fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

26 de juliol de 2020 Diumenge XVII de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.672

‘ L'ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal

5

Mirada endins per Josepa Pont i Parareda, monja del Monestir de Santa Maria de Vallbona

Lectura del primer llibre dels Reis (3,5.7-12)

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»

Salm responsorial [118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)]

El Senyor és la meva heretat;vull estar atent a les vostres paraules.

M’estimo més la lleique surt dels vostres llavisque mil monedes d’or o de plata.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforti,com vau prometre al vostre servent.Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,la llei farà les meves delícies. R.

Jo aprecio els vostres manamentsmés que l’or i més que tot,per això m’estimo els preceptes,i m’emparo dels camins enganyosos. R.

És admirable el vostre pacte,per això el té present la meva ànima.La vostra paraula, explicada, dona llumi l’entenen els senzills. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (8,28-30)

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (13,44-52)

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. [»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. »Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]

La celebració del baptisme

Tots hem rebut un tresor

Avui, Jesús una vegada més ens torna a parlar del Regne de Déu, i m’ha recordat una frase que fa anys em va colpir profun-dament i continua acompanyant-me: «...vivim a un ritme tan desenfrenat que no ens costa gens de posar preu a tot i valor a res...» Per la nostra feblesa humana, de ben segur que sovint hem valorat i fins i tot admirat quelcom pel cost del diner al posseir-ho. Però l’home en la seva vessant espiritual sent que li manca alguna cosa. Quantes vegades no ens ha emocionat més una forta abraçada que un obsequi material? Quantes vegades ens ha fet molt feliç saber passar temps amb qui ne-cessita companyia? A nosaltres Jesús ens diu: si voleu em teniu a mi, i si em seguiu us ajudaré a descobrir el Regne de Déu. Senyor, modeleu-me el cor per fer viu el tresor amagat que vau donar-me el dia del baptisme, i que amb sinceritat pugui dir com el Petit Príncep: «Només s’hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.»

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectures Diumenge XVII de durant l'any

El pluralisme creixent en la societat, unit al de la indiferència religiosa, ha anat diluint algunes conviccions o ha compor-

tat que algunes pràctiques de vida cristiana es fessin de forma rutinària o, simplement, que deixessin de fer-se. Avui voldria parlar de la celebració del baptisme dels infants i de la prepa-ració de llurs pares. Uns pares cristians que siguin conscients de ser-ne no poden deixar per a més endavant la celebració del baptisme d’un fill acabat de néixer, i menys encara dir que ja ho decidirà ell quan serà gran. Precisament, en la Carta Do-minical de la setmana passada incidia en la importància d’en-senyar a pregar els infants. Perquè, afirmava també, el tronc sòlid de la nostra personalitat ve del que hem rebut en els ini-cis de la nostra vida. Un bon aprenentatge en la pregària i en l’essencial de la fe des de ben petitons, marcarà el nostre futur, com ho marca també la resta d’una bona educació rebuda.

Pel que fa al sagrament del baptisme, el Codi del Dret de l’Es-glésia afirma el següent: «Els pares tenen l’obligació de procu-rar que els infants siguin batejats dintre les primeres setmanes; al més aviat possible després del naixement, o millor encara, abans i tot, han d’anar a trobar el rector de la parròquia per demanar-li el sagrament per al fill i per preparar-s’hi deguda-ment» (CIC 867).

I, tot seguit, afegeix: «Per tal que un infant sigui batejat lícita-ment, cal que: 1) Els pares, o almenys un d’ells o el qui legítima-ment els supleixi, hi consentin. 2) Hi hagi esperances fonamen-tades que serà educat en la religió catòlica; si no es dona, que es difereixi el baptisme, segons estableix el dret particular, i se n’adverteixi degudament als pares» (CIC 868).

En aquestes disposicions, apareix clar que s’ha de conjugar la diligència en celebrar el baptisme, el sentit de la fe i la prepa-ració deguda. L’ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal. El Dret vigent de l’Església insisteix també en la deguda

preparació, cosa que no feia l’anterior: «Els pares de l’infant que ha de ser batejat, i també els qui han d’assumir la funció de padrins, han de ser degudament instruïts sobre el significat d’aquest sagrament i les obligacions que comporta» (CIC 851).

Aquesta instrucció es troba encaminada a conèixer millor el sagrament i a assumir-ne les responsabilitats corresponents. Tant de bo que no quedi limitada a una simple exposició, sinó que arribi a aconseguir un to de pregària que desvetlli les rela-cions personals amb el Déu que convida el nounat a entrar a la família dels cristians, lloc normal on es participa de la salvació de Jesucrist.

Els futurs pares soleu llegir llibres, o mireu reportatges, o aneu a la consulta del metge per a preparar el naixement del fill que ve i per saber com l’haureu d’alimentar i d’educar des del pri-mer dia. No té res d’estrany, doncs, que també us prepareu quan es tracta d’introduir el vostre fill en la vida de Jesucrist. Mireu de fer-ho amb la màxima cura.

Ben vostre,

l'entrevista

«Més que l’aprenentatge d’uns continguts relacionats amb la fe, el nou Directori posa l’accent en la trobada amb Jesús»

Mn. Joan Àguila, delegat diocesà per a l'Evangelització, la Catequesi i els joves:

El Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelit-zació va presentar, a finals del passat mes de juny, el nou

Directori de Catequesi, l’objectiu del qual és que l’Evangeli resti sempre actual en la cultura de l’encontre, adequada a la societat actual.

A l’espera de la seva traducció al català fem una primera apro-ximació al nou Directori amb el delegat diocesà de Catequesi.

—A què respon la presentació d’aquest nou directori per a la Catequesi?

En trenta anys l’entorn cultural on vivim s’ha vist profunda-ment transformat, ara mateix tenim nous reptes que el direc-tori anterior no podia afrontar ja que ningú podia sospitar per on anirien els trets de la transformació digital de la cultura, situació que, juntament amb altres aspectes menors, ha pro-vocat la redacció d’aquest nou directori.

—Quines novetats introdueix respecte l’anterior?

Posa molt l’accent en el fet que la catequesi ha de facilitar, més que l’aprenentatge d’uns continguts relacionats amb la fe, la trobada amb Jesús, Crist viu, en la vida del cristià. Tot això te-nint en compte la comunitat, la celebració del diumenge i la pastoral familiar com a destinatari de l’acció catequètica.

Aquest nou Directori, en paraules del president d’aquest Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, Mons. Rino Fisichella, fa seva la centralitat del kerygma que s’expressa en sentit trinitari com a compromís de tota l’Esglé-sia. Una primera dimensió és la mistagògia que es presenta a través de dos elements complementaris entre ells: abans que res, una renovada valoració dels signes litúrgics de la iniciació

cristiana; a més, la maduració progressiva del procés formatiu en què està implicada tota la comunitat.

