Les estacions-fantasma-de-barcelona

Les Estacions Fantsmana de Barcelona

Pàgina 1

El metro de Barcelona te un seguit d’estacions que, o be es feren però mai arribaren a funcionar, o be quedaren fora d’us i les clausuraren o reformaren

profundament. Les estacions aquestes segueixen allà soterrades i aturades en el temps enmig de la foscor.

Arreu a aquestes estacions perdudes se les anomena estacions fantasma.

Les estacions fantasma del metro de Barcelona son tot un misteri que poca gent

coneix.

Jo de petit vaig flipar un dia en veure mirant per la finestra del metro una estació de la linea 4 en la que no s’aturava mai el metro entre les estacions de Jaume I i

Barceloneta (és la estació fantasma de Correus). El tema sempre em va intrigar, fa poc em va donar per investigar la cosa a fons i aqui teniu un breu resum amb

imatges incloses de totes les estacions fantasmes del metro de Barcelona.

A Barcelona hi ha un total de 12 estacions fantasmes. 10 de metro, 1 dels Ferrocarrils de la Generalitat i 1 de Rodalies RENFE. Son les seguents:

A la Linea 1: Bordeta, Catalunya, Espanya, Santa Eulàlia i Universitat.

A la linea 3: Ferran i Travessera.

A la linea 4: Banc i Correus.

A la linea 5: Gaudí,

Als Ferrocarrils de la Generalitat: Avinguda de la Llum

A rodalies RENFE: Bifurcació-Vilanova.

Tota els Logos de Metro de Barcelona


Pàgina 2

Per que us feu una idea de com anaven les linees de Metro i FFCC aqui teniu un

resum de com eren a l’epoca de la Guerra civil:

Gran Metropolità de Barcelona:

- Ramal Lesseps a Aragó (actual Passeig de Gràcia) que correspon a l’actual linea 3

del Metro.

- Ramal Aragó (atual Passeig de Gràcia) a Liceu, que correspon a l’actual linea 3 del Metro.

- Ramal Aragó (actual Passeig de Gràcia) a Correus, que correspon a l’actual linea 4

del Metro.

Ferrocarril Metropolità Transversal:

- Linea Santa Eulàlia (antiga) a Marina, que correspon a l’actual linea 1 del Metro.

Ferrocarril de Sarrià:

- Linea Catalunya a Muntaner, que correspon als actuals Ferrocarrils de la

Generalitat.

L’any 1966 les línees estaven així:


Pàgina 3

LES ESTACIONS DEL

GRAN METROPOLITÀ

DE BARCELONA


Pàgina 4

—————————————————————– LINEA LESSEPS-ARAGÓ (=PASSEIG DE GRÀCIA)-LICEU

——————————————————————

ESTACIÓ DE FERRAN (“FERNANDO”)

Línea: 3

Nota: La linea 3 va ser la primera linea que va tenir el metro i es coneixia com el Gran Metro de Barcelona.

Lloc on és: Entre les actuals estacions de Liceu i Drassanes.

Història:

La linea 3 de l’actual Metro va ser la primera a fer-se i se la coneixia com “el Gran Metro”. L’estació de Ferran formava part d’aquesta linea i quan es va inaugurar el

15 d’abril de 1946 era la estació terminal. Crec que pel fet de ser una estació final

de linea només tenia una via, si fos així, per les fotos que es conserven es dedueix que, a banda de només tenir una via, només tenia una andana. L’estació era sota la

Rambla entre el Plà de la Boqueria i el Carrer Ferran a uns 100-200 metres de l’estació de Liceu. Els accesos eren a la Rambla cantonada carrer Ferran, davant de

on ara hi ha el Mac Donalds. Entre 1946 i 1968 va seguir essent l’estació terminal de l’actual linea 3. L’any 1968 la linea fou perllongada fins Drassanes i l’estació de

Ferran quedà obsoleta ja que el trajecte Liceu-Drassanes era massa curt per encabir-hi una estacio intermitja. El 1 de març de 1968 fou tancada al public i

posteriorment desmantellada. Durant les obres de remodelació del Liceu es va fer

allà una estació de fusta provissional. Ara, al terra de la Rambla a la cantonada amb Ferran, allà on era l’escala d’acces, hi ha una reixa de ventilació que potser

podria correspondre a l’estació. Sembla ser que de l’estació va acabar totalment desmantellada i ara només queda vestigis de l’andanes, el vestibul (separat de la

resta en estar tapiat) i les entrades tapiades dels passadissos. L’andana no se si es conserva intacta o ha estat estretades o suprimida ja que sembla ser que aquesta

estació tenia l’andana al lloc on despres s’hauria de foradar el tunel de tornada de la linea en allargar-la fins Drassanes amb la qual cosa s’hague de fer desapareixer.

