1

FESTA MAJOR Les arrels profundes d’una celebració ben afermada en el present

alella Núm. 323juny - juliol 2013 any 53

3,50 €

Entrevista amb l’alcalde, Andreu Francisco

El Club Rugby Alella,20 anys de lluita i amistat

2

3

En aquest número de la revista Alella us oferim una extensa entrevista amb Andreu Francisco que, a més de ser l’Alcalde d’Alella, ostenta les regidories d’Urbanisme, Hisenda, Participació Ciutadana i Co-municació. Ja fa més d’una dècada que a la revista Alella tenim el costum d’oferir-vos, a cada número, entrevistes amb cadascun dels regidors del Consis-tori, tant de l’equip de govern com de l’oposició. Aquestes entrevistes serveixen, sobre tot, per ac-tualitzar l’estat de la qüestió dels múltiples afers que componen la vida municipal i ciutadana.

És veritat que un altre costum que també s’ha convertit en ritual, és el d’entrevistar a qui esdevé nou alcalde en el primer número immediat després de la celebració d’eleccions municipals. És per tot això que, ara, passats dos anys dels darrers comicis locals, ens ha semblat oportú oferir-vos aquesta entrevista amb l’home que, a més de l’Alcaldia d’Alella, assumeix també la responsabilitat de re-gidories tan estratègiques com les abans esmen-tades.

Així, a través d’aquestes pàgines, els veïns po-drem fer-nos una idea general del rumb que porta la nau municipal i, de la mà de qui en porta el timó, fer un repàs exhaustiu dels principals as-sumptes que marquen aquesta legislatura, com ara l’aprovació del nou POUM o quina és la previsió de futur, a hores d’ara, per al Casal d’Alella.

Precisament, referent a aquesta darrera qüestió, el Casal d’Alella, ens plau presentar-vos a través de la secció de personatges, al Pablo Martínez, l’home què, fruit de les darreres eleccions a l’Entitat, ha esdevingut nou President de la Junta del Casal d’Alella. Ell i l’Alcalde són les persones encarrega-des d’encapçalar les negociacions, actualment en marxa, que han de determinar el futur d’aquesta associació cultural tan estratègica per al nostre po-ble. Hi estarem atents.

Encara que el nostre desig és de que tots i ca-dascun dels escrits que composen aquesta edició de la revista siguin del vostre grat, no voldríem acomiadar-nos sense abans destacar la temàti-ca a què dediquem el dossier: la Festa Major. En capbussar-nos en seva història, en el seu present i en el seu significat, ens adonem de com les arrels d’aquesta festa ens connecten amb el passat i ens donen moltes pistes de qui som en el present.

Conservar, millorar i projectar la Festa Major cap al futur, vol dir conrear tota una sèrie de valors: identitat, cohesió, patrimoni, participació, creati-vitat, que ens fan millors com a persones i dignifi-quen la vida en comunitat.

Que passeu un bon estiu, ens retrobarem pas-sades les Festes de la Verema.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta Ball de rams en un dels darrers envelats que es van instal·lar a Alella. Foto extreta del programa de Festa Major de 1985

05 Cartes al director

07 Del poble• Petit incendi a Mas Coll• Assessorant la mobilitat

internacional dels joves• Onze tallers a la 6ª Setmana

d’Emprenedoria del Maresme• Alella Negocis prepara una fira de

professionals• Fent balanç de dos anys de

legislatura• La Fundació Santa Clara

organitza una nova jornada sobre Incapacitació i Tutela

• Nou punt de recàrrega per a vehicles elèctrics

• Un treball sobre la Guerra de Successió guanya la 2ª Beca de recerca històrica

• El Garden Arenas celebra una desfilada de moda

• Alella s’integra a la Comissió de Commemoració del 1714

• La música dels 60 torna amb els Gatmonts

• Visita llampec a Carquefou• El Gran Dictat d’Alella

Del Ple• Polèmica sobre l’ús “partidista”

de la lluita en pro dels Escolapis• Can Magarola, seu del Parc

Serralada Litoral • Nous representants alellencs• Reajustament de partides per

assumir diverses inversions

11 Actualitat• Entrevista a Andreu Francisco,

Alcalde i regidor d’Urbanisme, Hisenda, Participació Ciutadana i Comunicació

• Quan Catalunya suma un total de 902.300 aturats, Alella Emprèn!

17 Què fa...Laia Roca?

19 Cultura• Una setmana de Festival d’Estiu• L’Estiu jove i les Nits alternatives,

una opció d’oci per al jovent d’Alella

21 Col·laboració• Fins aviat, Priscila!• Biografia de Rosa Bosch Turró

25 Personatge• Pablo Martínez Rosales Nou president del Casal d’Alella

27 DossierFesta Major!• Alella de Festa Major• La feina indispensable de la

Comissió de Festes• De l’Oficio Solemne a la Guerra

Guarra• Sergi Roca, autor del cartell de la

Festa Major d’enguany• Instants de Festa Major

39 Els anys tràgics• Els refugiats a Alella (1936-1939)

43 Magazín

50 Esports• El CR Alella compleix vint anys de lluita i amistat. Entrevista a Joan Pugibet• Vint anys de rugbi a Alella• Futbol. Fem Balanç• Rugbi. Canvis d’última hora al

torneig d’estiu• Atletisme. Sense perdre les ganes

de competir• Vòlei. El CV Alella, campió de lliga• Futbol de sala. El primer equip

masculí de l’Alella FS es queda sense ascens als despatxos

4

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 16 · Primavera 2012

Xuriguera i Faixedas brinden amb vi DO Alella

El Tast Tiana camina cap a la consolidació

Un vi i dos sommeliers de la DO Alella, a la final del concurs Nas d’Or

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 14 · Nadal 2011

Brindem pel 2012 amb caves i escumosos DO Alella

Entrevista amb Jordi Bort, Director General de l’Incavi

Alella torna a brillar a la Guia de vins de Catalunya

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 18 · Verema 2012

Altaveu pels “Alella”

La complexitat i noblesa dels blancs criats en fusta

Els vins de la DO Alella sota la mirada dels professionals

Ramon Parellada i les set generacions de la Fonda Europa

Jeroni Martorell, arquitecte d’Alella Vinícola

Arriba el moment que els prescriptors posin en valor els vins de la DO

PAISATGE

SAULÓSA

TRADICIÓTRSALINITAT

sURA

SSSSULÓ

SAULÓSAUL

ADICPANSA

BLANCA Papers

de viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 22 · Primavera 2013

Entrevista amb els responsables del Consorci de Turisme del Maresme

Reportatge: els restaurants especialitzats en casaments

Els enòlegs de la DO Alella tasten a cegues els seus vins rosats

El Tast Tiana inaugura la temporada de jornades gastronòmiques

Regala

una

subscripció

a Papers

de vi!

Subscriu-te!

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Des de fa un parell d’anys, la revista Alella publica tota la informació del món del vi a la nova capçalera Papers de vi. Per tant, si vols estar assabentat de tot el que passa al món de la DO Alella, subscriu-te a Papers de vi. Per tan sols 9 euros a l'any rebràs sis revistes a casa teva i, amb el primer número, una ampolla de vi DO Alella de regal!

Formalitza la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subscripcio

www.papersdevi.cat

5

RECLICLEM EMBRUTANT?Em sorprèn la quantitat de pintades que apareixen de manera periòdica a la zona de contenidors del barri del Canonge. Ens conviden a reciclar amb seny... i ho fan embrutant els contenidors d’aquesta manera. Sí, cal conscienciació al voltant del reciclatge, però no estic segura que aquest sigui el mètode. Una veïna del Canonge – La Font

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

PresidentaMaria Möller

AdreçaApartat de Correus 401 - 08328 Alellarevista.alella@gmail.comTel. 608 88 47 99 - Fax 93 540 07 28

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Jordi Albaladejo, Agnès Céspedes, Júlia Gasull, Sigrid Guillem, Helena Martínez, Alba Ortega, Carles Pérez, Laura Ruiz i Pep Vidal

Col·laboradorsMontse Donada, Jordi Farrús, Alex Fraguas, Núria Garriga, Quico Lluch, Irina López, Jordi Ribas, Jordi Serrano, Jordi Simeon, Aureli Taboada i Xavi Tarafa

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: Maria Möller (Tel. 93 555 18 68)

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

Fum i fumadorsNo sé pas si existeix, la famosa lliga anti-tabac, però jo sempre me’n proclamo membre. Em sem-bla terrible que una cosa que és fatal per a la salut i que, a més, molesta els altres, sigui legal. En els darrers anys, i perdoneu-me perquè no ho he decidit jo així, sinó que el sentiment ha vingut sol, la sensació d’un cert fàstic cap a tot allò que envolta el tabac ha crescut dins meu. El simple fet de veure una persona fumant em resulta des-agradable. I darrerament penso que la visió de persones a la porta de la feina fumant és una

imatge pèssima per a l’empresa que dona feina a aquestes persones. Quan ho veig sempre penso que les persones que no fumen s’han quedat als seus llocs de treball fent feina mentre que els que han sortit a la porta a fumar, estan deixant de treballar. Senyor director, no pensa que quan això passa a la porta d’una empresa pública com l’Ajuntament (el nostre, però també qualsevol al-tre) és especialment greu? I quan passa a la porta d’un centre sanitari, on se suposa que aquelles persones vetllen per la nostra salut?Manel Garcia

TIRA CÒSMICA Alex FoGo

Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb nú-mero de DNI. La revista Alella es reserva el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista.alella@gmail.com

Cartes al director

CARTES

FOTODENÚNCIA

6

#capfocalboscgencat.cat/incendis

7

DEL POBLE

Petit incendi a Mas CollUn incendi de petites dimensions es va declarar la tarda del passat 2 de juliol a la part baixa de Mas Coll, prop del torrent de Can Pufarré. Sembla ser que l’incendi va ser produït per unes espurnes que van saltar d’una línia d’alta tensió i que van encendre alguns pins. La inaccessibilitat de l’indret va fer que es requerís la intervenció de dos hidroavions, un helicòpter i dos camions de bombers que, afortuna-dament, van poder extingir-lo amb molta rapidesa, per la qual cosa només van veure’s afectats mitja dotzena d’arbres. Per la seva banda, la companyia elèctrica Endesa ha destinat en-guany 27,5 milions d’euros al Pla anual per a la prevenció d’incendis forestals, participant en la neteja i cura dels boscos i en la realitza-ció de termografies. A més, l’empresa s’ha compromès a la revisió exhaustiva de totes les seves instal·lacions.

Assessorant la mobilitat internacional dels jovesUn conjunt de 17 ajuntaments, entre els quals hi ha el d’Alella, han posat en marxa un servei d’assessorament per a la mobilitat inter-nacional dels joves maresmencs. A través de tres punts d’atenció i assessorament presencial ubicats a Vilassar de Mar, Mataró i Malgrat de Mar, es vol donar eines i oportunitats al voltant de les potencialitats de les estades internacionals, ja sigui en forma d’intercanvis culturals, estades formatives, voluntariats, treball, etc. Així mateix, els tècnics de Joventut de cadascun dels municipis participants reben formació especialitzada en aquest àmbit per poder atendre en primera instància els joves interessats.

Onze tallers a la 6ª Setmana d’Emprenedoria del MaresmeEl Consell Comarcal del Maresme va organitzar, de l’1 al 5 de juliol, una nova edició de la Setmana d’Emprenedoria del Maresme, en la qual, a través de tallers formatius, seminaris i xerrades, es busca donar suport a aquelles persones que estan pensant en posar en marxa el seu propi negoci o que ho acaben de fer i necessiten eines per a ampliar-lo i fer-lo créixer. Les diferents sessions, que han estat gratuïtes, han servir per tractar qüestions legals, de màrqueting i comunicació, que van des del procés de crear l’empresa, la im-portància de la imatge, el finançament o com dur a terme accions comercials.

Alella Negocis prepara una fira de professionalsL’associació de professionals Alella Negocis, seguint amb la pro-moció i impuls de les empreses i autònoms del poble, ha decidit organitzar una Fira de Professionals i Comerç el proper 6 d’octubre. “No serà una fira per vendre, sinó per exposar i donar a conèixer la feina dels molts professionals que hi ha a Alella”, explica Sònia Pujol, de Pujol Advocats i presidenta de l’entitat. Cal recordar que Alella Negocis ofereix, des del passat gener, unes jornades matinals cada segon divendres de mes, que amb el nom de “Idees Fresques i Cafè Calent” permeten treballar en xarxa i establir sinèrgies entre profes-sionals i empreses del poble, tot compartint coneixements o accions de coaching. Reuneixen més de 35 persones i estan obertes a totes les persones interessades. Aquells que vulguin més informació o apuntar-s’hi poden posar-se en contacte amb l’entitat al telèfon 935 408 924 o al correu electrònic direccio@alellanegocis.com.

Fent balanç de dos anys de legislaturaQuan ja fa dos anys de les darreres eleccions locals, el govern muni-cipal, format per ERC-SxA i PSC, va oferir un acte públic a Can Lleo-nart per tal de revisar les accions dutes a terme durant els dos anys de legislatura. La sessió, oberta a tota la ciutadania, va servir perquè l’alcalde i cadascun dels regidors exposessin la feina feta fins ara, i alhora per donar a conèixer aquelles qüestions en les quals s’està treballant per poder tirar endavant durant els propers dos anys. Cal fer constar que en representació de l’oposició només hi va assistir la portaveu de Gent d’Alella, Mercè Marzo.

La Fundació Santa Clara organitza una nova jornada sobre Incapacitació i Tutela Amb la voluntat de donar a conèixer la seva funció social i d’infor-mar sobre el processos legals existents per a l’atenció i protecció de persones incapacitades, la Fundació Tutelar Santa Clara va celebrar el passat 14 de juny, a Can Lleonart, la 2ª Jornada Tècnica sobre incapacitació i tutela. La matinal va comptar amb professionals mèdics, jurídics i socials que van explicar els motius i fets que pro-voquen que una persona, per motius diversos de salut cognitiva, no sigui capaç de vetllar per ella mateixa i requereixi de les diferents fi-gures de protecció que recull l’ordenament jurídic. Van desenvolupar el procediment legal i els diferents tipus de tutela, exposant casos reals, amb l’objectiu de donar informació i eines als professionals da-vant de possibles casos que requereixin aquest tipus d’intervenció. Per més informació sobre la Fundació, la tasca que desenvolupa i el seu Projecte de voluntariat, adreceu-vos al telèfon 935 409 242 o al correu electrònic info@fundaciosantaclara.cat.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

CEDI

DA

Un hidroavió durant les tasques d’extinció.

8

Nou punt de recàrrega per a vehicles elèctricsDes del passat 15 de juny, Alella compta amb un punt d’ús públic per a la recàrrega de vehicles elèctrics. Es troba ubicat a la zona d’aparcament de Can Lleonart, just al costat dels boxs del bikeparc, i es tracta d’un servei obert a tothom qui disposi d’un automòbil o motocicleta elèctrica, sigui d’Alella o de qualsevol altre municipi. Per tal de poder utilitzar-lo, les persones interessades han de demanar una targeta especial que se’ls proporcionarà a l’Oficina de Turisme per 5€ si s’està empadronat el poble, i per 10€ si no és així. D’aques-ta manera es pretén fomentar la mobilitat sostenible al municipi i incentivar els veïns a fer ús de vehicles menys contaminants.

Un treball sobre la Guerra de Successió guanya la 2ª Beca de recerca històricaAlella a l’entorn de la Guerra de Successió: una visió social, política i econòmica és el títol del projecte guanyador de la 2ª edició de la Beca de Recerca Històrica que convoca bianualment l’Ajuntament. L’autor d’aquesta proposta d’investigació és l’historiador Jordi Alba-ladejo, col·laborador habitual de la Revista Alella, qui, a partir d’ara, tindrà 7 mesos per elaborar el seu treball. La beca està dotada amb 3.000€ i permetrà conèixer amb més detall la implicació del poble en la guerra de 1714.

El Garden Arenas celebra una desfilada de modaEnmig de les flors i plantes del Garden Arenas, un conjunt de joves dissenyadors de moda del Maresme, agrupats sota la marca Alaguait, van exposar i vendre una petita mostra de les seves col-leccions, en una activitat titulada Fashion Weekend celebrada el cap de setmana del 15 i 16 de juny. En aquesta innovadora proposta del Garden Arenas d’unir plantes i moda hi van col·laborar també el celler Bouquet d’Alella, que hi va aportar els vins, i l’empresa Cultius Roig de Premià de Dalt, que hi va oferir plantes de la seva gamma Proven Winners. “Volem que el Garden serveixi per crear sinergi-es amb empreses d’altres camps que no són pròpiament el de les plantes, alhora que dinamitzem l’espai amb activitats atractives per a tots els públics”, explica Mireia Arenas. “Ens agradaria poder orga-nitzar una activitat cada trimestre, i pretenem fer-ho amb empreses i entitats que siguin locals, de proximitat”, afegeix. Properament oferi-ran un tast de tomàquets, i estan oberts a noves idees i propostes.

Alella s’integra a la Comissió de Commemoració del 1714 L’Ajuntament d’Alella s’ha adherit a la Comissió Commemoració 1713-1714, que s’ha constituït al Maresme per tal d’impulsar estudis històrics i divulgar-los al voltant del paper protagonista que van tenir les diferents poblacions de la comarca a la Guerra de Successió espanyola. La Comissió compta, per ara, amb la participació de 12 municipis, a més del mateix Consell Comarcal que, en el marc de la commemoració dels tres-cents anys de la fi del setge de Barcelona l’11 de setembre de 1714, volen analitzar les implicacions del Ma-resme en aquest període, en el qual van ser especialment rellevants el desembarcament de l’arxiduc Carles a les costes maresmenques i l’ocupació per part de les tropes borbòniques el 1713. La com-memoració compta amb un programa d’actes al qual s’hi inclouen exposicions, teatralitzacions i visites guiades, entre altres activitats.

La música dels 60 torna amb els GatmontsDesprés de més de 40 anys, els Gatmonts van tornar a tocar junts. El grup alellenc dels anys 60, que en un principi s’havien anomenat Los Eclipses, va actuar el 8 de juny en una vetllada durant la qual es van recordar alguns dels temes més rellevants de la dècada dels 60, amb cançons de The Beatles, The Shadows, Los Sirex, Los Mus-tang… i en què el Casal es va omplir de gom a gom. “Es va crear un ambient extraordinari. Va venir molta gent amb ganes de sentir música dels 60, gent de Premià, de Badalona…”, comenta Joaquim Saiz, membre original del grup i al càrrec de la guitarra rítmica. Toni Zapata, a la guitarra solista, i Josep Guàrdia, veu i baix, són els altres dos components del conjunt original, als quals se’ls ha afegit Carles Barnadas a la bateria i Narcís Perich al teclat i veus. La bona acollida dispensada en aquest concert ha fet que tinguin programades dues noves actuacions, el 20 de juliol a l’Amistat de Premià de Mar i el 3 d’agost a la Festa Major d’Alella.

Visita llampec a CarquefouUna delegació de cinc persones va visitar Carquefou el passat 21 i 22 de juny, per tal de compartir amb aquesta vila, germana d’Alella, la celebració del 25è aniversari del també agermanament d’aquesta població francesa amb el municipi alemany d’Eersel. Els represen-tants del Comitè d’Agermanament, encapçalat pel seu president Jesús Ruiz, van voler ser presents així en aquesta commemoració, que coincidia alhora amb el 15è aniversari de la fraternitat establerta amb Alella.

DEL POBLE

QUI

CO L

LUCH

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

9

Alella pel Català, una taula d’entitats alellenques que agrupa una vintena d’associacions del nostre poble amb el propòsit de defensar la nostra llengua, va organitzar, el passat dissabte 25 de maig, el Gran Dictat d’Alella. El joc va ser creat a partir del que podem veure cada vespre a TV3 presentat per Òscar Dalmau. Els organitzadors estan molt satisfets per la implicació dels veïns, que es van haver d’organitzar en grups de fins a 5 persones per a participar a les proves del Gran Dictat d’Alella. Fins a una quinzena d’equips es van aplegar a la plaça per participar-hi. Alella pel Català destaca que s’han acomplert els dos objectius previstos: els participants s’ho van passar d’allò més bé, tot fent un acte de reafirmació i compromís amb la nostra llengua davant l’amenaça d’aprovació de la llei Wert. Alella pel català ja treballa amb la realització d’un altre concurs popular per als actes del Correllengua que es realitzarà l’octubre.

