L E S O B R E S A R B R E SPerejaume

Can Sisteré. Centre d’Art ContemporaniCarrer de Sant Carles, s/n08921 Santa Coloma de GramenetTel. 93 385 13 12www.gramenet.cat

Horari

De dimarts a divendres de 17 a 21 hDissabtes d’11 a 13.30 i de 17 a 21 hDiumenges d’11 a 13.30 hDilluns i festius, tancat

Les obres arbresPerejaume

Període

Del 5 al 29 de novembre de 2009

Tinenta d’alcalde, ponent de cultura

Montserrat Olivés

Coordinació

Joan González

Textos

Laura Borràs CastanyerPerejaume

Disseny gràfic

Jordi Ortiz–Patxi Solà

Edició i impressió

Ajuntament de Santa Coloma de GramenetDL: B-42296-2009

L’any 2003 Perejaume va publicar Obreda, un llibre on Les obres arbres ja s’embos-

quen i, ara, presenta al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, tant o més forestals,

dos treballs en vídeo, tres imatges fotogràfiques, tres dibuixos i un llibre de bibliòfil, No-

saltres i els agermanats, fet en col·laboració amb Enric Casasses i Pascal Comelade.

Aquestes Obres arbres donen lloc a una exposició que Perejaume ha pensat per a

Can Sisteré i que assenyala tant els temes desenvolupats des de fa anys per l’artista

com la recerca present. La proposta deixa així uns rastres que tant de bo ens portin

a continuar aprofundint en la seva obra. Agraïm a Perejaume la generositat amb la

nostra ciutat.

5

En girar-nos a mirar, hi havia arbres escrits sobre tots els temes i en totes les maneres.

D’entre l’espessetat de formes es podia endevinar L’arbre del ser o de les existències

d’Ibn Arabi, l’arbre sefiròtic de la càbala jueva i La palmera del llibre de la il·luminació

de Sefer ha-Bahir. També hi havia tota mena de relats orals i escrits amb figures arbo-

rescents, així com els més extrems i il·luminats discursos, amb tendrors gramaticals

encara vives, la molt sovintejada desviació lèxica de les quals dóna una gran flexibilitat

als troncs. Per entre textos eixordadors, cedres-estirabec i orelludes figueres, s’ende-

vinaven, finalment, els arbres estructura i els arbres significants de Llull amb les seves

lletres i taules i rodes movibles. I era tot ell bosc fuster, verbal i experimental alhora,

amb un terç de llenya i un terç de paraula i l’altre terç de lloc de pas.

Hi havia les alzines amb palmes i els pins amb llorers, i eren tots plegats arbres de

tanta obra que n’hauríem de dir «les arbres».

Perejaume

7

Poètica (de l’art visual) i fuga (dels límits)Fa només uns mesos tenia ocasió de reflexionar sobre l’obra de Perejaume en el

marc d’un cicle que parlava dels límits i, novament, enceto avui aquestes paraules

liminars a Les obres arbres amb una imatge limítrof de «Surar»: un arbre nòmada

que sura i fa camí entre bosc i mar, molt abans de ser a l’aigua. Aire i aigua, elements

agermanats en aquesta experiència de traspàs de límits. Un arbre que és arrabas-

sat de la terra per –sempre flotant–, entre Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar,

anar agombolat fins a trobar una nova ubicació que ja no és terrestre, sinó aquàtica.

Elements que no són fronteres que limiten el surar de les branques i les melodies de

l’anar i venir de les fulles entre un bosc pentinat per l’aire i l’anar i venir de les onades

que engoleixen el vent. Transhumància.

Els límits: heus aquí un concepte que fa referència de manera especialment elo-

qüent a la seva activitat artística. Perquè heterodòxia, transgressió i permeabilitat són

actituds en què Perejaume se sent còmode. Seduït per tot el que passa en els territo-

ris de frontera, flirteja amb els límits i es capbussa en la permeabilitat dels discursos i

les disciplines, les posa a prova i les expandeix sempre amb la voluntat de transvestir,

confondre i reinventar els límits.

