Les necessitats empresarials de la Terra Alta, proposta de funcions per al viver d'empreses

Reforçar la Terra Alta, número 1 www.derruta.cat

2011

www.derruta.cat

Les necessitats empresarials de la Terra Alta, Proposta de funcions del viver d’empreses



Les necessitats empresarials de la Terra Alta, Proposta de funcions del viver

d’empreses

Realització de l’estudi: CMA, Consultores Asociados, S.L. Coordinació i seguiment:

Equip tècnic Derruta; Lluís Melich i Joan Vaqué www.derruta.cat [email protected]

Terra Alta, novembre 2011

http://www.derruta.cat/

mailto:[email protected]



Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte

“treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.

Amb el suport de:

Ajuntament d’Arnes Ajuntament de Batea Ajuntament de Bot

Ajuntament de Caseres Ajuntament de Corbera d’Ebre

Ajuntament de la Fatarella Ajuntament de Gandesa

Ajuntament d’Horta de Sant Joan Ajuntament del Pinell de Brai

Ajuntament de la Pobla de Massaluca Ajuntament de Prat de Comte

Ajuntament de Vilalba dels Arcs

Aquest és el resultat de les tasques dutes a terme per part de l’agència de Desenvolupament Rural a la Terra Alta (derruta) dins de l’àmbit de la diversificació econòmica i que focalitza els seus esforços en el suport a la indústria turística i l’agroalimentària com a motors de desenvolupament econòmic i social. Les accions de treball compten amb el suport i el recolzament dels ajuntaments com també d’empreses i entitats de la Terra Alta. El projecte derruta, neix l’any 2008 per voluntat dels ajuntaments de Bot, Batea i Gandesa. Durant el 2009 es consolida una xarxa de treball supramunicipal que es referma amb el recolzament de Corbera d’Ebre i La Fatarella. El 2010 es fa un pas de gegant amb l’adhesió dels municipis d’Arnes, Caseres, Horta de Sant Joan, La Pobla de Massaluca, El Pinell de Brai, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. Les accions de Derruta parteixen de l’anàlisi de la realitat industrial, de la valoralització de productes agroalimentaris i de l’impuls del desenvolupament de l’activitat turística de qualitat.



Contingut

1. ANTECEDENTS. .............................................................................................................1

2. OBJECTIU. ........................................................................................................................5

3. METODOLOGIA. ...........................................................................................................7

Les entrevistes ...........................................................................................................7

Relació de persones entrevistades. .........................................................................9

4. DIAGNOSI DEL TERRITORI. ...................................................................................11

Principals resultats del treball de camp ...............................................................11

Sobre les insuficiències d’actuació del sector públic, respecte al nous emprenedors o les micropetites empreses. ...................................................................11

Sobre la demanda de serveis de les empreses a la Terra Alta. .........................17

Sobre les actuacions de les Cambres de Comerç. ...............................................19

5. PROPOSTES PEL SECTOR PÚBLIC. ........................................................................21

Consideracions generals. .......................................................................................21

Funcions i activitats de la persona professional al viver d'empreses ..............29

Proposta per al disseny de les funcions a desenvolupar, i que podrien ser focalitzades des del viver de Gandesa. .........................................................................29

Síntesi de funcions i perfil del professional. .......................................................33

Discriminacions positives per afavorir la instal.lació d'empreses. .................37

ANNEX

Un referent Internacional de cultura emprenedora: Escòcia.



1

Les necessitats empresarials de la Terra Alta, Proposta de funcions

del viver d’empreses

1.- ANTECEDENTS. Segons la memòria explicativa consultada, el projecte de construcció d’un Viver d’empreses va néixer fa uns set anys1 al consistori de l’Ajuntament de Gandesa. Per tant, des de una perspectiva de temporalitat a l’any 2011, cal considerar-lo com un projecte municipal de l’Ajuntament de Gandesa, de fa anys, que finalment s’està portant a terme. El Departament d’Empresa i Ocupació, informa a l’any 2011, en relació al seu origen que fa temps és van rebre propostes per la construcció de dos vivers d’empresa a la localitat de Gandesa. Una sol·licitud va ser de l’Ajuntament de Gandesa i una altra del Consell Comarcal. Aquestes propostes es varen formalitzar en relació a la convocatòria d’un Pla d’Actuació de la Presidència de la Generalitat per les Terres de l’Ebre pel període 2008-2010. En concret a l’any 2008. La petició del Consell Comarcal es va desestimar. La iniciativa municipal de Gandesa va ser assumida per la Delegació del Govern de la Generalitat en Terres de l’Ebre per a ser portada a terme, com a un dels projectes al Pla de Reindustrialització de las Terres de l’Ebre. L’actual Departament d’Empresa i Ocupació (2011) és l'ens responsable del seguiment del Pla davant el Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, donat que el Pla de Reindustrialització és finançat amb recursos econòmics del “Fondo de Reindustrialización del Estado”. El projecte va ser aprovat a l’any 2010. Cal assenyalar que aquest projecte també contempla el recolzament econòmic de diversos departaments i institucions, com el del mateix Consell Comarcal de la Terra Alta. En base al document de la memòria explicativa, explícitament s’assenyalen els següents aspectes importants a efectes del present treball:

1 “Memòria explicativa. Creació d’un Viver d’empreses a Gandesa”. Ajuntament de Gandesa. Gener 2011.Pàg. 45


2

Són explícites les formulacions generals pel que fa a les activitats a portar a terme i les empreses de sectors econòmics que haurien de ser ubicades en el Viver, com també les iniciatives a desenvolupar. Totes elles, no serien exclusivament per a la ciutat de Gandesa, sinó pel conjunt de la comarca, doncs explícitament s'explicita que " … (el Viver) estarà ubicat a Gandesa, però que emmarcarà a tota la comarca, ... es pretenen dur a terme accions que afavoriran al desenvolupament de la Terra Alta..." 2

La memòria recull la divisió de l’espai en un edifici en forma de H. El “primer Mòdul” o una de les 4 branques seria una edificació de dos pisos, amb uns 500 m2 per cada planta. A la planta baixa o primer pis, se situa l’espai per la localització de 9 despatxos, més una zona de “serveis comunitaris i comunicacions verticals”. A la segona planta, l'alta o segon pis, es contempla la construcció de 5 tallers i una zona de serveis comunitaris i comunicacions verticals igual a l'anterior. 3

La memòria4 també recull la possibilitat que sigui construït progressivament, igual que el “Primer Mòdul”, seguint un projecte arquitectònic global. 5

Cal assenyalar, en relació al disseny arquitectònic, la distribució de l’espai i la seva operativitat, que a la Memòria explícitament es reconeix, que a les relacions amb el sector privat han estat o eren pràcticament inexistents6.

La memòria contempla com a possibles usuaris del Viver, la instal·lació d’oficines de serveis de suport a les empreses, com "Departament de Treball, ACC1Ó (anterior departament de Innovació, Universitats i Empresa), Projecte DERRUTA7, oficina de desenvolupament del Consell Comarcal". I pel que fa a activitats contempla la realització de cursos de formació i de creació d’empreses. Per tant, es pot deduir que el primer mòdul, hauria de tenir més una activitat d’organismes públics que de suport a iniciatives econòmiques. Cal assenyalar que l’any 2009, a l’estudi “Estudi de les tendències i necessitats de les empreses de la Terra Alta per a la seva localització en un polígon industrial" (CMA Consultores ) en les seves propostes o conclusions ja s’indicaven actuacions a portar a terme, des del possible Viver d’empreses que es volia realitzar i es formulaven les següents consideracions:

“En el marc de la construcció del previst projecte de Viver d’Empreses de l’Ajuntament de Gandesa, es podria iniciar un programa de recolzament a la creació d’empreses, és a dir, establir un servei d’assessorament a emprenedors "

2 Op. Cit. Pàg. 45

3 E3310 Memòria valorada per a la construcció d’un Viver d’empreses a Gandesa. Josep M. Milá i Rovira, Josep M. Mila i

Ricomá. Arquitectes, pàg 17. Fig 4, Apartat 1.4.4. Esquema funcional del Viver d’empreses. 4 Op. Cit. Pàg. 47 5 Op. Cit. Pàg 17, Apartat I.4.2. Esquema d’implantació del Viver dins del solar. 6 Op. Cit. Pàg. 38, Apartat: Dinámica econòmica general: Condiciones generals de desenvolupament. “Manca vd’un model

de desenvolupament econòmic i social consensuat entre el públic i privat”. 7 DERRUTA és l’abreviació del Projecte de Desenvolupament Rural de la Terra Alta


3

"En una primera instància i per tal d’aprofitar economies d’escala, el Viver d’empreses, hauria de establir un Conveni de col·laboració amb un Viver d’empreses amb un Servei d’assessorament d’emprenedors (SAE), amb experiència contrastada, per tal que les instal·lacions fossin contractades per projectes de nous emprenedors de la Terra Alta amb garantía de disposar d’un acompanyament professional des de el propi inici d’un projecte emprenedor. A aquest respecte es recomana el serveis del SAE d’IDETSA (Iniciatives de Desenvolupament Empresarial Les Tàpies S.A.) de la MIDIT (Mancomunitat d’Iniciatives de Desenvolupament Integral del Territori) dels Ajuntaments de Vandellòs - L’Hospitalet de l’Infant, Pratdip i Tivissa....”

Tanmateix l’equip tècnic de DERRUTA ha informat que l’any 2010 es va realitzar un estudi per a la “Definició conceptual de la xarxa de vivers d’empreses de les Terres de l’Ebre”, del què el Viver de Gandesa en formava part. Aquest estudi es va promoure per la Delegació del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i es va incorporar dins del Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal l’any 2010. A la finalització del present treball, octubre 2011, no ha estat facilitat l’esmentat estudi, ni les seves propostes formulades, a pesar de les reiterades peticions realitzades de l’Ajuntament de Gandesa que ha exposat, reiteradament, que no se’ls hi havia lliurat. Finalment, cal assenyalar que el projecte de Viver d’empreses ha estat una de les actuacions treballades dins del projecte DERRUTA per a ser portat a terme, en l'eix estratègic de “foment a la emprenedoria”, dins el Programa Treball a les 7 comarques del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i cofinançat pel Fons Social Europeu (FSE). Malgrat aquests complexes antecedents, la construcció del Viver, o del que es podria denominar Primer Mòdul, ja està en procés de ser una realitat, i compta amb un finançament per la seva construcció de 785.384,40 Euros (IVA inclòs) des d'un pressupost de licitació de 1.034.094,27 Euros (IVA inclòs). Les obres ja han estat licitades, la seva adjudicació realitzada el 20 de maig de 20118 i la construcció està iniciada amb una data de finalització límit a juny 2012, segons el Departament d’Empresa i Ocupació. De no complir-se aquest termini, el finançament disponible seria anul·lat i s’hauria d’afrontar la devolució econòmica al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (MITYC). El 19 de setembre de 2011 es va signar “l’acta de Replanteig ”. Aquesta actuació és un acte oficial per l’inici de les obres, a efectes de l’Ajuntament de Gandesa. En aquest context, i amb aquets antecedents, el Projecte DERRUTA, en el marc del Programa de 7 comarques del Departament d’Empresa i Ocupació, i en concret pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), ha encarregat a CMA Consultores la realització d’un estudi amb un objectiu principal qual és “la identificació de les

8 Veure DOGC de 31 de març de 2011.


4

necessitats empresarials de la comarca per el disseny de les funcions a desenvolupar pel Viver d’Empreses a la Terra Alta”. Per a la realització del present estudi s’han tingut en compte els treballs realitzats per el Projecte DERRUTA amb anterioritat, sobre necessitats de les empreses en relació al sòl industrial per a instal·lar-se en un polígon industrial.