Polèmica sobre l’ús “partidista” de la lluita en pro dels EscolapisL’ús considerat “partidista” que Gent d’Alella està fent de la situació de la Torre del Gover-nador, coneguda també com els Escolapis, va fer que el Ple celebrat el 25 d’abril votés en contra una moció d’aquest partit en la qual es demanava que l’Ajuntament sol·licités cò-pia del llegat d’Antoni Borrell. Concretament, Gent d’Alella, atenent a la tasca desenvolu-pada per la Comissió de Treball al voltant del Escolapis, i considerant amb aquesta que se-ria idoni disposar dels documents en els quals es descriu el patrimoni del Sr. Borrell vinculat a l’edifici alellenc, proposava demanar una còpia del testament de 1909 del Sr. Antoni Borrell i Folch a l’Arxiu Històric Notarial, i una còpia de l’inventari del Fons i de la documen-tació comercial al Fons Bibliogràfic de la Fun-dació Institut Borrell pel seu valor com a part de la història d’Alella. Malgrat considerar inte-ressant la proposta de GdA, tant els membres del govern format per ERC-SxA i PSC, com els representants de CiU i PP, van votar-hi nega-tivament. El fet és que tots ells van considerar que la manera d’actuar del grup liderat per Mercè Marzo, que havia elaborat un butlletí del seu partit dedicat íntegrament a la qüestió i que l’havia repartit en el context de l’acte pú-blic que la Comissió havia fet tres dies abans, era “una falta de respecte per a la Comissió”, així com una “instrumentalització amb afany partidista” d’un acte institucional. La voluntat d’ERC-SxA, CiU, PSC i PP és que les mocions sobre la Torre del Governador surtin consen-suades des de la pròpia Comissió que vetlla per la qüestió.

D’altra banda, en un Ple posterior, el 30 de maig, es va aprovar per majoria –només

amb les abstencions de GdA– renunciar al dret de retracte en la compra d’una part de la finca per 4.755.300,00€. Aquest dret, que s’atorga a l’Ajuntament en ser la Torre del Go-vernador un bé catalogat d’interès local, s’ha donat en ser comprats 7.000m2 del recinte, corresponents als edificis, per La Caixa.

Can Magarola, seu del Parc Serralada Litoral El Ple del 30 de maig va aprovar per unani-mitat la cessió d’ús, a precari, de la masia de Can Magarola al Consorci del Parc Serralada Litoral per tal que n’esdevingui la seva seu so-cial. D’acord al conveni establert amb l’Ajun-tament d’Alella, el Consorci es farà càrrec de les obres d’adequació de les dependències,

que tenen un pressupost de 85.000€, i de les despeses de consum, manteniment i conser-vació. El Consorci ocuparà la primera planta de la masia, on hi instal·larà despatxos, l’ofici-na dels guardes, l’arxiu, una sala d’exposicions i una sala de juntes. A canvi, es compromet a col·laborar amb l’Ajuntament en la creació i difusió d’itineraris de les fonts del poble i el manteniment del torrent del Fonoll i el mira-dor dels Nou Pins.

Nous representants alellencsAl Ple de juny, l’alcalde Andreu Francisco va proposar que la regidora Isabel Nonell el substituís com a representant del Consorci de Promoció Turística del Maresme i el regidor Marc Almendro, al del Parc de la Serralada Li-toral. Es va aprovar per unanimitat.

DEL PLE

DEL POBLE

El Gran Dictat d’Alella

QUI

CO L

LUCH

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

Reajustament de partides per assumir diverses inversions El Ple celebrat el 27 de juny va tirar endavant una considerable modificació de crèdit per tal de dur a terme diferents inversions al municipi. Concretament, amb els únics vots en contra de Gent d’Alella, com a critica pel que consideren “falta de planificació”, es va disminuir la partida corresponent al fons de l’ampliació de l’escola el Bosquet en prop de 700.000€ per tal de dotar pressupostàriament diferents partides, entre les quals destaca la urbanització del Tram A del passeig de la Riera, el parc infantil i els habitatges del Canonge, la reforma d’edificis municipals, i intervencions als carrers Molí, Catalunya, Onofre Talavera, així com a les pistes d’atletisme. Aquesta modifica-ció s’afegeix a la que es va fer a l’abril amb un total de 47.600€ per atendre necessitats socials, de joventut i la promoció turís-tica; i a la del mes de març, de 500.000€, també per als habi-tatges del carrer Canonge.

Aquest solar del carrer Molí (Can Sors) acollirà un parc infantil.

10

1111

Quan vam demanar a Andreu Francisco a quin comerç alellenc volia que li fessim les fotos per a aquesta entrevista, va triar el Súper Alejandro.

Entrevista a Andreu Francisco, alcalde i regidor d’Urbanisme, Hisenda, Participació Ciutadana i Comunicació

“No tinc decidit si em tornaré a presentar. Em continua agradant i molt la feina que faig”

ACTUALITAT

Encara la darrera meitat del seu tercer mandat com a alcalde i el veiem sovint amb Junqueras, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, però no descarta tornar-se a presentar a les pròxi-mes eleccions municipals. En aquesta entrevista, Andreu Francisco també ens explica perquè la construcció del nou Casal ha quedat aparcada i l’alternativa de remodelar l’actual, com avancen el POUM i la instal·lació de la fibra òptica i diu que no descarta que d’altres partits polítics entrin al govern en els pròxims dos anys. Mesura al mil·límetre les paraules que empra, sempre curós de no deixar-se endur per les emocions, ni tan sols per celebrar els bons resultats que s’auguren per al seu partit o el paper d’Alella dins del moviment independentista.

12

LAURA RUIZ / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Ara t’encarregues de quatre regidories, però al principi del mandat encara en tenies dues més. Com és que agafes tanta responsabi-litat? Al principi del mandat vaig assumir una càrre-ga superior a la que segurament hauria d’haver entomat. Amb Medi Ambient i Turisme, m’en-carregava de sis regidories que conformaven un paquet força ampli. Al principi, vam creure que aquesta era la situació correcta perquè en Marc Almendro tot just començava com a re-gidor i no tenia experiència prèvia; i la Isabel, per qüestions personals, no podia assumir més responsabilitats. Passat el primer any de man-dat, vaig creure que era el moment adequat per delegar-les: la Isabel tenia més disponibilitat i en Marc havia passat un procés d’aprenentatge.

Tot i així, encara ets al capdavant de dues regidories molt importants, Urbanisme i Hi-senda. Això no és massa feina? Hi ha tanta feina com temps, capacitat i ga-nes un hi vulgui dedicar. Per tant, tot hi haver descarregat les altres dues, amb les regidories que gestiono no tinc temps d’avorrir-me. Més enllà de l’Ajuntament, també tinc un seguit de responsabilitats supramunicipals; entre altres, sóc vicepresident de Localred, vicepresident del Tecnocampus i president del Consorci de la DO. Per això, d’aquí a final d’any m’he plantejat dei-xar-ne algunes per poder centrar els esforços en les que tinc a nivell municipal. Per exemple, a final de juny, vaig nomenar la Isabel Nonell re-presentant del Consorci de Promoció Turística del Maresme, i en Marc Almendro del Parc de la Serralada Litoral.

Alella va instal·lar una pantalla gegant per a seguir el Concert per la Llibertat. Per què? Vàrem ser el primer municipi de Catalunya en anunciar que ho faríem perquè l’esdeveniment té rellevància dins del procés en què es troba immers el nostre país. Pot ser un dels punts forts de la transició nacional, perquè la socie-tat civil es va bolcar en aquest acte cultural per reivindicar el dret a poder decidir lliurement i democràtica el futur del país. El moment me-reixia que l’Ajuntament fes l’esforç de posar la pantalla. Més enllà dels milers de persones que van assistir al Camp Nou, també era important que, al llarg de totes les places dels diferents po-bles, s’hi concentressin centenars de persones.

Alella també va ser un dels primers pobles que ha liquidat els impostos de l’Ajuntament a l’Agència Tributària Catalana i no a l’esta-tal. Tens ganes que Alella sigui pionera dins del moviment independentista?No, senzillament crec que el moment de transi-ció que estem vivint, requereix una certa valen-tia i capacitat d’acció de la gent d’aquest país. Cal que fem coses, cadascú des del seu nivell: ja sigui la ciutadania organitzant-se, o a través d’Òmnium, l’Assemblea Nacional Catalana o Ca-talunya Diu Prou, que són pioners en l’exercici de la sobirania fiscal, o bé a nivell municipal. El desenvolupament de la hisenda catalana és clau i volíem ser exemple d’aquesta acció per-

què a final d’any siguem molts els ajuntaments, les empreses i els professionals que fem aquest pas endavant. Si som capaços de fer passar una part important de diners per la Generalitat, tot i que en l’actualitat acabin anant a parar a Ma-drid, potser arriba el punt en què la Generalitat decideixi deixar de prémer el botó. Qui té els diners, té el poder, i en aquests moments el té el govern espanyol. Part de la sobirania nacional es guanya a través de la sobirania fiscal.

Aquesta acció va provocar tensió en el si del govern perquè no ho vas comunicar a la sò-cia del Partit Socialista de Catalunya...Va ser una decisió presa per decret d’alcaldia i feta a consciència, i entenent que no havia de generar cap malentès perquè nosaltres estàvem complint amb les nostres obligacions tributàri-es. El PSC no ho va entendre d’aquesta manera i van haver-hi unes tensions que, després de seure a parlar, van quedar resoltes sense con-seqüències per al govern.

La regidora Mans va dir a aquesta revista que vàreu arribar a l’acord que la pròxima vegada se li anunciaria abans. A veure, ella va ser coneixedora de l’acció amb el temps suficient, com també es va informar la gent de la casa i d’altres àmbits. Per tant, aques-ta era una decisió que no podia ser qüestionada per la voluntat dels PSC.

Hem demanat a cada grup de l’opoció que faci una pregunta a l’alcalde.

La pregunta de CiU: Amb quins objec-tius proposaria l’alcalde la incorporació d’altres forces polítiques al govern mu-nicipal? Primer, vull manifestar que el govern munici-pal compta amb una continuïtat de nou anys i ens sentim molt còmodes governant junt amb el PSC. És cert, però, que afrontem dos anys que seran molt intensos a nivell nacional, i si el procés de transició continua avançant, segurament caldrà prendre decisions per aconseguir majories àmplies i tirar endavant els governs municipals. A data d’avui, estem oberts a la possibilitat d’incorporar altres for-ces amb l’objectiu de poder afrontar aquests dos anys que poden ser determinants.

És la primera vegada que governeu sense La Garnatxa, com es nota la seva marxa? Cada mandat ha sigut un moment diferent; tot i que hi ha una continuació, els tres han estat diferents. Jo estic molt satisfet amb els dos pri-mers mandats, de com vàrem governar conjun-tament amb La Garnatxa. Ara bé, actualment estic molt content amb l’equip de persones que

tinc al meu entorn; una gent que, com abans, anteposa l’interès del poble al personal i que no escatima hores del seu temps personal per poder-li dedicar a Alella. Estic content de tots els equips.

Ha sigut difícil enllestir els pressupostos per al 2013? Cada any és més difícil perquè els recursos econòmics provinents de les administracions supramunicipals es van reduint, i això ens força a comptar amb un nivell d’ingressos més baix. A més, vam rebaixar lleugerament la pressió fis-cal per corresponsabilitzar-nos amb el moment que viu la ciutadania. Les despeses van pujant per la pujada de l’IVA i l’IPC. S’han hagut de fer ajustos sense deixar de prioritzar els serveis socials. De cara a 2014, procurarem no baixar la qualitat dels serveis i tornar a rebaixar la pres-sió fiscal. Disposem de poc més de tres milions d’euros de préstec a un tipus d’interès molt baix per poder destinar a inversions al poble durant els propers dos anys, però no ens podem ador-mir; l’any que ve encara serà més complicat. De moment, però, hem demostrat que l’Ajuntament d’Alella és un dels més sanejats del país.

El nou Casal era la gran promesa del man-dat, però sembla que quedarà aparcat. Com és que no s’ha fet un anunci oficial? Ho hem anat apuntant en diferents actes i te-nim pendent treure un butlletí d’ERC i Sumem Per Alella per a explicar la nostra decisió. Som conseqüents amb allò que vam dir el 2011, quan es va dur a terme una campanya per a que no duguéssim a terme aquest projecte. Enteníem que era una oportunitat per al poble, però ca-lia aclarir dubtes i ens vàrem donar un any de termini per veure si la conjuntura econòmica canviava i es podia afrontar la inversió amb més garanties. En cap cas no posaríem l’Ajun-tament en una situació econòmica insostenible. De moment queda congelat, però no ho hem anunciat perquè estem concretant un pla B que passa per l’entesa amb l’entitat del Casal d’Ale-lla i per remodelar l’actual equipament. Això permetria, amb una inversió molt inferior, te-nir unes instal·lacions dignes i en ordre amb les normatives. No renunciem al projecte que plantejàvem, però entenem que haurà d’espe-rar a una millor conjuntura econòmica. Estic avançant una cosa que no és secreta, però és el més raonable en aquest moment.

I la nova biblioteca? Tal i com dèiem a principi de mandat, el com-promís és tenir el projecte executiu redactat, i ja s’està acabant d’enllestir. Per tant, dispo-sarem d’aquest projecte per quan hi hagin els recursos necessaris. Per a ERC i Sumem per Alella, la prioritat número u era el Casal i la segona la biblioteca, i això continua essent així; si un queda congelat, el que no farem és passar la biblioteca per davant. A més, encara que sigui menor, continua requerint d’una in-versió molt gran.

Us sap greu que això sigui així? Tot plegat es fa difícil d’explicar. És evident que haver d’aparcar un projecte com el Casal,

ACTUALITAT

“El projecte del nou Casal queda congelat però estudiem un pla b per a remodelar l’actual”

13

que en el meu cas hi he estat treballant durant nou anys, no és fàcil. És una d’aquelles pedres angulars que m’hagués agradat poder posar, com la piscina o l’escola de la Serreta. A mi i al meu equip de govern ens sap molt greu ha-ver-ho d’aparcar; però més enllà del desig o la voluntat, s’imposa un criteri de prudència que ens fa entendre que aquest no és el moment.

Una altra de les inversions importants és la remodelació del passeig de la Riera. En quin moment es troba el projecte? Tot i que no vàrem fer una inauguració formal perquè vam creure que no calia, si la Riera es-tava dividida en sis trams, i l’anterior mandat vam fer el tram C, entre les Heures i Maria Estrada; ara hem dut a terme el tram B, que va des de Maria Estrada fins al Pou Sorrenc. També tenim redactat el projecte per a poder connectar aquest darrer punt fins al camp de futbol i, si tot va bé, podríem començar les obres abans que s’acabi l’any. També tenim la voluntat d’encarregar el projecte executiu del tram de riera que va de Can Lleonart fins al Canonge, però no podrem realitzar-lo perquè estem parlant d’entre tres i sis milions d’euros d’inversió més, que en aquests moments no hi són i que, si hi fossin, s’haurien de dedicar a d’altres coses.

Actualment els Escolapis estan dividits en dos propietaris: un és CaixaBank i l’altre continua essent Quabit, tot i que té una càrrega del BBVA. La finca continuarà essent considerada com una sola des de l’Ajuntament? Que el POUM la consideri un mateix sector

no vol dir que internament allò no puguin ser diferents finques. El fet que siguin dues fin-ques amb dos titulars diferents possiblement pot dificultar la solució. De totes maneres, que hi hagi hagut un canvi de titularitat és una bona notícia perquè amb la propietària d’un tros de la finca ens trobàvem en un carrer sense sortida. Aquest immobilisme ha fet em-pitjorar la degradació de la finca. Ara, a curt termini, com a mínim s’haurà de dur a terme una actuació a la part de dalt dels edificis, i tot plegat genera noves expectatives de cara a trobar una solució que nosaltres entenem que hauria de ser d’iniciativa privada.

No us preocupa que s’acabi partint la finca? No, el que hem de buscar és qui pot aportar un projecte per a tota la finca, després caldrà veure quina interlocució hi ha, i com l’Ajunta-ment pot ajudar a que aquests inversors pu-guin arribar a entendre’s amb les dues actuals propietats. Si hi ha una de les parts que té una sortida, entenc que l’altra també la tindrà. Sóc força més optimista que no pas fa tres mesos: les dues parts s’hauran d’acabar ente-nent per poder posar aquesta finca en mans d’algun inversor que hi estigui interessat. És impossible que hi pugui haver solució d’una part sense el tot.

La pregunta de Gd’A: Sembla que un grup inversor vol obrir una mena de clínica de luxe a l’entrada d’Alella. Si és cert, la veu-rem abans que el Passeig de la Riera o els Escolapis rehabilitats? Si tenen informació que jo no tinc, m’agradaria que me la fessin arribar. Si ells són coneixedors que hi ha una clínica que té voluntat d’invertir a Alella, ens els podrien venir a presentar a l’Ajuntament perquè hi puguem parlar. En cas de saber-ho, podríem parlar de la idoneïtat o no del projec-te. No puc opinar d’una cosa que no sé, en tot cas, però, es tracta d’una decisió entre privats.

Quina valoració fas de la reunió amb la ciu-tadania sobre els Escolapis? Va ser molt interessant i va comptar amb una participació molt important, més d’un centenar de persones. Vam poder traslladar el posiciona-ment comú de la comissió de treball per al futur de la finca. El públic va tenir ocasió d’entendre en quin punt ens trobàvem.

Va tenir més èxit que les reunions de barri?Si sumem les sis que fèiem anualment, el nom-bre de gent pot ser similar. Alella és un poble on costa molt que la gent participi i vingui a aquest tipus de xerrades... Tot i que ens agrada-ria que vingués més gent, al final ve qui té una inquietud o qui pot. Ara estem enllestint un re-glament de participació, ens estem replantejant el format i fer audiències públiques perquè qui vulgui, vingui a expressar les seves preocupa-cions i problemes davant dels responsables de govern d’una manera oberta al públic.

“Alella a data d’avui és molt més participativa que no pas fa deu anys”

Andreu Francisco, amb Alejandro i família, a la porta del seu establiment del carrer Àfrica.

14

ACTUALITAT

El nivell de comunicació amb els ciutadans és suficient o encara hi ha coses a assolir? A data d’avui Alella és molt més participativa, hi ha molta més gent vinculada amb la vida asso-ciativa, social i cultural que no pas fa deu anys. Crec que la dinàmica d’organització d’activitats per part de l’Ajuntament al llarg d’aquest temps fa que pugui dir que els veïns d’Alella participen molt més ara.

Una de les promeses electorals era la instal-lació de fibra òptica a tot el municipi. Es com-plirà? Sí, vam proposar-nos que qualsevol veí tingués la possibilitat de connectar-se a la fibra òptica abans de final de mandat. Aquesta és una inver-sió productiva, de valor afegit per a gran part de la ciutadania; estem treballant per resoldre una problemàtica d’una connectivitat a Internet deficient. Hem anat cremant diferents etapes i ara acabem d’adjudicar la redacció del projecte executiu de l’estesa de la fibra òptica fins a totes les cases. D’aquí quatre o cinc mesos, sabrem com podem arribar a cada casa i per quin cost. Però també cal determinar com arriba la fibra òptica al nostre poble, perquè no serveix de res tenir una estesa perfecta de fibra òptica que no podem endollar a la sortida d’Internet des de Barcelona. Després, també cal que trobem un inversor disposat a compartir la inversió i, des-prés, a gestionar la xarxa. Intentarem tirar en-davant un procés similar al que vam fer amb la piscina, que és una concessió de construcció i gestió de l’equipament amb aportació tant mu-nicipal com privada.

I els veïns d’Alella hauran de contractar els serveis d’aquest inversor privat? No, cada veí podrà triar l’operador (ONO, Vo-dafone...) que vulgui i aquest haurà de llogar la instal·lació de fibra òptica a l’inversor privat. Viladecans és l’exemple de poble amb què ens emmirallem en aquest tema. És clar que sense una acció municipal, no hi hauria cap operador que volgués invertir-hi, perquè tenim al voltant de seixanta quilometres de carrer amb més tres mil cinc-cents habitatges i això no és rendible. Hi ha altres zones amb majors densitats i menors esteses que són molt més atractives.

A banda del POUM, hi ha cap altre tema im-portant que hagueu tirat endavant des de la regidoria d’Urbanisme? Després de molts anys treballant-hi, hem aconse-guit que s’aprovés l’ampliació de l’espai d’interès natural. És una fita molt important perquè hem més que doblat l’espai que s’havia protegit inici-alment; passem a tenir més de la meitat del poble dins del Parc i això en blinda la seva preservació per molt i molts anys. Garantim que podrem gau-dir durant molt temps d’aquest model de poble que tenim actualment i que ens dóna identitat i ens diferencia.

En canvi, la Generalitat ha retallat l’espai verd del POUM.La Generalitat ha acceptat el 99% de la nostra proposta i ha acabat traient una punta que toca amb Tiana. Nosaltres volíem que fos a dins i ells l’han exclosa... La nostra proposta de fer arribar

a l’autopista, per banda i banda, la protecció del nostre paisatge ha estat acceptada i n’estic molt satisfet.

I a quin punt del POUM estem? Quan el tin-drem aprovat? Després de l’aprovació inicial hi ha hagut un pe-ríode molt llarg, més del previst, durant el qual s’han respost a les al·legacions dels privats i dels departaments de la Generalitat. Ara ja tenim un document ajustat donant resposta o bé desesti-mant les diferents al·legacions. Aquesta tardor, sens falta, portarem a aprovació provisional el document que creiem que serà molt ajustat a tot el que la Generalitat ha anat dient. I, d’aquest pas a l’aprovació definitiva, esperem que no passi gaire temps ni variacions. Per tant, d’aquí un any podríem tenir finalment el nou POUM.