Una altra novetat del Directori és el vincle entre l’evangelitza-ció i el catecumenat en les seves diverses accepcions. D’on es desprèn la urgència de «dur a terme una conversió pastoral per alliberar la catequesi de certs lligams que li impedeixen ser eficaç». Per tant, el Directori presenta la catequesi keryg-màtica no com una teoria abstracta, sinó més aviat com un instrument amb un fort valor existencial. Aquesta catequesi troba el seu punt de suport en l’encontre que permet experi-mentar la presència de Déu en la vida de cadascú.

—Com influirà aquest nou directori a la pràctica, en les ses-sions de catequesi?

Cal tenir en compte que per respondre a aquestes directrius la pràctica de la catequesi es veurà afectada però no volem que suposi un trencament sinó una evolució gradual vers allò més essencial de la catequesi i en el context ideal on la catequesi s’esdevé. Des del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi, ja fa uns quants anys que estem treballant en aquesta línia per ajudar les parròquies a anar introduint aspectes que res-ponguin als reptes de la nostra cultura aprofundint en allò que dona sentit i identitat a la catequesi.

Més endavant concretarem aquestes propostes ja que ho es-tem treballant col·legialment amb els diferents delegats i tam-bé amb molts catequistes de Catalunya i les Balears que s’han animat a fer passos en aquesta línia.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4exhortació crist viuEN UN MINUT

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge 26: Diumenge XVII de durant tot l’any [1Re 3,5.7-12; Salm 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52 o bé més breu: Mt 13, 44-46 (LE/LH pròpies)] Sants Joaquim i Anna, pares de la Benau-rada Verge Maria

Dilluns 27: [Jr 13,1-11; Salm Dt 32,18-19.20.21; Mt 13,31-35] Santa Natàlia

Dimarts 28: [Jr 14,17-22; Salm 78,8.9.11.13; Mt 13,36-43]

Dimecres 29: Santa Marta (MO) [Jr 15,10.16-21; Salm 58,2-3.4-5a.10-11.17.18; Jn 11,19-27 o bé: Lc 10,38-42]

Dijous 30: [Jr 18,1-6; Salm 145,1-2.3-4.5-6; Mt 13,47-53] Beats Tomàs Capdevila i Miró, religiós, i companys, màrtirs, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (ML)

Divendres 31: Sant Ignasi de Loiola, prevere (MO) [Jr 26,1-9; Salm 68,5.8-10.14; Mt 13,54-58]

Dissabte, 1 d’agost: Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Jr 26,11-16.24; Salm 68,15-16.30-31.33-34; Mt 14,1-12]

Diumenge, 2 d’agost: Diumenge XVIII de durant l’any [Is 55,1-3; Salm 144,8-9.15-16.17-18; Rm 8,35.37-39; Mt 14,13-21 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

‘Tot és aquí’, una iniciativa per incentivar el patrimoni cultural de l’Església de ‘km 0’

Catalonia Sacra, un projecte conjunt dels deu bisbats amb seu a Cata-lunya, llança la campanya Tot és aquí, una iniciativa que vol convidar a

descobrir i visitar monuments de gran valor cultural i un actiu turístic de primer nivell: catedrals, monestirs, santuaris, ermites… Adreçada especial-ment per a persones que passaran les vacances d’estiu a Catalunya, aques-ta campanya vol visibilitzar un patrimoni repartit arreu de la geografia, clau per entendre la cultura i el país, i amb formats i estils molt diversos.

L’objectiu és incentivar un consum cultural de proximitat, de «km 0». Al web cataloniasacra.cat/xarxa s’hi poden trobar fitxes informatives d’una trentena d’espais que estan oberts a la visita i disposen d’una dinàmica

turística (horaris d’obertura continuats, atenció al visitant, servei de guiatge…). Aquests edificis formen part d’una xarxa que des de fa uns mesos treballa coordinadament per impulsar la visita al patrimoni cultural de l’Església.

Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Els joves són l'ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l'Església una frescor, una novetat, una provocació i unes

preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d'intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l'empatia, el que el Papa anomena «camins d'encontre». El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l'Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d'acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joven-tut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen «joves [concrets] amb les seves vides concretes»; conèixer com són els joves que tractem és fonamental per po-der-los entendre... Cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de se-grests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d'addiccions, víctimes de la marginació i l'exclusió social... L'església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d'avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui «el normal», ni fer mirar als nos-tres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans.

Els joves actuals viuen en el món actual: globalitzat, hiperse-xualitzat, ple d'ideologies, interessos econòmics i prejudicis, és l’era digital. Els joves viuen en aquest món i és el mateix

que el pot allunyar de l'Església per no trobar respostes a les situacions que viu. Els joves viuen, moltes vegades, allunyats de la realitat en l'esfera digital: distanciats de la seva família, dels valors culturals i religiosos… i això porta moltes vegades a les persones a la soledat més absoluta… Són els «emigrants digitals», existeixen -apunta el pontífex- uns altres emigrants fruit de les guerres. Són els «emigrants com a paradigma del nostre temps».

Ni els abusos, ni les arrugues de l'Església ens han de fer per-dre de l'esperança: és el moment d'una renovació històrica, d'una nova Pentecosta! Francesc anima també els joves a de-manar a Jesús que els renovi, en moments de debilitat, can-sament o decepció.

Arriscar-se a que valgui la pena, arriscar-se pels altres… Quants joves de les nostres parròquies tenen grans somnis, somnis no gens egoistes. El Sant Pare els convida a viure una vida comunitària, a no aïllar-se, ja que la soledat debilita i fa perdre forces, a lluitar pels altres, fer grans sacrificis pels al-tres. Aquest ha de ser l’alè pels nostres joves!

Miquel Ventura Delegat de Joventut de la diòcesi de Solsona

Com són els joves d'avui en dia?

proposta

—Ordenació presbiteral. L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Pla-nellas i Barnosell, va presidir el passat diumenge, dia 12 de juliol, a la Catedral, la seva primera ordenació presbiteral a l’arxidiòcesi, la de Mn. Robert Otaba. Nombrosos preveres, companys seminaristes i fidels de les parròquies de l’arxidiòcesi van voler acompanyar Mn. Robert en aquest dia tan significatiu. També cal destacar la presència de la Comu-nitat africana catòlica de Barcelona que va sostenir alguns cants de la celebració juntament amb una representació del Cor dels Amics de la Catedral acompanyats per l’orgue.

«El prevere és el qui significa el Cap: Jesucrist», va exposar l’arquebisbe Joan Planellas, en l’homilia. «Sabem que en Robert serà capacitat per l’Esperit Sant per fer-nos de guia, per pasturar les ovelles del Senyor, per presidir les nostres comunitats i, per tant, per posar les accions de Jesucrist en tant que és cap: reconciliar-nos amb el Pare i oferir el pa de vida que nodreix i sosté la vida cristiana», va afegir. Finalment, el Sr. Ar-quebisbe va manifestar que aquesta celebració, a més de ser un motiu de festa, «és també un motiu per repensar la nostra vida cristiana, per retrobar la nostra orientació, per saber on surt el sol de la nostra vida».