5

2. OBJECTIU. L’objectiu principal de l’estudi és la identificació de les necessitats empresarials de la comarca per al disseny de les funcions a desenvolupar pel Viver d’Empreses a la Terra Alta. És a dir, es tracta d’una identificació de la possible demanda empresarial i/o de l’emprenedoria en distints àmbits amb l’objectiu de proposar les funcions o activitats que haurien de ser desenvolupades en el Viver. Per assolir aquest objectiu s'han tingut en compte els antecedents indicats així com també les conclusions d’un anterior estudi en relació a actuacions per a les oportunitats per l'emprenedoria comarcal.


6


7

3.- METODOLOGIA.

S’han analitzat els documents referents al Viver d’empreses de Gandesa i altres tipus de documentació que han estat facilitats pels ens públics. Tanmateix, s’ha realitzat un seguiment de la premsa escrita sobre el territori, des del mes d’abril fins el 21 d’octubre del 2011. S’ha realitzat un treball de camp, mitjançant entrevistes personals. De l'anàlisi dels informes, més les opinions e informacions dels entrevistats, s’ha elaborat l'informe en base als criteris i coneixements de l’empresa de Consultoria.

Les entrevistes

S’han realitzat entrevistes amb un guió estructurat semi dirigit. El guió tenia dos àmbits preferents, per assolir els objectius indicats:

Els serveis públics que s’haurien de prestar com a suport a l’empresa i/o emprenedoria des del Viver.

Les empreses o iniciatives emprenedores que haurien de ser contemplades com a preferents per a ser allotjades en el Viver, per tal d’afavorir l’inici i/o la consolidació del teixit empresarial.

El qüestionari tenia dos variables clau o blocs de preguntes, que són:

Quins serveis públics per a l'emprenedoria i/o les empreses de la Terra Alta, especialment el micropetites empreses, considera que s’haurien de prestar, des de la perspectiva d’una política de promoció econòmica, impulsada des de la instal·lació del Viver d’empreses ?

Exemple: Intermediació laboral; formació per emprenedors, empresaris, treballadors; assessorament a plans de viabilitat econòmica; informació sobre procediments d’inici


8

d’activitat, internacionalització, suports d’ajuts econòmics o d’altre tipus a l'emprenedoria o inici d’activitat, etc.

Quins tipus d’empresa afavoriria per instal·lar al Viver de Gandesa, per tal que es creés o s’instal·lés, en relació al fet que actualment s’estan utilitzant empreses de serveis o productes de fora de la comarca, amb seu a Tarragona, Reus, o Tortosa, entre d’altres ?

Com a conseqüència de les respostes amb les informacions i/o opinions expressades a la primera, s'incorporava una darrera variable clau, com era els serveis que eren prestats per les Cambres de Comerç a la Terra Alta.

Quins suports o serveis públics municipals considera que s’haurien de prestar, per la probable manca de prestació per part de les Cambres de Comerç?

Aquestes dos / tres preguntes varen ser les principals, però es van complementar amb altres variables o concreció temàtica que calia tenir present respecte el futur Viver (veure guió a l’annex 1). De la realització del treball de camp es pot destacar que, gairebé totalitat de persones entrevistades, van col·laborar activament en l’entrevista i en certs casos fins i tot van proposar altres persones per a entrevistar que consideraven que transmetrien informacions i opinions d’interès d'acord amb l’objectiu de l’estudi. Una segona consideració és que pràcticament cap entrevista va tenir una duració menor a una hora. Les entrevistes es van realitzar, majoritàriament, al lloc, dia i hora que va triar la persona entrevistada. El fet de coincidir amb un període pre i post electoral, el temps de la verema, va obligar a fer modificar el calendari inicialment previst. El treball de camp es va realitzar durant els mesos de juliol, setembre i octubre, de l’any 2011 i es va sol·licitar una pròrroga d’un mes en el lliurament del treball, inicialment previst pel 15 d’octubre de 2011. Els períodes pre i post – electorals van modificar el cronograma del treball de camp doncs es podia interpretar incorrectament l’estudi com un mitjà dels equips de governs sortint dels ajuntaments per transmetre un projecte (Viver), o no es podia recollir les opinions de persones dels nous equips de govern municipal. Tanmateix el temps de la verema va incidir en l’organització de l’agenda d’entrevistes del sector agroalimentari.


9

Relació de persones entrevistades. La relació de persones entrevistades i/o persones amb cites concertades però que no van ser entrevistats per no haver-se presentat:

Cal assenyalar que l’expressió “no atès“ comporta que durant més de 40 minuts es va estar esperant a la persona entrevistada, però o no es va presentat al lloc convingut o no va ser atès el consultor.

1.- Josep Montoya. Hotel – Restaurant Can Josep. Bot. 2.- Josep Ramon Segura. Sat Agrària. Bot. 3.- Josep Bosch. Celler Menescal. Bot. 4.- Josep Lluís Todó. Gestoria Todó i Serres. Gandesa. 5.- Àlex Peris. Blai Peris S.L. Bot. 6.- Josep Mª Recasens. Càmping Terra Alta. Bot. 7.- Iolanda Vallespí. Bobinatges YKS. El Pinell de Brai. 8.- Euleterio Serres. Celler Serra de Cavalls. El Pinell de Brai. 9.- Domènec Martínez. Emprenedor. El Pinell de Brai. 10.- Josep Ramon Alabart. Cellerista Ca la Simona. El Pinell de Brai. 11.- Ana Altés. Entitat Financera BBVA. Delegació a Batea. 12.- Ramon Antonio Arnal. Pretensados Arnal S.A. Batea. 13.- Joaquim Paladella. Alcalde. No atès. 14.- Juanjo Galcerá. Celler Piñol. Batea. 23.-Sergi Rius. Mobles Parrí. La Fatarella. No atès. 24.-Fermí Ruana. Alcalde de La Fatarella. 25.-Josep Ballsebre. SAT Llopis. La Fatarella. 26.- Carme Canalda. Cambra Comerç de Tortosa. ( Dos entrevistes). 27.- Assumpció Colom. Grisverd. Carrosseries Alazor. Gandesa. 28.- Mario Piquer. Entitat financera Caja Teruel. Delegació a Gandesa. 29.- Àfrica Trilla. Carícies d’Oli. El Pinell de Brai. 30.- Griselda Martínez. Carícies d’Oli. El Pinell de Brai. 31.-Joan Aubanell. Bicisports. Gandesa. No atès. 32.-Inés Piqué. Hotel Piqué. Gandesa. 33.-Daniel Esteve. RCP Els Abeuradors. Gandesa. 34.- Miquel Aubà. Ex-Alcalde Gandesa. Celler Aubarca. Gandesa. 35.- Anna Palomé. Restaurant Els Ginebrals. Gandesa. 36.- Mª Cinta Escudé. Entitat financera BBVA. Delegació a Gandesa. 15.- Josep Fuster. Agrícola / Celler Fuster. Gandesa. No atès. 16.- Carles Luz. Alcalde de Gandesa. 17.-Antoni Regalón. Ex-Director Cambra de Comerç Reus. 18.-Joan Ramón Benaiges. Gerent IDETSA. Viver d’empreses de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant. 19.-Joan Vaqué. Tècnic de DERRUTA. 20.-Elies Sancho. Allotjament i Restaurant Mas del Cigarrer. Horta de Sant Joan. 21.- Dolors Paniagua. Agència Catalana d’Inversions (Invest in Catalonia). Departament d’Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya. 22.- Mònica Boquera. Delegada de Tarragona. Orientació i Estratègia Empresarial. ACC1Ó. 37.- Montserrat Ramón. Delegada de Terres de l’Ebre. ACC1Ó. 38.-Verònica Esteve. Tècnica de Promoció Econòmica. Ajuntament de Gandesa. 39.- M. Carmen Ferrer. Celler Bàrbara Forès. Gandesa. 40.- Marco Bernava. Cellerista. Vilalba dels Arcs. 41.- Rafael Boira. Conseller delegat de Piensos Borràs S.L. Gandesa. 42.- Núria Miralles. Hotel Miralles. Horta de Sant Joan. 43.- Antoni Romero. Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) de Mas de Bover.

44.- Francesc Xavier Ferrer. Celler Frisach. Corbera d’Ebre.


10


11

4.-DIAGNOSI DEL TERRITORI.

Principals resultats del treball de camp

Una component destacable respecte a la diagnosi territorial i perspectives del Viver d’Empreses és que no s’ha identificat cap document o transmès cap informació, per part de cap administració local o autonòmica, inclòs el propi Ajuntament de Gandesa, de l’existència de cap informe o estudi de demanda potencial o real en relació a aquest viver per part del sector privat, o de justificació d’una actuació complerta dels 4 mòduls que composen el projecte global. Aquesta constatació no exclou que existeixi algun document al respecte, però no ha estat transmès a l’empresa de consultoria per a la realització del present treball.

Per tant, en principi, es pot considerar que la formulació o proposta de disposar Gandesa d’un Viver d’empreses pot ser la conseqüència d’una actuació pública activa a futur, sense haver de respondre necessàriament a necessitats d’emprenedors o empreses de distints sectors, sinó simplement a opcions públiques de generar infraestructures amb la convicció d’esdevenir d’interès general, en un temps present o futur.

Sobre les insuficiències d’actuació del sector públic, en relació al suport a nous emprenedors o micropetites

empreses.

La desatenció pública

Existeixen moltes dificultats per aconseguir informacions i explicacions, concretes i sistematitzades, que siguin coherents i integrals, sobre els procediments públics que s’utilitzen per a iniciar o ampliar una activitat econòmica.


12

Aquesta limitació inicial suposa força temps en les gestions, les quals s’han de realitzar en distintes localitats, i no només de la província de Tarragona, sinó també en els serveis centrals dels Departaments de la Generalitat a Barcelona.

En certes ocasions, aquest “laberint” administratiu, està implicant un fre per arribar a encetar la mateixa activitat, i en reiterades ocasions, la manca de “respostes concretes“, ha suposat interrogar-se si seria possible estroncar l’iniciativa emprenedora.

