1. Les balenes i el seu entornCurs 2011-12 2. Les balenes el
mamfermar ms gran delmn. El seu entorn,les caracterstiques iels
diferents tipus. 3. Les balenes blanques 4. Les balenes en els mars
del sud 5. Les balenesorques 6. La balena blava (Balaenoptera
musculus) s un mamfer mar que pertany al subordre dels
misticets.[3]Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a
172 tones[4] o ms, s lanimal ms gran que haexistit mai.[5]El cos
llarg i esvelt de la balena blava pot tenir una coloraci de
diverses tonalitats de gris blavs a lapart dorsal i una mica ms
clara a la part ventral.[6] Nhi ha almenys tres subespcies
distintes: B. m.musculus del nord dels oceans Atlntic i Pacfic, B.
m. intermedia de loce Antrtic i B. m. brevicauda(tamb coneguda com
a balena blava pigmea), de loce ndic i el sud de loce Pacfic. B. m.
indica, queviu a loce ndic, podria ser una quarta subespcie. Com en
el cas dels altres misticets, la seva dieta escompon gaireb
exclusivament duns crustacis petits anomenats krill.[7]Les balenes
blaves foren abundants a gaireb tots els oceans fins a principis
del segle XX. Els balenersles caaren gaireb fins a lextinci durant
ms de 40 anys, fins que la comunitat internacional lesproteg el
1966. Un informe del 2002 estim que hi havia entre 5.000 i 12.000
balenes blaves arreu delmn,[8] distribudes en almenys cinc grups.
Investigacions ms recents sobre la subespcie pigmeasuggereixen que
aquesta estimaci es podria quedar curta.[9] Abans de la caa de
balenes, la poblacims gran era la de loce Antrtic, amb aproxidament
239.000 individus (entre 202.000 i 311.000).[10] Aranoms en queden
concentrations molt ms petites (aprox. 2.000 exemplars) a cadascun
dels grups delPacfic nord-oriental, lAntrtic i lndic. Nhi ha dos
grups ms al nord de lAtlntic i com a mnim dosms a lhemisferi sud.
7. LES BALENES SN UN TRESORDE LA NATURA QUE TOTS ESTEM OBLIGATSA
PRESERVAR..