Stylus phantasticus: una simfonia forestalTalment a l’estil de la Toccata e Fuga 565 de Bach, la creativitat de Perejaume

sobre les alzines de l’Assaig de mimologia forestal se’m fa equiparable als intents

de Bach per imitar l’stylus phantasticus de Buxtehude i, alhora, explorar els límits

i les possibilitats expressives del teclat/pantalla que per a Perejaume és el seu or-

gue/quadre/poema/llibre/bosc. El tractament

rapsòdic de l’empelt de paraules i branques,

de lletres i llocs se m’apareix com una arrisca-

da harmonia textual que és deutora del desig

d’habitar els territoris intersticials, els confins

de l’oracle com a marge creatiu. Perejaume

és aquí orella i micròfon. Surt a la conquesta

d’un territori inexplorat on «el so també es fa

llenya» i on s’aprecia una «voluntat molt fonda

8

UN PARTICULAR MODUS SCRIBENDI

10

d’alfabet» que recorda al desig del livre-monde de Mallarmé però que molt espe-

cialment remet a les estructures oraculars de l’antiga Grècia, en concret a l’oracle

de Dodona, on la gran alzina sagrada, prenia la paraula amb la remor de les fulles

i el vent.

Un Perejaume aprenent de Bach i deixeble de John Cage, que sembla que vol

provar els «pulmons» d’aquest particular orgue que és el bosc per «cercar la flora

i fauna de la paraula». Una instal·lació a la forest en què tant els «vorals sinuosos»

com l’«ufaníssima remor» esdevenen elements estilístics dominants de l’«hàlit obs-

cur» que és el baix continu d’aquesta melodia arbrada en què les branques demanen

la paraula. Perejaume, com Bach, escolta i fa d’altaveu del bosc, hi ubica micròfons

que la sentin i ens la diguin i, sacerdot i ventríloc a un temps, actuant de mèdium

entre nosaltres i els arbres, transcriu, tot fent audibles, visibles i llegibles, els acords

arpegiats d’una autèntica simfonia forestal. Ens n’ofereix el «parlar complet».

Mimologies, mimofonies i mimografiesFa temps que Perejaume transita les carenes entre la imatge, la paraula i el so.

Fins al punt que s’ha envoltat de còmplices (Pascal Comelade i Enric Casasses) per

esforçar-se en aquesta tensió artística sinèrgica de llenguatges artístics. Junts, han

fet Nosaltres i els agermanats, un treball de títol explícit que estableix un joc perpe-

tu entre veu, lletra i signe visual i les seves múltiples i possibles interrelacions per

poder Dir, amb majúscules. Per això refermo avui la idea que la seva acció creativa

ha aspirat sempre a habitar els límits, i a fer-los habitables, també. Es tracta d’una

pràctica escriptural en la qual paraula i imatge, fonent-se en un tot necessari, mi-

mològic, tendeixen a la construcció d’un significat complex i elevat. Una sinestèsia

creativa que esdevé una escriptura multimodal, en definitiva, que es revela un mitjà

per visualitzar conceptes-arrel.

Ars una: species mille. L’arbobra total d’un homo faberA diferència de l’Obreda, un llibre de poemes on la paraula era el suport fonamental

de reflexió sobre el bosc, els arbres i la terra; estem aquí davant d’un tipus d’arbobra

en què els arbres són el suport expressiu i alhora són veu i intel·lecte. El bosc és

instrumentat per humans que, dalt de les branques com si fossin ocells, aclareixen

12

el fullatge i articulen els ritmes que permeten a les alzines ser sonalls i pronunciar

«l’única paraula». Perquè «de vegades hi ha un gest humà a l’aire dels arbres que es

mouen». Perejaume escolta l’«arbre humanal», n’entén el so i el sentit, i fa d’oracle

per transmetre’ns la seva voluntat de parlar. Dóna veu al bosc, que «s’emparaula

de dir», mentre fa equilibris entre el caràcter plàstic i discursiu de la textualitat a la

recerca del «parlar complet». Una mena de performance forestal, de literatura visual

amb una dimensió poètica i política.