Els passadissos crec que estan senzers (com a minim els arcs) pero sembla ser que

estan tapiats. Al vestibul he sentit a dir que s’hi instalaren transformadors de FECSA que correspondrien amb la reixa de ventilació que comento més amunt tot i

que potser estan a un lloc que no te a veure amb l’estació. Actualment en passar amb el metro mirant amb cura entre Liceu i Drassanes es veu l’espai que ocupava,


Pàgina 5

jo no les he vist pero pel que sembla es poden arribar a veure 2 porxades al lloc on

eren les andanes i segons algunes dades es veu l’andana estreta per be que a altres llocs ho desmenteixen categòricament. També es veuen les rajoles blanques

de la paret (a la paret del costat contrari). Anant en direcció contrària no es veu res.

L’estació de Ferran te una altra particularitat i es que als anys 20 es planejà prolongar el tunel del Funicular de Montjuic per sota el carrer Nou de la Rambla

entre el Paral.lel (on es l’estació del Funicular actual) fins les Rambles enllaçant-lo

amb el metro a l’antiga estació de Ferran. Segons sembla hi había un projecte per fer l’obra i no està massa clar si es va fer o no. Algunes fonts diuen que es va

construir tot, altres que es va fer una part, i altres que no es va arribar a fer res. Sembla ser que la tercera opció és la més probable.

Fotografies:

Obres del metro a les Rambles l’any 1924:


Pàgina 6

L’andana:

L’andana quan fou inaugurada el 1946:


Pàgina 7

Reconstrucció digital del l’estació de Ferran:

Reconstrucció digital de l’accés a l’estació de Ferran:


Pàgina 8

Reconstrucció digital de la boca del tunel de l’estació de Ferran que conduia a

l’estació de Liceu:

ESTACIÓ DE TRAVESSERA

Linea: 3

Nota: La linea 3 va ser la primera linea que va tenir el metro i es coneixia com el

Gran Metro de Barcelona.

Lloc on és: Entre les actuals estacions de Fontana i Diagonal


Pàgina 9

Història:

Fou projectada per suplir el problema que duia el fet de que les estacions de

Fontana i Diagonal estiguessin tant separades una de l’altra. En alguns llocs he llegit que no s’arribà a construir mai tot i que s’arribaren a expropiar edificis (potser

només un, que es va acabar enderrocant) per poder fer les obres, en altres he llegit que realment si es construí però el que passa es que mai s’inaugurà. Potser es va

arribar a fer alguna obra però no es va acabar perque a algun lloc he llegit que el que es va fer només és rebaixar les parets del tunel i, potser, contruir algun tunel

per ubicar-hi les escales. Aquest és un detall que, per les dades que he trobat no està gens clar pero en principi no es va arribar a fer res tret d’enderrocar un edifici.

——————————————————————— LINEA LESSEPS-ARAGÓ (=PASSEIG DE GRÀCIA)-CORREUS

———————————————————————

ESTACIÓ DEL BANC (=”BANCO”)

Línea: 4

Nota: La linea 4 antigament era un ramal de la linea l’actual linea 3 conegut com

ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, això fou així fins que es creà la linea 4 als anys 70.

Lloc on és: Entre les actuals estacions d’Urquinaona i Jaume I (a 200 metres de

Jaume I).

Història:

Fou construida l’any 1911 poc despres que l’Ajuntament construís un tunel al llarg

de la via Laietana quan aquesta fou oberta i re-urbanitzada. L’Ajuntament instalà a aquest tunel un tram de linea que es va fer expressament per arribar a aquesta

estació des d’Urquinaona però mai fou oberta al públic. Aleshores a Urquinaona, ni

enlloc de Barcelona, hi havia metro. La estació del Banc tampoc no s’obri quan el metro arribà a Urquinaona i la linea baixà per Via Laietana i fou afegida a la linea

del Gran Metro de Barcelona que ja va arribar fins a Jaume I el 1925. El nom

d’aquesta estació prové del fet que és prop de l’antiga seu del Banc d’Espanya. Esta sota l’actual plaça d’Antoni Maura, a la confluència entre Avda. de la Catedral i la


Pàgina 10

Via Laietana. Fou una estació molt petita, o com a mínim això es el que diuen a la

majoria de llocs on he llegit quelcom d’ella. De tota manera a un lloc vaig llegir el contrari, que era gran. Aquesta confusió prové del fet que en no arribar a funcionar

mai i ser tant antiga es tenen poques dades d’ella. Es diu que va ser feta per a dur trameses dels diners recaptats a totes les estacions de metro de la ciutat (i potser

altres trameses de diner) fins la antiga seu del Banc d’Espanya tot i que quan es construí encara no havia metro enlloc, només tunels llestos a Via Laietana que es

feren quan es re-urbanitzà preveient instalar el metro. A l’edifici del Banc

d’Espanya, que és el que ara es seu de la Caixa de Catalunya (no confondre amb la seu de la Caixa que hi ha més amunt), es veu que es va arribar a construir una

mena de oficina subterrania per això tot i que alguns autors diuen que l’estació tenia un acces directe a la cambra cuirassada del Banc. Un fet curiós es que

realment el que fou seu del Banc d’Espanya durant la República (crec que des de 1932) en el temps que es construí la estació del Banc no n’era pas la seu Fos com