Un cop ordenat prevere, Mn. Robert va adreçar unes paraules d’agraï-ment. En primer lloc, a Déu, «per haver realitzat en ell l’obra de la seva misericòrdia». També va tenir paraules d’agraïment als seus pares «pel do de la vida i pel seu ajut i consell malgrat les dificultats» i als seus fa-miliars; per als seus formadors del Seminari Pontifici de Tarragona i del Seminari Major Interdiocesà i al seu director espiritual. Mn. Robert va tenir un record agraït a tots els mossens de l’Església de Tarragona i, en especial, als mossens de Vila-seca i Salou, i als preveres de l’arxiprestat de Reus. També va anomenar la «gran família» de l’Hospitalitat diocesa-na de la Mare de Déu de Lourdes, en especial els joves, i els feligresos de Reus, de Vila-seca, de Salou i d’arreu de l’Arquebisbat. Les darreres paraules de la celebració les va dirigir al Sr. Arquebisbe agraint-li la con-fiança manifestada en ell i per sostenir la seva vocació i ajudar-lo a es-timar només Crist i la seva Església a través d’aquest do del sacerdoci ministerial.

La celebració es va retransmetre, excepcionalment, per la pàgina web i les xarxes socials de l'Arquebisbat. Enfocar el codi QR per veure

la celebració d'ordenació

Ordenació diaconal

El seminarista Albert Font Aldaz, fill de Riudoms (Baix Camp), per la pregària i la imposició de mans del Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, serà ordenat de

diaca el proper diumenge dia 27 de setembre, a les sis de la tarda. El lloc de la celebració, a la qual tothom és convidat a assistir-hi, es concretarà més endavant.

Actualment col·labora pastoralment en les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Pere Apòstol i Santa Clara de la ciutat de Tarragona.

Encomanem-lo a Déu perquè aculli amb goig aquest ministeri.

l'entrevista - 25 anys del cpt

Mn. Joan Guiteras i Vilanova és el de-gà-president emèrit del Capítol de

la Catedral de Barcelona. El record del que es va viure al Concili el vincula a una Església amb diverses veus però amb una sola paraula, que sap ajustar la seva missió a l’Evangeli.

—Com recorda la seva participació en el Concili Provincial Tarraconense?

Vaig participar, per designació del Capí-tol de la Catedral de Barcelona, en aquest Concili Provincial. Em vaig sentir honorat de ser testimoni del ressò de les veus de les diòcesis de Catalunya. El Con-cili era un do de Déu i entroncava amb les Constitucions del Vaticà II. Sovint em preguntava: Església, ¿què dius de tu mateixa i com ets fidel a la teva missió a la nostra terra? Quan es parlava de l’Es-glésia, de vegades, estava molt content i altres no tant. Hi va haver moments de tensió, cosa normal. Suposo que els bis-bes també hi patien.

—Què va representar per a l'Església aquesta iniciativa?

Va ser un moment intens: s’havia de fer una avaluació i establir elements per una missió adequada als contemporanis. De-manava sinceritat. El fruit primer era la conversió. Les estructures es renoven amb la sinceritat provinent de l’Esperit.

Algunes conclusions no foren del grat de tots. Suposava una reflexió, més enllà de les opinions. No era patrimoni d’elits, sinó una eina que mouria la vida dels fi-dels i que havia d’arribar a molts.

—Quins aprenentatges es poden ex-treure d'una experiència sinodal com aquella?

Feia temps que no s’havia celebrat cap Concili Provincial. Els cristians hauríem d’aprendre més a reflexionar, a dialogar i, per tant, a saber quines cartes entren en joc. Dialogar comporta tractar els as-sumptes amb franquesa, sense faltar a la prudència que sant Tomàs, en la Summa, defineix com la «recta ratio agibilium», és a dir, com «el raonament recte per actuar bé». Les sessions demanaven pa-ciència. Escoltar també fatiga, tot i que el sant cafè, de tant en tant, ens des-vetllava. A més, convé que els diversos accents dels grups eclesiàstics se sentin germans.

Mn. Joan Guiteras i Vilanova:

«El Concili demanava sinceritat,el fruit primer era la conversió»

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4exhortació crist viuEN UN MINUT

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge 26: Diumenge XVII de durant tot l’any [1Re 3,5.7-12; Salm 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52 o bé més breu: Mt 13, 44-46 (LE/LH pròpies)] Sants Joaquim i Anna, pares de la Benau-rada Verge Maria

Dilluns 27: [Jr 13,1-11; Salm Dt 32,18-19.20.21; Mt 13,31-35] Santa Natàlia

Dimarts 28: [Jr 14,17-22; Salm 78,8.9.11.13; Mt 13,36-43]

Dimecres 29: Santa Marta (MO) [Jr 15,10.16-21; Salm 58,2-3.4-5a.10-11.17.18; Jn 11,19-27 o bé: Lc 10,38-42]

Dijous 30: [Jr 18,1-6; Salm 145,1-2.3-4.5-6; Mt 13,47-53] Beats Tomàs Capdevila i Miró, religiós, i companys, màrtirs, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (ML)

Divendres 31: Sant Ignasi de Loiola, prevere (MO) [Jr 26,1-9; Salm 68,5.8-10.14; Mt 13,54-58]

Dissabte, 1 d’agost: Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Jr 26,11-16.24; Salm 68,15-16.30-31.33-34; Mt 14,1-12]

Diumenge, 2 d’agost: Diumenge XVIII de durant l’any [Is 55,1-3; Salm 144,8-9.15-16.17-18; Rm 8,35.37-39; Mt 14,13-21 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

‘Tot és aquí’, una iniciativa per incentivar el patrimoni cultural de l’Església de ‘km 0’

Catalonia Sacra, un projecte conjunt dels deu bisbats amb seu a Cata-lunya, llança la campanya Tot és aquí, una iniciativa que vol convidar a

descobrir i visitar monuments de gran valor cultural i un actiu turístic de primer nivell: catedrals, monestirs, santuaris, ermites… Adreçada especial-ment per a persones que passaran les vacances d’estiu a Catalunya, aques-ta campanya vol visibilitzar un patrimoni repartit arreu de la geografia, clau per entendre la cultura i el país, i amb formats i estils molt diversos.

L’objectiu és incentivar un consum cultural de proximitat, de «km 0». Al web cataloniasacra.cat/xarxa s’hi poden trobar fitxes informatives d’una trentena d’espais que estan oberts a la visita i disposen d’una dinàmica

turística (horaris d’obertura continuats, atenció al visitant, servei de guiatge…). Aquests edificis formen part d’una xarxa que des de fa uns mesos treballa coordinadament per impulsar la visita al patrimoni cultural de l’Església.

Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Els joves són l'ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l'Església una frescor, una novetat, una provocació i unes

preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d'intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l'empatia, el que el Papa anomena «camins d'encontre». El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l'Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d'acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joven-tut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen «joves [concrets] amb les seves vides concretes»; conèixer com són els joves que tractem és fonamental per po-der-los entendre... Cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de se-grests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d'addiccions, víctimes de la marginació i l'exclusió social... L'església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d'avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui «el normal», ni fer mirar als nos-tres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans.

Els joves actuals viuen en el món actual: globalitzat, hiperse-xualitzat, ple d'ideologies, interessos econòmics i prejudicis, és l’era digital. Els joves viuen en aquest món i és el mateix

que el pot allunyar de l'Església per no trobar respostes a les situacions que viu. Els joves viuen, moltes vegades, allunyats de la realitat en l'esfera digital: distanciats de la seva família, dels valors culturals i religiosos… i això porta moltes vegades a les persones a la soledat més absoluta… Són els «emigrants digitals», existeixen -apunta el pontífex- uns altres emigrants fruit de les guerres. Són els «emigrants com a paradigma del nostre temps».

Ni els abusos, ni les arrugues de l'Església ens han de fer per-dre de l'esperança: és el moment d'una renovació històrica, d'una nova Pentecosta! Francesc anima també els joves a de-manar a Jesús que els renovi, en moments de debilitat, can-sament o decepció.

Arriscar-se a que valgui la pena, arriscar-se pels altres… Quants joves de les nostres parròquies tenen grans somnis, somnis no gens egoistes. El Sant Pare els convida a viure una vida comunitària, a no aïllar-se, ja que la soledat debilita i fa perdre forces, a lluitar pels altres, fer grans sacrificis pels al-tres. Aquest ha de ser l’alè pels nostres joves!

Miquel Ventura Delegat de Joventut de la diòcesi de Solsona

Com són els joves d'avui en dia?

proposta

—Ordenació presbiteral. L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Pla-nellas i Barnosell, va presidir el passat diumenge, dia 12 de juliol, a la Catedral, la seva primera ordenació presbiteral a l’arxidiòcesi, la de Mn. Robert Otaba. Nombrosos preveres, companys seminaristes i fidels de les parròquies de l’arxidiòcesi van voler acompanyar Mn. Robert en aquest dia tan significatiu. També cal destacar la presència de la Comu-nitat africana catòlica de Barcelona que va sostenir alguns cants de la celebració juntament amb una representació del Cor dels Amics de la Catedral acompanyats per l’orgue.

«El prevere és el qui significa el Cap: Jesucrist», va exposar l’arquebisbe Joan Planellas, en l’homilia. «Sabem que en Robert serà capacitat per l’Esperit Sant per fer-nos de guia, per pasturar les ovelles del Senyor, per presidir les nostres comunitats i, per tant, per posar les accions de Jesucrist en tant que és cap: reconciliar-nos amb el Pare i oferir el pa de vida que nodreix i sosté la vida cristiana», va afegir. Finalment, el Sr. Ar-quebisbe va manifestar que aquesta celebració, a més de ser un motiu de festa, «és també un motiu per repensar la nostra vida cristiana, per retrobar la nostra orientació, per saber on surt el sol de la nostra vida».

Un cop ordenat prevere, Mn. Robert va adreçar unes paraules d’agraï-ment. En primer lloc, a Déu, «per haver realitzat en ell l’obra de la seva misericòrdia». També va tenir paraules d’agraïment als seus pares «pel do de la vida i pel seu ajut i consell malgrat les dificultats» i als seus fa-miliars; per als seus formadors del Seminari Pontifici de Tarragona i del Seminari Major Interdiocesà i al seu director espiritual. Mn. Robert va tenir un record agraït a tots els mossens de l’Església de Tarragona i, en especial, als mossens de Vila-seca i Salou, i als preveres de l’arxiprestat de Reus. També va anomenar la «gran família» de l’Hospitalitat diocesa-na de la Mare de Déu de Lourdes, en especial els joves, i els feligresos de Reus, de Vila-seca, de Salou i d’arreu de l’Arquebisbat. Les darreres paraules de la celebració les va dirigir al Sr. Arquebisbe agraint-li la con-fiança manifestada en ell i per sostenir la seva vocació i ajudar-lo a es-timar només Crist i la seva Església a través d’aquest do del sacerdoci ministerial.

La celebració es va retransmetre, excepcionalment, per la pàgina web i les xarxes socials de l'Arquebisbat. Enfocar el codi QR per veure

la celebració d'ordenació

Ordenació diaconal

El seminarista Albert Font Aldaz, fill de Riudoms (Baix Camp), per la pregària i la imposició de mans del Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, serà ordenat de

diaca el proper diumenge dia 27 de setembre, a les sis de la tarda. El lloc de la celebració, a la qual tothom és convidat a assistir-hi, es concretarà més endavant.

Actualment col·labora pastoralment en les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Pere Apòstol i Santa Clara de la ciutat de Tarragona.

Encomanem-lo a Déu perquè aculli amb goig aquest ministeri.

l'entrevista - 25 anys del cpt

Mn. Joan Guiteras i Vilanova és el de-gà-president emèrit del Capítol de

la Catedral de Barcelona. El record del que es va viure al Concili el vincula a una Església amb diverses veus però amb una sola paraula, que sap ajustar la seva missió a l’Evangeli.

—Com recorda la seva participació en el Concili Provincial Tarraconense?

Vaig participar, per designació del Capí-tol de la Catedral de Barcelona, en aquest Concili Provincial. Em vaig sentir honorat de ser testimoni del ressò de les veus de les diòcesis de Catalunya. El Con-cili era un do de Déu i entroncava amb les Constitucions del Vaticà II. Sovint em preguntava: Església, ¿què dius de tu mateixa i com ets fidel a la teva missió a la nostra terra? Quan es parlava de l’Es-glésia, de vegades, estava molt content i altres no tant. Hi va haver moments de tensió, cosa normal. Suposo que els bis-bes també hi patien.

—Què va representar per a l'Església aquesta iniciativa?

Va ser un moment intens: s’havia de fer una avaluació i establir elements per una missió adequada als contemporanis. De-manava sinceritat. El fruit primer era la conversió. Les estructures es renoven amb la sinceritat provinent de l’Esperit.

Algunes conclusions no foren del grat de tots. Suposava una reflexió, més enllà de les opinions. No era patrimoni d’elits, sinó una eina que mouria la vida dels fi-dels i que havia d’arribar a molts.

—Quins aprenentatges es poden ex-treure d'una experiència sinodal com aquella?

Feia temps que no s’havia celebrat cap Concili Provincial. Els cristians hauríem d’aprendre més a reflexionar, a dialogar i, per tant, a saber quines cartes entren en joc. Dialogar comporta tractar els as-sumptes amb franquesa, sense faltar a la prudència que sant Tomàs, en la Summa, defineix com la «recta ratio agibilium», és a dir, com «el raonament recte per actuar bé». Les sessions demanaven pa-ciència. Escoltar també fatiga, tot i que el sant cafè, de tant en tant, ens des-vetllava. A més, convé que els diversos accents dels grups eclesiàstics se sentin germans.