Es va començar a redactar gairebé abans de la crisi econòmica, en un context ben diferent a l’actual. Serà un bon pla general o s’han empleat tants anys en la redacció que potser quedarà desfasat? És un pla molt conservador, està pensat perquè hi hagi preservació del paisatge i del sòl agrícola i forestal; amb un creixement gairebé inexistent, de només unes mil o mil cinc-centes persones en quinze anys. El POUM buscava solucionar tres problemàtiques més enllà de petits serrells: crear un espai on s’hi pogués fer un desenvolu-pament econòmic, tot i que potser ara no és el moment, que es pugui acabar oferint un espai on els alellencs puguin implantar el seu negoci; dotar el municipi d’habitatge social per evitar la sagnia de gent jove que marxa i, amb el nou planejament, la meitat del nou habitatge té algun tipus de protecció; i, finalment, la creació d’una zona esportiva nova. L’objectiu principal era atu-rar el creixement urbanístic del nostre poble ja que durant el mandat anterior al 2003, es van generar diferents modificacions urbanístiques amb resultats ben visibles, enteníem que aquest model s’havia d’acabar. Ara s’ha fet una planifi-cació de creixement tranquil.

El POUM preveu que l’Ajuntament acabarà sent propietari de Can Manyé, la Miralda i la Gaietana. Això és viable encara? Si hi sumem els edificis dels que ja és propietari, un Ajun-tament d’un municipi de 10.000 habitants pot permetre’s tants edificis municipals? Penso que el fet que un Ajuntament disposi de patrimoni arquitectònic és positiu. A l’actualitat, Can Manyé ja l’estem aprofitant ara, mitjançant un lloguer, i en els pròxims quinze anys, es po-dria comptar amb dos equipaments més a la zona d’Alella de Mar: la Miralda, per vincular-la al desenvolupament econòmic, i la Gaietana

que pot donar serveis en aquesta àrea. El que es pretenia amb el guany d’aquests espais era que els qui ocupin el nostre lloc d’aquí quinze anys tinguin dos espais per a noves necessitats. Que aquests espais siguin municipals no impe-deix que puguin tenir altres usos privats i que l’Ajuntament els llogui. Un cop aprovat el POUM, hi ha establert un calendari dividit en tres quin-quennis i durant el primer es preveu entomar el projecte de la Miralda. Per això, un dels nostres objectius per aquest mandat és començar a tre-ballar com volem que sigui aquest espai i també la zona esportiva.

La pregunta del PP: Cada vegada és més palpable la desafecció ciutadana respecte de la classe política. A les darreres elecci-ons vostè es va comprometre amb els elec-tors a no presentar-se com a candidat un quart mandat. Mantindrà la seva paraula? Hauríem de tirar d’hemeroteca per saber si jo vaig dir això. Ho diu ell, però jo no en sóc cons-cient... M’agrada el model francès de mandats locals, que són dos períodes de sis anys i en total són dotze, perquè permeten projectar i executar projectes adequadament. En aquests moments no tinc decidit què faré. La desafecció és con-seqüència, entre d’altres, de l’actitud de polítics com els del partit que ell representa. Jo continuo sentint la ciutadania d’Alella molt a prop nostre i en el proper any, també segons els esdeve-niments a nivell de país, acabaré prenent una decisió. Em continua agradant, i molt, la feina que faig; el servei públic personalment m’omple.

Darrerament et veiem sovint al costat de Jun-queras, quin futur tens dins el partit? Des de fa un any sóc el president de l’àrea metro-politana, fins llavors havia sigut president d’ERC El Maresme. Jo treballo per Alella i pel projecte que representa el meu partit. No tinc cap expec-tativa personal, em dec als veïns i veïnes d’Alella, que són els que m’han escollit per treballar per a ells. Veurem quin és l’esdevenidor del nostre país i si es considera que puc fer alguna cosa més, puc servir des d’un altre àmbit. Això no em treu la son. De moment treballaré per a Alella fins que els veïns vulguin i jo em senti realitzat.

Les darreres enquestes auguren bons resul-tats per ERC, quin futur augures al teu partit? Estem en un moment de canvi, una part molt important de la ciutadania ha decidit que vol de-cidir. Les enquestes diuen que aquesta majoria és ampla i els responsables del nostre país han de fer que això que demana la gent passi el 2014. I aquest és el compromís. A ERC no ens interessa que hi hagi eleccions avançades, sinó que la gent pugui dir el que pensa; nosaltres estarem al seu costat durant tot el procés. Per tant, el nostre objectiu és que sigui el més aviat possible.

I ets optimista?Sí, estic convençut que aquest Onze de Setem-bre serà un èxit, i això pot desencadenar que el procés avanci. Els nostres representants polí-tics s’han de sentir recolzats per tirar endavant l’exercici del dret a decidir.

“Veurem quin és l’esdevenidor del nostre país i si es considera que puc fer alguna cosa més, puc servir des d’un altre àmbit”

15

ACTUALITAT

Berta Coll / IrIna GonzÁlez (laBoratorI 8-85)Durant la setmana del 27 de maig a l’1 de juny de 2013, l’Ajuntament d’Alella va organitzar les primeres jornades d’emprenedoria Alella Emprèn!; unes jornades que, sota uns valors innovadors i creatius, van generar un model de trobada transversal per englobar profes-sionals de diferents sectors, emprenedors i grans i petits empresaris.

Alella, pioneraL’objectiu principal de la iniciativa va ser po-sicionar Alella com a pionera del sector de l’emprenedoria i com a nucli de noves oportu-nitats de negoci en temps de crisi per generar, així, una xarxa d’intercanvis d’idees i conei-xements. La creació, la integració i la conne-

xió van ser els fils conductors que van donar forma a les jornades, ja que van acompanyar i oferir els millors professionals en la creació de nous projectes emergents; van fer un re-cull de les eines més importants per integrar el negoci i dotar-lo del valor afegit necessari per al seu desenvolupament; i, finalment, van crear sinergies de treball i col·laboracions per establir llaços entre els diferents perfils pro-fessionals que van participar a les activitats.

Les jornades, promogudes per la Regidoria d’Emprenedoria i Ocupació, amb el suport de la Regidoria de Joventut i la gestió de Labora-tori 8-85, van comptar amb uns 200 assistents de 25 municipis diferents, que van participar en un total de 15 xerrades focalitzades a opti-mitzar les àrees destacades i necessàries per

a poder dur a terme un projecte amb èxit. La creativitat, la gestió del pla de negoci, de la comunicació, la motivació i el lideratge van ser alguns exemples imprescindibles que es van tractar per al desenvolupament d’una idea de negoci. Totes elles, estructurades en espais públics com les golfes de Can Lleonart, la sala polivalent de les antigues Escoles Fabra així com en diferents espais privats que han esde-vingut, al llarg dels anys, l’emblema del poble.

Quatre eixos vertebradorsAixí doncs, al llarg la setmana es va fer espe-cial atenció a les formacions especialitzades en els quatre eixos vertebradors de la creació d’una empresa com és l’àmbit financer, el de la comunicació, el de l’oratòria i el legal; se-

Quan Catalunya suma un total de 902.300 aturats, Alella Emprèn!Alella organitza amb molt d’èxit les seves primeres jornades d’emprenedoria

Fotografia de la conferència sobre “La meva idea pot generar negoci?” amb Xavier Verdaguer. La

bora

tori

8-8

5

16

minaris especialitzats sobre com crear un pla d’empresa, estratègia digital, gestió de xarxes socials i posicionament i reputació en línia; i taules rodones amb diferents emprenedors d’èxit.

A més, i a diferència d’altres fòrums i jornades, els integrants d’Alella Negocis van voler sumar-se al projecte d’Alella Emprèn! i, mitjançant una sessió d’assessorament i de pitching, van dedicar la tarda del divendres als projectes emergents dels assistents per donar suport al seu desenvolupament d’una forma eficaç, propera i personalitzada.

En Xavier Verdaguer, fundador d’Inno-valley, Jordi Valls, fundador de Startup Em-bassy a Sillicon Valley, Òscar Palència, fun-dador de les ulleres artesanes Palens, Ana López, d’Estrella Damm, i Marta Alonso, d’InstagrammersBCN, van ser alguns dels convidats destacats que van aportar l’expe-riència en diferents camps i van permetre els assistents fer-se una idea de les diferents maneres d’emprendre que existeixen, posant al seu abast els instruments necessaris per poder fer-ho.

Crisi i oportunitatsAlella Emprèn! va voler fer de la crisi una nova oportunitat de negoci i convertir-se en un punt de suport per a la regeneració dels pe-tits comerços i empresaris i per l’emergència de noves idees. D’aquesta forma, les jornades van comptar amb el patrocini d’entitats com el Tecnocampus Mataró-Maresme, la Fede-ració de Cooperatives de Treball de Catalu-nya, Alella Negocis i d’espais característics del poble com l’Espai Di.Vi, el celler Bouquet d’Alella, i el Garden Arenas que van convertir en el punt de trobada i en els pilars essencials de les activitats de les jornades.

Per altra banda, les taules rodones, mode-rades pel periodista del blog Amor a l’Art, Vic-tor F. Clares, van comptar amb la participació del públic; que van desencadenar en un debat entre els ponents convidats i els assistents, i amb una posterior copa de vi, cortesia dels diferents cellers de la DO d’Alella.

Finalment, les jornades es van clausurar amb un acte de treball en xarxa a Can Manyé, on es va aprofitar l’ocasió per concedir, per primera vegada, el premi a la millor iniciativa enoturística atorgada al celler Bouquet d’Ale-lla. El premi va ser una aportació econòmica per posar en marxa noves propostes i activi-tats vinculades al vi.

Així doncs, Alella, sota la seva denomi-nació, prestigi i coneixença, va abanderar i va ser pioner en l’organització d’unes jorna-des que van deixar palesa la seva voluntat de col·laboració amb la societat més jove i emprenedora per esdevenir, així, un poble de referència pel que fa a les relacions sociolabo-rals i avançar-se en un àmbit tan necessari i alhora atractiu com aquest.

Karen Prats, Victor F. Clares, Ana López, Javi Santos i Xavier Güell van ser els protagonistes convidats de la taula rodona sobre “Reinventar el negoci” al Garden Arenas.

Valentí Sanjuan, Albert Garcia Pujadas, Albert Ferré, Francesc Collado i el moderador Victor F. Clares van ser els protagonistes de la taula rodona sobre “Les noves oportunitats d’internet” a Bouquet d’Alella.

Victor F. Clares, Marta Alonso, Oriol March i Òscar Palencia van ser els protagonistes de la taula rodona sobre “Marca Personal” a Alella Vinícola.

LABO

RATO

RI 8

-85

LABO

RATO

RI 8

-85

LABO

RATO

RI 8

-85

ACTUALITAT

17

ALBERT ALABAU Aquesta voraç lectora, que de petita volia ser bibliotecària, confessa que somniava convertir-se en la d’Alella, per passar-se el dia rodejada de llibres ben ordenats als seus prestatges. Ben aviat es va adonar que el seu futur professional aniria per un altre camí. I és que el fet que els seus pares es dediquessin al món de la moda i tinguessin taller i fàbrica propis –on s’hi passava l’estiu jugant amb el seu germà gran-, l’acabaria influenciant de manera decisiva.

L’any 2000, mentre cursava el segon curs dels estudis de moda a “l’Escola d’Arts i Tèc-niques de Barcelona”, va néixer Who: la marca que dona nom a les creacions d’aquesta ale-llenca que prenen cos en format tèxtil. I ho va fer de forma curiosa, quasi bé accidental: “Jo anava fent dibuixos i dissenys de roba com a part de la meva formació i també com a divertiment... fins que un dia, el meu pare em va picar dient-me que si aconseguia vendre la roba que havia dissenyat, ell me la produiria.

I, com que a tossuda no tinc competència, em vaig posar mans a l’obra i així va ser!” – exclama somrient la Laia.

Però tot i que el món de la moda sembla molt fashion i bonic des de fora, no són tot flors i violes. “La veritat és que o t’apassio-na el que fas o és molt fàcil quedar-se pel camí. Tens un temporada bona i una altra dolenta... Hi ha modistes boníssims despat-xant a tendes de Zara. Són moltes hòsties... has de saber dissenyar, crear des del no res, explicar el producte, presentar-lo en socie-tat, sortir a vendre’l... i es necessita suport, sobretot al principi, ja que no es cobra fins

al cap d’un any de l’inici del cercle”, explica la Laia. Malgrat aquesta inestabilitat, a la Laila li encanta la llibertat que li dona la seva feina: “no em veig en una oficina de dilluns a divendres, però també és veritat que quan hi ha desfilada no tinc rellotge, i costa molt diferenciar el que és feina del que no ho és: les meves creacions són com els meus fills” –explica la Laia, apassionada i entusiasta narradora del què fa.

Els tempos de la ModaDurant el mes de febrer la Laia va començar a mirar teixits per la temporada Primavera/Estiu’14. Després van venir els dibuixos, els dissenys, la compra dels teixits de mostra i la confecció. I ara al juliol, presentarà aquesta col·lecció, que rep el nom d’Slowdance, al 080 de Barcelona per, acte seguit, sortir dispara-da per passar-se prop de dos mesos visitant clients per mitja Espanya intentant vendre tant com pugui, partint d’una tirada inicial d’unes sis mil peces. I al Setembre, tornarà a començar de zero amb el plantejament de la temporada Tardor/Hivern.

Projectant-se tant a través de passarel-les nacionals –com 080 Barcelona Fashion, Gaudí, Bread & Butter, Circuit i Cibeles–com internacionals –White a Milà, The Train

a Nova York i Who’s Next a París–, i vestint personatges com la Marina Rossell –seu era el vestit que l’artista duia al recent Concert per a la Llibertat-, la Laia és ja una garantia consolidada que s’ha obert i es segueix obrint camí en el difícil i elitista món de la moda a base d’innovadores propostes que agraden a un públic majoritàriament adult, inquiet i culte.

“Reptes de futur? A banda de fer més participacions en vestuari per a cinema –seu és part del vestuari del curtmetratge Fantochas que es presentarà a la propera edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges–, voldria créixer més, però podent mantenir el control sobre tot el procés. Per fer-ho, hem de sortir més a l’exterior, sobre-tot per compensar el que no es ven aquí... i m’agradaria molt començar a fer roba per a homes, que és una de les meves espines clavades”. Potencial i talent no l’hi falten. Breakdance!

QUÈ FA?

Què fa… Laia Roca?La Laia Roca és una jove modista que projecta al món el talent made in Alella a través de la seva pròpia marca de roba (www.who-bcn.com).

“LA VERITAT ÉS QUE, O T’APASSIONA EL QUE FAS, O ÉS MOLT FÀCIL QUEDAR-SE PEL CAMÍ”

CEDI

DA

18

19

CULTURA

REDACCIÓ Un total de cinc espectacles, oferts tots ells entre el 13 i el 20 de juliol, conformen la pro-gramació del Festival d’Estiu d’aquest any, que ha concentrat així la seva oferta per a esdevenir més “intens”, segons l’Ajunta-ment d’Alella. Es tracta d’un espectacle de flamenc i dos concerts dels Músics en Resi-dència, que seran de pagament, i un concert de Joan Dausà amb la seva banda Els Tipus d’Interès i la cita ineludible amb la Coral Polifònica Joia, que s’oferiran gratuïtament.

Como peces en el agua és el títol de l’es-pectacle que la companyia Somorrostro Dansa Flamenca, creada pel Taller de Mú-sics l’any 2003, oferirà el 13 de juliol al Jardí de les Estàtues de Cal Marquès. La proposta, que obrirà la novena edició del Festival d’Es-tiu, és un recorregut pels diferents pals del flamenc, començant per aquells més tradici-onals i arribant als més innovadors i avant-guardistes. Aquest espectacle s’emmarca dins dels actes de l’Any Carmen Amaya, que promou la Generalitat de Catalunya com un homenatge a una de les artistes més recone-gudes internacionalment en el centenari del seu naixement. En paraules de l’alcalde An-dreu Francisco, “és una de les propostes que em fa més il·lusió personalment. Feia temps

que donàvem voltes a un espectacle flamenc i vam pensar que el centenari del naixement de Carmen Amaya era una bona oportunitat per a programar-lo”.

Músics en Residència, un referentEl projecte Músics en Residència ha esde-vingut, per característiques i idiosincràsia, l’eix al voltant del qual gira el Festival d’Es-tiu. Des que es va iniciar ara fa ja tres anys, aquesta proposta formativa i col·laborativa s’ha anat consolidant fins a ser “un esdeve-niment de referència en el panorama musi-cal català”, segons l’organització, ja que és “pionera en apropar la música de cambra a la ciutadania, posant a disposició del públic formacions i interpretacions musicals molt difícils de trobar als escenaris”.

Aquest any seran 18 els músics que pren-dran part en el projecte, 13 dels quals són in-tèrprets professionals i 5 estan en formació. Faran assajos conjunts, que seran oberts al públic, durant tota la setmana del Festival, i actuaran en tres concerts.

El primer, titulat Carta Blanca, es farà fora de programa el dimecres 17 de juliol a Can Lleonart, i permetrà sentir algunes de les partitures escollides pels músics que no tindran cabuda als dos concerts oficials. El

dijous 18 de juliol, serà l’Església de Sant Feliu la que acollirà el segon concert dels Músics residents. S’hi podrà escoltar Sum-mer Music per a quintet de vent de Samuel Barber, el Quintet de corda KV 516 en sol

menor de Mozart, i l’Octet D 803 de Shubert. El tercer concert es farà al Jardí de les

Quatre Torres, i servirà de cloenda a aquesta edició del Festival. En ell s’hi interpretaran el Quintet de vent amb piano KV 452 de Mozart, el Quartet de piano op. 47 de Schu-mann, Fantasia op. 2 de Britten, i la Kam-

mersymphonie op. 9 de Schoenberg.El Festival d’Estiu el completaran dos

concerts gratuïts; el primer, el que oferirà la Coral Polifònica Joia el diumenge 14 de juliol al Parc Gaudí, en el qual cantarà un repertori de música moderna molt popular, amb temes de The Beatles, Abba, Celine Dion, Joan Manuel Serrat o Mecano, entre d’altres, que de ben segur tothom reconeixe-rà. El segon serà un concert de pop intimista a càrrec del músic i actor català Joan Dausà, que està de gira tot presentant el seu primer disc, Jo mai mai. Aquest primer treball ha tingut molt bona acollida i li ha obert la por-ta del gran públic, que podrà escoltar-lo de nou el divendres 19 de juliol al parc de Can Sors.

Una setmana de Festival d’EstiuUn espectacle flamenc d’homenatge a Carmen Amaya i els concerts dels Músics en Residència són els principals atractius del programa d’enguany, que queda concentrat en vuit dies

L’espectacle flamenc de Somorrostro va inaugurar el Festival d’Estiu als jardins de Cal Marquès. AJUNTAMENT D’ALELLA

20

CULTURA

HELENA MARTÍNEZAquest mes de juliol, la Regidoria de joventut ha preparat diverses activitats englobades en l’Estiu jove i les Nits alternatives, consolidant l’oferta d’activitats per a joves que es realitza des de fa diversos anys. La novetat d’aquest estiu és que moltes d’elles s’han dut a terme a les noves instal·lacions de l’Espai jove situ-at a les antigues escoles Fabra, inaugurades el passat mes d’abril. El regidor de Joventut, Marc Almendro, ens explica que vist l’èxit de 2012, quan es van recuperar les activitats d’estiu per a joves, aquest any s’ha volgut tor-nar a oferir aquesta opció d’oci i lleure per a aquells nois i noies que ja no tenen cabuda als Casals d’estiu i que encara no tenen edat per treballar.

Tallers, sortides, tornejos...L’Estiu jove ha programat deu activitats dife-rents per a la primera quinzena de juliol com ara tallers, sortides o tornejos. Algunes de les activitats són gratuïtes i d’altres tenen un cost subvencionat per tal que el jovent d’Ale-lla pugui gaudir-ne més fàcilment. Una de les activitats estrella és la sortida a Port Aventu-ra, que va tenir lloc el passat 2 de juliol amb l’assistència de prop de 30 joves. També va ser de gran atracció la sortida a l’Illa Fanta-sia a Vilassar, on el grup de joves va passar el dia remullant-se i anant amunt i avall pes tobogans. Una vintena de nois i noies d’Alella hi van participar.

D’altra banda, l’Espai jove ha estat esce-nari dels tallers i els tornejos. Els tallers han estat força diversos per tal de poder arribar al màxim nombre de joves. Hi ha hagut un ta-ller de tatuatges de henna i bijuteria, i també un taller de decoració de patins i samarretes. Com a novetat d’enguany, i aprofitant les no-ves instal·lacions i millores a les antigues Es-coles Fabra, s’ha fet un taller de cuina per a joves. I, finalment, els tornejos de futbolí i de Wii i Play Station també van comptar amb un bon nombre de participants. Malgrat que es va haver de cancel·lar alguna de les activitats per manca d’inscripcions, com la sortida de caiac i vela o la cursa d’orientació, Almendro

es mostra content pel nombre d’inscrits a les diverses activitats: “des de l’equip de Joven-tut estem convençuts que la reobertura de l’Àgora i del Casal de joves al nou equipament ha ajudat a augmentar el nombre de partici-pants, sobretot pel fet de poder engrescar els joves in situ durant els dies previs”.