fos sembla ser que aquests transports de diner s’havien de fer en un metro especial al que anomenaven “el tren dels diners” que havia de circular només de nit fora de

l’horari habitual. Avui es conserva una andana molt simple de només 1′40 m

d’ample i 23 metres de llarg (que era la mida original) que es visible només baixant de Urquinaona a Jaume I que crec que és la única que va arribar a tenir aquesta

estació tot i que en alguns llocs diu que en tenia 2 i es conserven les dues. Segons alguns autors només tenia acces al Banc d’Espanya i no sortia a l’exterior, segons

altres en tenia un per andana al costat Llobregat/mar de la Plaça Antoni Maura (tot i que el Banc era al costat Llobregat/muntanya). Tot en aquesta estació és un

misteri i es saben poques dades del cert. Les dependències anexes no se com estan pero encara es conserva una escala d’acces que no se on dona exactament. Ara

l’estació s’usa de magatzem de manteniment del metro (o com a minim s’ha usat

en alguns moments per això). L’andana és curta, només te la longitud de poc més d’un vagó de metro de llarg ja que les descarregues de diners s’havien de fer

només des de un vagó, això juntament amb la excesiva proximitat amb Jaume I va fer que mai s’usés malgrat formar part de la linea que baixava per via Laietana des

de 1925.

Fotografies:

La via del metro al tram entre Urquinaona i Jaume I, el que es veu al fons iluminat o be l’entrant que es veu a la dreta crec que te quelcom a veure amb l’estació de

Banc:


Pàgina 11

L’andana de l’estació de Banc:

L’escala d’acces a l’andana de l’estació de Banc:


Pàgina 12

Planol de la secció dels tunels de metro entre Urquinaona i el final de la Via

Laietana (Correus), els més antics de tota la xarxa de Metro ja que es feren abans

inclus de que el metro existís en re-urbanitzar la Via Laietana i despres serien el anomenat ramal “Aragó Correus” del Gran Metro de Barcelona”. En aquest ramal

estaan les antigues estacions Correus i Banc i ara son encara en funcionament les de Jaume I i Urquinaona). Aquesta secció correspon al tramentre Urquinaona i

Jaume I de l’actual Linea 4, es a dir, el tram de tunel on està l’estació del Banc. Les parets es feren de mampostería i la bòveda de filades de totxanes. Es començaren

al voltant de 1913 i es posaren en servei entre els anys 1924-1926.


Pàgina 13


Pàgina 14

Construcció dels tunels de metro quan fou re-urbanitzada la Via Laietana. La

fotografia és de novembre de 1913:

Les obres de construcció dels tunels de metro de Via Laietana el 1911:


Pàgina 15

Una altra fotografia de les obres de construcció de la Via Laietana en la que es

veuen les obres del Metro:

L’edifici de l’antiga seu del Banc d’Espanya, avui seu de la Caixa de Catalunya, a la plaça d’Antoni Maura (confluència de l’Avinguda de la Catedral amb Via Laietana).

Sota aquesta plaça es troba l’estació del Banc.


Pàgina 16

ESTACIÓ DE CORREUS (“CORREOS”)

Línea: 4

Nota: La linea 4 antigament era un ramal de la linea l’actual linea 3 conegut com

ramal Aragó-Correus del Gran Metro de Barcelona, això fou així fins que es creà la linea 4 als anys 70.

Lloc on és: Entre les actuals estacions de Jaume I i Barceloneta

Història:

L’estació de Correus no estava prevista a cap dels projectes de la xarxa de metro,

ni als inicials de P Muller de 1907 ni als de l’empresa Gran Metropolità de Barcelona. Inicialment per arribar a la part baixa de la ciutat des de Lesseps

s’optava per continuar la linea principal des de Ferran i fer-la passar pel passeig de Colom fins l’Estació de França. El projecte fou modificat ja que l’Ajuntament es

negà a concedir els permisos per seguir la linea si no es feia aprofitant els tunels que el mateix ajuntament havia fet sota la via Laietana quan fou oberta. Els tunels

serien llogats a GMB i, ales hores, desde Jaume I es va preveure arribar fins’estació

de França construint una estació davant del nou edifici de Correus que s’acabava de construir just aleshores.L’estació es va construir de manera provisional ja que, en

tenir una sola via, es pensava a desmuntar-la quan la prolongació de la línea cap a l’estació de França aquesta requeris una doble via. Així doncs fou inaugurada el 20

de febrer de 1934 com a final del ramal del Gran Metro de Barcelona s’anomenaria Aragó-Correus i que ara forma part de la línea 4.En ser estació final de linea tenia

només una via i dues andanes, una ampla (andana 1) i una estreta de només 1′40 m d’ample (andana 2). Les andanes inicials eren curtes i només permetien

l’arribada dels metros de un o dos vagons que aleshores s’usaven a aques ramal.

