1. Sessi CreEm Guia prctica per a la creaci dempreses i
lassessorament a lemprenedor
2. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3.
Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
3. 1. La idea De la idea a loportunitat de negoci, mtode RAMP:
Retorn, Avantatge, Mercat i Potencial. La ocurrncia s la part fcil,
lexecuci de la idea ser la part que ens exigir ms. Ens poden robar
la idea? Algunes preguntes que ens hem de fer: s viable tcnicament?
La rendibilitat justifica lesfor? La importncia de fer una
autodiagnosi.
4. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3.
Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
5. Estructura dun pla de negoci Missi, visi, valors, objectius
Identificar i quantificar el mercat i la competncia, com ens
donarem a conixer Com produir i entregar el producte. En cas de
servei, detallar la prestaci Forma jurdica i constituci Inversi
necessria i com finanar-la, previsi de resultats i de tresoreria
RRHH i retribuci
6. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de
negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres
i quines no? 5. 3. 4. 2.
7. Definir el model de negoci de lempresa (1) Disseny Fabricaci
Logstica Venda Qu far la meva empresa i qu es millor que facin
altres empreses? Un cop triada en quina fase ens posicionem, decisi
de com fer-ho Exemple: botiga de roba
8. Definir el model de negoci de lempresa (1) PARTNERS
ACTIVITATS CLAU ACTIUS CLAU PROPOSTA DE VALOR COSTOS RELACI AMB
CLIENTS CANALS SEGMENTS DE CLIENTS FLUXOS DINGRESSOS
9. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model de
negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem nosaltres
i quines no? 5. 3. 4. 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar
quins sn els nostres clients potencials i amb qui hem de
competir
10. Fer un estudi de mercat Estudi de mercat: testeja el
producte o servei Ofereixes un producte o servei diferenciat? El
pots vendre a un preu competitiu? Mtodes: - Reunions de grup amb
6-8 persones (informaci qualitativa) - Enquestes personals i per
e-mail - Observaci directa: com compren a la competncia? Qu
preguntem? - Opini sobre el producte/servei. Tagrada? En quins
aspectes pot millorar? - Preu. El compraries? A quin preu
consideraries que el producte o servei s barat/molt barat/car/molt
car?
11. Delimitar els clients i la competncia Fer un perfil
demogrfic de qui seran els meus clients. Per exemple: Dones
residents a Catalunya de ms de 45 anys:
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/e244/avance/p01/&file=pcaxis&L=0
Famlies monoparentals residents a Barcelona:
http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/llars/a2012/estruct_llars/t1.htm
Espanyols residents a lestranger:
http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/p85001&file=inebase&L=0
Creuar aquestes dades amb el mitj a travs del qual volem arribar
fins als nostres clients potencials. Per exemple: Taxa de penetraci
d'Internet (65% a Catalunya) Hbits de compra, rotaci de clients. x
= 13.106 65% Clients potencials 8.519 Exemple: Mercat potencial dun
servei per famlies monoparentals de Barcelona usuries
dinternet
12. Delimitar els clients i la competncia Fer una anlisi
rigorosa de quins sn els nostres competidors. Triar variables clau
que afectin el nostre negoci i avaluar-les. Ens servir tamb per
veure en quin atribut ens podem distingir ms. Exemple: Cal tenir en
compte que el nostre client segurament no far una anlisi tan
racional del nostre producte/servei. Per conixer les motivacions
reals dels nostres futurs clients, no hi ha res millor que
gestionar un procs de venda... Abans de muntar, ven!
13. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model
de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem
nosaltres i quines no? 5. 3. Construir una xifra dingressos
realista 4. Previsi raonable, conv no ser massa optimista 2. Fer un
bon estudi de mercat Delimitar quins sn els nostres clients
potencials i amb qui hem de competir
14. Ingressos, despeses, inversi inicial i finanament Estimaci
de despeses Quins sn els costos recurrents que tindrem cada mes?
Poden haver-hi despeses extraordinries o no previstes? Estimaci
dingressos Quant preveiem ingressar per la venda de productes o
serveis? Hi haur ingressos fora de la nostra activitat ordinria?