També s’ha constatat que la manca d’informació complerta per part del sector públic, sobre les polítiques públiques que es volien realitzar, ha impossibilitat iniciar i tirar endavant, processos privats.

Existeix una manca d'experiència de relació del sector públic amb el sector privat. Algunes expressions que es constaten d’aquesta mancança poden ser: la considerable documentació administrativa que es requereix, el llenguatge incomprensible de la documentació o la manca de valoració pel sector públic de la variable “temps”, etc

Tot això en conjunt, comporta que el sector privat amb iniciatives de desenvolupament econòmic local consideri haver iniciat un procés desalentador, donat l’insuficient acompanyament i suport real per part del sector públic.

La impossibilitat de compartir espais públics, personal tècnic o immobles públics (Viver d’empreses), entre micropetites o nous emprenedors, a la Terra Alta, es considerada una manca de suport públic a una necessitat de l’iniciativa privada, per ajudar a l’inici de l’activitat, especialment en aspectes diversos que van des de compartir despeses d’espais, d'assessorament, gestió administrativa, d’interrelació amb les administracions, etc.

Existeix una emprenedoria, especialment focalitzada en el col·lectiu de joves, que és generador d’idees o bé que identifica oportunitats d’activitat econòmica, però que tanmateix té un gran desconeixement del seu “full de ruta“, doncs li manca un assessorament públic, sobre la seva contextualització ja sigui del territori i/o del sector. Per tant, s’ha de considerar que el suport públic a l'emprenedoria jove que s’ha realitzat per part del sector públic és pràcticament desconegut pels entrevistats.

És excepcional que, per part del sector públic, s’hagi transmès, als nous emprenedors, que la base clau de l’activitat que s’ha de realitzar per part pels

L’insuficient acompanyament i l’escàs suport real del sector públic comporta que el

sector privat amb iniciatives de desenvolupament econòmic local consideri que s’ha

iniciat un procés desalentador .


13

emprenedors és el pla de viabilitat econòmica del projecte empresarial. Per motius desconeguts, no s’ha assessorat en com transformar la idea en projecte; tot indica que tampoc s’ha transmès la conveniència de disposar, per part de l'emprenedoria, d’una anàlisi de les oportunitats dels mercats internacionals; s’ha obviat la conveniència de conèixer per part de l'emprenedoria altres iniciatives de bones o males pràctiques a d’altres indrets. Són excepcionals les referències d’haver derivat a les Cambres de Comerç als nous emprenedors per tal de tenir resposta en aquestes insuficiències.

Actualment, ni els ajuntaments ni el Consell Comarcal són referents d’entitats de suport a l'emprenedoria, fet que ha comportat haver de recórrer a gestors administratius.

Els gestors administratius de la comarca, que en diverses ocasions supleixen aquestes mancances públiques, no fan un assessorament de plans de viabilitat en el context del mercat i d’altres territoris, ja que bàsicament es limiten a informar dels ajuts econòmics públics existents de forma genèrica i, fins i tot a omplen les sol·licituds oficials. Reiteradament en les diverses entrevistes s’han expressat valoracions crítiques sobre els costos econòmics dels gestors administratius en relació al suport prestat, en comparació als costos existents a d’altres comarques veïnes o dels que es presten, fins i tot, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, incloent-hi l'assessorament a celleristes a l’Alt Penedès o a la propera Ribera d’Ebre (Móra d’Ebre). Sembla ser que s’ha hagut de recórrer, reiteradament, a serveis d'assessorament privats i/o públics que es presten a territoris amb especialitats agroalimentàries com les existents a la Terra Alta, per disposar d’uns serveis suficients a uns requeriments específics del privat.

Es considera que la tramitació d’ajuts econòmics públics és una de les principals actuacions, però tot i ser importants, són prescindibles per iniciar una activitat en el sector, si el projecte és potent. És constatable, que els ajuts aprovats per distints Programes públics per iniciar una activitat, com per exemple els Programes Leader, transcorregut un període de temps han finalitzat, i s’interpreta, per part de certes persones entrevistades, que es van formalitzar els projectes per a rebre l’ajut, no tant perquè existís un projecte sòlid que podia tenir possibilitats de tenir o no ajuts públics.

L'emprenedoria no té un reconeixement territorial públic, en forma de premis, de concurs d’experiències, etc, que pugui servir d’estímul especial pel jovent que opti per encetar una activitat.

Es considera que la tramitació d’ajuts econòmics públics és una de les principals actuacions

del suport a l’emprenedoria, però, tot i ser importants, són prescindibles per a iniciar una

activitat econòmica si el projecte és potent.


14

Existeix una mancança d’informació regular, sistemàtica i senzilla, sobre l’evolució socio – econòmica del territori, i els territoris amb els que es competeix, que possibiliti identificar amenaces, oportunitats, confiança, ... pel sector privat i un necessari procés de relacions de col·laboració del sector públic i privat.

Generalment, els territoris tenen amb les seves administracions un dels referents sòlids, per conèixer les dinàmiques territorials i/o sectorials, que possibiliten al sector privat processos de pressa de decisió sobre inversions, identificació d’oportunitats en mercats de demanda, etc..

Existeix la percepció en una part de l'emprenedoria i/o empresa ja consolidada, que l’inici o consolidació d’una activitat empresarial a la Terra Alta té uns processos administratius públics més complexos que a d’altres territoris fronterers, amb els que es competeix, per atraure tant inversions, com per iniciar activitats per inversions des de el propi territori.9

L’exemple focalitzat d’aquesta dinàmica és la província de Terol on existeixen unes actituds públiques dinàmiques amb comportaments conseqüents, per afavorir generar i/o mantenir ocupació a través de l' inversió privada. Caldria analitzar les inversions realitzades a la Terra Alta, en els darrers anys, per identificar si han estat originades per empreses, persones amb seu social i/o residència fiscal a la Terra Alta o han estat foranies (excloent les inversions de les instal·lacions eòliques).

El sector agroalimentari i, concretament, l’oli o els fruits secs (ametlla) no disposen de referents regulars de bones pràctiques, o de demanda de mercats emergents estrangers, tot i que es comencen a organitzar jornades de contrast d’idees en el territori. Per exemple, en el sector de l’oli es desconeixen les experiències de diversificació dels productes derivats de l’oliva ...

Les administracions han fomentat escassament durant anys, l’associacionisme privat comarcal, i per tant, l’existent actualment és poc dinàmic i proactiu. De manera general, manquen “fòrums” sectorials, que de forma regular puguin ser “punts de trobada” per contrastar experiències, necessitats, problemes compartits, elaboració de projectes per relacionar-se i/o col·laborar amb les administracions, etc. La iniciativa d’una futura creació de l’Associació de joves celleristes de la comarca pot ser un punt d’inflexió. Es calcula que existeixen uns 40 celleristes a la comarca, i una quinzena podrien considerar-se interessats en formar part d’una nova associació.

La única excepció es troba en el turisme. Fins fa poc temps, les diverses activitats de la indústria turística (allotjament, restauració, comerç de productes locals i serveis) difícilment interactuaven entre ells per a formular propostes d’actuació a les administracions públiques. Si tinguessin relació fluïda entre elles mateixes es possibilitaria identificar oportunitats territorials, per a facilitar “fulls de ruta” per a informar a possibles nous emprenedors. El recent creat Consell Consultiu de Debat Turístic a la Terra Alta és un punt d’inflexió a la situació. 9 Vegeu la fitxa indicativa sobre els costos d’inici de l’activitat de cellerista.


15

L’enoturisme només serà viable si els distints agents de la indústria turística i agents privats de l’agroalimentació, com els celleristes i/o productors d’oli amb oliveres monumentals, tenen un punt de trobada o fòrum. Les administracions no han acabat d’assumir un lideratge pel conjunt del territori, i per aquesta causa, pot existir, de manera molt arrelada, un excessiu individualisme i el localisme.

Una expressió crítica compartida substancialment per distints entrevistats sobre l’activitat turística és que l’administració pública confon amb massa facilitat la difusió publicitària com a únic suport real a la indústria turística. Igualment, diverses persones han expressat la insuficient manca de valoració dels referents paisatgístics del territori per part de l’administració, o també la manca de manteniment de tota mena de les infraestructures d’atracció turística, com la Via Verda o la “Ruta de la Pau”. Aquestes mancances haurien de ser superades des d’uns serveis públics homogenis.

És reiteratiu, tant pels nous emprenedors com per empreses ja consolidades, les crítiques per les dificultats i/o preus de l’empresa subministradora d’energia al territori, ENDESA, i la seva inhibició de les administracions en aquesta problemàtica del sector privat, que afecta especialment als nous o micropetites empreses.

L’orientació i intermediació laboral pública és pràcticament inexistent, que no exclou que les persones aturades puguin tenir borses de treball d’àmbit municipal/comarcal relacionades entre elles i amb altres comarques.

La formació reglada de secundària, i molt en concret la formació professional, no es correspon a les necessitats majoritàries de l’activitat empresarial. Tanmateix la baixa demanda de la formació a l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa hauria de ser analitzada, segons el propi empresariat, en la mesura que la iniciativa emprenedora en els seus estudis, que a dia d’avui és molt millorable.

Els professionals vocacionals de productes artesans de la comarca no disposen d’un espai referent per als seus productes. La manca de suport a la formació d’una activitat minoritària estronca iniciatives emprenedores.


16

Iniciem un nou celler. Taula de costos indicativa

A efectes indicatius del cost d’inici d’una activitat de cellerista

autosuficient es faciliten les següents xifres, que poden tenir modificacions

no substancials, segons la localitat on s’ubiqui.

Cal tenir un mínim de 5 Hectàrees.

Cada hectàrea té un cost d’uns 6.000 € i pot tenir uns 2.500 ceps. Cada cep

té un cost de 6 €, per tant, per iniciar l’activitat en una Ha. Hi ha un cost

d’uns 24.000 €.

El nombre d’anys per a ser productiva varia segons el tipus de terreny, la

varietat de cep, etc. Pot estar entorn els 5 anys si es pot tenir reg de “gota

a gota”.

Es recullen uns 8–10.000 quilograms per Ha. El rendiment és del 70 % de

litres per quilogram. El cost de 5 Has. de cep ja criats és d’uns 125.000 €,

més la maquinària per conrear la vinya i el celler.

Si la maquinària i el celler fos compartit en el Viver d’Empreses, es tingués

una botiga per poder vendre producte i s’estabís alguna vinculació amb

l’enoturisme (possibilitat de fer demostracions o cates) es possibilitaria

més iniciatives de cellerisme.

Amb aquestes xifres, les ampolles de vi ecològic (amb uns elevats criteris

de temps d’espera per la tardança de l’administració en facilitar la

certificació corresponent) s’han de vendre a uns 15 – 20 €, si és vi de

qualitat amb la varietat Garnatxa Blanca.

