a la Re-forma.

– La comunicació no verbal: Postures,gestos, expressió facial o manera devestir... Tot plegat aporta informaciócomplementària a l’entrevista.

– L’assertivitat: Aquesta és una de lesclaus. Es tracta de saber defensar elspropis punts de vista sense intimidaci-ons. Cal, doncs, respectar els altres, sa-ber posar-se al seu lloc i evitar els con-

flictes personals.L’assertivitat, pertant, ens permetràde mantenir l’entre-vista amb seguretati convicció, evitantles indecisions i sa-tisfer uns pares queesperen de nosaltresuna resposta. Però a

la vegada hem de mostrar empatia, ca-pacitat de transmetre’ls comprensió irespecte pel seu plantejament.

– Seguretat i confiança: És important du-rant l’entrevista de transmetre segure-tat i confiança i anar recordant elsacords presos. I arribar d’una forma pro-gressiva al final de la conversa, que maino ha de ser amb un comiat brusc.

Hi ha molts més aspectes, òbviament, peròacabaré recordant els elements claus queesdevindran factors d’èxit: bona prepara-ció, no estar a la defensiva, saber aparcarel que no es pot resoldre, donar la raó enallò que calgui, començar amb temes in-trascendents per crear un clima de con-fiança, afavorir les qüestionsobertes perquè l’interlocutorparli força i, sobretot, escoltar,escoltar molt i sempre.Esteve Federico - E. P. de Calella

AMBIENT ACOLLIDOR.LLENGUATGE PROPER.

IMPORTÀNCIADE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL.

ASSERTIVITAT I EMPATIA.SEGURETAT I CONFIANÇA.

CAPACITAT D�ESCOLTAR.

per millorar

10

Noticiari breuactualitat

RESPONSABLES D�INFORMÀTICAEl 19 d’octubre, els responsables d’informàticad’Educació Infantil i Primària es van trobar perparlar de com fer avançar l’ús de les noves tec-nologies de la informació en el currículum. Vanconvenir de fer una llista de discussió per In-ternet per tal de compartir experiències, infor-macions i establir un nivell de col·laboraciómés gran entre ells.

CURS PROGRAMA CLICEls passats dies 23 i 26 d’octubre, es va feruna formació del programa educatiu CLIC perals docents de les nostres escoles amb un totald’onze participants. El curs finalitzarà el mesde gener amb la realització d’un projected’aplicació del CLIC al currículum.

RECURSOS DE SUPORTA LES ÀREES

El passat 27 d’octubre es va realitzar la pre-sentació de materials de suport per introduir lainformàtica a l’Educació Infantil i al cicle Ini-cial de Primària. La intenció és la de tenir cadacop més recursos i més idees i, també, afavoriruns espais de trobada i d’intercanvi.

CAMINEM AMB...ELS DRETS HUMANS

El dia 27 de novembre, els alumnes de 4td’ESO i de 2n de BUP que voluntàriament hanvolgut participar en la Caminada han anat desde La Garriga a Puiggraciós, amb la col·la-boració en l’organització de l’escola de Gra-nollers.Diferents moments de reflexió sobre els DretsHumans, durant la Caminada, els ha ajudat aprendre consciència del tema. Es va acabar ambun acte conjunt al Monestir.

TROBADARESPONSABLES EXTRAESCOLARS

El proppassat 28 d’octubre es va convocar elsresponsables de les activitats extraescolars iesportives dels nostres centres.Per a aquest curs hi ha previstes tres sessionsde treball amb la finalitat d’avançar en la uni-ficació de criteris referents a les activitats entemps escolar. La primera sessió es va centraren l’organització i recursos d’aquestes activi-tats, en la relació entre el Projecte del Centre iel temps extraescolar, en el seguiment de lesactivitats, la formació de monitors, i altres.

COORDINADORS DE BATXILLERATEl 5 de novembre es reuniren els coordinadorsde batxillerats de les escoles que estan implan-tant aquesta etapa, per analitzar conjuntamentels processos seguits i per posar en comú ne-

guits i solucions. Es constata la molta feina fetapels equips docents i la importància de la pre-paració de tot el curs passat, en les escoles queenguany inicien en els nous batxillerats. En to-tal són 14 les escoles del nostre col·lectiu queimpartiran aquesta etapa: 6 que ja tenen pro-mocions completes, 3 que ja estan a 2n curs i 5que enguany han començat amb el 1r curs.

PREPARANT L�ASSEMBLEADurant tot el novembre, els docents han treba-llat a cada escola per analitzar la realitat i ferpropostes de millora. És el primer pas per for-mular els objectius que cada escola es proposaempènyer -de manera especial- els propersquatre cursos.També s’ha començat a posar en funcionamentel procés de participació de l’alumnat enl’Assemblea. En aquesta reunió hi participa unalumne delegat de curs de secundària de cadauna de les escoles que tenen aquesta etapa. Espreveu una primera fase de conscienciació ipresentació del procés a cada escola i, ja elproper trimestre, alguna acció conjunta entrealumnes de diferents escoles.