L’any 1948 es decidí acabar amb la provisionalitat de l’estació i se li allargaren les andanes per tal que podes servir amb metros de quatre vagons. Inicialment les

parets no tenien el caracteístic revestiment de rajoles blanques de ceràmica de les estacions del Gran Metro de Barcelona però en unes obres als anys 60 serien

enrajolades (pero amb rajola grisa).


Pàgina 17

Quan es feren les obres d’ampliació que donarien lloc a la linea 4 duent el metro

fins la Barceloneta i el Poble Nou l’estació de Correus queria massa prop de la nova estació de Barceloneta i, el 20 de març de 1972, acabaria essent tancada. Encara

que s’havien abandonat els projectes inicials de dur la línea fins l’estació de França, les obres que es feren per arribar a Barceloneta també implicaren afegir una via de

retorn i, per a poder-ho fer, l’andana ampla de la estació de Correus fou desmuntada deixant només intacta la andana estreta. L’estació també va ser

desmantellada parcialment un cop tancada.

Al lloc on havia hagut els accesos de l’estació a la plaça on hi ha l’edifici de Correus ara hi ha uns respiradors. Inicialment, quan l’estació fou tancada, els respiradors

eren les mateixes escales d’acces de l’estació tapades amb una reixa pero

mantenint les baranes de pedra que sobresurten del terra. Posteriorment es desmuntaren les baranes i es deixà tot a nivell de terra amb una reixa per la que es

podia passar caminant per sobre. Crec que això darrer es va fer a les obres de les olimpiades del 1992. Actualment les reixes hi son pero esta tot transformat ja que

si mires sota ja es veuen les escales senzeres com abans sinò una part d’elles i un pou de ventilació. La reixa allargada que hi ha actualment està posada en sentit

que tenien les antigues escales al mateix lloc on eren.

Actualment passant amb el metro si es mira be es possible veure-la pero només anant en una de les dues direccions. Crec recordar que és anant en direcció direcció

Jaume I a Barceloneta. De Barceloneta a Jaume I no es veu res (podria ser a la inversa perque he trobat informacions contradictòries). En passar fins i tot el tren

fa un tremolor molt rapid, suposo que això passa perquè el buit que genera

l’estació deu crear una turbulència que fa tremolar el metro. El que crida més l’atenció son les rajoles amb les que estava decorada la paret del que havia estat

l’andana ampla, l’andana estreta també es veu (crec que la estretaren més en fer les obres de continuació de la linea 4) i hi ha encara els bancs, els cartells de

publicitat i les lletres on posa “Correos”. L’estació està parcialment desmantellada però seria aprofitable i s’ha parlat algun cop de reobrir-la. Sembla ser que ara, a

banda de l’andana, només resta una part dels passadissos ja que el que duia al vestíbul i a la sortida va ser tapiat per poder instal.lar el ventilador del pou de

ventilació. Crec que fa poc es varen instal.lar llums per iluminar el tunel però que

encara no han funcionat mai.


Pàgina 18

Fotografies:

L’andana estreta de l’estació de Correus a principis dels anys 70:

L’andana ampla de l’estació de Correus (possiblement a principis dels anys 70):


Pàgina 19

Les dues andanes de l’estació de Correus:

L’andana ampla de l’estació de Correus el maig de 1955:


Pàgina 20

Les taquilles de l’estació de Correus el maig de 1955:

La sortida, el vestíbul, i el despatx del cap d’estació de l’estació de Correus el maig

de 1955:


Pàgina 21

Obres prop de l’estació de Correus l’any 1970. La foto és de quan s’estava ampliant

la linea 4 en direcció a la Barceloneta i el Poble Nou però no se si correspon a aquelles obres:

Cartell de 1972 anunciant el tancament de l’estació de Correus:


Pàgina 22

Tres fotos de l’andana estreta d’aquesta estació fetes el desembre del 2006 (la foto

en blanc i negre es per comparar, fixeu-vos en la publicitat de Danone…):


Pàgina 23


Pàgina 24

L’antic acces a l’estació de Correus:

Reixes al terra del carrer al lloc on hi havia l’acces a l’estació de correus l’abril del

2007 (avui es un pou de ventilació de la linea 4 pero encara es poden veure rastres de les escales d’accés):

——————————


Pàgina 25

LES ESTACIONS DEL

FERROCARRIL METROPOLITÀ DE

BARCELONA-TRANVERSAL

——————————

ESTACIÓ DE LA BORDETA

Línea: 1

Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia

com “el Transversal”

Lloc on és: entre entre Santa Eulalia i Mercat Nou

Història:

Fou inaugurada el 10 de juny de 1926, era una estació exterior inici de linea que despres deixaria de esser-ho el 1932 i, finalment, acabaria quedant en desus. El 5

de juliol de 1980 fou tancada degut a les obres d’ampliació que es feien a la linea 1 i que durien la línea 1 fins una nova estació subterrània de Santa Eulàlia (havia una

antiga estació exterior de Santa Eulàlia que fou destruida), etc…. Amb aquestes obres la estació de la Bordeta era massa prop de la nova de Santa Eulàlia i fou

desmantellada el 23 de desembre de 1983. Esta encara intacta i és, juntament amb Gaudí, l’estació fantasma millor conservada del metro de Barcelona.