És freqüent iniciar la producció de vi ecològic i posteriorment haver-lo de

vendre com un vi convencional, tot i que també és cert que, en certes

ocasions, es perden clients i restauradors per no tenir la certificació

ecològica.

La manca de bones xarxes de telecomunicacions en l’àmbit rural és un

factor molt limitant, amb uns costos d’oportunitat elevats. A més, el cost

d’una connexió d’ENDESA a un celler nou al camp proper a una localitat

pot ser d’uns 27.000 € per una connexió d’11 KW. El cost de l’autorització

de l’ACA, per les activitats del celler, ronda els 17.000 €.

L’instal.lació al polígon industrial de La Plana de Gandesa, és inaccessible

per un nou cellerista, pels costos, temps de les autoritzacions, deficient

accessibilitat per camions, insuficiències de telecomunicacions (fibra

òptica).


17

Sobre la demanda de serveis de les empreses.

Una part important de tots els sectors econòmics de la comarca han de recórrer a empreses de serveis que tenen la seu a Tarragona, Tortosa, Reus i fins i tot a Barcelona, fet que implica l’existència de demanda i també d’alts costos de temps i econòmics. No s’ha identificat cap estudi d’identificació d’oportunitats de serveis comarcals suficients que possibilitin unes oportunitats per a noves empreses comarcals.

Els sectors de l’oli i el vi tenen oscil·lacions de collita i de preus que determinen la seva activitat. En els darrers temps, especialment, s’han hagut de vendre el seu producte a “especuladors del mercat”, a preus i condicions de cobrament que no han estat possible de negociar per part dels empresaris locals/ comarcals de la Terra Alta. La manca de llocs per emmagatzemar el producte és un “handicap” insuperable per celleristes i productors d’oli, que no poden tenir dos collites consecutives en els seus espais disponibles.

La distribució i difusió del producte o servei és un dels punts més febles dels empresaris agroalimentaris i de la indústria turística (allotjament, restauració, comerç i serveis). La manca d’assessorament en aquestes dues activitats i sectors té una demanda identificada i requerida a la comarca.

Els distribuïdors actuals dels productes d’oli i vi de la Terra Alta estan condicionant fortament el desenvolupament de nous productes o de la millora dels existents, en la mesura que queden incorporats entre la resta dels seus molts productes a vendre, i en cap cas estan posicionats preferentment com els productes especials a promocionar.

La necessitat de modificar i/o ampliar els actuals canals de comercialització dels productes agroalimentaris, especialment a mercats exteriors, es veu limitada per una mancança molt comuna en productors d’oli i celleristes, com és el desconeixement d’idiomes estrangeres o de modernes plataformes de comunicació que supleixin l’existent –trasllat físic al lloc de demanda– com pot ser la videoconferència amb suport d’intèrpret per la reunió virtual, a qualsevol indret del món. Tant els restauradors com els productors consideren que seria convenient potenciar distribuïdors propis de productes de la Terra Alta amb un ampli coneixement de la producció.

Existeix una demanda de personal amb formació tècnica, disseny, mecànica, etc. que no està ofertada la seva formació a la pròpia comarca.


18

El transport de la producció fora del propi territori (amb empreses del transport) encareix certs productes al haver de dependre d’empreses allunyades de la comarca. Una gran majoria d’empreses expressen que l’opció de resoldre individualment aquesta mancança territorial està originat en l’individualisme i/o localisme que caracteritza la gent del territori, sigui quin sigui el sector i/o localitat. El transport a països estrangers és especialment dificultós i finalment el propi empresari de la Terra Alta ha de seguir les indicacions del comprador del país, per manca d’empresa propera i especialitzada en productes agroalimentaris. Els camions grans de transport internacional no poden circular per les carreteres de molts municipis de la Terra Alta, sobretot els més aïllats de la N-420, fet que dificulta la seva internacionalització. És molt significativa l’expressió d’un entrevistat quan afirma que “la Terra Alta està lluny de tot arreu” que també està originat per la mancança d’empreses fortes de transport i logística específica del propi territori que faciliti proximitat a l’empresa amb “la resta del món”.


19

Sobre les actuacions de les Cambres de Comerç.

La Cambra de Comerç de Reus és la que està formalment i oficialment vinculada a la Terra Alta. Aquesta realitat no exclou que la Cambra de Comerç de Tortosa presti serveis, ja sigui a les empreses o als ajuntaments del territori.

Davant de la molt probable disminució de serveis a prestar per part de les Cambres en un proper futur es van identificar els serveis que es prestaven per tal de preveure serveis que haurien de ser substituïts per un o altre àmbit públic o privat. Els serveis prestats no han estat identificats i, per tant, la percepció molt majoritària de les empreses amb la seva relació amb la Cambra de Reus és simplement recaptatòria, excepte en l’assessorament excepcional en plans de viabilitat a nous emprenedors i que, amb la Cambra de Tortosa, en l’organització de cursos de formació que es realitzen a Tortosa o també en atendre i facilitar informació de procediments legals per a la constitució d’una empresa, per derivació de les administracions locals de la comarca.

Des de certes localitats de la Ribera d’Ebre, durant molt de temps, s’han concertat entrevistes amb la Cambra de Reus, fins al passat estiu de l’any 2011, per a rebre assessorament en els dies i llocs especificats. Tanmateix, i com a exemple de serveis prestats per la Cambra de Tortosa a la Terra Alta, es poden constatar els següents: difusió en l’organització de les Jornades Gastronòmiques del Corder, acompanyament de delegacions internacionals en la visita a la Terra Alta per a donar a conèixer els referents turístics d’Horta de Sant Joan.

A més a més de l’excepcional suport en l’elaboració de plans de viabilitat econòmica, l’altre servei prestat destacable per part de les dues Cambres i que és el més percebut o conegut en el territori, tot i que no està arrelat majoritàriament, és el de la internacionalització. És extremadament molt significatiu que les cooperatives agràries terraltines, que aglutinen moltes tones de producció, no estiguin en procés d’internacionalització dels seus productes, ni a través de Programes de l’ICEX ni d’ACC1Ó.

Finalment, cal assenyalar que a la tardor de l’any 2011, es desconeix per part de les mateixes Cambres de Comerç, en opinió i/o informació d’elles mateixes, quins són els serveis que prestaran a partir de gener de l’any 2012, per la reorganització de les pròpies activitats i/o serveis que realitzaran totes les Cambres de Comerç.


20


21

5.- PROPOSTES PEL SECTOR PÚBLIC.

Consideracions generals

Prèviament a exposar les propostes sobre el Viver d’empreses de Gandesa amb projecció per el conjunt de la Terra Alta cal fer unes consideracions homogeneïtzadores sobre les funcions o activitats a realitzar per un Viver d’empresa, a la vegada que cal exposar uns mínims d’elements d’interès provinents d’experiències enteses com a bones pràctiques sobre Vivers, elements pràctics d’un viver d’empreses convencional.

Tanmateix cal tenir una especial atenció a una possible component determinant en el futur del Viver d’empreses de Gandesa/Terra Alta com és el foment de la cultura emprenedora.

El viver d’empresa convencional és entès arreu d’Europa com un espai físic especialment dissenyat per acollir empreses de nova creació on els emprenedors puguin disposar d’instal·lacions i serveis comuns, a uns preus més reduïts que els del mercat, per un temps limitat. Aquestes instal·lacions han de ser caracteritzades com un mitjà, mai com un fi per si mateix, que tenen per objectiu facilitar l’aparició d’accions emprenedores amb assessoraments tècnics, susceptibles de rebre ajuts de les administracions o d’altres “entitats” que han convingut per afavorir el naixement i consolidació de noves empreses i activitats empresarials.

Si es donen unes determinades circumstàncies, com el fet que els emprenedors responguin a una demanda existent del mercat, hauria de possibilitar a l’emprenedor poder competir en les condicions que estableixi el mercat, per a esdevenir, un cop consolidat el projecte empresarial, poder abandonar el viver i establir-se la seva seu al seu entorn territorial més convenient.

El viver d’empreses convencional s’ha d’entendre com un instrument més dins de les accions del foment de la cultura emprenedora. Aquest tipus de viver o d’instal·lació pública està demostrat arreu d’Europa que afavoreix la creació de nous


22

llocs de treball, que possibilita fixar població al territori, especialment el jovent, que diversifica i dinamitza l’estructura productiva local, ... en definitiva pot ser un dels referents per als joves que volen viure i treballar en el territori. El viver d’empreses aporta, en els casos que poden ser qualificats de bones pràctiques, dos components bàsics:

1.- Al nou emprenedor/empresa:

Estalvi de diners en infraestructura, especialment a l’inici de l’activitat. Entorn físic que afavoreix la seva activitat. Disposició d’assessorament tècnic per part de professionals especialitzats que

volen la consolidació del nou emprenedor.

2.- Al territori / societat:

Fixació de població entorn a la localització del viver. Ampliació i/o diversificació l’ activitat econòmica del territori. Facilitació als nous emprenedors, especialment al col·lectius amb més

dificultats d’inserció laboral, joves, dones i majors 45 anys, d’unes instal·lacions amb serveis integrals per desenvolupar l’activitat emprenedora i empresarial. Aquets són els referents fonamentals, però no els únics, que determinen ser una

bona pràctica en el desenvolupament socioeconòmic local. Uns altres referents complementaris d’un viver són els serveis que s’han d’oferir a l’empresa ja consolidada i que en certa mesura també són molt valorats per tal d’identificar-se com a una bona pràctica.

Per poder tenir una bona pràctica en un viver d’empreses s’ha de tenir present, durant la fase del seu disseny, l’organització interna que ha de tenir i els criteris dels serveis bàsics que s’han de prestar a l’emprenedor (que poden ser prestats per “ens” externs al viver en règim de conveni) i que bàsicament són:

Els espais oferts han de ser per allotjar empreses: les superfícies han de tenir unes mides adequades a les activitats que es volen afavorir al seu interior.

Les activitats que poden allotjar uns vivers convencionals poden ser de tres tipus:

Oficines “particulars” per empreses de serveis. Petits locals industrials. Espais mixtes.

Les oficines han de disposar de mobiliari i equipament d’oficina. El viver ha de disposar de recepció, ordinador, connexió telefònica amb bona

connexió a Internet, fax, servei de neteja, espais comuns (sales de reunió/formació), etc.

El viver hauria de tenir organitzada o tenir convenis establerts (externalització) per a la prestació de serveis d’assessoria fiscal, financera, formació específica, comerç interior/exterior, requeriments i gestions mediambientals i de residus, ....


23

La gran majoria de vivers d’empresa existents a Espanya han constatat que els

seus índexs de fracàs de les empreses que hi són ubicades són menors que les empreses que es desenvolupen sense el suport que reben dins als vivers.