Mn. Joan Guiteras i Vilanova:

«El Concili demanava sinceritat,el fruit primer era la conversió»

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4exhortació crist viuEN UN MINUT

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge 26: Diumenge XVII de durant tot l’any [1Re 3,5.7-12; Salm 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52 o bé més breu: Mt 13, 44-46 (LE/LH pròpies)] Sants Joaquim i Anna, pares de la Benau-rada Verge Maria

Dilluns 27: [Jr 13,1-11; Salm Dt 32,18-19.20.21; Mt 13,31-35] Santa Natàlia

Dimarts 28: [Jr 14,17-22; Salm 78,8.9.11.13; Mt 13,36-43]

Dimecres 29: Santa Marta (MO) [Jr 15,10.16-21; Salm 58,2-3.4-5a.10-11.17.18; Jn 11,19-27 o bé: Lc 10,38-42]

Dijous 30: [Jr 18,1-6; Salm 145,1-2.3-4.5-6; Mt 13,47-53] Beats Tomàs Capdevila i Miró, religiós, i companys, màrtirs, de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (ML)

Divendres 31: Sant Ignasi de Loiola, prevere (MO) [Jr 26,1-9; Salm 68,5.8-10.14; Mt 13,54-58]

Dissabte, 1 d’agost: Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Jr 26,11-16.24; Salm 68,15-16.30-31.33-34; Mt 14,1-12]

Diumenge, 2 d’agost: Diumenge XVIII de durant l’any [Is 55,1-3; Salm 144,8-9.15-16.17-18; Rm 8,35.37-39; Mt 14,13-21 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

‘Tot és aquí’, una iniciativa per incentivar el patrimoni cultural de l’Església de ‘km 0’

Catalonia Sacra, un projecte conjunt dels deu bisbats amb seu a Cata-lunya, llança la campanya Tot és aquí, una iniciativa que vol convidar a

descobrir i visitar monuments de gran valor cultural i un actiu turístic de primer nivell: catedrals, monestirs, santuaris, ermites… Adreçada especial-ment per a persones que passaran les vacances d’estiu a Catalunya, aques-ta campanya vol visibilitzar un patrimoni repartit arreu de la geografia, clau per entendre la cultura i el país, i amb formats i estils molt diversos.

L’objectiu és incentivar un consum cultural de proximitat, de «km 0». Al web cataloniasacra.cat/xarxa s’hi poden trobar fitxes informatives d’una trentena d’espais que estan oberts a la visita i disposen d’una dinàmica

turística (horaris d’obertura continuats, atenció al visitant, servei de guiatge…). Aquests edificis formen part d’una xarxa que des de fa uns mesos treballa coordinadament per impulsar la visita al patrimoni cultural de l’Església.

Existeix una sola paraula que englobi a tots els joves del món?

Els joves són l'ara de Déu. Els joves enriqueixen i aporten a l'Església una frescor, una novetat, una provocació i unes

preguntes, que la gent gran no es fa. Els joves pregunten als grans i aquests han d'intentar no deixar-se emportar per respostes tancades o preconcebudes. Els grans tenen molt a aprendre dels joves per la via de l'empatia, el que el Papa anomena «camins d'encontre». El diàleg entre grans i petits és necessari per fer créixer l'Església, contràriament el que crearíem és una distància major entre grans i joves.

Però tots els joves són iguals? La paraula joves els engloba a tots?

Cada jove ha de ser considerat terra sagrada, i ens hem d'acostar a ell/ella amb aquesta convicció. La paraula joven-tut no defineix res, hauríem de parlar de joventuts…, ja que existeixen «joves [concrets] amb les seves vides concretes»; conèixer com són els joves que tractem és fonamental per po-der-los entendre... Cada realitat és diferent, però cada realitat és una oportunitat.

Molts joves viuen en contextos de guerra, víctimes de se-grests, esclavitud, explotació sexual, violació, delinqüència, violència, situacions d'addiccions, víctimes de la marginació i l'exclusió social... L'església ha de plorar davant dels drames que viuen alguns dels joves d'avui dia. No podem tampoc acostumar-nos que això sigui «el normal», ni fer mirar als nos-tres joves cap a un altre costat, amb anestèsies, els hem de convidar a plorar pels drames dels seus germans.

Els joves actuals viuen en el món actual: globalitzat, hiperse-xualitzat, ple d'ideologies, interessos econòmics i prejudicis, és l’era digital. Els joves viuen en aquest món i és el mateix

que el pot allunyar de l'Església per no trobar respostes a les situacions que viu. Els joves viuen, moltes vegades, allunyats de la realitat en l'esfera digital: distanciats de la seva família, dels valors culturals i religiosos… i això porta moltes vegades a les persones a la soledat més absoluta… Són els «emigrants digitals», existeixen -apunta el pontífex- uns altres emigrants fruit de les guerres. Són els «emigrants com a paradigma del nostre temps».

Ni els abusos, ni les arrugues de l'Església ens han de fer per-dre de l'esperança: és el moment d'una renovació històrica, d'una nova Pentecosta! Francesc anima també els joves a de-manar a Jesús que els renovi, en moments de debilitat, can-sament o decepció.

Arriscar-se a que valgui la pena, arriscar-se pels altres… Quants joves de les nostres parròquies tenen grans somnis, somnis no gens egoistes. El Sant Pare els convida a viure una vida comunitària, a no aïllar-se, ja que la soledat debilita i fa perdre forces, a lluitar pels altres, fer grans sacrificis pels al-tres. Aquest ha de ser l’alè pels nostres joves!

Miquel Ventura Delegat de Joventut de la diòcesi de Solsona

Com són els joves d'avui en dia?

proposta

—Ordenació presbiteral. L’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Pla-nellas i Barnosell, va presidir el passat diumenge, dia 12 de juliol, a la Catedral, la seva primera ordenació presbiteral a l’arxidiòcesi, la de Mn. Robert Otaba. Nombrosos preveres, companys seminaristes i fidels de les parròquies de l’arxidiòcesi van voler acompanyar Mn. Robert en aquest dia tan significatiu. També cal destacar la presència de la Comu-nitat africana catòlica de Barcelona que va sostenir alguns cants de la celebració juntament amb una representació del Cor dels Amics de la Catedral acompanyats per l’orgue.

«El prevere és el qui significa el Cap: Jesucrist», va exposar l’arquebisbe Joan Planellas, en l’homilia. «Sabem que en Robert serà capacitat per l’Esperit Sant per fer-nos de guia, per pasturar les ovelles del Senyor, per presidir les nostres comunitats i, per tant, per posar les accions de Jesucrist en tant que és cap: reconciliar-nos amb el Pare i oferir el pa de vida que nodreix i sosté la vida cristiana», va afegir. Finalment, el Sr. Ar-quebisbe va manifestar que aquesta celebració, a més de ser un motiu de festa, «és també un motiu per repensar la nostra vida cristiana, per retrobar la nostra orientació, per saber on surt el sol de la nostra vida».