CORRECCIÓ:

jo deia:

“…Esta encara intacta i és, juntament amb Gaudí, l‟estació fantasma millor

conservada del metro de Barcelona…”

En “Poguibó” em comenta:

“… Ja no hi queda res, però no és degut a les obres de l‟AVE sinó a les del

cobriment de les vies a aquella zona (tant de Renfe com de Metro) i que s‟aprofita

per construir de nou l‟estació de Mercat Nou, desplaçant-la alguns metres de la seva ubicació actual …”


Pàgina 26

MÉS DADES:

En “Poguibó” em comenta:

“… Jo no he sentit mai que existís una Bordeta cotxeres. De totes maneres, aquesta denominació podria haver-se-li donat a l‟ús que es feia fins fa no gaire a l‟estació

abandonada de Bordeta, on els trens direcció Fondo i que havien de ser guardats a

les cotxeres de Santa Eulàlia, buidaven passatge, i aquest passava a un tren que acabava de sortir de cotxeres, i el primer era guardat, tal i com encara es fa a

Vilapiscina en hores de regulació de trens …”

Fotografies:

L’antiga estació de La Bordeta:


Pàgina 27

ESTACIÓ DE SANTA EULÀLIA (ANTIGA)

Línea: 1

Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a Barcelona i es coneixia com “el Transversal”

Lloc on era: prop de l’actual de Santa Eulalia en direcció a Mercat Nou.

Història:

L’antiga estació de Santa Eulàlia fou inaugurada el 1 de juliol de 1932 i durant un

temps fou l’inici de la linea i va conviure en funcionament amb la antiga estació de la Bordeta (ambdues exteriors aleshores). Fou clausurada el 5 de juliol de 1980 i

totalment destruida en soterrar-se la linea i construir la nova estació subterrania de de Santa Eulàlia que hi ha ara. Actualment no en queda ni rastre.

CORRECCIÓ:

Jo deia:

Actualment no en queda ni rastre”… i construir la nova estació subterrania de de Santa Eulàlia que hi ha ara.. …”


Pàgina 28

Forçalporró em comenta:

“… l‟actual estació de Sta Eulàlia no està soterrada, està coberta, però està a alçada

per sobre dels carrers principals del barri i per arribar-hi es puja un carrer (Avinguda del Metro, que té d‟avinguda lo que jo de Latin cul), i la “pujada del

metro”. No hi ha un accés subterrani al carrer. L‟antiga estació no hi és però en queden part del antics edificis de les cotxeres. …”

Fotografies:


Pàgina 29

ESTACIÓ DE PLAÇA ESPANYA (ANTIGA)

Línea: 1



Lloc on és: prop de l’actual estació d’Espanya,

Història:

És la mateixa estació d’Espanya que actualment du aquest nom i que fou inaugurada el 1929 en motiu de la Exposició Universal. Per això s’hi usà una tercera

via. Ara dues d’aquestes formen part de l’actual estació d’Espanya. La tercera via posteriorment fou usada per aparcar metros i més endavant suprimida (any 1975).

El seu lloc ara l’ocupa en part les botigues i l’entrada de l’estació de la plaça d’Espanya dels Ferrocarrils de la Generalitat i és encara visible.

CORRECCIÓ:

Jo deia:

“… inaugurada el 1929 en motiu de la Exposició Universal. Per això s‟hi usà una

tercera via i la seva andana corresponent que no son les dues vies actuals de la linea 1 …”

―Poguibó em comenta:

“… l‟estació d‟Espanya està ubicada on està actualment i és una sort perquè és de

les estacions més maques que hi ha al Metro i hagues estat una pena deixar de

tenir una estació d‟aquestes característiques. L‟única diferència és que es va construir amb 3 vies per establir serveis llançadora Catalunya - Espanya durant

l‟Exposició Universal. …” ——————–

En relació amb aquesta estació sembla ser que es va projectar uns tunels amb finalitats militars que havien d’anar de Plaça Espanya fins el castell de Montjuïc

passant pel barri del Polvorí (un barri a Montjuïc fet on abans havia un polvorí militar). El pla per fer aquests tunels no es coeix massa be i es mig llegenda urbana

però el que si es cert es que es va fer el començament del tunel i que abans de la

guerra civil es va preveure seguir-lo coma una branca del “Transversal” (actual linea 1) que havia d’anar de la Plaça de Sants a Pubilla Cases. A banda d’això

semble ser que si hi ha tunels sota el barri del Polvorí però no se si enllacen amb Plaça Espanya totalment o tenen alguna altra bifurcació. En alguns llocs he llegit

que aquella mena de tunel tapiat que es veu a un penya-segat a l’alçada del Morrot passant per la Ronda Litoral te a veure amb aquella xarxa de tunels. En altres