Inversi inicial Quins recursos materials necessitem per iniciar
lactivitat empresarial? A quant ascendeix limport total? Finanament
Quin capital aportarem? Necessitem recursos de tercers?
15. Construir una xifra dingressos realista Don sortiran els
ingressos de lempresa? Sha de saber explicar lorigen de la xifra,
en quines previsions est basat. Construir la xifra dingressos ens
permetr calcular amb facilitat el punt mort del negoci. Exemple:
botiga de sucs naturals Nmero unitats/dia 45 Preu mitj (euros) 3,72
Ingressos/dia (euros) 167,5 Dies any 292 Ingressos/botiga (euros)
48.910 Unitats (n) Unitats (%) Preu ud. () Petit 15 33,3 2,50 Mitj
20 44,4 4,00 Gran 10 22,2 5,00 Total 45 100,0 Preu mitj 3,72 Segur
que s un bon negoci???
16. Estimaci dingressos Producte / Servei Gener Febrer Mar ...
Desembre Producte A PVP/unitat Unitats venudes Producte B
PVP/unitat Unitats venudes Servei A ... TOTAL Ingressos, despeses,
inversi inicial i finanament
17. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model
de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem
nosaltres i quines no? 5. 3. Construir una xifra dingressos
realista 4. Quantificar la inversi necessria Servir per determinar
les necessitats de finanament Previsi raonable, conv no ser massa
optimista 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar quins sn els
nostres clients potencials i amb qui hem de competir
18. Estimaci dels principals costos Partida Despesa/mes
Despesa/any Lloguer local/ installacions Sous Seguretat Social
(Autnoms) Electricitat Aigua Telfon-Internet Gestoria Neteja
Assegurances Publicitat ... TOTAL Ingressos, despeses, inversi
inicial i finanament
19. Quantificar la inversi necessria Inversi en actiu no
corrent Local Maquinria Mobiliari Equips informtics Vehicles
Inversi en actiu corrent Clients Existncies Tresoreria ACTIU NO
CORRENT ACTIU CORRENT PATRIMONI NET (Capital + Reserves) Exigible a
llarg termini Exigible a curt termini
20. Quantificar la inversi necessria - Aportacions socis -
Beneficis no distributs - Prstecs hipotecaris - Crdits oficials
(ICO, ICF...) -Provedors ACTIU NO CORRENT ACTIU CORRENT PATRIMONI
NET (Capital + Reserves) Exigible a llarg termini Exigible a curt
termini
21. Compte dexplotaci: marge i punt dequilibri Situaci A
Situaci B Vendes 10.000 100% 15.000 100% Canvien amb les vendes
(mat. 1a) Despesa variable -4.000 -40% -6.000 -40% Marge comercial
6.000 60% 9.000 60% No canvien amb les vendes (lloguer) Despesa
fixa -8.000 -8.000 Resultat -2.000 1.000 NO VIABLE VIABLE Despesa
fixa / Marge comercial Punt d'equilibri 13.333 13.333
22. Els cinc punts clau del pla de negoci 1. Definir el model
de negoci de lempresa Quina part de la cadena de valor farem
nosaltres i quines no? 5. Redactar b el resum executiu del projecte
Ha de reflectir clarament quin s el nostre valor diferencial
respecte de la competncia 3. Construir una xifra dingressos
realista 4. Quantificar la inversi necessria Servir per determinar
les necessitats i les fonts de finanament Previsi raonable, conv no
ser massa optimista 2. Fer un bon estudi de mercat Delimitar quins
sn els nostres clients potencials i amb qui hem de competir
23. Redactar b el resum executiu del projecte (5) Ha de
respondre de forma resumida (2 pg.) a les segents qestions:
Descripci bsica del negoci i raons que justifiquen la proposta: *
en qu consisteix el producte o servei que oferirem * motius pels
quals es considera la idea una oportunitat de negoci
Caracterstiques diferenciadores: quines qualitats ens distingeixen
dels nostres competidors. A quin mercat ens dirigim. Objectius del
negoci i estratgia per assolir-los. Equip de treball. Inversi
necessria i rendibilitat del projecte.
24. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3.
Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
25. 3. Formes jurdiques Aspectes bsics que cal tenir en compte
a lhora descollir la forma jurdica: Capital mnim que pensem aportar
Nmero de socis en el projecte Responsabilitat que estem disposats a
assumir Previsions de creixement del negoci (fiscalitat)
Imatge
26. 3. Formes jurdiques PERSONALITAT FORMA N SOCIS CAPITAL
RESPONSABILITAT FISCALITAT DIRECTA Empresari individual 1 No hi ha
mnim legal Illimitada IRPF (rendiment per activitats econmiques)
Societat civil Mnim 2 No hi ha mnim legal Illimitada IRPF
(rendiment per activitats econmiques) SL Mnim 1 Mn. 3.000 EUR
Limitada al capital aportat Impost de societats SLNE Mxim 5 Entre
3.012 EUR i 120.202 EUR Limitada al capital aportat Impost de
societats SA Mnim 1 Mn. 60.000 EUR Limitada al capital aportat
Impost de societats PERSONES JURDIQUES (Societats mercantils
especials) Societat cooperativa Mnim 3 3.000 EUR Limitada al
capital aportat Impost de societats (Rgim especial) PERSONES
FSIQUES PERSONES JURDIQUES
27. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3.
Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
28. 4. Trmits de constituci societat limitada 0. Elaboraci del
pla dempresa 1. Necessita local? SI NO Llicncia municipal
(Ajuntament) 2. Certificaci negativa del nom: Registre Mercantil
Central (www.rmc.es) Has de sollicitar tres possibles noms, el
certificat t validesa 6 mesos 3. Ingrs del capital social al banc
Obrir un compte bancari a nom de lempresa. El banc ens entrega el
Certificat de Dipsit 4. Redacci dels estatuts socials Conjunt de
normes que regeix lempresa, se sol delegar directament a la notaria
5. Signatura de lescriptura de constituci davant notari Cal portar
tota la documentaci dels punts anteriors, a ms dels DNIs dels socis
Fes-ho a travs del PUNT PAE
29. 4. Trmits de constituci societat limitada 6. Trmits a
Hisenda: - Liquidaci ITP-AJD. Grava la constituci de la societat en
funci del capital aportat, per actualment hi ha exempci. Tot i aix,
cal fer el trmit (model 600) - Sollicitud NIF provisional: model
036, DNI i cpia de lescriptura de constituci. - Alta Impost
dActivitats Econmiques (IAE): model 036 - Declaraci censal dinici
dactivitat: model 036, NIF societat i alta IAE 7. Inscripci de
lescriptura al Registre Mercantil Provincial don t el domicili
social lempresa. Sha de fer en un termini de 2 mesos des de
lescriptura, i cal portar lescriptura, la certificaci negativa del
nom, liquidaci ITP-AJD i NIF provisional. 8. Obtenci del NIF
definitiu. A Hisenda, canviar el NIF provisional pel definitiu un
cop la constituci de la societat ja est inscrita en el
Registre
30. 4. Trmits de constituci societat limitada Trmits laborals
Tresoreria General de la Seguretat Social 1. Alta dels socis al
Rgim Especial de Treballadors Autnoms (RETA) 2. Comunicaci
dobertura del centre de treball 3. Inscripci de lempresa (codi cc)
i alta dels treballadors afiliats Inspecci Provincial de Treball 4.
Llibre de visites
31. 4. Trmits de constituci empresari individual 0. Elaboraci
del pla dempresa 1. Necessita local? SI NO Llicncia municipal
(Ajuntament) 2. Declaraci dinici dactivitat i alta de lIAE (Model
036, Adm. Hisenda) 3. Alta dautnoms (Tresoreria General Seguretat
Social) 4. Comunicaci obertura centre de treball (Tresoreria
General Seguretat Social) 5. Inscripci de lempresa a la Seguretat
Social i alta dels treballadors 6. Llibre de visites (Inspecci
Provincial de Treball)
32. 1. La idea 2. Els cinc punts clau del pla de negoci 3.