Un cop ordenat prevere, Mn. Robert va adreçar unes paraules d’agraï-ment. En primer lloc, a Déu, «per haver realitzat en ell l’obra de la seva misericòrdia». També va tenir paraules d’agraïment als seus pares «pel do de la vida i pel seu ajut i consell malgrat les dificultats» i als seus fa-miliars; per als seus formadors del Seminari Pontifici de Tarragona i del Seminari Major Interdiocesà i al seu director espiritual. Mn. Robert va tenir un record agraït a tots els mossens de l’Església de Tarragona i, en especial, als mossens de Vila-seca i Salou, i als preveres de l’arxiprestat de Reus. També va anomenar la «gran família» de l’Hospitalitat diocesa-na de la Mare de Déu de Lourdes, en especial els joves, i els feligresos de Reus, de Vila-seca, de Salou i d’arreu de l’Arquebisbat. Les darreres paraules de la celebració les va dirigir al Sr. Arquebisbe agraint-li la con-fiança manifestada en ell i per sostenir la seva vocació i ajudar-lo a es-timar només Crist i la seva Església a través d’aquest do del sacerdoci ministerial.

La celebració es va retransmetre, excepcionalment, per la pàgina web i les xarxes socials de l'Arquebisbat. Enfocar el codi QR per veure

la celebració d'ordenació

Ordenació diaconal

El seminarista Albert Font Aldaz, fill de Riudoms (Baix Camp), per la pregària i la imposició de mans del Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, serà ordenat de

diaca el proper diumenge dia 27 de setembre, a les sis de la tarda. El lloc de la celebració, a la qual tothom és convidat a assistir-hi, es concretarà més endavant.

Actualment col·labora pastoralment en les parròquies de Sant Joan Baptista, Sant Pere Apòstol i Santa Clara de la ciutat de Tarragona.

Encomanem-lo a Déu perquè aculli amb goig aquest ministeri.

l'entrevista - 25 anys del cpt

Mn. Joan Guiteras i Vilanova és el de-gà-president emèrit del Capítol de

la Catedral de Barcelona. El record del que es va viure al Concili el vincula a una Església amb diverses veus però amb una sola paraula, que sap ajustar la seva missió a l’Evangeli.

—Com recorda la seva participació en el Concili Provincial Tarraconense?

Vaig participar, per designació del Capí-tol de la Catedral de Barcelona, en aquest Concili Provincial. Em vaig sentir honorat de ser testimoni del ressò de les veus de les diòcesis de Catalunya. El Con-cili era un do de Déu i entroncava amb les Constitucions del Vaticà II. Sovint em preguntava: Església, ¿què dius de tu mateixa i com ets fidel a la teva missió a la nostra terra? Quan es parlava de l’Es-glésia, de vegades, estava molt content i altres no tant. Hi va haver moments de tensió, cosa normal. Suposo que els bis-bes també hi patien.

—Què va representar per a l'Església aquesta iniciativa?

Va ser un moment intens: s’havia de fer una avaluació i establir elements per una missió adequada als contemporanis. De-manava sinceritat. El fruit primer era la conversió. Les estructures es renoven amb la sinceritat provinent de l’Esperit.

Algunes conclusions no foren del grat de tots. Suposava una reflexió, més enllà de les opinions. No era patrimoni d’elits, sinó una eina que mouria la vida dels fi-dels i que havia d’arribar a molts.

—Quins aprenentatges es poden ex-treure d'una experiència sinodal com aquella?

Feia temps que no s’havia celebrat cap Concili Provincial. Els cristians hauríem d’aprendre més a reflexionar, a dialogar i, per tant, a saber quines cartes entren en joc. Dialogar comporta tractar els as-sumptes amb franquesa, sense faltar a la prudència que sant Tomàs, en la Summa, defineix com la «recta ratio agibilium», és a dir, com «el raonament recte per actuar bé». Les sessions demanaven pa-ciència. Escoltar també fatiga, tot i que el sant cafè, de tant en tant, ens des-vetllava. A més, convé que els diversos accents dels grups eclesiàstics se sentin germans.

Mn. Joan Guiteras i Vilanova:

«El Concili demanava sinceritat,el fruit primer era la conversió»

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

26 de juliol de 2020 Diumenge XVII de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.672

‘ L'ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal

5

Mirada endins per Josepa Pont i Parareda, monja del Monestir de Santa Maria de Vallbona

Lectura del primer llibre dels Reis (3,5.7-12)

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»

Salm responsorial [118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)]

El Senyor és la meva heretat;vull estar atent a les vostres paraules.

M’estimo més la lleique surt dels vostres llavisque mil monedes d’or o de plata.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforti,com vau prometre al vostre servent.Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,la llei farà les meves delícies. R.

Jo aprecio els vostres manamentsmés que l’or i més que tot,per això m’estimo els preceptes,i m’emparo dels camins enganyosos. R.

És admirable el vostre pacte,per això el té present la meva ànima.La vostra paraula, explicada, dona llumi l’entenen els senzills. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (8,28-30)

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (13,44-52)

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. [»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. »Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]

La celebració del baptisme

Tots hem rebut un tresor

Avui, Jesús una vegada més ens torna a parlar del Regne de Déu, i m’ha recordat una frase que fa anys em va colpir profun-dament i continua acompanyant-me: «...vivim a un ritme tan desenfrenat que no ens costa gens de posar preu a tot i valor a res...» Per la nostra feblesa humana, de ben segur que sovint hem valorat i fins i tot admirat quelcom pel cost del diner al posseir-ho. Però l’home en la seva vessant espiritual sent que li manca alguna cosa. Quantes vegades no ens ha emocionat més una forta abraçada que un obsequi material? Quantes vegades ens ha fet molt feliç saber passar temps amb qui ne-cessita companyia? A nosaltres Jesús ens diu: si voleu em teniu a mi, i si em seguiu us ajudaré a descobrir el Regne de Déu. Senyor, modeleu-me el cor per fer viu el tresor amagat que vau donar-me el dia del baptisme, i que amb sinceritat pugui dir com el Petit Príncep: «Només s’hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.»

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectures Diumenge XVII de durant l'any

El pluralisme creixent en la societat, unit al de la indiferència religiosa, ha anat diluint algunes conviccions o ha compor-

tat que algunes pràctiques de vida cristiana es fessin de forma rutinària o, simplement, que deixessin de fer-se. Avui voldria parlar de la celebració del baptisme dels infants i de la prepa-ració de llurs pares. Uns pares cristians que siguin conscients de ser-ne no poden deixar per a més endavant la celebració del baptisme d’un fill acabat de néixer, i menys encara dir que ja ho decidirà ell quan serà gran. Precisament, en la Carta Do-minical de la setmana passada incidia en la importància d’en-senyar a pregar els infants. Perquè, afirmava també, el tronc sòlid de la nostra personalitat ve del que hem rebut en els ini-cis de la nostra vida. Un bon aprenentatge en la pregària i en l’essencial de la fe des de ben petitons, marcarà el nostre futur, com ho marca també la resta d’una bona educació rebuda.