Pàgina 30

bandes he llegit que des de aquell tunel tapiat del Morrot es podia accedir fins el

castell (el castell es dalt del penyasegat). A Montjuïc (al barri del Poble Sec) també hi ha un tunel que s’ha atribuit a la xarxa de tunels militars i que durant la guerra

civil s’usà com a refugi anomenant-lo “refugi 307″

Fotografies:

L’estació d’Espanya del Transversal el dia que fou inaugurada l’any 1929:

L’estació de plaça Espanya del Transversal:


Pàgina 31

Aspecte actual de l’estació de Plaça Espanya de la linea 1:


Pàgina 32

ESTACIÓ DE PLAÇA CATALUNYA (ANTIGA)

Línea: 1

Nota: la linea 1 fou la segona linea de metro que es va fer a

Barcelona i es coneixia com “el Transversal”

Lloc on és: a la Plaça Catalunya, prop de l’actual de la linea 3.

Història:

La antiga estació de Catalunya del Transversal no es exactament la mateixa estació de Catalunya de la linea 1 que actualment du aquest

nom. L’antiga fou inaugurada el 10 de juny de 1926 com a part del

traçat del “Transversal” (l’actual linea 1). Poc despres de fer-se ja va haver d’ésser modificada per deixar espai per encabir 2 vies de la linea de RENFE que anava de Plaça Catalunya a l’estació del Nord que

seria inaugurada el 1928. Anys més tard tota la seva estructura seria modificada i es separaren les vies de RENFE de les del Metro. La

manera de fer-ho va ser construir un vestibul superior que anava de banda a banda. La estació antiga va desapareixer (hi ha qui kla

confon amb uns enllaços que es feren a la nova de Plaça Catalunya

per enllaçar-la amb Universitat i als que s’accedeix des de un dels

extrems de l’andana de l’actual estació de Plaça Catalunya. De l’antiga estació de Catalunya avui en dia nomès es conserven alguns

passadisos llargs i estrets. Aquests passadisos es veu que a més estan molt mal iluminats i a vegades s´han usat quan els de l’estació

actual de Catalunya de Renfe o Metro han estat d´obres. Despres

edito i poso més dades.

MÉS DADES:

Sobre les reformes en separar les vies de Renfe i Metro “Poguibó”

comenta:”… En la de la L3 s’hi van eliminar accessos des del carrer. El que es veu a la foto, és un accés actualment tapiat i situat al final

de l’andana de la L3 direcció Zona Universitària, just al costat d’on

comença el passadís d’enllaç amb L1. En la mateixa andana L3, a la sortida Rambles, just a la dreta dels torniquets de sortida existeix un

passadís que connecta amb el vestíbul Renfe-L1. En quant a la nau de

l’estació de L1-Renfe, s’hi va rebaixar el sostre per situar l’actual vestíbul, als anys 80 …”


Pàgina 33

Fotografies:

La segona estació de plaça Catalunya del Transversal feta modificant la primera i

afegint-li 2 vies del tren de la Renfe (en total 4):

Tal com era als anys 70 principis dels 80:


Pàgina 34

ESTACIÓ DE PLAÇA UNIVERSITAT (ANTIGA)

Línea: 1



Lloc on és: a la Plaça Universitat, prop de l’actual estació de Universitat de la linea 2.

Història:

No es la mateixa estació d’Universitat que actualment du aquest nom ni està al

mateix emplaçament. L’antiga estació de Universitat fou inaugurada el 10 de juny de 1926. L’estació original es va anar modificant en varies fases per permetre el

pas de la linea de RENFE entre les estacions de plaça Catalunya i Sants. L’estació antiga va ser finalment tancada el 27 de juliol de 1971. La nova estació de

Universitat va ser construida en dos nivells (un per cada via) i fou inaugurada el 23 de desembre de 1972 lleugerament desplaçada respecte a l’original de la qual

sembla ser que no queda cap rastre avui en dia. Despres edito i poso més dades.

Fotografies:


Pàgina 35

LES ESTACIONS DE

TRANSPORTS METROPOLITANS DE

BARCELONA (TMB)

ESTACIÓ DE GAUDÍ

Linea: 5 (inicialment l’estació era de l’antiga linea 2)

Lloc on és: entre les actuals estacions de Sagrada Família i Hospital de Sant Pau.

Història:

Aquesta estació mai arribà a funcionar. Es va construir al voltants de 1968

preveient una ampliació que finalment quedà sense fer per manca de recursos. Esta situada entre els carrers Marina i Lepant (sota la Sagrada Familia). Havia de ser

una estació de correspondència amb la antiga linea 2 i tenir utilitat per l’acces dels turistes a la Sagrada Familia. La estació està construida, te andanes, i passadissos i

escales mecàniques, tot i que les escales mecàniques estan a mig fer i els hi

manquen els graons. No va arribar a usar-se mai perque en unificar-se el tram Horta-Sagrada Familia amb la linea 5 va deixar de tenir sentit posar-la en us. El

que es volia fer inicialment era dur la linea 2 de Gaudí a Horta perque aleshores la linea 5 es volia fer anar fins la Pau. En obrir-se el tram de la linea 5 entre Diagonal i

Sagrada Família es va decidir unir aquesta nova línea de manera provisional amb el tram que ja havia fet de la antiga linea 2 fins Horta. Finalment el projecte inicial es

va anra aplaçant i s’acabà deixant així i aleshores fou quan la estació de Gaudí va deixar de tenir sentit.