Cal assenyalar que el suport o serveis d’assessorament a la gestió així com la formació continua de què es disposen els emprenedors als vivers esdevé un aspecte clau. També es considera convenient transmetre com a bona pràctica la identificació dels errors en les accions i/o actuacions dins l’àmbit dels emprenedors.

Per tant, cal contemplar en el foment de la cultura emprenedora pels joves, un recent treball de la Comunitat Autònoma de Madrid (2005) titulat “Causas de mortalidad prematura en los proyectos empresariales en la Comunidad de Madrid y propuestas de Mejora”. Les conclusions de l’estudi s’haurien de tenir presents per part en el disseny organitzatiu d’un viver d’empresa. Una conclusió a tenir present és la que fa referència als serveis d’acompanyament, donat que es demostra amb un treball de camp de 297 empreses de menys de 10 treballadors, que les causes de mortalitat dels projectes d’empresa són múltiples. L’estudi aborda les causes de mortalitat tant en relació a l’empresa, al projecte, als aspectes financers, a la gestió o al mercat.

Molts d’aquests aspectes són tractats pels serveis d’assessorament dels vivers d’empresa i d’aquí la importància de transmetre als nous emprenedors els avantatges d’utilitzar una instal·lació pública com és un viver amb serveis específics.

També cal tenir en compte, respecte al disseny del viver d’empreses de Gandesa, els resultats d’un estudi de GEM (Global Entrepreneurship Monitor) i fet públic per la Generalitat de Catalunya el gener de l’any 2007, per la Direcció General d’Economia Cooperativa Social i d’Autoocupació del Departament de Treball. L’estudi exposa que només el 6,7% de les persones actives de Catalunya decideixen crear una empresa. Aquests resultats són similars a la mitjana espanyola (5,7%) i a la l’europea (5,5 %). Dins de la Unió Europea només es destaca Irlanda, amb un 9.8 %. Els motius per crear una empresa a Catalunya són majoritàriament per identificar oportunitats de negoci més que per pèrdua del propi lloc de treball, com és el cas d’Irlanda.

Un altre aspecte a tenir present en la fase de valorar la conveniència de disposar en una localitat d’un viver d’empreses, per les experiències que s’han acumulat en els darrers anys a Espanya, és perquè les empreses que neixen en els vivers, a la finalització del seu període d’ubicació en el seu interior, es localitzen a les proximitats del viver, el que comporta un avantatge molt important per a la fixació de població, especialment pels joves.

En el cas del territori de Gandesa/Terra Alta, es pot contemplar que si s’aconsegueix una sinergia entre les empreses del Polígon La Plana i els nous emprenedors es poden establir estratègies d’empreses per tal de desenvolupar l’activitat econòmica conjunta en un mateix territori.

Aquest tipus d’actuació viver i articulació i/o extensió al territori, amb especial èmfasi pels joves i identificada com a bona pràctica arreu d’Espanya es pot constatar a


24

Euzkadi. En aquesta Comunitat, existeix un Pla de Foment de Vivers que arreu de l’Estat està identificat com a una de les millors pràctiques per impulsar i gestionar vivers d’empresa, ja siguin per emprenedors de serveis o de productes industrials. El Pla o Programa Elkartegiak10 està gestionat i organitzat per la Diputació Foral de Biscaia11.

Les missions dels vivers són similars a les que s’han exposat aquí en anterioritat, però el Pla concreta aspectes que a diferència d’altres plans de la resta de l’Estat com són els beneficiaris, els requisits, etc....

Els beneficiaris poden ser:

Societats mercantils, comunitats de béns i empresaris individuals o associacions sense ànim de lucre. Les societats civils no són beneficiaris.

Els aspectes més destacats dels requisits, per a ser usuari, són:

S’ha de tenir domicili fiscal i/o social a Biscaia. El nombre de treballadors de l’empresa ha de ser inferior a 50 treballadors.12 No hi limitació de desenvolupament d’activitats, a excepció de certs epígrafs

del CNAE– 93. Les empreses han de estar constituïdes i registrades.

Les organitzacions (empresa o entitat) no han de desenvolupar la seva activitat en

altres llocs de la província de Biscaia i no han de ser propietaris dels immobles on desenvolupin les seves activitats, excepte en dues excepcions (veure documentació del resum del Pla al web que s’ha indicat).

Els emprenedors són conscients dels beneficis que els hi comporta estar ubicats en un viver d’empreses públic, que són:

Poder disposar tant de les oficines o naus industrials en els “ elkartegiak ” (vivers d’empresa) per mitjà del lloguer, i amb opcions de compra a partir del tercer any.

Els espais, als vivers o “elkartegiak” de lloguer, tenen un termini de 3 anys. Només tenen accés les empreses noves o les existents de serveis amb la

indústria que tenen un determinat epígraf d’activitat. Tenen prioritat les empreses de nova creació, els projectes innovadors o

generadors d’ocupació per a menors de 30 anys.

Els beneficis especials són:

Es contempla una bonificació d’un 70% si es complexen determinades condicions, durant el primer any, i d’un 30 % en el segon any si compleixen unes altres condicions, com són la creació de llocs de treball (un 10 % com a

10 El programa va ser publicat al BOB (Butlletí Oficial de Biscaia) el 2 de maig de 2006 pel Departament d’Ocupació i

Formació (Veure especialment les pàgines 9.912 a 9.926) . 11 http://www.bizkaia.net/home2/ 12 El número de treballadors en algunes Comunitats Autònomes és inferior.

http://www.bizkaia.net/home2/


25

mínim), que l’accionariat tingui més d’un 50 % de dones desocupades i/o joves desocupats menors de 30 anys, etc.

El Pla o Programa està gestionat per un ens públic (empresa pública) anomenada Azpiegitura S.A. 13 Les localitats amb menor número d’habitants,14 que disposen de viver o “elkartegi” són Belako (332 habitants), Markina (4.828 hab.), Trápaga (10.578 hab.).

Tanmateix es considera d’interès exposar el cas del viver localitzat a Sondika15, ja que a la pròpia Comunitat d’Euzkadi està considerat un viver modèlic. El Viver de Sondika16 està ubicat en una localitat de 4.300 habitants, i proper a una gran ciutat (Bilbao), però amb una organització / metodologia de tractament dels nous emprenedors que obté uns bons resultats per diversos motius, com és el fet de capitalitzar l’esforç per generar innovació, el fet de no trobar-se a la zona tradicional industrial de Bilbao, que és la zona denominada “margen izquierda”, i ubicar-se, per tant, a la zona rural o “margen derecha”.

Per tant, no seria tant pròpiament un referent idoni a tindre en compte per a Gandesa, però sé per tindre's en compte com a bona pràctica pel que fa a la seva organització / metodologia, i especialment els serveis que li atorguen valor afegit.17

Els serveis no només es limiten als que s’han relacionat aquí anteriorment com a convencionals, sinó que es compta com a política ordinària prestar serveis anomenats de “valor afegit” com són: la recerca de suports financers al projecte empresarial, ja sigui dins l’àmbit públic com privat, des del propi disseny del projecte / pla de negoci (préstecs, capital risc, “àngels de negoci”, ...); l'impuls la sinèrgia amb altres projectes d’empreses i/o empreses del territori; etc.

Cal assenyalar que un possible suport a l'emprenedoria per part del govern de l’Estat i/o de Catalunya, per diferents mitjans com per exemple el capital risc, a la Terra Alta tindria efectes multiplicadors.

El conjunt del viver comporta, a més a més, d’un viver convencional (incubadora d’empreses), una “bioincubadura” promoguda pel Parc Tecnològic de Bizkaia denominada “ Biokabi”, i un viver universitari denominat “ Veu”. Tot el conjunt està promogut per la Diputació Foral de Bizkaia, una empresa pública - BEAZ S.A. - i un organisme autònom, anomenat SPRI, que és un Centre d’Innovació i Desenvolupament públic.18 El conjunt de l’organització es considera que podria ser tingut en compte per al disseny organitzatiu del viver de Gandesa pel fet de ser una bona actuació reconeguda de foment de l’emprenedoria dels joves, universitaris o no.

13 Veure web http://www.azpiegitura.net/Castellano/azpiegitura/presentacion/index.asp 14 Es desconeix per no ser objecte d’aquest estudi les característiques socioeconòmiques del territori en el que estan ubicades

les indicades localitats. 15 Viver d’empreses ubicat a Sondika. Veure: http:beatz.bizkaia.net/mintegi_sondika 16 Referències: BEAZ MINTEGIA. Carretera Sangróniz 6. 48159 Sondika. Bizkaia. Tel. 94.471.01.16. Fax. 94.471.02.41. 17 Veieu atentament els requisits d’accés, mòduls que ofereix, etc. 18 A Catalunya l’organisme homònim de la Generalitat de Catalunya podria ser ACC1Ó

http://www.azpiegitura.net/Castellano/azpiegitura/presentacion/index.asp


26

A la resta de l’Estat els vivers han estat impulsats per la política de la Unió Europea mitjançant els fons públics FEDER i les Cambres de Comerç, Consejo Superior de Cámaras de Comercio, mitjançant la Fundació INCYDE (Instituto Cameral de Creación y Desarrollo de la Empresa). 19

La generalització de les actuacions de vivers d’empresa a Espanya és dóna a partir de l’any 1999. L’actuació tenia com a objectiu unificar els diferents programes de creació d’empreses així com també la consolidació de les ja existents en especial èmfasi en el recolzament a l’emprenedor.

La Fundació INCYDE ha gestionat un programa per la construcció d’uns 100 vivers d’empreses arreu d’Espanya, però no ha facilitat mitjans econòmics als emprenedors excepte per a l’assessorament i la formació gratuïta als participants dels seus programes, que eren subvencionats pel Fons Social Europeu. Tanmateix, l’emprenedor, tenia suport per a l'obtenció de crèdits per iniciar l’activitat econòmica per les pròpies entitats financeres, o bé amb línees especials de crèdits establerts per la Fundació amb les entitats financeres.

Els Programes d’aquesta Fundació són, entre d’altres, els següents: 20

Emprenedors i creació d’empreses. Recolzament a empresaris autònoms. Recolzament a dones empresàries. Recolzament a discapacitats. Recolzament a empreses per universitaris. Vivers d’empreses.

Dimensions dels vivers d'empresa.

Les dimensions que ofereixen els vivers són força variables segons siguin empreses de serveis i/o industrials o mixtes.

Un antecedent a Espanya de localitats amb població similar a Gandesa amb un projecte comú amb els municipis propers i que hagin optat per un model mixt és Sondika (Biskaia), molt favorable a resultats amb èxit. Un altre tipus de Viver amb èxit a tenir present en zona rural està a la província de Valladolid.