RESPONSABLESRESPONSABLESRESPONSABLESRESPONSABLESRESPONSABLESDE SIMULADE SIMULADE SIMULADE SIMULADE SIMULACIÓ DCIÓ DCIÓ DCIÓ DCIÓ D�EMPRESES�EMPRESES�EMPRESES�EMPRESES�EMPRESES

El postpassat 5 de novembre es varen reunirels responsables dels cursos de simulaciód’empreses de les nostres escoles. Entred’altres, es varen tractar els temes de l’auto-formació i de la formació per a monitors. Tam-bé es va parlar de l’Euro i de la necessitat decomençar a actualitzar les aplicacions infor-màtiques que s’usen en la simulació.

COORDINADORS DE PASTORALEls Coordinadors de Pastoral de totes les es-coles van fer una reunió, el dia 9 de novembre,als locals de l’Equip de Gestió on s’ha infor-mat dels diferents aspectes referents a la Ca-minada per... el Drets Humans. Intermón, SE-TEM i la Fundació Educació i Solidaritat expo-sen els projectes i treballs que estan duent aterme.

PRESENTACIÓDEL PROJECTE APQUA

Dintre de les sessions destinades a presentarrecursos de suport a la tasca docent, el 10 denovembre es donà a conèixer el projecte AP-

QUA, per a l’aprenentatge de la Química a se-cundària. Tinguérem entre nosaltres dos delsautors dels materials didàctics, de la Universi-tat Rovira i Virgili. Els docents que prengue-ren part en la sessió realitzaren les mateixesexperiències que l’alumnat, en una seqüènciadidàctica completa. Aquest projecte, treballat

11

Noticiari breu informació

ja en alguna de les nostres escoles, és modular(hom pot usar cada mòdul en el crèdit que lisigui més adient) i s’acompanya d’un materialde treball pràctic de l’alumnat, de manera queaquest ha de planificar el seu treball, realitzarcomprovacions experimentals i treure les con-clusions.

PROGRAMA D�AVALUACIÓEl passat dia 10 de novembre es va realitzaruna formació sobre l’avaluació de batxilleratsamb el nostre programa SIG. Hi varen assistirels responsables del programa d’avaluació deSecundària de les escoles que aquest any te-nen batxillerats. La reunió va destacar per l’altgrau participatiu dels assistents i la conseqüentresolució de la gran majoria de dubtes plante-jats pels mateixos. Al final satisfacció generali un esperançat futur per a la nostra aplicació.

LA BASE DE DADESL’11 de novembre es fa una sessió amb els di-rectors de les escoles per poder aprofitar més imillor la Base de Dades de Recursos Humans,creada de fa temps, perquè sigui un instrumentcada cop més útil de cara a la formació delsnois i noies dels nostres centres.

GRANOLLERS

ANEM A TIJUANAQuan pel cap volten idees i pel cor bullen emo-cions és fàcil embarcar-se en un projectecom aquest.La Mònica i l’Anna, dues mestres de l’escolaPia de Granollers que estan treballant ambnens i nenes d’educació infantil, preparen unprojecte que ens volem fer conèixer. Es

tracta d’un projecte de formació i solidaritatamb una escola de Tijuana (Mèxic). Hi faranuna estada d’un mes aproximadament ambla finalitat d’orientar i aportar tot tipus de re-cursos per al parvulari que, allà, tenen previstd’iniciar el curs vinent. Amb l’ajut de la di-recció de l’escola, de mica en mica aquestail.lusió ha anat prenent forma i sembla que fi-nalment es farà realitat. Quan tornin ja en «fa-ran cinc cèntims»!

NOVETAT PER A PAPERS!Ara, podeu llegir la revista PAPERS abans queus arribi a les mans. Podeu recuperar els arti-cles de números anteriors que per alguna raóus puguin interessar i veure les fotografies encolor. Només cal que accediu a la web de l’Es-cola Pia: http://www.epcat.net

50 ANIVERSARIDELS DRETS HUMANS

El dia 10 de desembre totes les escoles faremun acte conjunt per celebrar els 50è aniversaridel Drets Humans.

COORDINADORSDE FORMACIÓ OCUPACIONAL

El 19 de novembre va tenir lloc la primera re-unió de coordinadors de formació professio-nal ocupacional. En la reunió es va parlar delsobjectius pels que l’Escola Pia de Catalunyaparticipa d’aquesta formació, del Pacte per al’Ocupació a Catalunya i de les directrius quecaldrà seguir per a sol·licitar cursos de cara al’any 1999. Altres temes van ser la inserciód’alumnes, les pràctiques en empreses, i lescertificacions de qualitat del Drets Humans.