En tornar a reprendre el projecte de la linea 2 s’el va fer anar cap a la Pau (que era

cap on hauria d’haver anat la 5 segons els plans inicials) i s’hagueren de construir noves andanes per la estació de Sagrada Familia de la Linea 2 que actualment esta

en servei. El trajecte de la linea 2 entre Sagrada Familia i Encants te dos revolts molts forts justament perque esquiva les obres que es feren a l’estació de Gaudí

per fer l’enllaç amb la linea 2. La estació de Gaudí te dos vestíbuls, un d’ells (el més proper a l’estació de Sagrada Familia) no te escales per accedir-hi directament des

de l’exterior perquè no es van arribar a fer mai. L’altre vestíbul si te acces des de l’exterior i hi ha les dues escales tapiades a l’avinguda de Gaudí/Lepant. Actualment

aquest segon vestibul sembla ser que està ocupat per la seu d’una associació de

jubilats de TMB i les seus d’altres entitats dues entitats (la Associació de Col.leccionistes ACEMA i Conductors Solidaris). Des de alguna d’aquestes

associacions s’hi pot accedir a les andanes i també hi surt un tunel que segueix per


Pàgina 36

sota l’Avinguda Gaudí fins l’acces que hi ha al carrer Provença/Marina (acces a les

linees 2 i 5). La estació de Gaudí és visible mirant amb cura, en passar amb el metro es veuen dues andanes, escales, cartells, tunels d’acces, etc… És veu només

anant de Sagrada Familia a Horta. Al voltant d’ella hi ha una llegenda urabana que diu que de tant en tant es veuen persones misterioses esperant el metro amb la

mirada absent… Fa poc l’estació es netejà a fons i Nissan hi instal.là publicitat en forma de dues lones immenses iluminades que eren visibles en passar el metro en

direcció a Cornellà. Actualment de tant en tant pot estar iluminada perque se la

segueix mantenint neta i vigilada perque hi ha anat gent a fer grafittis. S’ha dit que es volia reobrir i de fet sembla ser que seria totalment factible fer-ho per l’estat de

conservació impecable que manté l’estació. A banda de l’estació hi ha un tunel de metro tapiat que havia de unir la Linea 2 amb la 5 i anava de Gaudí a l’estació de

Sagrada Familia de l’actual linea 2 (mireu el mapa per veure per on passa).

Fotos:

Les obres de construcció l’any 1968:

Les andanes ja fetes (aquesta foto va ser publicada a la Vanguardia però tinc

dubtes de que realment la foto no sigui de l’antiga estació de Sagrada Familia

abans de que la renovessin):


Pàgina 37

Els accesos (tapiats) a l’Avinguda de Gaudí:


Pàgina 38

L’Estació de Gaudí l’any 2006:

L’estació de Gaudí amb la publicitat que va posar Nissan l’any passat:

———————-


Pàgina 39

LES ESTACIONS DELS

FERROCARRILS DE CATALUNYA-SARRIÀ

ESTACIÓ DE L’AVINGUDA DE LA LLUM

De moment edito i poso només una fotografia que havia posat a un altre missatge

d’aquest fil.

És l’accés que tenia aquesta estació al carrer Bergara, la fotografia és de l’any 1980:

——————————


Pàgina 40

LES ESTACIONS DELS

DE RODALIES RENFE

ESTACIÓ DE BIFURCACIÓ VILANOVA

Linea: No és una estació de metro pero es prop de la estació de Marina de la linea 1

Lloc on és: prop de l’estació de rodalies RENFE del Clot-Aragó

Història:

L’estació “Bifurcació Vilanova” era part del pla que es va fer als anys 70 que preveia fer 3 grans estacions a Barcelona: Sants, Clot-Aragó i Bifurcació Vilanova (per

substituir l’antiga estació del Nord). L’estació “Bifurcació-Vilanova” no es va arribar a inaugurar mai. L’andana del costat muntanya es va destruir a principis dels 90

per que la línia de rodalies del Maresme no interferís amb la que sortia cap el túnel

de Meridiana. Als anys 50 hi passaren trens quan es soterraren les vies de RENFE entre el final del ramal urbà Glòries-Pl.Catalunya i l’estació de Sant Andreu Arenal.

Aquesta andana correspon a l’andana de costat mar de l’estació ja que la del costat muntanya està desapareguda. En alguns moments està iluminada (pero amb una

llum blanca molt fluixa a diferència de la resta del túnels que hi ha llum groga). des de els trens s’intueix perfectament. Inicialment havia de tenir enllaç amb l’estació

de Marina de la L1 de Metro i actualment a les dues entrades de l’estació de Marina encara està gravat a uns marbres la inscripció: “metro renfe metro renfe metro…“.