Pel que fa al sagrament del baptisme, el Codi del Dret de l’Es-glésia afirma el següent: «Els pares tenen l’obligació de procu-rar que els infants siguin batejats dintre les primeres setmanes; al més aviat possible després del naixement, o millor encara, abans i tot, han d’anar a trobar el rector de la parròquia per demanar-li el sagrament per al fill i per preparar-s’hi deguda-ment» (CIC 867).

I, tot seguit, afegeix: «Per tal que un infant sigui batejat lícita-ment, cal que: 1) Els pares, o almenys un d’ells o el qui legítima-ment els supleixi, hi consentin. 2) Hi hagi esperances fonamen-tades que serà educat en la religió catòlica; si no es dona, que es difereixi el baptisme, segons estableix el dret particular, i se n’adverteixi degudament als pares» (CIC 868).

En aquestes disposicions, apareix clar que s’ha de conjugar la diligència en celebrar el baptisme, el sentit de la fe i la prepa-ració deguda. L’ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal. El Dret vigent de l’Església insisteix també en la deguda

preparació, cosa que no feia l’anterior: «Els pares de l’infant que ha de ser batejat, i també els qui han d’assumir la funció de padrins, han de ser degudament instruïts sobre el significat d’aquest sagrament i les obligacions que comporta» (CIC 851).

Aquesta instrucció es troba encaminada a conèixer millor el sagrament i a assumir-ne les responsabilitats corresponents. Tant de bo que no quedi limitada a una simple exposició, sinó que arribi a aconseguir un to de pregària que desvetlli les rela-cions personals amb el Déu que convida el nounat a entrar a la família dels cristians, lloc normal on es participa de la salvació de Jesucrist.

Els futurs pares soleu llegir llibres, o mireu reportatges, o aneu a la consulta del metge per a preparar el naixement del fill que ve i per saber com l’haureu d’alimentar i d’educar des del pri-mer dia. No té res d’estrany, doncs, que també us prepareu quan es tracta d’introduir el vostre fill en la vida de Jesucrist. Mireu de fer-ho amb la màxima cura.

Ben vostre,

l'entrevista

«Més que l’aprenentatge d’uns continguts relacionats amb la fe, el nou Directori posa l’accent en la trobada amb Jesús»

Mn. Joan Àguila, delegat diocesà per a l'Evangelització, la Catequesi i els joves:

El Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelit-zació va presentar, a finals del passat mes de juny, el nou

Directori de Catequesi, l’objectiu del qual és que l’Evangeli resti sempre actual en la cultura de l’encontre, adequada a la societat actual.

A l’espera de la seva traducció al català fem una primera apro-ximació al nou Directori amb el delegat diocesà de Catequesi.

—A què respon la presentació d’aquest nou directori per a la Catequesi?

En trenta anys l’entorn cultural on vivim s’ha vist profunda-ment transformat, ara mateix tenim nous reptes que el direc-tori anterior no podia afrontar ja que ningú podia sospitar per on anirien els trets de la transformació digital de la cultura, situació que, juntament amb altres aspectes menors, ha pro-vocat la redacció d’aquest nou directori.

—Quines novetats introdueix respecte l’anterior?

Posa molt l’accent en el fet que la catequesi ha de facilitar, més que l’aprenentatge d’uns continguts relacionats amb la fe, la trobada amb Jesús, Crist viu, en la vida del cristià. Tot això te-nint en compte la comunitat, la celebració del diumenge i la pastoral familiar com a destinatari de l’acció catequètica.

Aquest nou Directori, en paraules del president d’aquest Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, Mons. Rino Fisichella, fa seva la centralitat del kerygma que s’expressa en sentit trinitari com a compromís de tota l’Esglé-sia. Una primera dimensió és la mistagògia que es presenta a través de dos elements complementaris entre ells: abans que res, una renovada valoració dels signes litúrgics de la iniciació

cristiana; a més, la maduració progressiva del procés formatiu en què està implicada tota la comunitat.

Una altra novetat del Directori és el vincle entre l’evangelitza-ció i el catecumenat en les seves diverses accepcions. D’on es desprèn la urgència de «dur a terme una conversió pastoral per alliberar la catequesi de certs lligams que li impedeixen ser eficaç». Per tant, el Directori presenta la catequesi keryg-màtica no com una teoria abstracta, sinó més aviat com un instrument amb un fort valor existencial. Aquesta catequesi troba el seu punt de suport en l’encontre que permet experi-mentar la presència de Déu en la vida de cadascú.

—Com influirà aquest nou directori a la pràctica, en les ses-sions de catequesi?

Cal tenir en compte que per respondre a aquestes directrius la pràctica de la catequesi es veurà afectada però no volem que suposi un trencament sinó una evolució gradual vers allò més essencial de la catequesi i en el context ideal on la catequesi s’esdevé. Des del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi, ja fa uns quants anys que estem treballant en aquesta línia per ajudar les parròquies a anar introduint aspectes que res-ponguin als reptes de la nostra cultura aprofundint en allò que dona sentit i identitat a la catequesi.

Més endavant concretarem aquestes propostes ja que ho es-tem treballant col·legialment amb els diferents delegats i tam-bé amb molts catequistes de Catalunya i les Balears que s’han animat a fer passos en aquesta línia.

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

26 de juliol de 2020 Diumenge XVII de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.672

‘ L'ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal

5

Mirada endins per Josepa Pont i Parareda, monja del Monestir de Santa Maria de Vallbona

Lectura del primer llibre dels Reis (3,5.7-12)

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»

Salm responsorial [118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)]

El Senyor és la meva heretat;vull estar atent a les vostres paraules.

M’estimo més la lleique surt dels vostres llavisque mil monedes d’or o de plata.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforti,com vau prometre al vostre servent.Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,la llei farà les meves delícies. R.

Jo aprecio els vostres manamentsmés que l’or i més que tot,per això m’estimo els preceptes,i m’emparo dels camins enganyosos. R.

És admirable el vostre pacte,per això el té present la meva ànima.La vostra paraula, explicada, dona llumi l’entenen els senzills. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (8,28-30)

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (13,44-52)

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. [»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. »Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]

La celebració del baptisme

Tots hem rebut un tresor

Avui, Jesús una vegada més ens torna a parlar del Regne de Déu, i m’ha recordat una frase que fa anys em va colpir profun-dament i continua acompanyant-me: «...vivim a un ritme tan desenfrenat que no ens costa gens de posar preu a tot i valor a res...» Per la nostra feblesa humana, de ben segur que sovint hem valorat i fins i tot admirat quelcom pel cost del diner al posseir-ho. Però l’home en la seva vessant espiritual sent que li manca alguna cosa. Quantes vegades no ens ha emocionat més una forta abraçada que un obsequi material? Quantes vegades ens ha fet molt feliç saber passar temps amb qui ne-cessita companyia? A nosaltres Jesús ens diu: si voleu em teniu a mi, i si em seguiu us ajudaré a descobrir el Regne de Déu. Senyor, modeleu-me el cor per fer viu el tresor amagat que vau donar-me el dia del baptisme, i que amb sinceritat pugui dir com el Petit Príncep: «Només s’hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.»