No només per als més jovesD’altra banda, també s’han programat les Nits alternatives. Tres activitats nocturnes dirigides a un públic jove-adult que promoci-onen l’oci nocturn sense la necessitat d’haver de sortir a consumir. Enguany, les activitats han estat els contes eròtics en l’espectacle Hablemos de Saxo, una nit de cinema amb la projecció de Django desesperado de Quentin Tarantino i la nit d’humor amb Àngel Mira-lles i el seu monòleg Sóc català. Almendro remarca de nou que el fet de dur a terme aquestes activitats a l’Espai jove atrau més públic atesa la seva situació més cèntrica al poble i l’atracció dels assistents a conèixer el nou espai.

Totes aquestes activitats han estat una bona prèvia a la Festa Major durant la qual es podrà gaudir de diverses activitats per a joves, com ara el Sopar jove, el Cercatasques, la Nit jove o la Baixada d’andròmines, orga-nitzades pels CEP’S, o altres activitats com el correfoc dels Diables del vi d’Alella o la Guerra guarra de l’Esplai Guaita’l, tres de les entitats juvenils del poble.

L’Estiu jove i les Nits alternatives, una opció d’oci per al jovent d’AlellaLa major part de les activitats han tingut lloc al nou Espai jove de l’antiga escola

Taller de bijuteria.

Els més valents van enfilar-se al Shambala, la nova muntanya russa de Port Aventura.

“Hablemos de saxo”, sessió de contes eròtics dins les Nits alternatives.

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LAA

JUN

TAM

ENT

D’AL

ELLA

AJU

NTA

MEN

T D’

ALEL

LA

21

COL·LABORACIÓ

ÒSCAR PALLARÈS Recordo quan vaig conèixer la Priscila. M’havia enviat un munt de correus electrònics amb les seves fotos de la Verema i em deia que les podia usar per a la revista quan volgués. Vaig proposar-li conèixer-nos i va venir a la redacció de la revista. Vam estar molta estona xerrant. Em va caure molt bé. La Priscila cau molt bé a tothom. Em va explicar que la feina del seu marit l’havia dut per mig món i que a ella li agradava integrar-se al poble o ciutat que l’acollia, però que normalment es reprimia de fer-ho perquè després li feia molta pena quan arribava el moment de marxar. Però em va dir que semblava que Alella era un destí força definitiu i que s’havia llançat en aquest procés d’integració! I carai si s’havia integrat! Va aterrar a Alella al 2005 i en els darrers anys es va convertir en un personatge conegut i estimat per tothom. Ni tan sols aquells que només et pengen l’etiqueta d’alellenc si ets fill de Can Noséquè dubtarien que la Priscila és 100% alellenca. Doncs bé, ara és una alellenca a Mèxic. T’enyorem, Pris, però no deixis de mostrar-nos la teva visió de Mèxic i el món a través de Facebook, si us plau!

Fins aviat, Priscila!

QUI

CO L

LUCH

2122212212121222122211121112121212121211212222212222121211111112121121212122212121221212121121211211211221212212121112222222211111121122221212112112112221222221112121222222211121111212122122212121211211122211221212221111222222111122222221111112211221211112221222121211122211221122112211112211121

QUI

CO L

LUCH

22

23

COL·LABORACIÓ

MERCÈ SALTORAra fa cent anys, Europa en-cara no havia patit cap guerra mundial; l’aviació era una ac-tivitat reservada als més intrè-pids; amb prou feines es veien cotxes pels carrers; el cinema era mut; no hi havia ràdio; i, a Barcelona, on les epidèmi-es de tifus i grip encara feien estralls entre la població, no existien ni la plaça de toros de la Monumental ni el parc d’atraccions del Tibidabo.

Aquest era el món que va veure néixer la Rosa Bosch Turró. Filla única d’en Jo-sep Bosch i la Teresa Turró, un matrimoni de la burgesia catalana, la Rosa va néixer a Barcelona, al barri de Gràcia, el 17 de juliol de 1913. El seu pare, fill segon d’una família benestant d’Alella -Can Calde-ró-, va ser un home treballador i, en certa manera, avançat al seu temps. Tot i no ser l’hereu del patrimoni familiar, va sa-ber tenir una existència aco-modada. Soci d’una empresa de teixits, es va guanyar bé la vida i va poder invertir en diversos im-mobles a la ciutat de Barcelona. Després de viure en diferents pisos de lloguer, l’any 1923 la família va fer construir una casa al carrer Rabassa, cantonada Martí, on va viure prop de 15 anys, fins a la Guerra Civil.

La Rosa va estudiar al col·legi de les Do-miniques de Gràcia, on va ser una alumna aplicada i va aprendre a parlar francès, uns coneixements que li van anar prou bé anys després per ajudar el seu marit en la seva feina a les duanes. Ben joveneta, va conèi-xer l’Oriol Saltor, quart fill d’una família gra-cienca de vuit germans, un noi extravertit i molt aficionat al teatre, amb qui es va casar i va viure al pis del carrer Rabassa juntament amb els seus pares. Allà hi va néixer el seu únic fill, el 1935: en Josep. En l’actualitat, a l’edifici hi viuen les dues nétes de la Rosa, amb tres dels seus besnéts.

Amb l’esclat de la Guerra Civil i el desor-dre consegüent, Josep Bosch, que era simpa-titzant de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, va ser detingut per milicians d’es-querres i traslladat al Castell de Montjuïc. Un cop alliberat i passat l’ensurt, la família va considerar que viure a Alella seria més

segur i van llogar la casa de ca l’Olivella, on van passar aquells anys de violència criant conills i gallines. Finalitzat el conflicte bèl-lic, la Rosa, el seu marit, el seu fill i els seus pares van retornar a Barcelona, on es van instal·lar en un altre pis al barri de Gràcia, al mateix carrer Martí.

Tot i que no va tenir germans, la Rosa va ser molt amiga dels seus cosins, fills del seu oncle Miquel (hereu de Can Calderó) i de la seva tieta Teresa. De manera especial, va gaudir sempre d’una relació molt propera amb la seva cosina Josefina Bosch Damm, néta per part de mare del fundador de les cerveses Damm, i posteri-orment amb tots els seus fills i filles. També va conviure força amb alguns dels nebots del seu marit. Tots ells guarden encara un gran record dels dies passats a casa de la Rosa.

L’any 1960, la Rosa va acompanyar el seu fill Josep a l’altar de la capella de Can Calderó, quan es va casar amb la Susanna Guinjoan Aguilera, una noia de Barcelona que passava els estius a Alella i amb qui va festejar els sis anys que van durar els seus estudis d’enginyeria.

En Josep i la Susanna la van convertir en àvia abans de complir els 50 anys i, set anys

més tard, ja tenia 5 néts: en Josep, en Xavier, en Víctor, la Mercè i la Mònica.

La Rosa va deixar el barri de Gràcia des-prés de la prematura mort del seu marit, als 64 anys, i es va traslladar al barri del Guinardó, al pis de sobre del de la família del seu fill. Les circumstàncies de la vida van fer que anys després, ja anciana, tornés a viure una temporada a la casa del carrer Rabassa on havia passat la seva infància i joventut, abans de traslladar-se finalment a Alella per conviure juntament amb el seu fill i la seva jove.

En els darrers anys, ha vist com la família anava augmentant amb el naixement de set besnéts (Laia, Sergi, Sílvia, Roger, Gerard, Aran i Eva) que omplien la casa de jocs i ria-lles. Però no tot han estat alegries en aquesta darrera etapa, ja que fa cinc anys va haver de patir la mort sobtada del seu fill Josep. En l’actualitat, la Rosa viu amb la seva jove a Alella, on passa amb tranquil·litat els darrers anys de la seva vida ja centenària i recorda amb nostàlgia antigues escenes familiars a Can Calderó o aquella època llunyana en què passejava la seva vitalitat juvenil per un barri de Gràcia que ja mai no tornarà a ser igual.

Biografia de Rosa Bosch Turró

Rosa Bosch, un dia de primavera de 1916, a Can Calderó.

CEDI

DA

24

25

SIGRID GUILLEM / FOTO: JORDI FARRÚSPablo Martínez Rosales (Barcelona, 1957) és president de l’Associació cultural del Casal d’Alella des del passat mes d’abril. De tarannà obert i dialogant, transmet voluntat d’implicació i compromís per conduir un nou projecte de millora del Casal per als seus socis i per al poble. El Pablo es manifesta apolític, “voto a la persona, no al partit al qual representa”. Té una marcada vessant social i sempre ha estat procliu a formar part de col·lectius i iniciatives populars. Ell mateix es descriu com una persona perseverant i compromesa, amb dedicació plena en tot allò que enceta. Alellenc d’adopció, no imagina un altre entorn per al seu dia a dia: “Tinc aquí molts bons amics i una relació magnifica amb el poble, m’hi sento totalment involucrat”, explica somrient.

El Pablo resideix a Alella des de fa catorze anys amb la Maria Ángeles, la seva dona. “Sempre m’ha agradat aquest poble; i quan vaig tenir la possibilitat de traslladar-m’hi amb la meva dona i el meu fill, no m’ho vaig pensar dues vegades. Hi ha tranquil·litat i dóna una qualitat de vida insuperable. Segueix sent poble i, a més, està molt ben comunicat” –argumenta plaent.

Un viu record d’Alella el podem fixar en la joventut del Pablo, quan va venir per primer cop al poble: “per Sant Joan teníem el costum de jugar un partit de futbol i menjar musclos. Després de la berbena, a la matinada, agafàvem un tren a l’estació de França fins a la platja del Mas-nou on anàvem a collir musclos... I així va ser com una vegada vam pujar fins a Alella”.

En la proximitat d’Alella, el Pablo s’ha sentit a recer de la ciutat i ha trobat la tranquil·litat que abans buscava a Casas Bajas, un poble a la província de València a tocar de Teruel, on va estiuejar durant molts anys amb la seva família. Fins i tot, diu que “molts divendres recollia a la meva dona a la feina i ens hi anàvem a passar el cap de setmana, per desconnectar de la ciutat, fent més de cinc cents quilòmetres”.

A Casas Bajas, el Pablo sempre ha format part de la Comissió de Festes del poble. I comenta que sempre li ha agradat treballar també amb la canalla: “M’he dedicat exclusivament als nens, por-tant diferents equips de futbol quan vivia al barri de la Trinitat Vella de Barcelona, com ara un equip de futbol de gitanos que es deia “el Colmo de la Trinidad”. I també amb els nens de les penyes blaugrana d’aquest barri.”

De família andalusa i murciana, i el petit de cinc germans, el Pablo es va criar i va créixer en un barri barceloní amb una majoria de po-blació immigrant castellanoparlant. Obert, home donat a la conversa, s’expressa sempre en castellà i es justifica al·legant coneixement de la realitat sociolingüística del país. “La llengua –el català– l’accep-to i l’entenc. Sé on estic i m’haig d’espavilar en aquest sentit. Crec que aconseguiré parlar-lo, però ara mateix em costa mantenir una conversa en català perquè haig de fer primer la traducció mental del castellà al català del què dic”.

El Pablo va començar a treballar a l’edat de catorze anys a El Corte Inglés, “carregant camions primer i després a l’administració”. Però la

voluntat del seu pare va fer que anés a treballar amb ell als Encants de Barcelona i s’iniciés en l’ofici de ferroveller. Així, comenta que va començar “per baix de tot: recordo que el primer dia el pare em va donar un martell i una escarpa perquè separés metalls d’entre una gran muntanya de runa”...

L’experiència que va anar adquirint en comprar i vendre mitjan-çant l’ofici de ferroveller, junt amb l’oportunisme propiciat, en part, per la febre de la construcció al país, el van conduir a entrar “al món de la compravenda d’immobles als jutjats”, el qual s’afanya a desvin-cular de tota possible connotació pejorativa a la qual sempre ha anat associat socialment.

Fins al dia d’avui ha treballat en aquest camp conjuntament amb la feina dels Encants, on té dues parades, tot i que comenta que té pensat vendre-les perquè amb la dedicació que li comporta la gestió del Casal –“hi destino sis hores diàries”, afirma–, “no m’hi podré dedicar. I el negoci de les finques avui no dóna per a molt”, conclou.

Amb l’entusiasme que mou a tot aquell qui enceta un nou projecte, ha acceptat el seu nou càrrec al capdavant del Casal com un repte

i una oportunitat per liderar una iniciativa que persegueix el bé comunitari mitjançant “la implicació de tothom”. Així, expressa rotund: “Busquem obrir el Casal a tothom, que la gent s’hi acosti. Tenim en ment ide-es i iniciatives... Però tot requereix temps i una inversió mínima, i la gestió del Casal és complicada”; hi intervenen molts actors, “la Junta, el Consell, els vocals, el tresorer, la secretària i els voluntaris, tant necessaris per tot el que s’organitza”.

L’Associació Cultural Casal d’Alella data de l’any 1971. Es financia a través dels socis i del lloguer del bar que hi ha a les seves instal·lacions, i que ara porta el fill del Pablo,

de mateix nom. Una finaciació “insuficient”, tenint en compte el nom-bre de socis –tres-cents i escaig– i la quota d’associat, gairebé simbò-lica (trenta vuit euros anuals i dinou euros anuals per als jubilats).

Ajornat el projecte executiu del nou centre sociocultural del Casal d’Alella, aprovat per l’equip de govern el 2011, i esmorteïda la polèmica encesa per partits de l’oposició entorn a aquest, l’objectiu prioritari avui “és la remodelació del local actual”, indica el Pablo.

El Pablo té clar que és necessari treballar en equip amb l’Ajunta-ment i, en aquest sentit, es mostra satisfet per “la bona entesa existent entre ambdues parts i la voluntat per trobar solucions”. Actualment, afegeix, “estem negociant amb l’Ajuntament per trobar la fórmula adequada perquè inverteixi en la remodelació”. Doncs, tot i constar com a entitat pública en els estatuts de consorci de Casal d’Alella, és una entitat privada la propietat de la qual (terrenys i local) “és del Casal i dels socis integrats”.

El Casal aglutina entitats i requereix bons equipaments que as-segurin la continuïtat i promoció d’activitats culturals per a tots els alellencs. Ha de servir, doncs, com a centre cultural per a un bé social, del poble. L’escomesa no és fàcil, però el compromís necessari per vehicular-la hi és per part del Pablo i el seu equip.

Pablo Martínez RosalesNou president del Casal d’Alella

Amb il·lusió i compromís ha assumit la responsabilitat de li-derar el projecte de millora del Casal d’Alella. Creu en el diàleg, la perseverança i el treball en equip com a eines necessàries per a fer del Casal un centre cultural obert a tots els ale-llencs i les alellenques.

PERSONATGE

26

Av. Sant Mateu, 5-9 · AlellaTel. 93 540 78 57www.hotelportadalella.es

Nova carta del restaurant Menú laborable a 15€ Menú gourmet a 25€ Menú maridatge DO Alella a 30€ Menú degustació ànec a 35€ Menú de grups a partir de 35€

BAR TERRASSA CHILL OUT AMB VISTES

CELEBRACIONS ÍNTIMES I EXCLUSIVES

27

DOSSIER

FESTA MAJOR!Us presentem una sèrie d’articles que recuperen la memòria

de les festes majors de les darreres dècades, sense oblidar les darreres que hem viscut o la que tenim a la cantonada.

28

DOSSIER

28

JORDI ALBALADEJOLa Festa Major de Sant Feliu ens aglutina i ens relliga al llarg del temps. Parlar amb els avis de “la Moncloa”, amb els representants de les entitats o bé amb els joves del poble permet posar en comú -per davant de la nostàlgia, la implicació i les ganes d’innovar- un sentit compartit de festa i tradició. Pareu compte, però, que no és un camí traçat ni inalterable. Arrelada al futur, la història de la Festa Major té un component de transmissió de les generacions anteriors i, a la vegada, un esperit per transformar-se d’acord amb l’evolució de la societat. En un sentit d’identitat comunitària, la fes-ta és i nosaltres som, perquè estimem. Sí. Tal vegada amb passió, amb més pudor o, fins i tot, com una inèrcia. La Festa Major ets tu i ell o ella, i som nosaltres que junts fem camí.

L’envelat de Festa MajorA la plaça del poble, l’envelat era l’element central de la festa. Fins a mitjans dels anys seixanta del segle XX, l’Ajuntament comptava amb la implicació i, sovint, fins i tot, amb la rivalitat de les dues principals entitats lúdiques del poble: el Casino, més tard Unión Alellense i després Centro Moral, conegut popularment com el cafè

de dalt (el dels “senyoritus” i el de la colònia d’estiuejants); i la So-ciedad Recreativa la Constancia, el cafè de baix, de caràcter més popular. El primer es trobava on avui hi ha el Villañonga, tot i que en un edifici anterior que no ha perdurat, i el segon, a Can Duran.

Existia la tradició que dos macips de cada entitat organitzaven els elements de la Festa Major (escollien les orquestres que tocari-en i preparaven les activitats festives) d’acord amb l’Ajuntament. Els balls eren la principal atracció, calia anar mudat amb vestit de “vint-i-un botons”, amb el “coll fort” de la camisa, amb una im-prescindible corbata i una flor a la solapa, distintiu de la societat. L’Isidre Oliveras recorda com la majoria del jovent estrenava vestit, i els joves “pagaven una quota que et donava dret a ballar tots els dies de la festa... quant tocaven el ball de rams havies de comprar un ramet de roba a la balladora i, a més, a la mitja part, pagar-li a la noieta el beure. Les peces ballades més destacades eren el ball de rams, el vals de casat i el ball del fanalet. L’Alejandro, un altre dels avis de “la Moncloa”, recorda com, als anys seixanta, els porters de l’envelat van impedir entrar uns joves de la colònia que anaven sense corbata i va haver-hi un gran enrenou.

L’envelat era un espai on es reflectien, més enllà de la empolai-nada aparença personal, les diferents classes socials alellenques: els millors vestits eren els dels “pudientes” de la colònia, les ma-teixes famílies llogaven any rere any les llotges (que servien per cobrir les despeses de l’envelat) i els de millor posició pugnaven en subhasta per la Toia, que se l’enduia qui més calers posava i la regalava a la noia estimada.

En Gaietà Lluch “Tano” recorda la qualitat dels artistes, i com l’envelat es va instal·lar uns anys al Casal d’Alella, quan les obres estaven aturades i no hi havia sostre, i la plaça estava bona part ocupada per uns autos de xoc i demés activitats firaires; més en-davant l’envelat va instal·lar-se a l’avui aparcament de Can Calde-ró, i els balls de Festa Major ja sense l’elevat cost del lloguer de l’envelat, la catifa del terra i les llotges, van celebrar-se al Casal -ja acabat- i després van passar a l’Hort de la Rectoria. Si plovia, la festa se’n anava en orris i sota la catifa de l’envelat es posava boll per evitar que es xopés. En Tano amplia l’explicació de les activitats festives: a la vigília de Sant Feliu hi havia un llarg repic de campanes, una representació de sarsuela, i focs artificials que es veien davant de cal Marquès; el dia del patró, una orquestrina acompanyava la comitiva d’autoritats cap a l’ofici de Festa Major l’1 d’agost, després hi havia un concert-vermut; les sardanes es feien a la riera, on s’ampliaven amb plataformes les terrasses dels bars com La Parra, i els firaires s’emplaçaven a l’Empedrat del Marxant.

L’Isidre i en Tano recorden activitats esportives durant la Fes-ta Major: ping-pong dins de l’envelat, el tradicional campionat de futbol que aplegava tot el poble al voltant del camp encara sense graderies, tir al plat (en èpoques anteriors es feia tir al colom), i, fins i tot, ciclisme, en especial subratllen una edició quan el primer premi era una copa de l’Ajuntament i el segon una de plata, de més valor, oferta pel Baró de Ribelles, motiu pel qual dos ciclistes d’Ale-lla es varen disputar la segona posició, i de tanta pugna entre ells finalment cap dels dos va aconseguir-la i va emportar-se el premi un altre participant.

Per Festa Major moltes llars alellenques convidaven familiars del Masnou que, prèviament els havien acollit per la Festa Major de Sant Pere. Es feien àpats suculents com escudella i carn d’olla fent servir tot un pollastre; peres farcides de carn, colls de pollastre i ànec rostits amb una bona picada i vi ranci.

Poc abans de començar el ball de tarda, en plena festa major de 1926. Una escena de la Festa Major de 1928.

Alella de Festa Major

ALEL

LA, R

ECUL

L D’

IMAT

GES

ALEL

LA, R

ECUL

L D’

IMAT

GES

Nous temps i propostes de la Comissió de FestesEls canvis experimentats en la societat, des de l’àmbit d’un cert benestar econòmic i consum que generalitzen les vacances, els viatges i el canvi de residència habitual; també la diversitat d’ofer-tes lúdiques i d’oci; i l’augment poblacional en urbanitzacions amb poca identificació amb el poble; si bé inicialment van suposar un progressiu esllanguiment de la Festa Major, se li ha donat la volta per la via d’obrir encara més la implicació de la societat civil. La participació en la Comissió de Festes ha estat un fil conductor de la Festa Major d’Alella. Entitats cíviques i veïnals, el Casal d’Alella, gent a títol particular de forma desinteressada, entitats juvenils i l’Ajuntament han anat configurant amb corresponsabilitat, segons l’assignació pressupostària prevista, el programa festiu per Sant Feliu. Les diferents èpoques de les entitats han marcat el grau d’implicació d’unes i d’altres. Pel que fa als joves del poble, són un col·lectiu que ha fet esforços importants per autoorganitzar-se, realitzar propostes i portar-les a terme assolint la confiança del consistori i de la gent.