La Diputació de Valladolid, a través de la “Sociedad Provincial de Desarrollo de Valladolid”21, ha establert una xarxa de vivers anomenats “Centros de Iniciativas Empresariales y Servicios Avanzados (CIESAS). A cadascun dels CIESAS es poden constatar actuacions distintes segons la demanda de l’entorn i, per tant, les mides de cada viver són de tot tipus, segons el municipi on estigui localitzat. D’aquesta xarxa,

.19 Fundación INCYDE. Veure web: www.camaras.org/publicado/incyde/. 20 Veure la web: www.camaras.org/publicado/incyde/tipop_320.html 21 Sociedad Provincial de Desarrollo de Valladolid ( SODEVA). Avda. Ramón y Cajal s/n – 47003 Valladolid. Tel.

983.427.100. Fax. 983.427.196 Correu electrònic: [email protected]

http://www.camaras.org/publicado/incyde/

http://www.camaras.org/publicado/incyde/tipop_320.html

mailto:[email protected]


27

sempre en municipis petits, cal destacar que tots ells, siguin quines siguin les seves dimensions, tenen tots els serveis bàsics exposats. De tota la xarxa existent de CIESAS a Valladolid22, s’han identificat els municipis de Carpio (1.046 hab.) i Mayorga (1.970 hab.), que són qui tenen uns vivers amb unes dimensions similars, pel que es refereix a població, que podrien tenir les futures instal·lacions del Viver de Gandesa d'àmbit “agroalimentari”.

En concret, les instal·lacions de Carpio23, són 4 naus industrials adossades de 308 m2 cadascuna amb accés independent que comporta despatxos de 20 m2 a la primera planta i nau de 296 m2 a la planta baixa.

Finançament.

El finançament d’un viver comporta tenir en compte dos components distints: a) Construcció b) Manteniment

a) Construcció. El finançament d’un viver ha tingut un tractament especialment important en tots els dissenys identificats, fins al punt que ha estat analitzat i avaluat per part de la Unió Europea. 24 Dins de l’àmbit internacional està reconeguda per la Unió Europea l'experiència francesa com a una bona pràctica de política de vivers d’empresa.25

A Espanya la construcció en tots el vivers analitzats s’ha realitzat amb els fons públics (FEDER), excepte els vivers d’Euzkadi que s’han realitzat amb les Cambres de Comerç. A pràcticament la totalitat dels casos, els Ajuntaments han aportat el solar del viver.26

b) Manteniment.

El manteniment de certs vivers d’empreses s’ha constatat que és ben valorat que sigui finançat per certes entitats financeres i en concret per les Obres Socials27 de les ex-Caixes d’Estalvi, com la ex–Caja de Ahorros de Navarra, “Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant” (Bancaixa). Un cas identificat com especial és el de “Caja Rural” de Jaén, que va finançar la construcció d’un viver.

22 Veure web: http://diputaciondevalladolid.es/sodeva/suelo_industrial/viveros_des.shtml 23 CIESAS de Carpio, referències: Polígono Industrial de Carpio. Carretera de Castrejon. 47470 Capio ( Valladolid). 24 Necesidad de una financiación equilibrada para los viveros de empresas. Apartat 7 del Capítol 3 Viveros y Estructuras.

“Apoyo para la creación de empresas”. D.Gral de Empresa. Bruselas. 2000. 25 Veure www.cica.fr. Centre Internacional de Comunicació Avançada. 26 Existeixen excepcions com és el cas de la Comunitat de Murcia i en concret a tres municipis, “Alhama de Murcia”,

“Bullas” i “Las Torres de Cotillas”, on s’ha construït vivers d’empresa cofinançats amb el “Instituto de la Mujer de Murcia”, donat que eren uns vivers especials per a dones. 27 Algunes Obres Socials de certes entitats ex - Caixes d’Estalvis, tenen un programa de suport a emprenedors. A les entitats

finançeres que tenen delegació a la Terra Alta, es pot transmetre l’escenari de que de igual forma que desenvolupent la seva funció de captadora de recursos, s’han de articular a l’activitat de patrocinadora com pot ser el del Programa / Projecte Viver d’empreses.

http://diputaciondevalladolid.es/sodeva/suelo_industrial/viveros_des.shtml

http://www.cica.fr/


28

Entorn de xarxa de comunicacions.

L’entorn d’un viver pel que fa a la seva xarxa de comunicacions pot determinar que les seves empreses siguin més o menys competitives, per l’accessibilitat dels seus productes als mercats de demanda o dels materials dels seus components. A continuació es relacionen les característiques de l’entorn dels diferents vivers d'empresa, que ja s'han assenyalat, com a simples referències a tenir en compte:

Sondika (Biskaia) La distància a la xarxa de comunicacions és: Aeroport: 8 Km. Port: 15 Km. Autopista: 8 Km.

Carpio (Valladolid) La distància a la xarxa de comunicacions és: Aeroport de Valladolid: 74 Km. Autopista: 18 Km (A-62) / E–80 i 28 Km a A–6. Tren: 24 Km. Capital / Universitat: 70 Km.

Mayorga (Valladolid) La distància a la xarxa de comunicacions és: Aeroport de Valladolid: 67 Km. Autopista: 46 Km (A–6). Tren: 79 Km. Capital / Universitat: 79 Km. Finalment, a l’annex de l'estudi s’hi inclou una descripció d’un referent internacional desenvolupat a Escòcia (R.U.) pel foment de la cultura emprenedora i que ha estat qualificat pels serveis del “Banco Interamericano de Desarrollo” com una bona pràctica internacional de foment de l'emprenedoria, essent una política pública determinant com s'ha comentat en la diagnosi de la Terra Alta. Cal entendre el model escocès per tenir un referent d’una zona on l'emprenedoria va ser una opció prioritària per les distintes administracions i no tant com un model de ser “aplicat mimèticament”.

Aquesta experiència internacional d'èxit es considera d’interès per la remarcable

desconfiança observada a la Terra Alta enfront el fet de desconèixer noves realitats o

processos de l'emprenedoria.

Tanmateix, es considera que el foment de l'emprenedoria per part dels àmbits

públics i, especialment els municipals de la Terra Alta, hauria de focalitzar i donar

com a prioritari, el suport des del Viver d’empreses de Gandesa.


29

Funcions i activitats del professional tècnic del viver d'empreses

Proposta per al disseny de les funcions a desenvolupar, i que podrien ser focalitzades des del Viver de Gandesa

Entre tot allò que s'haurà de desenvolupar caldrà que es pugui facilitar:

1. Transmetre informació i documentació, oberta i transparent, sobre els procediments públics per a iniciar o ampliar una activitat econòmica, dins el context del desenvolupament econòmic a la Terra Alta.

2. Assessorament en plans de viabilitat econòmica dels nous emprenedors, posant èmfasi especial en els estudis de mercat.

3. Assessorament sobre relació amb els organismes públics especialment per a l’inici d’activitats i recolzament en la tramitació d'expedients.

4. Pla de suport a emprenedors del sector agroalimentari, incidint en transmetre informació sobre allò que cal i s’ha de fer i també sobre les qüestions ha de tenir en compte per no cometre errors (bones i males pràctiques).

5. Facilitar informació i/o organitzar formació, cicles de difusió, transmissió de temes d’àmbits específics o concrets, centrant esforços en l'àmbit de l'exportació i la distribució de productes.

6. Treballar en el foment de l’associacionisme empresarial, de caire sectorial i també general, facilitant punts de trobada. El Viver d’empreses podria ser el principal referent com a seu, entre diferents sectors productius, d'espais de diàleg, especialment de joves amb interessos agroalimentaris de producció ecològica (sobretot pensant en el centre d’Europa com a principal mercat de demanda, per exemple).

7. La vinculació amb les grans empreses localitzades a la comarca per part de sectors econòmics menys potents i/o emergents és una línea d’actuació amb


30

efectes territorials de desenvolupament econòmic, que hauria d’organitzar-se, fomentat en una primera fase per l’àmbit públic per a tenir interlocutors amb les administracions que siguin pro-actius amb el territori, amb propostes de projectes que es puguin articular amb els eixos estratègics de les polítiques públiques.

8. Assessorament en l`ús de terres (a través de l'IRTA per exemple) per a la utilització de terres, focalitzant les més adequades per a cadascun dels cultius. Un banc de terres públic algú l'ha d’impulsar per a treure un millor rendiment als esforços dels nous emprenedors.

9. Identificació d’oportunitats territorials en els eixos agroalimentaris i de la indústria turística amb productes complementaris o derivats de la matèria prima. Cal identificar oportunitats territorials i tenir el cap ben obert a bones pràctiques d’altres indrets.

10. Sala de videoconferències potent, de connexió a alta velocitat per a la retransmissió de comunicacions internacionals (emprenedors amb socis a l’estranger, amb clients d’altres països del món).

11. Borsa de treball. La intermediació laboral entre demanda d’empreses i ofertes de llocs de treball, tot i que es considera poc rellevant, s’hauria de poder establir i interrelacionar amb els serveis del SOC, altres borses de treball de Terres de l’Ebre i a la província de Terol les comarques de Bajo Aragón i Matarranya.

12. Canviar la caracterització de la resta del Viver dissenyat, o reformular els futurs espais o mòduls de la resta del solar, per adequar-se a les principals necessitats identificades en el sector de l’oli i el vi. El canvi implicaria contemplar d'espais climatitzats per dipòsits i emmagatzematge,de vi i oli.28 Per tant, el desitjable redisseny implica estudiar, entre d’altres, les mides de les alçades de les edificacions previstes per a poder accedir transport modern amb dipòsits de distints volums, etc. Aquests espais hauran d'abordar, forçosament, una debilitat patent del territori com és la manca d’energia a la comarca i de Gandesa. 29 Segons fonts oficials (IRTA) aquests tipus d'instal·lacions (dipòsits d'emmagatzematge d’oli i vi) sembla ser que no requereixen d’una connexió energètica potent, tot i que es requerirà d’un informe oficial o d’una enginyeria especialitzada. En qualsevol cas, és imprescindible una garantia de connexió permanent durant totes les estacions de l’any, tots els dies del mes i totes les

28 Caldrà fer el seguiment de les diposicions següents, actualment en vigor, i amb possible caràcter cojuntural o cíclic sobre

l’oli, dels tipus verge extra, com són: Reglamento (CE) nº 826 / 2008 i Reglamento de Ejecución UE nº 1023/2011 sobre ajuts al magatzemantge privat d’oli. “Anuncio de concesión de ayudas del Fondo Español de Garantia Agraria (FEGA” del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino d'octubre 2011. 29 La Planificació Estratègica del Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio, en el seu document en vigor titulat

“Planificación de los sectores de electricidad y gas 2008 – 201 “ de la Secretaria General de Energia, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, no contempla a Gandesa com un territori a reforçar la seva xarxa elèctrica. Veure la zona en concret a les pàg. 126, 170 i 256, del document esmentat.


31

hores del dia. Aquest component de l’energia és determinant, en el canvi de caracterització que es proposa en la mesura que existeix una constatable manca d’energia que condiciona el territori, tant per a noves activitats que es vulguin desenvolupar com també per a les ampliacions de les ja existents, donat que són constatables durant tot l’any les caigudes de llum, segons fons empresarials de la Terra Alta.

