[les barraquesde pedra seca a

mont-roig delcamp]

[les barraquesde pedra seca a

mont-roig delcamp]

[11]

[Fruit del treballconstant i del’enginy de la

pagesia va néixerla cultura de lapedra, que es

reflecteix en qualsevol racó

del nostre paisatge]

arquitectura popular Bic

març-abril2006

[est

her

barg

alló

]

La sobreabundància de pedra vaobligar els homes a treballar inten-sament, per tal de poder obtenirles superfícies necessàries per acultivar i així poder extraure de laterra els recursos per a la sevasubsistència. I d’aquesta necessi-tat va néixer la cultura de la pedra,que es materialitza en tots els ele-ments construïts que configurenqualsevol racó del nostre paisat-ge, com són els marges, les barra-ques i altres construccions comtanques, murs, cisternes, trones,etc., totes elles fruit del treballconstant i de l’enginy del món dela pagesia.

A Mont-roig del Camp (Baix Camp),les barraques són els habitatgesmés característics i abundantsd’entre els obrats amb pedra ensec. És un dels municipis de Cata-lunya amb més profusió d’aqueststipus de construccions, ja quesobrepassen el centenar.

Les barraques de pedra seca vanser construïdes per satisfer lanecessitat d’aixopluc, tant de lespersones com dels animals decàrrega i arrossegament, quetenien el seu medi de vida alcamp, davant les inclemències cli-matològiques, per descansar al

[dib

uixo

s de

jose

p pa

squa

l,de

l gru

p el

dra

g ve

rd d

e si

tges

]

[bar

raca

dob

le]

migdia, per guardar-hi els estrisdel camp, o com a habitacle oca-sional en temps d’un treball conti-nuat al camp. Com podem obser-var, estaven perfectament estudia-des per evitar la calor a l’estiu i elfred a l’hivern ja que, majoritària-ment, s’orienten amb el portal capal migdia solar, per treure elmàxim profit de la calor que dónael sol, alhora que s’evita el ventdel nord-oest (el serè o mestral ales nostres contrades).

Aquestes barraques mostren unabellesa feréstega i s’integren per-fectament amb l’entorn, passantforça desapercebudes, tant en elcas de les barraques encastadesen un marge, com en el cas de lesque es troben plantades al migd’un bancal o envoltades de garri-ga. Podem dir que en la seva cons-trucció es fonen estètica i funcio-nalitat.

Normalment, els qui bastien lesbarraques eren pagesos conver-tits, eventualment, en construc-tors. A més, l’instrument de treballera molt rudimentari, ja que única-ment s’utilitzava la maceta per acorregir les irregularitats de lespedres. Les barraques més peti-tes, podien haver-se construït enun sol dia de treball i, pel que fa a

[12]

les més monumentals, alguns testimonis parlen d’uns deu dies defeina.

Les barraques de Mont-roig tenen una notable diversitat d’estils i for-mes. Cal remarcar el seu relatiu bon estat de conservació i, sobretot, lamagnificència d’algunes construccions singulars.

La gran majoria són de planta rodona, cobertes amb falsa cúpula, tot ique se’n pot trobar alguna de planta quadrada, de doble planta (duesbarraques adossades), de planta irregular i de monumentals (conegu-des com “mulasses”). Aquestes últimes destaquen pel seu extraordi-nari volum exterior i interior i són considerades autèntiques catedrals deles construccions de pedra en sec.

En aquest terme, a hores d’ara, tenim catalogades 101 barraques, toteselles incloses al POUM i declarades pel Consistori “Bé cultural d’interèslocal” (febrer 2006). El treball de recerca ha estat realitzat per l’EstherBargalló i JM Martí Rom, que han comptat amb la valuosa col·laboraciódel “Grup Drac Verd” de Sitges (Ramon Artigas, Andreu Camps, JosepPascual i Joan Trius). Aquests quatre sitgetans realitzen un acurat tre-ball de camp consistent en netejar la porta d’accés, eliminant les bran-ques dels arbustos que tapen l’entrada, obtenir les coordenades GPS,prendre les mides interiors i exteriors de la barraca, fer el croquis deplanta i alçat, fotografiar-la i finalment, pintar un petit drac verd al seuinterior, a fi de deixar constància de la seva catalogació.

Per tal de donar a conèixer el ric patrimoni de pedra seca del municipi,l’Ajuntament de Mont-roig ha editat un tríptic (juliol 2005) amb un itine-rari de barraques del terme, en el que es proposa la visita d’onze cons-truccions de diversa tipologia, algunes d’elles força espectaculars.Aquest itinerari està pensat per fer en vehicle o BTT, tot i que també ésfot fer a peu. A més, Martí Rom ha realitzat el documental “Barraquesde pedra seca (a Mont-roig)”, de 30 minuts de durada, que explica quèsón les barraques de pedra seca en general, centrant-se, en especial,en les de Mont-roig. També mostra els diversos passos a seguir per tald’inventariar-les, protegir-les i donar-les a conèixer.

[Aquestes construccionsde pedra van sorgir percobrir la necessitat d’aixopluc al camp]

[bar

raca

del

s C

omun

s de

l Pel

licer

]

[bar

raca

del

Jau

me

de la

Cot

a]

[13]

Però avui en dia, perduda la utilitat agrícola de moltes terres i la funcio-nalitat de les barraques, les solsides són constants a causa de les plu-ges, el pas dels ramats, el vent i el pas del temps i el resultat pot serdesolador. Aquest és un patrimoni no gens fàcil de mantenir tot i que,afortunadament, queden persones que tenen sensibilitat per voler-loperpetuar ja que que testimonia l’esforç dels seus avantpassats.

Darrerament, al nostre país, hi ha hagut un canvi d’actitud envers l’obrade pedra en sec i es valora i respecta molt més aquesta herència arqui-tectònica.

L’objectiu que pretenem és sensibilitzar tothom sobre els valors ambien-tals, paisatgístics, culturals i patrimonials que ens ofereixen les cons-truccions de pedra seca i alhora, retre homenatge a les generacions queens han precedit i ens han legat aquesta obra.

▼

Bic

[El ric patrimoni de lapedra en sec s’ha depotenciar perquè no

caigui en l’oblit]

març-abril2006

[bar

raca

de

l’Aig

uade

r]

[bar

raca

en

espi

ral]