Els joves, primer agrupats a l’entorn de l’ENJO, van dinamitzar diferents activitats als anys noranta. Amb posterioritat, segons recorda Judith Garganté “Jou”, va organitzar-se el Fòrum de Joves

a partir “d’un grup de joves de l’Esplai, capgrossos, diables, joves creadors, de l’Agrupació d’Astronomia... que van lluitar per tenir un espai dels joves al poble d’Alella (Can Gaza) i per organitzar diferents actes per Festa Major i d’altres durant l’any”.

Garganté recorda que “les activitats per a joves dins del marc de la Festa Major eren poques, per no dir que no hi havia opció per a aquesta franja d’edat dins el programa”. Arrel d’això, es va consti-tuir la Comissió de Joves d’Alella que va començar a participar dins la comissió de festa major, on es decidia i es decideix el que es farà. Així, “vam començar a fer concerts de festa major, el cercatasques, més endavant es va incorporar la baixada d’andròmines”. La CJA va canviar el seu nom per CEPS per tal d’evitar que s’associés “amb una extensió de l’Ajuntament o com si fóssim els representants dels joves”. En aquesta època va incorporar-se al programa de Festa Major “la Guerra Guarra i remullada, primer la va organitzar el Fòrum, posteriorment la va organitzar l’Esplai Guaita’l i ara ho segueix organitzant l’Esplai” (enguany arribarà a la XIV edició).

L’essència i l’ànima de la Festa Major és la il·lusió amb que la porten a terme les persones, i mentre vulguin viure-la i transmetre-la, el consistori escolti propostes i s’animi un procés d’empodera-ment, seguirà ben viva.

29

DOSSIER

Un públic infantil espera amb impaciència el lliurament de diplomes escolars i joguines a l’envelat de la Festa major de 1935.

Imatge de la primera edició de la Guerra Guarra, organitzada el 1999 per ENJO.

L’any 1955, les sardanes es feien en plena riera, davant del Cafè de Baix.

Joves cansats després de l’empalmada (2001), a la primera Festa Major en la que va participar el Fòrum de Joves.

ALEL

LA, R

ECUL

L D’

IMAT

GES

JORD

I GAL

BAN

Y

ALEL

LA, R

ECUL

L D’

IMAT

GES

JORD

I GAL

BAN

Y

30

ALBA ORTEGAEns reben un matí a Can Lleonart, el lloc habitual de les reuni-ons de la Comissió de Festes. Ens trobem al matí, per tant no poden ser-hi tants com acostumen a ser a les reunions de treball que fan als vespres. Parlem amb Fede Salas, actual regidor de Cultura, però habitual en la Comissió des de fa molts anys com a representant del Casal; Xaro de la Calva, Associació de Dones Montserrat Roig; Pere Ventejo, Gegants; Lluïsa Vila, Casal; i Anna Maria Gallamí, que no representa cap entitat sinó que participa a la Comissió com a alellenca.

Què és i quan neix la comissió de festes d’Alella?Es tracta d’una organització ciutadana totalment voluntària nascu-da fa més de cent anys que compta amb el suport de l’Ajuntament.

Quins són els seus objectius?Aconseguir el màxim de participació ciutadana en els actes pro-gramats. Busquem acontentar tot el conjunt de la població, grans i petits, de manera que no quedi cap sector desplaçat i s’arribi a un equilibri. Generalment ens resulta senzill ja que no partim

de zero, sinó de la programació d’anys anteriors.

Qui sou els membres que for-meu la comissió?Bàsicament està representada per les diferents entitats del po-ble, però en els últims cinc anys s’ha procurat obrir-la a tothom. Tot aquell que estigui disposat a aportar idees i a col·laborar hi serà ben rebut. No és una cosa orgànica, però, sinó que és to-talment voluntari i lliure. No passarem llista per veure qui ve i qui no.

Com treballeu?Es fan reunions periòdiques per programar principalment la ca-valcada de Reis, el Carnaval, la Festa major, la Verema, la Revet-lla de Sant Joan i la Marató. El que limita en certa manera les activitats és el pressupost al qual s’han de cenyir. Jo (Fede Salas) he estat a les dues bandes, com a ciutadà participatiu i com a regidor, m’he adonat que un cop ets dins de l’organització és quan veus la veritable viabilitat de les propostes. Abans demanaves coses, però no tenies la consci-ència clara de fins a quin punt

eren possibles. Ara la tens ja que ets tu el que veus fins on pots arribar.

A quina festa dediqueu més temps?La que pren més importància de totes elles és la Festa Major, ja que és la que requereix més dies de preparació i té més participació. Comencem a preparar-la amb mig any d’antelació. És a dir, just després d’acabar la Cavalcada de Reis es concreta el Carnaval i ja ens posem a treballar per la Festa Major.

A nivell personal és enriquidor? Ho és. La clau són les ganes de participar i d’intentar que la festa surti el millor possible. Fer que el poble s’engrandeixi, que la gent se senti bé; i això ho aconseguim entre tots. Tot i que difícilment les coses es poden fer a gust de tothom, almenys tens la consciència de que les decisions s’han pres col·lectivament. Ens agradaria convidar tothom qui vulgui a participar-hi, alhora que agrair a totes aquelles persones que dediquen al seu temps la comissió.

DOSSIER

30

La feina indispensable de la Comissió de FestesParlem amb part del grup d’alellencs que, de manera altruista, dedica el seu temps a donar forma a les diferents festes que tenen lloc al nostre poble

Alguns membres de la Comissió, a la terrassa de Can Lleonart.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

31

AGNÈS CÉSPEDES

PROGRAMES: BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA L’1 d’agost és Sant Feliu, patró de la vila d’Alella. I com a tants altres pobles i ciutats, des de pràcticament l’Edat Mitjana, el dia del patró vol dir Festa Major! Si bé ara tenim molt clar que això significa prop d’una setmana d’activitats per al gaudi de la ciuta-dania, durant molts anys la festa es reduïa a una missa en honor al sant i un ball popular el mateix dia.

Quan comencem aquest repàs de programes a l’any 1927, i fins arribar als anys 60, la Festa Major d’Alella es celebrava del 31 ade juliol al 3 d’agost, estructurant el seu programa d’actes al voltant de ben poques activitats: el repic general de campanes i llança-ment de coets de la vigília, els oficis –el dedicat al patró del dia 1 i en honor dels difunts el dia 2– i els concerts i balls a l’envelat. La Festa era molt esperada per tothom, i tots els actes eren ben concorreguts, malgrat que en aquells anys era, com definia la pro-clama de la comissió de festes del 1939 que inaugurava el període franquista, “un programa de actos religiosos y patrióticos y de

festejos públicos”. Aleshores, per aquest ordre, naturalment.L’Oficio solemne con asistencia de las Autoridades, en honor

al Santo Patrono, cantado por el Coro Parroquial, acompañado

de Orquesta, solia ser una missa com no n’hi havia cap altra al llarg de l’any. Al panegíric que llegia el rector, s’hi afegien les par-

ticipacions de representants del Bisbat i dels Escolapis del poble. A més, durant els anys més foscos del Franquisme, hi intervenien també les autoridades y jerarquías del Movimiento, amb mem-bres de les FET i les JONS. Era l’acte més seriós i formal de les celebracions, però, afortunadament, donava la benedicció perquè alellencs i alellenques s’alliberessin per un parell de dies de les seves obligacions laborals i poguessin gaudir de la festa.

Amb el pas dels anys, la programació ha anat variant, i si bé la Festa Major, com a festa patronal que és, sempre ha tingut la missa en honor al patró com a eix vertebrador, s’ha enriquit amb tot tipus d’actes festius, musicals, culturals i esportius, però so-bretot participatius.

Teatre i ballsEn els primers programes consultats, després del repique de

campanas i el disparo de morteretes, la nit del dia 31 de juliol es dedicava sovint a una grandiosa representación teatral. L’ocasió propiciava que fossin comèdies i entremesos, tot i que els gustos de l’època van fer que sovint es programés sarsuela. Obres clàssi-ques del gènere com Molinos de Viento, La del Manojo de Rosas, Marina, Los Gavilanes i Doña Francisquita, van deixar pas cap a finals dels anys 40, i sobretot ja cap als 50, al teatre de text, amb obres com Les joies de la Roser de Pitarra o l’Hereu i la Forastera

de Josep M. de Segarra, així com moltes altres que ens representa-

DOSSIER

31

DOSSIER

De l’Oficio Solemne a la Guerra GuarraAnalitzem la programació de la Festa Major des de 1927, tot repassant la seva evolució des dels tradicionals oficis religiosos i balls d’envelat fins a les modernes activitats participatives per a infants, joves i grans

32

DOSSIER

33

DOSSIER

33

DOSSIER

va la companyia del Teatre Romea o altres companyies itinerants. Més endavant, en tombar els 80, van ser els grups sorgits del Casal, primer el Caràtula i després el Pàmpol, els encarregats del teatre, atrevint-se amb muntatges com El Retaule del Flautista, El Flo-

rido Pensil o El Sopar dels Idiotes.L’acte festiu per excel·lència ha estat sempre el ball. Els primers

anys es programava en sessions de tarda i nit, cada dia durant els tres primers dies d’agost. Anunciant-se com a lucidos y brillantes

bailes, hi havia el ball de rams, el ball del fanalet, el ball infantil... qualsevol motiu era bo per fer ballar els veïns i veïnes del poble. A principis del segle XX solia encarregar-se’n una única orquestra, que tant tocava a missa i acompanyava les autoritats, com feia les sardanes, els balls i els concerts.

En 85 anys de festes revisades, són moltes les orquestres que han passat per Alella, però n’hi ha algunes que han repetit en nombroses ocasions al llarg dels anys: l’Orquestra Costa Brava i la Selvatana. També hem ballat al so de la Principal de la Bisbal, la Montgrins, l’Amoga, la Meravella i tantes altres del panorama musical festiu català, entre les que s’hi inclou, ja no tant per ballar i més per saltar i deixar-se anar, la Salseta del Poble Sec, fixa a principis dels 90.

Artistes de renomLes festes majors sempre han estat un bon escenari per a artistes i músics de gira, i a la d’Alella, sobretot als anys 70 i 80, n’hi va haver uns quants de força coneguts que van venir a oferir-hi els seus espectacles. És el cas de La Trinca, que hi va venir l’any 1971, quan tot just començava, i va repetir després en tres ocasions més: el 1976, el 1979 i el 1981.

També va venir, i va tornar El Tricicle, presentant Èxit el 1984 i Manicòmic el 1985, l’actor Joan Capri, la gran comedianta Mary Santpere o el Màgic Andreu. A més d’ells, per la nostra Festa Major també han passat actrius de la talla de la Montserrat Carulla, la Mercè Bruquetas, la Núria Espert i la Rosa Maria Sardà; actors com en Pau Garsaball i en Santi Sans; cantants com José Guardi-ola, Emili Vendrell, la Núria Feliu, en Pere Tapias, la Marina Rosell i el Dyango; o humoristes com en Pepe Rubianes, els Vol-Ras o els Hermanos Calatrava (sí, tots dos, el lleig també!).

Rellevants són també uns quants grups com els Mustangs, els Sirex i, ja més recentment, els Pets, els Whisky’ns i els Umpa-pah, que ens han ofert concerts d’allò més memorables.

Els actes tradicionalsMés enllà de l’ofici, el ball i les sardanes –que no s’han deixat de programar mai, ni tant sols a la immediata postguerra– no hi ha cap altre acte que puguem dir que sigui autènticament tradicional.

Una cosa que ens sembla tan típica com la cercavila de gegants i capgrossos, tan integrada al nostre imaginari popular, és, de fet, una activitat força moderna. Les cercaviles, enteses com a des-filada d’autoritats amb una banda de música al capdavant sí que existien, però amb la colla de geganters és quelcom que comença el 1982, amb el bateig dels gegants Feliu i Madrona. Igual que els correfocs, que no esdevenen habituals al nostre poble fins que es constitueixen els Diables del Vi, el mateix any.

Una altra activitat que ha esdevingut tradicional, tot i ser de programació relativament recent, és el Concurs de Peres Farcides, que aquest any arriba a la seva 16a edició, havent-se celebrat per primer cop el 1998.

També considerem clàssics al programa, tot i haver aparegut molt després d’acabada la dictadura, propostes com les havaneres, els balls country i els concerts de cant coral.

Que la canalla gaudeixiActualment, els petits disposen d’un bon reguitzell d’activitats pensades per a ells, però no sempre ha estat així. A principis del segle passat, la quitxalla s’havia d’acontentar amb activitats com la distribución de premios a los alumnos de todas las Escuelas i uns jocs de cucanyes, amb alguna cursa de sacs i poca cosa més. A finals dels 40 es varen introduir els primers festivals infantils, amb una petita oferta de jocs i diversions i la participació d’anima-dors i pallassos, amb noms tan suggerents com Perico –el amigo

de los niños–, Berty, Llobet, Zongo –ilusionista oriental– i els Hermanos Coliches –graciosos payasos musicales.

Als 70, i sobretot als 80, l’aparició de grups d’animació com Ara va de bo i la Companyia Ínfima la Puça, va donar un tomb a

34

DOSSIER

l’entreteniment per nens i nenes, oferint una proposta en català, pedagògica i més adequada als nous temps i als valors de la demo-cràcia. El 1997 neix el concurs de dibuix infantil de l’Associació de Dones Montserrat Roig, i el 1999 es programa per primer cop l’exitosa Guerra Guarra, reconvertint antigues xeringades i festes de l’escuma en una batalla per veure qui deixa més brut i galdós a l’altre.

I els joves també!Aquesta Guerra, que enguany arribarà a la seva 14a edició, a més dels infants, compta sempre amb molts joves participants que, poc a poc, al llarg dels anys, s’han fet seva una part important de la Festa Major. Un cop en democràcia, i organitzats en diferents associacions, han organitzat la seva pròpia gresca, amb nits joves per gaudir de les bandes de rock locals, com Montserrat Figatova, Waylon Hope, Gig, Pops o en Narcís Perich. Són els responsables i alhora protagonistes de l’empalmada, el cercatasques, la intrèpida burricada o la baixada d’andròmines, les propostes més exitoses dels darrers anys!

La festa de l’esportLa Festa Major ha estat, des dels seus inicis, un bon context per a la promoció i l’impuls de l’esport, i és per això que, dins el pro-grama d’actes, sempre hi ha hagut un espai reservat per a la seva pràctica.

El futbol és i ha estat al llarg dels anys el protagonista, amb emocionants partits de “màxima rivalitat” entre el CF Alella i el CD Masnou, d’alellencs contra estiuejants i, fins i tot, entre grups del Frente de Juventudes franquista. No obstant això, la seva

presència als programes ha estat pràcticament al mateix nivell que... el ciclisme! Doncs sí, no us sorprengueu. Des de principi del segle XX i fins quasi els anys 60, va ser molt popular una cursa ciclista, que sortint del poble solia arribar fins a Grano-llers i tornar, tot recorrent Fontdecera i les seves rampes. Eren uns 35 quilòmetres molt disputats, que concloïen amb diversos trofeus per als guanyadors, sovint donats pel Marquès, la colònia d’estiuejants o alguna autoridad o personalidad de l’època. La bicicleta era protagonista també d’una carrera de cintas que es feia a l’envelat i, passats els anys, de diverses demostracions d’habilitats i rapidesa. I és que des de finals dels 70 s’organitzen ciclocròs, gimcanes ciclistes, trialsín o biketrial i curses de bi-cicletes i bicicletes tot terreny.

Un altre esport que ha tingut força pes a la festa d’Alella ha es-tat el tir, amb competicions organitzades des de principis del segle passat per l’Associació de Caçadors. Tir al plat, tir al colom, proves infantils de punteria amb escopetes de balins... s’han mantingut al programa fins pràcticament l’actualitat.

Altres esports destacats han estat el tennis taula, del qual se’n feien animades competicions a l’envelat: el tennis i els seus cam-pionats a les pistes de San Vera, els escacs, el rugbi, el bàsquet i l’atletisme, destacant una Cursa Popular de la qual se’n van fer unes 16 edicions entre els anys 80 i 90 i que, el 1998, es va convertir en l’actual Caminada Popular, ja sense ànim competitiu.

Als anys 80 la febre del motor, concretament de les motos, va arribar a la Festa Major de la mà del Moto Club 2 Rodes, que va organitzar diverses edicions d’un trial que va comptar amb la par-ticipació dels millors pilots internacionals, una gimcana motorista o una prova de resistència en ciclomotors.

35

DOSSIER

35

DOSSIER

JÚLIA BASSAS

A que et dediques actualment?Tinc una empresa de transport, gestió i tràmit de residus espe-cials i no especials.

Què vas estudiar?Vaig estudiar disseny gràfic. No tenen res a veure una cosa amb l’altra, però és l’empresa familiar.

Quan vas saber que volies ser dissenyador? La veritat és que fins que no vaig començar la carrera de disseny, no em vaig adonar que volia fer disseny gràfic. Vaig acabar amb fracàs escolar i van acabar por-tant-me a l’escola Elisava i, per casualitat, em va agradar i vaig acabar fent això.

Què és el que més t’agrada de la feina de dissenyador? Que no hi ha monotonia a la fei-na, cada feina és diferent, cada encàrrec és diferent, cada empresa és diferent, cada client és diferent. I la creativitat; jo sóc creatiu de mena i el fet de crear coses noves és el que em deixa esplaiar.

Quan fa que vius a Alella?Fa 5 anys. Jo vaig nàixer a Barcelona; vaig viure al Masnou amb la meva dona en un pis “ideal parejas” i amb el meu fill, fins que va arribar bessonada i ens vam moure tots a una casa d’Alella.

Què és per a tu el disseny?És crear una cosa, un objecte, una imatge que solucioni una necessitat. En aquest cas, es necessitava un cartell per a la festa major, i jo vaig crear-lo pensant què podia ser el més adient per aquesta època que vivim.

Què és el que més t’agrada de la festa major del poble?La veritat és que he passat per varies èpo-ques: primer quan era adolescent, pujava del Masnou perquè m’agradava la fira; després de l’adolescència, els tasts de vins i la ruta de bars; i ara, com tinc nenes, he tornat un altre cop a la fira, tot i que a mi m’agradi més l’altra part.

Abans de presentar aquest cartell en vas fer altres?En vaig fer un, però el veia molt simple, fàcil, molt habitual de festa major, amb coets i els ele-ments típics. Aquest ja el tenia, però treballant més les coses i donant-li voltes vaig intentar fer una emoticona que signifiqués la festa, i en veure que no n’hi havia cap, vaig voler crear amb emoticones la idea de la fes-ta. Vaig fer varies proves, per exemple, primer els vaig posar en horitzontal, vaig fer un son-deig i no s’entenia res i ho vaig passar tot a vertical.

Quin missatge hi ha darrere del cartell de festa major que has fet?És la festa major 2.0. Vaig llegir que s’enviaven 24 mil milions de WhatsApps al dia en tot el món, i com que a mi els de les cares no m’agraden, vaig optar per aquests més artístics. Vaig

voler actualitzar el cartell de tota la vida adaptant-los a la realitat i als temps que vivim.

D’ on va sortir la imaginació per crear l’Emotifesta major?De practicar, i d’aquesta realitat que vaig escoltar a la ràdio, però també de practicar amb les emoticones velles i modernes.

Sembla que vulgui cridar l’atenció dels que més usen les noves tecnologies, els joves, és aquest un dels objectius del disseny?Volia sortir dels tòpics del que es fa actual-ment i volia acostar les xarxes socials a tots els públics.

Quines qualitats creus que ha de tenir un cartell de festa major?Ha de ser llegible, s’ha de poder fer una lectura clara del contingut del cartell. Jo, les vegades que m’he presentat, sem-pre he fet cartells que siguin totalment llegibles tant a 10 com a 15 metres; però també que comuniquin l’esperit del poble i de les festes.

Sergi Roca, autor del cartell de la Festa Major d’enguanyDesprés de passar una primera sel·lecció que va triar els quatre millors cartells, la proposta de Sergi Roca va esdevenir, per votació popular, la mereixedora de ser el cartell de la Festa Major.

Roca, amb les seves tres filles, al parc de Can Sans.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

3636

DOSSIER

Instants de Festa MajorUs presentem una tria de les millors fotos de Festa Major que Quico Lluch ha fet en les darreres 12 edicions.

2012

2006

2009

2008 2001

2007

2006

2011

2009

3737

DOSSIER

2008

2009

2003

2012

2002

2003

2011

2008

2005

2006

38

39

JORDI ALBALADEJOEl desenvolupament dels conflictes bèl·lics comporta el trasllat de població des de la primera línia de front cap a la rereguarda; principalment el de la població més vulnera-ble: dones, nens i gent gran. Durant els anys de la Guerra Civil, a la zona republicana van tenir lloc moviments de refugiats significa-tius en direcció a les poblacions catalanes, com va ser el cas d’Alella i també d’altres municipis del Maresme. Va ser un fenomen derivat de l’abast i del curs de la guerra: els bombardejos i l’avanç de les tropes fran-quistes varen obligar a reaccionar, sovint a corre-cuita, les autoritats republicanes per tal de gestionar-ho.