Aquestes necessitats responen a problemes actuals i a efectes futurs, des de la perspectiva d’inversions, i com a possibilitat a contemplar escenaris de producció excedentària i que podria evitar vendre a baix preu i treballar amb l'estoc. 30

1. La recent autorització per part de la Unió Europea per a facilitar l'emmagatzematge amb garanties sanitàries, tècniques o arquitectòniques, pot facilitar aquesta opció de la mateixa manera que conèixer altres experiències similars d'emmagatzematge d’oli, ja sigui per a distribuïdors d’oli a l’àmbit internacional a les localitats de Borges Blanques i Marçà, dins de Catalunya, segons fonts de l’IRTA.

Contemplar en el canvi de caracterització de la resta del Viver, o en la seva ampliació, l’experiència del viver de celleristes de Barberà de la Conca, sobretot pel que fa a compartir maquinària comuna i experiències en els nous emprenedors en uns espais comuns.

30 Escenari també contemplat al punt b.1.apartat a) pàg. 19. Fase II (b) Sessions qualitatives – participatives.“Estudi sectorial

per a la detecció i l’establiment de les necessitats formatives existents a les empreses localitzades a la Terra Alta”. Carles Adamuz, Joan Vaqué, Lluís Melich. 2010

Des d'una perspectiva de metodologia estratègica, la mancança dels serveis de la

xarxa elèctrica, es pot qualificar com una “debilitat” interna del territori, actual,

que s’hauria de transformar en “fortalesa” si es vol garantir un creixement

econòmic bàsic, pel que es requereixi una ampliació d’energia o la disponibilitat

regular de la ja contractada. A la vegada caldria tenir la planificació del

Ministerio, indicativa o no, com una “amenaça” externa del territori, en tenir

contemplats uns territoris molt propers a la Terra Alta, amb modificacions i

ampliacions de les xarxes elèctriques, tant de 400 KV, com de 220KV, i de les

seves corresponents subestacions, tant d’origen o subestació final, amb l’horitzó

2014 o fins l’any 2016.

Per a territoris molt propers o fronterers, cal entendre tant els de Catalunya com

els de les províncies de Terol i Castelló.


32

Caldria considerar la interrelació entre l’oportunitat que pot generar l'emmagatzematge de l’oli i disposar d’un “banc públic de camps d’oliveres” per part dels ajuntaments, que fos facilitat per l’àmbit públic a l'emprenedoria sense terrenys d’oliveres suficients per assolir unes produccions bàsiques suficients i tenir una plena dedicació a la activitat. Aquesta actuació pot possibilitar un determinat volum de producció per iniciar un procés igual o similar al que s'ha realitzat per Ulldecona Activa, o als municipis d’Alcover i les Borges, per generar activitat econòmica en base a un producte local –oli– que faciliti l’ocupació per part de l'emprenedoria sense terrenys i a la vegada possibilitaria un determinat volum de producció necessari per a la seva rendibilitat econòmica.

2. El punt anterior es podria organitzar contemplant una formació especial31 on s'aprofités tant els coneixements existents sobre l’optimització del cultiu de l’olivera com les corresponents modernitzacions en el cultiu transmeses a través de la formació específica. Amb aquesta opció el potencial de l'emprenedoria comarcal agroalimentària, amb terrenys propis o sense, tindria la possibilitat de generar un determinat volum de producció que pugues respondre en positiu a certes demandes externes amb garantia de subministrament.

Es pot considerar que algunes d’aquestes actuacions ja es porten a terme per part de certs ens públics, amb un concepte ampli del terme territori. En qualsevol cas, la identificació de necessitats exposades pels agents privats o públics en el present treball, s’han expressat per carències i insuficiències d'actuació actuals.

Per tant, cal determinar per part dels equips institucionals si les actuacions i funcions proposades haurien de ser realitzades en la seva totalitat per un professional, o bé complementar-la amb les que es realitzen per professionals com pot ser un AODL.

31 Veure l’apartat de la formació en el sector agroalimentari de “Estudi sectorial per a la detecció i l’establiment de les

necessitats formatives existents a les empreses localitzades a la Terra Alta”, a la mesura que l’Escola Agrària ho pogués assumir.


33

Síntesi de funcions i perfil del professional tècnic.

Les funcions previstes per a un tècnic responsable d’assessorament a emprenedors en el procés de posada en marxa i consolidació de nous negocis, així com per al foment de cultura emprenedora són:

1.- Assessorament a la posada en marxa de negocis

1. Acollida i “captació” d’informació per a conèixer el perfil de l’emprenedor i la seva formació acadèmica, la consistència de la idea de negoci i de la seva actitud emprenedor. Tot això, dirigit a facilitar el camí abans de l’elaboració del pla de empresa.

2. Suport en l’elaboració del Pla d’Empresa. 3. Assessorament en tots els aspectes que influeixen a la posada en marxa del

projecte: forma jurídica, producte o servei, mercat, organització, finançament. 4. Assistència tècnica per a l’accés a subvencions: per a la contractació indefinida,

subvencions financeres i suport general a projectes innovadors. 5. Informació i orientació sobre permisos, tràmits, ajuts econòmics i subvencions

existents per a nous projectes empresarials. 6. Seguiment del grau d'acompliment per part de les entitats col·laboradores com

ara les entitats financeres. 7. Elaboració d’informes mensuals per a l’Ajuntament de Gandesa i el conjunt de

municipis de la Terra Alta. 8. Formació: organització de cursos i seminaris específics per a emprenedors,

dirigits tant a la creació d’empreses com a la seva consolidació.

2.- Acompanyament col·lectiu

1. Organitzar reunions col·lectives d’emprenedors que es trobin en una mateixa fase de desenvolupament del projecte empresarial.

2. Dirigir les reunions col·lectives dels emprenedors, orientant la reflexió cap als problemes més usuals a cada etapa del projecte empresarial.


34

3. Fomentar la col·laboració dels emprenedors entre ells, amb l’objectiu de compartir les dificultats, les solucions aplicades i els resultats obtinguts.

4. Fomentar la participació i el debat dels emprenedors amb l’objectiu de generar alternatives.

5. Organitzar conferències o xerrades presentades per especialistes sobre elements clau a cada fase de la vida del projecte empresarial.

3.- Acompanyament individual

1. Analitzar cada etapa del projecte empresarial, donant suport a l’emprenedor a la identificació de les dificultats, desviacions del projecte i les decisions que s'ha d’anar prenent.

2. Identificar les necessitats de l’emprenedor a cada etapa del projecte emprenedor, especialment amb les seves relacions amb els ens públics, ja sigui a SS.TT. de la Generalitat de Catalunya o altres.

3. Facilitar a l’emprenedor els recursos i eines precises per avançar en el desenvolupament del seu projecte empresarial, amb l’objectiu d’assolir la seva consolidació i iniciar el camí de l’expansió, en cada cas.

4. Buscar “business angels” que aportin la seva experiència i puguin fer una tasca d’acompanyament a la fase de posada en marxa de l’empresa (ex: negociació de fórmules de finançament amb entitats financeres…).

4.- Suport per a l’aflorament de capacitats emprenedores.

En una primera etapa, establir relacions amb els centres d'educació secundària per a l'organització de xerrades, concursos d’idees i plans de negoci entre els joves. Aquestes funcions es podrien realitzar conjuntament amb la formació que s’imparteix a l' institut sobre plans d’empresa. Així mateix, cal trobar la connexió entre el territori i les iniciatives plantejades pels estudiants.


35

El perfil professional

El perfil previst per a un tècnic responsable d’assessorament a emprenedors en el procés de posada en marxa i consolidació de nous negocis, així com per al foment de cultura emprenedora és:

1.- Formació Titulat Superior, especialitzat en gestió i administració d’empreses. 2.- Coneixements addicionals

1. Coneixement del procés emprenedor, des de la idea fins la consolidació del projecte.

2. Coneixement dels recursos bàsics aplicables durant el procés de posada en marxa de nous negocis, estudis de viabilitat, mecanismes de finançament i ajuts a projectes empresarials, formes jurídiques empresarials, etc.

3. Coneixement de les principals dificultats dels negocis durant els seus primers anys de funcionament.

4. Coneixement del territori, especialment el sector agroalimentari i/o dels sectors de la indústria turística, institucions i agents locals ( públics o privats) que tenen “autoritat” i/o incidència territorial. Òbviament amb les grans empreses de la Terra Alta, s’ha de tenir, conjuntament amb l’equip de govern del Consell Comarcal, una relació regular i natural.

3.- Habilitats

1. Capacitat analítica, sentit comú. 2. Iniciativa i habilitats en motivació. 3. Capacitat per discernir oportunitats viables de les que no ho són. 4. Habilitats per a les relacions personals, empresarials i institucionals: tracte

personal, comunicació d’idees, direcció de reunions, resolució de conflictes, etc. 5. Capacitat d’empatia i assertivitat.

4.- Experiència Desitjable experiència en el sector privat, preferiblement en micro i petites empreses del sector agroalimentari o de la indústria turística d’interior.


36


37

Discriminacions positives per afavorir la instal·lació d'empreses.

El Viver d’empreses, ja sigui a la fase actual de construcció o a les futures que es puguin portar a terme, hauria de tenir un procediment de priorització i selecció de les activitats emprenedores que hi puguin ser instal·lades, amb les seves corresponents “discriminacions positives” respecte a preus, espais, condicions de temps, etc.

La instal·lació de determinades activitats econòmiques implicaria que s’està optant per iniciatives estratègiques, com pot ser de suport a l'emprenedoria en sectors que són fonamentals al territori, com són el sector de producció i transformació agroalimentària i el sector de la indústria turística. L’Ajuntament de Gandesa hauria de poder establir criteris per a la discriminació positiva en base a, per exemple, activitats que són oportunitats de mercat a la Terra Alta, doncs afavoriran a què s'ampliïn i es reforcin sectors estratègics, en base a tenir infraestructura pública per acollir suport serveis inexistents, per a disminuir costos de temps i econòmics donat que existeix una demanda pròpia a la Terra Alta.

N'és un exemple el fet que la Terra Alta en general, i especialment Gandesa, genera una demanda d’activitat econòmica de serveis que a dia d’avui ha de recórrer fora del territori per aconseguir-la. Si des del viver es potenciés i s'induís la instal·lació d'empreses que responen a la demanda interna es podria, no només disminuir els costos de les empreses ja existents (i per tant les faria més competitives), sinó que possibilita que nous emprenedors tinguin un full de ruta per activitats que poden desenvolupar i que no sempre son fàcilment identificables, pel fet de no tenir la informació necessària com la que pot arribar a disposar una administració pública.