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectures Diumenge XVII de durant l'any

El pluralisme creixent en la societat, unit al de la indiferència religiosa, ha anat diluint algunes conviccions o ha compor-

tat que algunes pràctiques de vida cristiana es fessin de forma rutinària o, simplement, que deixessin de fer-se. Avui voldria parlar de la celebració del baptisme dels infants i de la prepa-ració de llurs pares. Uns pares cristians que siguin conscients de ser-ne no poden deixar per a més endavant la celebració del baptisme d’un fill acabat de néixer, i menys encara dir que ja ho decidirà ell quan serà gran. Precisament, en la Carta Do-minical de la setmana passada incidia en la importància d’en-senyar a pregar els infants. Perquè, afirmava també, el tronc sòlid de la nostra personalitat ve del que hem rebut en els ini-cis de la nostra vida. Un bon aprenentatge en la pregària i en l’essencial de la fe des de ben petitons, marcarà el nostre futur, com ho marca també la resta d’una bona educació rebuda.

Pel que fa al sagrament del baptisme, el Codi del Dret de l’Es-glésia afirma el següent: «Els pares tenen l’obligació de procu-rar que els infants siguin batejats dintre les primeres setmanes; al més aviat possible després del naixement, o millor encara, abans i tot, han d’anar a trobar el rector de la parròquia per demanar-li el sagrament per al fill i per preparar-s’hi deguda-ment» (CIC 867).

I, tot seguit, afegeix: «Per tal que un infant sigui batejat lícita-ment, cal que: 1) Els pares, o almenys un d’ells o el qui legítima-ment els supleixi, hi consentin. 2) Hi hagi esperances fonamen-tades que serà educat en la religió catòlica; si no es dona, que es difereixi el baptisme, segons estableix el dret particular, i se n’adverteixi degudament als pares» (CIC 868).

En aquestes disposicions, apareix clar que s’ha de conjugar la diligència en celebrar el baptisme, el sentit de la fe i la prepa-ració deguda. L’ajornament del baptisme no ha de tenir altra raó que el temps necessari perquè els pares es preparin com cal. El Dret vigent de l’Església insisteix també en la deguda

preparació, cosa que no feia l’anterior: «Els pares de l’infant que ha de ser batejat, i també els qui han d’assumir la funció de padrins, han de ser degudament instruïts sobre el significat d’aquest sagrament i les obligacions que comporta» (CIC 851).

Aquesta instrucció es troba encaminada a conèixer millor el sagrament i a assumir-ne les responsabilitats corresponents. Tant de bo que no quedi limitada a una simple exposició, sinó que arribi a aconseguir un to de pregària que desvetlli les rela-cions personals amb el Déu que convida el nounat a entrar a la família dels cristians, lloc normal on es participa de la salvació de Jesucrist.

Els futurs pares soleu llegir llibres, o mireu reportatges, o aneu a la consulta del metge per a preparar el naixement del fill que ve i per saber com l’haureu d’alimentar i d’educar des del pri-mer dia. No té res d’estrany, doncs, que també us prepareu quan es tracta d’introduir el vostre fill en la vida de Jesucrist. Mireu de fer-ho amb la màxima cura.

Ben vostre,

l'entrevista

«Més que l’aprenentatge d’uns continguts relacionats amb la fe, el nou Directori posa l’accent en la trobada amb Jesús»

Mn. Joan Àguila, delegat diocesà per a l'Evangelització, la Catequesi i els joves:

El Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelit-zació va presentar, a finals del passat mes de juny, el nou

Directori de Catequesi, l’objectiu del qual és que l’Evangeli resti sempre actual en la cultura de l’encontre, adequada a la societat actual.

A l’espera de la seva traducció al català fem una primera apro-ximació al nou Directori amb el delegat diocesà de Catequesi.

—A què respon la presentació d’aquest nou directori per a la Catequesi?

En trenta anys l’entorn cultural on vivim s’ha vist profunda-ment transformat, ara mateix tenim nous reptes que el direc-tori anterior no podia afrontar ja que ningú podia sospitar per on anirien els trets de la transformació digital de la cultura, situació que, juntament amb altres aspectes menors, ha pro-vocat la redacció d’aquest nou directori.

—Quines novetats introdueix respecte l’anterior?

Posa molt l’accent en el fet que la catequesi ha de facilitar, més que l’aprenentatge d’uns continguts relacionats amb la fe, la trobada amb Jesús, Crist viu, en la vida del cristià. Tot això te-nint en compte la comunitat, la celebració del diumenge i la pastoral familiar com a destinatari de l’acció catequètica.

Aquest nou Directori, en paraules del president d’aquest Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, Mons. Rino Fisichella, fa seva la centralitat del kerygma que s’expressa en sentit trinitari com a compromís de tota l’Esglé-sia. Una primera dimensió és la mistagògia que es presenta a través de dos elements complementaris entre ells: abans que res, una renovada valoració dels signes litúrgics de la iniciació

cristiana; a més, la maduració progressiva del procés formatiu en què està implicada tota la comunitat.

Una altra novetat del Directori és el vincle entre l’evangelitza-ció i el catecumenat en les seves diverses accepcions. D’on es desprèn la urgència de «dur a terme una conversió pastoral per alliberar la catequesi de certs lligams que li impedeixen ser eficaç». Per tant, el Directori presenta la catequesi keryg-màtica no com una teoria abstracta, sinó més aviat com un instrument amb un fort valor existencial. Aquesta catequesi troba el seu punt de suport en l’encontre que permet experi-mentar la presència de Déu en la vida de cadascú.

—Com influirà aquest nou directori a la pràctica, en les ses-sions de catequesi?

Cal tenir en compte que per respondre a aquestes directrius la pràctica de la catequesi es veurà afectada però no volem que suposi un trencament sinó una evolució gradual vers allò més essencial de la catequesi i en el context ideal on la catequesi s’esdevé. Des del SIC, el Secretariat Interdiocesà de Catequesi, ja fa uns quants anys que estem treballant en aquesta línia per ajudar les parròquies a anar introduint aspectes que res-ponguin als reptes de la nostra cultura aprofundint en allò que dona sentit i identitat a la catequesi.

Més endavant concretarem aquestes propostes ja que ho es-tem treballant col·legialment amb els diferents delegats i tam-bé amb molts catequistes de Catalunya i les Balears que s’han animat a fer passos en aquesta línia.