L’atenció dels contingents de refugiats va suposar un increment important de les des-peses d’assistència social que va afectar les finances de les institucions republicanes. Va tenir repercussions en el racionament dels productes de primera necessitat, va suposar ampliar el serveis com ara l’escolar; a més dels drames personals que es van viure en separar les famílies en temps de guerra.

Alella, tranquil·litat en la reraguarda Alella, poble eminentment agrícola, des-prés dels primers efectes del cop d’estat fa-llit i l’inici de la Guerra Civil i la Revolució a la rereguarda catalana, va ser receptor net de població. Per què? Per tal d’allunyar-se

dels perills de la guerra i dels episodis re-volucionaris, així com per accedir més fà-cilment als aliments del camp. La manca de queviures, però, va esdevenir una de les principals qüestions del dia a dia de la po-blació alellenca durant la guerra i la post-guerra.

Així, l’augment de població nouvinguda va generar tensions que van fer-se patents al consistori alellenc el setembre de 1937, quan va acordar-se no donar més altes de veïnat-ge ni cartes de racionament en “no haver-hi ja habitacions disponibles en la població i escassejar els queviures”.

Alella també va comptar amb un impor-tant contingent de persones refugiades de

Els refugiats a Alella (1936-1939)

ELS ANYS TRÀGICS

EN MEMÒRIA DELS ALELLENCS REPRESALIATS PEL FRANQUISME

Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya (APEPC). Grup de nenes refugiades de l’Asilo Antonio Solís d’Alcalá de Henares a l’Institut Borrell (Cal Governador).

40

totes les edats, desplaçades pels estralls de la guerra, que van assolir un nombre màxim de 211 els mesos de maig i juny de 1938.

El còmput es complementa amb les da-des del refugi infantil finançat per l’Ajunta-ment de Barcelona a l’Institut Borrell (a Cal Governador, antiga escola dels Escolapis), nomenat Refugi de guerra núm. 3 (seguint una numeració de refugis d’àmbit català), que va aplegar uns 300 infants. I, també, sen-se poder precisar la xifra total d’infants, els nens i nenes refugiats a la Vil·la Martorell (antic col·legi de les Salesianes), Refugi de guerra núm. 4, i a la finca expropiada de Les Quatre Torres, Refugi de guerra núm. 5, espais també finançats per l’Ajuntament de Barcelona. Ha perdurat el nom de refugi

infantil La Paloma, vinculat a Les Quatre Torres.

Tanmateix, és important no quedar-se en una foto estàtica dels espais i del número de població refugiada, ja que al llarg del període –molt mediatitzat per la guerra i les diferents restriccions, començant pels productes de primera necessitat– va haver-hi continus mo-viments d’arribada d’uns i de marxa d’altres, canvis d’ús, i els serveis sovint se superpo-saren en un mateix equipament.

REFUGIATS DE GUERRAEs calcula que més de 700.000 refugiats van arribar a Catalunya durant el transcurs de la guerra: primer, dels fronts de Madrid i del sud peninsular; després, de la desfeta del front del

nord; i posteriorment de l’avanç de les tropes franquistes. Arribaren onades de refugiats que van ser repartits per les autoritats repu-blicanes a les ciutats i pobles catalans. A més, el trasbals pels efectes de les baixes al front i dels bombardejos a moltes famílies catalanes també van generar unes majors necessitats assistencials de dones, nens i gent gran.

Per tal de gestionar l’arribada de refu-giats al municipi d’Alella, l’octubre de 1937 va crear-se una Comissió de Refugiats local amb l’objectiu de donar resposta a les seves necessitats d’allotjament (sobretot per la possible arribada, segons la Generalitat, de 150 refugiats procedents del nord peninsular) i recollida d’equips de llit. Van habilitar-se diversos immobles, com la casa confiscada

ELS ANYS TRÀGICS

Imatges: Arxiu Municipal d’Alella (AMA). Fons Refugiats. Llistats, despeses, factures.

41

del marquès d’Alella i la fàbrica que es co-neix actualment com de pintures al torrent de Vallbona.

La Delegació del Govern d’Euskadi a Ca-talunya va adreçar-se el mateix octubre de 1937 a l’Ajuntament d’Alella per tal d’interes-sar-se sobre la identificació dels bascs i bas-ques refugiades, a quin refugi eren acollits i la seva situació econòmica per tal de preveure les despeses.

Respecte l’origen dels refugiats, prenien rellevància els originaris de Biscaia (76) i en concret de Bilbao (45). I, en atenció al mo-ment d’arribada, van ser notoris les allaus de 65 refugiats del nord peninsular el novembre de 1937 i els 119 entre març i abril de 1938 de l’èxode d’Aragó i Lleida.

Per la seva part, es té constància que la Generalitat de Catalunya finançava amb avenços reintegrables a l’Ajuntament d’Ale-lla l’estada dels refugiats amb 10’50 pessetes setmanals per refugiat. Després de l’entra-da de les tropes franquistes a Alella el 28 de gener de 1939, encara hi quedaven refugiats pendents de retornar a les seves llars: 80 per-sones el 10 de febrer i 36, l’11 de març.

Com hem vist anteriorment, de l’Ajunta-ment de Barcelona depenien tres refugis in-fantils (l’Institut Borrell, la Vil·la Martorell i Les Quatre Torres).

A l’Institut Borrell, van estar-hi instal·lades fins a l’estiu de 1939, ja finalitzada la guerra, un grup de nenes procedents de l’Asilo Antonio Solís d’Alcalá de Henares, a causa dels devas-

tadors bombardejos sobre Madrid. Una carta de l’Ajuntament de Barcelona datada el 30 de març de 1937 informava l’administrador del Refugi de guerra núm. 3: “Serviu-vos prendre les mesures convenients per tal de rebre la segona i darrera expedició del col·legi Antonio Solís d’Alcalà d’Henares i persones agregades composta per 108 infants i 9 persones grans...”. Poc després, el mes de maig, una inspecció va detectar diferents irregularitats en el funcio-nament del refugi com ara mala alimentació, problemes de conducta, persones agregades corresponents a la família de la directora.

A Les Quatre Torres, després de l’entrada dels franquistes també van romandre-hi re-fugiats i no va ser fins al cap d’un temps que van poder retornar als seus llocs d’origen.

ELS ANYS TRÀGICS

42

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Per només 16€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEscriu-nos a revista.alella@gmail.com o truca’ns al 608 88 47 99 (tardes)

Subscriu-te!

revistaalellaRevista independent d’informació local

Llibres i roses

en honor al patró

de Catalunya

alellaNúm. 315

23 abril 2012

any 52

ESPECIAL SANT JORDI

1

Els professionals de la sanitat vetllen per la nostra salut

alella Núm. 322abril maig 2013 any 53

3,50 €

Entrevista amb Javier Berzosa, regidor del Partit Popular La Comissió dels Escolapis presenta les seves conclussions

43

Eudald Serra Pocs casos trobarem a la història política del nostre país com el del Partit dels Socialistes de Catalunya. Un partit que ha ocupat un espai central a la vida política catalana dels últims trenta cinc anys i que, en un tres i no res, va camí de convertir-se en una formació ben poc determinant. En només tres anys ha passat de manar a la Generalitat a ser la tercera força política en nombre d’escons, de tenir majoria a la Diputació de Barcelo-na a perdre-la per primer cop des del 1979, i de gua-nyar elecció rere elecció en ajuntaments com els de Barcelona, Badalona, Ma-taró o Girona a passar ara a l’oposició. Mentrestant, a Madrid, els seus companys de viatge del PSOE tampoc és que tinguin un pano-rama molt més optimista. Han deixat també de go-vernar a l’Estat i en moltes comunitats autònomes i, tot i que el PP fa esforços i mèrits per perdre pisto-nada, ells no només no ho aprofiten sinó que també van perdent pes a marxes forçades.

És evident que el po-der desgasta, i més ara que s’han de prendre de-cisions impopulars davant d’una cr is i econòmica, política i social sense pre-cedents, però crec que els socialistes s’equivocarien si es quedessin només amb aquest únic argument per explicar aquesta davallada electoral, aquesta pèrdua de confiança per part dels seus votants habituals.

Al meu entendre, aquesta caiguda lliu-re s’ha aguditzat especialment aquest últim any arran de la multitudinària manifestació de l’onze de setembre en favor d’un estat propi per Catalunya i de tots els fets polítics que, com a conseqüència d’aquesta, s’han desencadenat.

I és que, a diferència de la majoria de forces polítiques del país, el rumb que ha pres la política catalana els últims mesos ha agafat el PSC amb el pas canviat, totalment descol·locat i havent de recórrer a corre-cui-ta a l’argument del federalisme, amagat des de fa uns anys al darrere de tot de l’armari

de la roba vella del carrer Nicaragua, per tal de no quedar en fora de joc.

Mentre uns partits han apostat clara-ment per la sobirania, d’altres, pel dret a decidir sense matisos i alguns, per l’unionis-me, el PSC, després de dubtar durant força temps, intenta recuperar unes demandes federalistes que els predecessors de Pere

Navarro i companyia van haver d’abando-nar després del poc cas que els hi feien a la resta de l’Estat, començant per els seus socis a Madrid.

És encomiable l’esforç que estan fent per recuperar aquest debat, però em fa l’efec-te que hi arriben tard, que tindran ben poc ressò on n’han de tenir i que aquest està ja superat amb escreix per les circumstàncies polítiques. El país es troba ara mateix en un altre estadi.

Reconec que és incòmode per a ells. No saben com trobar un espai en aquest esce-nari, però segurament tot això és per culpa

de la indefinició d’ells mateixos i de la falta de comprensió dels seus col·legues de Madrid des de fa anys.

Els canvis de rumb constants respecte al tema del dret a decidir tampoc els han ajudat gaire. Primer, votant en contra de la primera declaració que es va fer al Parlament de Ca-talunya, amb alguns dels seus diputats abs-

tenint-se; després, trencant la disciplina de vot del PSOE a Madrid un cop aprovada la segona declaració; més tard, acceptant formar part de la comissió d’estudi del Parlament sobre la qüestió, però a la vegada, refusant anar a la reunió fundacional del Pacte pel dret a decidir amb nombroses entitats i organitzacions del país. Mentre el PSOE els diu que d’acord amb reformar la constitució, però que ni parlar-ne d’incloure-hi la possibilitat de fer una con-sulta. Tot plegat, un bon embolic difícil d’entendre i d’assimilar per els seus ma-teixos votants.

Si realment el PSC està a favor d’exercir aquest dret, no hauria estat millor fer-ne campanya i fer-ne pedagogia entre molts dels seus votants que ara mateix dubten o simplement no en tenen prou informació? No hauria estat millor aquesta possibilitat que començar a fer campanya pel No com han fet en alguns ajunta-ments abans de saber si ens permetran poder fer el referèndum? Mentrestant els sectors més catalanistes i també els més espanyolis-tes del partit marxen cap a

altres opcions amb les idees més clares res-pecte el que ells pensen.

En aquest sentit crec que han perdut una gran oportunitat per continuar sent aquell partit integrador i que sovint ha fet de pont entre sectors molt diversos de la societat ca-talana, feina que ningú els pot negar al llarg d’aquests anys.

Evidentment faran el que creguin més oportú o el que més els convingui, però quan Pere Navarro declarava, ara fa unes setma-nes, que el seu partit estava fent història, tenia tota la raó del món. Estan fent història i en un temps rècord.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

“Quo vadis” PSC

MAGAZÍN

44

1. Font... Fotografia que mostra un bonic costum dels veïns a l’estiu. Al vespre tothom treia la cadira a la vorera per seure i prendre una mica la fresca. Malaura-dament aquest bell costum es va acabar per un motiu prou pintoresc. Una peixatera llençava l’aigua del bacallà a la riera i a l’estiu feia una ferum que no es podia aguantar, motiu pel qual es va dissoldre la colla que prenia la fresca. Les persones són, començant per l’esquerra: Pepita Anglada, nascuda a Manlleu, que va ser la llevadora d’Alella; una nena que no coneixem; una nena o un nen, que tampoc sabem qui és; una senyora vestida de blanc; Mª Lluisa Nogués Diaz (Sra. Serra?); Darrere seu, un senyor dret (Sr. Jaume Serra Güell?); Pepeta Sararols Lledó; Maria Herrero Vives, nascuda a Saragossa. Treballava a cal Sr. Joanet; Maria Sararols Lledó; assegut a la seva falda, Joan Font Sararols; Mercè Santanach Pagés, nascuda a Ripoll. Li faltava una cama, caminava amb crossa i també treballava a cal Sr. Joanet; Joan Duran Font; Antonia Aymar Arenas; Francisco Gispert Duran; Carmeta Giralt Comulada. Es veu clavat a la porta un rètol anunciant “Lampisteria Font”. Tot i que s’ha hagut de treballar molt per aconseguir desxifrar una fotografia de tant poca qualitat com té, no hem pogut assolir el que en hauria agradat: donar el nom de tots. 2. Grup d’amics sortint de la capella dels Escolapis, segurament en alguna festa familiar. D’esquerra a dreta: Salvador Font (copropietari de la Lampisteria Font); Teresa Font (filla de Cal Xic, que al cap de poc va entrar a l’ordre religiosa Salesiana com a monja); Sofieta Brutau (filla de Can Ponitu, encara soltera, més tard casada amb Jaume Colomer); Antonieta Bassas (soltera, més tard esposa del Dr. Valls); Joan Casals (fill de Ca la Librada, germà de la Rossita). Va morir solter, encara molt jove.3. Petroli... En Magí i la Pepeta.

MAGAZÍN

Can Petroli - Lampisteria Font

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas Hem posat aquests dos noms a l’última casa de l’illa Cossialls, situada més amunt del Forn. El primer és un malnom estrany, sobretot per l’època en què es va produir. El segon és el nom del negoci que s’hi va desenvolupar més trad. A finals del segle divuit o principis del segle vint, aquesta casa va ser llogada per posar-hi una boti-ga de cansaladeria i queviures, regentada per la Doloretes Font i Ventura, vídua de Francisco Colomer Cabús, i les seves dues filles Francisca i Balbina Colomer Font. Amb elles varen viure dues nenes cosines seves: la Mercè Font i la Ventureta Font, el pare de les quals, en ser petites les va portar-hi perquè tinguessin cura d’elles, però en ar-ribar als 14 anys, com que ja estaven en edat de treballar, les va reclamar i se les va endur. Al cap d’un temps de quedar òrfena, la Francisqueta es va enamorar del noi petit del Café de Baix i s’hi va casar. La seva ger-mana Balbina, que no es va casar, va anar a viure amb ells. En Magí Puig Xaragay ja feia temps que servia com a cambrer al Café de Baix, i la Francisqueta, que volia deixar la botiga de queviures, el va mig convèncer perquè l’agafés ell, que era prou espavilat, però de moment ell no ho volia, o no podia. Va ser a l’any 1932 quan, finalment, es va traspassar el negoci a en Magí i la Pepeta Arisa Muntadas, que era la seva dona. En arribar-hi ja tenien tres fills: la Rossita, en Jaume i l’Angeleta. Entre mig d’en Jaume i l’Angeleta hi va haver un altre fill que va morir amb només quatre mesos de vida: en Domingo.

Va ser quan varen agafar el negoci de queviures que es va dir Can Petroli i, curi-osament, el motiu venia del seu sogre, en Domingo Arisa. Però la gent del poble l’hi va encolomar a en Magí i als seus. Tot i haver preguntat la família, desconeixem el perquè d’aquest malnom.

La Pepeta treballava a la fàbrica de Can Punitu, però en fer-se càrrec de la botiga va plegar per atendre la clientela del seu negoci. El seu lloc a la fàbrica el va ocupar la seva filla Rossita. Varen tancar el negoci l’any 1942 i se’n varen anar a viure al Rost. Uns anys més tard, en Magí va morir

i va tenir una mort de les que se’n podria dir sentimental i emotiva. Una embòlia li va produir la mort mentre estava a la vinya, entre els ceps que tan estimava, prop del Bosquet. Abans, però, ja s’havia tancat el negoci de queviures i s’hi havia posat la lampisteria d’en Pepet i en Salvador Font, de manera que va passar a dir-se “Lam-pisteria Font”. Tot i el mateix cognom, no eren parents propers. En tot cas, d’haver-hi parentesc, era llunyà.

Varen treballaren junts a Can Feliuet llauner del Masnou. En Salvador, després de Can Feliuet va treballar a casa del lampista Sabater d’Alella, de qui ja hem parlat en aquests escrits, on va acabar d’aprendre l’ofici. Finalment, junt amb en Pepet, es va-ren establir com a lampistes, fent societat.

El primer lloc on els trobem establerts és en un altell molt petit que varen arrendar a la gent de Can Pallissó, just on ara hi ha l’entrada de Can Puigmal, però en tancar-se la botiga d’en Magí, que estava al costat, varen llogar el local de negoci amb dret a habitar-hi.

Com que en Pepet ja vivia al carrer del Mig, a la lampisteria s’hi va quedar en Salvador Font Ribas, casat amb la Pepeta Sararols Lledó. Amb ells també hi va anar a viure la mare d’en Salvador: l’Esperanceta Ribas Recolons. El matrimoni va tenir dos fills: en Joan i l’Esperança. Des de l’any 42 el negoci va funcionar com a “Lampisteria José i Salvador Font”, fins que es va dissol-dre la societat l’any 73. Com que en Joan, fill d’en Salvador ja s’havia fet gran, es va quedar el negoci, canviant-li el nom. “Lam-pisteria Joan Font” es deia al principi, i des-prés es va dir “Comercial Alella SL” Durant uns anys hi va posar una petita ferreteria. Més tard, en Joan va traslladar el negoci a un altre lloc, però la casa va continuar sent habitada per en Salvador i la Pepeta fins que en Salvador va quedar vidu. Hi va

viure un temps tot sol, però al cap de dos o tres anys se’n va anar a viure a casa la seva filla Esperança. En quedar el local lliure d’inquilins, va ser llogat a Centres Optics Grup Maestre CO Alella, negoci que actualment hi està establert.

1

2

3

45

MAGAZÍNMAGAZÍN

La Nova Barcelona del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la Guerra de SuccessióAgustí AlcoberroRafael Dalmau Editor, 2011/2013

Ramon Anglada Agustí Alcoberro, un dels principals experts en la Guer-ra de Successió a casa nostra, ens presenta un dels episodis més desconeguts de l’exili austriacista. I ho fa de forma amena i entenedora. La fundació de la Nova Barcelona del Danubi o Carlobagen al Banat de Temesvar són un projecte utòpic i efímer que s’aixeca sobre la ciutat inhabitada de Beckerek. Un territori de frontera guanyat als turcs entre les actuals Sèrbia, Hongria i Romania. Del 1735 al 1738 uns centenars d’exiliats, majoritàriament catalans, varen demostrar que, malgrat tot, es podia començar una i cent vegades de zero encara que fos enmig d’aiguamolls i fang. La pesta i la Quarta Guerra Turca varen trencar el somni.

El càtar imperfecteVíctor AmelaEdicions B, 2013

Carme Blasco Novel·la històrica que ens trasllada a finals del segle 13 i començaments del 14. Ens explica la història del càtars que fugen del sud de França i es refugien al sud de Catalunya i nord de València. Els càtars s’anomenaven a ells mateixos “Els bons homes” i eren perseguits com a heretges pels bisbes de l’àrea de Carcassona. En aquesta novel·la podem veure que hi ha coses que, per molts anys que passin, no canvien: l’amor, l’amistat, les ganes d’ajudar i defensar els amics…, però també perdu-ren l’odi, la corrupció i la traïció. Està escrita en una prosa molt agradable de llegir i es fa interessant per l’argument que ens presenta.

Atletes, baixin de l’escenariManelWarner-DiscMedi / 2013

Albert AlabauManel són un rara avis en un món un tot va ràpid i en el qual s’ha de consumir i passar pàgina. S’han fet grans: són madurs i millors músics, però han volgut explorar nous camins, investigar i fer-ho sols, sense ajudes. I els hi ha anat prou bé. Tot i que aquest disc potser no agradi massa als fans d’Els millors profes-sors europeus, estem davant d’una obra indie-pop atemporal de factura clàssica que, el temps, la calma i les escoltes múltiples, us faran gaudir de cap a peus.

LLIBRES

DISC

Montse Donada Ja tenim l’estiu a sobre i això porta un cert descans en les activitats dels diversos grups parroquials. Però no tots descansen, Càritas, per exemple, segueix la seva tasca i continua necessitant la col·laboració generosa de tot-hom. També vol agrair l’èxit de les recents recollides de menjar, que han permès dur endavant els ajuts més indispensables.

Al llarg del curs que ara acabem, s’han preparat per fer la Primera Comunió 26 nens i nenes que han rebut per primera vegada el Sagrament en les celebracions del 18 i 25 de maig i 2 de juny. Han estat uns dies molt participats i viscuts molt intensament per part de les famílies i l’equip de catequistes.

I ja tenim a tocar la Festa Major en honor del nostre Patró Sant Feliu. Com ja és tradició, el mateix dia 1 d’agost hi haurà una missa so-lemne concelebrada i presidida enguany pel Bisbe Jaume Tresserras, amb la col·laboració de la Coral Joia d’Alella.