Aquesta opció que es proposa pot ser discutible i contemplar la igualtat a l’accessibilitat a qualsevol tipus d’empresa i/o emprenedoria. L’opció de discriminació positiva és una decisió pública, que es pot optar o no, i a la vegada, no vol implicar que altres empreses no s'hi puguin arribar a instal·lar. Amb tot, el territori i una iniciativa pública com el Viver d’empreses de Gandesa pot prioritzar i respondre a unes demandes de certs tipus de serveis o de la ciutadania en general.


38

Activitats empresarials per necessitat o demanda comarcal interna:

Serveis de formació, assessorament i acompanyament en idiomes pensant en l’opció d’internacionalització de la producció local i en l’atenció al client, (tant per visites, traducció de documents, comunicació amb distribuïdors i punts de contacte, atenció al mercat de fires.)

Empreses transformadores de productes locals, tenint en compte la facilitat i la quantitat de producció de matèria prima de la comarca, des de la mel, oliva / olivera, ametlla, fruita fresca, etc.

Distribuïdor de productes comarcals, amb especial atenció pels mercats amb demanda les comarques frontereres, amb espai d'emmagatzematge suficient, per evitar l'obligatorietat de tenir un estocs als establiments. Els nous mecanismes de venda, sigui a través de la venda directa o les noves tecnologies, haurien de ser transmeses com una bona oportunitat.

Serveis de manteniment d'equipaments d’energia renovables i parcs eòlics.

Serveis sanitaris de metges privats que no ofereix el sector públic, que serien: ortopèdia, fisioteràpia, podologia, dentista, oculista, homeopatia, pediatria, serveis psicològics, etc.

Totes aquestes indicacions es poden contemplar com a oportunitats per a noves actuacions a la pròpia comarca, i que responen en major o menor intensitat a una demanda. Això implica que es puguin transmetre com a iniciatives emprenedores o persones que volen desenvolupar una activitat però desconeixen la implicació de conceptes com ara el risc, mercat de demanda, etc.

Terra Alta, novembre de 2011


39


40


41

ANNEX

Un referent internacional per al foment de

la cultura emprenedora, Escòcia


42


43

Un referent Internacional de cultura emprenedora: Escòcia.

A efectes de tenir els majors referents possibles per l’Ajuntament de Gandesa

en la perspectiva de la seva total realització s’exposa l’experiència realitzada a Escòcia (Regne Unit), sobre un possible component determinant a Gandesa i a la Terra Alta, com és el suport públic Al foment de l'emprenedoria i disposar d’elements a contrastar amb l’experiència espanyola i catalana.

Àmbit d’actuació i característiques més rellevants. Tota la nació ( Escòcia). Taxa de creació d’empreses baixa en relació amb altres territoris del Regne

Unit. Dificultats per a la creació d’empreses. Poca capacitat per generar accions emprenedores amb potencial de

creixement alt. Objectius.

Incrementar el nombre d’empreses noves creades a Escòcia.

Incrementar el nombre d’empreses que sobreviuen.

Incrementar el nombre d’empreses que assoleixen un creixement ràpid.

Principis.

Horitzó a llarg termini.

Desenvolupar el potencial emprenedor.

Establir accions fortament articulades

Assolir la implicació de la societat.

Tenir en compte la varietat de necessitats dels emprenedors.

Reafirmar la importància de les xarxes associatives ( territorials i/o sectorials).

Tractar de no inventar de nou la “roda”.

Eixos estratègics.

Desbloquejar el potencial.

Millorar l’ambient de negocis.

Millorar l’accés al finançament.

Ampliar la base empresarial.

Desenvolupar empreses noves a sectors clau.

Donar suport a les empreses de creixement ràpid per incrementar el seu nombre.


44

Agents

Sector Governamental. Scottish Enterprise (SE).

Actuació iniciada a l’any 1990 a partir de 2 agències públiques existents: Scottish Development Agency i Training Agency. Té potestat per organitzar i executar accions per promoure el desenvolupament econòmic i fomentar l’eficiència i competitivitat internacional de l’economia escocesa.

Depèn del Ministeri per a l’Empresa i l’Aprenentatge Continu (aporta 90% pressupost).

Compta amb oficines regionals -Local Enterprise Companies - (LEC’s).

Està dirigit per representants del sector públic i el sector privat.

Accions dirigides per 8 gerències interdependents que reporten directament al director executiu.

Sector educatiu públic, sector privat i tercer sector.

Exemple de col·laboració entre el sector públic, sector privat i tercer sector.

Avaluació Avaluació realitzada el 2000-2001 que va ajudar a reorientar l’estratègia. Resultats i/o conclusions:

S’havia recorregut un camí important i positiu. Àrees a millorar:

Focalitzar més els projectes amb orientació exportadora o que faciliten la substitució d’importacions.

Millorar els serveis a aquells segments de població que es van considerar desatesos (ex. dones).

Avaluar els costos i beneficis d’alternatives d’assessorament (cara a cara, Internet...).

Estandaritzar la distribució dels programes LEC i desenvolupar un enfocament més simple i clar.

Desenvolupar un sistema de seguiment estadístic de empreses noves.

Potenciar la participació del sector privat al desenvolupament i execució de l’estratègia.

Desenvolupar programes d’assistència per a les etapes posteriors a la posada en marxa i desbloquejar el potencial emprenedor dins les empreses existents.

Estimular el potencial per a la generació de spin-outs i transferència de tecnologia des de les empreses multinacionals localitzades a Escòcia.

Desenvolupar vincles més forts amb iniciatives d’altres agències o ministeris.

Reforçar els programes dirigits a dones i grups objecte d’exclusió social.


45

Claus de L’èxit:

Estratègia basada en un diagnòstic previ sobre el naixement d’empreses a Escòcia – Business Birth Rate Enquiry (BBRE), realitzat amb la participació de representants de la SE i consultores privades.

Enfocament integral (abasta totes les etapes del procés de creació i posada en marxa).

Horitzó a llarg termini, amb accions a curt termini (infraestructura de suport) i llarg termini (canvi cultura).

Coordinació central per garantir coherència i homogeneïtat.

Reconeixement a allò que es pot fer des de l’àmbit local i desprès és capitalitzat a nivell nacional.

Combina estratègia genèrica i de nínxol.

Sistemes que facilitin el seguiment i l’avaluació.

Es necessita el compromís i la participació de tota la societat.

Polítiques. Promoció cultura emprenedora. Programes orientats a desbloquejar el potencial emprenedor. Convèncer de la viabilitat de l’opció emprenedora. Promoure un canvi d’actitud de la població. Iniciatives a curt i llarg termini.

Programes per sensibilitzar a la població.

The Business Game TV, per difondre casos portats a terme amb èxit i fer que la població prengui consciència de la importància dels emprenedors per a l’economia.

The Year of the Entrepreneur, amb activitats de promoció, conferències i actes de difusió de casos locals d’èxit.

Personal Entreprise Shows (PES), fira itinerant per totes les regions d’Escòcia, orientada a reduir la diferència de casos de persones amb intenció de ser empresari i la creació efectiva d’una empresa.

Local Heroes, directori d’empresaris escocesos agrupats segons activitat i localització.

Educació emprenedora Programes orientats a desbloquejar el potencial emprenedor. Programes i iniciatives per assolir un canvi cultural i d’actituds. Actuant dins del sistema educatiu, a tots els cicles d’escolarització.

A l’educació primària i secundària:

Paquets de materials pedagògics, organitzats al voltant d’un conjunt d’àrees clau per cobrir les principals etapes de planificació i gestió empresarials: trobar recursos, investigació de mercat, creació de l’empresa, producció, venda, publicitat, administració i finançament.


46

The Sòcol Enterprise Programa, amb l’objectiu de garantir que tots els alumnes tinguin l’oportunitat de participar com a mínim a tres experiències emprenedores entre els 5 i els 14 anys d’edat.

Als cicles superiors:

Suport financer per a les universitats que volguessin instrumentar centres per a emprenedors i incorporar l’empresariat al seu programa d’estudis.

Scottish Instituta for Entrepreneurship, projecte conjunt de les 5 universitats més importants d’Escòcia, per generalitzar la incorporació de l’educació emprenedora entre els estudiants de ciències i enginyeria.

Desenvolupament de xarxes.

Programes orientats a millorar l’ambient de negocis. Es desenvolupen, principalment, a l’àmbit del sector privat. Exemples:

Intraprenedoria Exchange, la creació de xarxes informals entre empresaris per compartir experiències i aprendre dels casos de més èxit. S’autofinança amb les quotes dels socis i els actes que organitza.

The Business Fòrum, que dóna als nous emprenedors l’oportunitat de presentar les seves idees davant una audiència formada per banquers, inversors, consultors i empresaris, i rebre els seus consells i opinions. (9 fòrums a l’any als quals es presenten 2 empreses).

Business Oportunista Development Groups, programa orientat a estimular la creativitat i generar idees de negoci.

Business Mentoring Scotland, programa dirigit a persones amb una idea de negoci o empreses ja existents que necessiten consells d’un empresari experimentat.

Infraestructura de suport per a empreses joves i petites.

Small Business Gateway (SBG). No es tracta d’una xarxa d’oficines. És una marca “paraigües” sota la qual s’engloben i en fan referència totes les activitats per a emprenedors. És l’única porta d’accés als programes que formen part de l’estratègia de la SE i un punt de contacte únic a la xarxa de suport de la SE. 3 formes de posar-se en contacte: (1) telèfon (línia gratuïta), (2) Internet, (3) personalment a qualsevol oficina de la xarxa.

Polítiques orientades a grups específics (nínxols). Programes orientats a ampliar la base empresarial, dirigits als segments menys representats a l’univers d’emprenedors: dones, joves i minories ètniques.

Get into Enterprise, en format Internet o CD per a major difusió. Women into the Network (WIN), dirigit a les dones.


47

Prince’s Scottish Young Business Trust (PSYBT), dirigit a joves entre 18 i 25 anys.

Programes orientats a desenvolupar noves empreses a sectors clau. Sectors clau: decisió estratègica de la SE.

Biotecnologia, TIC, indústries creatives, electrònica, optoelectrònica i microelectrònica, energia, aliments i begudes, indústries forestals, software i turisme.

Programes adreçats principalment a la població universitària (investigadors, professors i graduats).

Programes orientats a potenciar les empreses de creixement ràpid.

Iniciatives locals. Assistència tècnica i financera. Programes dirigits a individus i a grups.

Polítiques orientades a facilitar l’accés al capital llavor i al finançament.

A l’inici de l’estratègia tenien molts fons públics per a crèdits a les PIME. Innovació: Xarxa d’inversors LINC Scotland, amb l’objectiu de reunir

emprenedors que cerquen finançament i assessorament especialitzat amb individus que volen invertir en aquests el seu temps i /o diners (business angels).

Scottish Equity Partnership, fons de capital risc orientat a la PIME amb potencial de creixement ràpid.

www.derruta.cat

www.derruta.cat

Documents

Les necessitats empresarials de la Terra Alta, proposta de funcions per al viver d'empreses