L’Equip de Gestiói l’equip dePAPERS

us desitgen unBon Nadal.Que el Jesúsdel Pessebre

ens portinova joia

i il·lusió renovada.

12

Què voldríempreguntar?No sempre sabem com.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

Més enllà d�un diàleg clar hiha les suposicions, les impres-sions o els dubtes.

Saber certs elements de cada família ensajudaria, a nosaltres mestres, en la feinadocent i en la relació dels alumnes.Conèixer, nosaltres pares, alguns trets delsdocents i de l’escola ens milloraria la con-fiança en l’escola i la comprensió de lafeina que s’hi fa.Docent – Quantes hores cada setmana elpare i quantes la mare parlen amb el fill/a,sense interferències?Pares – Quant de temps, cada setmana, de-dica el tutor a pensar en l’alumne/a i a par-lar-ne amb d’altres docents?D – Quants àpats conjunts fa tota la famí-lia, parlant, sense televisió?P – Solen parlar bé o malament del meufill/a? En parlen seriosament o de passada?D – Qui tria les activitats familiars del capde setmana? Cadascú pot anar a la seva?P – Quin és el model que aquest o aquestadocent té per al seu fill/a? Com educa, acasa, el seu fill/a?D – Quan sorgeixen tensions, com es plan-tegen? Com es debaten? Com es resolen?P – Quan no es veu clar què fer amb unalumne, com s’actua des de l’escola?D – Quin és l’estímul més habitual que elpare i la mare donen al seu fill/a? Quincreuen que és el més important?P – Què valoren al meu fill/a i què li re-treuen? Què no s’atreveixen a dir-me?D – En què estan d’acord –el pare i la mare–sobre el seu fill/a? En què discrepen? Quèno s’han plantejat mai sobre el seu fill/a?P – En les entrevistes, diuen el que creueno matisen fins a desdibuixar? El que diuen,quan elogien, retreuen o aconsellen, s’hocreuen?Zum-Zum

agendaagenda

DESEMBRE3 • Formació programa de facturació per a ad-

ministradors, de les 10 a les 2.• Reunió de coordinadors de 2n d’ESO, de les

4 a 2/4 de 7.• Visita del Secretari General a Sitges (tarda).

10 • Commemoració del 50è aniversari delsDRETS HUMANS.

• Formació d’administradors: auditoria, deles 10 a les 2.

• CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.• Visita del Secretari General a Vilanova i la

Geltrú (tarda).

14 • CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.• Reunió de coordinadors FP, de 4 a 2/4 de 7.

15 • Reunió de responsables d’experimentacióPAM 3 i 4, de 10 a 2.

• Reunió de coordinadors de 3r i 4t d’ESO, deles 4 a 2/4 de 7

17 • Visita del Secretari General a Olot.

19 • Trobada de presidents d’APA.

22 • Darrer dia de presentació de sol·licitudsCCFF 99/00

25-27 •Pessebre vivent a Tàrrega.

GENER14 • CEP-1 de 4 a 6.

• Visita del Secretari General a Balaguer.

18 • CEP-2, de 4 a 6.

19 • Reunió de docents PAM 1 i 2, de 10 a 2.

21 • Visita del Secretari General a Tàrrega.

22/25 • Curs CLIC, de 10 a 6 tarda

25 • Reunió dels responsables de voluntariat, de4 a 6.

26 • Presentació de recursos de suport d’àrees, de4 a 2/4 de 7.

27 • Formació professionalitzadora per a docentsd’ESO i batxillerats, de 4 a 2/4 de 7.

28 • CEP-1, de 4 a 6.• Visita del Secretari General a Sabadell.

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

••

La revista Papers és una publicació del

SECRETARIAT DELES INSTITUCIONS ESCOLARS DE

L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - 08001 BARCELONA

Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87e-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net

Consell de redacció:Jordi Cadevall, Xavier Gilabert,

Carme Guàrdia, Miquel Mateo i Eulàlia París.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París

e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

El proper númeroanirà dedicat a

«ESCOLA-EMPRESA».

*

13

agenda

14

15

16

L’Associació de Pessebristes de Mataró cedeix a PAPERS aquest retallable.

17

Un pessebre retallableEl primer pessebre fou l’hivern de l’any 1223, quan en Joan Greccio rebé un encàrrec del seu gran amicFrancesc d’Assís. Li digué: «Per recordar millor i viure el naixement de Jesús, les incomoditats que va

sofrir sobre la palla humida de la menjadora entre el bou i la mula de l’estable, voldria representar-lo d’unamanera palpable, com si ho veiéssim de debò».

Així Francesc d’Assís començà aquest costum que s’estengué arreu del món.