Els propers dimarts 24, dimecres 25 i di-jous 26 de setembre, de 5 a 6 de la tarda, als locals parroquials, es faran les inscripcions per al proper curs de catequesi 2013-2014, per a tots els nivells: iniciació, primer, segon, post-comunió i confirmació. El curs començarà amb la missa fami-liar del diumenge 6 d’octubre a les 12 del migdia. Recomanem amb insistència fer la inscripció en aquestes dates a fi de poder organitzar adequadament els grups i el calendari.

Moviment parroquial del primer semestre de 2013, fins al 20 de juny:

Bateigs: Anna Garrido Za-mora, Gabriel Esquivel Lafont, Max Puig Roma, Felipe Martí-nez Gómez, Nil i Ainet Bertran Catalinas, Júlia Espel Molina,

Hugo Rodríguez Muñoz, Marc Castro Moli-na, Oscar Montardit Piqué, Noa Raja Vilern, Marta i Paula Paradela Llobera, Laura Mar-tínez Prades, Karolanne Mendoza Angulo, Joan Roqueta Ribas, Maria Segura Montes, Noa Guitian Ibar, Claudia Borao Nadal, Naila Fenández Díaz, Daniela Valle Hermida, Maria Sánchez Rodríguez, Adrià García Capsir, Pol Deza Saez, Marc Rubio Andrés, Lucía i Carlo-ta García González, Joaquim Roche Navarro, Laia Martínez Puig, Héctor i Nacho López Bas, Paula Pérez Robles, Bosco Gispert Canalda, Carla Cámara Santiago, Miguel Mesquida Muñoz, Valeria Arquillo Anglesola i Daniel Ledesma Léon-Díaz.

Confirmacions: Cristian i Raúl Jaramillo Jaramillo, Mónica i Sofia Badia Miranda.

Casaments: Francesc Martínez amb Gem-ma Grau i Enzo González amb Sara García.

Defuncions: Mercè Clemente Canut, Ma-ria Puvill Giménez, Manel Maymó Bergadà, Maria Domingo Cicera, Jaume Oliveras Do-mínguez, Emilia Estaña Fillola, Marta Bassas Soriano, Angela Prieto Sánchez, Josep Camp-majó Rabasa, Angel Riera Puigmal, Baltasara Arnaz Bravo, Cosme Rodellas Costa, Alfonso Delgado Ulloa i Albert Chafer Albiol.

LA PARRÒQUIA AVUI

In Vita 2011 (Castillo de Sajazarra)Castillo de Sajazarra, empresa situada a La Rioja però amb arrels al Vallès Oriental, elabora a les instal·lacions d’Alella Vinícola l’In Vita, un blanc sec amb DO Alella a partir de raïms de Pansa Blanca i Sauvignon Blanc que surten de la finca Bell-Lloc, a la Roca del Vallès (a tocar de La Roca Village).

S’acaba d’embotellar l’anyada 2012. Actualment es troba a la venda la 2011, que és la primera d’aquest vi en ser Köscher, és a dir, apta per al consum de les persones de religió jueva.

La nota de tast que proporciona el celler diu que, en aquest vi, “hi tro-bem la passió mediterrània suavitzada pels vents procedents del majestuós Montseny. El savi cupatge de varietats aporta el cos i la tipicitat de la Pansa Blanca amb l’aroma i elegància de la Sauvignon Blanc”.

AVUI TASTEM...

MAR

IBEL

BAE

NA

46

47

MAGAZÍN

El Restaurant Solko

ALELLA PARADA I FONDA

Ramon Ruiz / Fotos: Òscar PallarèsAra farà vuit anys, l’Òscar i l’Azu, un matrimoni molt jovenet aleshores, es va fer càrrec del res-taurant situat a la cantonada del Carrer de Baix (Dr. Corbera) i el Torrent de Vallbona. Ambdós són maresmencs, de Vilassar i Cabrils, però ara viuen a Vallromanes i sempre s’han bellugat en el camp de la restauració.

L’establiment ja feia anys que era obert al pú-blic i s’havia anomenat, entre altres, La Kèntia i el Porticó. La finca, a l’espera de que en Jordi Ribas algun dia ens en faci la història més completa, ha-via estat habitatge particular amb un porxo amb paret al torrent on s’hi desaven el carro i el cavall; i cap a la dècada dels 40, hi havien tingut seu les dependències administratives d’un celler alellenc: Bruy elaboradores, amb centre de producció a la fabriqueta de les pintures (futura biblioteca) i amb un gran rètol anunciador a la paret de Cal Xic.

El nom actual: Solko, ens expliquen que deriva de la paraula solco, que en italià vol dir solc, i es va triar ja que al principi el restaurant era pizzeria, a més d’oferir una àmplia selecció de tes. Encara avui, a la carta, les pizzes i els tes ocupen un lloc destacat, encara que la resta de plats han anat evolucionant cap a una cuina contemporània amb influències cada vegada més asiàtiques.

Precisament, una de les característiques més destacades del local és la seva decoració, amb una il·luminació molt íntima i detalls asiàtics, com ara estatuetes de buda o fanalets, que creen una atmosfera molt acollidora.

Al començament, el Solko obria tota la jorna-da completa, al matí servint esmorzars, al migdia menús i al vespre sopars. L’Azu anomena aquells

temps com l’època daurada, quan Alella era plena de públic i al Solko se servien diversos torns de menús. En l’actualitat, l’horari és de tarda-vespre, cinc dies a la setmana, obrint a les vuit del vespre fins les 11 de la nit els dimarts i dimecres, fins a 2/4 de 12 els dijous i fins les 12 els dissabtes.

De fet, ara gairebé cada dia s’omplen totes les taules, ja que el Solko gaudeix d’una clientela molt fidel que va des de famílies amb nens, aquest són els que arriben primer cada dia, fins a parelles i grups de jovent. El secret, ens segueix explicant

l’Azu, per una part és haver fet un gran esforç de contenció de preus, de fet n’hi ha alguns que fa anys que no es toquen, i, per altra, una evolució constant de la carta que va introduint millores constantment, així com també la cura del local que es pinta i re-decora ben sovint.

Una altra de les claus de l’èxit ha estat la in-troducció dels sopars temàtics; així, els dimecres, a la carta hi ha tota una oferta de plats mexicans, i l’endemà, els dijous, una completa selecció de plats de cuina japonesa. Tot això a uns preus rao-nables que fan que els amants d’aquestes menges exòtiques puguin tastar-les sense haver d’assumir grans dispendis econòmics.

El dia que hi vàrem anar a sopar vàrem po-der constatar l’eficàcia del servei encapçalat per la pròpia Azu, acompanyada del seu germà, en Man, a la cuina, i en Junior i l’Albert, els pizzers. En l’actualitat, l’Òscar estar fent una estada en un restaurant gran de Barcelona per tal de reciclar-se i perquè li serveixi de formació.

Pel què fa a la carta de vins, hi trobem una àmplia selecció de referències alellenques, en concret de quatre cellers, encara que l’Azu ens explica que, de tota la vida, el Marqués d’Alella i el Marfil clàssic són els que tenen més sortida.

Per acomiadar-nos, dir que com a bon esta-bliment regentat per gent jove, tenen especial cura de les xarxes socials i mantenen un contacte fluït amb la seva nombrosa clientela a través de facebook, xarxa en què compten amb un bon nombre de seguidors.

Enhorabona Òscar i Azu, què no se us acabin l’entusiasme i les ganes de fer les coses ben fetes i, què carai, per molts anys!.

L’Azu, ben acompanyada per en Man, en Júnior i l’Albert. Un dels menjadors del Solko.

48

49

MAGAZÍN

Núria GarrigaLa serp d’aigua (Natrix maura) és un ofidi de mida habitualment petita. La majoria d’exemplars són menors de 70 centímetres, tot i que alguns in-dividus poden arribar a mesurar un metre de longitud. Com la majoria de serps, les femelles creixen més que els mascles, per poder albergar els ous. El cap està ben diferenciat de la resta del cos i la cua és bastant curta. A la part posterior del cap hi sol haver un dibuix en forma de V i les escates labials superiors són clares. Té els ulls grans i amb les pupil·les rodones, generalment tenen dues escates preoculars i dues postoculars. Les escates dorsals estan fortament carenades, amb una carena a la part mitja de cada escata, i es dis-tribueixen en 21 fileres (ocasionalment 19 o 23).

La coloració del fons és variable, tot i que generalment és de color marró, ataronjat o gris, i presenta un dibuix més fosc a la part dorsal en forma de ziga-zaga. També pot presentar unes taques laterals més clares en forma d’ocels, o dues línies dorsolaterals cla-res. La part ventral és de color groc o ataronjat amb taques negres distribuï-des en mosaic.

Aquesta espècie és característica de la Mediterrània occidental, i es troba distribuïda al nord-oest d’Àfrica i al sud-oest d’Europa. A Àfrica és present des del Marroc fins a l’extrem occidental de Líbia, i a Europa, es troba a la Península Ibèrica, gran part de França, nord-oest d’Itàlia i sud-oest de Suïssa, i les illes de Sardenya, extrem sud de Còrsega, Menorca i Mallorca. A Catalunya és present a tot el territori excepte les zones d’alta muntanya que es troben per sobre dels

1.500 metres, tot i que és més abundant a les zones de climatologia mediterrània suau o temperada.

La serp d’aigua es mostra activa entre els me-sos de març i octubre, i és principalment diürna, tot i que a l’estiu quan les temperatures són més elevades també pot tenir activitat nocturna. Es considera que la seva capacitat de termorregular és limitada, ja que la seva temperatura corporal és molt variable i això fa que es pugui adaptar a condicions ambientals molt diverses. A la pri-mavera es realitzen les còpules i les femelles fan un única posta al principi de l’estiu d’entre 5 i 15 ous. Les cries neixen a mitjans d’agost i mesuren entre 15 i 20 centímetres. Els mascles assoleixen la maduresa sexual a partir dels 2 o 3 anys, mentre que les femelles ho fan entre els 4 i els 5 anys. Las femelles són més longeves que els mascles, i arriben a unes edats màximes estimades de 20 i 13 anys, respectivament.

Els individus adults cacen les seves preses a l’aguait o buscant activament, majoritàriament peixos i amfibis, mentre que les preses dels ju-venils són més fàcils de capturar, com les larves d’amfibis, cucs de terra i artròpodes.

Aquesta serp té un elevat número de depreda-dors naturals, entre els que podem trobar ardèids,

aus rapinyaires, llúdrigues o fins i tot la serp verda.Com el seu nom indica, la serp d’aigua té

preferència pels ambients aquàtics, ja siguin na-turals com basses, rierols o rius amb vegetació, o

artificials com ara canals de reg, fonts o sèquies. També es pot trobar en ambients salobres, o fora de l’aigua a boscos i prats humits. No és d’estra-nyar, doncs, que aquesta espècie sigui fàcilment observable a les basses de reg i safarejos d’Alella, nedant, bussejant o fins i tot menjant algun peix. En ocasions també es poden trobar dins alguna piscina durant l’estiu.

Si aquesta serp és sorpresa mentre pren el sol, normalment marxa nedant per l’aigua ràpi-dament, tot i que si es veu acorralada, reaccio-na xiulant i aplanant el cos i el cap, alhora que fa falsos atacs sense arribar a mossegar. Aquest comportament junt amb el dibuix de l’esquena recorden a un escurçó, i fan que aquesta serp també sigui coneguda amb el nom de colobra es-curçonera. Cal recordar, però, que és una espècie totalment inofensiva.A diferència de la serp d’aigua, els escurçons tenen les pupil·les verticals, el musell aixecat lleugera-ment, les escates del cap són petites i les ventrals tenen una coloració uniforme. Totes aquestes ca-racterístiques permeten diferenciar ràpidament l’escurçó de la serp d’aigua.La serp d’aigua no té problemes de conservació gaire rellevants, tot i que al ser una espècie prin-

cipalment aquàtica, es veu afectada per la dessecació i transformació de canals, aiguamolls i zones humides. Per exemple, s’han detectat algu-nes davallades en les poblacions del delta de l’Ebre, on fa unes dèca-des eren més abundants, degut a canvis en el territori. També pateix els efectes de la contaminació dels ecosistemes aquàtics degut a l’ac-tivitat agrícola o industrial, com l’ús de pesticides o productes químics. No obstant això, la serp d’aigua és una espècie bastant abundant a tota la seva àrea de distribució.Més enllà de la biologia d’aquesta espècie, la serp d’aigua apareix a les supersticions populars. Existeix la creença popular que quan un cabell de dona cau a l’aigua es converteix en una serp petita. Res més allunyat de la realitat. Aquesta creença té el seu origen en l’existència d’uns cucs molt fins que viuen a llocs amb aigües estancades com els safare-jos, on les dones acostumaven a rentar la roba. Aquests cucs per-tanyen al grup dels gordiacis, i són parents dels cucs intestinals, tot i que a diferència d’aquests, no són perillosos per a les persones. Poden arribar a mesurar fins a un metre de longitud i són molt prims, per

això tenen una aparença semblant als cabells i es coneixen amb el nom de colobra de cabell o cuc de cabell; però no tenen res a veure amb les serps d’aigua.

NATURA

La serp d’aiguaFITXA TÈCNICA

Família: ColubridaeNom científic: Natrix maura Nom comú: serp d’aigua o colobra es-curçonera (cat.), culebra viperina (cast.), cobra (gal.), suge (eusk.).Descripció: Serp amb una mida habitual-ment menor a 70 centímetres, tot i que pot assolir 1 metre de longitud. Cap ben definit, amb ulls grans i pupil·la rodona. Escates carenades, i amb coloració gene-ralment bruna amb disseny en ziga-zaga més fosc a la part central de l’esquena. Ventre groguenc o ataronjat amb taques negres distribuïdes de forma irregular.

JORD

I GAL

BAN

Y

Serp d’aigua.

50

ESPORTS

El CR Alella compleix vint anys de lluita i amistat

PEP VIDAL

Quines han estat les claus per poder cele-brar vint anys del Club de Rugby a Alella?Bàsicament el material humà. Jo crec que és el més important: des dels jugadors fins a tota la gent que ens ha donat suport. Gent que ens ha ajudat sense estar directament involucrada en el club, i entre tots ho hem tirat endavant aquests vint anys.

Tot això no hagués estat possible sense l’ajuda de moltes persones. Explica’ns una mica el procés des de l’estiu del 93 fins avui?El procés ha estat llarg i complicat. Hi ha ha-gut moments millors que altres. Al comença-ment, el que érem i el que sempre hem pretès ser és un grup d’amics que s’ho passen bé jugant a rugbi, i a partir d’aquí anar desen-volupant unes estructures de club; tot i que en molts aspectes ens manca arribar a tenir

aquesta estructura per poder ser alguna cosa més que un equip sènior. Ens falta arribar a ser realment un club, amb altres equips infe-riors i amb altres aspectes que voldríem tenir per poder transmetre els valors del rugbi.

Destaca sobretot la figura d’en Martí Vivancos, professor de les escoles Fabra com un dels impulsors del rugbi a Alella. Parla’ns de la importància de la seva fi-gura.Jo vaig ser dels que van entrar l’estiu del 93 i al Martí ja el vaig conèixer com a entrena-dor. No l’havia conegut com a professor ja que jo no estudiava a Alella, però des del començament sempre ens va transmetre les seves ganes de jugar, de tirar endavant el club i l’equip i d’aprendre tots plegats, que per als que començàvem va ser molt impor-tant. Va ser la pedra angular, perquè, tot i que hi havia molta gent jove vinculada al rugbi en aquell moment, la figura d’una per-

sona coneguda i valorada en la seva faceta humana i en la seva professió que apostés per tot això, ens va permetre tirar endavant el projecte.

Des de la seva fundació, pel club han passat jugadors de diversos pobles dels voltants que no tenen club de rugbi. Per què Alella té club de rugbi i els pobles veïns no?El rugbi és, per damunt de tot, un esport bastant minoritari, i és molt difícil trobar els espais on poder desenvolupar l’activitat. El nostre exemple és clar, portem vint anys i encara no hem pogut disposar mai d’un camp propi o, si més no, proper al nostre municipi per poder seguir jugant. Que els pobles del voltant no tinguin club de rugbi és degut a la gran competència d’ofertes d’activitats esportives, socials i lúdiques que fan molt difícil tirar endavant projectes com el d’un club de rugbi.

Joan Pugibet és l’actual president del Club Rubgy Alella, que enguany compleix vint anys. El camí ha estat dur, però gràcies a la unió que mantenen tots els integrants del club, s’han pogut superar la gran quantitat d’adversitats que s’han trobat, entre elles no tenir camp propi. Ara la família del CR Alella celebra aquesta fita valorant d’on vénen però sense renunciar a seguir creixent en el futur. L’objectiu és difícil però el tenen clar: volen tenir rugbi de base per poder introduir als seus fills els valors d’aquest esport que els van portar a ells a fundar el club.

ÒSCAR PALLARÈS

51

ESPORTS

Quina etapa dins d’aquests vint anys t’ha deixat millor record?Per al club, una de les etapes més boniques, tot i que durant alguns d’aquells anys jo no hi vaig ser, va ser quan vàrem estar a Primera Catalana; fins i tot arribant a guanyar aques-ta lliga i no podent pujar a Primera Nacional perquè no teníem equips inferiors, un dels re-quisits que la Federació espanyola ens dema-nava per poder ascendir a categoria nacional. A part d’aquests, en tot aquest temps hi han hagut molt bons moments, des de l’inici amb les matinades per anar jugar a Gavà, els tercer temps que s’allargaven fins a la nit... El valor fonamental ha estat la pinya de tota la gent que ens ha acompanyat.

I, per contra, quin ha estat el pitjor moment?Un moment que no va ser bo va ser quan es-tàvem a Primera Catalana i el club va haver de decidir baixar a Segona ja que, per recur-sos humans i materials, era insostenible per a nosaltres mantenir la Primera. Va ser dur ja que no havíem perdut la categoria a la lli-ga. Però de totes maneres, els mals moments s’obliden amb el temps i en estar envoltat de tota la gent que ha portat el club endavant aquests anys.

Quins han estat els principals problemes heu tingut? És molt difícil aconseguir que un grup de gent es dediqui al club. Una cosa és ser jugador o formar part de l’equip sènior, i un altra cosa és tirar endavant unes estructures de club amb tot el que això comporta des de la vessant econòmica, social o de patrocinis. Un ventall molt ampli, i aquí està la complicació de poder mantenir una entitat, ja sigui esportiva o de caire social. El factor humà és determinant per tirar-ho endavant.

Creieu que heu tingut el suport necessari de les institucions?Sobretot en els darrers anys, hem tingut una bona resposta de l’Ajuntament d’Alella, que és la institució que tenim més a prop, cosa per la qual els estem molt agraïts. Fonamentalment, amb el fet de poder entrenar al Camp Muni-cipal d’esports des de fa ja cinc o sis anys. Abans, a part de jugar els partits oficials fora d’Alella, també entrenàvem fora, a Santa Colo-ma o a la Teixonera. Fins i tot, al principi, và-rem començar a entrenar a la platja, a un parc del Masnou. Però bé, gràcies a l’Ajuntament tot això s’ha acabat i, en definitiva, esperem seguir tenint aquest suport i que nosaltres el puguem correspondre.

Alguna vegada us heu plantejat dir prou i tancar les portes del club definitivament?Hi han hagut moments en què més que deixar el club o dir-hi prou, el que s’ha plantejat a l’assemblea, per què nosaltres som un club assembleari, ha estat la possibilitat de renun-ciar al nom d’Alella i buscar altres opcions en

altres localitats. Però a la base, a la gent que portem molts anys, ens sabria molt de greu deixar de portar el nom d’Alella i deixar de dir-nos Club Rugby Alella, perquè això per a nosaltres ho representa tot. Hi ha molts equips que han desaparegut a Catalunya o que s’han ajuntat amb altres clubs, però nosaltres hem volgut mantenir aquesta aposta ferma per ser un club d’Alella.

Continueu tenint l’objectiu de tenir equips de base per al futur o ja hi heu renunciat tants anys després?No hem renunciat perquè, precisament ara, alguns dels que vàrem iniciar tot això ja som pares, i ens fa molta il·lusió que els nostres fills puguin enganxar-se a aquest esport i puguin començar a gaudir-lo de ben joves. Alguns de nosaltres el vàrem descobrir passats els vint anys, i tenim les ganes i la il·lusió de poder tre-ballar amb nens i nenes joves per tenir una base, i que aquests jugadors, quan tinguin una edat, puguin formar part de l’equip sènior del club.

Com ha condicionat el club el fet de no tenir camp propi?Ha estat la principal complicació durant aquests vint anys. Tot i que ara ja fa uns anys que entrenem al Camp Municipal d’esports, el fet d’haver de jugar els partits a un altre camp et condiciona tant emocionalment com tècni-cament i tàcticament. Les dimensions no són les mateixes, l’ambient és diferent... Sempre és millor jugar on entrenes. Però estem agraïts perquè hem pogut seguir entrenant i seguir ju-gant que és el que ens interessa, i si haguéssim hagut de seguir jugant a un camp de sorra de Gavà on es passejaven les ovelles, doncs ho se-guiríem fent perquè aquesta és la nostra passió.