Les escales d’acces de l’estació Bifurcació-Vilanova actualment acaben en una reixa

a nivell del terra del carrer que segons tinc eés son a la vorera de l’altra banda del TNC. L’estació està sota l’Avinguda Meridiana (davant de l’Auditori i el TNC). A

banda d’aquesta sortida sembla ser que en podria haver tingut una altra corresponent a l’andana que avui està destruida i que donava a l’exterior en un

punt on ara hi ha una escola.Estic acabant d’ordenar les dades que tinc d’aquesta estació, de l’estació de Vallcarca de RENFE (la segona estació fantasma de RENFE a

Barcelona), de les darreres estacions fantasmes del metro de les que he parlat més amunt (Espanya, Universitat i Catalunya), i comprovant dades de la resta.Després

editaré i posaré més dades. Potser caldrà fer alguna correcció al que dic.

CORRECCIÓ:

“Poguibó” em comenta el seguent:

“… l‟estació no-nata de la bifurcació Vilanova de Renfe, les fotos penjades no corresponen a aquesta „estació‟ sinó a la sortida tapiada de l‟estació d‟El Clot-Aragó,

que donava a l‟actual encreuament entre els carrers Aragó i Clot, que hi ha (o hi havia un aparcament). L‟estació de Bifurcació-Vilanova o Marina es pot veure al

sortir d‟Arc de Triomf en direcció Clot-Aragó amb un tren de la C1, o venint des de Sant Andreu Arenal cap a Arc de Triomf, al fons. Allà hi ha situat un enclavament

que si bé està automatitzat, en els casos que s‟ha hagut de fer blocatge manual

algú hi ha hagut d‟anar presencialment. Té dos accessos, un es pot veure caminant per l‟Av. Meridiana davant del TNC com bé dius, l‟altre està molt a prop de Sancho

d‟Ávila.”


Pàgina 41

Per tant les fotografies següents que jo havia pres com a part de l’estació Bifurcació

Vilanova corresponen a un dels accesos de l’estació de Rodalies Renfe de Clot Aragó que ara està tapiat però donava al creuament dels carrers Aragó i Clot. A l’andana

l’accés està al final d’aquesta, molt lluny del darrer banc. Quan està il.luminat és visible al final de tot de l’andana de Clot-Aragó, en altres moments resta invisible i

es veu completament fosc.

Aquestes son les fotos d’aquest acces de l’estació Clot-Aragó que inicialment havia pres com a part de l’estació Bifurcació Vilanova:


Pàgina 42


Pàgina 43


Pàgina 44

Les escales d’acces acaben en una reixa a nivell del terra del carrer


Pàgina 45

A banda de les estacions hi ha antics trams de tunels de metro que han quedat en

desús com ara una tercera via de la Linea 1 a la plaça d’Espanya que fou usada durant la Exposició Universal de 1929 o aquesta que he comentat que unia l’estació

antiga de Gaudí de la linea 5 amb la de Sagrada Familia de la linea 2. A banda de aquests dos hi ha molts més, alguns força llargs. Despres poso més dades d’això

també.

EDITO:

En “Brigadista” i en “Enriquito” a sota han comentat que al final de l’andana de la Plaça Catalunya de Rodalies RENFE (en direcció Trinitat) hi ha unes escales que

duen a uns passadisos i sales etc…

Pel que jo tinc entes això es un projecte de sortida de l’estació de Plaça Catalunya de RENFE que havia de connectar amb l’estació de Universitat que al final va

quedar a mig fer. Segons he llegit en la remodelació de l’actual estació de metro de Pl.Catalunya als anys 80 en aquell tram d’andana es va fer parar trens. Va ser una

cosa provisional que va durar mentre van durar les obres.

CORRECCIÓ:

Jo deia:

“… Pel que jo tinc entes això es un projecte de sortida de l‟estació de Plaça Catalunya de RENFE que havia de connectar amb l‟estació de Universitat que al

final va quedar a mig fer. …”

“Poguibo” em comenta el seguent:

“… Al final de l‟andana de Renfe direcció Sants (no Trinitat) hi ha una sortida amb

escales normals i mecàniques (de les quals hi has posat fotos) que dona al vestíbul

de l‟estació Universitat i va estar obert al públic fins a les olimpiades. …”

——————-


Pàgina 46

Be, aquí teniu les fotografies:

Les escales d’acces al vestíbul vistes des de l’andana:


Pàgina 47

La part de dalt de les escales:

Vestíbul amb la part superior de l’escala que du a l’andana al fons:


Pàgina 48

Passadis que du a les oficines de TMB de Plaça Catalunya (a l’altra banda de la

porta del final)

Vestíbul amb l’entrada al passadis que du a l’oficina de TMB de PLaça Catalunya:


Pàgina 49

MAPA ACTUAL DE METRO DE BARCELONA

Documents

Les estacions-fantasma-de-barcelona