Formes jurdiques 4. Trmits de constituci 5. Recursos
33. 5. Recursos Models de negoci:
www.businessmodelgeneration.com/canvas Programa Catalunya Emprn:
http://catalunyaempren.gencat.cat/inicia/cat/ Punt PAE Cambra:
www.cambrabcn.org/tramits/punt_pait/creacio_sl, Centro de
Informacin y Red de Creacin de Empresas:
http://portal.circe.es/es-ES/Paginas/Home.aspx Informaci de mercats
i tendncies: www.alimarket.es; www.dbk.es; www.marketalia.com/;
www.trendwatching.com Crea tu empresa paso a paso Ministeri
dIndstria www.creatuempresa.org Informaci prctica per a autnoms:
www.infoautonomos.com Institut Nacional dEstadstica: www.ine.es ,
Estadstiques Ajuntament Barcelona:
www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm; www.idescat.cat Canal
Empresa Gencat: http://www20.gencat.cat/portal/site/canalempresa
Formes jurdiques i trmits creaci dempreses: www.crearcat.com
Consejo General del Notariado: www.notariado.org Collegi de gestors
de Catalunya: www.gestors.cat Aplicacions Google:
https://chrome.google.com/webstore
34. 5. Recursos Finanament: Lnia ICO Empresas y Emprendedores
2014 Per finanar inversi o liquiditat. Mx. 10 milions deuros per
client. Ms info: http://www.ico.es/web/ico/empresas-y-emprendedores
Lnies de finanament ENISA Per a joves emprenedors, emprenedors i
emprenedors socials. www.enisa.es Conveni Microbank Cambra de
Barcelona Import fins a 25.000 , tipus del 8,5% fix mxim, termini:
5 anys.
http://www.cambrabcn.org/competitivitat/emprenedoria/financament
Lnies de finanament ICF Emprenedors, comeros i empreses:
http://bit.ly/LjmF1J (fins 31/12/2014) Coinversi amb business
angels: http://bit.ly/1808DPQ
35. 5. Recursos Novetats Llei dEmprenedors (entra en vigor
29/09/2013): Reduccions/Bonificacions en les quotes de la Seguretat
Social de nous autnoms de qualsevol edat: - Reducci del 80 % els
mesos 1-6. APROX. 50 EUR - Reducci del 50% els mesos 7-12 APROX.
140 EUR - Reducci del 30% els mesos 13-18 - Bonificaci del 30% els
mesos 19-30, noms per a menors de 30 anys Requisits per accedir-hi:
- No haver estat donat dalta en el RETA en els darrers 5 anys - No
contractar treballadors - No ser administrador duna societat
mercantil APROX. 180 EUR
36. 5. Recursos Novetats Llei dEmprenedors (entra en vigor
29/09/2013): Samplien les possibilitats de capitalitzar latur del
80% al 100% (homes menors de 30 anys i dones menors de 35) Atenci:
la sollicitud de capitalitzar latur sempre ha de ser prvia a linici
de lactivitat com a autnom o a la constituci de la societat!! Si no
capitalitzes el 100%: Possibilitat de compatibilitzar la prestaci
per atur amb linici com a autnom durant 9 mesos. Link a la Llei:
http://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-10074
37. 5. Recursos Ajuts RD Llei 4/2013 de 22 de febrer: Incentius
fiscals - Reducci de limpost de societats per a empreses de nova
creaci Tipus redut aplicable durant els dos primers exercicis
dactivitat. - Els autnoms que inicin activitats econmiques, reducci
del 20% en els rendiments nets dels dos primers exercicis. Resum
beneficis per a autnoms a:
http://www.seg-social.es/prdi00/groups/public/documents/binario/146061.pdf
Base imposable Tipus general PIME < 10 milions Empresa creada a
partir 1/1/2013 Fins 300.000 30% 25% 15% > 300.000 30% 30%
20%
38. Moltes grcies Paloma Miranda Santos Emprenedoria Servei de
competitivitat i formaci Tel : 902 448 448 Ext. 5454
[email protected]