Si a La segona naturalesa de les obres (2002) Perejaume visualitzava i ens pre-

sentava la realitat com una pinacoteca –un territori completament cobert d’obres,

de quadres, d’imatges emmarcades–, aquí el món ha deixat de ser una pinacoteca

infinita per convertir-se en l’espai mateix de la creació, un colossal ready-made. La

lectura que executa Perejaume del territori no es limita a descodificar un text amb el

consegüent plaer estètic, sinó que lluita per fixar en formes plàstiques les representa-

cions polisèmiques que emergeixen del paisatge, per operar el misteri de donar veu,

de fer parlar, de permetre Ser.

És l’assaig mimològic un text prenyat de complexitat i que apel·la a la complexitat

com a paradigma de «lectura». Una producció complexa, múltiple i global que tran-

sita per diversos modus dicendi perquè, en el cas de l’homo faber que és Perejaume,

bé podem afirmar ars una: species mille.

L’any 2003 Escola Catalana publicava una entrevista a Perejaume titulada «El

territori és llenguatge i el llenguatge és territori». A Les obres arbres aquest títol es-

devé una realitat. El bosc és un territori audible i Perejaume n’ha copsat el misteri

i l’ha transformat en llenguatge. Arbres que són subjecte i objecte, forma i fons,

instrument i veu. Una arbreda que ens presenta «un (nou) ordre de paraules», una

pintura fluent, fluvial, també arbòria. Escriptura dels arbres que planta paraules entre

les branques i recull sons «que fan verdejar tota la raça dels arbres boscosos» (…)

«sota el moviment i la immobilitat de l’escriptura de l’aire». Escriptura de l’aire. El que

dèiem al començament: anar més enllà del límit. Surar.

Dra. Laura Borràs CastanyerUniversitat de Barcelona

14

15

16

17

18

21

Obreda, 2002Tècnica mixta sobre paper

42 x 30 cmPàg. 1

Nevada d’obres, 2005Oli sobre paper

32,5 x 23,5 cmPàg. 6

Palmera, 2008Fotografia

168 x 124,5 cmPàg. 9

Alzina, 2006Fotografia

157 x 124 cmPàg. 11

Percussió, 2008Fotografia

158 x 126 cmPàg. 13

Assaig de mimologia forestal, 2005Videoinstal·lació

HDV Pro, color, àudio 5.1. 24’

Edició: Perejaume i Jaume Cusachs (Dígit)

Càmeres: Jaume Cusachs i Carles Ros

So: Pol Maresma

Figurants: Neus Borrell, Juny Fàbregas,

Francesc Malpesa, Maria Sauleda i Willi SoetekouPàg. 14-15

Surar, 2009Videoinstal·lació

HDV, color, estèreo. 12’

Direcció de fotografia i edició: Perejaume

i Jaume Cusachs (Dígit)

Càmeres: Roger Lapuente i Christina Schullz

Assistents: Ferran Visa i Willi Soetekou

Figurants: Josep Riera, Alzina del Mar Borrell,

Josep Campos, Josep de Ca l’Estrany,

Albert Fàbregas, Xavi Guerra, Pitu Hernàndez,

Ricard Ibernon, Quicu Llamas, Francesc, Malpesa,

Marc Mitjà, Meritxell Noheras, Perejaume,

Joan Puigdefàbregues, Pupi, Josep Rifà,

Josep Ripoll, Pere Rocosa, Herbert Soetekou,

Willi Soetekou, Manel Tió i Ferran VisaPàg. 16-17

Nosaltres i els agermanats, 2009Llibre de bibliòfil realitzat en col·laboració amb

Enric Casasses i Pascal Comelade

Estampa digital giclée, impressió offset, fotogravat,

serigrafia, discos de vinil i estoig de paper fet a mà

i gofrat a partir d’una escorça de suro

43,5 x 32,7 x 2,5 cmPàg. 18-21

Obreda, 2002Oli sobre paper

30 x 42 cmPàg. 22-23

OBRES