D’altra banda, també fa vint anys que organitzeu el torneig de rugbi platja que està tenint èxit. Com va sorgir la idea?Quan va començar aquest torneig érem tres equips, i era simplement una trobada entre uns amics per provar una cosa nova: que era posar la pilota de rugbi a la sorra de la platja amb tot el que això comporta de suor i de

cansament. Durant aquests anys hem pogut combinar la celebració del torneig amb un fi de festa: un sopar i una festa sovint lligada a la Festa Major d’Alella. Grups com Dusminguet han vingut a tocar a la nostra festa quan pràc-ticament ningú els coneixia. En els darrers tornejos, el format ha estat fer el lliurament de trofeus, el sopar de germanor i la festa a l’IES Alella.

Com tenim l’edició d’aquest any?Aquest any, el nostre plantejament ha estat fer un petit estalvi ja que hem tingut dificultats per aconseguir suport humà i econòmic per part dels patrocinadors. Llavors el que farem és reduir una mica el torneig, estem mirant de fer una graella de dotze equips masculins i sis femenins perquè tot el que implica l’orga-nització, els clubs, els àrbitres, els jugadors o els col·laboradors és molt complicat. Aquest any farem el lliurament de premis a la platja mateix després del torneig i, des d’allà, els que vulguin anar a sopar, anirem a fer-ho com amics, que és el que som, on puguem.

A nivell general, el rugbi a Catalunya i a Espanya no té la repercussió que té als països britànics, a França o a Oceania, creieu que algun dia s’arribarà a aquest nivell?És molt complicat. Per exemple Itàlia, que ha professionalitzat el rugbi, fa uns anys tampoc no era una potència que disputava cada any el sis nacions. El principal problema és la falta de tradició i la quantitat de possibilitats que per sort tenen els joves d’avui. Aquí, a Alella mateix, tenim moltes entitats esportives i, en general, a tot el país és el mateix; és un fet que el rugbi és un dels esports més minoritaris.

Què li diries a la gent perquè s’animés a jugar a rugbi? A venir a jugar al Club Rugby Alella?Si realment algú està interessat i li crida l’atenció pot venir a provar. Segurament, el primer dia que vingui a jugar o a entrenar amb nosaltres, li agradarà; després realment serà difícil que ho pugui deixar. És un esport de contacte, dur, però la pinya que es fa amb els companys és el millor de tot. El rugbi es pot estimar moltíssim. És un esport on tothom ataca, tothom defensa, no hi ha individuali-tats i els cops van i venen. I, a sobre, quan acaba el partit ens anem a fer un beure amb el contrari i amb l’àrbitre perquè hi ha un gran respecte pels rivals i pels àrbitres. En fi, tothom que vulgui provar-ho té les portes obertes i estic segur que els agradarà. Potser no ho han provat per desconeixement o per-què es pensen que és un esport agressiu, tot el contrari, aquí et venen a placar de cara, mentre que en altres esports et poden venir per darrere i fer-te molt més mal. És un esport de contacte que té el seu risc, com tots, però que si el sents et pot agradar tant com al grup d’amics que formem el Club Rugby Alella.

“Hi ha molts equips que han desaparegut o que s’han ajuntat amb altres, però nosaltres hem volgut apostar per ser un club d’Alella”

“No tenir camp propi ha estat la principal complicació durant aquests vint anys”

52

JOAN PUGIBETEra al maig o juny del 1993 quan un grapat d’amics, coneguts, amics d’amics i coneguts de coneguts vàrem començar a trobar-nos a la platja d’Ocata per, molts de nosaltres, des-cobrir un esport de què ni coneixíem les més mínimes regles de joc. Aquest esport era, és, el rugbi. Esport de minories però, un d’aquells esports que si “t’enganxa” és difícil desempa-llegar-se’n del tot; fins i tot quan el deixes de practicar, hi segueixes vinculat d’una manera o altra.

Però per arribar a aquest estiu de 1993, ens hem de remuntar una mica més enllà en el temps i retrocedir fins a mitjans dels 80 quan el rugbi va arribar a Alella: a les Escoles Fabra com a activitat extraescolar per a nens i nenes, de la mà d’un professor d’educació física, en Martí Vivancos, qui seria un dels “culpables” que anys més tard el rugbi tornés a Alella.

Als inicis es va utilitzar el Camp Muni-cipal d’Esports d’Alella, de sorra i polsegós,

per donar un primer impuls a l’activitat, par-ticipant en campionats escolars i disputant partits al mític camp de La Foixarda; anys després, es va recuperar al marc de l’Institut del Masnou (Alella encara no tenia Institut), llavors malauradament ja només en catego-ria masculina, amb la participació en unes olimpíades d’ensenyament secundari, on l’equip de l’Institut va aconseguir guanyar el campionat.

D’aquells pioners, n’hi va haver un grup que va voler tornar a fer del rugbi el seu es-port per damunt d’altres, i varen convèncer en Martí Vivancos perquè liderés aquesta nova etapa, amb els seus coneixements i la gran relació que tenia amb els seus antics alum-nes. Ell només hi va posar una condició: que aconseguissin les signatures necessàries per a poder constituir-nos com a club.

Mentre es recollien aquestes signatures, seguíem entrenant a la platja, sobretot al ves-pre d’aquell estiu del 93, quan la calor ja no

era tant forta i es feia més suportable córrer, placar i passar la pilota.

La data clauAmb data 9 d’octubre de 1993 es constituïa el Club Rugby Alella, i es presentava al Registre d’Entitats Esportives el 17 de gener del 1994; els signants per part del Club varen ser: Edu-ard Gatuellas, Oscar Zabía, John Paul Gough, Pere Carneado, Jordi Solé, Joan Pugibet, Al-bert Edo, Miquel Angel Pallarès, Xavier Peri-cot, Roman Magrans, Martí Vivancos, Jordi Pericot, Emilio Tijero, Elisabet Ros, Mª José Rosa.

Comença, doncs, la història oficial del Club, i no podia començar d’una altra manera que celebrant, aquell mateix 1993, el I Campio-nat de Rugbi Platja, sota la idea que si havíem entrenat tant de temps a la platja, alguna cosa s’havia de fer allà. En aquella primera edició hi varen participar el Rugby Club Bonanova i els Crancs de Vic, a part del CR Alella. El Club va ser pioner també en organitzar aques-ta mena de competició que ha perdurat fins avui dia (enguany celebrem el XX Campionat) i de la qual altres equips de Catalunya varen seguir la idea; arribant en alguna edició a comptar amb prop de vint equips en categoria masculina i deu en categoria femenina.

La primera lliga es va disputar el 1993/1994 ja lluint a la samarreta els colors verd i groc arlequinat, en record dels mateixos colors que vàrem lluir anys enrere els components de l’equip de l’Institut. Colors que han arribat fins als nostres dies, però en diferent presen-tació, ja que les modes van canviant també al rugbi. I l’escut del Club amb el voltor que ens ha acompanyat al llarg dels anys i que s’ha mantingut inamovible al nostre costat.

Durant uns anys, els partits oficials es dis-putaven a un camp que la Federació Catalana de Rugbi tenia a Gavà, anomenat pel món del rugbi “l’hort”, on es passejaven ramats d’ove-lles i on les condicions eren les justes per a la pràctica del nostre esport. Però no hi havia altra solució en aquells moments. O sigui que les expedicions en cotxe a Gavà els diumen-ges al matí quan l’Alella jugava d’equip local eren obligades.

Degut a la falta d’un camp adequat per a la pràctica del rugbi al nostre poble (aquí fem un incís, perquè la majoria dels juga-dors que han nodrit l’equip al llarg del anys no eren només d’Alella, també n’hi ha hagut del Masnou, Teià, Montgat, Barcelona o Ter-

Vint anys de rugbi a AlellaEl president del Club Rugby Alella explica la història d’aquest club que enguany celebra el seu vintè aniversari

ESPORTS

ARXI

U

53

rassa, per dir alguns orígens) sempre hem hagut de disputar els diferents campionats en altres camps. A banda del ja anomenat de Gavà, camps com La Teixonera a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet o Badalona han estat escenari dels partits com a equip lo-cal al llarg dels anys; fins i tot la temporada 2001/2002 l’Alella va disputar tots els partits com a visitant degut a la falta de camp propi. Precisament aquella temporada, l’equip sè-nior va quedar campió de Primera Catalana. L’equip no va poder ascendir a la categoria nacional espanyola degut a la manca d’equips inferiors, condició indispensable per assolir l’ascens. L’equip havia assolit la categoria de Primera Catalana la temporada 1997/1998 (si la memòria no ens falla) i la va mantenir fins la temporada 2003/2004, tornant la tempora-da 2004/2005 a Segona Catalana, per decisió del Club i no perquè hagués perdut la cate-goria als partits. Actualment ens mantenim a Segona Catalana, tot i haver patit les dues darreres temporades fins al final de lliga per evitar el descens a Tercera Catalana.

També l’equip es va proclamar campió de Segona Catalana als 90, quan hi havia el format Segona A i Segona B, i els més vells del Club recordem com en no rebre cap tro-feu, una amiga i seguidora ens va regalar una copa que vàrem estar passejant molts dies de celebració.

Un munt de personesAl llarg d’aquest vint anys han passat molts jugadors pel Club, i seria fàcil oblidar-nos algun nom si els haguéssim de dir tots. Els diversos el entrenadors que han dut les reg-nes de l’equip, des d’en Martí Vivancos, com el Rafa Alberdi, el Raul Redín, el Jordi Solé, el Luismi Martín, el Carlos Aguilar, el Fernando Lara, l’Emilio Tijero, l’Enric Pallarès, l’Israel Fuentes o l’Arnau Yagüe, també formen part del Club; com també ho han fet al llarg dels anys gent molt propera, en diferents tasques, com ara Jordi Solé, David Lluch, Ester Martí-nez Fàbregas, Núria Giménez, Susanna Farré, Xavier Pericot: presidents, delegats, membres

de Junta i altres col·laboradors. N’hi ha tants altres que ja ens perdonareu que no els ano-menem tots.

El planter, assignatura pendentUna de les assignatures pendents del Club ha estat aconseguir crear i mantenir altres equips a part del sènior masculí; tot i que s’ha portat el rugbi a les escoles de la zona, i fa tres o quatre anys es va disputar un cam-

pionat escolar amb nois i noies a mb molt bons resultats, encara no tenim la millor estructura per a fer-ho, tot i això se-guirem persistint en l’intent, perquè en la base hi ha el futur. Col·laboracions en actes com la Festa del Joc i l’Esport, or-ganitzat per l’Ajun-tament d’Alella, ens per meten copsa r l’efecte que segueix produint el rugbi com un esport des-conegut, però alhora admirat. També hi

va haver una època en què semblava factible fer un equip femení, però de moment tam-poc s’ha aconseguit. Quants Clubs més joves que el nostre han pogut endegar una Escola i també equips femenins! Ens sap greu no ha-ver-ho pogut fer abans. No ens rendim, però. L’handicap ha estat, en bona mesura, la falta d’un espai adequat per a poder portar a terme aquests projectes, el tant anhelat camp propi de què no hem pogut gaudir, però la falta de recursos humans i econòmics són altres mo-tius que fan del Club/Equip una singularitat que ens agradaria resoldre donant cabuda a altres categories dins del Club.

Finalment, ens agradaria recordar aquells moments que fan encara més especials un Club, un grup d’amics que s’ho passen bé jugant i que fan pinya, les gires de final de temporada a Iruña, els Sevens de Logroño o la gira anglesa del 2005 a Chew Valley prop de Bristol, tot sempre gestionat pel mateixos jugadors, o els tercers temps després de cada partit amb l’equip rival, l’àrbitre i els acompa-nyats dels jugadors.

I agrair personalment als que ens heu aportat detalls, que per falta de memòria o pel temps passat no recordàvem, i eren im-portants per fer aquest article dels 20 anys del Club de Rugby Alella: Esther Martínez Fàbre-gas, Emilio Tijero, Jordi Solé i Ramon Arbós.

ESPORTS

CEDI

DACE

DIDA

CEDI

DA

L’equip de la temporada 2001-2002 a primera catalana.

Els membres del Club Rugby Alella la temporada 2009-2010.

Entrada en una melé a finals dels 90 amb Emilio Tijero, un dels actuals entrenadors, en primer terme.

54

AURELI TABOADAUn cop finalitzada la temporada 2012-2013, és hora de fer balanç. Pel que fa a l’Alella CF, s’ha de destacar que el primer equip ha aconseguit l’objectiu que s’ha-via plantejat a principi de tem-porada: mantenir la categoria.

Això ha estat possible gràci-es a un treball seriós de l’equip tècnic i dels jugadors al llarg de la temporada, que han sumat un total de quaranta-dos punts amb setanta-sis gols a favor en trenta-quatre partits disputats.

Ara és el moment de mirar cap al futur. L’entrenador i els

directius del club ja han comen-çat a treballar per formar un equip que ens garanteixi noves fites en una categoria tan com-plicada.

Això permetrà disposar d’un equip de jugadors joves, però a la vegada amb qualitat i experiència, que ens faci gaudir un any més.

Pel que fa al futbol base, es-tem d’enhorabona, doncs aques-ta temporada s’ha aconseguit guanyar una lliga: l’aconseguia el benjamí A amb uns especta-culars registres: 268 gols a favor (83 del pitxitxi Aitor Carrera) i

només 24 en contra. També hem de destacar la segona posició de l’aleví A amb uns impressi-onants 84 gols aconseguits per l’Oriol Casanovas i, per últim, la meritòria tercera posició de l’aleví C, que ha realitzat una gran temporada.

De cara a l’any vinent s’espe-ra mantenir el nivell dels equips que formaran el planter. Això permetrà estabilitzar el numero d’equips en onze, entre preben-jamins i juvenils.

Cal destacar també, que l’equip femení continua fian-çant-se a la segona divisió fe-

menina, on ha aconseguit un destacat quart lloc; i molt aviat estaran en disposició de mirar de lluitar pel campionat.

Cal indicar, per últim, que el I Campus de Futbol Alella CF, que s’està realitzant aquest estiu al Camp Municipal d’Ale-lla, està essent un èxit; arribant algunes setmanes a tenir més de seixanta nens de diferents edats. A veure si d’aquí surten nous valors...

Esperant l’inici de la prope-ra temporada, només ens resta desitjar-vos un bon estiu a tot-hom.

JORDI SERRANOEn el moment de preparar aquest escrit, a poc més de quinze dies del XXè Rugby Platja d’Alella, sembla que el més calent és a l’aigüera. Per un parell de motius que ara in-tentarem desgranar, el Club de Rugby Alella es planteja canviar sensiblement el format d’aquest esdeveniment, i reduir-lo signi-ficativament, tant pel que fa al nombre d’equips participants com en la logística associada al torneig (sopar, festa, etc.).El primer dels motius que han dut el Club a prendre aques-ta decisió és la disponibilitat personal dels seus membres. D’uns anys ençà sembla que el compromís més enllà del cam-

pionat oficial de lliga s’ha anat reduint i l’organització de tota la moguda del torneig ha acabat repercutint gairebé sempre en les mateixes mans, amb el des-gast que això comporta. Sense la participació durant 24 hores dels jugadors i simpatitzants de l’equip, aquest acte no és viable i, ara com ara, aquesta partici-pació no està garantida.

I el segon dels motius, no menys important que el primer, és l’econòmic. Si bé el balanç global del torneig acostuma a ser positiu per al Club, l’incre-ment de despeses (com el fet d’haver d’assumir íntegrament el lloguer del generador o la ne-teja de l’institut –que fins fa poc assumia en bona part l’Ajunta-

ment–, o el cost de tot el tercer temps –que fins l’any passat comptava amb el suport d’un bar del Masnou–) feien perillar la viabilitat econòmica de l’ac-te. I fer un torneig per perdre-hi diners és inassumible per a qualsevol.

Així les coses, es preveu convidar menys equips que en passades edicions (entre 10 i 12 equips masculins i 6 de feme-nins, quan s’havia arribat a 20 i 10, respectivament), i no fer cap acte a Alella (sopar, lliurament de trofeus i festa a l’institut). En lloc d’això, el tercer temps i el lliurament de trofeus serà a la platja quan finalitzi la competi-ció, i la festa es traslladarà al port.

FUTBOL

Fem Balanç

RUGBI

Canvis d’última hora al torneig d’estiu

QUI

CO L

LUCH

Tots els equips de l’Alella CF d’aquesta temporada, al camp municipal.

ESPORTS

Foto d’arxiu del torneig de 2009

QUI

CO L

LUCH

55

ESPORTS

JORDI SIMEONTot i que el Serra Marina ja ha entrat a l’aturada estival dels en-trenaments regulars (tornem als entrenaments a principis de se-tembre), alguns atletes no perden les ganes de competir. En Carles Membrado va prendre part a la mitja marató de muntanya de Ma-taró, una cursa de molta duresa, que tenia lloc per carriols i alguns murs que requerien grimpar. Per altra banda, la Màbel Vila va tor-nar a competir i, com és habitual, va tornar a classificar-se dins els

llocs d’honor, arribant a la línia de meta en la 8ena posició feme-nina del Cros de Montjuïc. Per últim, dins l’àmbit competitiu, molts integrants de les categori-es inferiors van prendre part a la cursa per a nens de la festa major de Premià.

Per altra banda, diversos atle-tes van participar un any més en la baixada de la flama del Canigó per encendre la foguera de Sant Joan. Alguns dels atletes van fer l’ascensió a la muntanya fins portar-la a la frontera de Prats de

molló, allà hi havia un altre grup de corredors de l’entitat i d’altres localitats veïnes que van baixar la flama fent els 150km que hi ha fins al poble, passant per Cam-prodon, Ripoll, Torelló, Collfor-mic, Cardedeu, Dosrius, etc. fins arribar a Alella.

Per últim, recordem que el proper setembre tornem a obrir les portes per a tots aquells que es vulguin iniciar a les curses populars; cada dimarts i dijous estarem allà a partir les 19 hores fins les 20 tocades.

PEP VIDALL’Alella FS ha obtingut aquest curs uns bons resultats que han fet recuperar la il·lusió perduda al poble per aquesta modalitat. Tres dels quatre equips que han competit amb la samarreta verda, aquesta temporada, han lluitat per l’ascens a les seves respec-tives categories. El que ha des-pertat més expectació ha estat el primer equip masculí, que ha fet una temporada excepcional. S’ha mantingut al capdavant de la lliga durant tot el curs amb un frec a frec amb diversos equips. Finalment, l’Interesportiu Mal-grat es va proclamar campió, i els alellencs es van haver de jugar la

segona plaça amb el Racing Pine-da. Quan faltaven dos jornades, els pinedencs van guanyar el duel directe contra l’Alella (11-6) i ho tenien tot de cara per pujar. Però a la penúltima jornada van caure

per sorpresa contra el Pradenc, i l’Alella FS arribava a la darrera jornada depenent de si mateix per pujar de categoria. Al camp del Penya La Koloketa FS de Canet, els d’Oriol Mestre van imposar-se

per 5 a 7 i van celebrar l’ascens. Malauradament, uns dies des-prés, la Federació Catalana de Futbol va acceptar la impugnació del Racing Pineda sobre el Pra-denc de la penúltima jornada i els va donar el partit per guanyat i, per tant, són nou equip de Terri-torial, i l’Alella FS ho haurà tornar a intentar l’any vinent. Per la seva banda, el juvenil A ha acabat en una meritòria sisena posició i el juvenil B, tot i anar de menys a més, ha estat últim. Recordem que el femení ja va assolir de for-ma brillant el seu títol de lliga al maig. A més, els dies 6 i 7 de juliol es va disputar el II Torneig 24h al Poliesportiu Abelardo Vera.

ATLETISME

Sense perdre les ganes de competir

FUTBOL DE SALA

El primer equip masculí de l’Alella FS es queda sense ascens als despatxos

PEP VIDALAmb dos anys d’història des de la seva fundació, el Club Vòlei Alella segueix caminant amb pas ferm i assentant les bases per la pervivència del projecte a llarg termini. En aquesta se-gona temporada de competició, els resultats han estat novament remarcables. Pel que fa als dos equips masculins, l’actuació ha estat excel·lent, mentre que per als femenins no ha estat tan es-

pectacular, però sí creixent al llarg del curs. El primer equip masculí ha aconseguit procla-mar-se campió de lliga de Sego-na Catalana. El filial de la sec-ció de vòlei del FC Barcelona i, sobretot, el CV Roquetes van evitar que el títol no es pogués celebrar fins la darrera jornada, en què els alellencs es va impo-sar al camp del CV Vall d’Hebron en tres sets. L’equip ha obtingut l’ascens tot perdent només dos

partits en tot el campionat, i ha demostrat la seva superioritat a la resta de rivals liderant la lli-ga des de l’inici del campionat. Ara hauran d’afrontar el nou repte de la Primera Catalana. El filial, que ha jugat a Tercera Catalana, també ha realitzat una temporada destacable. El con-junt de Cristian Cruz també ha obtingut l’ascens de categoria i ha completat una temporada excepcional del club amb dos

ascensos. Això sí, han hagut de patir més que no pas al primer equip, acabant el seu campionat en quarta posició. Ara jugaran a la mateixa categoria en la que el primer equip ha jugat aquest any: a Segona Catalana. Les no-ies no han tingut tanta sort a les seves lligues, però han anat millorat al llarg del curs. Per la temporada vinent el club espera seguir creixent i arribar a tenir fins a set equips.

VÒLEI

El CV Alella, campió de lliga

XAVI

TAR

AFA

Eva Comas baixant la Flama del Canigó.

QUI

CO L

LUCH

56